Femeniasia Balearica

Pla de gestió i conservació de l’espècie
Femeniasia balearica (J.J. Rodr.) Susanna
(Projecte LIFE2000NAT/E/7355)
Laboratori de Botànica
Dept. Biologia
Universitat de les Illes Balears
Equip redactor:
Miquel Àngel Conesa Muñoz

Xavier Cardona Capella
Eva Moragues Botey
Joan Rita Larrucea
Maurici Mus Amézquita
Desembre de 2003
1
Índex del Pla de Recuperació de Femeniasia balearica
1. Introducció 4
2. Descripció de l’espècie 6
3. Distribució actual de l’espècie 9
4. Hàbitat 10
5. Biologia reproductiva 12
5.1. Caracterització de la floració 12

5.1.1. Nombre de capítols per planta 12
5.1.2. Nombre de flors en el capítol. 12
5.1.3. Fenologia 13
5.2. Caracterització de la pol·linització 13
5.2.1. Experiments de pol·linització 13
5.2.2. Estudi de pol·linitzadors 15
5.3. Caracterització de la fructificació 23
5.3.1. Llavors produïdes als capítols 23
5.3.2. Mides de la llavor 23
5.3.3. Germinació 27
5.3.3.1. Experiments per esbrinar l’efecte de l’origen i el temps
d’emmagatzematge de les llavors sobre la germinació 28
5.3.3.2. Experiments per esbrinar l’efecte de la fondària de sembra
sobre la germinació. 33
5.3.3.3. Efectes de la llum i la temperatura sobre les germinacions
realitzades 33
5.3.3.4. Experiments de germinació de llavors de Femeniasia balearica
al camp. 34
5.3.4. Depredació 38
6. Creixement i desenvolupament inicial de Femeniasia balearica 40
7. Cens i estructura poblacional 55
7.1. Cens poblacional 55

7.2. Característiques de la planta adulta 55
7.3. Piràmide poblacional 59
2
7.4. Regeneració de la població 63
8. Situació actual de l’espècie 64
9. Amenaces a la seva conservació 65
9.1. Amenaces actualment detectades 65
9.2. Amenaces possibles en el futur 66
10. Objectius del Pla de Gestió i Conservació 68
11. Àmbit d’aplicació 69
12. Vigència, Seguiment i Revisió 69
13. Actuacions in situ, ex situ, de sensibilització social 70
12.1. Actuacions “in situ” 70
12.2. Actuacions “ex situ” 73
12.3. Actuacions de sensibilització social 74
14. Execució i coordinació 76
15. Bibliografia 77
Annex 1. Mapes de les localitats de Femeniasia balearica 79

Annex 2. Taula d’inventaris realitzats. 83
Annex 3. Anàlisis de terra de Binimel·là i Tirant 85
3
AGRAÏ MENTS
Als membres del laboratori que han aportat part del seu temps a l’organització
d’experiments i a tenir esment de les plàntules: Joana Galmés, Lluís Fiol i Cristina
Fontcuberta.
Al Dr. Llorens Gil agraïm la seva amabilitat a l’hora de facilitar-nos el disposar

de les dades inèdites de la seva tesi doctoral.
Al Dr. Miquel Àngel Miranda, del laboratori de Zoologia de la UIB, per la seva
amabilitat a l’hora de determinar les famílies dels invertebrats presumptament
pol·linitzadors.
1. INTRODUCCIÓ.
Femeniasia balearica és, en el catàleg de les angiospermes de les Balears, una

de les espècies paradigmàtiques en l’aspecte de la conservació. No és certament el tàxon
que avui dia està més amenaçat a l’arxipèlag; n’hi ha d’altres com Apium bermejoi,
Ligusticum lucidum o algunes espècies del gènere Limonium, per citar-ne alguns, que es
reconeixen per haver arribat a un estat crític, per anar directament cap a l’extinció si no
es fa alguna cosa ràpidament. Malgrat això, no podem ser encara optimistes a l’hora de
valorar l’estat de conservació de Femeniasia balearica. El tàxon que aquí ens ocupa té
el dubtós “privilegi” de formar part del grup d’espècies de Balears que està actualment
amenaçat d’extinció, que figura a tots els llistats de plantes amenaçades i protegides que
s’han anat elaborant a la CEE des de la dècada dels setanta i que hores d’ara no s’ha
beneficiat pràcticament de cap mesura conservacionista que millori la seva
supervivència.
L’any 1982 Femeniasia apareix al primer document legal de protecció a l’Estat

Espanyol (Reial Decret 3091/1982). També és inclosa a l’ordre ministerial del 17 de
setembre de 1984.
Al 1986 Espanya ratifica el Conveni de Berna, on l’espècie figura llistada al

annex I.
L’any 1987 César Gómez-Campo i els seus col·laboradors alertaren dels

problemes de conservació que sofria l’espècie (GOMEZ-CAMPO et al., 1987).
Al 1989 forma part del llistat de plantes en perill de la Comunitat Econòmica

Europea (WCMC, 1989).
L’any 1990 es publica el “Catálogo Nacional d’Especies Vegetales

Amenazadas” i la normativa que el regula (Real Decreto 439/90), incloent-hi
Femeniasia balearica.
Al 1992 és inclosa en l’annex II de la Directiva d’Hàbitats (Directiva

92/437CE).
4
A partir de la transposició legal d’aquesta darrera normativa a l’ordenament
jurídic espanyol, al 1995, no hi ha hagut cap nova llei que afecti directament la
protecció legal concreta de l’espècie, però l’espècie ha estat tractada a diferents
publicacions de caire conservacionista.
Al 1993 es redacten els “Plans de Conservació dels Vegetals Amenaçats de

Balears” (MUS, 1993) amb l’ànim de ser una revisió de l’estat de conservació d’alguns
tàxons importants i d’apuntar una sèrie de mesures urgents de gestió i conservació. En
el volum corresponent a l’illa de Menorca es fa un anàlisi de la situació de l’espècie i
se’n proposen àrees de conservació que inclouen localitats de l’espècie.
A més, des de llavors s’han seguit publicant llistats i catàlegs de plantes

amenaçades en la que, com és lògic, no hi ha deixat d’aparèixer l’espècie; en són
exemples els de la IUCN de DOMÍNGUEZ (1997), i WALTER & GILLET (1998), o el
de SAEZ & ROSSELLÓ (2001).
L’IUCN està preparant actualment una publicació coordinada des del

Mediterranean Islands Plant Specialist Group (MIPSG) que ha escollit els 50 tàxons
amenaçats illencs de la Mediterrània més representatius; Femeniasia balearica és un
dels 5 tàxons triats de les Balears. La publicació vinent oferirà una nova revisió del seu
estatus conservacionista i serà una eina més per a la comunitat científica i per a les
entitats de gestió i conservació que treballen amb tàxons de la flora amenaçada de
Balears.
Totes aquestes consideracions en les que hi ha una coincidència absoluta en
mantenir l’estatus d’amenaçada d’aquesta espècie, justifiquen la posta en marxa d’un
Pla d’acció que condueixi a eliminar-la d’aquests llistats precisament recuperant un
nombre acceptable de localitats i individus. De fet, s’ha de dir que per si fos poc
l’interès evident que ara mostren les institucions balears competents a llançar-se a
redactar i fer funcionar un Pla d’aquestes característiques, existeixen imperatius legals
que obliguen a fer-lo; així la Llei 4/89 de Conservación de espacios naturales y flora y
fauna silvestres (BOE, 74 de 28 de març de 1989) diu a l’article 31.2:
“La catalogación de una especie, subespecie o población en la categoria “en
peligro de extinción” exigirá la redacción de un Plan de Recuperación para la misma,
en el que se definirán las medidas necesarias para eliminar tal peligro de extinción”.
Aquest mateix article 31 al punt 6 encomana la redacció d’aquests plans de
recuperació a les Comunitats Autònomes.
D’altra banda, també la Directiva Hàbitats en la seva transposició a la legislació
espanyola diu al punt 6:
“Medidas de conservación.
1. Respecto de las zonas especiales de conservación, las Comunidades
Autónomas correspondientes fijarán las medidas de conservación necesarias
que implicarán, en su caso, adecuados planes de gestión, específicos a los
lugares o integrados en otros planes de desarrollo, y las apropiadas medidas
reglamentarias, administrativas o contractuales, que respondan a las
exigencias ecológicas de los tipos de hábitats naturales del anexo I y de las
especies del anexo II presentes en los lugares...”
Per tant, la legislació espanyola actual preveu que les Comunitats Autònomes
s’encarreguin de la redacció i execució de plans de gestió per a garantir la conservació
de les espècies catalogades (i també dels hàbitats).
5
2. DESCRIPCIÓ DE L’ESPÈCIE.
Femeniasia balearica (J.J. Rodr.) Susanna in Collect. Bot. (Barcelona)

17:84 (1987)
Centaurea balearica J. J. Rodr. in Bull. Soc. Bot. France 16:237 (1869)

Acosta balearica (J.J. Rodr.) Holub in Preslia, Praha 46: 226 (1974)
Descripció de l’autor a la “Flórula de Menorca”, 1904:
“-Tallo leñoso, ramosísimo, con ramas pátulas, rectas y entrelazadas. Hojas de 13-25
milímetros, dimorfas; las jóvenes verdes, lineares, glabrescentes, subrugosas,
tridentadas en su mitad superior, cuyos nervios se convierten luego en espinas; las
antiguas reducidas a los nervios, semiabrazantes, divididas superiormente en tres
espinas duras y divaricadas, provistas hacia su parte mediana de dos espinillas, y
recorridas por 1-3 rayas blanquecinas que se prolongan sobre el eje. Cabezuelas
pequeñas (14-16 milímetros), sentadas y solitarias en el extremo de los ramúsculos, e
involucradas por las espinas de las hojas superiores. Periclinio ovoideo, con escamas
externas ovales u oblongas, terminadas en espina recta; las interiores coriáceas,
lineares, terminadas por un ápice oval-triangular, pátulo, escarioso, dentado-ciliolado.
Receptáculo cubierto de pelos blanquecinos. Flores iguales, hermafroditas y fértlies;
filamentos adornados en su parte mediana con un haz de pelos; estilo engrosado
superiormente, con divisiones soldadas en toda su longitud. Aquenios pequeños,
obovoideos u obcónicos, lampiños, con disco rodeado de un borde irregularmente
dentado; vilano persistente, homogéneo, tres o cuatro veces más largo que el aquenio;
formado de pajas denticuladas, violáceas en la parte inferior, blanquecinas en la
superior. –Arbusto de un metro o más, formando una mata ancha, densa,
subhemisférica y espinosísima.; flores amarillas”.
Figura 1. Aspecte general d’una planta de Femeniasia balearica.
6
El botànic menorquí Joaquim Rodríguez herboritzà unes plantes a la localitat del
Pou d’en Caldes (Menorca) que classificà, amb dubtes, com Centaurea spinosa L.
(RODRIGUEZ, 1868). Aquest autor, al descriure-les l’any següent com un nou tàxon,
les adscriu a aquest gènere Centaurea i els hi dona el nom de C. balearica
(RODRIGUEZ, 1869).
A una de les aportacions en l’estudi citogenètic de la flora endèmica de Balears,

