Il EL RELAT \ EXERCICIS D" NTRENAMENT BLOC I Hauser va cérrer cap al cotxe, obri la porta del davant i salta darrera el it volant. Driscoll baixa 'escala, Ja era al capdavall quan el motor del cotxe ronca, 2 i Vautomebil comenga a girar per sortir de "aparcament, Driscoll s'cixuga els | ulls d’un cop de ma, alga arma i dispara. El parabrisa de 'automdbil va caure fet estelles, estrepitosament. Perd el cotxe continua movent-se. \ Driscoll arrenca cap a l'automobil, perd es deturd en sec a, les poques i 3 passes. El cotxe havia canviat bruscament de difeccié, i es llangava roncant contra ell Driscoll alga arma amb totes dues mans, dispard contra el parabrisa H estellat del cotxe que s‘atansava, i salta de costat per esquivar-lo. No ho aconsegui. El parafang de la dreta, amb tones de pes metalic darrera seu, el colpi al costat amb forca-trituradora i el angi pels aires. f Senti com saltava i queia... i després l'impacte sec dels graons de pedra contra el seu rostre. Es queda alla, cargolat, a punt de perdre el coneixement, que Pabandonava i tornava, a onades... Es palpa la cara, i els seus dits van trobar només una massa pastosa, El seu crit s‘ofega en la sang que li omplia } Ta boca. ! Tanmateix, aconsegui d’asseure’s en el grad més alt, escopint sang, i 7 Yomitant, escoltant el xiulet salvatge de la seva respiracié, sentint el dolor i mortal que li esquingava el costat, i ta sang que li regalava per la cara } destrossada. | Era dificil de veure res a través de la tenebra arremolinada que tenia davant. 8 Perd hi havia un cotxe negre al seu costat, amb les rodes del davant a mitia | scala } El cap de Hauser penjava fora de la finestra, i el seu brag també, i en el 9 front de Hauser es veia un foradet negre exactament on comengaven els i cabells.. Hy 6 Albert Conroy, Cap de turc, Ed. 62 qq Establiu, per ordre cronoldgic, el seguit d'accions de Hauser (dell 0 del seu cotxe) i de | Driscoll en els sis primers pardgrafs. Per fer-ho, utilitzeu un quadre com aquest. i (escriviu en un mateix nivell les accions simultinies) : HAUSER DRISCOLL. Va cérrer cap al cotxe | ~Baixd V'escala it 131i exptica els fets? bo ° (encercleu la Iletra de la res a. Driscoll, b. Hauser, ¢. Un narrador extern a la historia. ¢. En quina persona gramatical ho fa? 4, Suposeu que Driscoll pren la paraula i que és ell qui relata els fets en qué esta implicat. | Reescriviu els parigrafs 2 i 3, fent-hi les transformacions que calgui d’acord amb aquest canvi de narrador. dos temps verbals concrets: l'imperfet i el perfet (en la lengua parlada i escrita, ef perfet simple és reemplacat molt sovint pel perfet periftastic: Driscol baixd I'escala = Driscoll va baixar Vescala) ' | | e. Una narracié sol tractar fets passats; és per aixd que generalment es construcix a partir de 1 i | Indiqueu amb una X el temps dels verbs en negreta i el valor d'aquests temps: 4 : TEMPS VALOR DEL EMPS Fet past Tae i bat, sense idea de uracid q Imperet Perle Hauser bet la porta del cote, El cotxe es ‘ava contra Dis eal. Driscoll dispark j contra el par brisa. EI cotxe satan = x El parsfang ol Manga pels ares. Th cxcom ome Driscol! es papa In cara Els seus dits van trobar una massa | pastoss 132 |BLOC 2 La parella continuava al seu loc, Eren, evidentment, jovenissims. Ell fumava amb una visible atencio. Sobre la taula, hi tenien alguns Hlibres i un 1 parell de llibretes, i de tant en tant n’examinaven el contingut, els caps molt junts, que és el que importava: trobar-se de cop amb els llavis molt acostats, ‘0 Faroma del cabell com una droga Vaig veure que ella mirava el rellotge amb una certa freqiiéncia. S‘havia 3 fet fose ja feia forga estona, Ell Ii assenyalava el carrer, on la pluja s*havia | convertit en un auténtic temporal. Era evident que, a la noia, se li feia tard, perdu. Quan al cap d’uns quants minuts vaig algar el cap altra vegada, ella 3 telefonava. Vaig suposar que deia a la seva mare que trigaria una mica a tornar a casa, que deixaria passat el diluvi... 