1

Direcció i Comissió: Suni Ribes Gregori · Hugo Vera Rumbau · Laura Barber Guerola · Elisa Carrión Martínez
Isidro Estruch Soler · Maragda Escrivà Noguera
Diseny i maquetació: Hugo Vera Rumbau · Isidro Estruch Soler · Maragda Escrivà Noguera
Fotografies de reines i presidents: Emi fotògrafs
Fotografies Falleres Majors: Salva Gregori
Fotografies associats: Maria Llinares Aparisi
Autor Explicacions: Maria Teresa Gómez Barber
Portada: Hugo Vera Rumbau
Correcció text: Elisa Carrión Martínez · Suni Ribes Gregori Pilar Ausina García
Autor poesies Falleres Majors i Reines: Jesús Sancho González ÍNDEX
Impressió llibret: Blauverd impressors
Quantitats impreses: 220 exemplars
Dipòsit Legal: V-537-2011
8 Falleres Majors de Gandia 2023 54 Cens Faller Major
10 President de la Junta de 60 Presidenta Infantil
Districte Plaça El·líptica- 62 Fillolets
La direcció del llibret no es fa responsable de les opinions vesades en els diferents articles i escrits publicats
amb autor propi. República Argentina
64 Representants Infantils
12 Mantenidor
“El present llibret ha participat en la convocatòria de l’any 2023 dels premis de la Generalitat Valenciana per a 76 Natural
14 President
la promoció de l’ús del valencià”.
78 Explicació Monument Infantil
16 Representants Majors
92 Cens Faller Infantil
Aquest llibret participa en els premis de les LLetres Falleres. (www.lletresfalleres.org) 30 Ho veus?, Ja no ho veus!
94 Records 2022
32 Explicació Monument
“Amb la col.laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport” 102 Màgia Literaria
48 Executiva
124 Poemari
50 Càrrecs fallers
128 Literatura Infantil
52 Recompenses Falleres 2022
132 Guia comercial
53 Premis Fallers 2022
@fallarepublica
Les falles estan declarades Patrimoni
Immaterial de la Humanitat per la UNESCO
des del dia 30 de novembre del 2016.
Falla República Argentina

4 5
 Benvingut al lloc més màgic de la nostra
comissió. Benvingut a l’escenari en què
tot ocorre; on els nostres personatges
tenen el poder de crear l’inimaginable i la

Editorial
màgia ens acompanya en este camí tan
especial.

Mantén els ulls ben oberts i intenta no

pestanyejar, perquè en tan sols uns
minuts disfrutaràs d’un espectacle màgic
com mai ho havies imaginat.

Obrim el teló amb una vareta en la mà, i

amb tan sols un “chas” tenim el poder de
crear records gravats en la teua ment, i
també alguna que altra sorpresa que no
podem desvetllar. Encara és prompte.

Però, i si entre estes pàgines estàs tu? Qui

sap, així és la màgia...

“Chas!”

6 7
 Marta Millet Moreno i
María de Sanfélix Colomina
Falleres Majors de Gandia 2023

Voltades d’impaciència i d’espera,

sou vosaltres com somni esclatat.
Obrireu els vostres cors de bat a bat,
escampant un manoll de primaveres.

Aquest vent faller que obri primaveres,

vos ha coronat com a reines de Gandia.
I vosaltres Marta i Maria, de nit i de día,
feliços feu als fallers i falleres.

Falleres Majors… sigau com la matinada,

que ens porta la rosada amb un suau frescor.
I que els vostres ulls, de fonda mirada
es tornen flamerada, encenent nostre cor.

8 9
 Salvador Arriba el mes de març. Apleguen les
Falles, una festa que els gandians
Gregori mimem i estimem per fer gala de la
Escrivá nostra cultura i tradicions. Ara que
s’acosten les Falles, els membres de
la Falla Avinguda República Argentina
vos prepareu la indumentària amb
satisfacció.
President de la Junta de
Districte Plaça El·líptica-
Vosaltres, que sempre heu sigut uns
República Argentina defensors a ultrança de les nostres
essències com a poble –ja siga pel
que fa a la vestimenta, les danses
tradicionals o les vostres ‘albaes’ amb
‘cantaors’ de renom–, coneixeu millor
que ningú l’emoció que suposa posar-
se la nostra indumentària valenciana,
el vestit de fallera i de faller per lluir-lo
en cadascun dels actes.
Els carrers del nostre barri ja estan
engalanats i les reines ja poden lluir
l’escut de la Falla República Argentina
en els seus balcons. La nostra
emblemàtica avinguda s’omplirà de
coets, música, passacarrers i música;
s’omplirà de les rialles dels menuts i de
l’alegria dels majors.
10
Sens dubte, una de les coses que més m’emociona estos dies, és la simbiosi
perfecta en què s’unix el soroll de la pólvora i la música que prové de les nostres
bandes.
Durant els darrers anys, una de les meues metes com a president de la Junta de
Districte ha sigut que la benvolguda República Argentina siga un barri viu, una
barriada referent en tots els sentits.
Així, tinc la satisfacció de presidir una junta de districte en la qual el teixit associatiu
es troba orgullós de participar i col·laborar per millorar la vida dels nostres veïns i
veïnes.
D’esta manera, els integrants de la República Argentina treballeu de valent tot l’any
per dinamitzar el nostre barri, per oferir als fallers i no fallers la vostra idiosincràsia,
com el tradicional concurs de cassoles de bonítol.
Per això, des del vostre llibret voldria agrair el gran treball que feu els fallers i les
falleres de la República Argentina –amb el vostre president José Vicente Quiles al
capdavant– fent possible que, durant uns dies, el barri respire a festa.
Com cada any, anime a tot el veïnat a gaudir de les activitats que heu preparat
amb tanta il·lusió els amics de la República Argentina. Recordant, al mateix temps,
la importància de viure intensament estes Falles, sempre dins de l’harmonia i el
respecte entre els fallers i els veïns, sobretot amb aquells que no participen de la
festa.
Bones Falles 2023!
11
 Jaume Giner Santos
Mantenidor

Va estudiar primària al col·legi públic Joan Martorell i a l’institut Maria

Enríquez de Gandia. Posteriorment, es va Graduar en Ciències Polítiques i de
l’Administració Pública per la Universitat de València, on també va cursar el
Màster de Drets Humans, Democràcia i Justícia Internacional.

Pel que fa a l’àmbit professional, ha desenvolupat diferents càrrecs en l’esfera

política, una passió que arrossega des de la seua joventut. En aquest sentit,
ha participat en governs de diferents administracions, des de l’Ajuntament
de Gandia fins a la Generalitat Valenciana. Posteriorment, va abandonar
aquesta etapa per a centrar-se en l’estudi d’oposicions per a funcionari de la
Generalitat.

El seu currículum faller és breu, iniciant la seua trajectòria en 2018 en la nostra

comissió, on va participar de l’executiva del cinquantenari, dins de l’àrea
de secretaria. A partir i a conseqüència del seu canvi de residència, lluny
de Gandia, ha reduït la seua activitat habitual, però mantenint la presència
sempre que té la possibilitat. Amb tot, en 2021 va rebre el Gesmil de coure.

Abans, també ha participat en el món faller com a jurat de diferents seccions,

destacant el de jurat de falla de tercera secció l’any 2018.

És un dels típics exemples de persona crítica amb les falles reconvertida que
afirmava que els fallers sòls volien festa. Quan es va adonar que era més real
del que pensava, es va apuntar de seguida.

12 13
 José Vicente Quiles Morant
President
La falla Avinguda República Argentina
és una falla amb història, una falla
xicoteta respecte a nombre
persones que la formem, però molt
gran respecte a la quantitat de coses
que fem.
Un altre any, el nostre benvolgut llibret
ha eixit a la llum, darrere del qual hi
ha un gran equip al qui he de donar
les gràcies per portar a cap aquest
repte quan els ho vaig proposar.
Em dirigisc a tots vosaltres per
primera vegada com a president
de la comissió, eixa que m’ha donat
moltes alegries però també algun
maldecap.
14
Encara que tots em coneixeu com a
eixe xic que no para quiet, enguany
em toca estar al capdavant de tot
de
l’equip que m’acompanya i sense el
qual jo no estaria ací. Faré un gran
esforç per a estar quiet al lloc.
Vull donar les gràcies també als
comerços que ens donen el seu
suport per a poder portar cada any
la falla endavant, i per descomptat a
tota la gent de la comissió que, amb
el seu granet d’arena, fan que tot
arribe a bon port, des del primer dia
de l’exercici fins a la cremà del dia 19.
Per últim, m’agradaria convidar a
tota la gent del barri a què gaudisca
de les festes com nosaltres, que es
donen conter que les falles no duren
sols quatre dies sinó 365 dies de l’any.
15
 REINES
MAJORS 2023

16 17
 Rosa Gema Peiró Grifol
Padrina

Eres com estel refulgent,

que en aquesta nit il·lumina,
eres com raig de sol més pungent
i a tots dones il·lusió, calor i vida.

Fins al sol, tot resplandor

que t’enveja amb gana,
tu eres nostre tresor
i estàs feta de filigrana.

Aquest any Rosa... eres la padrina

de tots els teus fallers,
i desfilaràs pels carrers
sempre del braç de Jordi...
l’home dels teus volers.

18 19
 Rocío Martí Parreño
Reina de l’Art

La llum festiva de la teua mirada,

és com simfonia del mar blau,
com la teua bella pau,
i tot junt, el fa la flor més delicada.

Ocell que del cel

vas vindre ací a florir,
eres com gotes de mel
que endolceixen el nostre sentir.