CARDONA & CONTANDRIOPOULOS (1983) realitzen comptatges cromosomàtics
de C. balearica, adjudicant-li el nombre 2n= 18.
Ja a les acaballes del segle, A. Susanna descriu un gènere monoespecífic nou per
a la ciència, Femeniasia, per a agombolar-hi en el seu si aquesta espècie (SUSANNA,
1987). La proposta surt de l’estudi morfològic de material de la localitat de Montgofre
Vell, amb el que conclou que no es correspon a un tàxon pertanyent al gènere
Centaurea. L’autor en reconeix una combinació de caràcters que, per nova, aconsella la
seva adscripció al gènere nou, si bé apareixen moltes més dubtes a l’hora d’establir-hi
relacions de parentiu i decidir-se a col·locar-la en la subtribu de les Carduinae o de les
Centaureinae, decidint-se finalment per la primera.
GOMEZ-CAMPO et al. (1987) inclouen una fitxa corresponent a Centaurea

balearica en el “Libro Rojo de las plantas de la Península y Baleares”, fitxa realitzada
per Lleonard Llorens i enfocada a donar informació d’estat de conservació sobre
l’espècie.
Figura 2. Detall dels capítols florits de Femeniasia balearica.
7
Uns anys més tard es publiquen tot una sèrie de treballs filogenètics amb
marcadors moleculars sobre les Cardueae en els que s’inclou l’espècie (BREMER et
al., 1994; WAGENITZ & HELLWIG, 1994; SUSANNA et al. 1995) i que situen el
gènere dintre les centaureínies, prop de Carduncellus i Carthamus. Aquestes evidències
i uns comptatges cromosòmics fets pel mateix autor, que li atorguen 2n=24 front als
2n=18 de CARDONA & CONTANDRIOPOULOS (1983), motiven la reconsideració
de les seves relacions i la reubicació dins les Centaureinae (SUSANNA &
VILATERSANA, 1996).
Al mateix temps que es fan aquestes contribucions s’aporten dades sobre la

biologia reproductiva de F. balearica a la tesi de Llorens Gil (GIL, 1994) i a reunions
científiques (GIL & MELONI, 1995).
Figura 3. Detall de capítols fructificats i fulles de l’espècie.
8
3. DISTRIBUCIÓ ACTUAL DE L’ESPÈCIE.
L’autor que descriu l’espècie, la cita a la Flòrula de Menorca de tres localitats: la

del Pou d'en Caldes (localitat original), del Port de Fornells i també recull la cita de
Porta d’una altra localitat que situa entre el Cap de Cavalleria i la Penya de l’Anticrist
(RODRIGUEZ, 1904).
GOMEZ-CAMPO et al. (1987) comenten que es coneixen tan sols 5 localitats,

totes amb un nombre escadusser d’exemplars, però no les citen.
Segons la nostra informació recopilada en prospeccions al camp, la distribució

actual de l’espècie es limita a la zona nord i nordest de l’illa de Menorca, en les
següents localitats: Binimel·là (UTM EE8934) , Cala Mica (UTM EE9134), Tirant
(UTM EE9534) i Pou d'en Caldes (UTM FE0528).
A algunes obres, com les de SUSANNA & VILATERSANA (1996) hi figura la

localitat Montgofre Vell. La localitat del Pou d’en Caldes pertany al predi de Montgofre
Vell, pel que creiem que aquests autors es refereixen a aquest indret.
Hem prospectat també algunes zones properes, però el resultat de recerca ha

estat infructuós.
Figura 4. Mapa de l’illa de Menorca on es situen les poblacions de Femeniasia balearica.
En els mapes adjunts que formen part de l’Annex 1 es delimiten en detall les
poblacions, oferint-hi dades també del nombre d’exemplars censats a cada una de les
taques.
9
4. HÀBITAT.
Femeniasia balearica apareix en els inventaris fets a Menorca corresponents a

l’associació Santolino magonicae-Anthyllidetum hystricis Gil & Llorens (GIL, 1994),
comunitat descrita per BOLÒS et al. (1970) com a subassociació de Launaeetum
cervicornis O. Bolòs & R. Mol., 1958. En aquests inventaris els darrers autors citats la
tracten com a un dels tàxons diferencials de la subassociació.
Aquests autors, a l’hora d’establir la corologia d’aquesta comunitat anoten que és
“freqüent a la costa septentrional i oriental de Menorca, molt exposada al vent, on les
comunitats de camèfits pulviniformes (socarrells) es poden endinsar fins a qualques
centenars de metres de la costa....”. També recullen la presència de dita subassociació a
Artà (Mallorca), transcrivint un inventari en el que, lògicament, Femeniasia no hi
figura.
Lleonard Llorens anota que defineix una variant de Launaeetum cervicornis que
se situa preferentment sobre sols arenosos, argilosos o esquistosos, en una zona amb
més sòl i en una franja una mica protegida de l’embat directe de la mar (GOMEZ-
CAMPO et al., 1987).
Figura 5. Població de Femeniasia balearica ocupant les vores d’una pista a Binimel·là.
10
Figura 6. Població de Femeniasia balearica a la garriga de Binimel·là.
Pel que hem pogut observar a totes les localitats visitades, és una planta d’hàbitat
estrictament litoral, que mai s’allunya més d’uns centenars de metres de la línia de
costa. Tampoc apareix a primeríssima línia, on es troben les saladines (Limonium spp.)
i altres plantes d’hàbitats propers a la mar entre les que destaca Launaea cervicornis.
Trobem Femeniasia a la part més interior de la franja ocupada per aquesta darrera,
espècie que caracteritza l’ass. Launaeetum cervicornis, on s’emmarca. Viu, doncs,
associada a altres plantes de la zona costanera amb endemismes que aprofiten les dures
condicions ambientals que promouen els forts vents carregats de sals i que també tenen
el característic hàbit pulvinar i espinós, com ja feren notar els fitosociòlegs citats en el
text del paràgraf anterior.
Femeniasia creix en una garriga (marina) esclarissada, on els arbusts apareixen
dispersos i sense aixecar-se molts centímetres del terra. Les herbàcies, abundants, son
d’estratègia sobretot anual, si bé també conviuen amb ella, per exemple gramínies
perennes de port elevat com el càrritx (Ampelodesma mauritanica), que competeixen
durament per l’espai i dificulten l’establiment de plàntules.
En l’Annex 2 es presenta la taula dels inventaris realitzats en les distintes
poblacions de Femeniasia.
En l’Annex 3 s’hi poden trobar unes anàlisis de terra efectuades per la
Conselleria d’Agricultura del Govern Balear per a aquest Pla d’una mostra de
Binimel·là i una altra de Tirant, que donen algunes de les característiques més
importants del substrat.
11
5. BIOLOGIA REPRODUCTIVA
5.1. Caracterització de la floració.
Les plantes d’aquesta espècie floreixen abundantment a la natura durant el

període que va des de finals de maig fins final de juliol. La floració és esglaonada en els
individus, allargant-se durant molts dies degut al gran nombre de capítols que porta una
planta adulta.
5.1.1. Nombre de capítols per planta:
A l’apartat de “Biologia de les flors” GIL (1994) dona la dada de 1 a 3 capítols

per branca, normalment 2, però no dona cap dada del nombre de capítols aproximat que
pot tenir una planta o una porció significativa d’aquesta.
S’ha fet una estimació del nombre de capítols en flor per m2/dia a les plantes
adultes de dues localitats (Binimel·là i Tirant) basant-nos en comptatges fets al camp el
dia 24 de maig de 2001. Els comptatges s’han realitzat en un total de 51quadrats de 30 x
30 cm.
A la localitat de Tirant es varen comptar també el nombres de capítols en

fructificació als quadrats, per la qual cosa es pot tenir, també, una estimació del nombre
total de capítols per m2 en una estació reproductiva.
Cal ressenyar que per a calcular el nombres per m2 domés s’ha tingut en compta
la part verda de la planta i no les zones de necromassa quan existeixen.
Quadrats per localitat:

- Tirant: 27 quadrats
- Binimel·là : 25 quadrats
Binimel·là Tirant oberts Tirant totals

oberts
Mitjana 192,4 102 643,6
Desviació estàndard 46,9 51,8 104,9
Màxim 277,8 233,3 800
Mínim 100 33,3 400
Figura 7. Nombre de capítols en flor i totals per m2 a plantes de Femeniasia.
5.1.2. Nombre de flors en el capítol.
GIL (1994) dona el valor promig de 18,39 ± 0,48 flòsculs per capítol (n=33).
Segons les nostres dades el nombre de flors és de 10,74 ± 1,364 per Tirant i 10,76 ±
2,965 per Binimel·là.
12
5.1.3. Fenologia:
Les dades de GIL (1994) són les següents:
- Duració mitjana de la floració a nivell individual : 39,2 3,76 dies (n=5)

- Duració de la floració a nivell poblacional (Pou d'en Caldes): 63 dies.
Segons aquest autor el 1990 comença el 3 de juny i acaba el 29 de juliol.
Nosaltres no hem tingut possibilitat de fer un seguiment exhaustiu del període de

floració al camp durant el desenvolupament d’aquest Pla.
Una dada que tenim és que el 18 de maig del 2000 en Binimel·là es mesuraren i
marcaren 104 plantes adultes, 23 de les quals (un 22%), tenien ja algunes flors (la que
tenia més presentava 97 capítols oberts).
5.2. Caracterització de la pol·linització.
GIL (1994) dedica també una part important de la fitxa corresponent a

Femeniasia balearica a estudiar aquest aspecte de la biologia reproductiva. En concret,
analitza els vectors de pol·linització mitjançant embossat selectiu de capítols i també
llista els insectes pol·linitzadors. Com a resultats l’autor constata la no fructificació en
els capítols emboscats en paper i l’exclusió de la possibilitat d’autocompatibilitat, si bé
en aquest darrer cas avisa de la necessitat de noves evidències per comprovar-ho.
Respecte als insectes, la tesi citada recull l’observació de 6 espècies diferents (2
coleòpters, 3 himenòpters i 1 lepidòpter), fent notar l’absència de dípters. Es comenta
també a l’obra citada que la majoria de visites a les flors per part dels pol·linitzadors es
fan abans del migdia (GIL, 1994).
5.2.1. Experiments de pol·linització.
Es realitzaren proves de limitació de vectors de pol·linització tant al camp com

al laboratori per confirmar i recolzar les dades de GIL (1994) abans esmentades.
A tots els experiments es varen embossar un mínim de tres capítols per planta en
cada tractament. Es recol·lectaren els fruits produïts un mes després.
1. Experiments al camp.
Les proves al camp es dugueren a terme el 18 de maig de 2000 a les localitats de

Tirant i Binimel·là. les bosses es retiraren el 30-6-2000.
Es feren sobre un total de 10 individus per localitat i foren les següents:
a) limitació amb embossat de paper per exclusió total,

b) malla per exclusió d’insectes grans però no el pol·len (tampoc es pot evitar el
pas de petits animals com els trips),
13
c) controls sense cap tipus d’embossat
Resultats: Els resultats obtinguts mostren que no es formà cap llavor viable en els
capítols embossats amb la malla de paper, mentre que els embossats amb la malla
excloent d’insectes donaren un percentatge del 2% de fruits bons. La fructificació dels
capítols control (sense malla) fou normal, amb un 55% de les llavors viables.
Figura 8. Embossat de capítols al camp. A dalt la malla d’exclusió total i a baix la d’exclusió
d’insectes.
2. Experiments al laboratori
Principalment els objectius van ser:

a) esbrinar si és necessària la fecundació creuada, i
b) esbrinar si hi ha possibilitat d’apomixi a Femeniasia.
Les proves es dugueren a terme el maig de 2001 al laboratori de la UIB. Es feren

sobre un total de 3 individus i es va dur a terme la limitació a tota la pol·linització
externa aïllant capítols amb embossat de paper per exclusió total. En el cas de la prova
d’autogamia es procedí a assegurar l’autopol·linització amb ajut d’un pinzell.
Degut a les dificultats tècniques que suposa treballar amb capítols d’asteràcies
no es pogueren emascular les flors, la qual cosa fa que no sigui descartable
l’autopol·linització.
Resultats: No hi ha cap formació de llavor en els capítols aïllats, ni en la prova