4 Sempre hi ha una mica de pluja quan neix un amor, i Volor de la pluie ens torna una mica la flaire de la propia adolescéncia. Després de dedicar un minut a la nostalgia, em vaig submergir de nou al treball. Fins que passi alguna cosa. La parella s‘algava. Vaig mirar cap al carrer, i em sembli que plovia més que mai, Ella recolli els seus llibres, i ell va fer el mateix, Durant un instant, mentre 7 caminaven cap a la porta, es van estrényer timidament les mans, com si els dits s*haguessin trobat en T'aire. § Ella anava al davant. Obri la porta i entra una rafega d'aire humit. Davant de la porta, shi havia aturat un automébil voluminés, i a la vorera 9 hi havia un xofer que esperava la noia amb un paraigua obert. La noia va fer una corredissa i es fica al cote a mirar com el vehicle s’allunyava, fins que es va perdre entre els altres, S‘alga el coll de Pamericana, es col.toca els libres sota el brag i es va ficar les mans a les butxaques. Dona un cop d'ull al cel i comenga a caminar seguit, seguit, fregant la paret de les cases, sota els balcons. Josep. M. Espinis, La gent tal com és, Ed. Selecta. fa. Indiqueu tots els termes que utilitza el text per designar cadascun dels personatges, separadament 0 conjuntament. b. Destrieu les accions que els dos personatges fan separadament i conjuntament, des del parigraf 6 fins al final del text. Feu-ho prenent com a model aquest quadre. Indiqueu-hi ordre cronolégic de les accions, escrivint-les en un mateix nivell quan siguin simultanies. ELLA ELL|. iEn quins pardgrafs es manifesta clarament la presencia del narrador? Per qué? 4d. Dels parigrafs en qué es nota més la preséncia del narrador, quin expressa sentiments o emocions? = i quin conté una suposicié? ¢. Subratlleu amb una linia els mots 0 expressions que serveixen per donar indicacions de temps, des del comencament del text fins al final del parigraf 7. Exemple: de tant en tant BLOC 3 (El narrador d'aquest text observa com el seu vei, el senyor Valls, es despulla per anar a dormir. Com que aquest ha deixat obert un finestré del baled, el narrador pot relatar tot allo que va fent el vei abans de ficar-se al Ili) Tancada ja la porta, s’ha tret la gorra i impermeable i ha penjat una cosa i Valtra, amb cura, al penja-robes de ferro pintat de negre de la paret. Després ha dipositat successivament, sobre el marbre de la tauleta de nit, un relloige, una capseta de clorat de potassa, un paquet de cigarretes, un Hlibret de paper 5 de fumar i una capsa de cerilles. S*ha després tot seguit de americana i de j Varmilla, que ha col.locat en el respatller d'una cadira. Ha passat els bragos per sota dels elastics; els elastics han caigut sobre els seus pantalons fent dues corbes pomposes. Ha pres seient, de seguida, sobre el llit per tal de procedir i a descordar-se les sabates. No li ha pas estat ici: ha hagut d’afluixar dos nusos 10 molt compactes. Quan, a la fi, les sabates han pogut ésser mogudes, les ha i deixades caure, amb una cara una mica avinagrada, sobre la catifa del costat j i el Ili, L’estora ha neutralitzat el cop sec que haurien fet, en caure, les sabates. } Sha tret després els mitjons, i llavors han aparegut els peus del senyor Valls, | molt blancs, d’una pal.lidesa exangtie; pero aquesta impressié tan accentuada 15 podria haver estat efecte del baf aqués que entelava els vidres del balcé. Posat dempeus altra vegada, s'ha descordat