Cap 1: Una noia nova

Allà estava jo, amb la mirada perduda quan te cop, vaig sentir com la professora entrava a classe i ens deia
que ens poséssim tots al nostre lloc. La mirada de la professora era d'emoció. Semblava que anés a enunciar
alguna cosa.
De cop i volta va anunciar que havia vingut una alumne nova i que s'incorporava aquest any.
Vaig pensar com un o una alumne s’incorporava ara quan faltaven 3 setmanes per les vacances de Nadal. Jo
sincerament hagues començat després de les vacances.
De cop i volta van picar la porta i la professora va anar a obrir, sincerament no estava gens emocionat per
saber qui era. Fins que... va entrar i va ser una única mirada quant vaig veure aquella persona.
Era una noia i era la noia mes maca que havia vist mai.
De cop i volta la meva mirada es va quedar sospirant mirant el seu cabell fins que ella em va mirar. De cop i
volta les nostres mirades es van creuar, va ser quan vaig desviar la mirada cap a la pissarra per dissimular.
D’on havia sortit aquella noia? Qui era? Com es deia?
Eren tantes les preguntes que em feia però no podia pensar en totes perquè només em centrava en mirar-la,
les faccions de la seva cara,tenia ulls marrons tirant a verd fosc, llavis carnosos, maquillada i anava molt
afavorida de veritat, portava aquella ralla que es fan les noies i la veritat li quedava tan bé, li donava un
aspecte misteriós però a la vegada atractiu.
Portava un jersei de llana blanc que semblava molt suau i una mica ajustat. Se li remarcava els pits i els seus
braços. Era de cos petit però molt maco. Portava un pantalons texans de color negre que amb el jersei blanc
ressaltava el doble. Duia una bufanda blava i una motxilla verda. La seva mirada era nerviosa però a la
vegada somreia.
La professora va començar a fer el típic rollo per presentar a la noia, sincerament només en centrava en
mirar-la, fins que en un moment donat em va veure que la mirava molt fixament i em va tornar la mirada. En
aquell moment el meu cor va començar a bategar molt mes del que em bategava.
De cop va dir: «Hola em dic Aili»
El meu cor es que va quedar penjat quant va sentir la seva veu. Era fina però a la vegada molt segura i a mes
a mes, el seu nom era genial.
La professora li va dir que busques un lloc on assentar-se. De cop i volta tot aquell amor que sentia per ella
es va anar apagant perquè el mes probable es que s’assentes amb algun guapo de la classe i cop que ja
s’acabaria tot el amor...Però de sobte... es va assentat al meu costat.
Va baixar la cadira i em va dir hola. Jo tot tallat li vaig tornar el hola amb un altre hola mentrestant els meus
companys del darrere em deien ximpleries i reien.
De cop i volta la meva cara es va girar cap a ella i la seva es va girar cap a la meva i ens vam creuar una altre
vegada la mirada.
Jo volia aguantar però no sabia com fins que ella em va somriure i em va mirar amb cara de que era guapo.
Vaig estar el resta del dia amb la cara vermella.
Després de seure al meu costat, la professora ens va dir que obríssim el llibre per la pagina 54. Jo
naturalment vaig treure el llibre i el vaig obrir però al moment de buscar la pagina ella em va tocar el braç i
em va dir «Podem compartir-lo?» Jo li vaig fer un si amb el cap.
La professora va començar a explicar historia. Jo no li feia molt de cas, només podia veure a la Aili com
mirava el llibre.
Com era possible concentrar tanta bellesa en una sola persona. Com era possible.
La hora va passar molt ràpid. Entre hora i hora teníem 5 minuts de descans. Naturalment tots el nois i noies
van venir a la meva taula però per parlar amb l’Aili. Ella no es que els correspongués molt, només feia si
amb el cap i responia les preguntes que els hi feien els companys amb paraules curtes. Una cosa que em vaig
fixar es que no era catalana, Crec que venia de l’estranger, perquè no sabia parlar molt be el català i tenia
cara de que no era de la zona.
Després de historia ens tocava Musica. La professora em queia molt malament perquè sempre em mirava
amb mala cara i em feia les preguntes difícils a mi.
De fet avui era el dia de flauta i no em sabia la cançó que ens havia posat la setmana passada.
Com era de esperar em va preguntar per la cançó a mi. I evidentment li vaig dir que no la sabia.
Airi es va aixecar i li va dir si podia provar de tocar-la. La professora va riure i li va dir que no calia que
esforç que era una pèrdua de temps.
Però ella va insistir fins que la va convèncer.
Tenia curiositat per saber si saber perquè l’insistia a la professora.
Vaig pensar que l'únic que aconseguiria era fer el ridícul però em vaig empassar les meves paraules al veure
que sabia la cançó al peu de la lletra, ni un sol error ni una nota mes ni menys. La va tocar a la perfecció.

