Erocaa PDF

PREMIS A TREBALLS DE RECERCA DE LA UdL
per a l’estudiantat de batxillerat i cicles formatius de grau superior
Estudi de la funció de les criptomonedes en la societat
Eudald Roca Alsinet
Centre: Col·legi Claver de Lleida

Tutora: M. José Agustí Pérez
Data: novembre, 2022

Treball de Recerca de Batxillerat
Estudi de la funció de les criptomonedes en la societat
Autor: Eudald Roca Alsinet
Tutors: Maria José Agustí Pérez i David del Blanco Catalán
2n de Batxillerat A
Curs 2021-2022

Col·legi Claver Estudi de la funció de les criptomonedes en la societat
Resum
Al llarg de la història han existit múltiples mitjans o sistemes d'intercanvi de béns i
serveis entre les persones, els quals han anat evolucionant des del bescanvi físic de
materials, fins a l’actualitat, amb les transaccions amb monedes digitals.
Les criptomonedes són un tipus de moneda digital que no existeixen de forma física,
però que serveixen com a moneda d'intercanvi o pagament, permetent transaccions
instantànies de forma electrònica a través d'Internet, sense límit de fronteres entre països,
de forma segura i descentralitzada, i sense ser controlades ni gestionades per cap institució
ni banc central. D'altra banda, l’ús universal de les criptomonedes com a alternativa als
diners tradicionals es veu limitat per dos factors. La volatilitat del seu valor i la falta de
seguretat jurídica de la seva custòdia, ja que la intermediació i la regulació van en contra
dels principis de les criptomonedes.
Amb aquest treball vull analitzar i entendre què són les criptomonedes, com
funcionen, què permeten fer, quin és el seu valor, quina és la seva legalitat i com les accepta
la societat i, així, poder analitzar si en el curt termini de tres anys seran una alternativa als
diners tradicionals.
La part pràctica del treball ha consistit a copsar l’opinió que els professionals del
sector tecnològic i econòmic tenen respecte a la funció i acceptació social de les
criptomonedes.
A partir de l’estudi teòric i coincidint amb l’opinió de tots els experts entrevistats, he
vist que les criptomonedes tenen molts avantatges, un futur prometedor i han vingut per
quedar-se. Ara bé, avui en dia encara no són una alternativa als diners tradicionals i sembla
poc probable que ho puguin ser en els tres anys vinents.
1

Resumen
A lo largo de la historia se han utilizado múltiples medios o sistemas de intercambio
de bienes y servicios entre las personas, los cuales han ido evolucionando desde el
intercambio físico de materiales, hasta la actualidad, con las transacciones con monedas
digitales.
Las criptomonedas son un tipo de moneda digital, que no existen de forma física,
pero que sirven como moneda de intercambio o pago, permitiendo transacciones
instantáneas de forma electrónica a través de Internet, sin limitación de fronteras entre
países, de forma segura y descentralizada, y sin ser controladas ni gestionadas por ninguna
institución ni banco central. Por otra parte, el uso universal de las criptomonedas como
alternativa al dinero tradicional está limitado por dos factores. La volatilidad de su valor y la
falta de seguridad jurídica para su custodia, ya que la intermediación y la regulación van en
contra de los principios de las criptomonedas.
Con este trabajo quiero analizar y entender qué son las criptomonedas, cómo
funcionan, qué permiten hacer, cuál es su valor, cuál es su legalidad y cómo las acepta la
sociedad y, así, poder analizar si en el corto plazo de tres años serán una alternativa al
dinero tradicional.
La parte práctica del trabajo ha consistido en recoger la opinión que los profesionales
del sector tecnológico y económico tienen respecto la función y aceptación social de las
criptomonedas.
A partir del estudio teórico y coincidiendo con la opinión de todos los expertos
entrevistados, he visto que las criptomonedas tienen muchas ventajas, un futuro prometedor
y han venido para quedarse. Ahora bien, hoy en día todavía no son una alternativa al dinero
tradicional y parece poco probable que lo puedan ser en los próximos tres años.
2

Abstract
Along the history, there have been multiple means or systems of exchange of goods
and services between people, which have evolved from the physical exchange of materials,
to nowadays, with digital transactions.
Cryptocurrencies are a type of digital currency that does not exist physically, but that
serve as a currency of exchange or payment, allowing electronic transactions on the Internet,
in a secure and decentralized way and without a third party acting as controller or supervisor.
On the other hand, the universal use of cryptocurrencies as an alternative to traditional
currencies is bounded because of two main reasons: the variability of its value and the lack
of a legal framework to regulate its custody, since intermediation and regulation go against
the bases of cryptocurrencies
My interest in this research work is to explore and understand what cryptocurrencies

are, how they work, what can we do with them, what is its value, what is its legality and how
society accepts them. Being my final goal to analyse whether, in three years,
cryptocurrencies will be an alternative to traditional money.
The practical part of this work has consisted of interviewing professionals from both
technological and economic sectors, about the social function and acceptance of
cryptocurrencies.
From the theoretical study and agreeing with the opinion of all the experts
interviewed, I have realized that cryptocurrencies have many advantages, a very promising
future and they have come to stay. However, nowadays cryptocurrencies are not yet an
alternative to traditional money and it seems unlikely that they will be within the next three
years.
3

Índex
Resum 1
Resumen 2
Abstract 3
Índex d’imatges 6
Índex de gràfics 7
Agraïments 8
1. Introducció 9
1.1. Motivació 9
1.2. Objectius 9
1.3. Problema i hipòtesi del Treball de Recerca 10
1.4. Metodologia del Treball de Recerca 10
1.5. Estructura de la memòria 11
2. Com i quan sorgeixen les criptomonedes? 13
2.1. L’origen i l’evolució de les criptomonedes 13
2.2. La funció de les criptomonedes 16
2.3. Popularitat de les criptomonedes 18
3. Què són les criptomonedes? 20
3.1. La base tecnològica de les criptomonedes 20
3.2. Com funcionen Bitcoin, Ethereum i Ripple? 22
3.3. Compra i venda de criptomonedes 26
3.4. Els moneders digitals 28
4. Aspectes econòmics de les criptomonedes 31
4.1. Les transaccions amb criptomonedes 31
4.2. El valor, legalitat i fiscalitat de les criptomonedes 33
4.3. Relació de les criptomonedes i la banca 36
4.4. Les estafes amb criptomonedes 38
5. Acceptació social de les criptomonedes 39
5.1. Les criptomonedes i les bombolles especulatives 40
5.2. Els caixers de criptomonedes 43
5.3. Les criptomonedes i el comerç de proximitat 46
5.4. El Bizum de les criptomonedes 47
5.5. Pros i contres de les criptomonedes 47
4

6. Entrevistes: Opinió dels professionals del sector tecnològic i econòmic respecte les
criptomonedes 51
Entrevista I: Sr. Juan Sánchez, expert en seguretat 52
Entrevista II: Sr. Pablo Martínez, especialista en l’anàlisi de riscos 55
Entrevista III: Sra. Divina Alsinet, experta en la supervisió financera 57
Entrevista IV: Sr. Joan August Van Eeckhout, responsable de l’equip d’enginyeria de
plataformes de tecnologies de la informació 60
Entrevista V: Sr. Josep Argelich, professor d’Enginyeria Informàtica a la Universitat de
Lleida 62
Entrevista VI: Sr. Josep Maria Miret, professor i expert en criptografia a la Universitat de
Lleida 66
Entrevista VII: Sr. Sergi Sabaté, gerent de BitBase empresa especialista en
criptomonedes a Lleida 70
7. Conclusió 74
Glossari de termes 76
Annex A: Document d’autorització i de protecció de dades dels experts entrevistats 82
Bibliografia 84
Webgrafia 84
Recursos tecnològics i d’informació vinculats a les criptomonedes 87
5

Índex d’imatges
Imatge 1: Representació de la xarxa distribuïda blockchain. 20

Imatge 2: Logotip de Bitcoin. 22
Imatge 3: Logotip d’Ethereum. 25
Imatge 4: Logotip de Ripple. 26
Imatge 5: Trezor, dispositiu utilitzat com a cold wallet. 28
Imatge 6: Trustwallet, aplicació mòbil utilitzada com a hot wallet. 29
Imatge 7: Aspecte d’un terminal BTM. 45
Imatge 8: Entrevista a Juan Sánchez. 52
Imatge 9: Entrevista a Pablo Martínez. 55
Imatge 10: Entrevista a Divina Alsinet. 57
Imatge 11: Entrevista a Joan August Van Eeckhout. 60
Imatge 12: Entrevista a Josep Argelich. 62
Imatge 13: Entrevista a Josep Maria Miret. 66
Imatge 14: Entrevista a Sergi Sabater. 70
6

Índex de gràfics
Gràfic 1: Evolució del preu del Bitcoin de 2017 a 2021. 14

Gràfic 2: Criptomonedes amb major capitalització del mercat. 15
Gràfic 3: Ús de criptomonedes. Enquesta setembre 2021. 19
Gràfic 4: Les 34 etapes de recompensa o halving per al Bitcoin. 23
Gràfic 5: Legalitat de Bitcoin al món. Octubre 2021. 34
Gràfic 6: Països amb les seves pròpies monedes digitals. Dades d’abril 2021. 37
Gràfic 7: Països amb major ús de criptomonedes. 39
Gràfic 8: Caixers automàtics de criptomonedes arreu del món. 44
Gràfic 9: Consum elèctric per a la producció de Bitcoin. Maig de 2021. 50

7

Agraïments
Durant el desenvolupament del Treball de Recerca he tingut el suport i l’ajuda de
diferents persones, que m’han guiat i animat a dur-lo a terme.
En primer lloc, vull agrair als meus tutors del treball, la Maria José Agustí Pérez i el
David Blanco Catalán del Col·legi Claver – Raïmat de Jesuïtes Lleida, el suport, seguiment i
consells que m’han donat durant tot aquest temps.
D’altra banda, vull donar les gràcies especialment als experts i professionals del
sector tecnològic i econòmic que generosament han acceptat participar en el treball i
respondre les entrevistes dissenyades per conèixer la seva opinió, la qual m’han servit
d’evidència per avaluar la funció, el valor i l’acceptació social de les criptomonedes.
Fer aquest treball també m’ha fet pensar en els diferents professors que m’han
ensenyat durant tots aquests anys, m’han motivat per continuar aprenent i m’han preparat
per fer front a reptes tan importants com la recerca d’informació, el desenvolupament de les
entrevistes i escriure aquesta memòria. Moltes gràcies també a tots ells.
Finalment, gràcies als meus amics i família, i molt especialment als meus pares. El
seu suport ha estat molt important durant els mesos que he estat fent aquest treball.
A tots vosaltres, moltíssimes gràcies.
8

1. Introducció
Aquest document és la memòria del meu Treball de Recerca de Batxillerat, Estudi de
la funció de les criptomonedes en la societat, que he desenvolupat al Col·legi Claver –
Raimat de Jesuïtes Lleida.
A continuació descric la motivació que m’ha portat a escollir aquest treball, presento
els objectius que desitjo assolir, plantejo el problema que vull resoldre amb la realització del
treball i fixo la meva hipòtesi de partida, descric la metodologia que he seguit i, finalment,
descric com està organitzada i estructurada aquesta memòria.
1.1. Motivació
El món de les criptomonedes ja forma part de cada dia, ja que no hi ha un dia que no
hi hagi alguna notícia sobre aquestes populars monedes virtuals. El seu mercat i les
inversions que es fan en elles augmenten constantment. Quan es va crear la primera
moneda digital, Bitcoin, la societat no confiava en el seu funcionament i la seva seguretat.
Ara bé, després de dotze anys des de la seva creació, Bitcoin s’ha convertit en un mitjà
d’intercanvi de diners segur i en una forma d’inversió per generar capital, ja que moltes
persones confien en el seu valor i inverteixen en Bitcoins.
Influenciat per aquesta allau d’informació al voltant de les criptomonedes i de Bitcoin,
vaig sentir la curiositat de descobrir com funcionaven, què eren i quins beneficis podien
aportar a la societat, però a l'hora d'intentar-ho em vaig adonar ràpidament que el seu
funcionament intern era complex i que es tractava d’un nou sistema financer que s’escapava
als meus coneixements. Així doncs, ara que els alumnes de batxillerat tenim l’oportunitat de
fer recerca sobre algun tema que ens interessi, crec que és la millor excusa per explorar i
entendre què són les criptomonedes, com funcionen, què permeten fer, quin és el seu valor,
quina és la seva legalitat i com les accepta la societat.
1.2. Objectius
L’objectiu social del meu Treball de Recerca de Batxillerat és apropar a la societat a

un nou tipus de moneda que actualment encara és molt desconeguda per a la societat en
general, però que apunta a ser una nova forma de diners en un futur pròxim. I, per tant, les
persones necessitarem conèixer el seu ús i el seu funcionament tècnic i econòmic, a menys
que desitgem quedar excloses de l’evolució tecnològica, digital i financera de la societat.
9

Així, doncs, els meus objectius concrets en aquest treball de recerca són conèixer
com funcionen les principals criptomonedes, estudiar la seva relació amb l’economia i amb
el sistema financer que coneixem, analitzar la seva acceptació social i explorar l’opinió dels
professionals del sector tecnològic i econòmic respecte de la seva seguretat, valor, legalitat i
futur.
A més, un cop hagi explorat tota aquesta informació, podré analitzar i valorar si en el
curt termini de tres anys, les criptomonedes seran un tipus de diners alternatiu als diners
tradicionals que coneixem com l’euro i el dòlar, que reben el nom de diners fiat.
1.3. Problema i hipòtesi del Treball de Recerca
Amb aquest treball cerco explorar i entendre què són les criptomonedes, com
funcionen, què permeten fer, quin és el seu valor, quina és la seva legalitat i com les accepta
la societat i, així, poder donar resposta a la pregunta següent: seran les criptomonedes en
un període de tres anys una alternativa als diners tradicionals o diners fiat?
I, la meva hipòtesi a la pregunta plantejada és que potser sí, jo crec que amb tres
anys les criptomonedes possiblement seran una alternativa als diners fiat.
1.4. Metodologia del Treball de Recerca
Per desenvolupar aquest treball vaig començar amb la recerca documental detallada
a la bibliografia. En primer lloc vaig llegir el llibre de Saifedean Ammous: “El patrón Bitcoin,
la alternativa descentralizada a los bancos centrales” de l’any 2018, ja que es considera un
llibre de referència del Bitcoin. A partir de la informació extreta d’aquest llibre, vaig anar
complementant la informació relativa a la part teòrica amb els articles detallats a la
bibliografia i webgrafia.
Per altra banda, tal com anava avançant el treball, redactava els diferents apartats
d’aquesta memòria i, per a cada aspecte estudiat referent a les criptomonedes, generava
els termes del glossari en ordre d’aparició i recollia les webs, els articles i els recursos
consultats, els quals he detallat a la webgrafia i a l’apartat de recursos tecnològics i
d’informació.
Finalment, per desenvolupar la part pràctica i poder validar si la hipòtesi plantejada
era correcta, vaig entrevistar set especialistes de l’àmbit tecnològic, matemàtic i financer.
Per a cada especialista vaig dissenyar una entrevista adaptada al perfil de la persona
entrevistada. A més, amb l’objectiu de documentar les respostes dels experts, he transcrit
10

cada entrevista a la memòria del treball i he creat un canal de YouTube amb els
enregistraments.
1.5. Estructura de la memòria
A més del resum inicial en català, castellà i anglès, aquesta memòria està
organitzada en set capítols, un glossari de termes, un annex, la bibliografia i webgrafia
utilitzada al llarg del treball i, finalment, la referència als principals recursos tecnològics i
d’informació vinculats a les criptomonedes.
Aquest és el primer capítol de la memòria i és la introducció al treball.
El segon capítol de la memòria descriu l’origen, l’evolució i la funció de les
criptomonedes. El tercer capítol explica la part tècnica de les criptomonedes i presenta tres
criptomonedes: Bitcoin, Ethereum i Ripple. El quart capítol se centra en alguns aspectes
econòmics de les criptomonedes com són el seu valor, legalitat i fiscalitat. El cinquè capítol
analitza l’acceptació social de les criptomonedes i explora la seva utilització al món.
La part pràctica del treball ha consistit a copsar l’opinió que els professionals del
sector tecnològic i econòmic tenen respecte a les criptomonedes. Per fer-ho, he entrevistat
set especialistes i he creat un canal de YouTube on es poden consultar els enregistraments
que he fet. El capítol sisè de la memòria conté la transcripció de totes elles. A més, per tal
de complir amb la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal,
les persones entrevistades han signat un document d’autorització, que s’adjunta a l’Annex A
de la memòria.
El setè capítol de la memòria conté les conclusions del treball de recerca i resolt el
problema que he plantejat al treball, és a dir, analitza quan de vàlida és la hipòtesi que tres
anys seran suficients perquè les criptomonedes siguin una alternativa als diners fiat.
Vull comentar que quan es parla de criptomonedes trobem molts termes i
tecnicismes que desconeixem. Així, doncs, per facilitar la lectura i seguiment del treball, la
memòria conté un glossari de termes de l’àmbit de les criptomonedes i les finances. Les
paraules descrites al glossari apareixen marcades en negreta al text de la memòria i, dins
del glossari, les paraules estan organitzades per ordre d’aparició al text.
Finalment, a la bibliografia i webgrafia he mostrat els articles i recursos web que he
utilitzat per desenvolupar el treball i aquesta memòria. La bibliografia està ordenada
cronològicament i la webgrafia està dividida en els diferents temes estudiats al llarg de la
memòria. A més, com les criptomonedes són monedes digitals, els principals mitjans de
comunicació i informació associades també són digitals. Per exemple, plataformes de
11

compra i venda, aplicacions de serveis, radars de localització, vídeos de divulgació i

formació... Per aquest motiu, la memòria acaba enumerant i donant l’adreça web d’alguns
dels principals recursos tecnològics i d’informació vinculats a les criptomonedes.
12

2. Com i quan sorgeixen les criptomonedes?

Al llarg de la història han existit múltiples mitjans o sistemes d'intercanvi de béns i
serveis entre les persones, els quals han anat evolucionant i, fins i tot, alguns directament
han desaparegut. És el cas de la barata o dels diners mercaderia, basada en l’intercanvi de
béns o la utilització de materials preciosos com a mitjà de pagament, els quals van deixar
pas al sistema de pagament que coneixem actualment basat en l’ús de bitllets i monedes.
Tot i això, actualment vivim en una època on la tecnologia cada dia guanya més rellevància i
com a conseqüència sorgeix la necessitat de disposar d’un mitjà de pagament que s’ajusti a
l’era de la tecnologia i Internet: les criptomonedes.
2.1. L’origen i l’evolució de les criptomonedes
Les criptomonedes són un tipus de moneda digital que no existeixen de forma física,
però que serveixen com a moneda d'intercanvi o pagament, permetent transaccions
instantànies de forma electrònica a través d'Internet i sense límit de fronteres. A partir d’ara
ens referirem a les criptomonedes com monedes digitals.
Les criptomonedes utilitzen la criptografia per proporcionar un sistema de pagament

segur. La criptografia és la branca de la matemàtica i de la teoria de la computació que
s'encarrega de l'estudi, investigació i desenvolupament de les tècniques de xifrat per protegir
la informació digital, de manera que únicament el propietari de la informació o les persones
coneixedores de la clau de xifratge, puguin desxifrar i, per tant, llegir la informació. Les
tècniques matemàtiques de xifrat digitals serveixen per validar la generació segura de les
criptomonedes i verificar la seva transferència a través d'Internet. A més, permeten que no
sigui necessària la intervenció d'un banc central o una altra institució que les controli. En
conseqüència, la generació i supervisió de les criptomonedes està fora del control dels
governs i institucions financeres.
L'origen de les criptomonedes el trobem lligat al moviment Cyberpunk de la dècada

dels vuitanta, que defensava l'ús de la criptografia com a eina de canvi social i polític. Una
dècada més tard, el primer pas cap a les criptomonedes el va produir David Chaum,
especialista en criptografia i pioner en desenvolupar eines per protegir la privacitat en les
transferències d'informació. L’any 1990 David Chaum va crear Digicash, un sistema
centralitzat de diners electrònics que permetia transaccions anònimes i segures.
Posteriorment, l’any 1997 Adam Black va proposar Hashcash, un sistema per combatre el
correu brossa o spam, i els atacs de negació de servei els quals provoquen que un servei o
13

recurs sigui inaccessible als seus usuaris legítims. La rellevància de Hashcash amb relació a
les criptomonedes és el Protocol de Prova de Treball que utilitza, conegut com a Proof-of-
Work en anglès, el qual permet validar la seguretat dels treballs o còmputs realitzats de
manera distribuïda entre diferents parts d'una xarxa d'ordinadors.
L’any 2009, una persona o grup de persones sota el pseudònim Satoshi Nakamoto
va definir i dissenyar Bitcoin, la primera moneda digital completament descentralitzada, ja
que no necessita ser controlada ni gestionada per cap institució ni banc central, utilitzant la
tecnologia de cadena de blocs, coneguda com a blockchain en anglès, basada en el
Protocol de Prova de Treball.
Bitcoin utilitza la funció criptogràfica SHA-256 la qual, juntament amb el protocol de

prova de treball, proporciona la base de la seva seguretat. Actualment es desconeix qui està
darrere de la identitat del creador de Bitcoin, però la seva creació va ser un fenomen tan
innovador i revolucionari social i tecnològicament que actualment els termes de moneda
digital i Bitcoin s'utilitzen indistintament, ja que Bitcoin és la moneda digital de referència per
excel·lència.
Des de la creació del primer Bitcoin l’any 2009, en menys de 13 anys, el seu valor ha
augmentat, amb les seves corresponents fluctuacions, des d'uns centaus de dòlar fins a
superar els 60.000 dòlars al mes d'abril de 2021. En aquest temps han sorgit centenars de
noves criptomonedes, sent Bitcoin, Ethereum i Ripple les que tenen una major
capitalització en els mercats. El Gràfic 1 mostra l’evolució del preu de Bitcoin de 2017 a
2021.
Gràfic 1: Evolució del preu del Bitcoin de 2017 a 2021.

