TR Aniol Morales

Evolució de
la contaminació
per microorganismes
al metro de Barcelona
Aniol Morales Ezquerra
Institut Dr Puigvert
Promoció 2021-2023
15.11.2022
AGRAÏMENTS
Abans de començar m’agradaria donar les gràcies a totes les persones que han fet
possible que aquest treball de recerca es donés a terme.
M'agradaria agrair al meu tutor del treball de recerca que ha fet un gran esforç per
guiar-me i ajudar-me durant tot aquest treball, que fins i tot després de proposar-li un
canvi de treball em va donar suport, no em va deixar sol en cap moment. Moltes
gràcies, Ivan Sangenís Tura.
Per últim, m'agradaria agrair a tots els meus companys que m'han oferit la seva
ajuda quan necessitava un cop de mà amb com havia de redactar un paràgraf o
com havia de posar un peu de pàgina. Moltes gràcies a tots.
ENGLISH ABSTRACT
Microbiology has become of great importance in the field of medicine.
medicine. The administration of subway cleaning is a very important part of our
society, since around 400,000 people use public transport and if not properly cleaned
it could trigger a biological disaster.
Based on the interest in molecular biology and its differential characteristics, the aim
was to find out as much detail as possible about the efficiency of subway cleaning.
The objective of this research work is to observe the efficiency of the subway
cleaning, the hypothesis of this research work is that the subway cleaning is not
efficient.
The work presents the steps to create a culture medium, these solutions are
poached and placed in Petri dishes for the collection of samples in the subway.
As a conclusion, it has been demonstrated that the cleaning of the subway is not
really effective and a new disinfection method should be tried, such as disinfection
by means of ozone, which is being newly implemented in public transport.
This study contributes to the fact that people are informed about the biological
hazards of using the subway and whether the subway cleaning is as good as
expected.
Keywords: Efficiency, cleaning, subway, culture, microorganisms.
1
ABSTRACT CATALÀ
La microbiologia ha esdevingut de gran importància en l'àmbit de la medicina.
L'administració de la neteja del metro és una part molt important en la nostra
societat, ja que a la vora de 400.000 persones utilitzen el transport públic i si no es
netegen bé podria desencadenar un desastre biològic.
Partint de l'interès per la biologia molecular i les seves característiques diferencials,

s'ha plantejat conèixer els màxims detalls possibles sobre l'eficiència de la neteja del
metro.
L'objectiu d'aquest treball de recerca és observar l'eficiència de la neteja del metro,

mentre que la hipòtesi d'aquest treball de recerca és veure si l’evolució de la
població bacteriana al metro es dependent a les hores que passen després de la
neteja.
El treball presenta els passos per crear un medi de cultiu, aquestes dissolucions són
escalfades i abocades a unes plaques de Petri per a la recollida de mostres al
metro.
Com a conclusions ha quedat demostrat que la neteja del metro no és realment

efectiva i haurien de provar un nou mètode de desinfecció com podria ser, la
desinfecció mitjançant l'ozó, que s'està implementant novedosament en el transport
públic.
Aquest estudi contribueix al fet que la gent estigui informada dels perills biològics
d'utilitzar el metro i de si la neteja del metro és prou bona com s'espera.
Paraules clau: Eficiència, neteja, metro, cultiu, microorganismes
2
INDEX
1.INTRODUCCIÓ AL TEMA 5
1.1 Justificació 5
1.2 Objectius i hipòtesis 6
2. Metodologia de la recerca 7
3. Marc teòric 8
3.1 Possibles contaminants biològics 8
3.1.1 Bacteris 8
3.1.1.1 Clasificació dels bacteris 9
3.1.1.2 Estructura 10
3.1.1.2.1 Càpsula bacteriana 10
3.1.1.2.2 Paret bacteriana 11
3.1.1.2.3 Membrana plasmàtica 11
3.1.1.2.4 Ribosomas 12
3.1.1.2.5 Inclusions 12
3.1.1.2.6 Cromosoma bacterià 13
3.1.1.2.7 Estructures delimitades per parets proteiques 13
3.1.1.2.8 Estructures membranoses intracitoplasmàtiques 14
3.1.1.2.9 Flagels 14
3.1.1.3 Fisiologia bacteriana 14
3.1.1.3.1 Les funcions de nutrició 15
3.1.1.3.2 Les funcions de relació 16
3.1.1.4 Les fases de creixement bacterià 17
3.1.1.5 Tipus de bacteris 18
3.1.1.5.1 Bacteris porprats i verds 18
3.1.1.5.2 Cianobacteris 19
3.1.1.5.3 Bacteris nitrificants 20
3.1.1.5.4 Bacteris fixadors de nitrogen 20
3.1.1.5.5 Bacteris entèrics 20
3.1.1.5.6 Espiroquetes 20
3.1.2 Fongs 21
3.1.2.1 Característiques 22
3.1.2.2 Tipus de fongs 23
3.1.2.2.1 Basidiomicets (Basidiomycota) 23
3.1.2.2.2 Ascomicets (Ascomycota) 24
3.1.2.2.3 Glomeromicets (Glomeromycota) 24
3.1.2.2.4 Zigomicets (Zygomycota) 25
3.1.3 Els Virus 27
3.1.3.1 Estructura 27
3
3.1.3.2 Cicle reproductiu dels virus 29
3.2 Malalties que podries contraure al metro 34
3.2.1 Ántrax (Bacillus anthracis) 34
3.2.1.1 Com poden les persones contreure l’àntrax? 34
3.2.1.2 Tipus d’àntrax 35
3.2.2 Meningitis (Streptococcus suis) 37
3.2.3 Bacteri Resistent Als Antibiòtics (Acinetobacter baumannii) 39
3.2.4 Intoxicació alimentària (Bacillus cereus/thuringiensis) 40
3.3 Eines de neteja del metro 42
3.3.2 Desinfectants 42
3.3.2.1 Que és la desinfecció 43
3.3.2.2 Composició i característiques dels diferents desinfectants 43
3.3.2.2.1 Alcohol etílic i isopropílic 43
3.3.2.2.2 Hipoclorit de sodi o llexiu 44
3.3.2.2.3 L’ozó 45
4.PART EXPERIMENTAL 46
4.1 Preparació del medi de cultiu 46
4.2 Metodologia Experiment erroni 49
4.2 Resultats de l’experiment erroni 49
4.3 Conclusions experiment erroni 50
4.4 Metodologia segon experiment 50
4.5 Resultats segon experiment 51
4.6 Anàlisi dels resultats 57
5. Conclusió 64
6. Webgràfia i bibliogràfia 65
6.1 WEBS 65
6.1 LLibres 67
7. Annexos 68
7.1 Annex 1 Mostres congelades 68
7.1 Annex 2 Àrees geogebra 70
4
1.INTRODUCCIÓ AL TEMA
1.1 Justificació
El treball de recerca té com a finalitat que els alumnes aprenguem a investigar, a
descobrir sobre qualsevol tema i que el fem nostre amb el munt d'idees que tinguem
al cap. Però portar, tot això a la pràctica és molt més complicat del que ens podem
imaginar, sobretot pel que fa a l'elecció del tema.
Des de l'inici del curs jo tenia molt clar el que volia fer, en un primer moment vaig
decidir fer el treball de recerca sobre la química a la cuina, ja que m'agradava molt la
química, en aquell moment tenia clar que la carrera que volia estudiar era química.
Vaig escollir la proposta d'escollir el treball de recerca sobre la química a la cuina
d'una llista que ens van passar al principi de curs.
Més o menys a la meitat del curs em vaig adonar que el que realment
m'apassionava era la investigació, després d'una visita al centre d'investigació
contra la leucèmia del Josep Carreres, seguidament em vaig informar i em vaig
adonar que jo realment volia fer un treball de recerca amb una part experimental ben
marcada i pautada, llavors després d'un temps vaig decidir descartar aquest treball
de recerca perquè jo realment volia investigar, volia descobrir coses que no eren
evidents, volia aprendre sobre nous temes dels quals no estava informat. Però no
sabia quin tema decidir, enmig d'un dilema moral el meu tutor del treball de recerca
em va suggerir l'opció de fer-lo sobre l'eficiència de la neteja del metro de
Barcelona, em va dir que mitjançant un experiment podríem deduir si la neteja del
metro és realment eficient, i em va convèncer. Aquest treball de recerca es relaciona
amb l’objectiu de desembolupament sostenible de la salut i el benestar, perquè
l’objectiu d’aquest treball de recerca es veure si la neteja del metro és efectiva.
5
1.2 Objectius i hipòtesis
Aquest treball es pot dividir en tres blocs ben diferenciats. El primer és el fonament
teòric on s’expliquen convenientment els conceptes necessaris per entendre la
segona part de la recerca: La part experimental o treball de camp. Tota aquesta
recerca part d’una pregunta: És realment eficient la neteja del metro? Per
aconseguir respondre a aquesta pregunta s’ha plantejat un objectiu molt clar.
L’objectiu que es vol observar en aquest treball de recerca és si la neteja del metro
es realment efectiva, per aconseguir el meu objectiu faré una recerca bibliogràfica
en la que aprendré que son els microorganismes, els tipus de contaminants
biològics que podria haber al metro, les malalties que podries contraure i les eines
de neteja del metro.
Per a desenvolupar aquest treball obtindré informació de diferents llibres, de pàgines

web o d’articles escrits per professionals.
Intentaré recollir dades d’articles, pàgines web…, actuals, escrits fa poc, ja que la
informació serà més recent i s’haurà pogut investigar molt més que en altres articles
o pàgines web escrites fa 20 anys.
L’hipòtesi d’aquest estudi sobre l’evolució dels microorganimes al metro de

Barcelona es la seguent: “L’evolució de la població bacteriana al metro és
dependent a les hores que passen després de la neteja”
La tria d’aquesta hipòtesi esta basada en l’observació de la quantitat de brutícia que
hi ha al metro segons la meva percepció.
6
2. Metodologia de la recerca
El meu treball de recerca s’ha realitzat seguint el mètode científic que es basa en
aquest punts:
7
3. Marc teòric
3.1 Possibles contaminants biològics

Els contaminants biològics són els microorganismes i endoparásits humans
susceptibles d'originar qualsevol tipus d'infecció, al·lèrgia o toxicitat. Els
contaminants biològics són éssers vius, amb un determinat cicle de vida que, en
penetrar en l'ésser humà, ocasionen malalties de tipus infecciós o parasitari.
Al metro viuen i es mouen alguns tipus d’aquests com els bacteris, fongs,virus…
3.1.1 Bacteris
Els bacteris són un tipus de microorganismes caracteritzats per estar formats per
una única cèl·lula procariota. Són la forma de vida més simple i antiga que es
coneix. Existeixen evidències fòssils de fa uns 3.500 milions d’anys. A més a més,
són els organismes més diversos i nombrosos al nostre planeta. Actualment,
s’estima que existeixen unes 2000 espècies de bacteris. També es sap que els
bacteris habiten a gairebé la major part de la Terra, encara que siguin ambients
extrems.
La cèl·lula procariota (de pro, “abans de”, i carion, “nucli”) té una estructura molt més
senzilla que la cèl·lula eucariota (de eu, “vertader”, i carion, de “nucli”). Això es deu a
que la cèl·lula eucariota té un origen procariota. Avui en dia, es creu que un grup
d’organismes procariotes es van unir per endosimbiosi1 i després de complexos
processos i molt de temps es va crear la primera cèl·lula eucariota. Les principals
diferències són que la cèl·lula procariota té una mida molt més reduïda i no té un
nucli diferenciat. El seu material genètic està format per un dúplex d’ADN circular
que es troba escampat pel citoplasma.
1
Endosimbiosi:L'endosimbiosi és qualsevol relació simbiòtica en què un simbiont viu dins dels teixits
d'un altre, ja sigui dins de les cèl·lules o extracel·lularment.
8
3.1.1.1 Clasificació dels bacteris
Hi han molts tipus de bacteris però es poden agrupar en 3 grans categories.
-Segons la seva morfologia:
● Bacils: De formes allargades, com a barres microscòpiques. També es poden
trobar bacils en grups de dos o formant filaments.
● Cocos: De formes esfèriques o rodones. Els bacteris tipus coco també poden
presentar-se en parells (diplococs), en grups de quatre (tetracocs), en
cadenes (estreptococs) i en agrupacions irregulars o raïms (estafilococs).
També poden tenir formes helicoidals.
● Poden ser: vibrios, de forma de coma i lleugerament corbats; espirilos, de
manera helicoidal rígida o de tirabuixó; o espiroquetes, en forma de tirabuixó
flexible.
Imatge 1: Clasificació dels bacteris2

