Llengua Catalana per a l’Ensenyament

ACTIVITATS. TÍTOL CÀPSULA

Activitat 1. Identifica els textos que no compleixen alguna de les regles de Charolles perquè un text
sigui coherent. Digues quina regla no compleixen i explica perquè.

A. Les vídues només reben la meitat de la jubilació del seu difunt marit. Les dones
que han enviudat perceben una pensió igual a la meitat de la que rebia el seu difunt
marit. Només cobren el cinquanta per cent del subsidi que cobrava el seu marit quan
vivia.

B. Les vídues només reben la meitat de la jubilació del seu difunt marit. Els homes
solters tenen molta més llibertat que els homes casats. El govern acaba de prohibir la lliure
circulació dels gossos de races tingudes per violentes.

C. Les vídues només reben la meitat de la jubilació del seu difunt marit. Aquesta és només
una de les moltes raons que expliquen que les vídues d’uns quants països europeus
s’hagin agrupat per formar una associació que vetlli pels seus interessos.

Activitat 2. Llegeix el text següent i estableix-ne la macroestructura.

Les mostres de població

A la Universitat de Barcelona han fet una enquesta que demostra que la virginitat de la dona fins a arribar
al matrimoni és un valor en alça. L’enquesta, l’han fet alumnes de Psicologia de la Universitat de
Barcelona, entre estudiants de dinou a vint-i-quatre anys. Els enquestats són sis-cents. El resultat diu que
el 68 per cent s’estima més que la dona arribi verge al matrimoni. Tan sols el 29 per cent creu que no hi
ha d’arribar verge. Susana Isoleta, col·laboradora del Departament de Psicologia Social de la Universitat,
explica –a El Periódico– que hi van estar treballant tot un any, i que mai no es va imaginar que poguessin
aconseguir uns resultats tan sorprenents. La conclusió, segons els especialistes a treure conclusions de les
enquestes, és que el tabú judeogitanocristià de la virginitat de la dona continua en ple vigor. Susana
Isoleta ho atribueix a la dretanització general.

No dubto de l’eficiència enquestadora dels alumnes de Psicologia de la Universitat de Barcelona. El que

em fascina és la capacitat obnubiladora de les xifres. La gent se les mira amb la boca oberta, com si fossin
llumenetes de colors, d’un món màgic, superior i inapel·lable, davant del qual els humans no poden sinó
acotar el cap, reverencialment, i si cal agenollar-se, i fins i tot estirar-se a terra, sobre el toll, perquè la
Inapel·lable Enquesta hi passi pel damunt. Últimament se citen molt unes enquestes, no sé si fetes pel
Departament de Normalització Lingüística, que diuen que –cito de memòria– el noranta per cent de la
població de Catalunya diu que entén el català. I molta gent se sorprèn que, curiosament, es trobi sempre
pel carrer amb el deu per cent que no l’entén. Deu ser un deu per cent amb gran habilitat per reproduir-se
i ser, alhora, en taxis, bars, restaurants, botigues de roba, metros, escoles, comissaries, parcs infantils,
prostíbuls i oficines. Mai cap deu per cent de cap població no havia estat tan present en totes les facetes
Llengua Catalana per a l’Ensenyament

de la vida d’un país. Però ningú no s’atura a pensar que, quan els enquestadors pregunten a algú si entén
el català, aquest algú pot tranquil·lament contestar que sí, creient que, de fet, l’entén. Perquè entén
expressions bàsiques: bon dia, bona nit, gràcies, sisplau i adeu. Però, enfrontat a una conversa més densa,
es troba que no és així. És com si em preguntessin si entenc el portuguès. Moltes vegades he pogut seguir
converses en portuguès, cosa que em fa creure que l’entenc. Però altres vegades, en converses més àgils,
he de confessar que no n’he entès ni un borrall.

Fa deu o dotze anys, em sembla que va ser a l’Autònoma, van fer una enquesta sobre la sexualitat dels
estudiants. Entre les conclusions, una de realment sorprenent: el 0,5 per cent de l’alumnat es masturbava
amb radiadors. Per què? Perquè, a la pregunta “¿Amb què es masturba, si ho fa?”, a un dels alumnes –
actualment un prestigiós professor i traductor– se li va acudir rebutjar les previsibles “amb la mà”, “amb
el coixí”, i –a la casella “altres”– i va anotar “amb el radiador”. Ell, tot sol, era el 0,5 per cent dels
enquestats.

(columna de Quim Monzó publicada al Diari de Barcelona el 21 de març de 1991 i recollida després a
Hotel Intercontinental)

Activitat 3. Escriu dos textos: un amb progressió de tema constant i un amb progressió de tema derivat.

Activitat 4. Segmenta en paràgrafs el text següent:

¿Com és la família del segle XXI?, Andreu Sotorra

Barcelona, 19/10/2015, Núvol (text adaptat)

Hi ha moltes maneres d’explicar una història familiar. Maneres convencionals i maneres

simbòliques. El títol no enganya. El que enganya és el subtítol, que ve a ser com una mena
d’epitafi en clau de declaració apocalíptica de principis.

¿Com és la família del segle XXI? ¿La societat actual és prou conscient de la diversitat de tipologies
familiars que hi ha al seu voltant? Des de les tradicionals a les monoparentals, des de les de parella
estable a les de parella separada, des de les de custòdia compartida de les criatures a custòdia maleïda per
les dues parts, des de les famílies en mans d’avis i àvies a les famílies en mans d’oncles i ties, des de les
famílies amb descendència biològica a les famílies amb descendència adoptada, des de famílies amb dos
pares a famílies amb dues mares… Però, en el fons de tot, el que els membres de The Mamzelles Teatre
volen posar de manifest és el paper de la dona i com la veuen, i com elles encaren els encerts i els errors
del concepte de la família. Per això, el muntatge, creat a la sala Atrium dins del cicle Atrium Lab i
després d’un pas fugaç per l’escenari d’El Maldà, posa actors que ja s’afaiten (almenys porten tots barba!)
en els papers de dones, per estripar el paper de la dona i per neutralitzar la idea tòpica de masculinitat i
feminitat. La F.A.M.Y.L.I.A. en concret de The Mamzelles Teatre està integrada per un pare, una mare,
una àvia, una tieta, la germana gran i la germana acabada de néixer. És a través d’aquesta última, que es
fa gran, que els espectadors van muntant el trencaclosques d’una generació, des del bressol a la maduresa,
amb els alts i baixos casolans, les enveges entre germanes, els moments feliços i els moments difícils. Tot
amb el recurs del teatre de la imaginació, amb els cinc membres uniformats amb culots blancs i pit
descobert, i amb una actriu que fa de mestra de cerimònies, o d’autora, o de filla de tothom, en una escena
final cara a cara amb un espectador, pare desconegut, objecte del desig universal de la recerca del pare.
Muntatge de petit format, de durada breu, només 60 minuts, que busca una manera original de posar
Llengua Catalana per a l’Ensenyament

davant el mirall els interrogants del futur de la família. Paraula, gest, caricatura i fragments musicals, a
cappella, a vegades amb ressò de cant gregorià, tot i que la veu, per exigències de la dramatúrgia, hagi de
sonar aflautada, perquè no oblidem que, encara que portin calçotets, tots menys un fan de dona.