Quan va acabar de tocar-la, tota la classe la va aplaudir i la professora es va quedar amb un pam de nas.
Tindríeu que haver vist la cara de la profe al veure com aquella preciositat tocava la flauta a la perfecció.
Després d’allò vam continuar la classe fins que va sonar el timbre del pati.

La hora del pati jo me la vaig passar assentat a un banc darrere la porteria amb la meva colla parlant de
videojocs i de futbol.
La veritat no podia concentrar-me en el futbol, el meu cap només tenia la cara de Airi
Estava asseguda sobre la taula de ping pong amb unes noies de classe. Pel que es veia s'avenien molt, o això
era la sensació que em donava. Se la veia com somreia i com es reia del que deien les altres noies. De fet
estava amb unes amigues que coneixia.
La Jana, ella era una amiga que havia conegut aquest any, no havíem parlat molt però em queia be. La
Gisela, una tia genial que em queia de puta mare, i això si, era guapíssima, però una noia tan guapa ja estava
amb algú guapo, aquell guapo era en Jaume, un col·lega meu, i per ultim estava amb la Laura, la Laura era
una noia molt distant però per alguna raó aquest any hem començat a parlar molt mes que fa uns anys, la
coneixia des de que érem petits i havia molt bon rollo

Després del pati les hores es van fer eternes però em sentia en un nuvol sabent que tenia l’Andrea al costat.
Per una banda no volia que el dia acabes però per l’altre si volia perquè estava molt cansat de les classes i
volia que arribessin les vacances de Nadal.
S’acostava la hora de marxar, i jo no volia que sonés el timbre de les 3 que era quant les classes acabaven.

De camí a casa, pensava com podia parlar amb ella i com podia saber mes d’ella. El meu cap va començar a
donar voltes fins que s’hem va ocórrer, demanar-li a la Laura, una de les noies que estava amb ella a la hora
del pati, i demanar-li si la coneixia o si sabia alguna cosa o si tenia el seu numero, qui sap.

Vaig obrir per watts a la Laura i vam començar a parlar, ella era molt pesada però era la única amb qui em
portava millor i la que podia dir les coses sense cap problema, a pesar de que era una xerraire de collons i no
estava mai quieta.
Li vaig dir que si podia parlar-me de l’Airi, ella em va dir que si, jo tot content fins que la em va dir que que
guanyava ella a canvi. Li vaig proposar moltes coses però ella només volia que anéssim al cine junts. De
totes les coses que hi havien, tenia que escollir la pitjor. Estava segur que quant entréssim al cine, començaria
a fer-me manetes, i es una cosa que li vaig deixar molt clara, no volia res amb ella. Era simpàtica i maca però
era molt nena, jo volia una noia ven decidida, madura i guapa.
Virtuts que la Laura no tenia la veritat, però no podia fer res, si per això aconseguia saber de la Andrea i
almenys saber els seus gustos per parlar, tindria que fer un sacrifici.