d’autofecundació ni en la de apomixi. Vist aquest resultat es pot asseverar amb certa
seguretat la inexistència d’apomixi; si hi hagués hagut algun fruit bo format la conclusió
quedaria anul·lada per no poder descartar l’autofecundació i que aquestes llavors siguin
fruit d’una reproducció sexual.
14
5.2.2. Estudi dels pol·linitzadors.
S’ha recollit informació al camp dels animals que visiten els capítols de
Femeniasia. L’estudi es dugué a terme a les localitats de Binimel·là i Tirant el dia 24 de
maig de 2001.
Procediment:
Es triaren 25 plantes a cada una d’aquestes localitats amb el criteri de que fossin
el més homogènies possible en relació a la mida i al nombre de capítols oberts que
portaven i que representessin les distintes condicions ambientals puntuals de les
poblacions (distància a la mar, exposició, direcció del vents principals de la zona, etc.).
Es feren mostrejos, sobre totes les plantes seleccionades a les següents hores:
10h, 12h, 14h, 16h i 18h.
A les hores de mostreig seleccionades es visitaven les plantes recollint

informació sobre els invertebrats observats als capítols en aquell moment precís, les
visites es feren en el menor temps possible per planta (per no espaiar el mostreig en el
temps i atracar-se massa al següent), que solia ésser d’uns 30-35 minuts en total.
Es va caçar una mostra de cada un dels distints pol·linitzadors observats per a la

seva determinació posterior.
Resultats: En primer lloc s’han de reconèixer les limitacions d’un estudi puntual
d’aquestes característiques. L’experiment ofereix una bona idea de la diversitat de
invertebrats que visiten les flors de Femeniasia i dels canvis horaris en la freqüència de
cada tipus de pol·linitzador. Un estudi més intens de la biologia reproductiva d’aquesta
espècie passa necessàriament per repetir l’experiment més vegades i per cobrir tot el
període de floració de la planta (mesos de maig a juliol). Malgrat la mancança d’estudi
complert, aquesta aportació al Pla constata que és una espècie generalista, pol·linitzada
per molts insectes. A l’hàbitat on viu l’espècie i durant el període de floració no hi ha
una floració massiva de cap espècie que sigui una competència efectiva pels
pol·linitzadors, per la qual cosa no pareix que hi pugui haver cap tipus de limitació a
l’arribada del pol·len.
De les gràfiques que segueixen a continuació podem destacar la gran diversitat

observada, un total de 25 espècies a Binimel·là i 30 a Tirant.
Són components important dels visitadors dels capítols d’aquesta planta espècies
de grups tan variats com els coleòpters, els hemípters o els dípters. Invertebrats més o
menys grans i no gaire bons pol·linitzadors com els llagosts, les mantis o les aranyes
apareixen puntualment i no tenen gaire importància; les cucaratxes són una mica més
presents, però tan sols a Tirant i per la tarda.
Les papallones són molt més presents a Tirant que a Binimel·là i són actives
prop del migdia o començament de la tarda.
15
Un grup d’importants pol·linitzadors que també apareix a les poblacions de
Femeniasia balearica són els himenòpters. Destaquem la presència de Ceratina
curcubitina i Halicus sp., espècies observades amb gran presència de pol·len a les
cames, tal com es veu a les abelles.
Els coleòpters presenten la mateixa diversitat a ambdues localitats, però són molt
més presents a Binimel·là. han estat recol·lectats durant tot el dia, però baixen clarament
la seva activitat al migdia. D’aquest grup destaquem Oedemera com pol·linitzador
(curiosament no caçat a Tirant, on sens dubta hi és present), Oxythrea funesta,
insaciable devorador de òrgans florals, però que deu actuar també com pol·linitzador
degut a que porta molt pol·len entre els pèls, i la omnipresència dels coccinèlids.
Els àfids i les formigues hi són sempre presents per tot; els efectius són sovint
tan nombrosos que no han estat representats a les gràfiques amb els altres invertebrats
per no deformar-les i guanyar claredat per observar-hi la resta; es presenta una gràfica
particularitzada de Binimel·là (Figura 15) i de Tirant (Figura 21).
Cal comentar la presència, o millor dit, la importància dels dípters en les nostres
observacions, sobre tot a Binimel·là, on hi ha una molt alta diversitat (hem reconegut 6
espècies diferents). No coincidim en aquest punt amb les observacions de GIL (1994).
Figura 9. Oedemera femoralis (esquerra) i Oxythyrea funesta (dreta) sobre flors de Femeniasia
balearica.
A continuació es mostren els diagrames corresponents a l’espectre d’insectes

observats sobre les flors obertes de Femeniasia balearica a distintes hores del dia. Les
primeres corresponen a Binimel·là i les següents a Tirant.
16
Figures següents (10-15): Diagrames horaris de visitants als capítols a Binimel·là.
Lachnaia vicina
Binimel·là 10h Coccinella septempunctata
C O C C IN E L L I D A E
1 1 1 2
2 COLEOPTERA
2 Oedemera femoralis
1
Oxythyrea funesta
1
2 T E N E B R IONIDAE
1
M USCIDAE
1 S Y R P H ID A E 1
1 S Y R P H ID A E 2
Syrphus sp.
T E P H R IT ID A E 1
2
T H E R E N ID A E 2
M IR I D A E
A P ID A E 1
2
Bombus terrestris
A P ID A E 2
F O R M IC ID A E
A M A R ILIID A E
4 P A P ILIONIDAE
18 T IN E ID A E
C H R Y S O P ID A E
1
A C R ID ID A E
Lachnaia vicina

1
2 C O C C INELLIDAE
2 COLEOPTERA
Oedemera femoralis
1
Oxythyrea funesta
1 13
T E N E B R IONIDAE
1
M USCIDAE
S Y R P H ID A E 1
S Y R P H ID A E 2
Syrphus sp.
9 M IR I D A E
A P ID A E 1
Bombus terrestris
3
A P ID A E 2
F O R M IC ID A E
A M A R ILIID A E
P A P ILIONIDAE
T IN E ID A E
14 A C R ID ID A E
17
Lachnaia vicina

1 C O C C INELLIDAE
3 COLEOPTERA
Oxythyrea funesta
T E N E B R IONIDAE
2 M USCIDAE
S Y R P H ID A E 1
S Y R P H ID A E 2
1 1 Syrphus sp.
1
M IR I D A E
A P ID A E 1
3
Bombus terrestris
A P ID A E 2
F O R M IC ID A E
A M A R ILIID A E
5
P A P ILIONIDAE
2
T IN E ID A E
1 C H R Y S O P ID A E
3 A C R ID ID A E
Lachnaia vicina
2
3 COLEOPTERA
Oedemera femoralis
1 Oxythyrea funesta
T E N E B R IONIDAE
M USCIDAE
S Y R P H ID A E 1
S Y R P H ID A E 2
2
Syrphus sp.
M IR I D A E
A P ID A E 1
5
Bombus terrestris
A P ID A E 2
F O R M IC ID A E
3 A M A R ILIID A E
P A P ILIONIDAE
T IN E ID A E
1 1
1 A C R ID ID A E
18
Lachnaia vicina
1
COLEOPTERA
Oxythyrea funesta
T E N E B R IONIDAE
M USCIDAE
S Y R P H ID A E 1
S Y R P H ID A E 2
Syrphus sp.
8
M IR I D A E
2
A P ID A E 1
Bombus terrestris
A P ID A E 2
F O R M IC ID A E
1
A M A R ILIID A E
P A P ILIONIDAE
T IN E ID A E
5 A C R ID ID A E
Binimel·là
APHIDAE
90
MARGARORIDAE
80
70
nº d'individus
60
50
40
30
20
10
0
10h 12h 14h 16h 18h
19
Figures següents (16-21): Diagrames horaris de visitants als capítols a Tirant.
?? 1
?? 2
Tirant 10h A R A C H N IDA
1 1 1 11 8
C H R Y S O M ELIDAE
M acrolens dentipes
Lachnaia vicina
10
3 Adalia sp.
Coccinella septempunctata
2 M ORDELLIDAE
Oedemera femoralis
2 Oxythyrea funesta
4
Loboptera decipiens
M antis religiosa
1 C A L L IP H O R ID A E
1
S C IA R ID A E
A P H ID A E
4 C E R C O P ID A E
M IR I D A E
A N T H O P H O R ID A E
17
3 Halictus sp.
Ceratina curcubita
IC H N E U M O N I D A E
P O M P ILIDA E
6 S P H E C ID A E
VESPIDAE
1 LEPIDOPTERA
1 N Y M P H A L ID A E
4 DYTRISIA
13
M acroglossum stellatarum
A C R ID ID A E
?? 1
?? 2
C H R Y S O M ELIDAE
2 M acrolens dentipes
1 4
Lachnaia vicina
2 Adalia sp.
6 Coccinella septempunctata
2 M ORDELLIDAE
Oedemera femoralis
2 Oxythyrea funesta
1 Loboptera decipiens
1 M antis religiosa
2 C A L L IP H O R ID A E
S C IA R ID A E
A P H ID A E
5 C E R C O P ID A E
M IR I D A E
Halictus sp.
Ceratina curcubita
3
12 P O M P ILIDA E
S P H E C ID A E
1
VESPIDAE
LEPIDOPTERA
N Y M P H A L ID A E
7
2 DYTRISIA
A C R ID ID A E
20
?? 1
?? 2
1 1
1 1 C H R Y S O M ELIDAE
2 M acrolens dentipes
3 Lachnaia vicina
Adalia sp.
M ORDELLIDAE
1
Oedemera femoralis
Oxythyrea funesta
5 1 Loboptera decipiens
M antis religiosa
C A L L IP H O R ID A E
2 S C IA R ID A E
A P H ID A E
C E R C O P ID A E
M IR I D A E
2 Halictus sp.
Ceratina curcubita
5 P O M P ILIDA E
S P H E C ID A E
VESPIDAE
LEPIDOPTERA
DYTRISIA
9 M acroglossum stellatarum
A C R ID ID A E
?? 1
?? 2
1 1
1 C H R Y S O M ELIDAE
M acrolens dentipes
1 Lachnaia vicina
4 Adalia sp.
1 Coccinella septempunctata
M ORDELLIDAE
Oedemera femoralis
Oxythyrea funesta
1
Loboptera decipiens
M antis religiosa
S C IA R ID A E
A P H ID A E
C E R C O P ID A E
3 M IR I D A E
4 Halictus sp.
Ceratina curcubita
P O M P ILIDA E
S P H E C ID A E
1 VESPIDAE
LEPIDOPTERA
2 DYTRISIA
3 M acroglossum stellatarum
1 A C R ID ID A E
21
?? 1
?? 2
1
1
1 C H R Y S O M ELIDAE
1
M acrolens dentipes
Lachnaia vicina
2 Adalia sp.
M ORDELLIDAE
Oedemera femoralis
1 Oxythyrea funesta
Loboptera decipiens
M antis religiosa
7 S C IA R ID A E
2 A P H ID A E
C E R C O P ID A E
M IR I D A E
Halictus sp.
Ceratina curcubita
P O M P ILIDA E
S P H E C ID A E
VESPIDAE
4 LEPIDOPTERA
1 N Y M P H A L ID A E
DYTRISIA
A C R ID ID A E
4
Tirant
3000
2500
2000
nº individus
PHITOSEIDAE
1500 FORMICIDAE 1
FORMICIDAE 2
1000
500
0
10h 12h 14h 16h 18h
22
5.3. Caracterització de la fructificació.
S’han efectuat observacions de les distintes fases de la fructificació, tant al camp

com al laboratori.
5.3.1. Llavors produïdes als capítols
En aquest apartat s’ha volgut caracteritzar la producció de fruits a les poblacions

naturals de Femeniasia donant la mitjana i l’interval màxim i mínim d’aquenis que es
formen a un capítol, sense prendre esment aquí dels fruits que son viables i els que no.
Tirant Binimel·là
Mitjana 10,745 10,758
Desviació estàndard 1,364 2,965
Màxim observat 13 16
Mínim observat 8 1
Figura 22. Producció de fruits de Femeniasia balearica.
La mitjana de llavors per capítol és gairebé idèntica a les dues poblacions