un a un els botons i els gafets dels | pantalons. Aixd ha estat una operacié lenta que el senyor Valls ha portat a cap mirant al sostre. Després, assegut en una cadira, ha tret les seves cames curtes dels tubs del pantalons -els quals han estat plegats, tot seguit, amb una 20 gran minuciositat, cercant la ratlla, i col.locats sobre la caixa que fa passadis amb el Ilit. Tots aquests _moviments, els ha realitzats d’una manera inconscient, mecinica, i estic segur que si lhabitacié hagués romas a les fosques els hauria portats a cap amb una perfeccié similar. El senyor Valls ha aparegut lavors amb mig cos embotit dins duns calgotets de punt, de color 25 pallid, Hargs i la part alta dins d’una camisa flotant. Darrera de la gasa de la pluja, la seva figura, en aquest moment, m'ha semblat d’una grotesca comicitat; no he pas pogut, perd, arribar a somriure, M’ha envait una mena de descoratjament: una glopada d’humanitat. Ha desnuat, llavors, la corbata, sha descordat el coll i els botons de la camisa i se n’ha despullat fent-la sortir 30 per dalt del cap, els bracos enlaire, amb la natural dificultat. La seva samarreta hha resultat, també, d’un color de plom pal.lid. Després, rapidament, s*ha posat 134un pijama ratllat qué ha tret de sota ledredé blau. El pijama li anava gran Iitn sobrava de tots cantons, de bragos i eames. Josep Pla, El carrer Estret, Ed. Destino a. El narrador relata per ordre cronologic les diferents accions del senyor Valls, presentant-les una darrere Valtra: 1 2 3) rancada ja la porta—//—9s'ha tret la gorra i 'impermeable —/i/—9ha penjat una cosa iVatira, — EL text utilitza també un seguit de méts o d’expressions per indicar ordre cronoligic fets o per donar altres indicacions temporals. Subratlleu-ne una dotzena al text. Exemple: ja, després. b. Fl narrador relata, sobretot a través del preterit indefinit, alld que fa e! senyor Valls. El pretérit indefinit expressa un fet acabat en un temps encara actual o no gaire llunya. Exemples: S'ha tret la gorra. Ha passat els bragos per sota dels elastics. Complete aquesta série reescrivint cadascuna de les frases que ja hi consten d’acord amb els temps indicats a la capgalera del quadre. PRETERIT IMPERFET | PRETERIT PERFET | PRE’ Fet en curs de desenvolu- | __ (etifrastic o simple) pament en un temps pas. | Fet acabat en un temps | Fet acabat en un temps sat. passat, actual 0 no gaire lun Elselisties queien sobre cls seus pantalons, ‘Sha descordat el coll i els botons de la camisa. Va ser una operacio Tenta que el senyor Valls va portar a terme mirant al sostre Menvaia una mena de descoratjament. Tia aparegat amb mig cos tembotit dins d'uns calgo- tets de punt Es tragudé els mitjons Ban. ia posat un pijama rat- at Va plegar els pantalons amb una gran minucios: tat, 135¢. El narrador atura el relat tres vegades, de ta ratlla 14 ala 28, per tal de comentar les incidéncies que envolten els actes del senyor Valls o per oferir-ne els seus judicis 0 sentiments: Completeu aquestes linies: En el primer cas, el narrador comenta . En el segon, Finalment, 4. Com expressa exactament el narrador 4. que laspecte del senyor Valls fa riure per la seva riiculesa . i que aquest aspecte li provoca compassié i atribolament? | | ce Els peus d'una pul fidesa exangiie signilica: a. peus evageradument morats.h. peus vermells i inflats, ¢. peus demacrats, sense sang. f. En caure, els elastics fan dues corbes pomposes. Subratlla els adjectius que siguin sinonims de pomposes en aquest context: magnifiques exagerades petites inflades _rares, uufanoses solemnes espléndides desiguals 8. De tant en tant el narrador fa referéncia a algun objecte 0 moble de Phabitacié del senyor Valls: Porta _penja-robes pintat de negre de la paret_tauleta de nit amb marbrecadira Hit amb ledredé blau catifa 0 estora baled caixa que fa passadis amb el Ilit ~ Feu un dibuix de V'habitacié amb aquests elements i amb els que creieu que poden completar-la. ~ Descriviu en unes 8 ratlles el dormitori que haureu dibuixat. Podew ajudar-vos amb les recomanacions de la pagina 171 h, Imagineu-vos qué pot fer el senyor Valls quan es lleva. Després, = redacteu-ho en 10-15 ratlles; ~ feu-hi servir també el pretérit indefinit; } ~ utilitzeu, en el vostre relat, els segtients mots de relacié temporal: primer de tot en acabat a lacte després de seguida immediatament aleshores al final ~ en.un punt del relat expresseu el vostre judici o sentiment sobre alld que fa el senyor Valls, BLOC 4 Abans d’entrar al bar 'home escup a la voravia i llenga la punta de cigarreta que duu entre els llavis, S’espolsa les mans i empeny la porta, 136‘A dins no hi ha a penes ningii; només dos homes asseguts en tamborets davant el taulell i un cambrer -potser 'amo- que feineja darrera, Vistos d'esquena, els dos homes es poden confondre. El mateix vestit de color fose i } els mateixos cabells args, ondulats i Huents de brillantina. Mentre home i I Lravessa la sala buida, un dels parroquians es mig gira. Amb la ma dreta serva tuna copa, Sobtadament !a buida d'un sol cop, tirant el cap enrera. Deixa la copa damunt del taulell, es decanta cap al seu company i li diu alguna cosa 10 en veu baixa. Llavors tots dos comencen a riure. El cambrer també s'ha girat, Mira alternativament els dos homes i el client | {que s'apropa; es penja un drap, que ha arreplegat de terra, a 'esquena i es } repenja amb les mans obertes damunt de! taulell. L"home, ara, seu en un altre i tamboret, una mica allunyat dels dos clients, i 15 -Una'coca-cola, si us plau -comana. | El que s‘havia mig girat riu novament. Riu sense mirar 'home. Ha algat la copa buida amb les dues mans i se la mira fixament. | “Fresca o natural? pregunta el cambre io ho sé... 65 igual... potser fresca: si, si, fresca, 20 Davant els dos clients, damunt el taulell hi ha un paguet de cigarretes. El que tenia la copa a les mans la deina i es posa una cigarreta als llavis, Baixa del tamboret i s'apropa a "home. —Teniu foc? -pregunta. L’home treu tuna capsa de llumins de la butxaca dels pantalons. N’encén 25 unil'hi ofereix fent pantalla amb les mans. El cambrer ha posat un vas damunt el taulell i Yomple mente els observa, Miquel Marti i Pol, Contes de la Vila de R. Ed. Lumen a. Reconstruiu ordre cronologic de les accions d’aquests quatre personatges (des de la ratlla I fins. ala 14), Feu-ho completant el quadre segtient: HOME Ir. HOME 2n.__|___ HOME 3r. CAMBRER -escup a la vorera -enira al bar - J-estd assegut en un|~ tamboret te ~també s’ha girat ha arreplegat_ un drap de terra =s‘apropa |-deixa la copa da- munt del taulell |-comenga a riure |~ ! |-seu en un altre tam-| boret 137jons de Phome Ir. és el seguént? , b. Quin mot del text indica que l'ordre cronoldgic de les 1. Escup a la voravia, 2. Llenca la punta de cigarreta, 3. S'espolsa les mans, 4. Empeny a porta, 5, Entra al bar. ©. Quins dos mots del text indiquen que les accions dels dos clients (home 2n. i home 3) i j del cambrer es realitzen en el periode de temps que va des del moment que Phome Ir. comenga a travessar la sala fins que seu en un tamboret (ratlles 6-14)? 