Font: https://es.statista.com/grafico/23673/evolucion-valor-del-bitcoin/
14

En concret, el 21 d'abril de 2021 la capitalització de Bitcoin era de 1.039.495.560.566

$, Ethereum de 281.264.770.420 $ i Ripple de 63,497,782,629 $. Amb aquestes dades
econòmiques, els analistes financers coincideixen en afirmar que encara que sembla poc
probable que el Bitcoin o altres criptomonedes desplacin les monedes tradicionals com el
dòlar o l’euro, aquestes han demostrat la viabilitat i fiabilitat de la tecnologia computacional i
dels algoritmes criptogràfics en què es basen.
Aquest treball se centra principalment en el Bitcoin, ja que com s’ha comentat és la

primera moneda digital i la més important. A més, també es descriuen les principals
característiques d’Ethereum i Ripple, que són dues criptomonedes amb una alta
capitalització al mercat i que tenen diferències tecnològiques importants amb Bitcoin. El
Gràfic 2 mostra les criptomonedes amb major capitalització del mercat el maig de 2020.
Gràfic 2: Criptomonedes amb major capitalització del mercat.

Font: https://www.computing.es/mercado-ti/noticias/1123817046401/criptomonedas-mas-
valiosas-del-mundo.1.html
Una diferència important entre Bitcoin i la resta de criptomonedes, és que el nombre

d’unitats de Bitcoin que poden ser creades està limitat a 21 milions. Un cop assolit aquest
nombre màxim, cap banc central, individu o govern podrà crear o generar un nou Bitcoin. En
aquest sentit, és probable que el valor de cada Bitcoin creixi en funció d'aquesta propietat i
de la demanda. És a dir, a com menys unitats de Bitcoin quedin per generar o crear, més
probable serà que el seu preu de mercat creixi.
Actualment hi ha més de 18,6 milions de Bitcoin en circulació, però aquest nombre

canvia cada 10 minuts aproximadament, ja que és el temps estimat actualment per generar
15

nous blocs que formen cada unitat de Bitcoin. D'acord amb els experts, la generació dels 2,4
milions de Bitcoin restants serà cada cop més lenta i s’estableix l'any 2140 com la data límit
per a la computació del darrer bloc. En canvi, Ethereum compta amb una emissió infinita de
monedes i Ripple està limitat als 100 mil milions d’unitats, de les quals el 60% són propietat
dels seus creadors.
2.2. La funció de les criptomonedes
Si analitzem les més de 900 criptomonedes que cotitzen a les principals plataformes
de canvi en línia, veiem que aquestes no tenen un valor intrínsec en el sentit que cap d'elles
té existència física. Ara bé, això no és un problema per a les persones que posseeixen
criptomonedes, ja que assumeixen i confien en el fet que es podran intercanviar per béns o
serveis i, fins i tot, per altres formes de diners com euros o dòlars.
Aquesta situació de confiança també passa amb els bitllets i monedes que portem a
les nostres butxaques i carteres, perquè des de l’agost de 1971 quan el president dels
Estats Units, Richard Milhous Nixon, va anunciar el cessament de l’anomenat patró or, que
era el sistema monetari que fixava el valor del dòlar en termes d'una determinada quantitat
d'or, els diners físics emesos pels bancs centrals tampoc tenen un valor intrínsec o propi.
Així doncs, ens trobem amb una important coincidència: tant les monedes oficials com les
criptomonedes com el Bitcoin són diners fiduciaris.
Els diners fiduciaris es basen en la fe o la confiança de la comunitat, és a dir, no

estan recolzats per metalls preciosos ni res que no sigui una promesa de pagament per part
de l'entitat emissora basant-se en la confiança dipositada per la comunitat i definida com el
conjunt de riquesa aparent que presenta la comunitat emissora de les monedes.
Naturalment, els diners físics es van crear per facilitar les transaccions i reben el nom de
diners fiat, que són els diners fiduciaris creats i validats de forma legal per un govern, com
per exemple les monedes oficials del dòlar i euro.
Les monedes oficials com per exemple l’euro o el dòlar, tot i no tindre un valor
intrínsec, estan recolzades per un marc legal i un banc central emissor que proporcionen
plena confiança per a ser intercanviades per béns i serveis en qualsevol lloc i temps. Les
criptomonedes, encara que la seva acceptació entre els agents econòmics està creixent i el
futur no sembla indicar el contrari, tenen encara les seves limitacions a causa de la seva
descentralització i al fet que per a ser canviades per diners fiat necessiten la intervenció de
les plataformes de canvi en línia o Exchange. Coinbase, Binance i Kraken són les
plataformes de canvi en línia més utilitzades, les quals tenen com a funció fer un seguiment
16

de la capitalització de les diferents criptomonedes, establir el seu valor de mercat a partir

de l'oferta i demanda, i permetre als usuaris efectuar els intercanvis d'aquestes a canvi de
diners fiat o d'altres criptomonedes.
D’altra banda, CoinGecko i CoinMarketCap són plataformes digitals que no ofereixen

el servei d’intercanvi de monedes, però que en canvi, a més de fer un seguiment del preu,
del volum i de la capitalització de mercat de les monedes, supervisen el creixement de la
comunitat, el desenvolupament de nou codi de programació i els esdeveniments més
importants relacionats amb les criptomonedes.
Hem dit que la funció principal associada amb les criptomonedes i, per tant, amb
Bitcoin és la d’actuar com a mitjà de pagament entre dues persones o entitats per liquidar
els seus intercanvis de béns o serveis. Aquesta funció es troba normalment associada amb
els diners, però els diners també tenen la característica d’actuar com a reserva de valor. Així
doncs, una altra funció que cal analitzar amb relació a les criptomonedes és si tenen la
característica de reserva de valor.
Per definició, la reserva de valor la compleixen aquells actius o mitjans de pagament

que, sent absolutament independents dels Governs i dels bancs centrals, conserven i
augmenten el seu poder adquisitiu al llarg dels anys, fonamentalment per una sèrie de
característiques que els atorguen confiança, com són l'escassetat, la indestructibilitat o la
seva difícil falsificació. Així doncs, sota aquests criteris, el millor exemple de reserva de valor
que ens trobem en la història és l'or, que a més va ser utilitzat com a diners no fiduciaris fins
als anys setanta.
En aquest sentit, si considerem Bitcoin, la moneda digital amb més capitalització,

trobem que molts la defineixen com l'or digital, ja que el nombre de Bitcoins que es poden
generar està limitat, no es pot destruir i és segur, seguretat basada en l'algoritme
criptogràfic SHA-256. Per tant, la confiança en el Bitcoin es basa en la confiança en els
algoritmes de xifrat i transferència de la informació. En aquest sentit, a la web ElBitcoin.org,
que recull notícies i comentaris al voltant de Bitcoin, s'ha descrit el valor de Bitcoin de la
forma següent1: "el valor de Bitcoin no és una cosa física, és una expectativa respecte a la
mesura en què la gent desitja posseir un bé" i, sobre la seva relació entre el seu valor i la
seva funció, s’ha descrit com: “el valor ve precedit de la utilitat, i no al revés. Quan una cosa
perd la funcionalitat que s'espera d'ella, perd el seu valor”.

1 Font de les afirmacions sobre Bitcoin a ELBitcoin.org: https://elbitcoin.org/que-hace-de-bitcoin-una-reserva-de-
valor/
17

2.3. Popularitat de les criptomonedes
Volem destacar que la popularitat de les criptomonedes i de la tecnologia blockchain

sembla ser imparable inclús en l’àmbit català. Per exemple, el 17 de setembre de 20212 s’ha
realitzat a Girona la primera fira de blockchain de Catalunya amb l’objectiu d'esdevenir un
punt de nexe, debat i divulgació entre les empreses catalanes i altres organitzacions o
particulars interessats en la tecnologia.
Des de la perspectiva de les institucions, el Deutsche Bank ha avisat que el Bitcoin i

les criptomonedes “han travessar un llindar que ja no es pot ignorar”3, ja que la seva creixent
popularitat està assolint un punt que pot arribar a incomodar als governs i a la banca central.
Encara que actualment l'especulació i les activitats il·legals continuen sent les activitats que
preferentment fan ús de les criptomonedes, cada vegada són més les persones o les
empreses que busquen en les monedes com Bitcoin o Ethereum i les seves xarxes, noves
formes de pagament, finançament o fins i tot noves maneres per formalitzar contractes, ja
que per exemple, la xarxa d’Ethereum és coneguda per la seva aplicació a la formalització
de contractes intel·ligents.
Així doncs, un tema d’interès actual és estudiar i analitzar com serà el futur per a les
criptomonedes, en el sentit de si aquestes seran acceptades socialment com a moneda
diària, i quant temps necessitarà la societat per acceptar aquesta nova tecnologia com una
tecnologia habitual. En aquest sentit podem intuir una certa relació entre la resposta que va
tenir la societat per acceptar Internet, amb la resposta que tindrà per acceptar les
criptomonedes com a mecanisme de pagament corrent.
Per exemple, l’any 2005 Internet tenia 6.500 milions d'usuaris que representaven el
16% de la població mundial, mentre que aquest any els usuaris d’internet ja representen el
60% de la població mundial i cada usuari d'Internet es calcula que passa de mitjana 6 hores i
43 minuts connectat cada dia4.
En una enquesta realitzada a nivell mundial el desembre de 20205, es va estimar que

el 9% dels enquestats a Espanya tenien alguna moneda digital. La mateixa enquesta

2
El Punt Avui. Economia Girona. https://www.elpuntavui.cat/economia/article/18-economia/2002476-girona-
acollira-el-17-de-setembre-la-primera-fira-de-blockchain-de-catalunya.html
3 Font de les afirmacions del Deutsche Bank: http://www.eleconomista.es/tags/Fed/1075
4 Dades disponibles a wikipedia:

https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Pa%C3%ADses_por_n%C3%BAmero_de_usuarios_de_Internet
Dades extretes de l’estudi de desembre de 2020, disponible a:
5
https://es.statista.com/grafico/18425/adopcion-de-las-criptomonedas-en-el-mundo/
18

realitzada nou mesos més tard estima que aquesta xifra ha pujat fins al 10% a Espanya. El
Gràfic 3 mostra els resultats de l’enquesta el setembre de 2021.
Així doncs, podem pensar que en tres anys aquesta xifra a Espanya pot arribar a ser
com a màxim d’un 20%. D’altra banda, si suposem que la seva acceptació segueix un patró
semblant al d’Internet (a l’any 2005 el 47,9% dels espanyols tenien accés a Internet i
actualment aquest nombre supera el 90%), en setze anys és possible que més de la meitat
dels espanyols tinguin i utilitzin criptomonedes per efectuar pagaments. El temps ens ho
dirà!
Gràfic 3: Ús de criptomonedes. Enquesta setembre 2021.

Font: Statista Global Consumer Survey

19

3. Què són les criptomonedes?

Tal com hem exposat a la introducció, les criptomonedes són monedes digitals, és a
dir, actius o valors electrònics que no existeixen en format físic. I, a diferència dels diners
físics emesos pels bancs centrals, no tenen el suport d'un govern o d’un banc central. Per
tant, en ser actius digitals, és necessari disposar d’alguna tecnologia que permeti la seva
gestió: creació i distribució amb garanties d’autenticitat i seguretat.
3.1. La base tecnològica de les criptomonedes
La blockchain o cadena de blocs és la principal tecnologia utilitzada per gestionar les

criptomonedes i la podem definir com una base de dades descentralitzada i distribuïda, on la
informació està repartida entre diferents ordinadors o nodes de la xarxa sent tots ells d’igual
importància i sense que existeixi un node principal. La Imatge 1 mostra una representació de
la xarxa distribuïda blockchain.
Imatge 1: Representació de la xarxa distribuïda blockchain.

Font: ¿Qué es el Blockchain?
https://taktic.es/que-es-blockchain-y-como-se-aplica-al-marketing-digital/
De manera intuïtiva, la blockchain és com un llibre de comptabilitat que es troba

duplicat de forma idèntica en tots els nodes de la xarxa en els quals està emmagatzemat de
manera que cada nova operació o transacció dona lloc a un nou apunt al llibre de
comptabilitat i consisteix a crear un nou bloc a la cadena, però la diferència és que aquest
nou bloc es produeix en tots els nodes. No hi ha una entitat única que tingui tota la
informació, ja que aquesta està distribuïda en còpies actualitzades en temps real entre tots
els nodes de la xarxa.
20

Cada un dels nodes de la xarxa replica (duplica) completament la base de dades en

unir-se a la xarxa de la blockchain corresponent. Aquest procés de rèplica sincronitza tots
els blocs de la cadena. Un cop sincronitzada, el node pot començar a operar amb normalitat
sobre la xarxa: emetre el balanç de la moneda digital i enviar o rebre transaccions. És
important destacar que la base de dades es nodreix de blocs, és a dir, fins que una
transacció no és confirmada mitjançant la seva inclusió en un bloc acceptat, la transacció en
si no es considera vàlida a la blockchain.
Per entendre-ho millor, podem veure la blockchain com una construcció de blocs de
Lego. Cada bloc de Lego representa una operació de la blockchain i cada vegada que es
posa un nou bloc a la construcció, aquest bloc porta tota la informació de tots els blocs
anteriors i no es pot modificar ni esborrar. És més, tots els blocs anteriors incorporen la nova
informació del nou bloc. Aleshores, la pregunta és: com s'accepta que a tots els nodes de la
cadena de blocs els posin un nou bloc? Aquí està la clau de la tecnologia: blockchain
planteja un repte matemàtic a tots els nodes i el primer que el resolt envia la solució als
altres nodes. A més, la base matemàtica de la solució assegura que la solució al problema
és única. Així doncs, un cop un node troba la solució al repte, si la resta de nodes de la
cadena certifiquen que el resultat és cert, aquest bloc és acceptat per tots i passa a formar
part de la cadena, amb tota la informació anterior i la certificació inesborrable del moment en
què es va fer l’operació. Així, la xarxa funciona per consens entre les parts (els ordinadors o
nodes) que hi intervenen. És inviolable i un cop aprovada una operació en la cadena de
blocs, ja no es pot eliminar ni modificar.
La característica que marca la diferència entre blockchain i altres sistemes distribuïts

és l'algoritme o estratègia de consens que s’utilitza per incorporar un nou bloc a la cadena.
Aquesta estratègia és l’anomenat Protocol de Prova de Treball que incentiva a participar als
nodes o ordinadors encarregats de crear, calcular o computar els nous blocs, mitjançant
l'enviament de recompenses. Els nodes d’ordinadors encarregats de calcular o computar els
nous blocs s’anomenen miners.
En conclusió la tecnologia blockchain reemplaça la confiança entre les dues parts

d’una transacció per la veritat matemàtica, desapareix la possibilitat de frau, ja que tot és
transparent i es pot validar en temps real, i representa la seguretat total, ja que tota la
informació està encriptada o xifrada (és il·legible) amb criptografia asimètrica. La criptografia
asimètrica es basa en l’existència de dues claus o dos password d’usuari: una clau pública
per xifrar la informació i una altra de privada per desxifrar-lo. Per exemple, si en Joan vol
enviar un missatge xifrat a Marta, en Joan només ha de conèixer la clau pública de Marta.
21

D’altra banda, únicament Marta, amb la seva clau privada, pot desxifrar-lo i, per tant, llegir-
lo.
3.2. Com funcionen Bitcoin, Ethereum i Ripple?
Tal com ja hem comentat la primera i principal moneda digital és el Bitcoin també
conegut amb l’acrònim BTC, el qual és considerat com l’or digital. La Imatge 2 mostra el
logotip associat amb Bitcoin.
Imatge 2: Logotip de Bitcoin.

Font: https://es.vecteezy.com/arte-vectorial/2774878-boton-logo-bitcoin
Als seus inicis, un ordinador personal era suficient per crear o minar un nou BTC.
Actualment són necessàries grans quantitats d’ordinadors (anomenades granges o mines)
per crear un nou BTC de manera efectiva, sense que el cost associat al consum energètic
dels ordinadors superi la recompensa rebuda per al seu còmput.
En el procés de creació d’un BTC, els miners utilitzen la potència informàtica dels
ordinadors per verificar les transaccions, després les empaqueten en blocs, obtenen el
problema matemàtic a resoldre en un procés anomenat hash, i una vegada que troben la
solució correcta, s’enllaça el nou bloc a la cadena de blocs, pel que reben una recompensa.
La recompensa rebuda per la creació d’un nou bloc va lligada al halving. El halving és un
procés automatitzat que succeeix cada 4 anys i consisteix a reduir a la meitat el nombre de
BTC que reben els miners com a recompensa per la creació d’un bloc i va ser creat per
incentivar el minat de blocs mitjançant el Protocol de Prova de Treball.
Els càlculs de tots els halving estan realitzats i es coneix quants BTC es donaran
com a recompensa per cada bloc des de la creació del 1r BTC fins que es creï l'últim. El
Gràfic 4 mostra les 34 etapes de recompensa o halving per al BTC i, per a cada etapa,
mostra la recompensa rebuda en BTC per cada nou bloc minat, així com, els BTC que es
posaran en circulació en cada etapa i quin percentatge representen respecte al nombre total
22

de BTC que es poden generar que recordem és 21 milions. Actualment ens trobem a la 4a
etapa de recompensa de les 34 etapes que existiran i la recompensa actual per cada bloc
minat és de 6,25 BTC/bloc (uns 190.000 €), de manera que alguns analistes creuen que
l’any 2032 és possible que cada BTC arribi a tenir un valor superior als 100.000 €.
L'últim halving establirà una recompensa de zero BTC, és a dir, els miners només
cobraran les comissions per les transaccions que es realitzin. Això succeirà en el bloc
6.930.000 que segons els càlculs serà l'any 2140, així que encara queda molt perquè això
es produeixi.
Gràfic 4: Les 34 etapes de recompensa o halving per al Bitcoin.

Font: https://academy.bit2me.com/que-es-halving-bitcoin/
L’alta dificultat de càlcul per crear un nou BTC es deu al fet que Nakamoto va
dissenyar el Protocol de Prova de Treball per a ser utilitzat conjuntament amb la funció
criptogràfica de transformació SHA-256. De forma intuïtiva podem imaginar a la funció SHA-
256 com una caixa de transformació de la informació, on grans quantitats d'informació són
reduïdes a un petit missatge únic i irrepetible. De fet, si introduïm la mateixa informació una
vegada i una altra a la caixa, obtindrem sempre el mateix resultat, ja que la funció de
23

transformació SHA-256 és determinista (a cada entrada li correspon una única sortida). Però
si modifiquem la informació, fins i tot el més petit canvi, genera un nou resultat. Això vol dir,
que els miners de BTC han de resoldre complexos problemes (endevinalles) criptogràfics en
què han de fer ús intensiu d'aquesta funció criptogràfica.
El truc de Nakamoto per aconseguir aquest “treball forçat”, és fer que la xarxa (el
sistema) indiqui als miners quina és la sortida o objectiu que han de trobar aplicant la funció
de transformació SHA-256. L’objectiu que han de trobar s’anomena hash i és un número de
64 xifres en format hexadecimal (base 16). Així els miners utilitzen els seus ordinadors per
buscar aquest objectiu calculant repetidament hashes (transformacions) SHA-256. El treball
es considera acabat quan el miner aconsegueix un hash amb una desviació molt petita (una
diferència molt petita) entre el hash obtingut i el hash que havia proposat la xarxa com a
objectiu.
A més, el sistema s'ajusta de forma regular per augmentar o disminuir la dificultat de

trobar el hash. Aquest ajust de dificultat està relacionat amb l'increment en la potència de la
xarxa per calcular aquests hashes amb la funció SHA-256. És a dir, com més potència té la
xarxa de càlcul, més difícil és la feina de mineria i més costós és calcular els hashes
correctes per arribar a l’objectiu.
En definitiva, Nakamoto va dissenyar el sistema de mineria de moneda digital més

segur que es coneix fins al moment. Un que exigeix molta potència de càlcul i grans
quantitats d’energia. El resultat d'aquest enorme treball es resumeix en l’anomenat
Identificador del block o hash del bloc, que és un identificador únic i irrepetible que podem
veure en cada bloc que compon un BTC. La tecnologia Bitcoin està programada perquè
actualment de mitjana transcorrin al voltant de 10 minuts entre la creació de dos blocs
consecutius.
Així doncs, a tall de resum el procediment per a generar nous Bitcoins és el següent:
• La xarxa blockchain de Bitcoin llença un nou objectiu, és a dir, proposa a tots els
nodes o ordinadors de la xarxa trobar l’entrada a la funció hash SHA-256 que
genera com a sortida un hash (un número de 64 dígits en format hexadecimal).
• Tots els nodes de la xarxa es posen a calcular funcions hash SHA-256 fins que
algun ordinador troba el hash objectiu o un hash amb una diferència molt petita.
Aquest és el procés de minar un bloc (trobar o calcular la solució).
• L’ordinador o node que troba el hash el comunica a la resta de nodes de la xarxa
perquè el validin (l’acceptin com a node guanyador). Aquest és el procés que
s’anomena acceptació per prova de treball.
24

• Un cop validat el resultat, el propietari del node rep com a recompensa un

nombre de Bitcoins. Actualment, com estem a la 4a era de recompensa, el
propietari del node rep 6,25 Bitcoins.
• Tots els nodes que participen en la xarxa de Bitcoin registren la informació
corresponent als nous Bitcoins (identificador del block i marca de temps de
generació).
• El propietari posa els Bitcoins a la venda i el preu de venda es calcula en funció
dels nivells d'oferta i demanda del moment.
• Finalment, els diners rebuts per la venda i per les transaccions són el benefici
dels miners. Cal recordar que cada transacció és enregistrada en tots els nodes
de la xarxa blockchain de Bitcoin i, per tant, cada node rep una comissió per la
corresponent anotació.
Ethereum és la segona moneda digital amb més capitalització i va ser creada l’any
2015 per Vitalik Buterin. La Imatge 3 mostra el logotip associat amb Ethereum.
Imatge 3: Logotip d’Ethereum.