-També es poden agrupar segons la composició de la seva paret cel·lular:
● Bacteris gram positives: Adquireixen un color violaci o blavós quan s'empra
el tint cristall violeta, a causa de la presència d'una paret cel·lular engrossida.
● Bacteris gram negatives. Prenen un color rosat o vermell quan s'empra el tint
cristall violeta, a causa de la presència d'una paret cel·lular prima.
Imatge 2: Estructura bacteries gram + gram -3 Imatge 3: Color bacteries gram + gram - 4
2
Tema estructura bacteriana (2)(1) (slideshare.net)
3
estrucutra bacteries gram + i gram-
4
https://plustatic.com/674/conversions/tincion-gram-social.jpg
9
3.1.1.2 Estructura
L'estructura unicel·lular bacteriana sol ser bastant simple. Els bacteris estan formats
per una única cèl·lula sense una membrana que delimita el nucli cel·lular i gairebé
sense orgànuls definits, però amb un nucleoide i una paret cel·lular de peptidoglicà
que recobreix la cèl·lula per fora de la membrana plasmàtica. A més, sovint
posseeixen pili o flagels per a desplaçar-se. Alguns bacteris també presenten
càpsula, una estructura rígida de protecció que es troba per fora de la paret cel·lular.
Dispersos en el citoplasma bacterià es troben els ribosomes, també sol haver-hi

plasmidis i petits vacúols. Alguns bacteris presenten compartiments procariotes,
primitius orgànuls envoltats per plegaments de la membrana plasmàtica cap al
citoplasma.
Imatge 4: Estructura bacteriana5
3.1.1.2.1 Càpsula bacteriana

La càpsula és una capa mucosa de polisacàrids que envolta la paret bacteriana i
que només presenten alguns bacteris.
Té una mida molt variable entre 100 i 400 A, els seus principals components són
polímers de glucosa i d'àcid glucurònic.
Quasi tots els bacteris gramnegatius que són patògens tenen càpsula, encara que
per mitjà d'una mutació poden perdre aquesta característica.
5
https://concepto.de/wp-content/uploads/2018/09/celula-estructura-e1596849268980.png
10
Les seves funcions són:
-Dificulta que els anticossos i les cèl·lules fagocítiques els reconeguin i els
destrueixin
-Permeten l'adhesió dels bacteris a les cèl·lules de l'hoste i l'adhesió de les cèl·lules
filles entre si, de manera que afavoreixin la formació de colònies.
-Intervenen en els processos d'intercanvi de l'aigua, ions i substàncies nutritives.
-Actuen com un mecanisme de defensa davant de la dessecació del medi.
3.1.1.2.2 Paret bacteriana

La paret cel·lular bacteriana és una estructura complexa i semirígida, encarregada
d'atorgar-li protecció i forma als bacteris. Estructuralment, està composta per una
molècula anomenada peptidoglicà6. A més de la protecció davant els canvis de
pressions, la paret bacteriana proveeix un lloc d'ancoratge per a estructures com a
flagels o pilis i defineix diverses propietats relacionades amb la virulència i la
motilitat de la cèl·lula.
Funcions biològiques de la paret cel·lular bacteriana:

-La funció principal de la paret cel·lular en els bacteris és atorgar protecció a la
cèl·lula, funcionant com una espècie d'exoesquelet (com el dels artròpodes).
-Rigidesa i forma, gràcies a les seves propietats de rigidesa, la paret contribueix a
donar-li forma al bacteri. És per això que podem diferenciar entre diverses formes de
bacteris segons aquest element, i podem utilitzar aquesta característica per a
establir una classificació basada en les morfologies més comunes (cocos o bacils,
entre altres).
3.1.1.2.3 Membrana plasmàtica

La membrana plasmàtica, també anomenada membrana cel·lular, es troba en totes
les cèl·lules i separa l'interior de la cèl·lula de l'ambient exterior. En bacteris i en
cèl·lules de plantes, hi ha també una paret cel·lular que s'uneix a la membrana
plasmàtica en la superfície exterior. La membrana plasmàtica es compon d'una
bicapa lipídica que és semipermeable. La membrana plasmàtica regula el transport
de materials que entren i surten de la cèl·lula.
6
Peptidoglicà:El peptidoglicà és un heteropolímer format per monosacàrids i aminoàcids que esdevé
el component principal de la paret bacteriana
11
La membrana plasmàtica protegeix la cèl·lula. També proporciona un entorn estable
dins de la cèl·lula. Aquesta membrana té diverses funcions diferents. Una d'elles és
el transport de nutrients dins de la cèl·lula i una altra és el transport de substàncies
tòxiques fos de la cèl·lula. La membrana plasmàtica té proteïnes que li permet
interactuar amb altres cèl·lules. Aquestes proteïnes poden ser glicoproteïnes, cosa
que significa que hi ha un sucre i una fracció proteica, o poden ser també
lipoproteïnes, cosa que significa que hi ha un greix i una proteïna. Aquestes
proteïnes que es troben fora de la membrana plasmàtica permeten a les cèl·lules
interactuar amb altres cèl·lules.
3.1.1.2.4 Ribosomas
Els ribosomes són orgànuls cel·lulars que es troben disposats en el citoplasma dins
de la cèl·lula, tant eucariota com procariota. Són abundants en totes les cèl·lules. En
eritròcits sanguinis es presenten molt pocs i s'absenten en espermatozoides
madurs. Algunes de les característiques dels ribosomes són:
-Tenen forma globular i no tenen membrana.
-Són part de la maquinària cel·lular per a fabricar proteïnes, començant el procés
amb una molècula d'informació genètica i traduint-la a una altra perquè aquesta
informació es materialitzi.
-La seva composició es basa en ARN ribosòmic, d'aquí el seu nom. A més, també
estan composts per varies proteïnes ribosòmiques.
Els ribosomes són els encarregats de produir les proteïnes i participen en el control
genètic de la cèl·lula. Per a això, el ribosoma segueix els següents passos:
1.Obté i llegeix la informació de l'ARN missatger.
2.Tradueix aquesta informació a una seqüència d'aminoàcids.
3.Es creen els blocs que formen a les proteïnes, que no s'acomoden a l'atzar, sinó
que succeeix de manera predeterminada i ordenada..
3.1.1.2.5 Inclusions
-Les inclusions són grànuls de reserva nutritiva de diversos tipus de substàncies que
el bacteri sintetitza en moments d'abundància d'aliments, o bé són residus del seu
metabolisme. Aquestes inclusions estan disperses pel citoplasma i no tenen
12
membrana que les aïlli del medi intern. Les substàncies que formen grànuls són
polisacàrids (midó, glicogen), lípids (triacilglicèrids, cèrids) i volutina (sofre).
3.1.1.2.6 Cromosoma bacterià

El cromosoma bacterià difereix del genoma bacterià. L'estructura del cromosoma
bacterià té un fort vincle de proteïna-ADN-ARN que pot diferir en disposició,
contingut d'ADN, dimensions, i condicions relacionades amb el creixement. D'altra
banda, un genoma és el portador d'informació genètica per a un organisme.
Els cromosomes dels bacteris tenen citoplasma clar. Les proteïnes tenen estructures
similars a les histones que recobreixen l'ADN de doble hèlix en el nucleoide. Molts
bacteris poden tenir cromosomes de forma circular, de gran grandària i únics, però
no és el mateix per a tots els bacteris.També pot presentar plasmidis,que són petites
molècules de material genètic amb capacitat de replicació autònoma. Quan aquests
plasmidis s’integren en el cromosoma bacterià, passen a anomenar-se episomes.
Imatge 5: Episomes7
3.1.1.2.7 Estructures delimitades per parets proteiques

Els clorosomes, que es poden trobar en bacteris fotosintètics verds, tenen la funció
de fer la fotosíntesi sense desprendre oxigen. Un altre exemple d’estructura
delimitada per una membrana rígida constituïda de proteïnes són els vacúols de
7
plasmidio adn cromosomico - Bing images
13
gas, que contenen gasos perquè puguin flotar, una característica molt important per
als bacteris fotosintètics. Els carboxisomes conten un enzim anomenat Rubisco amb
la capacitat d’incorporar diòxid de carboni dins de la matèria orgànica. Aquesta
estructura es troba sobretot en els bacteris nitrificants i cianobacteris. Finalment, els
magnetosomes, delimitats per una paret proteica, contenen cristalls perquè els
bacteris puguin orientar-se, sobretot en el cas dels bacteris flagel·lats aquàtics.
3.1.1.2.8 Estructures membranoses intracitoplasmàtiques

Una altra característica de l’estructura dels bacteris és la presència de mesosomes,
que són unes invaginacions semicirculars que es formen a la membrana bacteriana i
que permeten la respiració cel·lular i produeixen energia. A més a més augmenten
la longitud de la membrana plasmàtica. Una altra estructura intracitoplasmàtica són
els cromatòfors, que són invaginacions de la membrana plasmàtica que contenen
pigments fotosintètics. Els cromatòfors són exclusius dels bacteris fotosintètics
porprats. Els tilacoides són sàculs separats de la membrana plasmàtica que
presenten els cianobacteris i la seva funció és realitzar la fotosíntesi desprenent
oxigen.
3.1.1.2.9 Flagels
Els flagels són prolongacions fines amb una longitud que pot ser diverses vegades
més gran que la dels bacteris. N'hi pot haver entre un i cent. Segons la situació dels
flagels, els bacteris poden ser monòtric, lofòtrics, amfítrics, perítrics.
En els flagels bacterians es distingeixen dues parts: la zona basal i la tija, la zona
basal està constituïda pel cos basal i el colze, tots dos formats per proteïnes.
El flagel té un gruix que oscil·la entre els 100 i 200A conté un nombre variable de
fibres trenades constituïdes per molècules de la proteïna flagel·lina.
3.1.1.3 Fisiologia bacteriana

Per conèixer la fisiologia dels bacteris, és necessari estudiar-los al laboratori amb
cultius especialitzats, formats per una dissolució aquosa que conté sals minerals i
14
nutrients orgànics, com per exemple, monosacàrids, àcids grassos… Aquest cultiu
conté tots els elements que un bacteri necessita per al seu correcte
desenvolupament, creixement i funcionament. Aquests medis de cultiu poden ser
líquids o sòlids.
En el cas que el medi de cultiu sigui líquid, es prepara en tubs d’assaig on

s’introdueix el bacteri que es vol cultivar. En els medis de cultiu en estat de gel, s’hi
afegeix una substància gelificant perquè quedi en estat semisòlid.
Imatge 6: Fisiologia bacteriana8
Els bacteris realitzen les tres funcions bàsiques que qualsevol ésser viu duu a
terme: la funció de nutrició, relació i reproducció.
3.1.1.3.1 Les funcions de nutrició

Tenen la característica de què poden dur a terme tots els tipus de metabolismes que
existeixen, i fins i tot, alguns bacteris poden arribar a tenir dos tipus de
metabolismes diferents. Hi ha quatre tipus de bacteris segons el seu metabolisme:
● Els fotoautòtrofs: tenen la capacitat de prendre fotons de la llum del Sol com
a font d'energia.
8
https://th.bing.com/th/id/OIP.UJJSUTUPKfpunxKtZJJ_cQHaFC?pid=ImgDet&w=768&h=523&rs=1
15
● Els fotoheteròtrofs: que requereixen energia lluminosa i hidrats de carboni per
a dur a terme el seu metabolisme.
● Els quimioautòtrofs: que són capaços d'utilitzar compostos inorgànics per
obtenir energia i utilitzar-la en el metabolisme respiratori.
● Els quimioheteròtrofs: que s’alimenten de matèria orgànica, amb la que
obtenen l’energia per a dur a terme tots els processos vitals.
3.1.1.3.2 Les funcions de relació