Havíem quedat a les 7 davant del cine, vaig arribar abans d’hora així que em vaig anar al recreatius que hi
havien dintre del cine i em vaig quedar jugant una estona a les cistelles. De mentres agafava les boles de
basquet i anava fent cistelles, pensava en l’Airi, d’on era, on vivia, que li agradava, com es que sabia tocar la
flauta tan be?
De cop i volta vaig sentir un «Hola» Era la Laura que estava darrere meu mirant com jugava «Arribes tard»
-Perdona es que el bus anava amb retard
-Ens hem perdut la sessió de les 7, ara tindrem que esperar una hora aquí fins que surtin els que han entrat
ara.
Crec que ella volia arribar tard a propòsit perquè al moment em va dir:
-Dons es quedem aquí una hora, juguem un hockei per fer temps?
No em va quedar mes remei que dir que si.
Anàvem jugant i ella em mirava fixament i el primer que em va dir va ser:
-Perquè vols saber de la vida de la nova.
Jo li vaig dir:
-Laura, crec que m’agrada l’Airi
En el moment que vaig dir allò ella va donar-li un bon cop al disc i em va marcar un golàs del bons.
-Vaig al bany un moment, ves a treure les entrades siusplau.
 Jo vaig anar cap a la taquilla i vaig treure les entrades, 2 entrades per veure Jumanji.
La veritat no em feia molta gracia la pel·lícula però era un sacrifici que tenia que fer. Tot per l’Airi
Quan la Laura va sortir, em va començar a fer preguntes sobre que m’agradava d’ella que tenia d’especial. Jo
li vaig dir que era preciosa de primeres i ella em va dir que les aparences enganyen. Que no em confies molt
perquè em podria fer mal.
Vaig pensar que era una de les seves ximpleries i no li vaig fer cas.
Ens vam assentar en un banc del cine i vam estar parlant de la vida, fins que li vaig dir:
-Laura, quan em diràs coses de l’Airi?
-Després de la pel·lícula.
Em feia molta rabia però ella tenia que decidir, no podia fer molt mes. Ens vam dirigir a la cua i va ser una
coincidència que de la sessió de les 7 sortia l’Airi
Vaig voler anar cap a ella i saludar-la però la Laura em va agafar del braç i em va dir:
-No vagis i mira.
No vaig tardar ni 3 segons quan vaig veure que anava cap un noi alt i guapo. La veritat era molt guapo i
l’Airi el mirava amb uns ulls tan macos que vaig pensar que eren parella si o si.
Ella em va dir:
-Deixa’ls i entrem que la peli comença.
Una vegada dintre li vaig dir:
-Qui es aquell noi?
-Es un noi holandès que es diu Jonathan, estudia al institut privat i fa natació.
-I que fa amb l’Airi si no es coneixen de res.
-Pel que ser, els seus pares son companys de feina i es coneixen des de fa temps.
Quant vaig sentir allò el meu cor va notar alguna cosa, les meves possibilitats amb ella havien caigut en
picat.
La Laura em va dir:
-No et preocupis que no son parella ni res semblant, ella ve de una ruptura i m’ha dit que no te moltes ganes
de tenir algo amb algú ara mateix.
Em vaig quedar mes tranquil.
De cop i volta les llums en van apagar i la pel·lícula va començar. La Laura estava molt pendent de que
passava, jo no li donava molta importància. La obsessió que tenia amb aquella Alemanya era molt gran i
encara no era conscient de com em podia atreure tant una noia. Mai m’havia passat res igual i em sentia
neguitós.
Al acabar la pel·lícula la Laura em va agafar del braç i em va dir:
-M’acompanyes a casa?
No li podia dir que no, després de tot el que m’havia dit i si l’acompanyava potser podria treure-li mes
informació.
Li vaig dir que si i junts vam anar cap a la parada del bus.
La veritat em sentia incomode anant agafats del braç, mai havíem anat agafats i era nou per mi, però la veia
contenta i amb això era suficient.
