Professional Documents
Culture Documents
1r d’ESO
Durant la pausa de l'obra de teatre vaig sortir al carrer per poder prendre
l'aire una miqueta. Un noi jove em va demanar foc i, encara que li vaig dir
que no fumava, vam començar a parlar. Em va dir que ja havia vist aquell
espectacle tres vegades i que el final era trist. Em va explicar que al carrer
de darrere hi havia un bar on feien unes croquetes de pollastre molt
bones. Em va demanar si m'agradaria anar-hi, i vaig dir-li que sí fent un
somriure.
Fa temps que no rebo ni cartes ni postals. La gent penja fotos a les xarxes
socials i s'oblida del bolígraf i el paper. Per això quan he obert la bústia
m'he quedat sorpresa. Era un paisatge preciós d'algun llogaret de la
muntanya. Es veia al fons un poblet de cases de pedra i un campanar amb
un niu de cigonya dalt de tot. Abans de tombar la postal per saber qui
l'enviava, he contemplat molta estona la fotografia.
El més semblant a un príncep blau que ella ha trobat mai és el nebot del
metge, un pedagog que s'ha fet ric escrivint llibres didàctics. Es diu
Albert i és membre del club de naips. És alt, pàl·lid i delicat. Però ella no
és cap princesa rosa, i no sap com acostar-se a algú tan refinat, tan
diferent. Al mateix temps pensa que ella és feliç a la granja, cuidant els
ànecs, les cabres i els porcs, i cavalcant al galop damunt del seu cavall
blanc.
Dictat 7 B/V L’oncle
Crec que el germà de la mare que més ens agradava, de petits, era l'oncle
Guillem. I no era només perquè fos molt amable, sinó també perquè
viatjava més que tota la família junta. Cada vegada que tornava dels seus
viatges ens portava regals i ens explicava si l'avió era gran o si havia
tingut problemes durant l'embarcament. Sempre l'escoltàvem amb els ulls
oberts i li demanàvem fent cara de bons nens que ens deixés
acompanyar-lo.
Ho vaig llegir en algun lloc, però ara no recordo si va ser en un llibre, una
revista o un diari. Sigui com sigui, el que vaig llegir era que tothom
hauria de caminar deu mil passos cada dia. Estic convençut que pocs dels
meus amics ho fan. Sí que és veritat que n'hi ha que surten a córrer cada
tarda, però la majoria va amb cotxe a tot arreu. Jo he decidit que a partir
d'ara procuraré fer aquests deu mil passos.
Dictat 10 H La immobiliària