Font: https://1000marcas.net/ethereum-logo/
Ethereum és una plataforma pública de cadena de blocs de codi de programació

obert, lliure o públic i gratuït amb funcions i serveis de contracte intel·ligent. Tot i que
Ethereum i Bitcoin tenen una gran similitud en la seva naturalesa provinent de la tecnologia
de cadenes de blocs, hi ha importants diferències entre elles. Ethereum no és únicament
una moneda digital coneguda amb l’acrònim ETH, sinó una plataforma que permet utilitzar
fàcilment la tecnologia blockchain per a desenvolupar noves aplicacions sense un control
central, garantint la integritat de les transaccions i el processament de pagaments segurs
amb els seus contractes intel·ligents. A més, el temps de confirmació d’un nou bloc per a les
transaccions d’ETH és més curt i les tarifes de transacció són més baixes.
25

Finalment, Ripple és una xarxa de pagaments d'igual a igual fundada per Chris
Larsen i Jed McCaleb. A diferència de Bitcoin i Ethereum, el codi de programació de Ripple
és propietat privada de l'empresa, el que significa que cap persona aliena a l'empresa pot
revisar-lo. La Imatge 4 mostra el logotip associat amb Ripple.
Imatge 4: Logotip de Ripple.

Font: https://www.teepublic.com/pin/5187264-new-xrp-ripple-side-by-side-logo-cryptocurrency
En lloc de competir amb Bitcoin i Ethereum, Ripple es posiciona com un complement

a les criptomonedes, ja que permet transferències de qualsevol moneda, inclòs BTC. Per
exemple, si un comerciant de Praga vol vendre un bé o servei amb preu en corones txeques
a algú que utilitza el dòlar neozelandès, pot ser que no hi hagi bancs en aquests països que
tinguin una relació directa entre si. La forma tradicional de transferir diners hauria estat
passant els fons a través d'una xarxa de bancs, trigant bastant temps i cobrant comissions al
llarg del camí. Aleshores, Ripple permet agilitzar el procés convertint la moneda local del
pagador en la moneda digital de Ripple, coneguda amb l’acrònim XRP. Pocs segons
després, aquests XRP poden convertir-se en la moneda local del comerciant o mantenir-se
en XRP.
3.3. Compra i venda de criptomonedes
El preu de totes les criptomonedes es calcula basant-se en els nivells d'oferta i

demanda. Cada dia, milions de persones comercien BTC, ETH i XRP a tot el món i el seu
valor queda determinat pels acords establerts entre compradors i venedors lligats als nivells
d'oferta i demanda.
La compra i venda de criptomonedes es realitza mitjançant una plataforma de canvi

en línia o Exchange en anglès, ja que poder comprar i vendre monedes virtuals és
26

necessari disposar d’un compte el qual és similar a un compte de qualsevol banc amb la
diferència que és més segur. Al compte es registren les monedes adquirides (no es poden
dipositar, ja que no tenen de forma física) i des del compte es poden efectuar tota mena de
transaccions igual que en la banca tradicional mitjançant l'ús d'una clau privada. El gran
potencial és que es poden fer o rebre transferències cap i des de qualsevol part del món de
forma ràpida i segura.
Cal destacar que la seguretat de les criptomonedes depèn en major mesura de

l’usuari o propietari, ja que és l’usuari qui ha de protegir la seva clau privada. Si l’usuari
utilitza una plataforma dubtosa per comprar i vendre criptomonedes i diposita les seves
claus privades en ella, les seves monedes poden ser robades. Per tant, és molt important
triar la plataforma adequada en la qual puguem confiar i que estigui fora de perill dels atacs
dels pirates informàtics.
Hi ha diverses plataformes de canvi considerades segures que compten amb una

bona cartera d'usuaris o clients, sent el seu objectiu principal simplificar al màxim el procés
de compra i venda de les criptomonedes. Les principals plataformes són:
• Coinbase: Es tracta d'una de les webs més populars per gestionar

criptomonedes, ja que és ràpida i fàcil d'utilitzar. Es poden adquirir criptomonedes
mitjançant transferències bancàries o directament pagant amb la targeta de crèdit
amb una comissió del 3,5%.
• Binance: Una altra de les plataformes més populars del món per a la
compra de moneda digital. La seva web està traduïda a l'espanyol, i té aplicacions
mòbils i d'escriptori per accedir des de qualsevol lloc.
• Kraken: Un altre dels portals més grans pel que fa a compra i venda de
moneda digital. Els usuaris s’han de registrar i demostrar o verificar la seva identitat.
Un cop verificat, l’usuari pot fer transferències gratuïtes per Europa i comprar
criptomonedes amb una comissió d'entre el 0,16% i el 0,26%.
Per exemple, per comprar Bitcoins en la plataforma Coinbase, el primer que hem de
fer és registrar-nos. A continuació hem d'introduir les nostres dades personals, com el nom,
cognoms, correu electrònic i la contrasenya que tindrem a Coinbase. Un cop registrats
rebrem un correu electrònic de confirmació i el procés de registre ens demanarà registrar el
nostre número de telèfon mòbil com a mesura extra de seguretat, on rebrem un codi de
confirmació per SMS. Després del procés de confirmació ja tindrem un compte a Coinbase,
però encara ens faltaran dos passos per completar el procés d’autentificació. Primer,
haurem de verificar la nostra identitat adjuntant una foto del DNI i, després, haurem d’afegir
27

un mètode de pagament adjuntant la targeta de crèdit , dèbit o el número de compte bancari

amb què vulguem efectuar els pagaments. A partir, aquest moment, el nostre compte a
Coinbase ja estarà creat i ja podem comprar i vendre criptomonedes.
3.4. Els moneders digitals
Les criptomonedes no són monedes físiques, però sí que requereixen utilitzar el seu
propi moneder digital o Wallet per tenir-les a bon resguard i poder portar-les amb nosaltres
mateixos a on sigui que anem, sigui per pagar productes, serveis o operar amb elles en els
mercats. Així, doncs, hem de tenir present que si tenim dipositades les criptomonedes en
una plataforma d’Exange com Coinbase, podem operar directament amb el moneder o
Wallet de la plataforma, però al fer-ho estem renunciant a custodiar nosaltres mateixos la
nostra clau privada, la qual ens permet vendre i gestionar les monedes de forma segura.
Per a inversions elevades, es recomana moure les criptomonedes de la Wallet de la

plataforma a una “cold wallet”, és a dir, a un dispositiu destinat únicament a emmagatzemar
la moneda digital de manera offline (sense connexió a Internet). Si perdem la clau privada,
perdem absolutament tota possibilitat de recuperar les nostres criptomonedes i, per tant, tot
el capital fiat invertit. La Imatge 5 mostra el dispositiu Trezor que és un dels més utilitzats
com a cold wallet.
Imatge 5: Trezor, dispositiu utilitzat com a cold wallet.

Font: https://trezor.io/
Cal recordar que les criptomonedes no obeeixen a cap mena de regulació per part
d’entitats financeres externes i, per tant, si es perd la clau privada, no es pot crear cap clau
de recuperació. A més, si alguna altra persona obté la nostra clau privada, aquesta persona
pot apoderar-se de les nostres monedes. Les transaccions amb criptomonedes són
28

summament segures, ja que com hem dit el seu sistema és inviolable, però no valida o
comprova si la persona que està accedint al sistema amb la clau privada és el propietari.
D’altra banda, per gestionar criptomonedes en el dia a dia i en quantitats petites, és

una bona opció utilitzar una “hot wallet”, ja que proporciona un ràpid i còmode accés a les
monedes degut a la seva constant connexió a internet. Evidentment, aquest fet fa que siguin
vulnerables als ciberatacs i, per exemple, un ciberdelinqüent podria traspassar la seguretat
del dispositiu (ordinador o telèfon intel·ligent) on s'utilitza la hot wallet i robar les claus
privades. És per aquesta raó que no es recomana tenir grans quantitats de diners digitals en
una hot wallet. La Imatge 6 mostra l’aplicació per a dispositiu mòbil anomenada Trustwallet
que podem utilitzar com a hot wallet.
Imatge 6: Trustwallet, aplicació mòbil utilitzada com a hot wallet.

Font: https://trustwallet.com/
Totes les wallets tenen com a finalitat oferir alts nivells de seguretat als usuaris i,
gairebé sempre, el punt més feble és el mateix usuari, ja que si perd les paraules clau o fa
un mal ús de les direccions, pot perdre el seu fons. Les principals recomanacions per utilitzar
una wallet de forma segura són les següents:
1. Triar la mena de wallet verificada i fiable amb la que es desitja operar: ordinador,
telèfon mòbil, en línia (Exange), en un dispositiu extern a Internet.
29

2. Garantir que el dispositiu (ordinador o telèfon mòbil) està lliure de virus i programari
maliciós.
3. Descarregar el programari i aplicacions únicament de llocs webs oficials de les
wallets.
4. Quan s’inicia la creació d’una wallet, el sistema mostra una sèrie de paraules claus
conegudes com a llavors. S’han de copiar aquestes paraules en un paper amb total
precisió i guardar-les en un lloc segur i protegit.
5. Mai s’ha de guardar la llavor o paraules clau en correus electrònics o en un altre mitjà
digital sense abans encriptar-les com a mesura de seguretat. En cas contrari, es pot
patir un atac de pirateria al dispositiu o en línia i perdre el fons.
6. Es pot afegir una seguretat extra al wallet afegint un PIN de contrasenya o
l’empremta digital (en cas que el dispositiu mòbil tingui aquesta opció). El PIN o
empremta del dispositiu no substitueix la llavor de la wallet.
7. En cas d'accedir a una wallet en línia, s’ha d’assegurar que la direcció és segura.
Sempre s’ha d’accedir des de la web oficial i no des d'enllaços dubtosos o anuncis.
8. És convenient afegir tantes capes de seguretat com es pugui. Es pot utilitzar opcions
com Google Authenticator, missatges d’SMS, PIN, empremtes, altres.
9. Es recomana utilitzar una wallet diferent per a cada tipus de criptomoneda.
10. En efectuar una transacció es recomana utilitzar el codi QR corresponent a l’adreça
del destinatari de les criptomonedes. Si no disposem del codi QR, es recomana
utilitzar l'opció de copiar i enganxar per evitar els possibles errors amb les adreces.
En tota transacció s’ha de revisar dos cops les adreces per assegurar que els
destinataris són els correctes.
30

4. Aspectes econòmics de les criptomonedes

Tal com ens anem endinsant en el món de les criptomonedes comprovem que les
podem utilitzar per efectuar diferents transaccions econòmiques com són les transferències
internacionals de divises, préstecs entre particulars i, compres o vendes de productes i
serveis. Per comprendre com són les transaccions amb criptomonedes, hem de tenir present
que són monedes que no existeixen de forma física i que utilitzar-les suposa un canvi radical
respecte els diners que utilitzem normalment en el nostre dia a dia com són els euros. Per
tant, la forma d’efectuar transaccions també és diferent, encara que en el fons, si coneixem
com fer-ho, es tracta de processos bastant senzills.
4.1. Les transaccions amb criptomonedes
Entre les diferents formes d’efectuar transaccions amb criptomonedes la més

important és la compra i venda de les monedes, ja que necessitem tenir les monedes per
poder fer transaccions amb elles.
Ja hem explicat que la compra i venda de criptomonedes es realitza mitjançant una

plataforma de canvi en línia on les diferents monedes cotitzen com qualsevol altra divisa i el
seu preu va variant en funció de l’oferta i la demanda. En comprar les criptomonedes, ja
sigui mitjançant un pagament amb targeta de crèdit o amb transferència bancària, la
transacció queda registrada en la xarxa i les monedes queden emmagatzemades al nostre
wallet de la plataforma o, per seguretat, les podem transferir cap a la nostra wallet externa
de la plataforma. Un cop les monedes es troben en la nostra cartera virtual, podem
començar a utilitzar-les per fer moviments o pagaments cap a particulars o cap a empreses.
Operar amb criptomonedes, per exemple amb Bitcoin, requereix que les dues parts
d'una transacció disposin de comptes en la xarxa Bitcoin. A més, qui rep els diners ha de
proporcionar la seva clau pública Bitcoin a qui els envia. Aleshores, la xarxa de Bitcoin
verifica, mitjançant la clau privada de qui fa el pagament, que qui efectua el pagament té els
Bitcoins que desitja transferir. Si tot és correcte, la transacció o moviment comptable queda
registrat a tots els nodes de la xarxa Bitcoin i els Bitcoins transferits canvien de compte i, per
tant, de propietari.
Transferències entre particulars:
Les criptomonedes són un mitjà ideal per transferir diners d'un lloc a un altre del món,
gràcies a característiques com la seva immediatesa, la total digitalització, la
descentralització i la seguretat associada amb la tecnologia blockchain. Són, per tant, un
31

mitjà ideal per a què, per exemple, una persona a milers de quilòmetres del seu país
d'origen, pugui fer arribar part dels seus ingressos econòmics a la seva família. El procés pot
variar lleugerament en funció de quina moneda s’estigui utilitzant, però en general la
mecànica és senzilla: accedim a la plataforma de canvi en línia on estem donats d’alta,
pugem la moneda digital a la nostra cartera de la plataforma i, finalment, només cal indicar
l'adreça o compte del wallet del destinatari i especificar la quantitat que volem transferir. Qui
rep la transferència pot decidir si deixa els diners en la seva cartera digital en la moneda
digital transferida o, si els recupera en diners fiat com l’euro o dòlar. Ara bé, cal estar segurs
que el destinatari de la transferència és el correcte i, així, evitar possibles enganys.
Crèdits entre particulars:
Algunes criptomonedes ofereixen la possibilitat de crear préstecs entre particulars,

aquesta característica es preveu que pugui arribar a revolucionar el sector bancari, ja que
permet eliminar la intervenció dels bancs tradicionals. La persona que realitza el préstec i el
receptor dels diners poden negociar de forma individual tant la quantitat com el tipus
d'interès amb què es retornarà el préstec, de manera que les condicions s'ajusten al que es
necessita en cada cas, sense intervenir un òrgan regulador ni un control centralitzat. A més,
si la tecnologia que s’utilitza permet els contractes intel·ligents, tot el procés de control de la
devolució del crèdit pot quedar definit i supervisat de manera automàtica pel mateix sistema
sense necessitar la intervenció d’un òrgan extern gestor amb els corresponents costos de
gestió.
Comprar en botigues en línia:
Des de fa uns anys, cada vegada més comerços a Internet comencen a acceptar el
pagament amb moneda digital. El procés de pagament és ràpid i, en utilitzar la tecnologia
blockchain, tenim un afegit de seguretat respecte a l’ús de les targetes de crèdit. En general,
el procés a seguir és idèntic al d'una transferència a altres usuaris, amb la particularitat que
en aquest cas la direcció de la wallet del destinatari dels diners és la que ens indica la botiga
corresponent.
Actualment trobem moltes empreses amb grans volums de negoci que accepten
Bitcoin com a mètode de pagament. Alguns exemples són: Microsoft, WordPress,
Soundcloud, Reddit, Namecheap, Virgin, Shopify, Name.com, Fiverr, Steam, Destinia, IBM,
Cars.com, Overstock, Expedia.
Comentar que actualment existeix tot un mercat dedicat a vendre productes i serveis
de luxe a les persones mitjançant Bitcoins. L’agost del 2021 el diari de Sevilla ha publicat
32

l’article de premsa6 “¿Qué puedes comprar con Bitcoin?”, que mostra els principals objectes
de luxe que es poden comprar amb les criptomonedes de major capitalització com Bitcoin.
4.2. El valor, legalitat i fiscalitat de les criptomonedes
L’aspecte econòmic més impactant lligat a les criptomonedes i, en particular al

Bitcoin, és la certesa en la seva oferta i les variacions en la seva demanda. El seu valor de
compra i venda queda fixat per l'oferta i la demanda de mercat, la qual està directament
influenciada per les tendències socials i econòmiques. La demanda del Bitcoin varia en
funció dels pronòstics econòmics i les expectatives que el seu valor de mercat creixi. En
canvi, la seva oferta està limitada i només es podran crear o minar un màxim de 21 milions
de Bitcoins. És més, els increments de preu no incentiven necessàriament un minat més
ràpid dels Bitcoins, ja que com hem vist a cada era el nombre de Bitcoins està limitat per la
dificultat dels problemes a resoldre. Així doncs, l’oferta està limitada, mentre que la demanda
no. Aquest fet juntament amb la incertesa sobre el futur de les criptomonedes en general i
l’actual desconeixement i desconfiança per part de la societat en la base tecnològica de
blockchain, determina la volatilitat del preu de mercat tant del Bitcoin com de la resta de
criptomonedes.
D’altra banda, un tema que preocupa a les persones interessades en les

criptomonedes i, especialment, a les empreses i comerços, és la seva legalitat i, a causa del
seu alt preu de mercat, la gran preocupació és la legalitat de Bitcoin. En aquest sentit són
pocs els països que prohibeixen l'ús de Bitcoin, però això no vol dir que Bitcoin “sigui legal” a
la resta. Cal destacar que la regulació entorn del Bitcoin està en constant revisió i és un
tema important en les taules de debat dels governs de tot el món. L’article a Wikipedia
manté l’actualitat de la regulació de Bitcoin a escala mundial7. El Gràfic 5 mostra la legalitat
de Bitcoin al món l’octubre de 2021.

6 Article del diari de Sevilla: https://www.diariodesevilla.es/sevilla/puedes-comprar-Bitcoin_0_1606639534.html
7 Wikipedia. Legality of bitcoin by country or territory.

https://en.wikipedia.org/wiki/Legality_of_bitcoin_by_country_or_territory
33

Legal tender Permissive (legal to use bitcoin)

Contentious (some legal restrictions on usage of bitcoin)
Contentious (interpretation of old laws, but bitcoin is not prohibited directly)
Hostile (full or partial prohibition) No data
Gràfic 5: Legalitat de Bitcoin al món. Octubre 2021.