4, A la ratlla 12 es pot llegir: es penja un drap, que ha arreplegat de terra, a lesquena, Malgrat ‘que el text presenta primer l'accié de penjar-se el drap i tot seguint la de collir-lo de terra, quin temps verbal indica que en la historia les accions s‘han realitzat a inrevés? ¢. Qui relata les accions d'aquests quatre personatges? (encercleu la lletra de la resposta encertada) a. L’home que entra al bar, b. El cambrer, ¢. Un dels dos clients, d. Un narrador extern a la historia, f. Quin temps verbal predomina al text? Aquest temps expressa: (encercleu la Iletra de la resposta encertada) a. Una accié acabada en un temps passat, b Una accié en curs de desenvolupament en el moment en qué és enunciada, c. Una accid que s‘ha de realitrar en un temps a venir. fg Imagineu que és "home que ha entrat al bar qui relata ara els fets exposats pel narrador des de la ratlla 15 fins al final del text. Transformeu oralment i per escrit després aquest fragment tenint en compte aquest canvi de narrador: ~ Relateu els fets en un temps passat (preterit perfet o pretérit indefinit), ~ Canvieu de persona gramatical quan sigui necessari ~ Adapteu el didleg dins el rel ~ Afegiu al relat allo que hi faci falta perqué sigui entenedor. ~ Suprimiu-ne alld que sigui superflu. Exemple: Vaig comanar una coca-cola al cambrer. L'home que s‘havia mig girat reia novament. Reia sense mirar-me. Va algar la copa buida amb les dues mans i 1h, Imagineu-vos el final d’aquesta escena i exposeu-lo lliurement. BLOC 5 LA CLAU DE VIDRE De professid: periodista 138Bein Bee wep gore avons & aceon i Ge eda “ht on webalven se paca bet | oor Ss dea Bdsbura Hew ve dana eet foil Jom eat fore decomp ah ti |” 3 Mechs anit Mera una | enor comtadaquenbeiae ‘oman cra ques de item | "Nt aden de ty aseteriee a meng att braqueu fluc em aque rida pin JAUME FUSTER: «El Mon», 169.83 139a. Expliqueu el significat del mots o expressions segiients, tenint en compte el context en qué | apareixen: Els privats (Ia. columna), de filis (1a. columna), els peu-plans (Ia. columna), écom || hha dit que nomia? (2a. columna) i el rossinyo! (3a. columna), b. Per qui és explicada la historia? Quin és el nom d'aquest narrador? c. La narracié comenca amb entrevista de l'investigador amb el fotdgraf, i acaba amb el descobriment del cadiver. Quant temps passa entre aquestes dues escenes? 4. Enmig de la narracié apareixen detalls sobre fets anteriors a entrevista. 6En quants dies es desenvolupa tota la historia? (Des de la desaparicié de la periodista fins que és trobada | morta). ¢e. Indiqueu els passatges de la narracié (inclosa la soluci6) en els quals s‘indiquen fets anteriors a entrevista o s'explica breument la vida de la periodista. f. Indiqueu l'ordre cronoldgic de les segiients activitats de l'investigador. Feu-ho amb ntimeros: a ji = Espanya la porta del pis de la perioista, ! = Telefona a la germana de la periodista | = seentrevista amb el fotdgrat. j = Va a Nadreca de la periodista i no contesta ning. } = Comunica la nova de l'assassinat al comissari Fernandez, | = Cerca informacié a la redaccié del dia | = Sfentrevista amb la senyora Gonzalez. Li = Ingressa el tald. = Cerca informacié als hospitals i a la guardia urbana, g. Indiqueu ordre cronoldgic dels segtients fets protagonitzats per la periodista i pel fotograf, ! tal com sén descoberts per investigador. | ~ Acabat el concert, el fotdgeaf va a casa de la noia, on la fotografia = Es barallen = Simulant la desparicié de la noia, el fotdgraf demana consell al redactor en cap i | aquest l'envia a l’investigador. y = Tots dos es veuen abans d'anar al concert de rock. ~ La periodista es queda a casa seva ~ Discuteixen i ell la mata ~ El fotdgraf demana un redactor substitut. h, Feu oralment, i per escrit després, el resum d’aquesta historia seguint 'ordre cronolégic lineal del fets: des del moment que el fotografi la periodista es troben abans del concert de rock fins que 'investigador comunica l'assassinat al comissari. Escriviu una historia brew que hagiu conegut per la premsa, a través d’una pel.licula, d’una novel.la 0 que us hagin explicat, Feu-ho de manera que enmig de la narracié hi hagi fragments sobre fets anteriors al present de la vostra historia. Podeu incloure-hi dialegs. 