Gràcies a moviments de contracció i dilatació, a més a més de l’ajuda dels flagels i
de la reptació sobre espais sòlids, els bacteris són capaços de moure’s. Aquest
moviment també pot estar produït per estímuls lluminosos o químics que el bacteri
rep.
Una de les respostes més comunes dels bacteris és la formació d’espores, mitjans
de resistència. Per exemple, en el cas dels bacteris que viuen al terra, algunes
vegades el medi en el qual es troben resulta agressiu per ells i és per això que
redueixen el seu metabolisme i protegeixen la seva informació genètica formant una
coberta anomenada endòspora. Llavors, la resta de l’estructura bacteriana
desapareix i l’endòspora queda lliure en el medi i es converteix en una exòspora.
Aquesta, és capaç de sobreviure en condicions extremes. Quan aquestes exòspores
tornen a estar en condicions normals i estables, germinen i tornen a donar lloc a un
bacteri.
Imatge 7: Procès de formació d’una exòspora9
9
Font:Llibre biologia santillana 2022
16
3.1.1.3.3 Les funcions de reproducció
Els bacteris es reprodueixen de manera asexual mitjançant la bipartició o fissió
binària. Gràcies a aquest tipus de reproducció que tenen, s’obtenen bacteris fills
genèticament idèntics al progenitor, és a dir, clons.
Hi ha altres mecanismes mitjançant els quals els bacteris es reprodueixen, com són
els parasexuals, que el que fan és intercanviar informació genètica amb altres
bacteris, siguin de la seva mateixa espècie o diferent. Es distingeixen tres
mecanismes d’intercanvi genètic:
• Conjugació: és un procés en el qual un bacteri (donador), mitjançant un pèl
sexual, transmet informació genètica seva, a un altre bacteri, que es converteix en el
receptor. El bacteri que transmet aquesta informació genètica, conté uns tipus de
plasmidis F que contenen informació per al correcte desenvolupament del pèl
sexual. Per això distingim dos tipus de bacteris, els que tenen plasmidis F, són F+ i
els que no en tenen són F-. Aquests plasmidis F, s’autodupliquen, i per tant, en un
cultiu de bacteris, la gran majoria d’aquests s’acaben convertint en bacteris F+
Imatge 8: Transmissió d’informació genètica de bacteris10
3.1.1.4 Les fases de creixement bacterià
Durant la duplicació dels bacteris, es produeixen diferents fases on el nombre de

bacteris varia considerablement, és per això, que es produeix una corba de
creixement bacterià que es pot dividir en quatre fases diferents:
● Fase lag: en aquesta fase el creixement dels bacteris és lent, ja que les
cèl·lules es troben en un medi nou i desconegut i s’estan adaptant
fisiològicament.
● Fase exponencial: en aquesta fase el creixement dels bacteris va augmentant
i cada divisió cel·lular produeix una duplicació del nombre de cèl·lules.
10
Llibre biologia santillana 2022
17
● Fase estacionària: el nombre de bacteris no augmenta en aquesta fase, ja
que tot i que van apareixent noves cèl·lules, també van morint les més velles.
A més a més, la taxa de creixement pot disminuir per la falta de nutrients
essencials per al correcte desenvolupament dels bacteris i també a l'excés de
residus tòxics.
● Fase de mort: en aquesta fase la taxa de mortalitat bacteriana supera a la

taxa de creixement i per tant arriba un moment en el qual ja no queden
bacteris vius.
Imatge 9: Gràfica de les fases del creixement bacteria11
3.1.1.5 Tipus de bacteris

Segons les característiques fisiològiques i nutricionals els bacteris es distingeixen en
diferents grups
3.1.1.5.1 Bacteris porprats i verds
Aquests tipus de bacteris contenen bacterioclorofil·la, fet que els converteix en

bacteris fotosintètics. Tan sols tenen un tipus de sistema, el fotosistema I i per tant
no generen oxigen. Aquest fotosistema, depenent de quin tipus de bacteris siguin,
es trobarà en un lloc o en un altre, per exemple, en el cas dels bacteris porprats, es
troba en sistemes membranosos, mentre que en els bacteris verds, es troba en els
11
Fases creixement bacterià
18
clorosomes. Fenotípicament, són porprats a causa de la combinació de la
bacterioclorofil·la amb els carotenoides.
Hi han dos grups principals:
-Bacteris porpres i verds del sofre:
● Utilitzen el H2S com a donador d'electrons.
● Són autòtrofs: utilitzen el CO2 com a font principal de carboni.
-Bacteris porpres i verds no sulfuris:
● Utilitzen compostos orgànics com a donadors d'electrons.
● Són heteròtrofs: utilitzen carboni orgànic com a font de carboni.
3.1.1.5.2 Cianobacteris
Són un tipus de bacteris fotosintètics aerobis que també reben el nom de cianofícies
o algues verdes blavoses. Dins del seu organisme, presenten clorofil·la A i
ficocianina. La seva paret cel·lular és molt semblant a la dels bacteris gram-. Pel que
fa a la part estructural dels cianobacteris, presenten centroplasma, una regió
translúcida situada on hi ha el material genètic del bacteri, a més a més de
cromoplasma, una zona perifèrica on hi ha sàculs on s’emmagatzemen els pigments
fotosintètics i també hi ha carboxisomes. Aquests cianobacteris es nodreixen
mitjançant la fotosíntesi, que es duu a terme als sàculs del cromoplasma, utilitzant
els hidrògens de l’aigua i desprenent oxigen, i per això, una de les suposicions a la
que s’ha arribat per saber com va crear-se l’oxigen a la Terra, és que va ser gràcies
a l’activitat dels cianobacteris. Aquest tipus de bacteri és capaç d’adaptar-se a
moltes situacions mediambientals, tot i que la majoria d’ells són aquàtics.
Imatge 10: Estructura cianobacteriana12
12
Estructures cianobateries
19
3.1.1.5.3 Bacteris nitrificants
Aquest tipus de bacteris són capaços de formar compostos orgànics per l’energia
alliberada en l’oxidació de compostos amb nitrogen, per tant, són bacteris
quimioautòtrofs. Dins dels bacteris nitrificants, s’hi poden distingir dos tipus: els
oxidants de l’amoni i els oxidants de nitrits.
3.1.1.5.4 Bacteris fixadors de nitrogen

Aquest tipus de bacteris són del tipus gram- i són aerobis amb la capacitat de fixar el
nitrogen de l'atmosfera. Generalment, el seu hàbitat és el sòl. Un exemple d’aquest
tipus de bacteris són els Rhizobium, que fixen el nitrogen de les arrels de les
lleguminoses. Quan aquest bacteri troba l’arrel d’una lleguminosa, penetra fins al
centre de l’arrel d’aquesta, i forma un nòdul visible exteriorment. El bacteri dóna
nitrogen a la planta, i ell rep glúcids, proteïnes i oxigen..
3.1.1.5.5 Bacteris entèrics

Els bacteris entèrics són molt necessaris per als humans, viuen als intestins i ajuden
a la formació d’excrements, per aquest motiu, s’anomenen microbiota intestinal.
S’alimenten de la matèria orgànica dels intestins i oxiden la glucosa. Normalment,
l’espècie més comuna és Escherichia coli i la majoria són del tipus gram-. Tot i que
aquests tipus de bacteris són beneficiosos per al cos humà, alguns poden comportar
algunes complicacions perquè en determinades condicions poden arribar a ser
patògens, com la Salmonella.
3.1.1.5.6 Espiroquetes
Les espiroquetes, fenotípicament, són bacteris prims i llargs, amb unes fibril·les
internes que ajuden en el moviment del bacteri. Normalment, el seu hàbitat és el
medi aquàtic, i això comporta que, de vegades, produeixin malalties als humans i als
animals.
3.1.1.5.7 Bacteris de l’àcid làctic

Són bacteris del tipus gram+, anaeròbics, que oxiden glicogen i produeixen àcid
làctic. Són molt comuns en els productes que estan el procés de fermentació o
també en el sistema digestiu de l'ésser humà. Normalment, no presenten problemes,
ja que la gran majoria no són patògens.
20
3.1.1.5.8 Micoplasmes
A diferència dels altres bacteris, els micoplasmes no tenen paret bacteriana, però sí
esterols, un tipus de lípid. Són bacteris molt petits i en forma de cocs. La gran
majoria dels micoplasmes són patògens per a les plantes i els humans.
3.1.2 Fongs
Els fongs són organismes eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars de tipus tal·lus
(és un cos vegetatiu no diferenciat en arrel, tija o fulles, i format per teixits poc
diferenciats), que s'alimenten de matèria orgànica (heteròtrofs) mitjançant digestió
externa.
Els fongs pluricel·lulars estan constituïts per una xarxa d'estructures tubulars
anomenades hifes que constitueixen en conjunt el que es coneix com miceli. A
treves de les hifes es desplacen lliurement per tot l'organisme el contingut del
citoplasma,incloent-hi els nuclis. Els fongs superiors, els fongs superiors a partir del
miceli subterrani s'origina un òrgan reproductor aeri anomenat bolet, en el qual es
pot distingir el pau i el barret.
Els fongs es nodreixen mitjançant la digestió externa i, per tant, precisen en llocs en
molta matèria orgànica i aigua. Per això viuen en llocs humits i sense necessitat de
llum. Segons el tipus de matèria orgànica que consumeixen es distingeixen 3 tipus
de fongs:
● Sapròfits: Es nodreixen de matèria orgànica en descomposició, com per

exemple els xampinyons
● Paràsits: Es nodreixen de matèria orgànica d'organismes vius. Produeixen
malalties i plagues. Per exemple el rovell, el carbó i la banya de sègol que
ataquen als cereals, el míldiu de la vinya i els fongs de les tinyes com el "peu
d'atleta".
● Simbionts: Es nodreixen de la matèria orgànica produïda per altres
organismes vius als quals viuen associats beneficiant-se mútuament, que
s'anomena simbiosi. És el cas dels fongs dels líquens (simbiosi d'algues amb
21
els fongs) i dels fongs de les micorrizes (simbiosi entre fongs i arrels de
plantes)
Els fongs unicel·lulars es reprodueixen asexualment per gemmació (cèl·lula filla neix
a manera de protuberància sobre la cèl·lula mare), els pluricel·lulars es
reprodueixen asexualment per espores genèticament idèntiques al seu progenitor
que apareixen en l'extrem d'unes hifes especials, o bé sexualment per un altre tipus
d'espores genèticament diferents del progenitor i diferents entre si. En alguns fongs
la floridura del pa s'alterna la reproducció sexual amb l'asexual. Això s'anomena
reproducció alternant.
Imatge 11: Reproducció dels fongs13
3.1.2.1 Característiques
● Les cèl·lules dels fongs posseeixen una paret cel·lular està composta de
quitina, la mateixa substància que empren molts animals per a les seves
cobertes i closques.
● Poden ser unicel·lulars i microscòpics, o pluricel·lulars i macroscòpics,
depenent de l'espècie, i habitar hàbitats molt diferents, terrestres o
submarins, o també parasitar els cossos de plantes i animals.
● Generalment ocupen un nínxol ecològic descomponedor, és a dir, detritófago,
ajuden a descompondre la matèria orgànica de deixalla.
13
Reproducció
22
● Solen formar associacions simbiòtiques amb algues i plantes, donant origen
així als líquenes.
● Serveixen d'aliment a nombroses espècies d'animals, inclosos els éssers
humans.
3.1.2.2 Tipus de fongs

La classificació dels fongs ha variat molt en el temps, a mesura que es coneix més i
millor sobre aquests éssers vius tan peculiars. En general, es diferencien els
següents cinc grans tipus de fongs:
3.1.2.2.1 Basidiomicets (Basidiomycota)

Els basidiomicets (Basidiomycota) són una divisió del regne Fungi en la qual es
troben els fongs que produeixen basidis amb basidióspores.
En aquesta classe es troben fongs macroscòpics (Aquests fongs es caracteritzen
per comptar amb barret) com els bolets, entre les quals es troben fongs tòxics,
comestibles, al·lucinògens i els fongs fitopatògens, és a dir, aquells que infecten
altres plantes.
L'estructura macroscòpica dels basidiomicets és molt variada, els seus cossos
fructífers es caracteritzen per presentar un miceli sexual que està format per hifes
dicariòtiques, aquest miceli forma una estructura compacta (pseudoteixit).
Durant el cicle de vida dels basidiomicets poden existir tres tipus de miceli: el miceli
primari que és monocariont (haploide), el miceli secundari que és dicariont (diploide)
i el miceli terciari que s'organitza en teixits especialitzats formant el basidiocarp o
cos fructífer, aquest últim és la part que sobresurt del sòl i només forma el 10% del
total del fong, el 90% restant es troba baix terra en forma de miceli haploide.
1.Basidiòspores
2.Basidis
3.Hifes
Imatge 12: Estructura dels fongs14
14
Estructura Basidiomicets
23
Cicle biològic:
El cicle de vida d'un basidiomicet inicia amb l'alliberament de les espores o
basidiòspores, les quals amb el pas del temps formen el miceli primari, després es
produeix la plasmogàmia i el miceli secundari, aquest creixerà durant anys fins a
donar lloc a un fong adult en el qual es donarà la meiosi (dos nuclis es fusionen, es
dona la primera divisió, en acabat la segona) i formarà de nou basidiòspores.
3.1.2.2.2 Ascomicets (Ascomycota)