Font: https://en.wikipedia.org/wiki/Legality_of_bitcoin_by_country_or_territory
Per analitzar la legalitat de Bitcoin s’ha de recordar que és una moneda digital que va
néixer com un sistema de pagament alternatiu al model tradicional. És una moneda
completament descentralitzada, no l’emet, ni controla cap entitat, cap banc, cap govern. Així
doncs, no encaixa en els estàndards econòmics coneguts i, per tant, no és una "moneda de
curs legal" com ho són l’euro i el dòlar. Ara bé, que no sigui una moneda de curs legal, no
vol dir que no es pugui operar amb ella. És a dir, es poden efectuar pagaments i
transferències amb Bitcoins sense problemes, però sempre que els països des d’on, i a on
es realitzen les transaccions, ho permetin.
En el cas particular d’Espanya i de la Unió Europea no és il·legal comprar, vendre,

intercanviar, pagar o rebre pagaments en Bitcoins. Tanmateix, com no existeix cap marc
regulador formal sobre l'ús de Bitcoin i altres criptomonedes, no es pot dir que són legals,
però tampoc que el seu ús és il·legal. Tot i això, sí que s'han establert regulacions pel que fa
al tema dels impostos i la fiscalitat de les criptomonedes.
Quan una persona compra criptomonedes, l’única repercussió en l’àmbit fiscal és que
el valor de la moneda digital que té en propietat s’ha de declarar a l’impost de patrimoni. És
a dir, el seu valor s’ha de sumar al valor dels béns mobiliaris i immobiliaris, i s’ha de declarar
si la suma final supera la quantitat mínima que estableix la llei patrimonial. El valor que s’ha
de considerar per a fer la declaració de l’impost de patrimoni, és el de canvi de la moneda a
34

euros a última hora del dia 31 de desembre de l’any a declarar. Tenint en compte la variació
del preu de les criptomonedes, els conceptes de dia i hora és molt important.
Quan una persona ven criptomonedes, ha de tributar per l’Impost sobre la Renda de
les Persones Físiques o IRPF. El criteri és el mateix que s’utilitza a les operacions de venda
d’accions i tributa d’acord als guanys o pèrdues patrimonials, tenint en compte que quan es
ven, aquesta sempre recau en l’àmbit fiscal sobre els títols més antics (els adquirits en
primer lloc). El guany o pèrdua patrimonial s’obté de la diferència entre el valor d’adquisició i
el de venda o transmissió. Així doncs, per oferir transparència és imprescindible operar amb
plataformes en línia que ens proporcionin suficient informació sobre el valor de canvi en el
moment de la compra i de la venda.
Per trobar països que han declarat alguna moneda digital com a moneda de curs
legal, hem d’anar a Amèrica Central. Així doncs, la matinada del dia 9 de juny de 2021 el
Congrés de la República del Salvador va aprovar una llei, l'anomenada Llei Bitcoin, que
pretén convertir la moneda digital Bitcoin en moneda legal del país. La llei estableix que el
canvi entre el Bitcoin i el dòlar estarà establert "lliurement pel mercat" i no estarà subjecte a
impostos sobre els guanys de capital, igual que succeeix amb qualsevol moneda de curs
legal. La legislació també indica que tot agent econòmic haurà d’acceptar el Bitcoin com a
forma de pagament “quan així li sigui ofert per qui adquireix un bé o servei” i que l’estat
crearà l'estructura institucional necessària per a la circulació de la moneda digital. El passat
7 de setembre de 2021, la proposta de llei s’ha convertit en una realitat i El Salvador és el
primer país a adoptar Bitcoin com a divisa de curs legal. Des d’aquest moment totes les
empreses i negocis de la República del Salvador estan obligades, en la mesura del possible,
a acceptar Bitcoin com a forma de pagament tot i que es preveu que els usuaris la utilitzaran
com a refugi de valor a llarg termini, a l'espera que el seu preu de mercat augmenti.
És important destacar que la resposta internacional al Salvador no ha estat positiva,

ja que el Banc Mundial ha rebutjat la sol·licitud d'ajudar al govern del Salvador per implantar
el Bitcoin com a moneda de curs legal. L'organisme ha citat8 com a raons “la preocupació
per la transparència de procés i l'impacte mediambiental de la creació de Bitcoins”.
D’altra banda, Veneçuela també compta amb la seva particular moneda anomenada
petro, considerada la primera moneda digital estatal del món.
Finalment, els països que han declarat Bitcoin com il·legal els trobem a
Llatinoamèrica, Àfrica i Àsia. Bolívia i Equador han declarat a Bitcoin com il·legal, ja que

8 Font del Banc Mundial: https://www.eleconomista.net/economia/Por-que-el-Banco-Mundial-rechazo-ayudar-a-
El-Salvador-a-implementar-el-bitcoin-como-moneda-de-curso-legal-20210618-0002.html
35

estimen que pot incidir de manera negativa a la seva estabilitat econòmica i al finançament
d'activitats il·legals. A l'Àfrica, un gran percentatge de la població no té accés al sistema
bancari tradicional. Tot i això, països com Algèria, Marroc i Egipte han prohibit l'ús de les
criptomonedes. Tanmateix, l'ús de Bitcoins a Vietnam està prohibit i penalitzat amb el
pagament d’elevades sancions.
4.3. Relació de les criptomonedes i la banca
Tal com ja hem comentat, l’actual creixent popularitat de les criptomonedes com el
Bitcoin és un motiu de preocupació per als governs i la banca, ja que es considera una
inversió especulativa i no regulada.
Com a resposta a aquesta preocupació, el Banc Central Europeu (BCE) estudia i

analitza la possibilitat de crear l’euro digital amb la idea de definir una versió digital de diners
oficials. Des del BCE treballen amb cautela i es creu que els primers estudis i proves podrien
efectuar-se a finals de l’any 2021. Una de les possibilitats que considera el BCE és definir
una moneda digital oficial basada en la tecnologia blockchain, la mateixa que fan servir
Bitcoin i Ethereum.
D’altra banda, el Banc Popular de la Xina, l'equivalent del BCE a Europa, està fent
proves de la seva nova moneda digital, el Iuan digital també anomenat e-CNY, amb l'ajuda
de quatre bancs del país. L'aspiració de la Xina és que el Iuan digital estigui completament
operatiu l’any 2022 i, a llarg termini, el govern xinès desitja que la seva moneda digital
substitueixi la moneda física en tot el país, la qual cosa permetria eliminar la circulació de
diners en negre (diners no controlats pels governs), augmentar l’eficiència i el control fiscal
(el pagament d'impostos seria immediat), i agilitzar el comerç i transaccions internacionals
(els pagaments serien instantanis). És més, el 24 de setembre de 2021 el Banc Central de la
Xina9 ha anunciat que totes les transaccions amb criptomonedes són considerades il·legals
al país, inclòs el Bitcoin.
Una altra moneda digital centralitzada i desenvolupada per un país (també

conegudes com a CBDC, Central Bank Digital Currency), és la corona sueca electrònica.
Un altre país que també treballa per llançar la seva pròpia moneda digital és l’Índia,
el nom de la moneda és RBI i està recolzada pel Banc de la Reserva de l'Índia.
Vull destacar que les monedes digitals emeses i controlades per un país o un banc
central s’allunyen per complet de la base del sistema descentralitzat de confiança de les

9 Font de l’anunci de la Xina: https://www.bbc.com/mundo/noticias-58683341
36

criptomonedes com Bitcoin i Ethreum. El Gràfic 6 mostra els països que estan treballant per
emetre les seves pròpies monedes digitals.
Gràfic 6: Països amb les seves pròpies monedes digitals. Dades d’abril 2021.
Font: https://www.elobservador.com.uy/nota/los-paises-que-emiten-su-propia-moneda-digital-
y-como-esta-uruguay-en-esa-carrera-20214
També cal esmentar els projectes de monedes digitals no recolzades per bancs
centrals, però sí per corporacions o empreses tecnològiques subjectes a regulació, com és
el projecte de moneda digital Libra o Diem recolzat per Facebook. En aquest cas, les
monedes digitals estan recolzades per la reserva d'actius de la mateixa empresa (el capital
social de l’empresa) que les emet i, per tant, poden ser menys arriscades que les
criptomonedes descentralitzades i no regulades com Bitcoin i Ethereum (el seu valor és la
confiança en la mateixa xara).
Tanmateix, cal destacar que l’últim senyal de la creixent acceptació de les

criptomonedes per part del sector financer convencional ha arribat per part de Visa, que és
el líder mundial de pagaments amb targeta de crèdit. Visa ha posat en marxa un nou
programa que permetrà utilitzar la moneda digital estable USD Coin per liquidar operacions
a la seva xarxa de pagaments. La moneda digital USD Coin es considera una moneda digital
estable, ja que el canvi d’un 1 USD Coin per 1 dòlar americà està garantit.
En aquesta mateixa direcció, dues institucions financeres com BNY Mellon, el banc
més antic dels Estats Units, i Mastercard, una de les majors empreses de targetes de crèdit
37

del món, han anunciat que acceptaran Bitcoin en els seus negocis. L'entitat financera el
gestionarà com un actiu més dels seus clients i Mastercard permetrà circular a Bitcoin dins
els seus sistemes de pagaments.
Finalment, hem de recordar que Bitcoin és una moneda digital de pagament persona
a persona i, com a conseqüència, podem pensar que no és tan important si és o no una
moneda de curs legal, ja que l’únic que és important és el fet de si la persona a qui es vol
pagar, l’accepta com a moneda d’intercanvi pels béns o serveis prestats.
4.4. Les estafes amb criptomonedes
Mentre El Salvador s’ha convertit en el primer país del món a adoptar el Bitcoin com
a moneda de curs legal juntament amb el dòlar, no paren de sorgir arreu del món nous
estafadors que s’aprofiten del desconeixement de les persones sobre com funcionen les
criptomonedes. La característica principal d'una estafa de moneda digital, comparada amb
altres formes de robar diners, és que normalment s'aprofita de la confiança i la negligència
de la gent.
Un estudi recent de la FTC (Federal Trade Comission)10 indica que, des d'octubre de
2020, al voltant de 7.000 persones van denunciar pèrdues amb falses inversions en moneda
digital i la quantitat de pèrdues denunciades superava els 80 milions de dòlars.
Les estafes amb inversions en moneda digital poden produir-se de diverses maneres,
però sempre tenen un element en comú i és que estan plenes de falses promeses amb alts
rendiments econòmics i falses garanties. Com el pagament amb moneda digital és un
pagament descentralitzat, no regulat, on no hi ha cap autoritat que assumeixi la
responsabilitat de la seva emissió i tampoc hi ha registre dels seus titulars, facilita els
delictes d'estafa i blanqueig de capitals.
Així doncs, si no volem caure en una estafa, la clau és investigar abans d'invertir,
anar amb compte amb les garanties i les grans promeses, i desconfiar de tots els que ens
demanin fer pagaments amb moneda digital, ja que un cop pagat no hi ha manera de
recuperar els diners.

10 Font de l’estudi de la FTC: https://www.consumidor.ftc.gov/blog/2021/05/como-detectar-las-estafas-de-
inversiones-en-criptomonedas
38

5. Acceptació social de les criptomonedes

Després de més de deu anys de desenvolupament de la infraestructura i tecnologia
associada amb les criptomonedes, s'ha aconseguit que aquestes siguin una realitat per a
part de la societat mundial.
Segons l’enquesta de Statista Global Consumer Survey, Nigèria s'ha convertit en un

dels líders mundials en el comerç de les criptomonedes i gairebé un terç dels nigerians
enquestats l’any 2020 11 van dir que posseïen o havien utilitzat criptomonedes. Segons
l’enquesta, darrere de Nigèria trobem Vietnam i Filipines on un de cada cinc enquestats
afirma utilitzar o posseir criptomonedes. A més d'Àfrica i el sud-est asiàtic, una altra regió del
món on es troben molts usuaris de les criptomonedes és Amèrica Llatina. D’altra banda,
Suïssa i Grècia són els països amb la taxa d’acceptació més alta a Europa (un 11% dels
enquestats) i Espanya els segueix amb una acceptació del 9% sobre els enquestats.
Finalment, el Japó va ser el país de l'enquesta en què menys persones van dir utilitzar o
posseir criptomonedes amb només una acceptació del 4%. El Gràfic 7 mostra els resultats
de l’enquesta de desembre de 2020.
Gràfic 7: Països amb major ús de criptomonedes.

Font: Statista Global Consumer Survey, enquesta desembre 2020.

11 Mónica Mena. La adopción de las criptomonedas en el mundo. Statista Global Consumer Survey. Enquesta
desembre 2020. https://es.statista.com/grafico/18425/adopcion-de-las-criptomonedas-en-el-mundo/
39

Vull comentar que recentment s’ha publicat una nova enquesta 12 i la tendència
segueix sent la mateixa: el 42% dels nigerians enquestats asseguren posseir o utilitzar
criptomonedes, la segona posició l’ocupa Tailàndia on gairebé un terç dels enquestats
afirmen usar o posseir moneda digital i, en el cas d’Espanya, aquesta taxa ha pujat del 9% al
10%.
5.1. Les criptomonedes i les bombolles especulatives
Les afirmacions que existeixen al voltant de Bitcoin i que el defineixen com el nou "or
digital" poden estar alimentant una nova bombolla especulativa lligada a les criptomonedes.
Però aquestes creences topen amb opinions contràries com la de Nassim Taleb, economista
i analista que va predir la crisi financera de l'any 2008, i la de Warren Buffet, inversor,
president i conseller delegat de Berkshire Hathaway.
Nassim Taleb13 opina: “el Bitcoin no és un dipòsit de valor segur ni a curt ni a llarg
termini, al contrari que l'or”, i afirma: “les criptomonedes no són una cobertura fiable contra la
inflació, ni un refugi segur davant dels governs dictatorials i catàstrofes naturals”. D’altra
banda, Warren Buffet 14 admet: “el Bitcoin és enginyós i la tecnologia de blockchain és
rellevant per al futur”, però al mateix temps afirma: “la moneda digital com a tal no té valor i
no produeix res".
Tanmateix, Brett Heath, director general de Metalla Royalty & Streaming, va

comparar les criptomonedes amb la crisi tecnològica de principis de la dècada del 2000 i la
crisi financera de l’any 2008. En el mateix sentit, Nouriel Roubini15, professor d'economia a
la Universitat de Nova York, defineix les criptomonedes de la forma següent: “són una
bombolla d'actius especulatius, pitjor que la Tulipomania, ja que les flors tenien i segueixen
tenint utilitat”.

12 Mónica Mena. La adopción de las criptomonedas en el mundo. Statista Global Consumer Survey. Enquesta
setembre 2021. https://es.statista.com/grafico/18425/adopcion-de-las-criptomonedas-en-el-mundo/

13
Font de les afirmacions de Nassim Taleb: https://www.eleconomista.es/mercados-
cotizaciones/noticias/11289010/06/21/Taleb-Cisne-Negro-Bitcoin-no-vale-nada-y-hay-pruebas-sobre-la-utilidad-
de-blockchain.html
14 Font de les afirmacions de Warren Buffet: https://www.bolsamania.com/noticias/criptodivisas/warren-buffett-

bitcoin-engano-sin-valor--8026450.html
15
Font de les afirmacions de Nouriel Roubini:
https://www.eleconomista.es/divisas/noticias/11043508/02/21/Roubini-vuelve-a-la-carga-contra-el-bitcoin-Hasta-
los-Picapiedra-tenian-un-sistema-monetario-mas-sofisticado.html
40

Recentment, Kenneth Rogoff, professor d'Economia a la Universitat Harvard i antic

economista en cap del Fons Monetari Internacional, i la senadora americana Elizabeth
Warren, han afirmat que cal regular el mercat de les criptomonedes abans que sigui tard. A
més, Kenneth Rogoff16 ha assegurat: “el Bitcoin està molt lligat a activitats il·legals”, i afirma:
“Bitcoin és un actiu sense valor intrínsec i el seu elevat preu és una bombolla producte dels
baixos tipus d'interès i de la recerca dels inversors per aconseguir rendibilitats sobre els
seus capitals”.
En la mateixa direcció, els premis Nobel d’economia Joseph Stiglitz i Robert J.

Shiller17 van afirmar: “els governs hauran de definir mesures a llarg termini contra el Bitcoin”,
ja que creuen que el seu èxit és deu únicament al seu potencial per eludir la legalitat i a la
falta de supervisió. És més, ells creuen que el Bitcoin s’hauria de prohibir i consideren que
no compleix cap funció socialment útil.
Ara bé, també trobem analistes econòmics que fins i tot s'atreveixen a considerar les
criptomonedes com el futur de les divises a escala mundial, ja que afirmen que aquestes
poden arribar a ser el primer mètode de pagament o inclús l'únic en algunes prestigioses i
noves botigues en línia i en alguns casinos en línia.
Un defensor de les criptomonedes i de la tecnologia blockchain és Peter Diamandis18,

enginyer, metge i empresari greconord-americà, que opina: “són actius digitals que fan servir
un xifrat criptogràfic per garantir la integritat de les transaccions i eviten que un tercer faci
còpies i falsifiqui la informació”. És més, afirma: “Bitcoin és una moneda intel·ligent,
dissenyada per enginyers molt innovadors que elimina la necessitat de bancs, tarifes de
targetes de crèdit, taxes de canvi de divises, tarifes de transferència de diners i redueix la
necessitat d'advocats a les transaccions i transmissions”.
En el mateix sentit també trobem a Juan Ramón Rallo19, economista i professor a la

Universitat Francisco Marroquín, que creu que la implantació de les criptomonedes seguirà
en augment i afirma: "Bitcoin és un actiu que sorgeix a causa de les noves tecnologies que
tenim disponibles i que ha arribat per quedar-se". En la mateixa direcció, l'economista i soci

16
Font de les afirmacions de Kenneth Rogoff: https://www.eleconomista.es/mercados-
cotizaciones/noticias/11264125/06/21/Rogoff-sobre-el-bitcoin-y-las-criptomonedas-Las-autoridades-tienen-que-
despertar-antes-de-que-sea-tarde.html
17
Font de les afirmacions de Joseph Stiglitz i Robert J. Shiller: https://www.finnovating.com/news/los-
economistas-nobel-no-les-gusta-bitcoin/
18
Font de les afirmacions de Peter Diamandis: https://www.diamandis.com/blog/topic/bitcoin
19
Font de les afirmacions de Juan Ramón Rallo: https://es.cointelegraph.com/news/juan-ramon-rallo-bitcoin-is-a-
new-counter-power-to-the-onmnipotent-states
41

fundador de la gestora de capital risc LUAfund, José Carlos Díez 20 , opina que tot el
relacionat amb la digitalització d'actius seguirà en augment en el futur pròxim i afirma: "cada
vegada s'estan digitalitzant més coses, no crec que tots aquests projectes sobrevisquin,
però és evident que la creació de noves monedes digitals seguirà".
Daniel Lacalle, economista en cap de la gestora Tressis, també es manifesta a favor

de les criptomonedes. Segons Lacalle perquè un actiu es converteixi en una moneda ha de
complir tres requisits: “ser una reserva de valor, ser una unitat de compte i ser un mitjà
d’intercanvi acceptat de forma generalitzada”. Lacalle afirma: "hi ha moltes monedes
fiduciàries sostingudes per estats que no compleixen aquests tres requisits, per exemple el
pes argentí, el bolívar veneçolà, etc., i les criptomonedes van complint aquests requisits a
poc a poc, especialment el Bitcoin".
Tanmateix, el maig del 2021, l'inversor i multimilionari David Rubenstein21 ha afirmat:

“les criptomonedes ja són una realitat i la probabilitat que els actius digitals desapareguin en
algun moment en el futur és mínima o nul·la”. A més, destaca la importància i valor de les
empreses que operen amb la tecnologia blockchain i faciliten el comerç digital. Segons la
seva opinió: “les criptomonedes van arribar per quedar-se”.
Una opinió similar és la del cofundador d'Apple, Steve Wozniak22, que assegura:
“com a inversió, Bitcoin és millor que l'or, ja que és més fàcil extreure blocs de Bitcoin que
trobar i extreure or, i com a moneda, ha vingut per quedar-se”. I afegeix: “l'or és limitat i cal
buscar-lo. Bitcoin és el miracle matemàtic més sorprenent. No inverteixo en Bitcoin, però
crec que és aquí per quedar-se”.
També en aquesta direcció Mike Novogratz23, el CEO de Galaxy Digital, creu que
Bitcoin està en camí d'assolir o superar la capitalització de mercat de l'or, a causa d’una
ràpida onada d’acceptació per part dels particulars i algunes multinacionals. Novogratz
afirma: “la qüestió a discutir ja no és si la moneda digital és una cosa, si el Bitcoin és un
actiu, si blockchain és part de la infraestructura financera..., la qüestió no és si, és quan”.

20
Font de les afirmacions de José Carlos Díez i Daniel Lacalle:
https://www.expansion.com/mercados/divisas/2021/03/21/6057182e468aeb15748b4616.html
21
Font de les afirmacions de David Rubenstein: https://www.criptonoticias.com/comunidad/multimillonario-david-
rubenstein-pesar-caida-bitcoin-esta-aqui-quedarse/
22
Font de les afirmacions de Steve Wozniak: https://www.infobae.com/economia/2021/07/10/el-fundador-de-
apple-se-juega-a-todo-o-nada-por-el-bitcoin-y-asegura-que-como-inversion-es-mejor-que-el-oro/
23
Font de les afirmacions de Mike Novogratz. https://actualidad.rt.com/actualidad/370901-mike-novogratz-bitcoin-
oro-digital-no-moneda
42

D’altra banda Jack Dorsey24, CEO de Twitter, ha argumentat en reiterades ocasions,

que Bitcoin emergirà com la moneda única a Internet i ha afirmat: "Bitcoin ho canviarà
absolutament tot, ja que té el potencial de beneficiar zones subdesenvolupades en l’àmbit
financer i els permetrà protegir-se contra la inflació monetària”.
Finalment, el juliol del 2021, el fundador del fabricant de vehicles Tesla, Elon Musk25,
ha declarat: “Tesla segueix amb la ment oberta cap al Bitcoin, tot i les preocupacions
ambientals sobre l'alt consum energètic que suposa la seva fabricació”, i ha tornat a donar
suport a Bitcoin i ha assegurat que és probable que en el futur la marca nord-americana torni
a acceptar aquestes criptomonedes com a mètode de pagament dels seus cotxes exclusius.
5.2. Els caixers de criptomonedes
Els caixers de Bitcoin o terminals BTM estan ajudant a popularitzar la compra de

criptomonedes, principalment Bitcoins. El primer caixer del món es va obrir a Vancouver
(Canadà) l’any 2013 i actualment ja trobem més 16.500 terminals arreu del món instal·lats
en més de 70 països.
Estats Units és el país amb més terminals BTM instal·lats (més de 13.700 al març de
2021) els quals representen més del 82% a escala mundial, el segueix Canadà, l’únic país
després dels Estats Units amb més de mil caixers, i després trobem el Regne Unit, Àustria,
Suïssa i Espanya, però cap d’aquests països supera els 200 terminals instal·lats.
El Gràfic 8 mostra l’evolució dels terminals BTM instal·lats arreu del món, les
principals criptomonedes que ofereixen i la distribució dels terminals per països.