La Laura i jo érem amics de la infància i ens apreciàvem molt, era la meva millor amiga i podia confiar molt
amb ella, però de petita feia moltes ximpleries i era una mica rara.
Vam entrar al bus i ens vam assentar junts, era de nit i estàvem sols. Volia treure-li algun tema de conversa
però ella es només mirava per la finestra, de cop i volta també vaig mirar la finestra i vaig veure la seva cara
reflectida al vidre. Tenia una mirada perduda, com si estigues empanada.
Jo em vaig quedar empanat mirant el vidre també i no se perquè els meus ulls només es fixaven amb la seva
silueta. Podia apreciar els seus ulls, eres petits i...macos, no m’havia donat conte que portava metxes tenyides
de color ros, el seu cabell era marró castany i amb les metxes rosses li donava un efecte molt maco i atractiu.
Per un moment no reconeixia la Laura que coneixia, no vaig poder evitar preguntar-li.
-T’has fet algo al cabell
-Si m’he posat les metxes, t’agraden?
-Si, et queden bé.
Ella va somriure. -Me les he fet avui, ja me les volia fer des de fa un temps però no trobava el moment.
Em vaig quedar sorprès, que era això que sentia? El meu cor va començar a bategar amb força. Ella seguia
mirant, em posava neguitós.
-Jordi, t’has posat vermell.
-No no, es que tinc calor i el bus te la calefacció a tope.
-D’acord.
Llavors ella em va deixar de mirar i va seguir mirant la finestra.
Li vaig dir que a quina parada era on baixava i ella em va dir que la ultima, que era la que em baixava jo.
-Baixes també a la plaça Bonanova.
-Si es que fa poc que ens hem mudat i visc per el barri.
No tenia ni idea que s’havia mudat al meu barri, mai l’havia vist la veritat. Sempre havia pensat que era una
noia de classe alta i que vivia en la zona rica de la ciutat.
Vam arribar a la nostre parada i els 2 vam baixar, Vam començar a caminar carrer abaix tots 2 sols, era de nit
i feia fred. Ella em va agafar del braç i em va dir:
L’Airi es una noia d’intercanvi, no estarà a la nostre classe molt de temps, ella viu lluny i només estarà fins
que s’acabi el curs al Juny.
-Que dius Laura, no em menteixis, m'estàs mentint, segur que està amb aquell Jonathan i m’ho dius perquè
no vagi darrere d’ella.
-No t’estic mentint, es la veritat, creu-me. Jordi no t’estic mentint.
En aquell moment no sabia que fer, tenia que donar-me presa per coneix-la, enamorar-me encara mes i
declarar-me.
Vam seguir caminant tots 2 agafats del braç fins que vaig girar-me i vaig mirar a la Laura, la veritat no
m’havia donat compte de la roba que portava. Estava molt guapa, portava un jersei negre amb una jaqueta
grossa, duia 2 anells i un collaret amb un sol. Per un moment el meu cap va pensar que era una model i no
entenia el perquè pensava això.
- Laura, gracies per explicar-me coses de L’Airi, m’has ajudat molt.
-Gracies a tu per passar la tarde amb mi, m’ha agradat molt estar avui amb tu.
ai m’havia dit aquests tipus de frases, era com si ella... estigues enamorat de mi.
NO NO, això era impossible, la Laura i jo som com germans, sempre hem estat junts, però últimament ella es
comporta d’una manera diferent, avui s’havia arreglat molt i dons, ja de per si es guapa però ara ho estava
mes, les metxes en el cabell... els anells,Podria ser... No no, era impossible
-Jordi, ja em pots deixar la ma, em sembla que m'estàs agafant una fort.
No m’havia donat compte però havíem anat tot el camí agafats per la ma en comptes del braç.
-Si si, perdona.
-Dons... Bona nit Jordi.
-Bona nit Laura,
Ella se'n va anar però al cap d’uns segons no se com ens vam girar a la vegada i ella em va somriure i em va
picar l’ullet.
Jo me'n vaig anar corrent tot avergonyit.