140BLOC 6 a. Feu una primera lectura dels dos acudits segiients, Estan fragmentats i barrejats entre ells. Després, = destrieu els trossos pertanyents a l'acudit El Moro dels que pertanyen a Els ladres; = ordeneu, tot seguit, els fragments de cada acudit d’una manera lgica 1. Torni al poble al cap d’unes setmanes, jel seu company va dir-li tot seguit que ja havia rebut el lloro, 2. El cambrer, al cap d’una estona, s'acosta a la taula delis i, mirant-los fixament, diu: 3. Aquest, havent sentit parlar molt dels lloros, li va respondre de seguida: «Porta’m un loro». 4. I fugen tots dos a corre-cuita. 5. Fa molts anys hi havia dos companys en un poblet del Pirineu. Un d'elis se n’ana cap a América a fer fortuna; a l'hora d’acomiadar-se va dir a Valtre: «Qué vols que et porti d’alla?» 6. Ilavors, es va dir a ell mateix: «Com que aquell no ha vist mai cap Horo, tant se val que I'hi envii un mussol». mb la intencié de 7. Un bon dia, dos Hadres elegants entren en un bar, robar-hi qualsevol cosa. 8. Torna al cap d’uns anys i, en ser a Barcelona, es record que no havia pensat en la promesa feta al seu company, i va cerear immediatament un Moro per tota la ciutat; no n’hi va trobar cap; 9, -Senyors, qué volen prendre? Ep, que aquest ens ha descobert a l'acte ~diu l'un a I'altre, 10. Ell, no sabent qué respondre, va dir-li: Bé, i parla? =De parlar, encara no ho fa; perd aixi que sent a enraonar, escolta i sthi fixa molt EI Iloro, adaptacié de la narracié del mateix nom escrita per Jacint Verdaguer. Els Iladres, adaptacié de l'acudit del mateix nom de 500 xistes catalans. b. Aquests dos acudits han pogut ser refets gracies al seu sistema de referencia: repeticié de mots, is de sindnims; expressions 0 mots que es refereixen a d'altres de ja esmentats abans (© després, etc. Aquest sistema permet de relacionar ordenadament els fragments de cada acudit Completeu el sistema de referéncia de EI Horo segons el model segiient: 141‘A QUE O A QUI ES MOTS 0 EXPRES REFEREIXEN AQUESTS MOTS fa molts anys cronologia un dels] el company que va cap a América a Paltre dalla SIONS aquest li de seguida Torna al cap d’uns anys la promesa al seu company la ciutat no w’hi va trobar cap——|_de loro a Barcelona Havors aquell hi envit al poble al cap dunes setmanes va dir-ti el Noro al company que s‘havia quedat al Pirinew no ho fa fixa ¢. Tenint per model ef quadre anterior, completeu el sistema de referéncia de Els Hadres: un bon dia ~ robar-hi / el cambrer ~ al cap d’una estona ~ d’ells ~ mirant-los / senyors ~ aquest ~ ens ~a lacte ~ l'un o altre / tots dos (la barra / separa un fragment del segiient) 4. Cronologia. Subratlleu un minim de 10 mots o expressions que indiquin la relacié de temps a tots dos acudits. e. Redacteu un parell d’acudits curts. Fragmenteu-los i barregeu-ne després els trossos. | Finalment, digueu a un company que destrif i ordeni correctament cada acudit, i que hi | trobi el sistema de referencia, BLOC 7 Lestiu passat, pel juny, I'Andreu i jo vam anar de vacances a Londres amb 1 el meu cotxe, un R-5, Com que tots dos teniem carnet de conduir, ens vam rellevar al volant durant el viatge. L’Andreu s*havia ficat al cap que abanshaviem de passar per Andorra, per comprar-hi una maquina de fotografiar, un fogonet de gas, dos matalassets per a la tenda. Vam arribar a la frontera andorrana a les deu del mati d'un dissabte. Vam trigar mitja hora per trobar aparcament en una zona blava: hi