24
Font de les afirmacions de Jack Dorsey. https://www.eleconomista.es/mercados-
cotizaciones/noticias/11255612/06/21/Dorsey-sobre-el-bitcoin-No-hay-nada-mas-importante-en-mi-vida-sobre-lo-
que-trabajar.html
25
Font de les afirmacions de Elon Musk:
https://www.expansion.com/mercados/bitcoin/2021/07/22/60f9816be5fdeab74e8b456e.html
43

Gràfic 8: Caixers automàtics de criptomonedes arreu del món.

Font: https://www.criptotendencias.com/actualidad/en-el-mundo-ahora-hay-mas-de-16-500-
cajeros-automaticos-de-criptomonedas/
Un caixer automàtic de Bitcoin té l’aparença i funciona com un caixer tradicional. Ara

bé, hi ha algunes diferències entre els dos equips. Amb un caixer automàtic tradicional
simplement necessitem una targeta de dèbit o de crèdit per accedir-hi. En canvi, els
terminals BTM funcionen dipositant diners en efectiu i proporcionant l’adreça de la wallet
44

personal on volem rebre les criptomonedes adquirides. La Imatge 7 mostra l’aspecte d’un
terminal BTM.
Imatge 7: Aspecte d’un terminal BTM.

Font: https://www.iproup.com/finanzas/17781-cajeros-automaticos-de-bitcoin-como-son-y-
cuantos-hay-en-el-mundo
Evidentment, sempre que efectuem una operació que requereix proporcionar l’adreça
d’una wallet, cal que aquesta sigui una hot Wallet. Els terminals BTM connecten als clients
amb un Exchange de moneda digital i els permeten efectuar una ordre de compra o venda
de monedes amb unes comissions més elevades que solen ser al voltant del 8,4% per a les
compres i del 5,4% per a les vendes.
Per vendre moneda digital mitjançant un terminal BTM es requereixen només tres
passos:
1. S'envia un missatge de text de verificació al telèfon intel·ligent del client, el
qual s’ha d’introduir al terminal.
2. El client escaneja la direcció de la wallet del terminal i transfereix la moneda
digital des de la seva hot wallet del telèfon intel·ligent al terminal.
3. Un cop confirmada l’operació, el terminal desemborsarà l’efectiu (diners fiat)
corresponent al client.
Per comprar moneda digital mitjançant un terminal BTM el procés encara és més
ràpid i senzill:
1. El client introdueix els diners fiat al caixer automàtic.
2. El client introdueix l’adreça de la hot wallet on vol rebre la moneda digital i les
unitats que desitja comprar.
3. Un cop confirmada l’operació, la moneda digital es transfereix a l'adreça de la
hot wallet proporcionada.
45

5.3. Les criptomonedes i el comerç de proximitat
A més d’augmentar el nombre de terminals ATM instal·lats arreu del món, cada
vegada trobem més negocis i comerços que aposten per oferir als seus clients una
alternativa a les formes de pagament clàssiques, com els diners i la targeta de crèdit.
Aquesta alternativa és el Bitcoin. Actualment, a la ciutat de Madrid trobem al voltant de 100
comerços o establiments que permeten als clients pagar amb moneda digital i a Barcelona
aquest nombre se situa al voltant dels cinquanta.
El portal Coinmap ha elaborat un mapa amb tots els establiments que accepten
Bitcoins com a mètode de pagament a les principals ciutats del món, entre les quals figuren
Barcelona i Madrid.
Per acceptar el pagament amb Bitcoins en un negoci no cal crear cap infraestructura
especial ni contractar cap suport informàtic extern. Simplement es necessita una hot wallet,
de manera que quan un client desitja pagar amb els seus Bitcoins únicament se li
proporciona l’adreça de la wallet on els ha de transferir. Un cop es comprova que la
transferència de Bitcoins s’ha realitzat correctament, el client pot rebre el bé o el servei
contractat.
La principal avantatja per a un negoci d’acceptar criptomonedes com a mitjà de
pagament és la seguretat. Tenint en compte que la moneda digital més acceptada és el
Bitcoin, podem resumir en 7 punts els beneficis d’acceptar Bitcoins en un comerç:
• És gratis: Acceptar pagaments en Bitcoins és gratis. A diferència d'acceptar

pagaments amb targeta, no té cap cost per a l’empresa.
• És ràpid: No porta més de 2 minuts començar a acceptar pagaments.
• Sense fraus: No existeixen Bitcoins falsos, ni ningú pot anular o cancel·lar una
transacció confirmada que s’hagi realitzat.
• És global: Podem rebre pagaments a escala mundial sense problemes i això amplia
la visibilitat de l’empresa a nous mercats.
• Fàcil de comptabilitzar: La transacció queda digitalment comptabilitzada de forma
precisa i sense errors.
• No té límits: Podem rebre pagaments sense límits de quantitat, des de
micropagaments de cèntims com grans quantitats.
• Incrementa la visibilitat del negoci: Acceptar Bitcoins com a mitjà de pagament és
modern i, per tant, és una nova forma de màrqueting gratuït.
Per acabar vull comentar que el mercat de les criptomonedes evoluciona tan
ràpidament que Visa, la companyia tecnològica líder en pagaments digitals, ha fet un pas
46

més per unir les criptomonedes i els diners fiat, i afavorir així el seu ús com a mitja de
pagament en qualsevol comerç de proximitat.
Fins ara, si un client volia utilitzar una targeta Visa Crypto.com per pagar un cafè, la
moneda digital guardada a la hot wallet del client es convertia en diners tradicionals. És a
dir, la hot wallet dipositava la moneda fiat tradicional en un compte bancari, que cada dia es
transferia a Visa per liquidar les transaccions, afegint costos i complexitat a les empreses. A
partir d'ara Visa ha anunciat26 que eliminarà la necessitat de convertir la moneda digital en
diners fiat perquè la transacció es liquidi de forma directa en criptomonedes. Per fer-ho ha
anunciat que utilitzarà el sistema blockchain d’Ethereum.
5.4. El Bizum de les criptomonedes
Un altre element que demostra que l’acceptació social de les criptomonedes segueix
avançant i que es poden convertir en monedes d'utilitat diària, és la creació per part
d’empreses del sector tecnològic, com l’empresa espanyola Bit2me, d’un nou servei de
pagament instantani entre telèfons intel·ligents, similar a Bizum, que permet efectuar
transaccions entre usuaris de manera immediata.
El servei de transferència de moneda digital dissenyat per Bit2me permetrà efectuar
pagaments des de 0,25 euros, amb un màxim de 2.000 euros diaris i 25 operacions diàries.
A més, es preveu que el sistema permetrà canviar unes monedes per altres a l'instant i
transformar-les per euros, els quals es podran cobrar en un compte bancari tradicional.
Evidentment, aquesta mena d’aplicacions permetran apropar les criptomonedes a tota la
població en general.
5.5. Pros i contres de les criptomonedes
Al llarg dels últims anys, el Bitcoin, la moneda digital més utilitzada arreu del món, ha
experimentat una recuperació de valor després de diversos anys de caiguda, s'han obert
dotzenes de plataformes d'intercanvi arreu del món per facilitar la conversió dels diners fiat,
com l’euro i el dòlar, a criptomonedes, i les principals institucions financeres i governs estan
investigant i treballant sobre les aplicacions de la tecnologia blockchain i els contractes
intel·ligents del projecte Ethereum. Així doncs, tot i que existeixen veus en contra de les
criptomonedes, la seva acceptació a escala mundial sembla que segueix creixent i està
motivada per les característiques i avantatges de la tecnologia que les sustenta.

26 Font de la informació de VISA: https://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/11318887/07/21/Visa-
revoluciona-el-pago-con-criptomonedas-al-asociarse-con-mas-de-50-casas-de-cambio-de-criptodivisas.html
47

A partir de tot el que hem exposat, les principals característiques de les

criptomonedes són les següents:
• Criptografia: Utilitzen tècniques de xifrat per efectuar cobraments i pagaments

segurs.
• Descentralització: No necessiten ser controlades per cap institució
governamental.
• No hi ha possibilitat de falsificació o duplicació: Un sistema criptogràfic protegeix
als usuaris.
• No hi ha intermediaris: Intercanvi directe persona a persona.
• Les transaccions són irreversibles: Un cop s'efectuï el pagament, no hi ha
possibilitat de cancel·lació.
• Es poden intercanviar per diners fiat com el dòlar o euro.
• Privacitat d'ús: No cal revelar la identitat de les parts que realitzen l’intercanvi.
• Bitcoin és la primera i principal moneda digital: Creada l’any 2009 compta amb
una capitalització superior al 1.039.495.560.566 $, un preu de mercat que en
alguns moments ha arribat a superar els 60.000 $, on el nombre d’unitats que es
poden crear està limitat a 21 milions i on la darrera unitat s’estima pel 2140.
D’altra banda, els principals avantatges associats a les característiques de les

criptomonedes són:
• Baixos costos de transacció, a conseqüència de la no presència d'intermediaris.

• Seguretat, ja que cada moneda pertany només al seu propietari o a qui disposa
de la clau de xifrat.
• Transparència, ja que les transaccions s'incorporen en un registre d'accés lliure i
és impossible de falsificar.
• Les criptomonedes s’emmagatzemen en un espai ínfim com és un USB i, per
tant, permeten l'acumulació de fortunes enormes en un espai ínfim. A més, es pot
emmagatzemar simultàniament en múltiples localitzacions, ja que l’únic que
necessita el seu propietari és la clau de xifrat.
• Cada nova moneda digital desenvolupada pretén incloure i aportar detalls tècnics
que la tecnologia de Bitcoin no incorporava i, per tant, cada nova moneda tracta
de millorar les característiques funcionals de l’anterior.
• No cal utilitzar terceres parts per a la seva seguretat, validació i trasllat. És a dir,
la tecnologia del blockchain no requereix la participació d’un tercer, per exemple
48

un notari o un registre de la propietat, ni en un determinat sistema legal per

preservar el seu valor i autenticitat.
• Facilita la protecció contra el robatori, ja que la tecnologia en què es basa el
blockchain és més segura que la utilitzada pels bancs i les targetes de crèdit.
• Un Bitcoin no pot ser destruït per atacs informàtics, donada la seva naturalesa
descentralitzada, sempre que el seu propietari emmagatzemi la clau de xifrat de
forma segura i privada.
Ara bé, les criptomonedes també presenten alguns inconvenients com són:
• Volatilitat o variacions importants dels seus preus al mercat.

• Manca d'acceptació per algunes empreses i desconeixement per part de la
societat.
• Com que no es necessària una entitat que reguli la seva creació, com un govern
o un Banc Central, poden ser utilitzades per a transaccions il·legals.
• Alguns països com per exemple Xina han declarat que totes les transaccions amb
criptomonedes són considerades il·legals al país, inclòs el Bitcoin.
• Elevat consum energètic necessari per a crear cada unitat de moneda digital,
principalment per a crear cada unitat de Bitcoin. Hi ha estudis27 que estableixen
que cada any la creació dels blocs de Bitcoin consumeix aproximadament 143
terawatts per hora (TWh) d'electricitat, que representa al voltant del 0,65% del
consum mundial d'electricitat. Tal com ja hem comentat, l’elevat consum
energètic l’ha utilitzat el Banc Mundial com a criteri per rebutjar la sol·licitud
d'ajuda del govern del Salvador per implantar el Bitcoin com a moneda de curs
legal. El Gràfic 9 mostra el consum elèctric estimat per a la producció de Bitcoin
el maig de 2021.
27
Mónica Mena. Bitcoin consume más electricidad que países enteros.
https://es.statista.com/grafico/18630/consumo-de-electricidad-anual-de-bitcoin/
49

Gràfic 9: Consum elèctric per a la producció de Bitcoin. Maig de 2021.

Font: https://es.statista.com/grafico/18630/consumo-de-electricidad-anual-de-bitcoin/
50

6. Entrevistes: Opinió dels professionals del sector tecnològic

i econòmic respecte les criptomonedes
Per copsar l’opinió que els professionals del sector tecnològic i econòmic tenen
respecte de les criptomonedes s’han entrevistat set especialistes: Juan Sánchez expert en
seguretat, Pablo Martínez especialista en l’anàlisi de riscos, Divina Alsinet especialista en
supervisió financera, Joan August Van Eeckhout enginyer de sistemes, Josep Argelich
professor d’enginyeria informàtica a la Universitat de Lleida, Josep Maria Miret professor de
matemàtiques a la Universitat de Lleida i expert en criptografia, i Sergi Sabaté gerent de
BitBase empresa especialista en criptomonedes i caixer de Bitcoins a Lleida.
Cada entrevista s’ha dissenyat adaptant-la al perfil de la persona entrevistada i s’ha
realitzat en català o castellà en funció de les preferències personals.
L’enregistrament de les entrevistes es pot consultar al canal de YouTube28 que s’ha
creat vinculat al treball de recerca amb el nom “Entrevistes TDR Criptomonedes Endurance
Financer”. A més, per tal de complir amb la normativa vigent en matèria de protecció de
dades de caràcter personal, els entrevistats han signat un document d’autorització el qual
està disponible a l’Annex A d’aquesta memòria.
Finalment, amb l’objectiu de documentar per escrit les respostes dels experts, cada
entrevista s’ha transcrit i a continuació es presenten les respostes obtingudes en cadascuna.

28 Canal de YouTube Entrevistes TDR Criptomonedes Endurance Financer:
https://youtube.com/channel/UCkaRp04AAYyPm-CveOzEMYQ

51

Entrevista I: Sr. Juan Sánchez, expert en seguretat

Imatge 8: Entrevista a Juan Sánchez.
Fotografia realitzada per Eudald Roca.

Buenas tardes Juan. Primero quiero agradecerte participar en mi trabajo de
investigación de Bachillerato.
- ¿Cuál es tu formación y tu trayectoria profesional?
Soy Licenciado en informática por la Universidad Politécnica de Madrid y me
he dedicado a la informática durante toda mi vida profesional, si bien los
últimos años me he especializado en temas relacionados con la seguridad en
un sentido más amplio que la seguridad específica de los sistemas
informáticos.
- Mi trabajo de investigación trata de evaluar la función, valor y aceptación social de
las criptomonedas. Como informático y experto en seguridad informática: ¿Cuándo
oíste hablar por primera vez de las criptomonedas? ¿Qué pensaste en aquel
momento?
Creo que fue 6 o 8 años atrás y la verdad es que me sorprendió ya que lo que
inicialmente entendí por criptomonedas difiere mucho de lo que son en la
realidad. Así pues he ido cambiando de opinión a lo largo de todo este tiempo,
y aún creo que es un área en la que se debe seguir investigando y divulgando.
- Actualmente: ¿Cuál es tu opinión respecto a las criptomonedas? ¿Crees que son
seguras?
Desde el punto de vista de la tecnología podemos decir que son
matemáticamente correctas y seguras. Otra cosa es que se puedan utilizar en
la vida diaria para cometer delitos, de manera que pueden surgir fraudes como
ocurre con las páginas web con temas de fishing …
52

- Enlazando con la anterior pregunta: ¿Crees que la tecnología en que se basan es un

avance al igual que lo fue Internet?
Es un avance, lo que ocurre es que yo creo que todavía está en pañales. La
tecnología de bloques es un gran avance, ahora bien separa la confianza que
existía en una tercera entidad de los sistemas tradicionales de monedas, en
muchas entidades que son los nodos de la red lo cual por definición lo
convierte en seguro.
- Una vez que hemos tratado los aspectos técnicos de las criptomonedas, te propongo
analizarlas desde una perspectiva social: ¿Crees que aportan algún beneficio a la
sociedad? ¿Piensas que han venido para quedarse?
No lo sé, o por lo menos no lo sé en como son actualmente. Lo que sí creo es
que la idea subyacente tiene futuro, pero probablemente veremos que
evolucionaran radicalmente y seguramente no como las conocemos
actualmente. Es una tecnología demasiado compleja para las personas de la
calle y las empresas grandes multinacionales si no son tecnológicas no
confían en ellas, ya que están más familiarizadas con los mercados
tradicionales.
- Además de la aceptación social: ¿Cómo ves la aceptación de las criptomonedas por
parte de los gobiernos y bancos centrales? ¿Crees que las prohibirán?
Veo difícil que las acepten. Esto es un juego de poderes. A lo largo de la
historia el poder es lo que ha buscado todo gobernante y las criptomonedas lo
que buscan es la descentralización y pérdida de poder por parte de los
gobiernos y bancos centrales. Quizás países más pequeños sean más
favorables para aceptarlas en un futuro cercano.
- ¿Piensas que los bancos y gobiernos de los países más desarrollados diseñarán y
crearán sus propias monedas? Si es así, ¿piensas que utilizarán la tecnología de
blockchain?
Es posible que sí. En la actualidad quién manda en las transacciones
económicas es la banca, si embargo detrás de las criptomonedas están las
empresas tecnológicas. Así pues cabe esperar que la banca tradicional “mute”
y cambie sus algoritmos y, al hacerlo, incorpore tecnologías similares al
blockchain para poder competir contra las empresas tecnológicas.
- Des de tu punto de vista: ¿Qué crees que poseen más valor: las criptomonedas o las
empresa tecnológicas que las desarrollan?
53

En principio las empresas tecnológicas. Desde mi punto de vista las

criptomonedas no dejan de ser activos financieros, no es nada tangible, es una
cadena de bytes, de manera que en si misma no tiene valor. Lo que tiene valor
es la transacción que se ejecuta con ella.
- Entonces, directamente relacionado: ¿Crees que el Bitcoin es una reserva de valor o
una burbuja especulativa?
En la actualidad una burbuja especulativa de la cual tratan de aprovecharse
neófitos e ignorantes. Los expertos recomiendan no invertir los ahorros en
criptomonedas. Sí, puedes utilizarlas para realizar transacciones. Tienen un
problema de volatilidad, su fluctuación de precio es muy rápida.
- Para terminar, una pregunta más personal, que puedes decidir no responder: ¿Tú
me aconsejas invertir en criptomonedas como Bitcoin o Ethereum?
Yo no te lo puedo aconsejar, pero el riesgo es muy alto y por lo tanto te
recomiendo ser prudente y en caso de querer invertir debes realizar una
formación previa e invertir pequeñas cantidades de dinero.
- Muchas gracias por tu atención y participación.
54

Entrevista II: Sr. Pablo Martínez, especialista en l’anàlisi de riscos
Imatge 9: Entrevista a Pablo Martínez.


Buenos días Pablo. Primero quiero agradecerte participar en mi Trabajo de
investigación de Bachillerato.
- ¿Cuál es tu formación y tu trayectoria profesional?
Estudié Ciencias empresariales en la Universidad del País Vasco. Mi carrera
profesional empezó en el año 1983 en la empresa familiar como contable,
administrador y comercial. En el año 1988 empecé a trabajar en una compañía
aseguradora, Banco Vitalicio, que tiene su central en Barcelona. En el año 1992
empecé a trabajar como bróker en Eurobroker y des de hace 10 años soy el
director de la oficina de Bilbao.
- Mi trabajo de investigación trata de evaluar la función, valor y aceptación social de
las criptomonedas. Como economista y experto en el análisis de riesgos financieros:
¿Cuándo oíste hablar por primera vez de las criptomonedas? ¿Qué pensaste en
aquel momento?
Ya hace unos años que oí hablar de monedas digitales y des de entonces mi
opinión ha ido variando, pero siempre he pensado que es una forma distinta de
gestionar los capitales y nunca he profundizado porque creo que no tienen ni
el marco legal ni jurídico necesario para recomendar actualmente inversiones
en este tipo de activos.
- Actualmente: ¿Cuál es tu opinión respecto a las criptomonedas? ¿Crees que tienen
una función de moneda, es decir, las podemos considerar monedas como el dinero
fiat como el dólar o el euro? ¿Crees que son un sistema de pago seguro?
55

Creo que ahora mismo no son referencia como lo son el dólar o el euro debido
a la falta de soporte legal y control público, de manera que no generan
suficiente confianza en los inversores para utilizarla como referencia. Sin
embargo, sí creo que en un corto plazo esto se va a resolver y tendrán el
mismo valor de referencia que el dinero fiat.
- ¿Cómo ves la aceptación de las criptomonedas por parte de los gobiernos y bancos
centrales? ¿Crees que las prohibirán?
Prohibir no lo sé, pero entiendo que cuando un país invierte recursos en el
control del capital, que aparezca una alternativa distinta y descentralizada pone
en cuestión su funcionamiento y marco legal. Sí creo que se regularan, pero
prohibirlas me resultaría extraño.
- Las criptomonedas reciben críticas como que son un refugio del dinero ilegal. En
este sentido: ¿Crees que son una amenaza para el sistema económico que
conocemos?
Todo el capital que se pueda invertir sin dejar rastro, puede ser un refugio del
dinero ilegal. Seguramente gran parte del dinero negro que existe, quizás se
blanquea por esta vía.
- Las monedas digitales como Bitcoin no están controladas por ninguna institución:
¿Crees que es una ventaja o un inconveniente?
Depende de para qué. Para los gobiernos es un inconveniente, porque puede
ser una forma de blanquear dinero. Para los que tienen dinero para blanquear,
es una herramienta a su disposición.
- Entonces, para mejorar la seguridad del sistema económico actual: ¿Piensas que los
bancos y gobiernos de los países más desarrollados diseñarán y crearán sus propias
monedas?
Puede ser. Yo creo que el mundo actual es digital y lo normal es que en breve
Europa, Asia, Estados Unidos… tengan sus propias monedas digitales.
- Para terminar, una opinión más personal, qué opinas de la frase: “el Bitcoin es el oro
digital” ¿Crees que el Bitcoin es un a reserva de valor o una burbuja especulativa?
Yo creo que hasta ahora ha sido una burbuja especulativa, tengo personas que
han invertido mucho dinero en criptomonedas pero como no hay nada tangible
detrás de ellas, a mi nunca me ha generado confianza y, por tanto, no
recomiendo invertir los ahorros en Bitcoins pese a que conozco personas que
realmente se han enriquecido con ellos.
- Muchas gracias por tu participación y implicación.
56

Entrevista III: Sra. Divina Alsinet, experta en la supervisió financera

Imatge 10: Entrevista a Divina Alsinet.