Els ascomicets són un grup de fongs amb més de 60.000 espècies, de les quals,
moltes d'elles, tenen una enorme importància en la indústria alimentària, així com a
nivell agrícola i en el món de la medicina.
Com a fongs que són, les espècies de ascomicets estan formades per una o
múltiples cèl·lules fúngiques, les quals, sent eucariotes, estan a mig camí entre les
animals i les vegetals.
Igual que les vegetals, tenen una paret cel·lular al voltant de la membrana, encara
que la seva composició és diferent i, a més, són éssers incapaços de realitzar la
fotosíntesi. En aquest sentit, s'alimenten d'una forma més similar a la de les cèl·lules
animals, per absorció de nutrients.
De la mateixa manera, els fongs no es reprodueixen per divisió cel·lular, sinó que ho
fan mitjançant la producció d'espores, unes estructures capaces de germinar i donar
lloc a un altre individu. Més enllà d'això, cada tall de fongs té les seves
particularitats. I ara veurem les dels ascomicets.
3.1.2.2.3 Glomeromicets (Glomeromycota)

Els glomeromicets es caracteritzen per no presentar una reproducció sexual
coneguda i ser simbionts mutualistes de plantes terrestres. Amb aquestes formen
endomicorrizas, micorrizes arbusculares, un tipus d'associació micorrizògena que es
caracteritza per l'entrada de les hifes del fong a l'interior de les cèl·lules de l'arrel de
la planta simbiont, on formen vesícules alimentoses i formacions conegudes com
arbúsculos, que es ramifiquen dicotómicamente. Traces d'aquestes estructures
s'observen ja en els fòssils de les primeres plantes terrestres, fa 400 milions d'anys,
24
per la qual cosa es pot assegurar que aquesta associació va existir des del moment
en què aquestes van evolucionar a partir d'algues verdes marines, i que va ser un
element imprescindible en el procés de colonització del mitjà terrestre, abans que
evolucionessin unes arrels veritablement capaces de prendre els nutrients del sòl.5
En l'actualitat comprenen 150 espècies classificades en 10 gèneres. Antigament, les

classificacions es feien exclusivament en funció de la morfologia de les
glomorosporas, a les quals actualment s'han afegit les seqüenciacions d'àcids
nucleics. A més de la seva existència obligada com a simbionts, els glomeromicetos
es diferencien d'altres fongs en la gran grandària de les seves espores (cadascuna
amb diversos nuclis) i les seves hifes no septades
3.1.2.2.4 Zigomicets (Zygomycota)

Els zigomicets (Zygomycota) són un grup parafilètic que agrupa més de 1.300
espècies de fongs amb diferents orígens evolutius. Presenten la característica
comuna de produir zigòspores, que són zigots de paret dura i gruixuda, per mitjà
dels quals ocorre la reproducció sexual.
Els zigomicets són el grup de fongs amb major diversitat ecològica. Poden ser
sapròfits en substrats com la fruita, el sòl i el fem, simbionts en les vísceres
d'artròpodes, mutualistes de plantes que formen micorrizes i patògens d'animals,
plantes, insectes i d'altres fongs.
Estructura
Aquests tipus de fongs tenen 5 que són:
1. Esporangi
2. Esporangiòspores
3. Esporangiòfor
4. Apòfisis
5. Columel·la
Imatge 13:Estructura dels zigomicets15
15
Microsoft PowerPoint - clasificacion de los hongos.pptx
25
3.1.2.3.5 Quitridiomicets (Chytridiomycota)
Els quitridiomicets són fongs que presenten zoòspores, generalment

dinoflagel·lades simples, amb el flagel inserit posteriorment. Presenten alternança
de generacions amb una fase sexual i una asexual.
Són organismes ubics, es troben tant en el tròpic com a les regions fredes, en el sòl,
aigua dolça o en estuaris salins. La majoria de les espècies són paràsites de plantes
vasculars, rotífers, fitoplàncton, briòfiles, i altres fongs, inclosos uns altres
quitridiomicets.
Alguns d'aquests fongs són sapròfits: això significa que viuen i s'alimenten de
matèria orgànica en descomposició. Existeixen unes espècies anaeròbies que
habiten en regions ben delimitades del tracte digestiu de mamífers herbívors.
Reproducció
Com bé he dit abans els quitridiomicets A diferència d'altres fongs, els
quitridiomicets posseeixen un cicle asexual que no està mediats per conidis, sinó
per espores flagel·lades anomenades zoospores. Les quatre estructures rellevants
en el cicle asexual son: El miceli diploide, el zoosporangi mitòtic, la zoospora i el
quist.
Imatge 14 Zoòspora16
El cicle sexual inicia amb la producció del segon esporangi denominat meiosporangi.
Com el seu nom indica, en el meiosporangi les espores han de travessar el procés
de la meiosi, per a produir zoospores haploides o meiospores, les quals també són
16
zoòspora
26
zoospores en posseir flagels. Les meiospores es comporten de manera similar a les
mitospores, però després de perdre el seu flagel generen un miceli haploide
(gametofític). Quan el miceli gametofític detecta falta de nutrients, genera
estructures sexuals anomenats gametangis.
Els gametangis es desenvolupen al final de les hifes. Els gàmetes masculins

fecunden als gàmetes femenins a mesura que aquests surten del gametangi. El
zigot format obté en conseqüència dos flagels. Una vegada que el zigot s'ha format,
aquest es comportarà molt semblant a les zoospores, sent atret per aminoàcids, per
la qual cosa res en la seva adreça. Quan arriba a un substrat convenient, igual que
les zoospores monoflagelades, perd els seus flagels i inicia el creixement del miceli
esporofític diploide.
3.1.3 Els Virus

Un virus és un microorganisme infecciós que consta d'un segment d'àcid nucleic
(ADN o ARN) envoltat per una coberta proteica. Un virus no pot replicar-se per si sol
solo; per contra, ha d'infectar a les cèl·lules i usar components de la cèl·lula hoste
per a fabricar còpies de si mateix. Amb freqüència, un virus acaba matant la cèl·lula
hoste en el procés, la qual cosa causa mal en l'organisme hoste. Alguns exemples
ben coneguts de virus que causen malalties en éssers humans inclouen la SIDA, la
COVID-19, el xarampió i la verola.
Mentre una cèl·lula eucariota pot mesurar entre 7 i 150 micres, la grandària d'un
virus està entre 0.02 i 0.75 micres. En aquest minúscul espai, un virus és capaç de
contenir tot el necessari per a infectar una cèl·lula, reproduir-se en ella i sortir d'ella,
per a infectar noves cèl·lules. No és d'estranyar, doncs, que els diferents tipus de
virus hagin desenvolupat diferents formes d'organització per a aconseguir realitzar el
seu cicle reproductiu de manera òptima.
3.1.3.1 Estructura
En virologia, es diu “virió” a la forma extracelul·lar del virus, mentre no es troba
infectant una cèl·lula. En el virió, el material genètic es troba embolicat per diferents
molècules que li donen una estructura determinada, anomenada “càpsida”. Podem
distingir dues estructures bàsiques en la càpsida dels virions, l'estructura icosaèdrica
27
i l'estructura helicoidal, encara que, a vegades podem trobar virions amb estructures
més complexes.
Virió icosaèdric:
Per definició, un icosaedre és una figura tridimensional
formada per 20 triangles equilàters iguals en grandària. A
simple vista, sembla capritxós que alguna cosa en la
naturalesa sigui tan perfecte com pot ser un icosaedre. No
obstant això, l'estructura icosaèdrica dels virus pot explicar-se
de manera senzilla: un icosaedre és la figura tridimensional
construïda a base d'un sol monòmer que permet el major
volum en el seu interior.
Això és molt beneficiós per als virus que adopten aquesta estructura, ja que no
necessiten més d'una mena de molècula per a formar una cobertura en la qual cap
perfectament el seu material genètic.
Virió helicoidal
A vegades podem trobar virions amb cobertes helicoidals. En aquests
casos, la coberta proteica dels virus està formada per un únic tipus de
proteïna, disposada de manera helicoidal, que deixa una cavitat
central. En la cavitat central es disposa el material genètic del virus.
Virió amb estructura complexa:

Es consideren virions amb càpside complexa a tots aquells que no es
disposin íntegrament en estructures helicoidals o icosaèdriques.
Normalment les diferents combinacions d'estructures confereixen al virió
diferents funcions. És el cas d'alguns bacteriòfags, que disposen d'una
càpside formada per un cos icosaèdric i una “cua” helicoidal.
Virió amb coberta lipídica

Alguns virus amb càpsides helicoidals o icosaèdriques són capaces
d'utilitzar la membrana cel·lular de la cèl·lula amfitriona infectada per a
envoltar-se d'un nou embolcall conegut com a “embolcall víric”. Aquest
28
tipus d'embolcall facilita l'entrada del virió a la cèl·lula, mitjançant un procés conegut
com a endocitosi, en el qual la membrana vírica es fusiona amb la membrana de la
cèl·lula amfitriona.
3.1.3.2 Cicle reproductiu dels virus

Els virus han desenvolupat una gran varietat de maneres de reproduir-se en les
nostres cèl·lules. Gràcies al seu cicle replicatiu, un virus és capaç de multiplicar-se i
generar nous virions per a infectar més cèl·lules. Existeixen 2 tipus principals de
cicles replicatius, els cicles lítics i els cicles lisogènics.
Es considera que un virus té un cicle replicatiu lític quan, una vegada ha penetrat en
la cèl·lula, procedeix immediatament a la transcripció del seu material genètic. La
infecció dels virus de cicle lític és ràpida i no roman latent en l'organisme infectat.
Per contra, els virus amb cicle replicatiu lisogènic són capaços d'inserir-se finalment
en l'ADN de la cèl·lula amfitriona. Això els fa més difícils de detectar i els permet
reproduir-se durant un temps utilitzant el propi cicle vital de la cèl·lula infectada. En
resum, els virus amb cicles lítics ataquen directament a la cèl·lula, mentre que els
virus amb cicles lisogénicos es camuflen en la cèl·lula durant un temps, aprofitant la
seva maquinària enzimàtica abans d'atacar.
Encara que cada tipus de virus és diferents tant en estructura com en composició,
els cicles replicatius de tots ells coincideixen en les següents fases:
Imatge 19: Cicle reproductiu dels virus
29
1. Fase d'adsorció
La fase d'adsorció és l'inici del cicle replicatiu d'un virus. En aquesta fase, el virió
entra en contacte amb la cèl·lula amfitriona per a accedir al seu interior. És evident,
per tant, que l'estructura del virió influeix bastant en aquesta fase del cicle replicatiu.
Un altre punt clau en la fase d'adsorció és el reconeixement dels receptors de
membrana de la cèl·lula amfitriona. Els virions disposen de proteïnes en la seva
coberta externa que li permeten reconèixer aquests receptors en les cèl·lules
amfitriona per a infectar-les.
Imatge 20 Fase d’adorsció
2.Fase de penetració
Una vegada adherit el virió a la membrana cel·lular, pot accedir a la cèl·lula
mitjançant diferents mecanismes, alguns més complexos que uns altres. En general,
distingim diversos mecanismes de penetració dels virus, depenent de l'estructura del
virió.
En el cas dels virus amb membrana lipídica, l'entrada es produeix per endocitosi
mediada per receptor o fusió amb la membrana cel·lular. D'altra banda, els virus
sense membrana lipídica solen introduir-se en la cèl·lula mitjançant endocitosi17 o
penetració directa.
17
Definició:L'endocitosi és el mecanisme que permet a les molècules entrar dins de cèl·lules d'uns
certs tipus.
30
Imatge 21 Fase de penetració
3. Fase de despullament
Després de la internalització del virus en la cèl·lula (i fins i tot mentre), es produeix el
“despullament” del virus. En aquesta fase, el virus s'allibera de les proteïnes de la
coberta, deixant al descobert el seu material genètic.
4. Fase de multiplicació
La fase de multiplicació és la fase en la qual es produeix la multiplicació de les
proteïnes víriques, tant de l'estructura de la seva càpside com dels enzims que es
tanquen en ella, i del seu material genètic. Cada tipus de virus de la classificació de
Baltimore utilitza uns mecanismes diferents per a aconseguir completar aquesta
fase.
GRUP 1:
Imatge 22 Multiplicació virus tipus 1
31
Grup 2:
Grup 3:

Grup 4:
32
Grup 5:
Grup 6:
5 i 6. Fase d'assemblatge i alliberament

Després de la fase de multiplicació, a l'interior cel·lular podem trobar replicat el
material genètic víric. D'igual manera, l'interior cel·lular ja disposa de tota la bateria
de proteïnes necessàries per a poder formar nous virions.
Just abans de l'alliberament dels virions es produeix l'assemblatge d'aquests.