estudiades, i el que varia és el rang trobat: a Tirant hi ha entre 13 i 8 llavors, mentre que
a Binimel·là l’interval és molt ampli: s’arriba al màxim de 16 i es troben capítols amb 7,
5, 3 i, fins i tot, amb 1 llavor.
5.3.2. Mides de la llavor
Aquest aspecte no ha estat estudiat a la tesi de GIL (1994); fent-se en aquesta

obra menció tan sols dels factors que intervenen en la dispersió del fruit, com és el pes
de la llavor. Aquest paràmetre té el valor de 2,41 mg per llavor, tret de la mesura de 50
llavors juntes, que pesen 0,1205 g ± 0’002 (n=30).
En aquest document, per tal de caracteritzar les llavors de les distintes poblacions
s’ha mesurat la mida de llarg i ample de l’aqueni i també hem caracteritzat i mesurat el
vilà.
A) Mesures de llarg i ample de l’aqueni (sense el vilà).
Una vegada estudiats els lots de llavors de Tirant i Binimel·là, recollits al 1999 i
el 2000, es veu ja a simple vista que se poden separar dos tipus, un que hem anomenat
com “llavors grosses” i un identificat com “llavors petites”. A la taula següent (Figura
23) hi apareixen les mides que serveixen per reconèixer-los.
23
Binimel·là grosses Binimel·là petites Tirant grosses Tirant petites
longitud amplada longitud amplada longitud amplada longitud amplada
Mitjana 2,63 1,42 1,68 0,91 2,69 1,53 1,47 0,96
Desviació 0,373 0,201 0,293 0,159 0,273 0,212 0,349 0,171
Valor màxim 3,52 2,05 2,56 1,22 3,33 1,92 2,11 1,34
Valor mínim 2,05 1,09 1,22 0,64 2,18 0,64 0,77 0,64
N= 60 40 60 40
Figura 23. Mides de la llavor de Femeniasia balearica.
Si prenem la relació entre llargada i amplada no hi ha diferències significatives

entre les dues poblacions estudiades; el rang va de 1 (aqueni igual de llarg que ample) a
2,5; la majoria de llavors són entre 1’5 i 2 vegades més llargues que amples. Això
s’aprecia perfectament a la gràfica següent (Figura 24).
Mides de la llavor
4,00
3,50
3,00
2,50
Llarg (mm)
2,00
1,50
Binimel·là grosses
1,00 Binimel·là petites
Tirant grosses
0,50 Tirant petites
0,00
0,00 0,50 1,00 1,50 2,00 2,50
Ample (mm)
Figura 24. Representació de les llavors segons el seu llar i ample.
Respecte a la viabilitat, les llavors “petites” no germinen en cap cas, pel que les
considerem avortades i no han estat després utilitzades en els altres experiments de
germinació. Els percentatges de germinació de les “grosses” són bastant alts (58% a
Tirant, 75% a Binimel·là); s’ha de dir que aquests percentatges són susceptibles de
canviar depenent de vàries condicions (antiguitat, característiques de sembra, ...), com
després es discuteix en el capítol de germinació amb els distints experiments efectuats.
Observi’s també a la Figura 24 que no hi ha superposició entre les llavors
“grosses” (amb capacitat germinativa) i les “petites” (sense capacitat germinativa).
24
A l’hora de recollir els percentatges de llavors de cada tipus que es formen a un
capítol hem confeccionat la següent taula (Figura 25):
Mitjana nº Interval de nº Mitjana nº Interval de nº Interval de nº

Nº llavors llavors petites llavors llavors Mitjana nº llavors % llavors
capítols petites /capítol grosses grosses llavors total/capítol germinades/c
estudiats /capítol /capítol /capítol total/capítol apítol
Ti 0-8 0-12 8-12
rant n= 6 4,2±3,43 6,7±4,32 10,8 ±1,47 33,9±21,77
Binimel·là n= 6 6,2±3,97 2-12 5,7±3,33 0-9 12,3±2,07 9-15 35,1±20,93
Figura 25. Percentatges de germinació de les llavors de distinta mida dels capítols estudiats.
De la taula anterior (Figura 25) es pot concloure que hi ha una gran variabilitat
entre els capítols; que en condicions naturals, sense cap tractament, presenten
percentatges molt diferents (d’aquí els valors altíssims de desviació): des de tot el
capítol amb llavors “petites” (dolentes) a que cada una de les flors del capítol hagin
donat una llavor “grossa” (en principi possiblement viable, encara que no totes elles
germinen). De totes maneres, també és apreciable la tendència de millors percentatges a
Binimel·là que a Tirant, com ja hem comentat respecte a les germinacions de les llavors
grosses.
B) Característiques del vilà
Es va observar una lleugera diferència en la mida dels vilans entre Binimel·là i

Tirant, essent els d’aquesta darrera localitat una mica més llargs. A la taula següent
(Figura 26) es mostren aquests valors, i la representació amb intervals es pot observar a
la Figura 27.
Binimel·là grosses Binimel·là petites Tirant grosses Tirant petites

Mitjana 4,87 5,14 5,48 5,11
Desv. estàndard 0,512 0,503 0,407 0,564
Màxim 5,57 6,34 6,46 6,08
Mínim 3,87 4,03 4,61 3,78
Figura 26. Resultats de la mesura dels vilans. Resultats en mil·límetres.
A la gràfica següent (Figura 27) es representa la mida dels vilans de Tirant i

Binimel·là mitjançant intervals de llargària. Els valors són mil·límetres.
25
M i d e s del vilà.
18
16 Binimel·là
14 Tirant
12
Nº de casos.
10
<4,0 4,0-4,4 4,5-4,9 5,0-5,4 5,5-5,9 6,0-6,4 >6,4
Milímetres.
Figura 27. Intervals de mida dels vilans de Femeniasia balearica.
També es va observar una diferent coloració d’aquests vilans. Els de Tirant tenien
un color vermellenc, mentre que els de Binimel·là eren d’un marró fosc. A les dues
poblacions apareixen vilans totalment despigmentats (blancs) amb certa freqüència. El
color del vilà no afectava en cap cas a la germinabilitat de les llavors ni a la seva mida.
Els pèls del vilà són extremadament fràgils i cauen o es rompen amb facilitat. Ens
va resultar impossible determinar de forma correcta la quantitat de setes que té, de
mitjana, la llavor. El que sí sembla clar és que es disposen en dos pisos molt pròxims.
Figura 28. Mostra de capítols, receptacles i llavors de Femeniasia balearica.
26
5.3.3. Germinació
En primer lloc es recullen en aquest apartat les dades existents a la bibliografia

de la germinació d’aquesta espècie i després es detallen els experiments realitzats, per
acabar amb un apartat de valoració general de les dades i de la germinació de
Femeniasia.
Les dades existents a la bibliografia sobre la germinació d’aquesta espècie

provenen de la tesi doctoral de Llorens Gil (GIL, 1994).
En els experiments realitzats (GIL, 1994) es germinaren un total de 1750 llavors

procedents del Pou d'en Caldes a distintes temperatures (10°C, 14°C, 16°C, 18°C,
20°C,23°C). Els tants per cent de germinació van entre els 84,19±1,81 i els 92,63±1,11 i
no mostren diferencies significatives en els paràmetres estudiats. A la gràfica de les
corbes que aquest autor presenta es pot observar que s’arriba a una percentatge
aproximat del 80% de germinacions en els 9 dies d’haver-se iniciat aquesta, un fet quasi
bé independent de la temperatura de conreu. L’autor conclou que és una espècie de
germinació generalista i que aquesta és molt elevada a qualsevol temperatura i llum (de
les assajades).
Les llavors que hem posat a germinar i que figuren en aquest Pla de Recuperació
han estat recollides al camp en dues ocasions, el 1999 i el 2000.
A l’hora de seleccionar-les s’han triat llavors presumiblement viables, es a dir,

les que determinem com a grosses referenciant-nos a les mides de les llavors
comentades a l’apartat anterior.
El temps d’emmagatzematge de les llavors per a testar la seva viabilitat en les

proves de germinació no segueix necessàriament una correspondència amb l’any de
recollida de la llavor.
Es presenta tota una bateria d’experiments destinats a esbrinar distintes coses:
- influència de la localitat en el percentatge de germinació

- influència del temps d’emmagatzemament
- influència de la data de germinació
- influència de la fondària de sembra
- percentatge de llavors viables als capítols
Les dades aconseguides sobre un problema o qüestió en particular es poden

extreure en alguns casos de varis experiments, per la qual cosa es discuteixen al final del
capítol les observacions fetes.
S’ha de dir que alguns dels experiments tenen un nombre de llavors a la mostra
una mica baix, fet que resulta de la distribució que hem hagut de fer de les llavors
seleccionades com a possibles viables en les distintes proves; en aquests casos les
conclusions necessitaren proves confirmatòries.
27
Experiments realitzats:
5.3.3.1. Experiments per esbrinar l’efecte d’origen i temps d’emmagatzematge sobre

la germinació.
† Llavors de 1 mes d’antiguitat segons la seva mida vs. capacitat de germinació.
- Recol·lectades al camp el setembre de 2000.

- Sembrades al Laboratori de Botànica de l’UIB, en terra, a safates de germinació el
8-11-2000.
a) Binimel·là. Llavors grans i inflades. Nº llavors: 40
b) Tirant. Llavors grans i inflades. Nº llavors: 40
c) Binimel·là i Tirant. Llavors petites i planes. Nº llavors: 40 (20 de cada localitat)
- Germinació fins el 5-1-2001.
Per a la germinació al laboratori es seleccionaren els distints tipus de llavors per

a testar la seva capacitat de germinació immediata després de l’alliberament; l’únic
condicionant fou el que aquestes es trobessin en bones condicions (més o menys
inflades), descartant-se les que estan clarament avortades.
Els resultats es recullen a la taula i la gràfica següents (Figures 29 i 30)
Tirant grans Binimel·là grans Tirant i Binimel·là petites

60 % 80% 0%
Figura 29. Germinació de les llavors d’ 1 mes.
Seqüència de germinació
100
90
80
70
Percentatge
60
Tirant
50
Binimel·là
40
30
20
10
0
7 14 21 28 35 42 49 56
Dies
Figura 30. Seqüència de germinació de les llavors d’ 1 mes.
28
A la taula (Figura 29) s’observa que les llavors petites i planes estan també
avortades i no germinen. Els percentatges de germinació són pareguts als que han
resultat de sembrar totes les llavors dels capítols mesurades i segueixen la mateixa
tendència d’ésser superiors en Binimel·là. Les primeres germinacions es donen ja als 5-
8 dies de la sembra, i quasi tota la germinació, que es representa situada en un gran pic a
la gràfica, ocorre entre els 14 i els 21 dies.
Les dues poblacions tenen corbes de germinació molt similars i clarament

diferenciades de les de la gràfica de l’apartat següent (Figura 32), quan han passat 6
mesos d’emmagatzematge.
Cal destacar que la germinació observada és lleugerament més primerenca i més

explosiva a les llavors provenints de Tirant.
Es constataren germinacions de les llavors sembrades fins als 49 dies posteriors

a la data de sembra (7 setmanes).
† Llavors de 6 mesos d’antiguitat.