Bona tarda Divina. Primer de tot vull agrair-te la participació en el meu treball de
recerca de Batxillerat.
- Quina és la teva formació i la teva trajectòria professional?
Soc economista i vaig estudiar a la Universitat de Barcelona. En acabar, vaig
fer un postgrau en finances a ESADE. Actualment soc subdirectora general de
supervisió i tutela financera a la Generalitat de Catalunya.
- El meu treball de recerca intenta avaluar la funció, el valor i l’acceptació social de les
criptomonedes. Com economista i experta en la supervisió financera: Quan vas sentir
parlar per primera vegada de les criptomonedes? Quina opinió vas tenir en aquell
primer moment?
El meu coneixement en el camp de les criptomonedes, el qual no és molt
extens, ha estat per dos vessants. La primera és per iniciatives que han emprès
ajuntaments catalans per impulsar monedes de caràcter social per promoure el
comerç dins dels seus municipis. Per exemple, l’Ajuntament de Santa Coloma
de Gramanet i l’Ajuntament de Barcelona. En el cas de Santa Coloma de
Gramanet, l’Ajuntament va crear la moneda Grama, la qual únicament es pot
utilitzar en comerços locals. En l’àmbit de l’ajuntament de Barcelona es va
crear una moneda similar a la Grama, però creada en el marc d’un projecte
Europeu i la moneda ha rebut el nom de REC. Aleshores, basant-me en
aquestes experiències la meva opinió respecte a les monedes digitals és
positiva.
57

- Actualment: Ha canviat la teva opinió? Creus que tenen una funció de moneda de
curs legal, és a dir, les podem considerar diners fiat com el dòlar i l'euro?
Les dues experiències que t’he explicat utilitzaven les monedes digitals amb
finalitats socials. En el cas de la Grama, com que s’utilitza per a transaccions
dins del municipi amb valor com l’euro, la podem considerar com diners fiat.
Per altra banda, una altra cosa són les criptomonedes com el Bitcoin o el REG
de l’Ajuntament de Barcelona. Aquestes les classificaria com uns actius, ja que
tot i que poden ser utilitzades en alguns casos com a mitjà de pagament en
transaccions, majoritàriament són utilitzades com a especulació i inversió,
però sense cap garantia de poder recuperar la inversió.
- A avui dia: Creus que les persones que tenen criptomonedes les utilitzen com a
moneda de pagament o més com una inversió?
Actualment més com una inversió, ja que encara no existeix una regulació
internacional que permeti i faciliti el seu ús com a moneda de pagament. Ara
bé, les criptomonedes com Bitcoin ja s’han utilitzat en alguns casos per al
pagament de vehicles i immobles. De fet l’únic important en una transacció és
que el comprador i venedor estiguin d’acord i confiïn mútuament, ja que per
exemple pots adquirir un immoble a canvi d’una altra propietat. Per evitar
possibles usos fraudulents, en l’àmbit espanyol hi ha vigent una normativa per
controlar i prevenir el blanqueig de capital a partir de les criptomonedes.
- I en un futur pròxim: Creus que la societat en general les incorporarà com a monedes
de pagament per efectuar transaccions en el seu dia a dia? Per exemple, per
efectuar compres que poden anar des de l’adquisició d’un cotxe fins a pagar en una
cafeteria.
Això ja veurem com anirà, de fet l’euro no deixa de ser anotacions dins del
llibre de comptes dels bancs. Actualment, l’ús de les monedes digitals per
efectuar transaccions és molt reduït respecte la quantitat d’euros vigents. Les
criptomonedes com el Bitcoin evolucionaran segons la confiança que la
població tingui en elles, per exemple pot arribar a succeir el mateix que va
ocórrer al segle XVII amb la crisi de les tulipes.
- Analitzant les criptomonedes des d’un vessant més corporatiu: Com veus
l'acceptació de les monedes digitals per part dels governs i els bancs centrals? Creus
que les prohibiran?
Crec que es regularan com actius i no pas com a monedes. El dia d’avui cap
institució recolza aquestes monedes i per tant el seu valor i futur és incert.
58

- En aquest sentit: Penses que els bancs i governs dels països més desenvolupats
dissenyaran i crearan les seves pròpies monedes digitals, com per exemple està fent
Xina?
Les monedes fiat actuals no deixen de ser monedes digitals, tot són anotacions
en comptes. Per tant, segurament els governs dels països més desenvolupats
milloraran les seves pròpies monedes contra els atacs digitals utilitzant
mecanismes de seguretat com el blockchain.
- Per acabar, com a experta en anàlisi financera, què opines de la frase: "el Bitcoin és
l'or digital", és a dir, creus que el Bitcoin és un a reserva de valor o una bombolla
especulativa?
Tot depèn de cada tipus de moneda digital: de si és limitada o il·limitada, el seu
valor, la confiança de la població. Avui dia, crec que són més una bombolla
especulativa que un actiu amb valor segur.
- Moltes gràcies per la teva participació i implicació.
59

Entrevista IV: Sr. Joan August Van Eeckhout, responsable de l’equip

d’enginyeria de plataformes de tecnologies de la informació

Imatge 11: Entrevista a Joan August Van Eeckhout.

Bona tarda Joan August. Primer de tot vull agrair-te la participació en el meu treball
de recerca de Batxillerat.
- Quina és la teva formació i la teva trajectòria professional?
De formació soc geòleg. En acabar els meus estudis, emergia la part
tecnològica a les empreses i no existien titulats informàtics. Aleshores, vaig
cursar una formació complementària en informàtica que consistia a aprendre
llenguatges de programació. Amb aquest perfil transversal em vaig incorporar
a l’Institut Cartogràfic de Catalunya com a programador de sistemes i
actualment soc el responsable de l’equip d’enginyeria de plataformes de
tecnologies de la informació.
criptomonedes. Com a director de l’àrea tecnològica i expert en seguretat
informàtica: Quina és la teva opinió respecte a les criptomonedes? Creus que són
tecnològicament segures?
No soc especialista en la tecnologia blockchain, però sí que puc dir que
tecnològicament les criptomonedes són molt segures. Un altre tema és que
amb noves tècniques basades per exemple, en computació quàntica puguin ser
desencriptades. És més, actualment s’està investigant mecanismes de xifrat
que no siguin vulnerables a les tècniques de desencriptat amb força bruta.
- Creus que la tecnologia en què es basen és un avanç igual que ho va ser Internet?
60

És un avanç. És més, el blockchain es pot utilitzar per efectuar qualsevol

transacció telemàtica, no únicament per a transaccions amb monedes.
- Creus que la societat en general està preparada per entendre i utilitzar aquesta
tecnologia?
No tothom. Sempre hi ha persones que queden despenjades dels avenços
tecnològics.
- Penses que els bancs i governs dels països més desenvolupats dissenyaran i
crearan les seves pròpies criptomonedes? I si és així, penses que utilitzaran la
tecnologia de blockchain?
No tinc una bola de vidre per conèixer el futur, però crec que utilitzaran la
tecnologia blockchain per efectuar transaccions i tràmits administratius de
forma segura a la xarxa.
- Analitzant les monedes digitals des d’un vessant més social: Creus que en un futur
pròxim les persones utilitzarem les monedes digitals com a mitjà de pagament en el
nostre dia a dia? Per exemple, per pagar objectes de luxe o per fer pagaments en
botigues en línia.
S’estan fent servir, és una realitat avui en dia. Però crec que hi ha un problema
de desconfiança per part de la població sobre que hi ha darrere de les
criptomonedes. Ara toca esperar, s’ha de veure si es globalitzen arreu del món
de manera que hi hagi governs que les sustentin. Això són decisions
polítiques, més que tecnològiques.
- Les criptomonedes reben una forta crítica amb relació a l’alt consum energètic que
s’utilitza per generar-les. En aquest sentit: Creus que han de ser prohibides o com a
mínim regulades?
Això és difícil de respondre, però segurament és necessària una regulació per
evitar les accions fraudulentes amb relació al consum energètic per a la seva
producció.
- Una altra crítica que reben es refereix al fet que poden ser utilitzades com a refugi de
diners provinents d’activitats il·legals, per exemple el tràfic de drogues, armes ...
Creus que aquest argument també justificaria prohibir-les?
Prohibir-les no, ja que prohibir la tecnologia és fer un pas enrere. El que s’ha
de fer és regular-les. Les coses de per si no són dolentes, el dolent és l’ús que
se’n fa. Per exemple, els diamants no són dolents, però el seu tràfic il·legal sí.
- Moltes gràcies per la teva participació i implicació.

61

Entrevista V: Sr. Josep Argelich, professor d’Enginyeria Informàtica a la

Universitat de Lleida

Imatge 12: Entrevista a Josep Argelich.
Fotografia realitzada per Eudald Roca

Primer de tot vull agrair-te la participació en el meu treball de recerca de batxillerat.
- Com a investigador i professor en enginyeria informàtica quina és la teva àrea
d’expertesa?
La meva àrea d’expertesa és la Intel·ligència Artificial i més concretament el
desenvolupament d’eines de resolució del problema SAT. Actualment estem
treballant en marcs formals per avaluar converses a les xarxes socials i poder
extreure les opinions més rellevants dins d’una conversa o un debat.
criptomonedes. Quan va ser que vas sentir parlar per primer cop de les
criptomonedes? I de la tecnologia blockchain?
Va ser l’any 2013 quan vaig sentir parlar per primera vegada de les
criptomonedes i va ser a la televisió. Aleshores, no hi vaig prestar massa
atenció. Va ser més tard, quan va començar a ser un tema recurrent als mitjans
de comunicació, que vaig decidir donar una ullada i explorar el tema.
- Què vas pensar en aquell moment? Com definiries la tecnologia de blockchain?
En aquell moment vaig pensar que era una bombolla especulativa. Però més
tard, quan vaig començar a investigar i estudiar com funcionen
tecnològicament les criptomonedes, vaig veure que era un gran avanç
innovador. Jo definiria el blockchain com una tecnologia disruptiva, una
tecnologia que ve a trencar amb tot el que coneixem fins al moment.
62

- Com a expert en tecnologies i plataformes informàtiques: Creus que les

criptomonedes són tecnològicament segures? Quina creus que és la característica
més important de les criptomonedes?
Actualment són bastant segures, sempre que es facin bé les coses. Això és
com tot, si guardem la nostra contrasenya escita en un post-it i enganxada a
l’ordinador, per més segura que sigui la contrasenya, el nostre compte és
vulnerable i insegur. Com a característiques principals jo en destacaria dos: la
seguretat i la falta d’intermediaris (el terme trustless en anglès), és a dir, que no
necessites ni permís, ni confiar en ningú ni en res per utilitzar-les.
- Creus que tecnològicament són un avanç com també ho va ser Internet?
Jo no afirmaria que és un avanç com Internet. Però, des del meu punt de vista,
sí que puc afirmar que és un avanç per als diners fiat, com el correu electrònic
ho va ser per al correu postal.
- Quins avantatges aporten a la societat?
El blockchain aporta descentralització als negocis i seguretat. És una nova
tecnologia i faran falta més anys per veure el seu valor i repercussió social.
Estic convençut que les criptomonedes i la tecnologia blockchain aportaran
molts beneficis a la societat en general.
- Una pregunta com a professor d’Universitat: Les criptomonedes s’estudien
actualment al grau en Enginyeria Informàtica?
No s’estudien com a tal, és a dir, no hi ha una assignatura completament
centrada en les criptomonedes. Això sí, impartim assignatures on es fan
xerrades sobre el tema i es preveu que en el curs vinent s’incorporin aspectes
de criptografia.
- Darrerament s’han fet públiques estafes relacionades amb les criptomonedes i
Bitcoin. Algunes d’aquestes estafes utilitzen intermediaris i tenen l'esquema Ponzi,
que és la base de l'estafa piramidal i consisteix en la captació de capital dels
inversors prometent interessos molt elevats. Creus que aquestes i altres estafes fan
dubtar a la societat de la seguretat de les criptomonedes?
Totes les notícies relacionades amb estafes amb Bitcoins o criptodivises fan
dubtar a la població dels aspectes de seguretat i donen una mala imatge. Tot i
això, el nombre d’estafes i moviments il·legals, com per exemple la compra
d’armes, es realitzen principalment amb la moneda legal més forta que existeix,
que és el dòlar. És a dir, les estafes i la corrupció ja existien abans de les
criptomonedes.
63

- Quines recomanacions faries a les persones que volen utilitzar criptomonedes?

Creus que qualsevol persona pot utilitzar-les de forma segura?
Si ho fa servir per efectuar transaccions petites, com per exemple pagar un
cafè, no fa falta coneixements previs, ja que únicament ha d’ingressar una
quantitat petita de la moneda digital que vol utilitzar i ja pot començar a
interactuar. Per altra banda, si vols tenir tots els teus estalvis amb
criptomonedes, s’aconsella seguir una formació àmplia prèvia que et permeti
ser conscient dels beneficis i riscs. Tot i això, jo no aconsello posar tots els
estalvis en criptomonedes. Actualment, són massa volàtils i són un sistema
financer massa recent. Deu anys és no res per a un nou sistema econòmic.
- Des del teu punt de vista, com definiries la funció i el valor actual de les
criptomonedes i, en particular, de Bitcoin. Creus que actualment les criptomonedes
són una alternativa als diners fiat, és a dir, el dòlar o l’euro? Quines limitacions creus
que tenen?
És una realitat que el Bitcoin és moneda de curs legal al Salvador, igual que ho
és el dòlar estatunidenc. Com a futur jo el veig molt prometedor. Centrant-nos
únicament al Bitcoin veiem que existeixen algunes limitacions i fan referència a
la saturació de la xarxa que fa que algunes transaccions s’executin lentament.
Trobem altres monedes que per les seves característiques tecnològiques són
més adients a les petites transaccions, però la que realment s’està utilitzant i
funcionant és Bitcoin.
- Ja sé que no tens una bola màgica per predir el futur. Tot i això, què creus que ha de
succeir en un futur pròxim perquè la societat en general les accepti i les utilitzi com
una alternativa als diners fiat o, com a mínim, com un mitjà alternatiu de pagament.
Per exemple, per pagar objectes de luxe, fer pagaments en botigues en línia o, fins i
tot, pagar en comerços de proximitat.
Bàsicament el que ha passat al Salvador. Que els governs i els bancs
comencin a acceptar les criptomonedes, hi hagi més informació i implicació
per la seva part i que la normativa legal s’adapti a les monedes digitals.
Aleshores, això generaria confiança a la població i s’acabarien adoptant com a
monedes de curs legal. En definitiva, la clau és la confiança.
- Per acabar una opinió més personal: Les criptomonedes reben una forta crítica amb
relació a l’alt consum energètic que s’utilitza per generar-les. En aquest sentit: Com
veus el seu futur? Creus que han de ser prohibides?
64

No crec que hagin de ser prohibides, ja que el valor que aporten és massa
innovador i la indústria se’n pot beneficiar. És veritat que hi ha criptomonedes
que, per a ser produïdes o calculades, necessiten una gran quantitat d’energia.
Però en trobem altres, que el seu còmput o processat requereix menys càlculs,
i per tant, menys energia. A més, quan s’instal·len granges de criptomonedes
aquestes intenten ubicar-se en llocs on les energies netes i renovables estan a
disposició de les indústries. Un exemple és el cas d’Islàndia on, a més, el
govern està pactant amb les granges de mineria de criptomonedes les
inversions en noves instal·lacions energètiques basades en recursos
renovables i il·limitats.
- Moltes gràcies per la teva opinió i participació.

65

Entrevista VI: Sr. Josep Maria Miret, professor i expert en criptografia a

la Universitat de Lleida

Imatge 13: Entrevista a Josep Maria Miret.

- Com a investigador i professor al grau en Enginyeria Informàtica quina és la teva
àrea d’expertesa?
La meva recerca es desenvolupa dins del departament de matemàtica de la
Universitat de Lleida i la meva àrea d’expertesa és la criptografia i soc el
coordinador del grup de recerca en criptografia i grafs de la Universitat de
Lleida.
criptomonedes. Quan vas sentir a parlar per primer cop de les criptomonedes i de la
tecnologia blockchain? Què vas pensar en aquell moment?
No recordo exactament quan vaig tenir notícies de la seva existència per
primer cop, però ja fa anys que amb el professor Josep Argelich hem fet un
seguiment de l’evolució del Bitcoin. Com a curiositat he de dir que ja fa uns
quants anys que vaig comprar un Bitcoin al primer caixer de Bitcoins a Lleida.
- Com definiries la tecnologia de blockchain? Quina creus que és la seva principal
fortalesa?
Bitcoin ha creat un abans i un després. És un sistema descentralitzat i, per tant,
és la xarxa qui dona validesa a les transaccions. Crec que això és la gran
fortalesa i representa un gran canvi de paradigma financer.
66

- Com a expert en criptografia: Creus que les criptomonedes i en particular Bitcoin són
segurs?
Actualment la resposta és que sí, ja que el seu funcionament està basat en l’ús
de claus encriptades amb criptografia de corbes el·líptiques i, ara com ara, és
la més segura. Un altre tema serà quan arribin els ordinadors quàntics que
faran replantejar el model matemàtic.
- Una pregunta com a matemàtic i professor d’Universitat: Quins fonaments
matemàtics cal entendre i conèixer per utilitzar les criptomonedes amb seguretat?
Com a fonaments matemàtics cal anar al món dels problemes que donen
seguretat a la criptografia de clau pública i que s’utilitzen avui en dia en
aplicacions com el DNI electrònic. La base és el cripto-sistema RSA basat en el
problema de la factorització i del logaritme discret, per als quals avui en dia no
existeixen mètodes computacionals eficients.
- Creus que la criptografia i els algoritmes que hi ha al darrere de les criptomonedes
seguiran evolucionant, millorant i, inclús, acabaran sent diferents de la tecnologia
blockchain en un futur pròxim?
Jo crec que sí, perquè és una branca que evoluciona molt ràpidament. Si anem
als inicis passant per Alan Turing, que tenia com a missió desxifrar els
missatges de les màquines Enigma de la Segona Guerra Mundial, trobem una
gran evolució de les tècniques de xifrat. Cal esperar que amb els ordinadors
quàntics es produirà una nova i gran revolució en termes de capacitat de
còmput i això farà replantejar el cripto-sistema RSA que és la base de la
criptografia actual. Cal dir que la comunitat científica ja està treballant en una
nova àrea que s’anomena criptografia post quàntica i que cerca desenvolupar
sistemes criptogràfics resistents als atacs dels futurs ordinadors quàntics.
També he de dir que si es canvia el sistema criptogràfic del Bitcoin, potser ja
no haurem de parlar de Bitcoin i haurem d’utilitzar un nou terme per
referenciar-lo.
- Si la tecnologia avança cap a la computació quàntica o altres noves formes de
còmput, creus que la seguretat matemàtica de les criptomonedes pot veure’s
amenaçada?
Està clar que es veuria amenaçada perquè la criptografia que hi ha darrere per
garantir l’enviament de transaccions està dissenyada amb corbes el·líptiques
les quals són segures, però a la vegada permeten treballar amb claus més
petites. Això vol dir que quan apareguin els ordinadors quàntics aquesta
67

criptografia deixarà de ser segura i s’haurà d’anar cap a un nou sistema de

xifrat capaç de ser resistent als algoritmes d’atac quàntics. Cal dir que en els
futurs sistemes de xifrat també en trobem relacionats amb corbes el·líptiques
que s’anomenen d’isogènies de corbes el·líptiques supersingulars. De fet el
NIS (Institut Nacional Americà d’Estàndards i Tecnologies) ha fet una crida per
cercar nous sistemes criptogràfics resistents als atacs quàntics i que acabaran
definint els nous estàndards igual que actualment ho són el RSA o el basat en
corbes el·líptiques. Evidentment, un canvi d’estàndard com aquest requereix
tot un procés de validació que serà llarg i complex, ja que cal trobar el consens
entre tots els científics.
- Creus que tecnològicament les criptomonedes són un avanç com ho va ser Internet?
Creus que aporten avantatges socials i econòmics a la societat en general?
Aquesta pregunta se m’escapa una mica, però crec que sí que és un avenç. És
un nou sistema financer descentralitzat i no lligat a les entitats financeres.
També podem dir que és un sistema global, ja que podem transferir Bitcoins
entre països que tenen diferents monedes sense necessitat de canviar de
moneda. Igualment he de dir que per a ser un veritable avenç cal que la seva
implantació i ús sigui més extens que l’actual, però confio en les noves
generacions que són més tecnològiques i digitals perquè l’adopció universal
de les criptomonedes sigui possible.
- Darrerament s’han fet públiques estafes relacionades amb les criptomonedes i
Bitcoin. La característica principal d'una estafa de Bitcoin, comparada amb altres
formes de robar diners, és que normalment s'aprofita de la confiança i la negligència
de la gent. Creus que aquestes estafes fan dubtar a la societat de la seguretat
matemàtica de les criptomonedes i Bitcoin?
Evidentment sí, fan perdre la confiança als possibles usuaris. Però això no vol
dir que no siguin segures. En qualsevol tecnologia podem trobar usuaris
maliciosos que se n’aprofiten. Per exemple, els atacs a ordinadors on per
recuperar el sistema es demana un rescat i, sovint, aquest rescat es demana en
Bitcoins. Demanar un rescat en Bitcoins converteix al destinatari de la
transacció en anònim, ja que l’estafador únicament ha de proporcionar l’adreça
de la wallet de destí, només ell en coneix el propietari i no està registrada a cap
lloc. A la societat en general que no està informada dels protocols de seguretat
que hi ha al darrere de les criptomonedes aquestes accions els genera
desconfiança.
68

- Des del punt de vista de la seguretat: Quines recomanacions faries a les persones
que volen utilitzar criptomonedes? Creus que qualsevol persona pot utilitzar-les de
forma segura?
Tothom les pot utilitzar de forma segura. Només cal que utilitzem claus o pins
segures, recordar-les en un lloc segur i canviar-les regularment. Les noves
generacions no han de tenir cap dificultat per utilitzar tecnologies d’aquesta
mena.
- Creus que actualment son una alternativa als diners fiat com el dòlar o l’euro? Què
creus que ha de succeir en un futur pròxim per a què la societat en general les
accepti i les utilitzi com una alternativa als diners fiat?
Ara per ara encara no són una alternativa als diners fiat, ja que hi ha
pagaments que no serien acceptats amb Bitcoins. Però sí que desitjaria que en
un futur pròxim això pugui canviar i així evitar comissions abusives, per part
d’entitats i institucions, quan es produeix un canvi de divisa. Amb l’ús
generalitzat de les criptomonedes el món seria més global i tecnològic, on la
seguretat estaria posada en l’esforç computacional desenvolupat pels miners.
Espero que el futur sigui propici a tots aquests canvis.
- Moltes gràcies per la teva opinió i participació.