Com notes de partitura,

com pinzellades de pintor,
com flor tallada en pedra dura,
eres... Rocío, com mil paraules d’amor.

20
0 21
 Sandra Pellicer García
Reina de la Poesia

Poesia és quan Sandra ens somriu

amb uns ulls que brillen més que el sol.
Eres el més bonic rossinyol
que canta al nostre barri festiu.

Si adjuntara tulipans i orquídies

per enaltir ta bellesa,
jo diria que els teus ulls són perles
i tota tu tendresa.

Tens figura de porcellana,

el perfum d’un jardí de roses,
i per damunt de totes les coses,
fallera gandiana!

22
2 23
 Cristina Lena Martínez
Reina de la Festa

Eres com l’obert capoll en l’alta vara,

feta de gràcia i candor,
eres l’arrel de la festa valenciana
i tota tu eres una dolçor.

Com flors amerades de rosada,

anunciat la pròxima primavera,
mostrar de dolça fallera
el seu rostre de dona il·lusionada.

Eres com el so de la dolçaina,

el tabalet, la música i les rialles,
eres com les traques i coets,
eres la festa en falles.

24
4 25
 Elisa Carrión Martínez
Reina del Foc

Brasa i flama enguany tindràs que ser

per encendre al faller la il·lusió,
i les flames del teu voler,
envoltaran a tota la comissió.

Portes la llum en la mirada,

espurna dins el teu cor,
dels trons estàs embruixada,
i del foc t’agrada el seu color.

Seràs com un esclat,

i a continuació espurna potent,
brases per tot has escampat,
i en la falla flama ardent.

26
6 27
 Laura Moncho García
Reina de la falla

Eres Laura la flor sobirana

que ha esclatat en el nostre cor,
com donzella refinada,
eres el més volgut tresor.

Com el gesmil, la flor del taronger i l’assutzena,

deixa bellesa i perfum tu portadora,
seràs de nostra comissió ambaixadora
en desfilades, cavalgada i ofrena.

Et sentiràs feliç i volguda,

per tots seràs admirada,
com castell de foc, que en la nit il·lumina,
eres de la falla... LAURA, nostra Regina.

28
8 29
 Ho veus?,
ja no ho veus!
Monument major

Artistes fallers: Germans Miñana

Autora de l’explicació: Maria Teresa Gómez Barber

30 31
 “Abracadabra, És el que bé coneguem
pota de cabra, de traure els pressupostos,
ulls de conill”, esperats i capciosos,
i ja comencem de l´any que ve.
aquest enginy.
I del flamant barret de copa
A les portes del casal dels nostres intrèpids mags
ha arribat un espectacle sortiran números
que ens torbarà, al menys, que ens faran tremolar.
i semblarà un miracle.
D´aquest barret de copa
La màgia ompli el món no apareix un conill,
d´alegria i fantasia, ixen un munt de comptes
a la comissió ho sabem que semblen un perill.
perquè ho veiem cada dia.
S´amuntonen a les pantalles
“Sin sala bin!” dels seus ordinadors
el primer truc i el moment no és recomanable
ja està ací. per als cardíacs de la comissió.

32 33
 Xiquitipuf!
El truc de triar reines
ja està a punt.
L´executiva es reuneix
preocupada i cabilosa
ja que el fet de triar reines
no és qualsevol cosa.
I aquest truc de màgia
els costa de fer tots els anys
perquè l´economia i la crisi
ho posen prou complicat.
Però a la fi,
troben la solució
i escullen les seues reines
fent la millor elecció.
“Kiskiriskis!”
El dia de la demanà arriba.
Entra a casa l´executiva
ells van de caietans
elles, de seda fina.
34
I el moment tan esperat
sembla pura màgia
quan ella respon amb alegria:
“Sí, vull ser la reina de la falla”.
La família, emocionada,
dóna les gràcies a la comissió
i es tira, amb discreció,
la mà a la butxaca.
Per a la setmana fallera
la comissió fa un conjur:
“Ulls de gripau, potes de granota,
Que tinguem bon oratge tota la
setmana”.
D´aquesta manera
les falles es gaudiran
de forma molt amena
i que tant ens agradarà.
35
 Si de trucs de màgia
alguna vegada parlem
no hem d´oblidar
els del nostre ajuntament.
Salxitrujana, calcetins de llana!
Els més escèptics no creuen
que siga pura casualitat
que una exposició itinerant
visite la nostra gran ciutat.
Al mig de la Plaça Major,
davant de l´Ajuntament,
han aparegut sobtadament,
sembla per art de màgia,
dues figures sense precedent.
Les dues estàtues presenten,
com dos esfinx egípcies,
dos caps oscurs i enormes
que semblem molt firmes.
36
Guaitant elles estan Des de l´ajuntament han pensat El consistori jura i perjura
el nostre consistori en posar-li´ls una bena als ulls que no ha fet cap despesa
per protegir a la població
per a què no puguen i convençut ho assegura
de les seues decisions.
prendre´ls mal d´ull. i vol que les lleven de pressa.
I Prieto quasi ni trau el cap
al seu nou finestral Els ciutadans pateixen I un bon dia partiran
per por de les dos figures per la seua economia les bessones hieràtiques
i del què puguen esbrinar.
i a les figures els tenen per lluir en un altre lloc
una mica de mania. les seues belleses estàtiques.
Els del PSOE troben
que les han posades l´oposició
que volen tot esbrinar-ho
per a menejar el xitarro.
Victor Soler, líder de l´oposició,
vol obrir una investigació;
aquesta estranya aparició
fa una mica de pudor.
I vol fer saber en el plenari
que aquest fet extraordinari
no és gens recomanable
per a una salut mental saludable.
37
 Escalamursiosfregits! L´ex alcaldessa deixà lliure

Aquest proper truc de màgia el seu càrrec consistorial

sembla molt sorprenent que va ocupar sense baralles

perquè ha canviat de càrrec
Prieto, el seu segon incondicional.
a molta gent de l´ajuntament.

I a la marxa de Prieto
Aquest personal
com segon del seu partit
ha trobat per sorpresa
va pujar com l´escuma
una millora fonamental
Inma Rodríguez,
per al seu estatus
per al seu lloc ocupar.
econòmic i social.

A la marxa de Pedro Duque Aquest triple truc

de la seua cartera ministerial és observat amb admiració

va agafar el seu càrrec pel líder de l´oposició

la nostra Diana Morant. que l´alcaldia no ha ocupat.