Aquest procés consisteix en l'organització de tots els elements presents per a formar
l'estructura del virió, que envolta el material genètic víric.
18
Virus III: El ciclo replicativo de los virus
Nota: Les imatges 19-27 son estrestes del mateix link per això no hi ha link individual
33
Durant aquesta última fase del cicle replicatiu d'un virus, els virions són expulsats a
l'exterior cel·lular, on emprenen un atzarós viatge fins a una nova cèl·lula amfitriona.
Aquest alliberament pot realitzar-se de manera forçosa, trencant la membrana
cel·lular, en el cas dels virus sense coberta, o mitjançant gemmació, en el cas de
virus amb embolcall lipídic. En aquest últim cas, els virus es recobreixen de part de
la membrana cel·lular de la cèl·lula amfitriona.
3.2 Malalties que podries contraure al metro

-El metro és un lloc que està plagat de bateries i fongs, alguns d'aquests originen
malalties que poden ser perilloses per l'ésser humà. Segons una investigació feta al
metro de Nova York s’han trobat 637 tipus de microorganismes dels quals només 67
han sigut reconeguts com a perillosos, els més importants són:
3.2.1 Ántrax (Bacillus anthracis)

Segons l’article (METRO NYC) es van trobar espores de la bacteria que provoca la
malaltia anomenada àntrax al metro de Nova York, gràcies a una exahustiva
investigació, els cientifics que la investigaven van trobar que les espores del bacteri
estaven inactives.
L'àntrax (o carboncle) és una malaltia infecciosa greu causada per un bacteri

grampositiu conegut com Bacillus anthracis. L'àntrax pot trobar-se naturalment en la
terra i afecta comunament a mascotes i animals salvatges a tot el món. Encara que
no és habitual, les persones poden contreure l'àntrax si estan en contacte amb
animals infectats o productes d'origen animal contaminats. El contacte amb l'àntrax
pot provocar una malaltia greu tant en humans com en animals. L'àntrax no és una
malaltia contagiosa, cosa que significa que no és possible contreure-la com un
refredat o la influença.
3.2.1.1 Com poden les persones contreure l’àntrax?

Les persones s'infecten amb àntraxs quan les espores ingressen al seu organisme.
Quan les espores de l'àntrax ingressen a l'organisme, poden “activar-se”. Quan
34
aquestes es tornen actives, el bacteri pot multiplicar-se, distribuir-se en l'organisme,
produir toxines (substàncies verinoses) i causar una malaltia greu.
Això pot ocórrer quan una persona respira les espores, beu aigua o ingereix
aliments que estan contaminats amb espores, o quan les espores penetren en
l'organisme a través de ferides o arraps en la pell. És molt excepcional que persones
als Estats Units contreguin àntraxs.
3.2.1.2 Tipus d’àntrax

Hi han diferents tipus d’antrax depenent de la forma del contagi, segons la CDC19 hi
han 4 tipus:
Àntrax cutani
Quan les espores d'àntraxs penetren la pell, en general a través d'una ferida o un
arrap, la persona pot desenvolupar àntrax cutani. Això pot ocórrer
quan una persona manipula animals infectats o productes d'origen
animal contaminats, com a llana, pell o pèl. L'àntrax cutani afecta
més comunament l'àrea del cap, el coll, l'avantbraç i les mans. Ataca
la pell i el teixit al voltant de la zona infectada. L'àntrax cutani és la
forma més comuna d'infecció per àntrax i es considera també la
forma menys perillosa. La infecció es desenvolupa generalment
entre 1 i 7 dies després de l'exposició. Sense tractament, fins al 20%
de les persones amb àntrax cutani corren risc de mort. No obstant això, amb el
tractament adequat, pràcticament tots els pacients amb àntrax cutani sobreviuen.
Els símptomes de l’àntrax cutani son:
● Un grup de petites butllofes o una inflor que pot provocar frisança
● Un botó cutani (úlcera) sense dolor amb un centre negre que apareix després
de petites butllofes o una inflor. Més sovint el botó apareixerà en la cara, el
coll, els braços o les mans. Pot presentar-se inflamació al voltant del botó.
19
CDC: Centres pel control i prevenció de malalties
35
Àntrax pulmonar
Quan una persona respira espores d'àntraxs, pot desenvolupar
àntrax pulmonar. Les persones que treballen en llocs com a plantes
processadores de llana, escorxadors i poden inhalar les espores
quan estan en contacte amb animals infectats o productes d'origen
animal que provenen d'animals infectats. L'àntrax pulmonar s'inicia
principalment en els ganglis limfàtics en el pit abans de distribuir-se
per la resta del cos, la qual cosa finalment
causa greus problemes respiratoris i el col·lapse. L'àntrax pulmonar
es considera el tipus més letal d'àntrax. La infecció es desenvolupa
en general en el lapse d'una setmana després de l'exposició, però pot demorar fins
a 2 mesos. Sense tractament, només al voltant del 10 al 15% dels pacients amb
àntrax pulmonar sobreviuen. No obstant això, amb un tractament agressiu,
aproximadament el 55% dels pacients sobreviu.
Els símptomes de l’àntrax pulmonar son:
● Febre i esgarrifances
● Molèstia en el pit
● Dificultat per a respirar
● Confusió o mareig
Àntrax gastrointestinal
Quan una persona ingereix carn crua o semicrua d'un animal infectat amb àntrax,
pot desenvolupar àntrax gastrointestinal. Una vegada ingerides,
les espores d'àntraxs poden afectar el tracte gastrointestinal
superior (gola i esòfag), l'estómac i els intestins.
Rarament s'han informat casos d'àntrax gastrointestinal als
Estats Units. La infecció es desenvolupa generalment entre 1 i 7
dies després de l'exposició. Sense tractament, més de la meitat
dels pacients amb àntrax gastrointestinal mor. No obstant això,
amb un tractament adequat, el 60% dels pacients sobreviu.
Els símptomes de l’àntrax gastrointestinal son:
● Febre i esgarrifances
● Inflamació en el coll o de les glàndules del coll
36
● Mal de coll
● Dolor en deglutir
Àntrax per injecció

Recentment, s'ha identificat un altre tipus d'àntrax en consumidors
d'heroïna en el nord d'Europa: l'àntrax per injecció. Aquest tipus
d'infecció no s'ha informat fins al moment als Estats Units. Els
símptomes poden ser similars als de l'àntrax cutani, però pot
haver-hi una infecció profunda sota la pell o en el múscul on
s'injecta la droga. L'àntrax per injecció es pot expandir en
l'organisme de manera més ràpida i pot ser més difícil de
reconèixer i tractar. Molts altres bacteris comuns poden causar infeccions cutànies i
en la zona d'injecció, per la qual cosa en el cas d'un consumidor de drogues una
infecció cutània o en la zona d'injecció no necessàriament significa que la persona té
àntrax.20
Els símptomes de l’àntrax per injecció son:
● Inflamació al voltant del botó
● Abscessos en les capes més profundes de la pell o en el múscul on s'injecta
la droga
● Inflamació i esgarrifances
3.2.2 Meningitis (Streptococcus suis)

La meningitis és la inflamació de les meninges, que són les membranes que
recobreixen el cervell i la medul·la espinal. Generalment ve causada per una
infecció, ja sigui per bacteris, virus o fongs.
La meningitis també pot ser el resultat de diverses causes no infeccioses com a
traumatismes o tumors.
Com actua la meningitis?
Hi ha dos tipus de meningitis:
● La meningitis bacteriana és una malaltia greu que necessita atenció mèdica
immediata. Diferents bacteris són els causants de la malaltia, en aquest cas
20
CDC
Nota: Les 4 imatges anteriors és molt difícil posar peu d’imatge (per això no està), han sigut agafades
del mateix link, per això estan totes en l’enllaç número 17
37
el bacteri (Streptococcus suis). Aquestes bacteries tenen com a hàbitat
natural la faringe, on resideixen com a comensals. La malaltia, que pot tenir
una progressió molt ràpida, es produeix quan aquests microorganismes
envaeixen el torrent sanguini. La meningitis bacteriana es transmet mitjançant
l'intercanvi de secrecions respiratòries, per exemple quan tossim o per mitjà
dels petons.
● La meningitis infecciosa o vírica és la causada per virus. És el tipus de

meningitis més comuna i és menys greu que la bacteriana. Els virus que
estan associats de forma més habitual a aquesta malaltia en el nostre mitjà
són els enterovirus: els de l'herpes simple tipus 1 i 2, el de la varicel·la zòster
i el de la parotiditis. L'evolució de la meningitis vírica és aguda, benigna i
generalment no deixa seqüelles.
El tipus de meningitis que es comenta a l’article (METRO NYC) és del tipus

bacteriana ja que l’streptococcus suis es una bateria perillosa, com el meningococ
és la primera causa de meningitis bacteriana en el món, a Espanya la malaltia
meningocòccica és endèmica, amb una incidència anual inferior als 5 casos cada
100.000 habitants. La meningitis meningocòccica pot arribar a comportar la mort en
entre un 3 i un 15% dels casos.
Respecte als virus que causen la malaltia, hi ha alguns que estan dispersats per tot
el món i altres que només viuen en unes zones geogràfiques concretes
Els símptomes de la meningitis per streptococcus suis dels casos que han sigut
reconeguts als Estats Units d’Amèrica son:
514 de 528 pacients van presentar febre (97%), 429 de 451 amb cefalea (95%), 462
de 496 amb rigidesa de coll (93%) i 78 de 384 pacients (20%) van tenir una lesió
cutània. La taxa de letalitat va ser del 2,9% i la pèrdua d'audició va ser una seqüela
comuna que es va produir en 259 de 489 pacients (53%). El tractament va incloure
dexametasona en 157 de 300 (52%) dels pacients i es va associar a una reducció
de la pèrdua d'audició en els pacients amb meningitis per Streptococcus suis
inclosos en un assaig controlat aleatori.
38
3.2.3 Bacteri Resistent Als Antibiòtics (Acinetobacter baumannii)
Segons l’article (METRO NYC) van trobar en 220 estacions de metro de nova york
la bacteria resistent als antibiòtics.
Acinetobacter baumannii és un bacteri resistent que es troba comunament en el
medi ambient. Els humans es tornen amfitrions accidentals quan les barreres
d'infecció normals del cos són evitades per tubs de respiració, catèters de sang i
orina i ferides. Les infeccions greus poden ocórrer en els pulmons, el torrent
sanguini, el tracte urinari i les ferides.
Acinetobacter baumannii és una important infecció associada a l'assistència

sanitària perquè pot portar resistència a múltiples classes d'antibiòtics, la qual cosa
exigeix antibiòtics cars amb efectes secundaris potencialment greus. Les infeccions
per acinetobacter baumannii poden augmentar les hospitalitzacions, augmentar les
complicacions del pacient i fins i tot contribuir a la mort.
3.2.3.1 Resistència als antibiòtics