27-2-2000.
El lot de les llavors recollides en 1999 s’ha guardat al laboratori de Botànica de

la UIB, sense aplicar-hi cap tractament especial, simplement han estat conservades en
lloc sec i a temperatura ambient, únicament protegides del desenvolupament de fongs ò
de l’accés de depredadors.
Posteriorment, als 6 mesos, s’ha procedit a la seva sembra amb el mateix sistema
que el cas anterior.
En aquest cas, les llavors han estat seleccionades evitant les avortades i,
incloent-hi, també, les petites i planes basant-nos amb les dades de la seva
germinabilitat exposades a l’apartat anterior.
Els resultats es recullen a la taula i a la gràfica següents (Figures 31 i 32).
Tirant Binimel·là
46,52 % 30,87%
Figura 31. Percentatges de germinació de les llavors de 6 mesos.
29
100
90
80
70
Percentatge
60
Tirant
50
Binimel·là
40
30
20
10
0
1 5 7 12 14 17 21 23 26 28 30 33 35 38 40
Dies
Figura 32. Seqüència de germinació de les llavors de 6 mesos.
Les dues poblacions tenen corbes de germinació molt similars (Figura 32). Hi ha
un gran pic de germinació a la tercera setmana (21 dies), i pics menors als 5 dies, 12
dies i 28-30 dies. Les llavors de Tirant centren la majoria de la seva germinació en 2
pics, el dels 12 dies i, sobretot, el dels 21 dies; mentre que Binimel·là té una germinació
més repartida, essent els pics dels 5 i 12 dies més importants que a Tirant, i el dels 21
dies, tot i seguir essent el major, no és tan important. A partir dels 30 dies s’observen
encara algunes germinacions. En aquest cas no s’observaren germinacions posteriors als
38 dies.
- Respecte a la germinació de les llavors de 1 mes:

1) La germinació es reparteix en distints pics.
2) El percentatge de llavors germinades és quasi la meitat.
3) Les primeres llavors germinen igual: als 5-8 dies. Les darreres també (40-49
dies).
4) Binimel·là sembla tenir una germinació més seqüencial (a la gràfica anterior és
poc apreciable), mentre que la de Tirant és explosiva ò centrada en un pic.
5) En aquest cas, i a diferencia de la gràfica anterior, el període de germinació és
una mica més curt.
30

8-11-2000.
El lot de les llavors recollides en 1999 s’ha seguit guardant-lo al laboratori de

Botànica de la UIB, sense aplicar-li cap tractament especial, simplement conservant les
llavors en lloc sec i a temperatura ambient, únicament protegides del desenvolupament
de fongs ò de l’accés de depredadors.
El sistema de sembra efectuat és el mateix que en els casos anteriors. També per
a aquest experiment, les llavors han estat seleccionades evitant totes les possiblement
avortades.
Tirant Binimel·là
30 % 45%
Germinació llavors de 14 mesos
40
35
30
Percentatge
25
Tirant
20
Binimel·là
15
10
0
dia 11 dia 12 dia 13 dia 14 dia 15 dia 16 dia 17 dia 18 dia 19 dia 20
La gràfica resultant (Figura 34) mostra que la població de Binimel·là té un sol

pic de germinació sobre el dia 12, mentre que la de Tirant s’esglaona en varis pics
petits. Les dades s’han de collir amb moltíssima prudència en el sentit que la imatge pot
dur a error des del moment que els pics de Tirant es formen per una sola o dues
germinacions.
31
Els valors finals de la germinació són molt baixos. Una de les possibles
explicacions podria ésser el que el temps de durada del experiment (27 dies) és massa
curt i podria haver-hi germinacions més tardanes (veure els altres experiments).

25-9-2003.
El lot de les llavors recollides en 1999 s’ha seguit guardant-lo al laboratori de

Botànica de la UIB, sense aplicar-li cap tractament especial, simplement conservant les
llavors en lloc sec i a temperatura ambient, únicament protegides del desenvolupament
de fongs ò de l’accés de depredadors.
El sistema de sembra efectuat és el mateix que en els casos anteriors.

També per a aquest experiment, les llavors han estat seleccionades evitant totes les
possiblement avortades.
Tirant Binimel·là
55% 72,5%
Seqüència de germinació (llavors de 48 mesos)
100
90
80
70
Percentatge
60
50 Tirant
40
Binimel·là
30
20
10
0
7 14 21 28 35 42 49 56
Dies
Les dues corbes de germinació segueixen la tendència observada a les anteriors,

una espectacular germinació en un pic que va entre el dia 14 i el 21 desprès de la sembra
i en el temps s’allarga més o menys fins els 40 dies.
32
5.3.3.2. Experiment per esbrinar l’efecte de la fondària de sembra sobre la
germinació.
- Les llavors foren recol·lectades al camp el setembre de 1999.

- Sembrades en terra a safates de germinació el 20 d’octubre del 2000.
- Les llavors, grans i inflades, procedeixen d’una mescla de les localitats de
Binimel·là i Tirant.
- Nº llavors totals: 50.
- 5 tractaments: Superfície, a 1 cm, a 3 cm, a 5 cm i a 7 cm de fondària. (10 llavors
per tractament)
- Germinació fins el 12 de desembre del 2000.
Resultats:
- superfície. Germinaren el 62,5%
- 1 cm de fondària: 12,5% de germinacions
- 3 cm de fondària: 0%
De les dades obtingudes es desprèn que les llavors han d’estar poc enterrades per
a poder germinar. La poca mostra utilitzada lleva, malgrat tot, transcendència a aquest
resultat. Tot i això, i havent vist que les llavors poden germinar (almenys si han estat
ben conservades) als 48 mesos, es pot pensar que les llavors que queden enterrades el
primer any, degut a escorrenties superficials, etc., si en els anys posteriors
aconsegueixen ressorgir degut a aquestes mateixes pertorbacions del sòl, podrien tenir
encara capacitat de germinació. Així doncs, el banc de llavors podria ser molt important.
5.3.3.3. Efectes de la llum i temperatura sobre les germinacions realitzades.
L’objectiu d’aquest petit experiment no és la de testar amb serietat les dades que
tenim sobre la influència d’aquests factors en la germinació de Femeniasia balearica
(GIL, 1994), sinó de no oblidar el seu paper en la bateria d’experiments duts a terme per
nosaltres i, en tot cas, poder matisar resultats obtinguts.
- Les llavors foren recol·lectades al camp el setembre de 1999.

- Sembrades en terra a safates de germinació el 20 d’octubre del 2000.
- Les llavors, grans i inflades, procedeixen d’una mescla de les localitats de
Binimel·là i Tirant.
- Nº llavors:
a) 25 llavors a 4ºC, a les fosques, a la gelera.
b) 25 llavors en el "fitotrón" en un règim de: a 10ºC a les fosques durant 12h i a
20ºC amb llum constant durant 12 h.
c) 25 llavors a temperatura ambient (aprox.17ºC-20ºC), a les fosques, en un armari
del laboratori.
d) 25 llavors a temperatura ambient (aprox.17ºC-20ºC), en condicions
d’il·luminació normals del laboratori.
- Germinació fins el 12 de desembre del 2000.
33
Resultats:
a) Germinaren el 20%
b) Germinaren el 36%
c) Germinaren el 68%
d) Germinaren el 70%
Dels resultats es pot comentar que apareix una influència clara de les baixes
temperatures sobre la germinació en condicions de continuïtat, i possiblement també en
el règim alternant. Si bé tota comparació de les condicions experimentals amb les
condicions naturals on viu Femeniasia és més que agosarada, l’alternança en els factors
establerta en el "fitotrón" és el que més s’aproxima a lo que podria passar a la natura i
els percentatges de germinació no hi desdiuen amb les poques germinacions observades
al camp.
GIL (1994) estudia en els seus experiments el rang que va des dels 10ºC fins els
23ºC i anota que no hi ha diferències significatives en els percentatges obtinguts a
distintes temperatures i règims lumínics.
5.3.3.4. Experiments de germinació de llavors de Femeniasia balearica al camp.
S’han assajat proves de germinació al camp per obtenir dades sobre percentatges
de germinació reals “in situ” en diferents condicions i també per esbrinar la
supervivència de les plàntules en la natura.
†Germinació en el distints hàbitats on viu l’espècie.
Aquest experiment es va dissenyar per conèixer la germinació de plàntules

sembrades per l’equip en tres ambients que hem reconegut com a diferents per les seves
característiques ecològiques:
1. Localitat de Binimel·là
a) terreny obert que ha estat sotmès a una alteració fa uns anys: una pista de
terra que passa ben pel mig de la població. En aquest terreny la sembra
s’ha fet on no hi havia cobertura d’altres plantes. 10 quadrats de sembra.
b) Terreny amb un suau pendent del 15-20% com a mitjana, pedregós i amb
nul·la cobertura d’herbàcies ales parcel·les. 10 quadrats de sembra.
c) Garriga, de terreny quasi pla, cobert de plantes herbàcies. 10 quadrats de
sembra.
2. Localitat de Tirant
a) Terreny més o menys obert, en suau pendent del 5% i orientat a
l’Est. 10 quadrats de sembra.
b) Terreny més o menys obert, en suau pendent del 5% i orientat a
l’Oest. 10 quadrats de sembra.
- Llavors recol·lectades al camp el setembre de 1999.
- Les sembres es dugueren a terme a les localitats de Binimel·là i Tirant el desembre
de 1999.
34
- Es sembraren 16 llavors per quadrat; quadrats de 20 x 20 cm.
Resultats: S’han dut a terme observacions a distints interval de temps per a comptar
germinacions i fer el seguiment de les plàntules.
- Observacions fetes el 5-4-2000. Cap germinació a cap de les dues localitats.

- Observacions fetes el 17-5-2000. Cap germinació a cap de les dues localitats.
- Observacions fetes el 30-11-2000.
§ Binimel·là: 6 germinacions al camí, 11 ala pendent i 5 en la garriga.
§ Tirant: 4 germinacions al W i 7 als quadrats del E.
- Observacions fetes el 12-12-2003. Cap plàntula de les observades al 2000 a les dues
localitats està viva. Tampoc hi ha plantes de 1 any o més als quadrats.
§ Binimel·là: 3 noves germinacions al camí i 1 a la pendent.
§ Tirant: cap germinació observada.
Resulta molt interessant que apareguin plàntules recentment germinades (amb

els dos cotil·lèdons) als quadrats tres anys desprès de la sembra. Certament no es pot
descartar que les llavors provinguin de contaminacions posteriors fruit de la presència
de plantes en fructificació tot al voltants dels quadrats del camí. Malgrat això, cal dir
que és curiós que les germinacions tan sols s’hagin observat en els quadrats i no ni hagi
fora d’ells. En el cas concret de la germinació d’enguany en un quadrat de la pendent no
és molt provable que la llavor provingui d’una planta propera, perquè precisament no
n’hi ha cap allà; la més propera està a uns 20 metres i pendent avall (els quadrats estan
elevats per sobre uns 5 metres del camí on hi ha individus de Femeniasia adults).
No pareix descartable, sinó més bé és una dada a confirmar sèriament, el que les
llavors de Femeniasia puguin conservar-se varis anys en el banc de llavors del terra i
que, front a alteracions com pot ésser la desaparició de la capa superficial de terra,
germinin, com s’ha comentat a l’apartat 5.3.3.2.
Figura 37. Parcel·la de sembra al camp (esquerra) i plàntula marcada (dreta).
†Estudi dels efectes de l’alteració del medi en la germinació.
35
Aquest segon experiment al camp va tenir com a objectiu esbrinar si l’alteració
antròpica efectiva té alguna influència directa en l’aparició de plàntules rera la sembra
de llavors. Hi ha una sèrie de limitacions de la duta a terme de l’experiment que pot
condicionar directament els resultats, i que cal tenir en compte:
1. En aquest cas no es pot descartar la presència de llavors de Femeniasia en el

banc de llavors del sòl; no tindrem evidències que si hi ha germinacions provinguin de
llavors més antigues i arribades al lloc de forma natural.
2. El lapse de temps entre la sembra (17-9-2003) i el primer control de

germinació (desembre 2003) és curt. S’ha de tenir en compte que les evidències de
germinacions al camp i al laboratori mostren que és del tot corrent que passi un any en
el sòl abans de germinar.
Hi ha previstes una sèrie de visites de seguiment amb posterioritat a la data

d’entregat d’aquest Pla de Recuperació per a poder treure conclusions rellevants.
- Llavors recol·lectades al camp el 17 de setembre de 2003.