havia una bogeria de cotxes! Després de badar una estona pel carrer gran de les Escaldes. vam entrar a quatre o cine botigues: hi demanavem el preu d'unes cdmeres fotografiques. L’Andreu em repetia que a Andorra el preu de les coses variava una botiga a altra. Al final, vam comprar la maquina on era més barata. ‘ap a un quart de dotze, jo ja estava ben rebentada de correr amunt i avall Llavors, ens vam asseure en un banc del carrer per menjar-nos els entrepans 3. que diiiem. Ens els vam cruspir en mig quart. En acabat, ell va dir que mvesperés alld mateix, perqué volia anar tot sol a comprar unes cintes de cassette en una botiga d’articles de musica del davant, Va entrar en aquell establiment quan devien ser dos quarts de dotze. Des del banc vaig poder veure que ell demanava alguna cosa a una dependenta i 4. que es perdia botiga endins. Jo, mentrestant, vaig aprofitar I'estona per Ilegir el diari, De tant en tant donava un cop d'ull a la porta per veure si l'Andreu sortia de la botiga, Feia deu minuts, un quart, un quart i mig que l'esperava asseguda alla i res! Al cap de mitja hora justa, quan ja m’algava per anar-lo a buscar, vaig veure que sortia de la botiga de pressa i nervids. En comptes de travessar el farrer i de venir cap a mi, va tirar vorera amunt. A T'acte també en sortia un. 5 dependent, que va seguir Andreu. L’Andreu va ficar-se de sobte en un supermercat del costat, aquell xicot també hi va entrar. Un minut més tard en sortien tots dos, perd junts. L’Andreu, des de laltra banda del carrer, em va mirar i va arronsar les espatiles volent dir:«Ja ho veus!» I van tornar plegats a la botiga de musica. Jo no entenia pas res d’aquella comédia. Al cap de cine minuts, Andrew sortia de la botiga. Llavors m’ho va explicar tot. Em va dir que 'havien vist 6 ‘robant un parell de cintes en el moment que se les ficava a la bossa, que Thavien seguit i que les hi havien fet pagar el doble de cares, Ens varem fer un bon tip de riure. Eren tres quarts d’una i vam decidir d’anar a comprar les altres coses abans no tanquessin les botiques. Vam tirar vorera avall i, en arribaral floc on teniem el cotxe, un guardia ens posava una multa. L*home de seguida ens va dir; «Am 7 wig obligat a posar-vos la mulia perqué no heu respectat Vhorari limitat per poder aparcar aqui; el rellotge del cotxe marca de dos quarts d’onze a les dotze, i ara ja sén tres quarts i mig d'una». 1 jo que em pensava que a Andorra tot cns sortiria tan bé de preu! ECP. a. Completeu les dades d'aquest diagrama amb I'ajuda del text anterior. Les linies més gruixudes marquen la separacié entre un pardgraf i el segiient. El diagrama comenga pel 2n, parigraf del text. 143ouw our out on ‘les deu del mati ¢ Andrew i jo © vam arribar ‘6-8 la ronters andorrana | = a vam trgar mija hora fe . © en una zona lava | # després de . © badar . S| . © a quate o cine botigues © al final . . * © cap aun quart dedotze | « © estiva ben rebentada fe ‘ © Hhavors . 46 ens vam asseure . @ devien ser dos quar de | © ecnteat . dotze quan mentrestant * io . . ¥ fein deu minuts, un quat,| « © Vesperava . tun quart i mig ‘© alcap de mitin bora . 4 dela botien de misica # aac # unrdependent . . 4 © de sobte . # va licarse . ' = un minut més tard . ° = Tun supermereat del coe tat © llavors . ‘* m’ho va explicar tot . i © eren tres quarts d'una . @ vam decidir danar a |g | b. Sobre aquest plinol, marqueu amb lapis els moviment que hi fan l'Andreu, el dependent i la narradora, des del moment que el primer va del banc a la botiga fins que aquest i la 4 narradora troben el guardia que els posa la multa. 