La ràpida aparició de ceps de Acinetobacter multiresistents i resistents als fàrmacs
posa de manifest la capacitat d'aquest organisme per a adaptar-se ràpidament als
canvis en el mercat.
El CDC considera Acinetobacter, incloent Acinetobacter baumannii, una seriosa
amenaça per a la salut pública perquè és sovint resistent a múltiples antibiòtics.
De fet, el 63 per cent dels ceps de Acinetobacter són resistents a múltiples fàrmacs,
el CDC assenyala.
3.2.3.2 Consequències
Acinetobacter baumannii pot causar infeccions greus i en ocasions mortals.Una
persona no pot saber que té una infecció per Acinetobacter fins que s'emmalalteix
amb un dels símptomes següents:
● Neumònia: La pneumònia és una infecció dels pulmons. aquest bacteri pot

arribar als pulmons a través de la boca o el nas. Pot causar pneumònia si
vostè ha estat en l'UCI o si està connectat a un respirador.
39
● Meningitis: La meningitis és una infecció del cervell o la medul·la espinal.
Això pot ocórrer després de la cirurgia que es realitza en el cervell o la
columna vertebral. També pot ocórrer si té una derivació o desguàs al seu
cap.
● Infecció del tracte urinari: Una infecció urinària és una infecció dels ronyons,
els urèters o bufeta. Això pot succeir quan el germen entra en el seu cos on
vostè orina. També pot entrar a través d'un catèter que s'utilitza per a drenar
l'orina.
● Pell o infecció de la ferida: Qualsevol obertura o ferida en la pell poden

infectar-se amb el germen.
3.2.4 Intoxicació alimentària (Bacillus cereus/thuringiensis)
Bacillus cereus és un bacteri pertanyent al gènere bacillus que és capaç de produir
toxines. Malgrat haver estat estudiada amb freqüència, encara no és coneguda del
tot, romanent uns certs aspectes per descobrir.
S'han aconseguit aïllar exemplars de Bacillus cereus en multitud d'ambients com el
sòl, l'aigua, unes certes plantes i fins i tot en l'intestí d'alguns animals. D'això es pot
deduir que aquest bacteri és capaç de sobreviure sota condicions molt diverses i
àmplies.
La importància de l'estudi d'aquest bacteri radica en el fet que està associada a

unes certes patologies, principalment del sistema gastrointestinal. Gràcies a la seva
capacitat de supervivència pot prevaler en els aliments, fins i tot després de bullits, i
infectar a l'ésser humà.
Encara que les infeccions originades per ella generalment tenen un bon desenllaç,
s'han descrit casos amb conseqüències fatals. Els més afectats són les persones
inmunosuprimidas, el sistema immunològic de les quals no pot fer front de manera
eficaç a aquestes infeccions.
40
3.2.4.1 Hàbitat
Un dels aspectes més impactants de Bacillus cereus és la seva ubiqüitat. Això
significa que es pot trobar en gran varietat d'ambients. Tot això gràcies a la seva
capacitat per a sobreviure en diverses condicions ambientals de pH i temperatura.
A través de diversos estudis ha estat possible aïllar ceps d'aquest bacteri tant en
sòls polars com en llocs tropicals, la qual cosa ratifica la seva capacitat de colonitzar
diversitat d'ambients.
Pot trobar-se en sòls, plantes, aigües minerals, sediments i fins i tot pols.
3.2.4.2 Malalties que produeix

Bacillus cereus és un bacteri patogen que pot produir
nombroses patologies en l'ésser humà: infeccions en el tracte
gastrointestinal i fora d'aquest, així com també, en casos
extrems, infeccions sistèmiques.
Imatge 32 Tracte intestinal21

Aquest bacteri produeix dos tipus de toxines: la cereulida i la diarreogènica. Cada
tipus de toxina té efectes específics.
Les infeccions a nivell gastrointestinal que genera aquest bacteri són:
-Síndrome emètic
És causat per la toxina cereulida i es produeix per la ingestió d'aliments contaminats
amb aquesta. El seu període d'incubació és d'1 a 5 hores.
-Síndrome diarreic
S'origina per la ingestió d'espores que posteriorment es desenvolupen en l'intestí
prim. El període d'incubació és d'1 a 24 hores
21
tracte instestinal
41
3.3 Eines de neteja del metro
El metro es un lloc on pasen milers de milions de bacteries al dia i quan parlem de
l'evolució dels microorganismes al metro, hem de saber com és el cuidat d'aquest,el
metro es neteja amb un dels tres diferents biocides més importants en aquesta
societat ja s’utilitzen per dur a terme feines imprescindibles per sobreviure i son:
• Esterilitzants: són productes extrems que destrueixen totes les formes de vida. Un
esterilitzant es considera eficaç quan, després d’aplicar-se sobre una superfície, hi
ha una quantitat igual o menor d’1 en 1.000.000 microorganismes actius. Els
esterilitzants més comuns són la radiació UVA, gamma i l’òxid d’etilè. S’utilitzen
sobretot en l’àmbit de la medicina, en els quiròfans.
• Desinfectants: són productes que redueixen els microorganismes presents en

superfícies inanimades,l’única presència de microorganismes que pot haver-hi, és la
dels patògens.
Els desinfectants també es poden utilitzar en el teixit viu però, bastant dissolts, i
controlant la seva concentració i els desinfectants més comuns són els detergents,
els alcohols i el peròxid d’hidrogen.
• Antisèptics: Els antisèptics són molt semblants als desinfectants, però cal
remarcar que aquests s'utilitzen sobre el teixit viu, i els desinfectants sobre
superfícies o objectes inanimats. És per això que els antisèptics són molt menys
agressius, ja que redueixen la presència de microorganismes patògens però no de
les cèl·lules sanes. La diferència dels desinfectants dels antisèptics és que els
antisèptics entren en contacte directament amb la pell, molt d’ells són solucions de
productes agressius a baixa concentració, els més comuns són la solució aquosa de
clorhexidina al 5% o la povidona iodada a l’1%
3.3.2 Desinfectants
Any darrere any, l’esperança de vida als països desenvolupats va augmentant, i això
és degut als grans avenços científics i mèdics que s’han fet, però sobretot, a la
capacitat de curar i de lluitar contra les infeccions. Gràcies al fet que s'ha sabut
42
identificar alguns bacteris i reconèixer-los, s’han pogut desenvolupar tècniques
adequades per a fer-los-hi front.
Debut a la pandèmia els desinfectants son bastant coneguts i es parla molt
d’aquestes substàncies.
3.3.2.1 Que és la desinfecció

La desinfecció és un procés selectiu que s'ha emprat per a destruir o inactivar als
organismes patògens, especialment els bacteris d'origen entèric. La
desinfecció efectiva requereix control i monitoratge en totes les etapes del procés.
Avui dia existeixen una gran varietat de productes tòxics per a matar als
microorganismes i controlar el seu desenvolupament. Es busca que aquests siguin
el més tòxics per als microorganismes però amb efectes nocius mínims per a
l'home, els animals i les plantes.
3.3.2.2 Composició i característiques dels diferents desinfectants
3.3.2.2.1 Alcohol etílic i isopropílic

Amb el terme alcohol, ens referirem a dos compostos principals utilitzats com a
agents desinfectants: l'etanol (C2H5OH) o alcohol etílic, i el isopropanol o alcohol
isopropílic ((CH3)2CHOH).
L’alcohol etílic és un germinicida eficaç sobretot quan els microorganismes estan
envoltats d'àcids grassos, lípids o lipoproteïnes. Quan l’alcohol entra en contacte
amb els bacteris, canvia la concentració del medi en el qual es troben, per tant, les
proteïnes dels bacteris es desnaturalitzen, és a dir, perden la seva forma i funció, i
llavors es trenca i es destrueix la membrana de la cèl·lula.
Aquestos tipus d’alcohols utilitzen la desnaturalització de proteïnes de forma

antimicrobiona, permetent la ruptura de membranes. L'acció microbicida de l'alcohol
a diverses concentracions ha estat examinada a una àmplia varietat d'espècies i han
arrivat a la conclusió de que la concentració més optima per utilitzar-los com agents
virivides son a concentracions de 60%-80%,inactivant gairebé totes les espècies de
virus lipofílicos i molts dels virus hidrofílics. Té una potent activitat antifúngica,
incloent-hi llevats.
43
Els alcohols no són recomanats per a l'esterilització de material mèdic o quirúrgic,
degut principalment al fet que és incapaç de eliminar als microorganismes
esporulads i no pot penetrar materials rics en proteïnes. No es coneixen resistències
desenvolupades per l'exposició a l'etanol.
L'alcohol és incolor, però volàtil i inflamable, per tant ha d'emmagatzemar-se en
ambients freds i ben ventilats. A més s'evaporen ràpidament, raó per la qual que és
difícil tenir períodes estesos d'exposició, a menys que els materials es trobin
submergits en l'alcohol.
La diferència entre l'alcohol isopropílic i l’etílic rau en la seva composició química.

Mentre que l'alcohol isopropílic és un alcohol secundari de 3 carbonis, l'etanol és un
alcohol primari de 2 carbonis. A més a més, l'etílic destaca per la gran afinitat que té
amb l'aigua pel seu grup -OH terminal, ja que aquest interacciona mitjançant ponts
d'hidrogen.
Alguns estudis, han arribat a la conclusió que l’isopropílic és més efectiu contra els
bacteris, i l’etílic ho és més contra els virus.3 Per exemple, l'alcohol isopropílic té
propietats lipofíliques més grans que l'alcohol etílic i és menys actiu contra els virus
hidròfils. Tot i això, l’efectivitat d’aquests dos alcohols dependrà de la concentració
amb la qual s’utilitzin. Però, l’alcohol en general, no és útil en tots els àmbits.
3.3.2.2.2 Hipoclorit de sodi o llexiu
L'hipoclorit de sodi (NaOCl) és un compost oxidant de ràpida acció utilitzat a gran

escala per a la desinfecció de superfícies, desinfecció de roba hospitalària i
deixalles, descontaminar esquitxades de sang, desinfecció d'equips i taules de
treball resistents a l'oxidació, eliminació d'olors i desinfecció de l'aigua. Els equips o
mobles metàl·lics tractats amb clor, tendeixen a oxidar-se ràpidament en presència
d'hipoclorit de sodi.
L'hipoclorit de sodi és venut en una solució clara de lleuger color verd-groguenc i

una olor característica. Com a agent blanqueant d'ús domèstic normalment conté
5-6.5% d'hipoclorit de sodi (amb un pH d'al voltant de 11, és irritant i corrosiu als
metalls). Quan l'hipoclorit es conserva en el seu contenidor a temperatura ambient i
44
sense obrir-lo, pot conservar-se durant 1 mes, però quan s'ha utilitzat per a preparar
solucions, es recomana el seu canvi diari.
Entre les seves moltes propietats inclouen la seva àmplia i ràpida activitat
antimicrobiana, relativa estabilitat, fàcil ús i baix cost.
L'hipoclorit és letal per a diversos microorganismes, virus i bacteris vegetatius, però
és menys efectiu contra espores bacterianes, fongs i protozoaris. L'activitat de
l'hipoclorit es veu reduïda en presència d'ions metàl·lics, biocapas, materials
orgànics, sota pH o llum UV.
Les solucions de treball han de ser preparades diàriament. El clor comercial que
conté 5-6%, que serà utilitzat per a la desinfecció de superfícies, ha de ser diluïd
1.10 per a obtenir una concentració final d'aproximadament 0.5% d'hipoclorit. Quan
es vol desinfectar líquids que poden contenir material orgànic, ha de tenir-se una
concentració final d'1% d'hipoclorit.
3.3.2.2.3 L’ozó
La molècula d'ozó és molt inestable i la seva vida mitjana en l'ambient és de 30 a 60

minuts. Quan s'oxida deixa en les superfícies ions d'oxigen que són potents biocides
en altes concentracions. Per això, l'ozó també és conegut pel seu poder desinfectant
(biocida) contra microorganismes.
L'ozó pot funcionar com a desinfectant, ja que oxida les molècules que acumulen els
bacteris i les destrueix en el procés, quan la molècula d'ozó es redueix i cedeix un
àtom. Aquest procés pel qual l'ozó elimina els bacteris es denomina explosió
oxidativa. Quan l'ozó entra en contacte amb la paret cel·lular bacteriana, aquest
procés es produeix i genera un forat en la paret cel·lular. L'esclat s'origina per una
reacció entre les molècules d'ozó i els dobles enllaços dels lípids que constitueixen
les membranes cel·lulars. Això farà que els bacteris tinguin dificultats per a mantenir
la seva estructura al mateix temps que més molècules d'ozó creen més forats. Això
portarà finalment al fet que el bacteri no pugui mantenir el seu contingut i, per tant,
morirà. L'ozó també entrarà en les cèl·lules després de crear un forat i oxidarà els
àcids nucleics i aminoàcids, la qual cosa també condueix a la lisis cel·lular.
45
Aquest procès esta sent utilitzat a moltes companyies i en un futur serà el
desinfectant més comú de tots, fins i tot segons l’article (OZÓ) estan començant a
desinfectar els transports públics amb ozó.
4.PART EXPERIMENTAL
Primer s'ha fet una recerca bibliogràfica sobre quin tipus de contaminants biològics
podrien haver-hi al metro de Barcelona, seguidament s'ha fet una explicació sobre
quines són les malalties que podries agafar al metro basat en un article fet per uns
científics dels Estats Units on exposen els microorganismes que han trobat al metro,
per últim s'ha explicat que són els desinfectants i quins són els tipus que utilitzen al
metro.
Més enllà del que he pogut aprendre i investigar en la primera part del treball, per
aprofundir més en el món dels microorganismes m'he posat el repte de veure si la
neteja del metro és efectiva mitjançant l'avaluació de la quantitat de bacteris
presents.
Aquest repte experimental consisteix en fer una presa de mostres a primera hora del
matí, just després de la neteja dels vagons, una altra presa al migdia i comparar els
cultius de les dues mostres. La repetició del procés durant uns quants dies ens
permetrà saber si la neteja és efectiva a nivell de controlar les poblacions de
bacteris. Aquest experiment té un alt grau de complexitat per les variables que pot
haver-hi.
4.1 Preparació del medi de cultiu

Tot el material d'aquest procés està destinat a fer un cultiu bacterià.
Per començar fa falta definir que és un cultiu de microorganismes:
En microbiologia, un cultiu és un mètode per a la multiplicació de microorganismes,
com ara ho són bacteris en el qual es prepara un mitjà òptim per a afavorir el procés
desitjat mitjançant la preparació d'un medi de cultiu. Un cultiu és emprat com un
mètode fonamental per a l'estudi dels bacteris i altres microorganismes que causen
malalties en medicina humana i veterinària.
46
Per dur a terme la meva part experimental primer hem de saber com es fa un cultiu
de microorganismes.
Aquest primer dia (24/10/2022) vaig haver de preparar el medi de cultiu de les
plaques de Petri per a veure el creixement microbià.
Per a l'elaboració d'aquestes vaig utilitzar:
● Pluripeptona 1.7g
● Extracte de carn (Boviril) 0.4g
● Agar 1.9g
● ⅛ de litre d’aigua (125 ml)
● Balança
● Estufa
● Campana estractora de gassos
Imatge 33 Imatge 34 Imatge 35

Les imatges 33-38 son els materials utilitzats per a la fabicació del medi de cultiu
47
Per a la preparació del medi de cultiu el que primer vaig fer va ser agafar el vas de
precipitats, posar-li 125 ml d'aigua, seguidament li vaig afegir la peptona, l'extracte
de carn i l'agar i els vaig barrejar fins que la dissolució quedés totalment liquida.
Finalment, la vaig escalfar fins que la dissolució va arribar a ebullició i la vaig abocar
a les plaques de Petri, una vegada la dissolució estava a les plaques vaig haver
d'esperar uns segons,(ja que una característica d'aquesta dissolució era que es
solidificava molt de pressa)i ja tenia llestes les plaques de Petri.