- Les sembres es dugueren a terme a les localitat de Binimel·là el mateix dia, 17-9-
2003, amb llavors grans i inflades provinents de la localitat.
- Nº llavors emprades: 300.
- Condicions de l’experiment:
§ 5 quadrats de 2x2 m, a la zona de garriga en pendent de Binimel·là on creix

Femeniasia balearica.
§ Cada quadrat fou dividit en 4 parcel·les de 1x1 m, dues d’elles foren llaurades
manualment amb un càvec i les altres dues no. El llaurat es va fer superficial,
llevant les plantes i les pedres.
§ Es sembraren les dues parcel·les de dalt (una llaurada i una no llaurada) i es
deixaren sense sembrar les altres dues.
§ Es van sembrar 30 llavors “bones” sense vilà per parcel·la de 1x1 m. La sembra
va ser més ò menys en els 30x30 cm centrals de la parcel·la.
Resultats: Fins al moment actual (20-12-2003) no hi ha hagut cap germinació als

quadrats de mostreig de l’experiment, ni en els quadrats control (no sembrats) ni en les
parcel·les destorbades ni en les no alterades sembrades.
36
Figura 38. Mostra de l’experiment d’alteració. La pedra és el centre dels quatre metres
quadrats. A baix a la dreta i dalt a l’esquerra de la imatge estava alterat, i als altres dos costats
no. La llunyania de la foto (per abrasar-ho tot), impedeix veure-ho amb total claredat.
Conclusions respecte a la capacitat de germinació de Femeniasia balearica
La taula següent (Figura 39) apareix com a resum de les gràfiques de

germinació anteriors, i serveix per a treure conclusions sobre la capacitat de germinar
que mantenen les llavors en condicions de laboratori i conservades a temperatura
ambient.
Emmagatze Mes de l’experiment Any recollida de Tirant Binimel·là

matge de germinació les llavors
1 mes XI-I 2000 60% 80%
6 mesos II-IV 1999 46,52% 30,87%
14 mesos XI-XII 1999 30% 45%
48 mesos IX-XI 1999 55% 72,5%
Figura 39. Taula resum de les distintes germinacions.
Sembla clar que les llavors de Femeniasia balearica no perden la seva capacitat
de germinació amb el pas del temps d’experimentació (48 mesos), de manera que la
pèrdua de viabilitat és baixa en condicions d’emmagatzematge al laboratori i amb
aquest lapse de temps. És de suposar que amb aplicació de les tècniques normals de
conservació a un banc de germoplasma (dessecació i conservació en fred a –18ºC) es
pot garantir la conservació d’una bona capacitat germinativa durant molts anys.
37
Hem observat diferències entre els percentatges de germinació de llavors
potencialment bones a les dues localitats estudiades. En tots els casos sempre l’èxit és
sensiblement menor a Tirant. Hi ha un resultat que apareix discordant, el que ve de la
germinació de llavors recollides 6 mesos abans; en aquest cas la tendència es la
contrària. No tenim una explicació satisfactòria d’aquesta dada aparentment anòmala,
però sembla curiós que sigui l’únic cas d’època de germinació primaveral.
Donat que no germinen sembrades a més de 1cm de fondària es pot preveure que
la relació observada al camp entre germinació de plantes i espais buits per colonitzar,
depèn en alt grau de l’alteració (moviment de terra superficial).
L’exposició a la depredació a la que queden sotmeses a la natura minva

l’aportació massiva al banc de llavors enterrat.
No s’ha estudiat el banc de llavors a terra, però és de suposar que aquesta

espècie disposa d’un banc de llavors més o menys abundós, però que la seva aportació
de forma efectiva deu ésser relativament baixa tots els anys i una alteració dels
centímetres superficials augmenta el seu paper.
Actualment no tenim dades que permetin contestar amb seguretat per que les
llavors que cauen al terra a la natura no germinen ràpidament; hi ha que tenir en compte
que al juliol ja hi ha possible alliberament de llavors per part d’alguns capítols i que la
tardor és la temporada favorable per a la germinació.
5.3.4. Depredació.
Hem dut a terme un experiment de depredació de les llavors en la natura,

col·locant 10 plaques de petri amb 5 aquenis cada una en dos ambients: terreny
descobert i baix les pròpies mates de Femeniasia.
La meitat de les plaques estava coberta amb una xarxa de filferro de 0’5 cm de
malla, per evitar depredació de ratolins i animals majors i l’altre meitat no es va protegir
de cap manera.
Es va llevar manualment el vilà als aquenis per evitar el transport pel vent.
Es col·locaren el 18 de setembre del 2003, dins el període d’alliberament normal

de les llavors ala planta.
Resultats: Malauradament no hi ha resultats que es puguin defensar en aquesta

memòria degut a que fortes pluges i vents buidaren les plaques. Per a la repetició
obligada de l’experiment s’ha de tenir en compta la poca permeabilitat del terreny front
pluges momentàniament abundoses, observant-se que l’aigua corre fàcilment pel terra i
s’embassiota molt a redols.
38
Figura 40. Es pot observar la placa de petri coberta per la reixeta de filferro, i la descoberta a la
seva dreta, subjectada amb una pedra per evitar l’embat del vent.
39
6. CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT INICIAL DE Femeniasia
balearica.
De les plàntules resultants de la germinació de llavors efectuada el 27 de febrer

del 2000 (veure apartat 5.3.3.1. experiment de llavors de 6 mesos d’antiguitat per a més
detalls de l’experiment de germinació) s’ha seguit el seu desenvolupament a cossiols en
el camp experimental del Departament de Biologia de la UIB.
Durant el període en el que s’han conreat les plantes, des del febrer del 2000 fins
el març del 2001, s’han efectuat observacions i mesures de 22 exemplars seleccionats.
L’origen de les plantes fou Tirant (exemplars 1 al 10 i 22 ) i Binimel·là

(exemplars 11 al 21 ).
Les mesures fetes i els seus resultats es presenten aquí en dos blocs per a més
claredat:
A) Dades recollides a les plàntules durant els primers 50 dies:
• Longitud cotil·lèdons
• Ample cotil·lèdons
• Longitud de la primera fulla
• Ample de la primera fulla
• Longitud de la segona fulla
• Ample de la segona fulla
• Nombre de fulles
• Longitud de tija
B) Dades recollides des del tercer mes fins a l’edat d’un any :
• Nombre de fulles
• Longitud de tija
• Nombre de branques secundàries*, nombre de branques terciàries**
* Aquestes branques corresponen a les branques que surgeixen directament de la tija principal.
** Branques que apareixen com a ramificacions de les anteriors.
40
A) Desenvolupament de plàntules els primers 50 dies.
L’objectiu d’aquestes dades és el de donar informació de com creixen les

plàntules en els primers mesos, tant de com evolucionen en la mida dels distints òrgans
aeris com de la seqüència d’aparició de les primeres fulles.
La foto que ve a continuació (Figura 41) serveix d’exemple gràfic de la

variabilitat foliar a l’espècie. L’ordre, d’esquerra a dreta es correspòn a la seva aparició
sobre la petita tija. Observi’s també la mida de l’arrel, marcadament axonomorfa. La
següent (Figura 42) mostra la seqüència d’espines d’una vara floral fins al capítol, amb
les bràctees de l’involucre i les flors.
Figura 41. Mostra d’una plàntula de Femeniasia balearica d’uns 50 dies totalment desmontada.
Observi’s com es van dividint les fulles en seqüència foliar, ordenada de la primera que apareix
(esquerra) fins a la més jove (dreta) i l’arrel.
41
Figura 42. Representació de les espines d’una vara floral. La més vella és la de baix a
l’esquerra, i les files sempre comencen a l’esquerra, de forma que la quarta més vella és la
primera de la segona fila partint de baix. A partir de la cinquena fila apareixen bràctees
espinoses de l’involucre. A la sisena fila es mostren les bràctees involucrals no espinoses
externes, i a la fila superior les bràctees involucrals internes. A la sisena fila també apareixen les
flors d’aquest capítol i una llavor.
Seguidament apareixen les gràfiques corresponents a la mida de cotil·lèdons,

primeres fulles, tija i nombre de fulles de Tirant i Binimel·là (Figures 43-51). La mesura
corresponent a cada dia que es representa a les distintes gràfiques és una mitja de les
plantes estudiades (11 a Tirant i 10 a Binimel·là). No s’han recollit les desviacions
estàndard d’aquestes mesures perquè més que aportar una informació rellevant,
emmascaren els patrons d’evolució general .
42
Mides dels cotil·lèdons
18,0
16,0 Longitud
Ample
14,0
12,0
Longitud (mm)
10,0
8,0
6,0
4,0
2,0
0,0
8 9 10 13 14 15 16 17 20 21 22 23 24 27 28 35
dies
Figura 43. Mides dels dos cotil·lèdons a Tirant.
Mides cotil·lèdons
18
16
14
12
longitud (mm)
10
4
Long cot(mm)
2 Ampl cot(mm)
0
8 9 10 13 14 15 16 17 20 21 22 23 24 27 28 35
dies
Figura 44. Mides dels dos cotil·lèdons a Binimel·là.
43
Mides de la primera fulla
40
35
Longitud
30 Ample
25
longitud (mm)
20
15
10
0
20 21 22 23 24 27 28 35 42 49 56
dies
Figura 45. Mides de la primera fulla a Tirant.
Mides de la primera fulla

45
40 Longitud de la fulla (mm)

Ample de la fulla (mm)
35
30
longitud (mm)
25
20
15
10
0
17 20 21 22 23 24 27 28 35 42 49 56
dies
Figura 46. Mides de la primera fulla a Binimel·là.
44
Mides de la segona fulla
35,0
30,0 Longitud
Ample
25,0
longitud (mm)
20,0
15,0
10,0
5,0
0,0
27 28 35 42 49 56
dies
Figura 47. Mides de la segona fulla a Tirant.
Mides de la segona fulla

45
40
Longitud de la fulla (mm)
35 Ample de la fulla (mm)
30
longitud (mm)
25
20
15
10
0
22 23 24 27 28 35 42 49 56
dies
Figura 48. Mides de la segona fulla a Binimel·là.
45
N° de fulles
7
4
fulles
0
8 9 10 13 14 15 16 17 20 21 22 23 24 27 28 35 42 49 56
dies
Figura 49. Número de fulles a Tirant.
N° fulles
9
6
nº fulles
0
8 9 10 13 14 15 16 17 20 21 22 23 24 27 28 35 42 49 56
dies
Figura 50. Número de fulles a Binimel·là.
46
Longitud de la tija
4,5
4,0
3,5
3,0
longitud (mm)
2,5
2,0
1,5
1,0
0,5
0,0
8 9 10 13 14 15 16 17 20 21 22 23 24 27 28 35
dies
Figura 51. Mides de la tija a Tirant.
Longitud de la tija
7
5
longitud (mm)
0
8 9 10 13 14 15 16 17 20 21 22 23 24 27 28 35
dies
Figura 52. Mides de la tija a Binimel·là.
47
Respecte a aquests resultats crida molt l’atenció la similaritat molt elevada entre
les gràfiques dels distints paràmetres entre ambdues localitats.
El número de fulles (Figures 49 i 50) mostra un salt qualitatiu gran a partir del
dia 17 i després apareix un augment de forma esglaonada tot i que aquests bots són poc
clars.
En la mida de les fulles (tant les primeres com les segones, Figures 45-48) les
gràfiques d’ambdues localitats són pràcticament idèntiques. S’observa un increment
exponencial de la longitud de la fulla entre els dies 24 al 42; després continua la
progressió, però s’atenua el pendent. L’amplària, canvia molt més lentament, en
pendent suau.
Les davallades o desnivells que a partir de dia 14 mostra la longitud de la tija

(Figures 51 i 52) responen a la dificultat de mesurar canvis en rosetes basals on
apareixen noves fulles molt més carnoses i amb base molt més ampla que els cotiledons.
B) Desenvolupament de les plantes des del tercer mes fins a l’edat d’un any
Els paràmetres estudiats donen informació del modus de desenvolupament, de

quan apareixen les primeres branques i quin grau de ramificació asoleixen en el primer
any de vida.
En aquest cas, i al contrari de les gràfiques anteriors, es representen els valors de

cada una de les plantes a cada dia de mostreig. La raó és que ens adonàrem que hi ha
una gran diversitat a cada una de les dues localitats estudiades, havent-hi plantes que
queden, en aquest any estudiat, en roseta basal, mentre altres es ramifiquen àmpliament
amb branques secundàries i terciàries..
Seguidament es mostren les gràfiques corresponents a la mida de les plantes, al

nombre de fulles i al nombre de branques de les plantes de Tirant i Binimel·là a distints
moments del seu creixement (Figures 53-60).
48
Altura (cm) Altura (cm)
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20
22
24
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20
22
24
06/06/00
06/06/00
20/06/00
20/06/00
04/07/00
04/07/00
18/07/00
18/07/00
01/08/00
01/08/00
15/08/00
15/08/00
Figura 53. Mides de les plantes a Tirant.