69

Entrevista VII: Sr. Sergi Sabaté, gerent de BitBase empresa especialista

en criptomonedes a Lleida
Imatge 14: Entrevista a Sergi Sabater.

Fotografia realitzada per Eudald Roca
- Com a gerent de l’empresa BitBase quin és el principal servei que oferiu als clients?
El principal servei que oferim als clients és l’exchange amb criptomonedes. És
a dir, aquí venem les criptomonedes, però també les comprem. Si ve un client
que vol vendre els seus Bitcoins, nosaltres li comprem per mitjans de
transferència o amb efectiu, depenent de la quantitat que vol vendre. D’altra
banda, si un client desitja comprar Bitcoins o una altra criptomoneda, nosaltres
li oferim el servei de crear la seva pròpia wallet de manera segura i a partir
d’aquí, li oferim qualsevol de les criptomonedes que nosaltres oferim.
- Quan es va inaugurar BitBase a Lleida?
Fa 7 dies que vam obrir BitBase a Lleida, una setmana. Som molt joves, aquí a
Lleida.
70

- Quina va ser la vostra motivació per endegar una empresa de perfil tecnològic
especialitzada en criptomonedes i especialment en Bitcoin?
La nostra motivació és la gent de a peu, ja que majoritàriament es desconeix
com comprar i vendre Bitcoins. La creença generalitzada de la gent és que fer
transaccions amb criptomonedes és una tasca difícil. Aleshores, vam pensar
que podíem crear botigues on la gent pot acudir a fer les transaccions amb
Bitcoins i altres criptomonedes de manera ràpida, fàcil i còmoda.
- Creus que els ciutadans de Lleida coneixen la vostra empresa?
Com a tots els espanyols, amb aquesta tecnologia encara no hi ha massa
adopció. Aleshores, com Lleida cobreix el territori des d’Andorra fins a
Barcelona, no hi ha cap botiga com la nostra especialitzada en criptomonedes i
estem creant un nou mercat. Fa només una setmana que hem obert portes i ja
tenim alguns clients que fins i tot han repetit. Estem contents, ens trobem
anant cap a fer de BitBase una bona botiga especialitzada en criptomonedes a
Lleida.
- Creus que majoritàriament els lleidatans saben que són les criptomonedes?
Sabem alguna cosa, però no sabem exactament què són, ni com funcionen. Per
aquest motiu estem aquí, per explicar com funcionen i ajudar a fer que no
s’equivoquin i no siguin estafats per altres persones.
- Què creus que pensen els lleidatans quan passejant per la rambla de Ferran veuen
la vostra botiga? Creus que identifiquen correctament els serveix que oferiu?
Els serveis en si crec que no els identifiquen tots, ja que si no entres no saps
tot el que oferim, però sí que saben que el nostre negoci està vinculat amb el
món de les criptomonedes i al Bitcoin.
- En el poc temps que porteu com a empresa a Lleida, diries que heu tingut una bona
acceptació, és a dir, heu tingut un volum de clients satisfactori?
De moment, com ja t’he dit, estem contents. Fa 7 dies que hem obert portes,
hem tingut clients i alguns han repetit. La sensació és positiva, ara bé, haurem
d’espera al primer mes per fer un balanç.
- Quines són les principals demandes dels vostres clients?
Les demandes són: Com puc començar amb aquest món? Què he de fer per
baixar-me una wallet? Què és una wallet i com s’utilitza? Què és un Bitcoin?
Què és un token? Què és tot el món que hi ha al darrere de les criptomonedes?
- Per què és important que les persones que volen començar a gestionar
criptomonedes s’adrecin a experts com vosaltres?
71

El primer cop que fas transaccions amb criptomonedes és molt millor que
t’assisteixi una persona especialitzada, que coneix el camp en què estàs
treballant i sap com explicar-ho. És una confiança total en algú que t’ho
expliqui i no pas fer-ho tot sol a través d’un Exchange a Internet.
- Creieu que oferiu als vostres clients un nivell de seguretat i d’informació
personalitzada que les empreses de canvi en línia no ofereixen?
Exactament, nosaltres oferim el suport d’una persona física amb un caixer
humà, aquest suport i assessorament d’una persona especialitzada no te’l
dona cap Exchange a tot el món.
- Està limitat el capital que es pot comprar i vendre mitjançant un caixer de Bitcoins?
Exactament, el límit sempre està fixat per les lleis del mateix país on es troba el
caixer. Una persona (semi) anònimament, ficant el número de telèfon al caixer
de Bitcoin, pot comprar com a màxim 995 € quatre vegades al mes. A partir
d’aquesta restricció, es bloqueja la transacció i no pots comprar-ne més.
- Quina és la criptomoneda més demandada pels vostres clients?
Bitcoin.
- Quins passos ha de seguir un client que vol comprar Bitcoins al vostre caixer?
Al nostre caixer, si vols comprar o vendre més de 1000 €, primer has de fer un
registre, i, si és menys de 1000 €, has de posar únicament el número de telèfon.
En el cas del caixer, això genera un codi que reps al teu mòbil. Aleshores,
introdueixes aquest codi i ja pots comprar Bitcoins amb un valor de màxim
995€.
- Ajudeu als clients a crear-se la seva wallet per emmagatzemar les criptomonedes?
Exactament, si ells no tenen cap wallet, nosaltres els oferim una wallet
centralitzada o descentralitzada i, depenent de l’opinió del client, li baixem la
wallet que ell desitja.
- Oferiu recomanacions de seguretat als vostres clients?
Exactament, oferim wallets fredes i calentes. Com a wallet calentes oferim per
exemple Trust, Exodus, Binance, que són wallets allotjades al mòbil. Com a
wallet freda oferim per exemple Ledger o Trezor, que són dispositius externs
que ens permeten emmagatzemar i gestionar les criptomonedes de forma més
segura.
- Quan un client fa transaccions amb criptomonedes mitjançant un caixer cal que
s’identifiqui? Ha de ser major d’edat?
72

Sempre ha de ser major d’edat i només s’ha d’identificar quan la quantia és

superior als 1000 €.
- Des d’un caixer, es poden comprar les criptomonedes en efectiu i amb targeta de
crèdit? I des d’un compte bancari?
Des del caixer de Bitcoins només es poden comprar les criptomonedes en
efectiu. Després, si desitges comprar amb la targeta de crèdit o mitjançant
transferència bancària, també oferim el servei, però ja seria a la botiga i no des
del caixer.
- Quan es realitza una transacció amb criptomonedes, el client té l’obligació de
notificar-ho a hisenda?
Això és com tot i va lligat a la moralitat de cada persona. La llei i el govern
espanyol ens diu que si tenim criptomonedes, les hem de declarar com a
patrimoni, com un actiu més.
A més, si les tenim en un Exchange que no és espanyol, les hem de declarar
formulant el model 120, ja que per llei hem de declarar tot el patrimoni que
tenim fora d’Espanya.
Ara bé, feta la llei, feta la trampa. Si tenim les criptomonedes en una wallet
freda, per exemple un Ledger, un Trezor, únicament es considera patrimoni i no
pas capital fora de l’estat espanyol.
- Finalment i per acabar, quines són les criptomonedes que es poden comprar i vendre
a la vostra botiga i al caixer?
Al caixer es poden comprar set criptomonedes diferents i per botiga més de
5.000, mentre no sigui un ICO a la nostra botiga es pot comprar qualsevol
criptomoneda amb cotització.
- Moltes gràcies per atendre’m i haver realitzat aquesta entrevista.

73

7. Conclusió
La meva hipòtesi al problema plantejat no s'ha confirmat. Al llarg del treball i
coincidint amb l’opinió de tots els experts entrevistats, he vist que les criptomonedes tenen
molts avantatges, un futur molt prometedor i han vingut per quedar-se. Ara bé, avui en dia
encara no són una alternativa als diners fiat com el dòlar o l’euro i crec que tampoc ho seran
en un termini de tres anys.
Els diners fiat serveixen com a moneda d'intercanvi en el comerç. Actualment no hi

ha un altre mitjà de pagament acceptat universalment i mundialment. Els diners fiat són una
mesura de valor que està regulada i recolzada per un marc legal i un banc central emissor.
Aquesta regulació proporciona estabilitat al seu valor i la societat diposita en els diners fiat
com l’euro i el dòlar tota la seva confiança perquè siguin intercanviats per béns i serveis en
qualsevol lloc i moment.
A diferència dels diners fiat o diners tradicionals que tots coneixem, les
criptomonedes són diners 100% digitals basats en la tecnologia blockchain. Les
criptomonedes no existeixen físicament i no estan controlades ni emeses pels governs ni
bancs centrals i, per tant, no estan regulades ni recolzades per cap organisme oficial. La
seva regulació és la mateixa xarxa distribuïda de producció. Bitcoin és la criptomoneda més
coneguda entre les més de 900 que cotitzen a les principals plataformes de canvi en línia.
Tot i que empreses com Square, Visa, PayPal i Tesla ja accepten o planegen acceptar
Bitcoin com a mètode de pagament, encara falta molt temps per a ser acceptat com a
moneda de pagament de forma universal i, encara més, per a ser acceptat en tots els
comerços de proximitat. A més, el seu valor es basa en la confiança de les persones en la
xarxa Bitcoin i el seu preu es calcula a partir dels nivells d'oferta i demanda en cada instant
de temps. Per exemple, quan vaig començar el treball de recerca l’abril de 2021, el preu de
Bitcoin superava els 60.000 dòlars, mentre que quan estic escrivint les conclusions al
setembre del mateix any, ha baixat fins als 40.000 dòlars. Això fa que el seu valor sigui
massa volàtil i elimina la possibilitat de ser una alternativa als diners fiat en el curt termini de
tres anys.
Ara bé, utilitzar criptomonedes també té importants avantatges per a la societat. Les
fortaleses de les criptomonedes són la seguretat i la integritat de les transaccions sense
necessitat de supervisió ni validació externa i la possibilitat d’efectuar intercanvis instantanis
entre particulars que estan en qualsevol part del món amb un cost molt baix. Aquestes
característiques proporcionen un important benefici social per reduir la pobresa financera i
74

fer que les economies més desfavorides mundialment tinguin accés als recursos financers.
Per exemple, en molts països de l’Àfrica, Àsia o Amèrica Llatina, disposar d'una eina
financera que no estigui en mans dels Governs i que no tingui despeses associades pot ser
una via de llibertat econòmica que mai havien pogut gaudir.
Per acabar, vull comentar que les fortaleses de les criptomonedes no han passat
desapercebudes als governs i institucions financeres, donant lloc a dos posicionaments
completament oposats. D’una banda trobem l’exemple del Salvador, que aquest mes de
setembre ha decidit legalitzar el Bitcoin per als pagaments del dia a dia. Per altra banda,
trobem països com la Xina que en el mateix mes han declarat les criptomonedes il·legals i ja
estan treballant per introduir la seva pròpia moneda digital amb la intenció de substituir els
diners en efectiu a les transaccions i controlar així tots els moviments econòmics de la
població, fet que s’allunya per complet del sistema descentralitzat de confiança de les
criptomonedes. Aquestes dues posicions tan oposades entre governs i societats em
reafirmen que amb tres anys les criptomonedes no podran ser una alternativa als diners fiat.
75

Glossari de termes
Bitcoin: Amb B majúscula s’utilitza per referenciar la xarxa i la tecnologia de la principal
criptomoneda, amb b minúscula únicament s’utilitza per referenciar la unitat de la moneda, i
s’utilitza en singular i en plural (bitcoin i bitcoins). La criptomoneda Bitcoin té l’acrònim BTC.
Satoshi Nakamoto: “Satoshi” vol dir “pensament clar, enginyós, savi”. “Naka” pot significar
“mig, relació”. “Moto” pot significar “origen o creació”. Així doncs, podem considerar que és
un pseudònim que defineix Bitcoin amb tres paraules.
Blockchain o cadena de blocs: La tecnologia darrere de Bitcoin, consistent en una llista de

blocs validats i enllaçats amb criptografia.
Criptografia: Fonaments matemàtics per crear missatges codificats amb procediments o

claus secretes amb l'objecte que no puguin ser desxifrats excepte per la persona a qui està
dirigit o que coneix la clau.
Funció hash SHA-256: És la funció criptogràfica més important en la programació de

Bitcoin.
Hash: S’anomena hash a un número en format hexadecimal i amb 64 xifres generat amb
una funció hash SHA-256. Per exemple, el càlcul de la funció hash SHA-256 a la frase “John
Smith” produeix com a sortida el número:
“3E12EABB5940B7A2AD90A6B0710237B935FAB68E629907927A65B3AA7BE6781D”.
Protocol de Prova de Treball o Proof of Work: És el més conegut i antic protocol de

consens on els nodes d'una xarxa han d’efectuar amb èxit un treball de càlcul costós per
accedir als recursos de la xarxa.
Diners mercaderia: Diners que tenen un valor intrínsec, per exemple una moneda d'or que
val el seu pes.
Patró or: El patró de canvi d’or és un sistema monetari pel qual es fixa el valor dels diners
en termes d'una determinada quantitat d'or. L'emissor de la moneda garanteix que la pot
bescanviar per la quantitat d'or que representa. Aquest sistema es va implantar en
la Conferència de Bretton Woods, quan va sorgir el Fons Monetari Internacional (FMI) l’any
76

1944. Les divises que garantien el canvi a l'or van ser el dòlar i la lliura esterlina. Aquest
sistema va donar lloc a una estabilitat des de l’any 1944 fins al 1971.
Diners fiduciaris: Del llatí fiduciarĭus, de fiducia (confiança) i aquesta al seu torn de fides
(fe) que es basa en la confiança o en la promesa de pagament, normalment d'una entitat
emissora.
Diners fiat: Diners que s’identifiquen amb el paper moneda, i que són diners perquè tenen
el suport d'un Estat que els ha declarat com a tal, com a moneda de curs legal. Per exemple,
els euros i dòlars són diners fiat.
Capitalització: La capitalització és el procés de projectar un capital inicial a un període de

temps posterior, d’acord amb un tipus d'interès o rendiment.
Transacció: Tracte o conveni pel qual dues parts arriben a un acord comercial, generalment
de compravenda.
Ethereum: Plataforma de programari distribuïda pública, de codi obert i basada en

blockchain. És una xarxa completa, amb el seu propi llenguatge de codificació i sistema de
pagament. Permet als usuaris crear aplicacions descentralitzades en el seu blockchain. La
criptomoneda d’Ethereum té l’acrònim ETH.
Ripple: És una criptomoneda que està dissenyada per a ser utilitzada a la xarxa de Ripple i
transferir ràpidament diners entre comerciants i compradors que fan servir diferents
monedes. La criptomoneda Ripple té l’acrònim XRP.
Smart contracts o contractes intel·ligents: Són instruccions escrites dins dels blocs de la
tecnologia de blockchain, que diuen sota quines condicions es pot fer una transferència de
diners.
Minar moneda digital: Consisteix a posar a treballar el teu ordinador al servei de la xarxa
blockchain de la moneda digital en qüestió a canvi d'una recompensa. Aquest servei
normalment consisteix a verificar les transaccions que tenen lloc dins de la xarxa. A més,
minar és l'única manera de crear noves unitats de certes monedes digitals, com Bitcoin o
Ethereum.
77

Exchange o plataforma de canvi en línia: És una empresa, normalment un espai web o

virtual, on es realitzen accions de compra i venda de criptomonedes. Una exchange pot ser
centralitzada, és a dir, controlada per una empresa que custodia els actius dels usuaris, o
descentralitzada, on cada usuari custodia les seves criptomonedes.
Halving: El halving és un esdeveniment que es produeix cada 4 anys en el qual la

recompensa de càlcul de bloc d'una moneda digital es divideix a la meitat per tal de reduir el
seu nivell d'emissió. Va ser inicialment implementant per a Bitcoin i, des d’aleshores, és un
dels processos més important en el seu sistema econòmic.
Moneder o wallet: Moneder, cartera electrònica o cartera virtual que s'utilitza per
emmagatzemar les claus públiques i privades i transferir o rebre moneda digital. És un
programari o maquinari, ja que pot ser una aplicació o una espècie de pen-drive on
emmagatzemem i gestionem les nostres claus públiques i privades.
Moneder calent o hot wallet: És el terme emprat per fer referència a aquelles wallets o
moneders de moneda digital que emmagatzemen les claus privades en llocs que sempre
estan connectats a Internet. Poden ser de dues classes: un servei web que facilita l'accés a
les criptomonedes o un programa de descàrrega gratuïta per a l'ordinador o per al telèfon
intel·ligent. L’usuari ha de vetllar per la seguretat d’accés al dispositiu.
Moneder fred o cold wallet: S’anomena així a qualsevol mètode per emmagatzemar
moneda digital de manera offline (fora d’Internet). Generalment, una memòria USB o fins i
tot un paper on s'apunten els codis. També hi ha dispositius especialment dissenyats per
emmagatzemar aquestes dades, amb l’aparença d’un pen-drive.
Iuan digital: També anomenat e-CNY és la moneda digital recolzada pel banc central Xinès,
amb l'objectiu de reemplaçar part dels bitllets i les monedes en circulació. D'aquesta
manera, aquest organisme controlarà l'emissió d'aquests diners electrònics.
RBI: És la proposta de moneda digital del Banc de la Reserva de l'Índia, que utilitzarà una
plataforma blockchain privada i reduirà els processos de liquidació de transaccions. La
moneda digital reemplaçarà els diners en efectiu i donarà al banc central un control més
estricte sobre les transaccions.
78

Libra: Nom escollit per Facebook per al llançament d'una nova moneda digital que estaria
destinada a ser molt menys volàtil, amb la finalitat d'inspirar confiança, ja que es trobava
sostinguda per empreses com Visa, Mastercard i Paypal. No obstant això, països com
Rússia i Estats Units van anunciar que no permetrien la legalització de Libra. Aquest fet va
portar a Visa, Mastercard i Paypal a fer-se enrere i abandonar a Facebook. Poc després,
Facebook va decidir canviar el nom de la moneda de Libra a Diem, la qual compta amb el
suport i col·laboració d'altres empreses rellevants i potents, com és el cas d’Uber, Spotify o
Shopify.
USD Coin: És un tipus de moneda digital que es descriu com “de preu estable”, ja que
sempre és possible canviar 1 USD Coin per 1 dòlar americà. Té l’acrònim USDC.
petro: L’any 2018 el president de Veneçuela, Nicolàs Maduro, va definir petro com una
moneda digital sobirana i recolzada pels actius petroliers del país. L’objectiu era efectuar
transaccions “de manera segura i directa” per evitar bloquejos i embargaments
internacionals, però immediatament els Estats Units van prohibir el seu ús. Segons el govern
Veneçolà, actualment el petro està habilitada per pagar la gasolina a qualsevol de les
estacions de servei del país.
Bombolla especulativa: Una bombolla especulativa, bombolla econòmica o bombolla

financera és un fenomen econòmic consistent en l'increment desproporcionat del preu de
mercat d’un actiu o producte, de manera que aquest preu s'allunya substancialment del seu
valor real. Aquesta situació sorgeix principalment a conseqüència de l'especulació, d'aquí el
nom de bombolla especulativa, i es manté fins que finalitza l'eufòria i es produeix un canvi en
les expectatives dels inversors, que perden la confiança en el mercat. La qual cosa genera
un període de pànic financer en què els agents corren a vendre allò que s'ha adquirit amb
l'objectiu de minimitzar les seves pèrdues o d'obtenir beneficis, aconseguint amb la seva
actitud una caiguda sobtada i brusca dels preus de l'objecte de l'especulació, que en
determinades circumstàncies pot ocasionar un crac, destruint gran quantitat de riquesa i
produint un malestar continuat.
Crisi financera del 2008: Va comportar el tancament de negocis, la reducció del poder
adquisitiu de la població i el descens de l'activitat econòmica. Fet que va resultar en una
recessió global durant els anys 2008-2012.
79

Tulipomania: És el nom amb què es coneix la primera bombolla especulativa de la història.