38 39
 Recordem la nostra Diana
que un dia va marxar
canviant els seus trucs
per una cartera ministerial.
Amb la ciència i tecnologia
trucs de màgia fa
encara que algun
l´isca desbaratat.
La trobem de sovint
a les nostres televisions
lluint el seu càrrec
que duu a terme amb il.lusió.
I Diana, tan espectacular,
ix amb científics parlant
de què va a viajar
en una nau espacial.
La nostra ex alcaldesa
llueix tant a la televisió
que la faran protagonista
d´un nou culebró.
Un culebró d´eixos
on el PP és el dolent
com si fos el JR
en els seus bons temps.
40
Polvets de pir lin pir len!
D´un gran grup de mags
ara forma part,
uns mags que fan màgia
a nivell nacional.
La seua màgia fa tremolar
perquè igual fan pujar
el preu de la gasolina
que el de l´electricitat.
I en un gran truc de màgia
el seu cap vol
acabar amb la calor
traguent-se la corbata.
I el que fa a la gasolina
a treballar anirem
en patinet o bicicleta,
que és cosa fina.
Aquest gran mag,
per la seua banda,
farà un esforç
i no utilitzarà el Falcó
per menjar-se una pizza.
41
 I tornant a la nostra ciutat
no hem de perdre d`ull
un gran esdeveniment
per a nosaltres fonamental.
A la Federació de falles
s´aproxima un fet important:
es vislumbren ben a prop
les seues eleccions generals.
L´actual executiva
al seu terme ha arribat
i el relleu generacional
no serà cap sorpresa
si no passa res inusual.
Es vaticina gran canvi
en la seu federal
i s´espera que isca
fumata blanca
com al conclau papal.
42
Qui será l´escollit o escollida
entre els habitants de Gandia
per gaudir durant uns anys
de tan merescuda alegria?
Pot ser vinga pel mar,
la muntanya o el cel
aquest canvi que esdevé
en la història de les falles
un fet sense precedents.
Si fos una dona
lluitaria per la igualtat
ja que una dona
Presidenta de la JLF
no s´ha donat mai.
Tarataxís, tarataxàs!
Telmo ja està preparant
el seu truc d´escapisme
que el farà millor
que el gran Houdini
i el seu record será pausible.
Així que, fins a tal
esperat moment
no dormirem tranquils
ni ens eixirà res bé.
43
 Hocuspocus!
A la nostra ciutat
han fet un truc de màgia
molt impressionant
que té a thotom bocabadat.
Aquest tipus de trucs
darrerament proliferen,
(no es nota que venen eleccions),
i d´ells trobem un munt.
Un dels més fabulosos
que ens fa al·lucinar
és la misterirosa aparició
dels txecs regal.
Aquest magnífics txecs
volen incentivar
el nostre comerç local
que es troba fatal.
El primer txec regal
és el de 40 euros
que el valor augmentarà
si al comerç del barri
vols anar a gastar.
44
Als centres comercials
no hauràs de comprar
sinò al petit comerç
que per la crisi forma part
d´aquesta xarxa de regals.
El nostre centre històric
es trobava desatés
però amb aquesta mesura
es recobrarà el seu comerç
encara que siga màgia pura.
Per la seua banda
i per sorpresa
arriba a tota carrera
el txec de la bicicleta.
Perquè a tots ens agrada
per mantindre Gandia neta
pegarem una gran volta
una bona estoneta.
I el txec del cole
ens ve molt bé
per pagar les despeses
del cole dels nens.
45
 I com ja hem dit
que molt prompte
arriben eleccions
un bon truc han pensat
des de l´oposició.
Es tracta del truc
de posar per tot arreu
uns cartells, de color roig,
a gestió
d´Ací falta
per part de l´ajuntament.
46
Aquests cartells abunden Els veiem a una vorera, I si la cosa no millora
com si foren bolets una farola, un parc el consistori canviarà
i els miren i admiren o a un banc del passeig
pels carrers de la ciutat l´eslògan “Gandia neta”
i això és cosa vertadera.
tota la bona gent. pel real “Gandia neta?”
Assenyalen els desperfectes
També abunden
que l´ajuntament no ha arreglat Fent un truc valent
aquestes imatges
i la tasca de publicar-ho
a les xarxes socials ho solucionarem
fenomen
que això queda fenomenal. els sembla primordial.
i durem, per art de màgia,
Anem junts a donar el fem al món de Nàrnia.
una xicoteta volteta
pels carrers de la ciutat
I el nostre espectacle
que ens tenen preocupats.
a la fi ha arribat
Pels carrers de la ciutat i amb un bon truc
regna la brutícia i la pudor
us hem de deixar:
que produeix enuig
entre la ciutadania.
“Ales de rata penada
És un sambori angoixador cues de cuquets
en el que anem botant
que hui i sempre
per no anar xafant
tanta immundícia. molt feliços sigueu.”
47
 President: José Vicente Quiles Morant
1r Sot president: Laura Guerola Sarrió
2n Sot president: Jesús Sancho González
Secretariaa: Mª Carmen Benito Sánchez
Tresorer: Sergi Catalá Pérez
48
Comptable: Jordi Mahiques Álamo
Delegada de festes: Cristina Lena Martínez Executiva
Vocals: Laura Barber Guerola
Falla Avinguda República Argentina
Daniel Montagud Lloret
Maragda Escrivà Noguera
49
 Càrrecs fallers
Loteres. Delegats Cremà de monuments.
Concha Boscà Carbó.
Suni Gregori Pardo.
Delegat de jocs.
Daniel Montagud Lloret.
Delegada de festes.
Cristina Lena Martínez.
Subdelegades de festes.
Laura Barber Guerola.
Romina Salgueiro Catanese.
Delegats Monument.
Jesús Sancho González.
Miguel Ribes Bonet.
Maragda Escrivà Noguera.
Delegada artística.
Maragda Escrivà Noguera. MªCarmen Benito Sánchez.
50
Delegada Xarxes Socials.
Laura Barber Guerola.
Daniel Montagut Lloret.
Geni Pérez Boscà. Delegat Festival.
Hugo Vera Rumbau.
Paco Bertó Fernández.
Subdelegades Festival.
María Miñana Miret.
Martina Blanco Císcar.
Delegada de llibret.
Suni Ribes Gregori. Delegada Cavalcades.
Sandra Pellicer García.
Subdelegats de llibret.
Delegada Informatiu i emissions.
Elisa Carrión Martínez.
Mª Carmen Vidal Añón.
Hugo Vera Rumbau. Subdelegada informatiu i emissions.
Maria Llinares Aparisi.
Isidro Estruch Soler.
Laura Barber Guerola. Delegada curtmetratge.
Maria Llinares Aparisi.
Subelegada curtmetratge.
Mª Carmen Vidal Añón.
Equip de Bac.
Concha Boscá Carbó.
Suni Gregori Pardo.
Suni Ribes Gregori.
Mina Noguera Montagud.
Equip de truc.
Daniel Montagut Lloret.
Jordi Mahiques Álamo.
Rubén Alcaraz Mascarell.
Miguel Ribes Bonet.
Jesús Sancho González.
Joan Ribes Gregori.
Casaler.
Jorge Bertó Marí.
Membres Asemblea.
José Vicente Quiles Morant.
Mª Carmen Benito Sánchez.
Cristina Lena Martínez.
51
 Recompenses
falleres 2022 Premis 2022
Gesmil de Diamant. Gesmil de Coure. Millor ninot indultat major 4ta secció 2n Falla infantil 4ta secció
Jesús Sancho González.
Alba Buj Moreno. 4t Classificació bac femení
2n Escena ecológica
Gesmil d’Or.
Maria Miñana Miret. 1r Falla major 4ta secció
Carmen Noguera Montagud.
2n Emissió fallera
Rubén Alcaraz Mascarell. Enginy i gràcia falla major 4ta secció
Gesmil d’Argent.
Elena Añon Herrero. Sara Miñana Boix. Fede Millor direcció 1r Informatiu

52
2 53
 Cens faller major
Albuixech Escolano, Amparo
Alcaraz Mascarell, Rubén
Amorós Calamardo, Daniel
Añón Herrero, Elena
Aparisi Matoses, Conxa
Barber Guerola, Laura
Barber Simó, María
Benito Sánchez, Carmen
Bertó Fernández, José Francisco
Bertó Marí, Jorge
Blanco Císcar, Lorena
54
Boscà Carbó, Conxa Frígola Vidal, Beatriz Gutiérrez Berdejo, Marina
Buj Orengo, Alba Furió Moncho, Ana Huguet García, Josep
Bustamante Fons, Sara García García, Josep Vicent Lena Martínez, Cristina
Carrión Martínez, Elisa García Paniagua, Cristina Llinares Aparisi , Maria
Catalá Pérez, Sergi García Paniagua, Paula Llobell Benito, Paula
Escrivá Noguera, Maragda García Quintalla, Pere Lorente Martínez, María
Espí Guerola, Karina Giner Santos, Jaume Mahiques Álamo, Jordi
Estruch Soler, Isidro Gómez Barber, Maite Martí Parreño, María del Rocío
Estruch Soler, Miguel Gregori Pardo, Jesús Mendieta Climent, Josep Lluís
Femenía Climent, Paula Gregori Pardo, Suni Miñana Albanell, Carlos
Frasquet Casas, Jaime Guerola Sarrió, Laura Miñana Boix, Sara
55
 Miñana Miret, María Perales Mahiques, Cristina
Moncho Armengol, Laura Quiles Morant, José Vicente

Moncho García, Laura Ribes Bonet, Joan Miquel

Ribes Gregori, Joan
Montagud Lloret, Dani
Ribes Gregori, Suni
Moreno París, Juan
Salgueiro Catanese, Romina
Moreno París, María
Sánchez Estruch, Rafa
Morera Molla, Isabel
Sancho González, Jesús
Noguera Montagut, Carmen
Tomás Gómez, Laura
Palma Pons, Sheila Vera Rumbau, Hugo
Peiró Grifol, Rosa Gema Vera Rumbau, Óscar
Pellicer García, Sandra Vidal Añón, Mª Carmen

56 57
59
 Marina Mendieta Castillo
Presidenta Infantil

Hola, jo sóc Marina, per a mi és un orgull i una responsabilitat ser la presidenta

infantil de la Falla República Argentina per a l’any 2023.

Espere que els fallerets i falleretes gaudim junts de tots i cadascun dels actes:
la presentació, el festival, la cavalcada, les cercaviles, i molts més.

Convide a tot el barri que isca al carrer aquestes falles per a gaudir de la
música, dels monuments, dels coets i de la diversió de les falles. Vos espere a
tots, i ho passarem d’allò més bé.

Visquen les falles i visca la Falla Avinguda República Argentina!

60 61
 Fillolets
Carlos Marín Vidal

La vida resorgeix

i, generosa, ens regala

la felicitat de gaudir
Pau Crespo Añón de la teua serena arribada.

Jugant amb cent ramells de flors

com un arc de Sant Martí

regires els nostres sentits

omplint-nos d’alegría el cor.

Gael Ribes Palma

Al so de dolçaina i tabal

la llar de somnis es vist

i acaronada pel teu encís

gira la més tendra dansà.

62 63
 REINES
INFANTILS 2023

64
4 65
 Altea Frasquet Vinson
Reina de l’Art

Al veure’t tan boniqueta

amb uns ulls com clavells rebentons,
em deixes corprés xiqueta,
tens la gràcia a muntons.

Ho tindrem tot amb tu Altea,

i en els xiquets l’emoció,
viuràs uns dies màgics
plens d’alegria i d’il·lusió.

Com el ramell de flors més fines

són les teus il·lusions,
i en les pròximes festes josefines
per a tu, Altea, sonaran cançons.

66
6 67
 Leila Pérez Escrivá
Reina de la Poesia

Leila, portes alegria i simpatia,

una mirada viva i falaguera,
un aroma pur de primavera
que impregna a tots de poesia.

Si en aquestes rimes jo poguera,

delectar els teus oïts,
sentiríeu dins dels vostres pits,
que la poesia és sincera.

Eres com l’estrela que brilla en el cel,

i fa que la nit es torne en dia clar,
seràs tu com un dolç despertar,
portant-nos el suc de la mel.

68
8 69
 Emma Llinares García
Reina de la Festa

Emma, en mirar-nos somrius,

ens acaricies com els raigs del sol,
eres el més bonic rossinyol,
que canta en el nostre barri festiu.

Eres l’harmonia dels sentiments,

plena d’encís, gràcia i pau,
eres per als nostres fallerets,
com un trosset de cel molt blau.

Portes alegria i música en el cor,

eres Emma, com la tendra flor,
i el goig de la comissió es manifesta,
nomenant-te nostra Reineta de la Festa.

70
0 71
 Julia Ruíz Quiles
Reina del Foc

Eres Julia com la llum de la flama,

que porta el foc quan està actiu,
igual que el coet viu,
quan la festa proclama!