29/08/00
29/08/00
Figura 54. Mides de les plantes a Binimel·là

12/09/00
12/09/00
26/09/00
26/09/00
10/10/00 10/10/00
02/11/00 02/11/00
Mides de les plantes de Tirant
Mida de les plantes de Binimel·là

14/11/00 14/11/00
28/11/00 28/11/00
19/12/00 19/12/00
23/02/01 23/02/01
09/03/01 09/03/01
49
9
8
7
6
5
4
3
2
1
22
10
21
20
19
18
17
16
15
14
13
12
11
nº fulles nº fulles
100
150
200
250
300
0
50
100
150
200
250
300
0
50
06/06/00 06/06/00
20/06/00 20/06/00
04/07/00 04/07/00
18/07/00 18/07/00
01/08/00 01/08/00
15/08/00 15/08/00
29/08/00 29/08/00
Figura 55. Nº de fulles de les plantes de Tirant.
Figura 56. Nº de fulles de les plantes de Binimel·là.

12/09/00 12/09/00
26/09/00 26/09/00
10/10/00 10/10/00
02/11/00
Nº de fulles de les plantes de Tirant
02/11/00
Nº de fulles de les plantes de Binimel·là

14/11/00 14/11/00
28/11/00 28/11/00
19/12/00 19/12/00
23/02/01 23/02/01
50
09/03/01 09/03/01
9
8
7
6
5
4
3
2
1
22
10
21
20
19
18
17
16
15
14
13
12
11
Juny
12
10
8
nº branques
Principal
6
Secundàries
4 Terciàries
0
1 2 3 5 8 9 10 14 15 16 17 19 20 21
Plantes
Figura 57. Nº de branques de les plantes de Tirant i Binimel·là.
Setembre
12
10
8
nº branques
Principal
6
Secundàries
4 Terciàries
0
1 2 3 5 8 9 10 14 15 16 17 19 20 21
Plantes
51
Desembre
12
10
8
nº branques
Principal
6 Secundàries
Terciàries
4
0
1 2 3 5 8 9 10 14 15 16 17 19 20 21
plantes
Març 2001
12
10
8
nº branques
Principal
6 Secundàries
4
Terciàries
0
1 2 3 5 8 9 10 14 15 16 17 19 20 21
plantes
52
Les tiges de les plantes estudiades tenen creixements molt diferents a les plantes
conreades. A vàries d’elles quasi no es desenvolupa, donant a la planta un aspecte
axaparrat i de disposició de fulles en roseta basal (vegi’s Figura 61 i 62). A altres
cossiols la planta té un creixement erecte esponerós, alçant-se fins els 23 centímetres i
ramificant-se. No es pot parlar de cap tendència associada a una de les dues localitats, la
diversitat es reparteix més o menys equilibradament sense que predomini clarament un
tipus d’hàbit.
A les gràfiques amb els nombres de branques (Figures 57-60) no apareixen

representades algunes de les plantes mesurades. La raó és que aquestes plantes tenen
roseta basal.
A partir de la tardor del cicle anual estudiat no augmenten les branques que
surgueixen de la tija principal, en canvi sí que es van ramificant secundàriament algunes
de les plantes. Al cicle annual estudiat s’ha donat esbrancament i, per tant, creixement
de moltes de les plantes, pràcticament tot l’any.
Tant a les fulles (Figures 55 i 56) com en la mida de les plantes (Figures 53 i
54) es pot veure el que comentàvem abans respecte a la gran asimetria d’unes plantes en
front a altres. Hem reconegut tres tipus de plantes que hem identificades amb tres colors
a les gràfiques:
⇒ color vermell: per les plantes grans, amb moltes fulles i que es ramifiquen
més o menys abundosament.
⇒ Color groc: plantes mitjanceres amb relativament poca fulla.
⇒ Color blau: plantes petites, que es mantenen en roseta basal i amb un nombre
quasi constant de fulles.
Respecte a la mida plantes (Figures 53 i 54), les gràfiques mostren que les
vermelles tenen un creixement molt ràpid i sostingut, mentre que les grogues creixen
molt ràpidament en un principi, però desprès es ralentitzen i no assoleixen mai els
creixements de les anteriors. Les plantes representades en blau no arriben, durant el
primer any, a formar una tija elevada. La caiguda de la corba blava, corresponent a
l’exemplar 4, és el resultat de la mort paulatina de l’individu.
Respecte al número de fulles (Figures 55 i 56), les plantes 14, 15, 16, 19, 20 i 21
de Binimel·là i 1 de Tirant (color vermell) soporten més de 500 fulles, mentre cap de les
altres pasen de les 60. Al període desfavorable s’assequen totalment algunes de les
plantes i es desfullen; a la tardor despunten molts brots nous, amb formació de fulles en
fascicles. El màxim de fulles formades al nostre estudi transcorr entre octubre i
novembre, observant-se molt bé a les plantes vermelles.
Per tant, els dos paràmetres mesurats (nº de fulles i mida de la tija principal)
mostren, aquí si, que hi ha diferències notables entre les dues poblacions. A la localitat
de Binimel·là dominen les plantes de ràpid creixement, mentre que a Tirant les
majoritàries són les de port mitjà.
53
Figura 61. Imatge de plantes de la mateixa edat. Algunes ja han desenvolupat una tija amb
espines i altres mantenen una roseta basal, augmentant el nº de fulles.
Figura 62. Distintes imatges de la mateixa planta a l’edat de 2, 5, 7 i 9 mesos respectivament.

Observi’s com es van dividint les fulles fins a l’aparició de les primeres espines blanes i llavors
dures.
54
7. CENS I ESTRUCTURA POBLACIONAL.
7.1. Cens poblacional.
No hi ha a la bibliografia cap referència de quins són els efectius poblacionals de

Femeniasia balearica. No és aquesta una dada senzilla d’obtenir vist que els coixinets
dels distints individus poden créixer molt junts i no es veuen fàcilment els troncs
principals. A més, l’espècie desenvolupa noves branques a partir de soques enterrades o
semienterrades (branques bassals que creixen esteses pel terra).
Als mapes adjunts (Annex 1) s’identifiquen les taques amb plantes a les distintes
localitats i es faciliten els nombres de individus censats a cadascuna d’elles per tenir una
millor idea de la distribució de la població a cada lloc. Els nombres totals per a les
distintes localitats són:
♦ Binimel·là : 965 exemplars

♦ Cala Mica: 751 exemplars
♦ Tirant: 389 exemplars
♦ Pou d’en Caldes: 90 exemplars
⇒ TOTAL: 2200 exemplars
7.2. Caracterització de la planta adulta.
S’han estudiat les distintes poblacions de l’espècie per tal de caracteritzar

l’individu tipus a cada una d’aquestes. Aquesta imatge de com són les plantes de
Femeniasia a la natura, que deu complementar la descripció, es fa en funció, en primer
lloc, del tipus de planta definit segons els criteris que venen a continuació i que poden
tenir una relació més o menys directa amb la seva edat relativa. En segon lloc, també es
té en compte un dels factors importants que hem observat al camp, la necromassa; factor
que també està en relació amb l’edat de l’individu, però que n’és un reflex directe de les
condicions ecològiques que poden afectar l’estat de conservació i supervivència de les
poblacions.
A l’hora d’oferir les dades obtingudes considerem d’utilitat diferenciar els tipus
de planta present a les distintes poblacions, pel que hem distingit els següents tipus de
individus:
§ A. poliplanta. Considerem poliplanta aquella en que no podem distingir si es tracta

realment d’un sol individu o de varis junts; en general formen coixinets de gran
mida.
§ B. planta adulta. Individu aïllat o no però que és fàcilment identificable com a
unitat.
§ C. planta jove. Individu que forma un coixinet de petita mida i de branques gràcils
que surten d’un tronquet de petit diàmetre. En el cas de que hagi començat a
reproduir-se tindria molts pocs capítols.
§ D. plàntula.
55
Per tal de que la mostra de plantes presa al camp fos representativa de cada
població s’han fet quadrats de mostreig, tants com foren necessaris per tipificar els
distints hàbitats on viu Femeniasia, seguint-se els següents criteris de selecció:
- que el quadrat sigui representatiu de la població i de l’hàbitat on creix

Femeniasia. Per a aconseguir això hem delimitat els quadrats a punts on hi
hagués una bona representació de l’espècie, que aquesta estigui en bones
condicions, i que els llocs siguin ecològicament homogenis.
- Que inclogui un nombre mínim d’exemplars, per la qual cosa hem determinat
una superfície mínima del quadrat de 200 metres quadrats.
- Que quedin representats els distints hàbitats observats dins una mateixa
població, establint-hi un quadrat a cada un d’ells. Això implica necessàriament
que poden aparèixer notables diferències, com de fet així ha estat, en els
quadrats fets a la mateixa població.
Així a les poblacions de Binimel·là i Tirant es feren dos quadrats i un a Pou d’en
Caldes i Cala Mica. Els hàbitats mostrejats són els següents:
- Binimel·là 1. Camí o pista oberta fa ja una sèrie d’anys.