144recorregut de I'Andreu: recorregut del dependent: — recorregut de la narradora: « (amb niimeros, ordeneu la successi6 dels moviments) botiga de supermercat cotxe multat CN. am ce. A la pagina segiient hi ha el diagrama del relat de Andreu sobre alld que va fer a Ia botiga darticles de miisica. = Completeu-lo primerament col-locant les expressions temporals segiients a la casella corresponent (QUAN): llavors al'hora en un principi durant uns minuts en un moment determinat de seguida de cop i volta al cap d’una estona _aleshores, ~ Redacteu finalment la relacié dels fets del diagrama, « articulant-ne ordenadament les dades (atencié a la puntuacié), F thilitzant el pretérit perfet (perifrastic) en primera persona sempre que calgui, F Suprimint o substituint els mots de les columnes QUI i ON per mots equivalents sempre que sigui possible. 14sQuan out ove on on vaig entcar amb fa inte: «6 de comprar dues cin- tes de jazz vaig demanar a una de- pendenta on era la seccis de cassettes # ala botiga de musica Ia dependenta fem va portar © al ons deta botign vaig mirar buscava un parell de cin- tes que ent feien pegs 1 per a seccid de les esset- © un dependent fem va demanar_guina classe de misica minte fem va deixar sol © ala secié de les castes fen un racé on i havia el jazz vaig.anar repassant els noms interprets de jazz per aquel cd em va passar pel cap que| podia pispar un pall de| cimtes cestava ben sol al racé de ace ° dos clients ‘© uscaven també el matein tipus de misica al racé del jazz vaig aproitar un moment ‘que estven girats per fcar-me les cites ala bossa al racé del jazz ° 2 io © desontir ‘© em vaig adonar que sled em seguia © de la botign de misicn B. ALTRES EXERCICIS 1, Relat a partir d’imatges. Repartiu-vos en grups de dues o tres persones. Cada grup retallara, de diaris 0 de revistes, tres o quatre imatges d’accié. Cada grup relacionara les imatges entre elles, i s*imaginara lliurement una narracié a partir de ordre en qué hauran estat col.locades. 146Feu la narracié dels fets oralment i per escrit. Per al desenvolupament escrit de la narracié podeu preveure les tres etapes segients: a. Fixeu els tres 0 quatre moments essencials de acid. Inventeu després algunes peripécies de detall b. Reuniu el vocabulari precis per explicar els fets amb el maxim de vida, i per evocar els Hlocs i els personatges de l'accis. c. Redacteu la narracié tot reservant un parigrafa cadascun dels moments essencials de laccié. Relat a partir d’una historieta. Repartiu-vos en grups de dues o tres persones. Cada grup tiara una revista de cémics, una historieta completa, d’una o dues pigines. Per fer-ne la narracié escrita, podeu seguir les etapes segiients: a. Resumiu en cine o sis ratiles el conjunt de la historieta. b. Fixcu els diferents moments essencials de Vacci6. Per fer-ho, podeu donar un titol a cadascun d’aquests moments. |. Reuniu el vocabulari adient per a cada imatge. Es tracta de trobar els mots precisos que evoquin les peripécies, els llocs i els personatges de la historieta, 4. Redacteu la narracié completa de la historieta reservant un pardgraf per a cadascun dels seus moment més essencials. e. Compareu conjuntament les diferents narracions que hagin sorgit, i critiqueu-les (es tracta de veure si tota la riquesa de les imatges ha estat incorporada a la narracié). Finalment, corregiu-les, si cal, i completeu-les. 3. Relat complet a partir d'un fragment. Trieu una de les dues situacions presentades per aquests dos comics i elaboreu-ne Iliurement una narracié curta. ‘comic triat hauri de comptar, doncs, amb uns antecedents i un final,Peyo, Les aventures de Benet Tallaferro, «Cavall Fort», gener de 1982. Veus 201d rio Bone’ Ree Baia Baba Que Guid: J. Carbs Dibuix: Madorell La Casa sota la sorra, «Avuiv, 12. 10, 82