Aquest faller vol que gaudisques

en totes les desfilades
de les piuletes i les traques,
sempre, amb moltes rialles.

Et sentiràs molt important,

al cremar coets i presidir mascletades,
però més amb la canya per davant
per encendre les figures tan apreciades.

72
2 73
 Aroa Quiles Ribes
Reina de la falla

Aroa…
Eres tu enguany la Reina
de nostra falleta infantil,
com la flor més pura i fina
uniràs amb molta gràcia gentil.

Aniràs recorrent d’ací cap allà

amb una alegria sincera,
però mai estigues cansada,
ja veuràs la que t’espera!

No plores quan la flama encesa

la falla sucumbís,
per a esperar una altra de pressa,
perquè això sempre és molt precís.

Com el capoll es fa rosa,

i tu, Aroa, la flor més esvelta,
regnaràs molt afectuosa,
gaudint de tota la festa.

74 75
 NATURAL
Monument infantil

Artistes fallers: Germans Miñana

Autora de l’explicació: Maria Teresa Gómez Barber

76
6 77
 Preparats i preparades? Per poder ajudar-la

anem a començar l´èsser humà ha creat

aquest viatge peculiar uns ODS fonamentals

que de segur ens divertirà. que al 2030 han d´arribar.

Amb la motxilla carregada Aquests objectius

coneixerem la natura semblen màgics de debò

que és vida segura perquè amb els nostres poders

i es troba molt preocupada. podem realitzar-los tots.

La natura en perill està La màgia utilitzarem

i ens demana ajuda per a la sostenibilitat,

que de seguida li donarem per a mantindre el món

perquè la vida ens ha regalat. i la natura així cuidar.

78 79
 L’aigua neta i sanejament Per regar les plantes,

tenen la nostra predilecció aigua de pluja reciclarem

i si aprenem la lliçó, i el cotxe rentarem

l’aconseguirem realment. sense mànega i amb poalets.

Per a estalviar aigua Rentarem la robeta

ens farem dutxes curtetes per tindre-la ben neta,

i tancarem les aixetes, però per a això

i tot el que calga. posarem la rentadora plena.

I aquest xiquet L’aigua és fonamental

ens mostra una aixeta per a la vida al planeta,

que trau l’aigua neta hem d’aprofitar-la

i no la fa malbé. i fer d’ella reserva.

80 81
 Seguint el nostre recorregut Quan fa molta calor

trobem l’acció del clima en compte d’un ventilador

que és molt important o l’aire condicionat

per cuidar el medi ambient. un ventall farem usar.

Quan a l’escola anem Podem fer-los de colors,

el transport públic usarem, de materials reciclats,

si no podem anar utilitzant la nostra imaginació,

en bicicleta o caminant. sense parar de ventar.

I als pares i a les mares I fent màgia de la bona

de sovint recordarem farem consciència

que canvien els neumàtics del canvi climàtic,

per sanejar l’ambient. que fa tanta falta.

82 83
 A la fi hem arribat I la nostra xiqueta

a la vida d’ecosistemes terrestres com és molt responsable

que són imprescindibles ha plantat una planteta,

per a la vida a la Terra. fet que és recomanable.

Els boscos són els pulmons Per aturar la desertització

que respiren del medi ambient sempre hem de reciclar

el qual si no està net els papers en què fem els deures

fa que respiren malament. i els que ens agrada pintar.

Els xiquets i les xiquetes Quan anem a comprar

un arbre hauran de plantar triarem els embolcalls

per donar vida al planeta que es puguen reutilitzar

i deixar-lo respirar. per al món ajudar.

84 85
 Aquest darrer estiu Aquest noble arbre

un gran pesar ens hi ha emplenat, té vida pròpia

ja que s’han cremat molts boscos i en ell viuen

un mussol i un esquirol
que ens costaran recuperar.
que podríem tindre de mascota.

Per això, el nostre explorador

Uns altres animalets
cuida els arbres i animalets
envolten a aquest nen
i en la seua mà manté un cuquet
com és la rabosa,
a qui estima de debò.
que no és qualsevol cosa.

A l’ombra d’un arbre

La simpàtica rabosa

es troba aquest xiquet un avís ens ha llançat

que és molt eficient i el nostre paper ara

i també molt valent. és poder-la ajudar.

86 87
 El seu avís consisteix La natura ens fa gaudir

en què cuidem la seua llar de divertits dies

així no haurà de partir a la mar i la muntanya

sense saber on anar. i l’hem de protegir.

Aquests ecosistemes A la mar juguem amb les ones,

són valuosos de veritat. ens agrada bussejar,

Inclouen vida vegetal i animal fem esports aquàtics

que trobarem a faltar. i ens fa disfrutar.

Els governs hi han d’aconseguir En ella trobem

aturar la desforestació molta vida aquàtica

posant tots els mitjans humans Com el dofí i la balena

per combatre aquesta desolació. que sembla tan simpàtica.

88 89
 A la muntanya acampem,
explorem les seues terres,
fem tots junts senderisme
i moltes vegades turisme.

Ens agrada tant la muntanya

que ens agafa ganes de plorar
quan veiem que en ella s’acaba
la vida vegetal i animal.

Així que un missatge

us hem d’enviar
que esperem que rebeu
per a poder actuar.

Nosaltres som màgics,

el futur es presenta dur
i si tenim la vostra ajuda,
ho aconseguirem de segur.

90 91
 Cens faller infantil
Alcaraz Puig, Arnau Crespo Añón, Pau
Barber Guerola, Lucia Cuesta Climent, Sofia
Blanco Císcar, Martina Frasquet Vinson, Altea
Bover Espí, Martín Frasquet Vinson, Martina

Grimal Llobell, Gabriela Pérez Escrivà, Leila

Grimal Llobell, Joan Quiles Ribes, Aroa
Llinares Garcia, Emma
Quiles Ribes, Leire
Llinares Garcia, Max
Ribes Palma, Gael
Marín Vidal, Carlos
Mendieta Castillo, Diego Ruiz Quiles, Júlia