Les imatges 39-44 son dela elaboració del medi de cultiu pel creixement dels microorganismes22
22
Font: Pròpia
48
4.2 Metodologia Experiment erroni
Durant aquest primer dia he prés mostres al metro amb la següent pauta:
- A les 5:00 am prenc un cultiu de mostres preses a l'agafamans i un cultiu en -
blanc.
- A les 15:00 pm prenc un cultiu de mostres preses a l'agafamans i un cultiu en
blanc
- A les 21:00 pm prenc un cultiu de mostres preses a l'agafamans i un cultiu en
blanc
Una vegada la presa de mostres estava feta, les mostres es guardaven a la meva
casa per a una posterior presa de fotografies cada 8 hores per veure el creixement
microbià
4.2 Resultats de l’experiment erroni

En aquest primer experiment vaig agafar mostres de la barra interior del metro a les
5 am, 15 pm i 21 pm.
Vaig tindre 3 diferents problemes plantejant aquest experiment. El primer va ser que
després de prendre les mostres les vaig deixar a un taper a l'aire lliure i es van
contaminar algunes mostres. El segon va ser que tampoc les vaig posar al forn a
escalfar-se per a tota l'eliminació d'humitat i substàncies no desitjades. Finalment,
vaig etiquetar les mostres a la part inferior de la placa llavors en el moment de fer
les fotos no es veien massa bé.
Com es pot veure a les imatges següents les mostres van quedar totalment
contaminades, els blancs també debut a què les vaig guardar en un lloc que no tenia
cap protecció antibacteriana com podria ser la nevera o el congelador.
49
23
Les imatges 45-50 son els resultats de les primeres investigacions al metro
4.3 Conclusions experiment erroni

La conclusió més evident d'aquesta experimentació és que és molt més difícil del
que sembla crear un bon experiment, ben estructurat i sense errades. Per
aconseguir-ho vaig decidir prendre'm el meu temps per pensar i implementar una
sèrie de noves mesures perquè l'experiment sigui més complet i reduir al mínim les
errades que vam poder cometre.
Finalment, després de molta consideració, les mesures decidides per al segon
experiment van ser:
● Fer una desinfecció extensa de tot el laboratori i de tot el material utilitzat.
● Després de prendre les mostres, les plaques de Petri han de ser portades a
l'estufa, si no es poden portar immediatament, s'hauran de posar a la nevera
(que és un lloc on l'activitat microbiana és molt petita)
4.4 Metodologia segon experiment

A l'hora de fer l'experimentació es va pensar tindre en compte sí que fos el mateix
tren era un factor determinant per a l'experiment, però finalment ho vaig menysprear
debut a què jo volia mirar l'evolució dels microorganismes i l'eficiència de la neteja
del metro, no si hi havia moltes colònies de microorganismes en aquell tren.
Durant 3 dies he prés mostres al metro amb la següent pauta:
- A les 5:00 am prenc dos cultius de mostres preses a l'agafamans i dos cultius
en blanc.
23
Font:Pròpia
50
- A les 15:00 pm prenc dos dos cultius de mostres preses a l'agafamans i dos
cultius en blanc.
Una vegada la presa de mostres estava feta, les mostres es conservaven en nevera
fins que arribaven a l'institut. Aleshores s'introduïen a l'estufa de cultius a 37ºC
durant 24 hores. Transcorregudes les 24 hores les extrèiem de l'estufa i fèiem una
fotografia
● Les etiquetes de les plaques es posaràn a un costat per a una millor resolució
de les fotografies.
● Finalment, es simplificarà l'experiment només en dues hores per dia per a
una millor conclusió, ja que en tres hores diferents la quantitat de riscos és
molt gran.
4.5 Resultats segon experiment

DIA 2:
El dia 25/10/2022 Vaig prendre 8 mostres més ( 4 blancs i 4 del agafamans) en les
dues hores marcades a la metodologia. Les mostres es van ennumerar en números
del 9-16 sent 9,10,13,14 els blancs i 11,12,15,16 les mostres dels agafamans.
Mostres 9,10 (5:00 h AM):
Imatge 51 (Mostra 9) Imatge 52 (Mostra 10)
51
Mostres 11 i 12 (5:00 h AM):
Mostres 13,14 (15:00 h PM):
52
Mostres 15 i 16 (15:00 h PM):
DIA 3:
Mostres 17 i 18 (5:00 AM):
Imatge 59 (Mostra 17 Blanc) Imatge 60 (Mostra 18 Blanc)
53
Mostres 19 i 20 (5:00 AM):
Mostres 21 i 22 (15:00 PM):
54
Mostres 23 i 24 (15:00 PM):
DIA 3:
Mostres 25 i 26 (5:00 AM):
55
Mostres 27 i 28 (5:00AM)
Mostres 29 i 30 (15:00 PM):
56
Mostres 31 i 32 (15:00 PM):

De les imatges 51-74 Son els resultats de l’investigació al metro
4.6 Anàlisi dels resultats

En aquest apartat duré a terme un desglossament exhaustiu de les dades
obtingudes durant el procés d'experimentació de l'avaluació de l'eficiència de la
neteja del metro mitjançant medis de cultius.
Per avaluar els resultats utilitzaré el GeoGebra per calcular les àrees que ocupen els
microorganismes en les diferents mostres, seguidament faré un gràfic amb el
percentatge d'àrea que ocupen els microorganismes en funció de l'àrea total.
Explicació del càlcul del percentatge d'àrea que hi ha població bacteriana:
Imatge 75 Mostra visual d’explicació24
24
Font: Pròpia
57
Per començar ens fa falta saber quina és l'àrea total de la mostra, per saber això
busquem l'opció d'àrea al GeoGebra i cliquem al cercle que envolta la mostra, per
últim sumem totes les àrees que ocupen els microorganismes de la placa de Petri i
fem un factor de conversió per treure l'àrea que ocupen els microorganismes.
Aquest procés es farà amb totes les mostres i es farà una mitjana dels percentatges
per fer una gràfica al final.
Mostra 9 (Blanc 5:00 Am):
Area total: 74,47 cm

Area ocupada per microorganismes: 0.124cm
Percentatge final: 0.17%
Mostra 10 (Blanc 5:00 Am):

Area ocupada per microorganismes: 0,23 cm
Percentatge final: 1%
Mostra 11 (Mostra 5:00 Am):

Area total: 21,5 cm
Percentatge final: 50.8%
Mostra 12 (Mostra 5:00 Am)

Area total: 21,3 cm
Percentatge final: 19,5%
Mostra 13 (Blanc 15:00 Pm)

Area total: 41,8 cm
Mostra 14 (Blanc 15:00 Pm)

Area total: 19,5 cm
Area ocupada per microorganismes: 3.82 cm
Mostra 15 (Mostra 15:00 Pm)

Area total: 13,7 cm
58
Mostra 16 (Mostra 15:00 Pm)
Area total: 35,2 cm
Percentatge final: 37,07 %
Mostra 17 (Blanc 5:00 AM)

Area total: 20,3 cm
Area ocupada per microorganismes: 0 cm
Percentatge final: 0 %

Area total: 20,6 cm
Mostra 19 (Mostra 5:00 AM)

Area total: 17,5 cm
Percentatge final: 39,9 %

Mostra 21 (Blanc 15:00 PM)

Area ocupada per microorganismes: 0.82cm
Percentatge final: 4.2 %

Area total: 22,3 cm
Mostra 23 (Mostra 15:00 PM)


Area total: 3,75 cm
59
Area total: 5,8 cm

Area total: 8,8 cm

Area total: 19,7 cm

Area total: 13,3 cm

Area total: 14,8 cm

Area total: 14,2 cm

Area total: 13,5 cm

Area total: 20,3 cm
60
Per organitzar les dades de l'anàlisi he fet unes gràfiques diàries amb el seu propi
creixement bacterià i una gràfica final amb la mitjana de les gràfiques anteriors.
Dia 1:
Imatge 76 Dades experiment dia 125
Imatge 77 Gràfica experiment dia 126
Com es pot observar a la imatge 77, la gràfica del dia 1 concorda amb la meva
hipòtesi i es veu un creixement quan més hores passen des de la neteja del metro,
encara que hi ha una gran població bacteriana després de la neteja ( 5:00 Am).
25
Font: Pròpia
26
Font:Pròpia
61
Dia 2:
Imatge 79 Gràfica experiment dia 228
Com es pot observar a l'imatge 78 les dades de l'experiment són similars a les del
primer i dia i, per tant, la gràfica (imatge 79) també creix quan més hores passen
després de la neteja
Dia 3:
27
Font:pròpia
28
Font:pròpia
29
Font: Pròpia
62
Imatge 81 Gràfica experiment Dia 330
Com es pot veure a les imatges 80 i 81 aquest dia han canviat una mica les dades i
la gràfica ha donat un creixement més petit, però continua creixent i, per tant, encara
concorda amb la meva hipòtesi.
Mitjana de totes les dades:
Imatge 82 Gràfica final de la part experimental
30
Font: Pròpia
63
Com es pot observar en la imatge 91 la quantitat de microorganismes presents a les
plaques a les 5:00 hores és massa elevada en comparació als blancs, la segona
observació que es pot deduir és que la quantitat de microorganismes presents creix
en el pas de les 5:00 hores a les 15:00 hores.
5. Conclusió
Un cop finalitzada aquesta recerca tant teòrica com pràctica, es poden extreure un
seguint de conclusions. Abans de començar el treball es va plantejar un objectiu a
aconseguir (del qual es va treure una hipòtesi). L'objectiu principal del tema és
observar si la neteja del metro és realment eficient.
La hipòtesi "L'evolució de la població bacteriana al metro és dependent a les hores

que passen després de la neteja" basada en la meva observació de la brutícia del
metro dia a dia ha estat certa.
Gràcies a la part pràctica i les investigacions al metro la meva hipòtesi ha estat

confirmada al punt "4.6 Anàlisi de resultats", quan en la imatge 91 després de fer
totes les mitjanes i la gràfica es pot percebre un creixement començant en el
30,04% de contaminació de microorganismes als medis de cultius a les mostres de
les 5:00 AM fins al 39,44% de contaminació a les mostres de les 15:00 PM .
Com a conclusió final es pot dir que la neteja del metro no és efectiva, ja que a les
cinc del matí, just després de la neteja del metro, la contaminació bacteriana és
força elevada, per millorar-ho proposo que utilitzin nous mètodes de neteja com ara
podria ser la desinfecció amb l'ozó, l'ozó s'està implementant en altres tipus de
transports públics i jo proposo que es comenci a implementar al metro també.
Ampliar aquest treball sobre l'evolució de la contaminació per microorganismes al