Va passar en els anys trenta del segle XVII en un període de gran prosperitat als Països
Baixos. L'objecte de la bombolla van ser els bulbs de tulipa, que van multiplicar el seu valor
per 100 en tan sols quatre anys, per després caure estrepitosament creant una greu crisi
econòmica.
Caixers de Bitcoin o terminals BTM: Un caixer de Bitcoin és un petit quiosc que serveix
per comprar Bitcoins mitjançant l'ús de targetes de crèdit o dèbit, o per vendre Bitcoins a
canvi de diners fiat com l’euro i el dòlar. Estan presents principalment als Estats Units,
Canadà i alguns països d'Europa.
Visa Crypto.com: Es tracta d'una targeta de dèbit que pot ser recarregada amb moneda
digital, amb saldo en euros del teu compte de Crypto.com o amb una altra targeta de crèdit
d'un banc convencional, sense comissions.
Bit2me: Empresa espanyola líder en el mercat de les monedes digitals.
Bizum: Fer un Bizum significa enviar o rebre pagaments a l'instant. Únicament cal accedir a
l’aplicació Bizum des d’un compte bancari i introduir el número de mòbil del destinatari del
pagament i l’import.
Grama: Moneda Local de Santa Coloma de Gramenet impulsada pel mateix Ajuntament.
REC (Recurs Econòmic Ciutadà): És la moneda ciutadana de Barcelona. És un sistema

d’intercanvi ciutadà complementari i paritari a l’euro, que permet fer transaccions entre les
persones, les entitats i els comerços que l’accepten.
El blanqueig de capital: És el mecanisme usat pels delinqüents per dissimular l'origen il·lícit
del seu patrimoni, introduint-lo en la circulació legal de diners. Amb el blanqueig es pretén
que els diners aconseguits de forma il·lícita tingui una aparença legal.
L'esquema de Ponzi: És una fórmula d'estafa piramidal d'inversió econòmica en la qual

l'operador promet rendiments o interessos elevats. El problema és que els rendiments es
paguen amb les aportacions de nous inversors, no amb els resultants de la gestió dels fons i
80

els beneficis que se n'obtenen. Els estafadors d'aquesta mena d’estafes aconsegueixen
atreure nous inversors oferint un major rendiment que les inversions tradicionals.
Token: Els tokens són objectes similars a les monedes, però aquests no tenen valor de curs
legal. Això es deu al fet que els tokens són emesos per una entitat privada per a un
determinat ús i en la seva elaboració normalment es fa ús de materials d'escàs valor. Per
exemple, un token pot ser una fitxa de casino, una espècie de moneda que substitueix als
diners fiat en un entorn tancat. Les característiques dels tokens convencionals i els tokens
criptogràfics són molt similars. Tots dos són emesos per una entitat privada, no té valor de
curs legal i permeten ser intercanviats per diners fiat. L'element diferenciador dels tokens
criptogràfics és que eliminen la possibilitat de falsificació, la doble despesa de canvi i
ofereixen transparència.
ICO (Initial Coin Offering): Al món de les criptomonedes s’utilitza un instrument per finançar
el desenvolupament de nous protocols i projectes que s’anomena ICO (Oferta Inicial de
Moneda).
81

Annex A: Document d’autorització i de protecció de dades

dels experts entrevistats
Autorització per participar en el Treball de Recerca sobre criptomonedes

d’Eudald Roca Alsinet
Amb aquest document signat confirmo que accepto participar en el Treball de

Recerca de batxillerat de l’estudiant Eudald Roca Alsinet del Col.legi Claver –
Jesuïtes Raimat, que tracta d’avaluar la funció, el valor i l’acceptació social de les
criptomonedes.
Què vol dir participar en el treball de recerca de batxillerat:

La meva participació en el treball de recerca es refereix a:
• Ser entrevistat per l’estudiant Eudald Roca Alsinet. Les entrevistes seran
enregistrades en àudio i/o vídeo.
• Acceptar la transcripció de l’entrevista a la memòria del treball de recerca.
La transcripció l’efectuarà l’estudiant Eudald Roca Alsinet.
• Autoritzar la publicació del vídeo de l’entrevista al canal de YouTube que
l’estudiant Eudald Roca Alsinet ha creat perquè estiguin accessibles com a
evidència del treball de recerca.
• Autoritzar incorporar una fotografia amb l’estudiant Eudald Roca Alsinet a la
memòria del treball de recerca i al vídeo de l’entrevista.
Acord de participació:
Amb la meva signatura manifesto el meu acord a participar en el treball de recerca

descrit anteriorment.
Nom i cognoms del participant Signatura
82

Col·legi Claver Què fem amb les criptomonedes?

TRACTAMENT DE DADES DE CARÀCTER PERSONAL:
D’acord amb el que s’exposa en els punts anteriors i de conformitat amb la

normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal, t’informem
que el responsable del tractament de les dades personals facilitades a través dels
mitjans descrits en el punt “Què vol dir participar en el treball de recerca de
batxillerat” és l’Eudald Roca Alsinet estudiant de 2n de batxillerat del Col·legi
Claver – Jesuïtes Raimat. Les dades seran utilitzades amb la finalitat de participar en
el seu Treball de Recerca de batxillerat i les dades facilitades seran conservades
d’acord amb l’establert legalment o, en tot cas, fins a la prescripció de les accions
que pogueren derivar-se.
La negativa a acceptar el tractament de les dades impossibilitarà la
participació de l’interessat en el treball de recerca. Tanmateix, en qualsevol fase de
l’elaboració del treball, en tractar-se d’una participació voluntària, l’interessat pot
abandonar i retirar la seva participació lliurement.
Pots accedir a les teves dades, sol·licitar la rectificació, supressió o
portabilitat, oposar-te al tractament i sol·licitar la limitació o la portabilitat de les
dades, mitjançant escrit adreçat al correu electrònic: mailto:16150.claver@fje.edu.
També pots presentar una reclamació dirigida a l’Autoritat Catalana de Protecció de
Dades, mitjançant l’accés a la seva seu electrònica (https://seu.apd.cat) o per mitjans
no electrònics, tal com s’indica en la seva pàgina web.
83

Bibliografia
• Saifedean Ammous. El patrón Bitcoin. La alternativa descentralizada a los bancos

centrales. Deusto S.A. Ediciones. 2018.
Webgrafia
Introducció als diners fiat i a les criptomonedes:
• Andrés Sevilla Arias, Steven Jorge Pedrosa. Dinero. Economipedia.com. Artículo de
Tecnología. Gener, 2016. https://economipedia.com/definiciones/dinero.html
• Iris Barceló Ferre. Criptomoneda. Economipedia.com. Artículo de Tecnología.
Setembre, 2017. https://economipedia.com/definiciones/criptomoneda.html
• Francisco Isidro Las criptomonedas también tienen dos caras. Artículo de
Tecnología. Desembre, 2019. https://www.abc.es/economia/abci-criptomonedas-
tambien-tienen-caras-201712170207_noticia.html
• Roberto Solé. La evolución de las criptomonedas. Artículo de Tecnología. Agost,
2020. https://www.bbc.com/mundo/noticias-51023616
• Bitcoin: ¿Qué es y cómo invertir correctamente? Pedro Ramírez. Artículo de
Tecnología. Febrer, 2021.
https://economia3.com/que-es-bitcoin-como-invertir-correctamente/

Origen, evolució i funció de les criptomonedes:
• Wikipedia. Dinero fiduciario. https://es.wikipedia.org/wiki/Dinero_fiduciario
• Academy. ¿Quién es David Chaum? https://academy.bit2me.com/quien-es-david-
chaum/
• Academy. ¿Quién es Adam Back? https://academy.bit2me.com/quien-es-adam-back/
• Academy . Diferencias entre Bitcoin y Ethereum.
https://academy.bit2me.com/diferencias-entre-bitcoin-y-ethereum/
• Beincrypto. ¿Cuánto tiempo se tarda en minar un bitcoin en 2021?
https://es.beincrypto.com/cuanto-tiempo-tarda-minar-bitcoin-btc-2021/
• Diariobitcoin. Diferencias entre cuatro principales monedas.
https://www.diariobitcoin.com/criptomonedas/no-son-iguales-diferencias-entre-
bitcoin-y-cuatro-principales-criptomonedas-eth-bch-ltc-y-xrp/

84

Base tecnològica de les criptomonedes:

• Miguel Ángel Rojo. Blockchain: Visión tecnológica.
https://www2.deloitte.com/es/es/pages/technology/articles/blockchain-vision-
tecnologica.html
• Pedro Ramírez. Abril 2021. Economia3.com. ¿Qué tecnologias ayudan al uso de las
criptomonedas? https://economia3.com/tecnologias-ayudan-uso-criptomonedas/
• Academy. ¿Qué es el halving bitcoin? https://academy.bit2me.com/que-es-halving-
bitcoin/
• Economia3.com. ¿Qué es Ethereum? Maig 2021. https://economia3.com/que-es-
ethereum-impacto-mercado/
• ¿Qué es una Wallet? Abril 2021.
https://www.estrategiasdeinversion.com/actualidad/noticias/otras/que-es-una-wallet-
para-guardar-criptodivisas-n-471843

Aspectes econòmics de les criptomonedes:
• Daviescoin. ¿Cómo hacer transacciones con criptomonedas?
https://daviescoin.io/es/blog/como-hacer-transacciones-con-criptomonedas
• Academy. ¿Qué puedes comprar con bitcoin? https://academy.bit2me.com/que-
puedes-comprar-bitcoin/
• Academy. ¿Cómo aceptar pagos en bitcoin en tu negocio?
https://academy.bit2me.com/como-aceptar-pagos-bitcoin-en-tu-negocio/
• Academy. ¿Cómo enviar bitcoin de Wallet a Wallet?
https://academy.bit2me.com/tutorial-enviar-bitcoin-bit2me-wallet/
• Howmuch.net. Bitcoin’s legality around the world.
https://howmuch.net/articles/bitcoin-legality-around-the-world
• Deutsche Welle. El Salvador aprueba bitcoin como moneda de curso legal. 9 maig
2021. https://www.dw.com/es/el-salvador-aprueba-bitcoin-como-moneda-de-curso-
legal/a-57822404
• BBC. El Salvador, el primer país del mundo en autoritzar que la criptomoneda sea de
curso legal. 6 juny 2021. https://www.bbc.com/mundo/noticias-america-latina-
57373067
• BBC. Bitcoin: El Salvador se convierte este martes en el primer país del mundo en
adoptar la criptomoneda como divisa de curso legal. 7 setembre 2021.
https://www.bbc.com/mundo/noticias-america-latina-58441561
• Academy. ¿Qué es USDC? https://academy.bit2me.com/que-es-usdc/
85

• Expansión. El petro, la criptomoneda de Venezuela cumple 3 años. 20 febrer 2021.

https://www.expansion.com/latinoamerica/2021/02/20/6030ee80468aebf27f8b45ca.ht
ml
• Wikipedia. Legality of bitcoin by country or territory. Agost 2020.
https://en.wikipedia.org/wiki/Legality_of_bitcoin_by_country_or_territory
Acceptació social de les criptomonedes:

• Nouriel Roubini. Capitalbolsa. La burbuja de los bitcoins es peor que la de los
tulipanes. 11 febrer 2021. https://www.bolsamania.com/capitalbolsa/noticias/gurus-
de-mercado/la-burbuja-de-los-bitcoin-es-peor-que-la-de-los-tulipanes--7810874.html
• El economista. Nassym Taleb asegura que el bitcoin no vale nada y que no hay
pruebas sobre la utilidad del bolckchain. 23 maig 2021.
https://www.eleconomista.es/mercados-cotizaciones/noticias/11289010/06/21/Taleb-
Cisne-Negro-Bitcoin-no-vale-nada-y-hay-pruebas-sobre-la-utilidad-de-
blockchain.html
• AEOC. ¿Tendrán las criptomonedas un uso más generalizado?
https://www.aecoc.es/innovation-hub-noticias/tendran-las-criptomonedas-un-uso-
mas-generalizado/
• Noemí Jansana. Bolsamanía. Las criptomonedas son como el crack de 2008 y
causaran la próxima crisis financera. 28 maig 2021.
https://www.bolsamania.com/noticias/criptodivisas/las-criptomonedas-son-como-el-
crack-de-2008-y-causaran-la-proxima-crisis-financiera--7955368.html
• Dennys Gónzalez. Criptotendencias. En el mundo ahora hay más de 16500 cajeros
automáticos de criptomonedas. https://www.criptotendencias.com/actualidad/en-el-
mundo-ahora-hay-mas-de-16-500-cajeros-automaticos-de-criptomonedas/
• EFE. Las criptomonedas han llegado para quedarse, según los economistas. 21
març 2021. https://www.efe.com/efe/espana/economia/las-criptomonedas-han-
llegado-para-quedarse-segun-los-economistas/10003-4493041
• El Economista. Rogoff, sobre el bitcoin y las criptomonedas: “Las autoridades tienen
que despertar antes de que sea tarde”. 6 maig 2021.
https://www.eleconomista.es/mercados-cotizaciones/noticias/11264125/06/21/Rogoff-
sobre-el-bitcoin-y-las-criptomonedas-Las-autoridades-tienen-que-despertar-antes-de-
que-sea-tarde.html
• Aleksi Räisä. Funspeople. Argumentos a favor y en contra del bitcoin. 19 març 2021.
https://fundspeople.com/es/argumentos-a-favor-y-en-contra-del-bitcoin/
86

• Mónica Mena. Statista. La adopción de las criptomonedas en el mundo. 23 març

2021. https://es.statista.com/grafico/18425/adopcion-de-las-criptomonedas-en-el-
mundo/
• Diego S. Adelantado. Emprendedores. Una empresa espanyola, detrás del Bizum de
las critomonedas. 4 juny 2021. https://www.emprendedores.es/gestion/bizum-
criptomonedas-bit2me/
• Mónica Mena. Statista. Bitcoin consume más electricidad que países enteros. 6 maig
2021. https://es.statista.com/grafico/18630/consumo-de-electricidad-anual-de-bitcoin/

Recursos tecnològics i d’informació vinculats a les

criptomonedes
Principals plataformes d’anàlisi de la capitalització de les criptomonedes:
• Coingecko: https://www.coingecko.com/
• Coinmarket: https://coinmarketcap.com/
Principals plataformes de compra i venda de criptomonedes:

• Kraken: https://www.kraken.com/
• Binance: https://www.binance.com/
• Coinbase: https://www.coinbase.com/
Localitzador de terminals BTM:

• Bitcoin ATM radar: https://coinatmradar.com/

Localitzador d’establiments a les principals ciutats del món que accepten Bitcoins:
• Coinmap radar: https://coinmap.org/view/#/map/40.43675672/-3.68728638/11

Comunitats i notícies d’actualitat amb relació a les criptomonedes i Bitcoin:
• Cointelegraph. The future of money. https://es.cointelegraph.com/
• Elbitcoin. Bitcoin en español. https://elbitcoin.org/
• DiarioBitcoin. https://www.diariobitcoin.com/

87

Canals de Youtube especialitzats en les criptomonedes i Bitcoin:

• Fun on the Ride:
https://www.youtube.com/channel/UCRzqHl5MGQ97NBfOPTS2Yrw
• David Bataglia: https://david-battaglia.com/
• Pablo Herreros: https://www.youtube.com/watch?v=gO3G0E3fkcI
• TreceBits: Redes sociales y tecnología.
https://www.youtube.com/watch?v=gisEllEwoPI

88

Erocaa PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Erocaa PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PREMIS A TREBALLS DE RECERCA DE LA UdL

per a l’estudiantat de batxillerat i cicles formatius de grau superior

Estudi de la funció de les criptomonedes en la societat

Eudald Roca Alsinet

Centre: Col·legi Claver de Lleida

Treball de Recerca de Batxillerat

Estudi de la funció de les criptomonedes en la societat

Autor: Eudald Roca Alsinet

Tutors: Maria José Agustí Pérez i David del Blanco Catalán

My interest in this research work is to explore and understand what cryptocurrencies

Imatge 1: Representació de la xarxa distribuïda blockchain. 20

Gràfic 1: Evolució del preu del Bitcoin de 2017 a 2021. 14

A tots vosaltres, moltíssimes gràcies.

L’objectiu social del meu Treball de Recerca de Batxillerat és apropar a la societat a

1.3. Problema i hipòtesi del Treball de Recerca

1.4. Metodologia del Treball de Recerca

1.5. Estructura de la memòria

compra i venda, aplicacions de serveis, radars de localització, vídeos de divulgació i

2. Com i quan sorgeixen les criptomonedes?

2.1. L’origen i l’evolució de les criptomonedes

Les criptomonedes utilitzen la criptografia per proporcionar un sistema de pagament

L'origen de les criptomonedes el trobem lligat al moviment Cyberpunk de la dècada

Bitcoin utilitza la funció criptogràfica SHA-256 la qual, juntament amb el protocol de

Gràfic 1: Evolució del preu del Bitcoin de 2017 a 2021.

En concret, el 21 d'abril de 2021 la capitalització de Bitcoin era de 1.039.495.560.566

Aquest treball se centra principalment en el Bitcoin, ja que com s’ha comentat és la

Gràfic 2: Criptomonedes amb major capitalització del mercat.

Una diferència important entre Bitcoin i la resta de criptomonedes, és que el nombre

Actualment hi ha més de 18,6 milions de Bitcoin en circulació, però aquest nombre

2.2. La funció de les criptomonedes

Els diners fiduciaris es basen en la fe o la confiança de la comunitat, és a dir, no

de la capitalització de les diferents criptomonedes, establir el seu valor de mercat a partir

D’altra banda, CoinGecko i CoinMarketCap són plataformes digitals que no ofereixen

Per definició, la reserva de valor la compleixen aquells actius o mitjans de pagament

En aquest sentit, si considerem Bitcoin, la moneda digital amb més capitalització,

2.3. Popularitat de les criptomonedes

Volem destacar que la popularitat de les criptomonedes i de la tecnologia blockchain

Des de la perspectiva de les institucions, el Deutsche Bank ha avisat que el Bitcoin i

En una enquesta realitzada a nivell mundial el desembre de 20205, es va estimar que

3 Font de les afirmacions del Deutsche Bank: http://www.eleconomista.es/tags/Fed/1075

4 Dades disponibles a wikipedia:

Gràfic 3: Ús de criptomonedes. Enquesta setembre 2021.

3. Què són les criptomonedes?

3.1. La base tecnològica de les criptomonedes

La blockchain o cadena de blocs és la principal tecnologia utilitzada per gestionar les

Imatge 1: Representació de la xarxa distribuïda blockchain.

De manera intuïtiva, la blockchain és com un llibre de comptabilitat que es troba

Cada un dels nodes de la xarxa replica (duplica) completament la base de dades en

La característica que marca la diferència entre blockchain i altres sistemes distribuïts

En conclusió la tecnologia blockchain reemplaça la confiança entre les dues parts

3.2. Com funcionen Bitcoin, Ethereum i Ripple?

Imatge 2: Logotip de Bitcoin.

Gràfic 4: Les 34 etapes de recompensa o halving per al Bitcoin.

A més, el sistema s'ajusta de forma regular per augmentar o disminuir la dificultat de

En definitiva, Nakamoto va dissenyar el sistema de mineria de moneda digital més

• Un cop validat el resultat, el propietari del node rep com a recompensa un

Imatge 3: Logotip d’Ethereum.

Ethereum és una plataforma pública de cadena de blocs de codi de programació

Imatge 4: Logotip de Ripple.

En lloc de competir amb Bitcoin i Ethereum, Ripple es posiciona com un complement

3.3. Compra i venda de criptomonedes

El preu de totes les criptomonedes es calcula basant-se en els nivells d'oferta i

La compra i venda de criptomonedes es realitza mitjançant una plataforma de canvi