Mendieta Castillo, Marina Sánchez Moncho, Axel

92
2 93
 Records 2022

94
4 95
96
6 97
98
8 99
100
0 101
 I per a tu, què és la màgia?
Màgia, eixa paraula que resulta tan
poderosament misteriosa i atractiva, i
alhora tan sobrecollidora i antinatural.
Se’ns passa la vida perdent-nos en
les nostres rutines diàries. Vivim un dia
darrere l’altre, sense més, com el que
passa els fulls d’un llibre per pura inèrcia,
sense endinsar-se en les aventures i
intrigues que amaga.
Molt lluny ens queden els abracadabres,
obri’t sèsam o màgia potagia. Potser,
precisament per això, hem adaptat l’ús
de la paraula Màgia.
Actualment, quan parlem de Màgia,
solem referir-nos a aquestes emocions
que ens embarguen quan vivim
experiències especials i intenses. Les
que amenacen amb desbocar-nos el
cor, ens recarreguen d’energia, ens fan
esclatar els sentiments, i som capaços
de recordar cada segon del dia,
enyorant i desitjant que es repetisquen
promptament.
MÀGIA LITERÀRIA En general (doncs de tot hi ha a la
vinya del senyor), els nostres dies tenen
poc de misteriós i de potencialment
atractiu. Per aquesta mateixa raó, hui,
adquireixen més valor aquelles poques
102
2 103
coses que ens fan sentir Màgia. Em
venen a la ment algunes, però una amb
molta força: la màgia de les falles.
Tan sols tancar els ulls és suficient per
a reviure moments meravellosos i una
mar d’emocions. És difícil no deixar-
se embriagar per l’olor de pólvora, no
somriure amb el compàs de la música,
amb els carrers plens de gent i les rialles
de xiquets i majors, vivint els quatre
dies més especials de l’any. Inclús en
la memòria és inevitable admirar la
bellesa de la indumentària, les obres
d’art en forma d’imponents monuments
fallers i recrear-se en l’enginy i gràcia
que els envolta.
Sí, se me posen els pèls de punta. Ho
tinc clar. Per a mi, això és màgia.
Pensant-ho bé, estic segura que ha de
ser màgia per a fer-nos resistir quatre
dies de màxima intensitat sense dormir,
esgotats després de setmanes de
“corre que no arribem”, de la nit de la
plantà, cercaviles, actes, mascletades,
d’un miler de “va, l’última i ens n’anem”
i la imprescindible “avui ens retirem
prompte, val?”. Si això no és màgia, ja
no sé què és.
 Però no podem oblidar l’altra accepció
que li donem, a estes altures, a la
paraula Màgia. La menys bonica. Em
referisc als trucs, tretes i estratagemes
que condueixen a alterar els resultats o
la realitat.
Pensem en la política —per posar un
exemple clar i de comú coneixement—.
Tan sols hem d’esperar que arriben
les eleccions per a veure com trauen
la vareta màgica i els diners de les
arques públiques es multipliquen d’un
dia per a l’altre, es renova una ciutat en
menys de sis mesos i es redueixen els
impostos o multipliquen les ajudes (al
final és igual perquè els diners són els
104
4 105
mateixos). Somriures, bones paraules
i miracles. Sens dubte, això ha de ser
cosa de màgia.
En definitiva, no hi ha millors mags que
els polítics. O, pensant-ho bé, no són
tan bons mags si ja tots ens sabem els
seus trucs.
Però qui no posa en pràctica els seus
millors trucs de tant en tant? No ens
agrada quan ho veiem en el de davant,
però si passem a ser nosaltres els mags,
la màgia es converteix en quelcom
meravellós. Fins i tot ens ceguem amb
els nostres propis trucs.
Qui no té una vida plena i sensacional a
Instagram? Viatges, amics, restaurants
que et fan salivar a milers de
quilòmetres... Felicitat en estat pur. I ni
què dir tenen aquests rostres perfectes
—i per descomptat sense filtres—, o
eixos cossos “Kardashian”, que mai han
sentit ni parlar-ne del Photoshop.
Com us imaginareu, aquest tipus de
màgia negra també la trobem en el
món de les falles —encara que en
certes ocasions seria més apropiat el
nom de mà negra—. En definitiva, mags
o mans capaços d’alterar la realitat o
fer-la semblar diferent.
Visualitze aquestes mans que
ràpidament tapen qualsevol
desperfecte a la plantà al crit de: “tira-
li més gespa ací”, “purpurina”, “afegeix
un altre sticker”, o “amaga-ho darrere
d´un cartell!” I tot això seguit d’un: “de
pressa que arriba el jurat”.
Per a Màgia la que reconverteix, cada
matí, les cares de les falleres en rostres
quasi angelicals, però si passares un
cotó amb afany: “oh, mareta!”. O la
màgia d’una mare per recol·locar a la
seua filla, —que no para quieta—, en
menys d´un segon, i aconseguir que
“Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article
dels llibrets de falla de la Federació de Falles de Gandia any 2023””
desfile perfecta.
I, no podem deixar d’esmentar, aquesta
màgia de la qual ningú vol sentir parlar
però que a totes les falles aguaita: la
màgia del banderí. Màgia que el fa
quedar-se en una falla per sempre o
que, inexplicablement, se’l porta a una
altra en la qual mai havia d’estar. Una
màgia que no se sap com anul·lar, o
que igual no es vol eliminar. Però que
mentre existisca, difumina la veritable
màgia de les falles.
Siguem realistes, ens agrada l’èxit. Si hi
ha alguna cosa que s’ha demostrat de
sobra és que el trist i avorrit, poc ven.
Així doncs, apostem per la felicitat i
l’èxit personal —siga quin siga per a
cadascú—, però sense pretensions
absurdes i idealitzades de la vida, que
ens porten a una infelicitat permanent.
Lluitem pel que ens faça feliç, encara
que el camí siga dur. Però, sobretot, no
ens fem trampes al solitari, que poc diu
de nosaltres i ens posa una bena als
ulls que ens fa cada dia més necis.
Mª Carmen Vidal Añón
Concejala Ajuntament de Gandia
 El poder de la paraula.
Sembla increïble que l’ésser humà tinga
en el seu poder una cosa tan important
com la capacitat de transmetre
qualsevol tipus d’idea a través d’un
conjunt de lletres que formen un sentit.
Un sentit únic que, depenent del seu
context o forma, adquireix un significat
o un altre. Una eina capaç d’arribar
tant a les persones com als animals, i
d’adaptar-se als més de set mil idiomes
que existeixen al voltant de tot món. Les
paraules.
Aqueix discurs oral o escrit, però també
transmés d’una forma més peculiar, a
través de llenguatge de signes, capaç
de generar diferents sentiments en els
qui ho perceben.
Les paraules poden enamorar o ferir,
guanyar o perdre debats, fer-nos feliços
o causar-nos molt de dolor. Declaren
guerres i fan les paus, i són una de les
primeres coses que descobrim res més
nàixer.
Poden ser les protagonistes d’una
discussió absurda entre una parella
per tindre la raó; les culpables d’un
106
6 107
tracte entre dues persones per llogar
un habitatge, i les encarregades de
declarar l’amor entre dos joves de
quinze anys entre tanta timidesa.
Per a nosaltres, els periodistes, són la
principal expressió de comunicació
per a transmetre tot allò que volem
comptar, i a més, formen el sentit i la
part principal de l’anomenat ‘quart
poder’: els mitjans de comunicació.
En el teatre, la televisió, les xarxes socials,
una conversa entre amics, el fullet
informatiu del nostre supermercat més
pròxim o en les línies que estàs llegint
ara mateix. En tot, sempre, apareixen
elles: les paraules.
Des que algú, fa milers d’anys, a
Mesopotàmia, va descobrir que en unir
lletres es podria crear un sentit, han
sigut el millor escut i la millor arma per
a tota la societat.
La Reial Acadèmia Espanyola de la
llengua engloba ja quasi 100.000
paraules diferents, i el rar ja no és trobar
algunes com a ‘babélico’, ‘gaznápiro’
o ‘zonzo’, sinó que hui dia, podem
trobar altres com ‘bitcoin’, ‘chuche’ o gent a la qual vols o admires?
‘empanado’. I, sabies que la paraula
‘guió’ en castellà ja no porta titlla?
Així és, la màgia de les paraules.
La tecnologia continua avançant, però
les paraules, i la seua forma, també.
I si ens centrem en les paraules
boniques? Efímer, comboi, inefable,
bellesa... Si la seua forma i fonètica són
precioses, el seu significat ho és encara
més. Una forma curta, però eficaç, de
transmetre un sentiment o idea; de
donar explicació a alguna cosa sense
saber com dir-ho. Simplement, amb
una paraula.
Un acte tan bonic com escoltar un
xiquet dir la seua primera paraula, i
més encara si ho és ‘papà’ o ‘mamà’,
un ‘bon dia’ o un ‘et vull’. I és que hi ha
paraules que, amb només murmurar-
les ja posen els pèls de punta.
Pólvora, reina, fallera major, Gandia,
adreç i música són, sens dubte, les
meues favorites. Paraules que em
transporten a moments increïbles.
Una forma d’expressió genuïna que
solament qui comparteix un vincle amb
elles, pot sentir el mateix. I és que, com Laura Barber Guerola
d’especial és compartir paraules amb Periodista
“Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article
dels llibrets de falla de la Federació de Falles de Gandia any 2023”
 L’art de la màgia.
Alguns em crideu mag, d’altres
prestidigitador però, n’hi han moltíssims
més noms que defineixen la meua
vocació... Amb les meues pròpies
mans i amb l’ajuda de sortilegis varis,
faig màgia. Els meus dits son ràpids
i tinc molta traça. Estes habilitats
que m’enorgullixen son necessàries
per a dominar la vareta màgica
que fa possible la creació dels meus
encanteris. I no penseu que jo faig
il·lusionismes intangibles, no, els meus
artificis son ben concrets i palpables.
Vos conte:
Ara estic preparant un nou espectacle,
prompte mostraré al public el meu nou
treball: uns trucs inèdits i genuins creats
per a l’ocasió. Serà el meu primer show
en solitari, sols jo encisaré al públic
amb la meua màgia. N’estic segur, serà
meravellós!
Passe moltes hores preparant-ho, per
a que tot estiga llest quan arribe el dia.
Agafe les meues varetes i em pose a
la faena. I si, jo soc un mag de moltes
varetes, en tinc de diferents tipus i
grandàries. Amb qualsevol d’elles a
108
8 109
ja disposa de la millor sala de la ciutat I seguisc, encara em queden unes
soles per a ell”. obres per acabar i així poder completar
la meua primera exposició en solitari
la mà, faig un moviment de monyica Durant tres mesos el públic podrà vore on presentaré més de quinze pintures.
i abracadabra! puc fer aparéixer o
la màgia resultant de totes aquestes Ací continue treballant la meua
desaparéixer el que jo vullga. O també
puc hipnotitzar-vos ràpidament, tinc hores de preparacions, hores i hores màgia: pincell, moviment de monyica i
fama de que els meus encanteris són que passe creant els meus sortilegis. abracadabra! faig aparéixer els colors.
molt potents. Colors, formes, línies, textures, més
colors... Sóc un artista plàstic i diuen que
Ja tinc quasi tot l’espectacle muntat,
més de quinze trucs màgics que, de les meues pintures són pura màgia. Ma
segur, vos encisaran. Ho porte prou en mare és escultora i sempre he viscut Marta Millet Moreno
secret però, ma mare, que és la meua rodejat d’art. Fallera major de Gandia 2023
fan número 1, és l’única que pot vore-ho
tot abans l’estrena. Ma mare es dedica
al mateix que jo, ella també fa màgia
