!

Llengua catalana i literatura CLAU 2n ESO ! !

Diferències que ens acosten
4 UNITAT
DIDÀCTICA
DIGITAL
CONTINGUTS
DIGITALS

LECTURA
Famílies d’arreu del món

Mira més enllà

Observa el nen que es troba en primer pla.

Què porta a les mans? Qui deuen ser les persones que hi ha a la imatge?
I la resta de personatges de la il·lustració, qui diries que són?

Observa ara el paisatge que els envolta. Quines diferències trobes amb el
que t’envolta a tu? A què creus que es deuen aquestes diferències?

Què n’opines?
En la il·lustració pots veure dos nens amb elements característics de la tradició
escocesa: la faldilla que porta el nen i la gaita que toca la nena.

Com creus que es conserven millor les tradicions? Per què?

Debat-ho amb els companys.

Lectura
Escòcia, capital Edimburg
John, 10 anys

Ceud mile fàilte! Benvingut als Highlands de l’oest, la regió més

bonica d’Escòcia! Un dels darrers indrets d’Europa en què la natura
s’ha mantingut en estat salvatge. Fins i tot l’aire és diferent, aquí.
L’avi –el de la dreta de la foto–, diu que si a la nostra família l’ofici
de mariner passa de pares a fills, és a causa del iode que hem
respirat des de sempre.

Visc a Oban, a la vora de l’Atlàntic, un petit port pesquer a cobert de

les tempestes, davant de l’arxipèlag de les Hèbrides, unes illes
muntanyoses i inhòspites. Darrere d’Oban s’estén el Loch Awe, el
llac més llarg d’Escòcia. Té quaranta quilòmetres i ni un monstre.
Només hi ha ovelles negres, landes immenses, bruc i vent. A la
tardor, gràcies a la boira i a les ruïnes de castells, com ara el
Kilchurn Castle, és molt fàcil creure en fantasmes.

No creguis que la solitud de l’oceà i els grans espais ens posen

tristos. Tot el contrari! Només cal que vinguis al mes d’agost, que és
quan se celebren els Highland Games, una sèrie de competicions
esportives d’allò més originals, com ara llançar troncs d’arbres al so
de les gaites! Ballem amb kilt –la faldilla tradicional escocesa–,
cantem, aprofitem per parlar gaèlic, una llengua d’origen celta
cosina del bretó, del gal·lès i de l’irlandès.

El pare i l’avi se’n van tres dies a pescar la gamba a la costa de les
Hèbrides. Ben aviat es posaran l’impermeable. Com que la marea
va pujant, al fotògraf l’aigua ja li arriba a mitja cama…

Paraules de la lectura

França, capital París

Marie-Gabrielle, 11 anys

Kenavo! No, no és «hola» en

francès, sinó en bretó. Vivim a
la Bretanya, a Saint-Philibert,
situat al golf de Morbihan. De
bon matí, quan obro les
finestres, em trobo l’olor del
iode, el vent, les gavines i la
immensitat de l’Atlàntic. Davant
mateix hi ha l’illa de Houat i
Belle-Îlle, on anem amb veler
cada dos per tres.

És que no som una família

terrestre com la majoria,
nosaltres! Vivim amb el mar i
del mar. Els pares són
ostreïcultors; pesquen crustacis
i marisc a la badia de Quiberon
i després els envien arreu de
França o els venen directament
als gormands que passen per
allà.

Les ostres es crien en vivers. El pare i jo anem molt sovint a revisar-

ne les nanses amb una barca de fusta vella, la plate. Els crancs, els
llamàntols i el marisc es pesquen a ròssec, una mica més mar
endins. Pel que fa a les cloïsses, cal esperar que baixi la marea,
buscar foradets de l’arena i furgar-hi amb un bastó fins a trobar-les
arrupides dins de la closca. Els poses una mica de mantega i all, les
deixes una estoneta al forn, i són per llepar-se’n els dits!

Els dimecres i dissabtes vaig a cursets de vela a La Trinité, com tots

els marins que naveguen per alta mar. Hauries de veure com n’és
de bonic el mar, amb les seves cales a l’abric del vent, l’aigua de
color turquí… Bonic però fràgil! El desembre del 1999, quan va
enfonsar-se el petrolier Erika, hauries d’haver vist com netejàvem
les roques amb els nostres raspalls, poals i pales! Hi havia tots els
meus companys de classe i gent d’arreu del món!

Ja ho veus: no soc l’única que estima la Bretanya.

UWE OMMER (fotografies), SOPHIE FURLAUD

i PIERRE VERBOUD (textos), Famílies d’arreu del món

Paraules de la lectura

Uwe Ommer. Bergisch-Gladbach (Alemanya), 1943

Uwe Ommer

Fotògraf alemany, s’ha dedicat a fotografiar persones d’arreu del món

durant més de trenta anys. A Famílies d’arreu del món, Ommer crea un
atles humà format per cinquanta-dues famílies. Les fotografies prenen
sempre el punt de vista de l’infant. Cada fotografia va acompanyada d’un
text en el qual l’infant protagonista presenta la seva família i el seu país.

Vols saber com es viu en un altre país fred

d’Europa?

© SM Política de privadesa Política de cookies Condicions d'ús Contacte Ajuda

! ! ! ! !