Al cap d’uns dies, al sortir de l’escola estava amb Jaume i en Carles, dos dels meus millors amics. Vam dir
de quedar per anar al parc a prendre alguna cosa a la gespa amb l’Adrià i en Marc.
Al arribar el mòbil d’en Jaume va sonar
-Hola gis, que tal? Si estem al parc, que si podeu venir? -Ens va mirar amb cara llarga.
-Que passa? Li va dir Adri
-Que les noies es volen enxufar, la Gis, la Laura, la Jana i la noia nova, Airina o com es digues.
QUE VINGUIN!! -Vaig dir jo
«Que dius tonto, son unes pesades i no coneixem a la noia nova» Va dir en Marc
«Tu el que vols es que vinguin per passar temps amb la noia nova i la Laura» -Va dir en Jaume

En veritat en Jaume tenia raó però només volia estar amb l’Airi. La laura em donava una mica igual.
Vam anar al super per anar a buscar begudes i menjar. A dintre del super en Jaume va voler agafar alcohol
però gastar-lis una broma a les noies i emborratxar-les. Tots van dir que si, però no em feia molta gràcia la
veritat. Una vegada vam sortit en Marc va obrir l’ampolla de Ron i em va dir:
-El primer glop el fas tu Jordi.
Jo el vaig fer perquè els tenia els 3 mirant-me, després ens vam posar darrere el super i vam barrejar
l’ampolla de CocaCola amb el Ron i la Fanta amb el Vodka. Vam anar cap al parc on estaven les noies. Al
arribar al parc, les noies estaven totes parlant i la vaig veure. L’Airi estava preciosa, portava un jersei blau
fosc i uns pantalons marrons.
Ens vam acostar i ens vam dir hola tots, ens vam donar 2 petons i quan em va tocar amb la Laura, vaig notar
que ella inquieta, però mels va donar igualment. El que es va posar nerviós vaig ser jo quant l’Airi es va
acostar per donar-me els 2 petons. Però no va passar res d’estrany.
Vam estar tota la tarda parlant de coses amb els amics i vaig aprofitar per parlar amb l’Airi, em va semblar
una noia molt simpatica, molt agradable i vaig riure una mica amb ella.
Eren cap les 8 i ja començava a fer-se fosc i allà va ser quan en Jaume va treure la ultima ampolla de
CocaCola i Fanta que era la que tenia el alcohol.
Va aixecar-se i va dir:
- Nois queden 2 ampolles, qui farà el honor de començar-la.
-Jo la primera -Va dir la Gisela -Jo la segona – Va dir la Jana i per ultim es va aixecar l’Airi i va agafar
l’ampolla i li va donar un bon glop. Després d'allò vam començar a ballar i a fer el burro. La Laura s’havia
anar un moment a un raco que tenia una trucada urgent, mentrestant veia a tots ballant i saltant amb la
musica fins que en Jaume se li va il·luminar el cap i va dir:
-Penya i si ens anem de barra, jo poso la casa va va.
Tots van començar a cridar i ens en vam anar a casa d’en Jaume. En Jaume tenia diners i vivia en un casa
molt gran a la zona bona i rica. Una vegada a casa, vam preparar les begudes, la musica, de tot.
La veritat pensava que seria una reunió de amics però va començar a venir gent que no coneixia de res i allò
es va convertir en una farra de les bones. Tots bevíem, ballàvem, fèiem de tot.
Eren cap a les 12 i estava en un banc del jardí parlant amb uns de classe i uns altres que no coneixia de res.
Em vaig aixecar per anar a fer-me un altre cubata quan vaig veure la Laura que entrava a dintre de casa amb
la Jana i l’Airi. Vaig seguir-les fins que vaig entrar a casa i les vaig veure com pujaven al segon pis, on hi
havien les habitacions. Vaig seguir-les fins que vaig sentir-les que parlaven.
-Com es troba? -Laura, estàs be?
Vaig entrar a l’habitació i vaig dir:
-Que li passa?
-Jordi -la Jana em va donar una abraçada, se la veia preocupada i l’Airi també.
-No es troba be -Va dir l’Airi
«Crec que ha begut massa»
La vaig veure i no feia una bona cara, em vaig acostar i li vaig donar la mà.
-Ja em quedo una estona amb ella, no us preocupeu.
-Es la nostra amiga, no la deixarem. -Va dir la Jana
Vam estar com mitja hora a l’habitació, l’Airi s’havia anat i la Jana s’estava quedant dormida.
-Jana, ves a dormir. Ja em quedo jo amb ella, no et preocupis.
Ella se'n va anar i em vaig quedar a soles amb la Laura, semblava que estigues dormida però no era així
perquè al cap d’una estona es va despertar i em va dir:
-Ja estem sols?
-Laura, pensava que estaves dormida?
-Jordi, t’estimo, t’estimo molt. Es va tirar als meus braços i em va començar a donar petons a la galta
esquerra.
Jo li vaig dir que pares que estava borratxa i que no fes aquestes coses però ella insistia.
-Laura estigues quieta, no veus que no ets tu mateixa.
-Que no t’agrada?
-Laura, no. Estaís malament i no vull aprofitar-me de tu.
-Només avui si us plau, no direm res.
Ella seguia donant-me petons i em tocava, fins que es va posar a sobre meu i es va treure la samarreta, em va
agafar la mà i me la va posar a sobre el seu pit. Llavors em va dir:
-Només una vegada. No sents el meu cor com batega?
Llavors em vaig posar molt calent. I si en veritat no estava borratxa i ho estava fent veure? I si en veritat
volia liar-se amb mi?
M’agafava la ma i no deixava que la treies del seu pit. La veritat, tenia uns pits molt bonics, pensava que
eren petits però quan es va treure la samarreta em vaig adonar que eren grans. Portava un sostens negres
amb brodat, la veritat em posaven molt i no vaig resistir-me a començar a moure la ma amb suavitat. Ella em
posava una cara seductora i em deia que no deixes de tocar. Jo em posava cada cop mes calent i ella
començava a notar-ho.
Se’m va tirar al coll i em va dir a cau d’orella.
-M’agrades molt.
Allò s’ens estava anant molt i la veritat, no recordo molt be com vam acabar.
Al dia següent estava al llit i ella estava dormida abraçant-me. Volia sortir d’allà però no sabia com, fins que
de sobte vaig sentir la porta com s’obria i allà vaig veure...
Cap 2: El pecats del passat

La porta començava a obrir-se. Jo estava amb la roba posada i la Laura al meu costat, dormint com una soca.
Que podia fer, que podia dir: Si em veia algu conegut, que pensaría?
Vaig veure com la silueta entrava i ho vaig veure... Un gos?
-Que fa un gos a la habitació, vaig pensar.
-Hola? -La Laura es va llevar, em va mirar i em va dir:
-Bon dia, que ha passat? On estem.
-Em dormit junts i estem a casa d’en Jaume, i alla davant esta el gos d’en Jaume.

La Laura va mirar i va veure el gos. Ens vam mirar i ens vam quedar flipant.
Que ens habia passat per acabar dormint junts en una habitació que semblava del pares d’en Jaume.