amb les seues mans, per això, comprèn
perfectament pel que estic passant
amb els nervis propis del primer show
en solitari. Al contrari de mi, ma mare
no necessita cap vareta màgica, ella fa
els seus trucs amb les mans i els dits.
Com una pitonissa devant la seua bola
de cristall, aixina fa ma mare.
Doncs bé, com vos dic estic molt content
de poder mostrar la meua màgia i
ademés, poder fer-ho en un lloc tan
especial com és el museu de la meua
ciutat. La veritat que és tot un privilegi
i ma mare està desvanida amb mi. He
sentit dir a la gent: “Un artista tan jove i “Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article
dels llibrets de falla de la Federació de Falles de Gandia any 2023”
 Sincer reconeixement a la màgia de les Falles.
La covid-19 ha marcat un abans i un
després en la vida dels habitants de
tot el planeta. La sanitat, l’economia i
la manera de relacionar-se s’han vist
molt afectades i les Falles tampoc
podien escapar a les garres del virus. La
festa fallera es va aturar un 10 de març
de 2020. Tot i això, les espurnes del foc i
la perseverança dels fallers van resistir
tota la pandèmia. I, les Falles, van tornar
a alçar-se amb força.
Ara, quan ja han passat tres anys –
com passa el temps, sembla que va
ser ahir– hem de ser capaços de mirar
cap al futur, recordant que les Falles
a més de festa són cultura, activitat
econòmica i anys d’història. I, per això,
estem obligats a mantindre ben encesa
la seua flama.
Els fallers van demostrar, una vegada
més, que cremant els monuments en
setembre de 2021 i març de 2022 –un fet
que va simbolitzar la desaparició de tot
allò negatiu i el renaixement d’un futur
ple d’esperança–, van fer un gran pas
endavant per Gandia. Així, eixes Falles
han ajudat a recuperar l’economia i
l’alegria a la nostra ciutat.
110
0 111
comprensió. Per tant, es va cobrir este durant la crisi. Són decisions no només
parèntesi amb ajudes econòmiques morals, sinó humanes, que ens toquen
per als sectors i proveïdors que viuen de de ben a prop, que marquen el camí de
No hem d’oblidar que el món de les la festa, així com per a les comissions la societat i a tots aquells que vindran
Falles aglutina una ingent quantitat falleres. Som conscients que vam estar darrere nostre. Però, esta crisi que ha
d’activitat al seu voltant, amb moltes lluny de cobrir la pèrdua exacta i real provocat tanta desfeta, també ha sigut
professions que depenen directament que van poder patir després d’un grapat una oportunitat per renovar el nostre
d’elles. D’esta manera, la pandèmia de mesos sense activitat o disminució compromís amb la festa fallera.
va afectar seriosament a les activitats d’associats a les comissions falleres,
econòmiques relacionades amb el però l’administració també ha posat el I, si parlem d’economia, d’això el món de
món de la festa fallera, fins al punt que seu granet d’arena per a la recuperació. la falla té un paper fonamental des de
es van habilitar ajudes públiques per la vessant vertebradora de la societat
a la compensació de les pèrdues i el En economia, hi ha un principi clar: gandiana. En el dia a dia, si fem un
sosteniment de tallers i empreses. d’una crisi no s’ix igual. O eixim millor o paral·lelisme amb l’economia familiar
eixim pitjor. I, de la manera que eixim, o l’economia municipal, el món de la
La celebració de les festes té un ampli depén de les decisions que prenguem falla sempre ha mostrat que sap tirar
impacte en termes de producció, de
rendes i d’ocupació al llarg del nostre
territori. Existix tot un ecosistema que les
envolta en si mateixa i que es va veure
afectat per la suspensió de les Falles.
Per això, des de l’Ajuntament de Gandia
vam ser conscients d’esta realitat i del
patiment de molts autònoms i xicotetes
empreses relacionades amb este
sector que, després d’anys de treball
dur va decaure la seua activitat i, fins
i tot, de vegades, va perillar la seua
existència.
Com a entitat local, la nostra voluntat
sempre ha sigut que el col·lectiu faller
gandià sentira la nostra estima i
 endavant un exercici faller a base de
molta suor, i molts esforços i maldecaps
afegits; a força de cobrar moltes
quotes, loteries, rifes o propagandes. I,
durant tot este període, les comissions
falleres gandianes han demostrat que
han pogut subsistir i han sabut resistir.
I, cap d’elles, s’ha vist obligada a baixar
la persiana del seu casal.
Fallers i falleres han tingut un
comportament exemplar, afrontant
amb enteresa una situació econòmica
delicada i una aturada important de
la seua activitat. Ha sigut un temps
complicat en el qual la comunitat
fallera gandiana ha tret el millor de si
mateixa i ha treballat sense descans
per a seguir mantenint viva la flama de
la festa.
A poc a poc, ens hem resignat a
viure amb les conseqüències que el
coronavirus ens ha portat. Però, els
ciutadans no teníem més remei que
renàixer de les cendres, com l’au fènix.
Com les Falles. Símil recurrent, perquè
no teníem cap altra opció. Perquè
l’ésser humà no té altra opció que
superar-se, refer-se, mirar avant, cap
amunt, superant desafiaments i salvant
obstacles.
112
2 113
El món postcovid ha d’estar reconstruït
entre tota la societat, i la festa fallera
en la nostra ciutat ha marcat des de fa
anys bona part de la nostra identitat,
del ritme econòmic, d’un bon ànim
social, d’una contagiosa i extraordinària
salut mental, d’un caliu agermanat
i una canalització de sentiments de
pertinença.
Però, després d’un llarg temps on
només hem escoltat números, xifres
i estadístiques, la festa fallera ha de
donar un missatge humà, càlid i inclusiu,
on les persones no es poden reduir a
ser contades, mesurades i gestionades
com a simples elements administratius.
Les Falles unixen a tot un poble que
viu, vibra, sent i patix, on la covid-19 ha
atacat a qualsevol de nosaltres sense
pietat ni discriminacions.
Fent front a la pandèmia, vam
experimentar clarament la nostra
vulnerabilitat. Els fallers van
saber respondre amb solidaritat i
determinació. Que hi havia ganes
d’eixir d’eixe pou, és contundentment
innegable. I, ara, és el moment de
reflexionar sobre les nostres activitats,
el nostre treball, la nostra festa i les
nostres relacions personals, prenent
consciència de la importància que té el
nostre racó de món, la nostra Gandia i
les nostres Falles.
Hem tornat a la roda de la normalitat,
després de superar molts entrebancs.
Han sigut necessàries moltes hores
de treball i paciència. I, la nostra
festa, ara requerix suport, innovació i
reconeixement. Suport a esta activitat
vital per a la vida de la nostra xarxa
empresarial de la qual tanta gent
guanya jornal, sense perdre de vista
la innovació en les relacions entre
les persones vinculades a les Falles
adaptant-se a la nova situació. I,
amb un merescut reconeixement pel
treball dels artistes fallers que són
el principal motiu pel qual eixim a
gaudir dels monuments al carrer.
Ara més que mai, hem de reconéixer
la festa de les Falles, en la qual es
donen la mà el realisme de treballar
cada dia, de vestir, de disparar
pólvora, de plantar i compondre
amb el romanticisme del faller que
treballa a canvi de somriures. Una
festa feta per la mà artesanal dels
fallers com si foren teixidors, els quals
llauren en la nostra terra els colors i el
dibuix d’un espolí.
 Un reconeixement als fallers, els quals
–igual que la societat valenciana– són:
entregats i estan acostumats a fer el
doble per a rebre la meitat; lluitadors
i treballadors; de vegades farts i
cansats, però mai derrotats; farcits de
talent i d’un enginy que treballa sense
descans per fer la vida més fàcil als
altres i regalar felicitat a la gent.
Units i a una veu, tots vam aconseguir
que a la maleïda pandèmia també
li arribara el seu 20 de març. Per tot
açò, hui és més que merescut este
reconeixement, amb majúscules i
lletres daurades, a aquells que són la
matèria primera de les Falles: als fallers
i a les falleres, homes i dones que feu
amb el vostre esforç, que esta festa
siga, dia a dia, una terra d’herois. Ací
esteu i ací estareu, ja que les Falles
sempre acaben alçant-se, novament.
El vostre ressorgir, ha sigut un ressorgir
en el qual la il·lusió és el motor
econòmic, l’esperança és el cor i la
passió és la flama –una flama que
està més encesa que mai per la nostra
benvolguda festa–.
114
4 115
I tot gràcies a vosaltres, fallers i falleres.
Heu vençut totes les adversitats,
defensant la nostra festa allà on heu
estat, lluitant per les tradicions que els
nostres avantpassats ens van ensenyar
i treballant, de valent, per un present i un
futur dels quals ens sentim orgullosos
tots els gandians.
Gràcies per estar sempre. Perquè tot i
les dificultats, heu triat les Falles com a
un lloc on quedar-se a viure. Perquè tots
units heu demostrat al món la riquesa
que atresora la millor festa del món, les
Falles. Moltes gràcies, per omplir cada
racó de la nostra ciutat d’art i de sàtira,
de llum i de sentiment, convertint allò
efímer en etern.
I, al final, tots hem exercit una miqueta
de mags. Finalment, la màgia fallera i
la màgia municipal s’han conjurat per
tornar a alçar Gandia i perquè les Falles
estiguen en el lloc que es mereixen.
I, amb vosaltres, un reconeixement
a eixa part indispensable d’esta
majestuosa festa, els creadors i
creadores de màgia i de somnis:
artesans, pirotècnics, indumentaristes,
orfebres, floristes, músics, poetes i tants
Salvador Gregori Escrivá
altres que fan realitat, juntament amb
els artistes fallers, la màgia de les Falles. President de la Junta de Districte Plaça El·líptica-República Argentina
Des d’ací, un sincer reconeixement per
tornar-nos la màgia de les Falles. “Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article
dels llibrets de falla de la Federació de Falles de Gandia any 2023”
 La història desconeguda de l’Avinguda República Argentina.
Pot ser sí o pot ser no haureu sentit
parlar alguna vegada, estimats lectores
i lectors, de la història que amaga el
nom que rep un dels més emblemàtics
carrers de la nostra ciutat: l’Avinguda
República Argentina. No és una qüestió
que suscite gran repercussió ni és un
tema que siga especialment freqüent
entre les converses de les pixavines
i pixavins. Pot ser és per este motiu
que poca gent coneix alguna de les
versions i, per descomptat, quasi ningú
sap la vertadera raó. Però ara jo vos la
contaré.
D’entrada sembla evident que el nom
d’esta avinguda guarda referència
amb l’Estat que tothom coneguem:
l’Argentina. La “República” que
l’antecedeix és bàsicament una
formalitat que fa referència a com trien
al seu cap d’Estat, si mitjançant el que
ix d’unes urnes democràtiques o pel
que ix d’uns collons reials. Però açò és
un altre tema que ara no ve al cas.
Efectivament, el nom del carrer guarda
una estreta relació amb el país de
Maradona i Messi, del Chimichurri i el