metro de Barcelona seria un projecte magnífic, jo proposo ampliar la quantitat de
mostres per tindre uns gràfics més detallats i amb més fundament, també seria bo
analitzar les mostres amb instrument especialitzat per saber quin tipus de
microorganismes són. Per últim, la preparació del medi de cultiu hauria de ser molt
més acurada quant a la desinfecció del material i les mesures preventives contra les
64
contaminacions externes. Així podríem reduir les variables al mínim per tindre un
estudi més exacte.
6. Webgràfia i bibliogràfia
6.1 WEBS
1. Barcelona, E. L. P. /. (2017) En el metro de Barcelona viven 10.000 bacterias

por metro cúbico de aire, El Periódico. Disponible en:
https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20170119/en-el-metro-de-barcelona-vi
ven-10000-bacterias-por-metro-cubico-de-aire-5752404 (Consultado: el 15 d’
Agost de 2022).
2. Cerón, A. (sin fecha) Bacterias, pasajeros invisibles que viajan en el Metro,
México Ciencia y Tecnología. Disponible en:
https://www.cienciamx.com/index.php/reportajes-especiales/17983-bacterias-pa
sajeros-invisibles-metro (Consultado: el 15 d’agost de 2022).
3. Hernández, A. et al. (sin fecha) NTP 203: Contaminantes biológicos: evaluación
en ambientes laborales, Insst.es. Disponible en:
https://www.insst.es/documents/94886/326853/ntp_203.pdf/02030742-35e2-442
e-98dc-3e86f6aa7550?version=1.0&t=1614698420784 (Consultado: el 16
d’agost de 2022).
4. Olivares, E. (2017) ¿Cuántos millones de bacterias, virus y hongos viajan con
nosotros diariamente en el Metro?, Código Espagueti. Disponible en:
https://codigoespagueti.com/noticias/ciencia/cuantos-millones-de-bacterias-virus
-y-hongos-viajan-con-nosotros-diariamente-en-el-metro-de-la-cdmx/
(Consultado: el 18 d’agost de 2022).
5. Alves, T. (2019) ¿Qué es una bacteria? - Glosario de ciencias, Ambientech:
Ciencias, Salud y Medio ambiente. Educación Secundaria. Disponible en:
https://ambientech.org/bacteria (Consultado: el 19 d’agost de 2022).
6. Gelambi, M. (2019) Pared celular bacteriana: características, biosíntesis,
funciones, Lifeder. Disponible en:
https://www.lifeder.com/pared-celular-bacteriana/ (Consultado: el 22 d’agost de
2022).
7. Osorio, U. R. (2022) “Ribosomas: función y estructura”, ecologiaverde.com, 8
marzo. Disponible en:
https://www.ecologiaverde.com/ribosomas-funcion-y-estructura-3795.html
(Consultado: el 22 d’agost de 2022)
8. Hongos (sin fecha) Concepto. Disponible en: https://concepto.de/hongos/

65
9. Herrera, T. (2015) El Reino de Los Hongos: Micologia Basica y Aplicada. Fondo
de Cultura Economica.
10. Sánchez-Guillén, N. A. (2021) Reproducción de los hongos, sexual y asexual,
divisiones más importantes, ReproducciónDe. Disponible en:
https://reproduccionde.com/otros-seres-vivos/reproduccion-de-los-hongos/
11. Rodríguez Salazar. Bióloga, N. (2018) Basidiomicetos: ciclo biológico, estructura
o partes, Naturaleza y ecología. Disponible en:
https://naturaleza.animalesbiologia.com/fungi/basidiomicetos (Consultado: el 27
d’agost de 2022).
12. Luis, J. (sin fecha) Biología de Joseleg Reproducción, Blogspot.com. Disponible
en:
https://biologiadjoselegreproduccion.blogspot.com/2021/10/reproduccion-quitridi
omicetos.html (Consultado: el 28 d’agost de 2022).
13. ¿Qué es un virus? - Glosario de ciencias (2019) Ambientech: Ciencias, Salud y
Medio ambiente. Educación Secundaria. Disponible en:
https://ambientech.org/virus (Consultado: el 1 de septembre de 2022).
14. de formación), R. M. G. (coordinador del Á. (2020) Virus I: historia y tipos de
virus - El Blog de, Genotipia. Disponible en: https://genotipia.com/virus_1/
(Consultado: el 15 de noviembre de 2022).
15. de formación), R. M. G. (coordinador del Á. (2020b) Virus II: estructura de un
Virus - El Blog de, Genotipia. Disponible en:
https://genotipia.com/virus-estructura/ (Consultado: el 1 de septembre de
2022).
16. de formación), R. M. G. (coordinador del Á. (2020c) Virus III: El ciclo replicativo
de los virus, Genotipia. Disponible en: https://genotipia.com/virus-reproduccion/
(Consultado: el 1 de septembre de 2022).
17. Centurion, R. A. O. (2021) La clasificación de los seres vivos. Virus y bacterias
(página 2), Monografias.com. Disponible en:
https://www.monografias.com/trabajos90/clasificacion-seres-vivos-virus-y-bacter
ias/clasificacion-seres-vivos-virus-y-bacterias2 (Consultado: el 1 de septembre
de 2022).
18. Razón, L. (2021) Limpieza y desinfección del Metro, una labor que ha pasado
de ser necesaria a esencial, La Razón. Disponible en:
https://www.larazon.es/lr-content/20210811/uwkvjpmdfzbfnlrqpnpovo5oui.html
19. Resumen del ántrax (sin fecha) Cdc.gov. Disponible en:
https://www.cdc.gov/anthrax/es/images/Anthrax-book-spanish-update-final-highr
es.pdf (Consultado: el 5 de septembre de 2022).
66
20. INSST (2022) Streptococcus suis, Portal INSST. Disponible en:
https://www.insst.es/agentes-biologicos-basebio/bacterias/streptococcus-suis
21. Zhitnitskiy, P. (sin fecha) “Streptococcus suis”, en Swine Diseases.
22. Limpieza y desinfección (sin fecha) Tmb.cat. Disponible en:
https://www.tmb.cat/es/covid-19/limpieza-y-desinfeccion-de-nuestros-transporte
s (Consultado: el 15 de septembre de 2022).
23. Hand hygiene in healthcare settings (2020) Cdc.gov. Disponible en:
https://www.cdc.gov/handhygiene/index.html?CDC_AA_refVal=https%3A%2F%
2Fwww.cdc.gov%2Fcoronavirus%2F2019-ncov%2Fhcp%2Fhand-hygiene.html
24. Desinfectantes: Tipos y usos (2022) NeoQuim. Disponible en:
https://neoquim.com/desinfectantes-tipos-y-usos/ (Consultado: el 15 de
septembre de 2022).
25. Todo sobre el Alcohol Isopropílico (sin fecha) Nazza.es. Disponible en:
https://www.nazza.es/blog/16_usos-alcohol-isopropilico.html (Consultado: el 16
de septembre de 2022).
26. Julieta (sin fecha) Alcohol como agente desinfectante, Blogspot.com. Disponible
en:
https://seguridadbiologica.blogspot.com/2010/11/alcohol-como-agente-desinfect
ante.html (Consultado: el 25 de septembre de 2022).
27. ¿Funciona el Ozono como desinfectante ? (2020) Ozono Generadores.
Disponible en:
https://www.ozonogeneradores.com/el-ozono-como-agente-desinfectante/
28. Crangaci, M. (2020) Ozone as a disinfectant, Ozone Factory. Disponible en:
https://ozonefactory.net/blogs/blog/ozone-as-a-disinfectant (Consultado: el 25
de septembre de 2022).
29. Julieta (sin fecha b) Hipoclorito de sodio como agente desinfectante,
Blogspot.com. Disponible en:
https://seguridadbiologica.blogspot.com/2016/07/hipoclorito-de-sodio-como-age
nte.html (Consultado: el 25 de septembre de 2022).
30. Preparación de medios de cultivo sólidos (sin fecha) Se-todo.com. Disponible
en: https://med.se-todo.com/biolog/4719/index.html (Consultado: el 15 de
septembre de 2022).
6.2 LLibres
1. LIibre santillana biologia 2021-2022
67
7. Annexos
7.1 Annex 1 Mostres congelades

El dia 24/10/2022 Vaig prendre 8 mostres ( 4 blancs i 4 del agafamans) en les dues
hores marcades a la metodologia. Les mostres es van ennumerar en números del
1-8 sent 1,2 ,5,6 els blancs i 3,4,7,8 les mostres dels agafamans.
Mostres número 1, 2 (5:00h AM):
Mostres 3,4 (5:00h AM):
68
Mostres 5,6 (15.00h PM):
Mostres 7,8 (15.00h PM):
CONCLUSIONS:
Vaig cometre l’error de posar les mostres al congelador i no a la nevera, llavors es
va congelar el medi i encara que es veu l’evolució dels microorganismes crec que és
millor descartar aquestes mostres amb el medi congelat i utilitzar les dades que
segur que son fiables.
69
7.1 Annex 2 Àrees geogebra
70
71

TR Aniol Morales

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

TR Aniol Morales

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Evolució de

Keywords: Efficiency, cleaning, subway, culture, microorganisms.

Partint de l'interès per la biologia molecular i les seves característiques diferencials,

L'objectiu d'aquest treball de recerca és observar l'eficiència de la neteja del metro,

Com a conclusions ha quedat demostrat que la neteja del metro no és realment

Paraules clau: Eficiència, neteja, metro, cultiu, microorganismes

Per a desenvolupar aquest treball obtindré informació de diferents llibres, de pàgines

L’hipòtesi d’aquest estudi sobre l’evolució dels microorganimes al metro de

3.1 Possibles contaminants biològics

Imatge 1: Clasificació dels bacteris2

Dispersos en el citoplasma bacterià es troben els ribosomes, també sol haver-hi

Imatge 4: Estructura bacteriana5

3.1.1.2.1 Càpsula bacteriana

3.1.1.2.2 Paret bacteriana

Funcions biològiques de la paret cel·lular bacteriana:

3.1.1.2.3 Membrana plasmàtica

3.1.1.2.6 Cromosoma bacterià

3.1.1.2.7 Estructures delimitades per parets proteiques

3.1.1.2.8 Estructures membranoses intracitoplasmàtiques

3.1.1.3 Fisiologia bacteriana

En el cas que el medi de cultiu sigui líquid, es prepara en tubs d’assaig on

Imatge 6: Fisiologia bacteriana8

3.1.1.3.1 Les funcions de nutrició

3.1.1.3.2 Les funcions de relació

Imatge 7: Procès de formació d’una exòspora9

Imatge 8: Transmissió d’informació genètica de bacteris10

3.1.1.4 Les fases de creixement bacterià

Durant la duplicació dels bacteris, es produeixen diferents fases on el nombre de

● Fase de mort: en aquesta fase la taxa de mortalitat bacteriana supera a la

Imatge 9: Gràfica de les fases del creixement bacteria11

3.1.1.5 Tipus de bacteris

3.1.1.5.1 Bacteris porprats i verds

Aquests tipus de bacteris contenen bacterioclorofil·la, fet que els converteix en

Imatge 10: Estructura cianobacteriana12

3.1.1.5.4 Bacteris fixadors de nitrogen

3.1.1.5.5 Bacteris entèrics

3.1.1.5.7 Bacteris de l’àcid làctic

● Sapròfits: Es nodreixen de matèria orgànica en descomposició, com per

Imatge 11: Reproducció dels fongs13

3.1.2.2 Tipus de fongs

3.1.2.2.1 Basidiomicets (Basidiomycota)

Imatge 12: Estructura dels fongs14

3.1.2.2.2 Ascomicets (Ascomycota)

3.1.2.2.3 Glomeromicets (Glomeromycota)

En l'actualitat comprenen 150 espècies classificades en 10 gèneres. Antigament, les

3.1.2.2.4 Zigomicets (Zygomycota)

Imatge 13:Estructura dels zigomicets15

Els quitridiomicets són fongs que presenten zoòspores, generalment

Els gametangis es desenvolupen al final de les hifes. Els gàmetes masculins

3.1.3 Els Virus

Virió amb estructura complexa:

Virió amb coberta lipídica

3.1.3.2 Cicle reproductiu dels virus

Imatge 19: Cicle reproductiu dels virus

Imatge 20 Fase d’adorsció

Imatge 22 Multiplicació virus tipus 1

Imatge 23 Multiplicació virus tipus 2

Imatge 24 Multiplicació virus tipus 3

Imatge 25 Multiplicació virus tipus 4

Imatge 26 Multiplicació virus tipus 5

Imatge 27 Multiplicació virus tipus 618

5 i 6. Fase d'assemblatge i alliberament

Just abans de l'alliberament dels virions es produeix l'assemblatge d'aquests.