“asado”, del tango i el mate... i també
116
6 117
de Juan Domingo i la gran Evita Perón,
ex President i ex Primera Dama del país
durant uns quants anys a meitat del
darrer segle.
Doncs bé, les dos grans versions que
s’estenen arreu dels i les gandienses (i
també de gran part d’Espanya, ja que
són moltes les poblacions que tenen un
carrer dedicat a la República Argentina)
estan relacionades amb els Peron i són
les següents:
Per una banda, hi ha una història
relacionada amb la relació que es
va crear entre Espanya i Argentina
durant la Guerra Civil Espanyola i la
postguerra. Com molts sabreu perquè
de segur coneixeu algun cas més
o menys proper, van ser prous els
espanyols i espanyoles que fugiren a
l’Argentina evitant el conflicte militar
i les conseqüències polítiques del
mateix. Fins a tal punt que allà podem
trobar encara localitats com San
Juan, on encara es parla valencià,
hi ha un trinquet, es fan paelles i, per
suposat, es crema una falla. Així doncs,
com a gest de bona voluntat i pietat,
l’Argentina va proporcionar a Espanya
subministraments (com ara aliments)
per a fer front als patiments de la
postguerra.
D’altra banda, l’altra versió més estesa,
és la que fa referència a la visita d’Eva
Perón a Espanya en 1947 convidada per
Franco, qui li va atorgar un reconeixement
per l’ajuda que anteriorment vos he
contat. Eixa visita, a més, va servir per
reforçar la imatge del regim franquista
en l’àmbit internacional al poc de
temps de la caiguda dels seus dos
principals aliats: Hitler i Mussolini. En
agraïment al gest de la Primera Dama
argentina, moltes poblacions van
deixar l’empremta d’aquell viatge en
forma de nomenclatura en l’entramat
urbà.
Però, què vos sembla si ara vos dic
que tot això és mentida i la vertadera
història del nom A GANDIA és una altra
relacionada amb un estranyíssim
fenomen geogràfic? Algú s’ha molestat
en confirmar que les dos anteriors
versions són fidedignes? Doncs no,
perquè si ho haguéreu fet sabríeu que la
veritat és esta i està ben documentada
en el Compendio de la Ciudad Ducal
de Gandia, un llibre tant important com
desconegut per al públic general, que
va realitzar el jesuïta Pere Garcia, que
va viure els últims anys de la seua vida
 en el Palau Ducal després de la mort
del Papa Pio XII, de qui era secretari
personal.
És en este volum on trobem que Gandia
tenia tres afluents d’aigua i no els dos
que encara trobem: el Barranc de
Beniopa i el Serpis. Temps ençà existia un
tercer que recorria, aproximadament,
el que ara coneixem com l’Avinguda
República Argentina. I este riu, del què
no es coneix nom oficial, tenia una
peculiaritat poc freqüent arreu del món.
Si bé el Barranc de Beniopa, com
qualsevol barranc, duu aigua
exclusivament quan plou o baixa de les
muntanyes; i el Serpis, com qualsevol
riu, duu aigua de forma habitual (ara
interrompuda per motius artificials); el
riu del què parlem estava ple d’aigua
de la mar que entrava cap endins en
direcció al Real de Gandia, on acabava
el seu transcurs.
D’esta manera un corrent d’aigua salada
entrava mantenint un fluix constant
ben a prop de les antigues muralles i no
va ser fins a les ampliacions modernes
de la trama urbana, quan es va decidir
assecar i construir per damunt.
118
8 119
Però, quina relació té este curiós
fenomen amb el nom República
Argentina?
Doncs que la pròpia orografia del
riu, al contrari del que és la norma
general, mantenia un llit del traçat
més elevat per la zona central que pels
marges, provocant que els descensos
del cabdal d’aigua dibuixaren una
línia recta blanca de la sal mentre als
costats es mantenia el blau de l’aigua
que encara corria. És a dir, per als que
teniu poca imaginació visual, el riu
dibuixava una quilomètrica bandera
albiceleste com la de l’Argentina. I d’ahí
que es va anomenar a l’avinguda que
ara tapa aquell vell i extint riu, com a
Argentina, sumant-se al barri de Corea,
que també rep el seu nom a causa de
la evolució de la trama urbana de la
ciutat.
I ara es preguntareu: i per
República?
Doncs perquè igual adés amb la
monarquia, a mi m’ix dels ous, que per
algun motiu m’acabe d’inventar esta
història.
“Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article
dels llibrets de falla de la Federació de Falles de Gandia any 2023””
I així és, gandians i gandianes, com es
crea la màgia de les fake news, amb
mentides engalanades per a facilitar
la digestió i adreçades amb un poc
de criteri d’autoritat. Perquè ni existeix
tal Compendio ni Pere Garcia va ser el
secretari de Pio XII, sinó un faller més de
la nostra comissió (no puc dir si és o no
jesuïta, tot i que no ho sembla).
Per favor, no es creieu qualsevol cosa
que sentiu perquè tinga versemblança,
o perquè confieu en qui vos la diu, o
perquè estiga ben escrita i incloga
referències cultes. I molt menys
perquè ho hagueu llegit en Whatsapp
o Facebook. Internet és una eina
essencial per democratitzar i ampliar
el coneixement, però mal usada,
pot ser una arma catastròfica que
desestabilitze els ciments més bàsics
de la nostra societat.
què
Jaume Giner Santos
Faller i mantenidor de la comissió
 La Màgia de fer falles.
Res per ací, res per enllà… I per obra de
màgia apareix la falla. Doncs, això no és
així!
És que als artistes fallers ara, les
“maquinetes del suro”, us trauen els
ninots a punt de pintar. Puix tampoc,
una altra falsedat. Voleu que parlem de
màgia? Allà vaig.
Màgia és fer falles originals de poliestiré
expandit, porexpan o suro blanc, com el
vulgueu nomenar, amb una pujada de
més d’un 70% en els darrers dos anys,
quan aquest és el principal material que
utilitzem per fer les falles actualment o
la fusta, amb un increment d’un 40%
en el darrer any i, sobretot, fent els
pressupostos en abril sense tindre una
bola màgica de cristall per tal de saber
com s’incrementaran els preus durant
l’exercici que hem de contractar.
Màgia és acabar les peces amb un bon
gotelé i bona pintura, quan en aquests
moments és impossible calcular
els preus a un any vista. També és
impossible rectificar a mitja campanya
“Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article
dels llibrets de falla de la Federació de Falles de Gandia any 2023””
120
0 121
el que signem a principi de temporada,
ho hem d’acabar i ho hem d’acabar bé.
Fer màgia als tallers de falles és
mantindre’ls oberts i continuar donant
treball a tanta gent perquè, els
increments imparables de totes les
despeses que comporten continuar
alçant la persiana cada dia, és
vertaderament inassumible.
Màgia és fer falles per a març de 2023
amb els pressupostos de fa vint anys.
No sé si els artistes fallers som mags,
ximples, bojos, o de tot un poc. El que
si és veritat, és que de moment, alguns
continuarem amb la màgia de fer falles
perquè, a mitjans del mes de març,
isquen les falles dels nostres tallers
per a omplir les ciutats de monuments
fallers, com si per obra de màgia es
tractara.
Però no us confieu, res és per sempre.
Quique Miñana
Artista faller
 La màgia de la gent gran.
Quan els mirem als ulls, quan ens sequen
les llàgrimes, quan ens consenteixen a
amagades o simplement quan estan a
prop de nosaltres, això és fer màgia de
veritat.
Tenen una màgia especial que els
envolta i els fa ser tan únics, que sòls
amb un somriure fan que desapareguen
totes les inseguretats.
122
2 123
Pensem un poc, tirem la ment enrere
i donem una ullada a l’inici, on tot va
començar. Potser no ho recordem
perquè teníem hores de vida, però ahí
estan, els primers, per rebre’ns i dir-nos
que sempre estaran per protegir-nos
i fer-nos les persones més felices del
món. Els iaios són màgics, sí que ho són.
Tot canvia quan apleguem al món, els
nostres pares estan més sensibles que
mai, de vegades no saben com actuar
i ahí estan ells, els de l’experiència i els
del saber, que de seguida troben la
solució al problema, que amb un gest
o una mirada fan que tot tinga un poc
més de sentit i de pau i fan que la calma
torne d’on havia marxat. Nosaltres, els
nets, som el seu major tresor ara i faran
tot el que estiga a les seues mans per
a tindre cura i fer que tot estiga bé. És o
no és màgia?
Recorde quan era ben menudeta la
gran tasca que feien els meus iaios, ells
i elles eren el que estaven la majoria
de dies quan em despertava, els
pares havien de treballar i ahí estaven
ells, preparant la roba, el desdejuni i
l’esmorzar que més m’agradava per a
dur-me a l’escola. Ells desvanits, però jo
més. Tenia als millors iaios del món.
A mesura que nosaltres creixem,
ells també es fan més majors, però
nosaltres no ens adonem. Amb la
nostra innocència pensem que, com
són iaios ja no canvia res, però no és
així, ells són més fràgils, més majors,
menys energètics... però hi ha una cosa
que no canvia, ells són igual de màgics.
A pesar dels canvis, continuen fent
màgia al nostre món.
A ma casa sempre hem sigut fallers de
cap a peus, vestits per ací, bruses per
allà, arracades i faixes, tot una bogeria
i endevineu, ahí estaven ells, mentre
una iaia aguantava al net, el iaio li
posava la faixa al pare i mentre l’altre
iaio feia els entrepans per a tots, l’altra
iaia vestia a la neta de valenciana, això
si, se’ls queia la bava als quatre, i mai
senties una queixa per part de ningú.
Vegeu? Torna a aparéixer la màgia. Els
agradara més o menys la festa fallera,
ells eren els primers a estar perquè tot
estiguera bé.
I que dir de l’any que decideixes ser
reina? Que veus a uns iaios emocionats
i compartint el teu somni juntament
amb tu, agafats de la mà, i també a un
d’ell vestit de valencià, que mai ho havia
fet i sòls per veure’t feliç és capaç de
donar la lluna perquè tu pugues tocar
“Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article
dels llibrets de falla de la Federació de Falles de Gandia any 2023””
un estel, i ahí estava un iaio manxec,
vestit de valencià per a sorprendre el
seu major tresor mentre compleix el
seu somni... I quina màgia més bonica
aquesta.
Apleguen moments durs, d’acomiadar i
és quan veus com són d’importants per
a tu. Saps que a poc a poc la seua llum
va apagant-se i ara és el moment de
què tu faces màgia al seu món. És molt
simple, sòls has d’estar.
No sabem la sort que tenim de poder
conéixer als nostres iaios. De vegades
no puc entendre com hi ha gent que no
abraça fort, que no estima de veritat,
que deixa per a un altre dia el fet de
poder compartir temps i moments
amb ells...
Després de tot el que fan per nosaltres
hauríem de ser els seus ulls, les seues
mans i les seues cames perquè puguen
gaudir del millor final de les seues vides,
perquè sabeu què? Ells, sense que ens
adonem, continuen fent màgia ací i allà
i això és el millor que ens pot passar.
María del Pilar Ausina García
Professora de secunaria i batxillerat
 La màgia del poema.
POEMARI
La ploma i les paraules luxurioses
perfumen intel·lectives
les imatges compungides
al mirall nu desventurat.

Doncs desventurat és el nu mirall

al reflectir tendra melangia
amarga, dolça, sobtada
i d’amors impossibles prenyada.

Prenyada d’impossibles amors

i envellit jo per les espases
cerque la màgia en les flames del cor.
Tal volta tu, i sols tu, ets el meu consol.

Salvador Ribes Ibáñez.

“Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l’any 2023”

124
4 125
 Màgia fallera.

El poder d’una vareta fent màgia, Perquè a la capital de la Safor es va demostrar

l’art i l’ingeni per a crear la falla, que no hi ha ésser humà que no sàpiga somiar,
poesia i festa que ens aclama, i així va ser com les nostres Falles van arribar
el foc que transmet amb orgull la flama. a considerar-se patrimoni de la humanitat.

La bellesa dels nostres tarongers Esforç, constància i il·lusió,

va inspirar els primers monuments, comboi, alegria i bon humor,
de l’horta passàrem als carrers albades, ofrenes i càntics d’amor
i de valencians, a falleres i fallers. l’essència que genera la cort d’honor.

Una festivitat emmarcada per la tradició, Però com era d’esperar,

dolçaina i tabalet per a enlluernar la situació, qualsevol principi té un final
vestimentes repletes de sentiment i emoció, i el patró de la comunitat
coets a les mascletades que fan vibrar el cor. en cendres tot ho convertirà.

El senyor pirotècnic, les falleres majors, Màgia efímera,

la plaça de l’ajuntament amb l’himne de la regió sentiment de per vida,
acollint a totes les comparses i comissions així són les Falles
Labo. Et quibus aut laborem est quae idiat beatur?
ime reperum utatqui que aturibea
alaben lapori
Verge dels Desemparats
blab Sus, simagniamb flors.
magnihi lluptat volum per als habitants de Gandia.
iniscient. faccabor solorisciae suntiis magnim veniet
Atus, optas dionser isquas re cusandis optur ma quiata eatur simaxim inumque
sollate nderumq uissit lab in estium que nobisciate perum, occae de quis andi
pratem facest quae con nem repe esciis dolestiurero voluptaecto blaut moluptae Maria Lorente Martínez
volorrovidel invendipiet autemporem veligen dentia aut fugia vendebis sit, sequi
eaturio nsenet, nis eat maior ad ex elitatqui ab int fuga. Tatia dis a vel etur sit, sitaquias “Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l’any 2023”

126
6 127
 Literatura infantil
El bosc som tots.
Açò era un gegant anomenat Lluís,
qui talava arbres per a poder-se fer
un palau de fusta molt gran. Volia que
fóra el més gran de tot el bosc perquè
es poguera vore de qualsevol part
del món i, per a poder aconseguir-ho,
necessitava deixar molts boscos sense
cap arbre així que començà la seua
tasca d’arreplegar llenya.
Al bosc màgic vivia la fada dels arbres
junt amb les seues germanes, la fada
de l’aigua i la fada del temps que, en
veure allò que estava passant, van
avisar a tots els animals perquè feren
alguna cosa.
Els animals estaven molt atemorits però,
així i tot, decidiren reunir-se per a buscar
una solució entre tots. Allí estaven
els cérvols, els óssos, els pardals, els
esquirols... tots donant la seua opinió
de què podien fer ells contra un gegant
tan gran. A la fi digueren:
-Anem a veure l’exèrcit de caragols.
L’exèrcit de caragols, era un exèrcit molt
fort, encara que no ho semble, perquè
128
8 129
quan es ficaven tots junts, no hi havia
qui trenqués les seues closques.
-Exèrcit de caragols, exèrcit de
caragols!- cridaren tots els animalets.
- Què passa?- va contestar el caragol
més gran.
- Necessitem la vostra ajuda. Hi ha un
gegant talant tots els arbres dels boscos
per a fer-se un castell molt gran, i ens
deixarà sense un lloc on viure i sense
oxigen per a respirar. Ens ajudeu?
- Clar, us ajudarem! Ara mateixa anirem
a parlar amb ell per a convèncer-lo.
I allà que se n’anaren tots els caragols,
en fila, fins a arribar als peus del gegant.
Hem de dir que, quan es van veure als
seus peus, s’adonaren que era molt
gran, però això no els va impedir poder
parlar amb ell.
- Senyor gegant, senyor gegant!
El gegant sentia que algú el cridava,
però no sabia d’on provenien les veus.
- Senyor gegant, senyor gegant!-
cridaren més fort els caragols.
L’ocell fuster digué: -Jo faré el meu niu
a les fulles per a no fer malbé els troncs
dels arbres.
El gegant va mirar cap avall i va veure
tota una fila de caragols davant d’ell i I les fades també decidiren ajudar,
els digué: així la fada de l’aigua amb la seua
arruixadora màgica, va fer créixer els
-Què voleu? Per què crideu tant?
arbres i les flors més ràpid; la fada
dels arbres va plantar molts arbres als
Els caragols respongueren:
boscos que havia talat el gegant i la
- Per favor, senyor gegant no tales més fada del temps va fer que ploguera uns
arbres que ens quedarem sense bosc dies perquè els arbres cresqueren més
i no tindrem lloc on viure ni aire per a de pressa.
respirar. Ens morirem tots!
Al final, tots els boscos es recuperaren
El gegant va pensar en allò que estaven gràcies a l’ajuda de tots els animals i
diguent-li i s’adonà que de res servia de les fades.
construir-se un palau tan gran si ningú
podia veure’l, així que decidí deixar de
talar arbres.
A més a més, els animals decidiren fer
alguna cosa per a ajudar a la natura a
recuperar-se del desastre causat pel
gegant.
La girafa digué: -Jo menjaré garrofes
en conter de les fulles dels arbres.
El castor digué: - Jo em faré la casa
d’argila per a no utilitzar els troncs dels Aroa Quiles Ribes
arbres. Reina de la falla infantil
 Amistat natural.
Això era i no era, una xiqueta que es
deia Aroa. La seua millor amiga Marina
la acompanyava a tots llocs, des de
les seues travesures, fins a totes les
aventures que pugueu imaginar. A elles
dos els agradava molt la natura, encara
que algun paper a terra si que tiraven.
I un dia, caminant per la Marjal, se’ls va
aparèixer un portal màgic. Al principi
no sabien com reaccionar, ja que no
és normal trobar-se allò en un lloc així.
Però Marina, que era molt valenta, va
convèncer a Aroa per entrar i veure les
sorpreses que puguera contindre.
Aleshores van passar a l’altre costat de
aquell brillant i gran portal. Quan van
passar finalment tot el cos, van trobar
uns edificis ben alts, i es van sorprendre
prou, ja que allí ja no hi havia cap tipus
de Marjal. A un senyor que passava per
allí li van preguntar que en quin any
estaven. El senyor va riure amb to de
broma i va dir que estaven a l’any 2180.
Allí els cotxes anaven volant i la gent
portava unes ulleres prou extranyes,
molt negres, per protegir-se del sol i
també li ho van preguntar, ja que elles
no en portaven. El xic li va dir que ja que
130
0 131
havien fet moltes edificacions noves
i s’havien destruït molts paratges
naturals, el canvi climàtic els estava
afectant molt i era necessari per no
danyar la vista.
Van investigar i investigar i al final van
descobrir que no existia ningun tipus
de paratge natural dels que hi havien
abans, i que els havien destruït tots. Per
això, quan van tornar d’aquell lloc tan
extrany, el primer que van fer va ser un
treball amb tots el vídeos que havien
gravat allí, tant passant per aquell
portal, com allà dins. I així, tots els seus
companys, ja saben l’important que es
respectar el medi ambient i conservar
els paratges naturals com la Marjal, ja
que són molt bonics i seria una pena
perdre-los per culpa nostra.
María de Sanfélix Colomina
Fallera major infantil de Gandia 2023
 Guia comercial

132
2 133
134
4 135
136
6 137
138
8 139
140
0 141
142
2 143
144
4 145
146
6 147
148
8 149
150
0 151
152
2 153
154
4 155
156
6 157