- Binimel·là 2. Garriga amb una certa pendent i de substrat poc rocallós.
- Tirant 1. Vessant d’orientació W amb forta influència de la garriga
- Tirant 2. Vessant d’orientació E allunyada de la garriga i amb plantes
aparentment més velles que les de Tirant 1.
- Cala Mica. Zona de poca pendent entre la platja i la garriga densa.
- Pou d’en Caldes. Zona aclarida de la garriga, molt pedregosa.
a) Individu tipus segons tipus de planta.
En primer lloc hem mesurat totes les plantes existents a cadascun dels quadrats
de mostreig, i s’ha determinat un “individu tipus” corresponent a la mitjana de tots els
individus de cada morfologia (infantil, adult o poliplanta). L’individu tipus és una
mitjana de cada tipus de planta per cada localitat.
És evident que les plantes petites (infantils) són molt similars en totes les
poblacions. En canvi, per plantes adultes es pot destriar una gran variació, on Tirant 2
destaca clarament respecte a les altres poblacions. Els individus adults tan grans de
Tirant 2 queden dins el que són poliplantes a les altres poblacions, com es pot observar
en la Figura 63, que ve a continuació.
56
Individu tipus
30000
Poliplanta
Adult
25000
Infantil
20000
Superfície (cm2)
15000
10000
5000
0
Cala Mica Binimel·là 1 Binimel·là 2 Tirant 1 Tirant 2 Pou Caldés
Figura 63. Gràfica on es representa l’individu tipus de cada població i de cada morfologia o
edat de la planta.
Es pot apreciar com els individus majors (poliplantes) es troben a Binimel·là 2, i

les menors al Pou d’en Caldes. Vegi’s que la població que més es diferencia de la resta
és la de Tirant 2, ja que les plantes adultes són molt majors que a les altres poblacions,
entrant dins les mides del que corresponen a poliplantes tant a aquesta com a les altres
poblacions.
En cap cas, la mesura de la planta no resulta una bona aproximació a l’edat del
individu. Segons les condicions ambientals i també el genotip de la planta a cada lloc,
les plantes es desenvolupen més o menys, observant-se creixements ràpids, a una
mateixa temporada, que poden atendre els 40 cm a una branca, mentre a altres plantes
no s’aprecia cap increment en mida al cap dels anys.
Aquestes dades, observades al camp en les distintes visites on es recollia el

creixement de branques marcades, s’ha constatat també al laboratori mitjançant la
sembra de les plàntules germinades. Vegi’s un detall a la fotografia següent (Figura 64).
57
Figura 64. Alguns cossiols al Laboratori de Botànica de la UIB on es veuen plantes exactament
de la mateixa edat i localitat amb mides diferents.
b) Individu tipus segons necromassa que presenta.
En aquest cas sí que es podria associar necromassa amb edat, intuint que la
necromassa és deguda al creixement i “mort” que sofreixen algunes de les branques més
velles de la planta. Hi ha, de fet. una pèrdua de fulles bastant general d’algunes de les
branques any rera any per protegir els brots nous de l’efecte marí i del fort vent, i això
fa que front altres branques verdes, les d’aspecte més sec siguin realment més velles.
Sense que, aparentment, contradigui lo anteriorment dit sobre la vellesa dels

individus amb molta necromassa, també podem constatar que una branca que tingui
l’aparença d’estar totalment seca i morta no necessàriament ho està;. de fet., segons hem
pogut comprovar al camp, branques velles i que hom donaria per mortes poden
perfectament desenvolupar brots; i no tan sols prop dels àpexs, sinó al bell mig de la
planta. Lògicament no es pot deduir d’això que totes les branques seques segueixen
vives; una bona part de branques realment moren i es desfan com a resultat de
temporades de sequedat excessiva.
Basant-nos en aquest paràmetre i assumint una certa edat a la tinença de

branques seques, la localitat del Pou d’en Caldes respondria a una població jove, que té
molts individus de petita mida i quasi sense necromassa. Igualment, Tirant 2 sembla la
més vella, ja que té molts individus amb més del 50% de necromassa i és la que més
individus amb quasi tot sec té. Binimel·là 2 segueix essent la més diversa. Això es pot
observar a continuació, a la Figura 65.
58
Necromassa
Pou Caldés
Tirant 2
Tot mort
Tirant 1
76-100%
51-75%
25-50%
Binimel·là 2 <25%
Tot viu
Binimel·là 1
Cala Mica
0 10 20 30 40 50 60 70 80
Percentatge necromassa
Figura 65. Representació del percentatge de necromassa (part seca de la planta) de les plantes
de Femeniasia balearica a les distintes localitats.
Com ja s’apreciava a la Figura 63, la població de Pou d’en Caldes té els

individus menors i amb menys necromassa, el que podria significar que és la localitat
més jove. Per contra, i d’igual manera que a la Figura 63, Binimel·là 2 és la població
amb individus majors i amb més necromassa, pel que podria ser la més vella. També es
podria observar que les poblacions de Tirant 1, Tirant 2 i Cala Mica tenen gran
homogeneïtat d’individus, el que podria ser degut a grans pertorbacions com incendis o
similars que afectassin greument a la població en un determinat moment.
7.3. Piràmide poblacional.
L’estudi de la piràmide poblacional l’hem realitzat a partir dels quadrats de

mostreig en les distintes localitats comentats en l’apartat anterior.
Els percentatges dels tipus de planta per cada quadrat de mostreig es reflexa a la
gràfica següent (Figura 66).
59
Tipus de planta
Pou Caldés
Tirant 2
Morta
Poliplanta
Adult
Tirant 1
Infantil
Plàntula
Binimel·là 2
Binimel·là 1
Cala Mica
0 10 20 30 40 50 60 70 80
Percentatge
Figura 66. Piràmide de població de les distintes poblacions.
Com ja s’ha comentat a les Figures 63 i 65, les poblacions de Binimel·là

semblen les més velles. Aquí presenten piràmides bastant coherents respecte a aquesta
idea: més individus adults que vells (poliplantes), i pocs joves. S’ha de tenir en conte
que aquesta espècie no funciona partint de grans reclutaments cada any (com es veurà
en apartats posteriors) sinó partint d’una baixa supervivència infantil i gran longevitat
d’aquests individus, i així es reflexa a la piràmide.
La població de Pou d’en Caldes s’aproxima a les de Binimel·là, però el grup

d’adults és molt més predominant, mostrant l’homogeneïtat que es reflexava a les
Figures 63 i 65. La de Tirant 1 i, sobretot, Tirant 2 i Cala Mica, són piràmides
invertides, és a dir, presenten molts individus vells i cada cop menys joves (hi ha més
vells que adults). Això podria mostrar la regressió que sofreix l’espècie. Llavors segons
aquestes piràmides, i contradient les Figures 63 i 65, les poblacions més velles serien
les de Tirant, estant en un estadi al que podrien arribar les demés poblacions amb els
anys.
Es pot observar de les dades preses que hi ha diferències notables entre les
poblacions i, també de forma molt clara, entre les mostres distintes de la mateixa
població, corresponents als distints ambients.
60
Cal comentar aquí que l’interès d’aquesta gràfica (Figura 66) ve principalment
dels percentatges de plantes joves i plàntules en els diferents quadrats. Sols hem
observat plàntules en el quadrat que correspon a la garriga de Binimel.là; aquesta és una
dada que no tan sols es limita als quadrats de mostreig sinó que hem cercat
infructuosament plàntules al llarg de les poblacions visitades i creiem que l’observació
és prou bona per ser representativa del que pot haver passat enguany a tot arreu.
Respecte a les plantes joves, el percentatge és similar a totes les mostres; fent
una extrapolació de les mostres a les poblacions senceres, entre un 15% i un 25% dels
individus serien joves, un percentatge que informa que les poblacions no estan
excessivament envellides (vegi’s apartat més avall). Aquesta conclusió crida l’atenció al
contraposar-la a la manca de plàntules i mereix comentar-se.
La molt baixa proporció de plàntules no és un fet que quedi limitat a les dades
d’un any, de fet són ja observacions de quatre anys successius els que permeten afirmar
que en el decurs dels darrers anys la incorporació de noves plantes joves a les
poblacions ha sigut pràcticament. La possible explicació és que la incorporació de nous
efectius es realitza en cicles o intervals irregulars, no havent-se detectat cap d’aquests
fenòmens en el període d’estudi de l’espècie. Cal comprovar aquest fet amb un major
nombre d’anys d’observació.
S’ha de tenir en compte que aquesta gràfica, tot i ser una bona aproximació a la
representació dels trams d’edats de les plantes, no informa adequadament de l’edat real
dels individus, per la qual cosa considerem l’apartat següent més apropiat per parlar-ne
d’aquest factor.
“Edat relativa” de les plantes a cada població
La gràfica següent (Figura 67) mostra la piràmide de població de cada població

amb les dades de mida dels individus. Aquestes dades aporten una millor apreciació de
la possible edat d’aquests, si bé cal recordar el que hem comentat abans sobre que la
mida no és un reflex pur de l’edat, sinó també de la influència discrecional de
condicions ambientals sobre cada individu. Per això, es pot observar que no hi ha
correlació entre l’aspecte de la planta (Figura 66) i la superfície d’aquesta (Figura 67).
La majoria d’individus són de mida (i, presumiblement, edat) mitjana a totes les
poblacions menys Tirant 2 i Pou d’en Caldes.
A la primera d’aquestes dues hi ha gran nombre d’individus vells i molta

homogeneïtat en la resta de mides, el que sembla el que passa en determinades
comunitats on hi ha hagut incendis o també a boscos creats per reforestació: la majoria
d’individus són de la mateixa edat. Podria ser una dada a favor d’un reclutament per
onades. El determinar l’edat d’aquestes plantes podria concretar el moment d’aquesta
explosió en el reclutament o saber si el factor principal modificador de l’hàbit són les
característiques ambientals i/o genètiques.
61
Piràmide poblacional
Pou Caldés
Tirant 2
>37500
30001-37500
Tirant 1
20001-30000
15001-20000
10001-15000
Binimel·là 2
5001-10000
2501-5000
1251-2500
501-1250
<500
Binimel·là 1
Cala Mica
0 5 10 15 20 25 30 35
Percentatge
Figura 67. Piràmides de població de les distintes localitats. En aquest cas s’ha utilitzat la
superfície (cm2) de les plantes en lloc de seu aspecte (que es representa a la Figura 66).
El cas del Pou d’en Caldes és totalment el contrari: la majoria d’individus són
petits (o joves). Això es pot interpretar de la mateixa manera que per Tirant 2, és a dir,
per l’onada de reclutament, que s’hauria donat al Pou d’en Caldes de forma molt més
recent que a Tirant 2; o es podria interpretar que, donades les condicions ambientals de
la zona, les plantes tenen dificultat per tenir grans mides, i les plantes petites no serien
tan joves, sinó velles de poca superfície. De totes maneres, no es varen observar grans
branques a aquests individus que evidenciassin la seva vellesa. El que sí es pot tenir en
conte és que aquesta localitat està més exposada a l’ambient marí que les altres.
Cal també fixar-se en el cas de Cala Mica, que no presenta ni individus molt petits
ni molt grans.
Per una altra banda, hem realitzat una gràfica corresponent a la piràmide de població
feta amb les dades de totes les poblacions juntes; és la gràfica següent (Figura 68)
mostra una distribució bastant regular i embiaixada a majors percentatges de individus
de mida mitjancera a baixa.
62
Piràmide poblacional de Femeniasia balearica
>37500
30001-37500
20001-30000
15001-20000
10001-15000
5001-10000
2501-5000
1251-2500
501-1250
<500
0 5 10 15 20 25
Percentatge
Figura 68. Piràmide de població de la població global de Femeniasia balearica. Es parteix de la

superfície (cm2) de totes les plantes mesurades de totes les localitats estudiades.
Aquesta piràmide poblacional podria dur a error: sembla una distribució per edats força
equilibrada tenint en conte la dinàmica poblacional anteriorment esmentada, per la qual
hi ha poc reclutament però els individus viuen molts anys, estant així el màxim nombre
d’individus a les edats mitjanes i no a les més joves. Però la realitat no és aquesta: cap
població es correspon perfectament amb aquesta piràmide, de forma que algunes
poblacions tenen bàsicament individus molt vells i en altres el que domina són els
individus més joves.
7.4. Regeneració de la població.
Per últim, per tal de recollir la dinàmica de regeneració, hem comptabilitzat els
exemplars a un quadrat establert a Binimel·là al 1999 i visitat al 2000 i al 2003.
El quadrat es troba a Binimel·là, consta de 81 plantes, etiquetades i mesurades a

desembre de 1999.
⇒ Observacions fetes el 17 de maig del 2000:

- Una de les plantes morta.
⇒ Observacions fetes el 12 de desembre de 2003:

- 6 plantes més mortes.
- 6 plantes d’entre 1 i 3 anys de vida, de 2-4 cm d’alt i 3-11 cm de diàmetre.
- 2 plantes de l’any passat, de 1 cm d’alt i 2-5 cm de diàmetre; ja presenten
algunes espines.
- 3 plàntules, germinades aquesta tardor passada, encara es veuen els cotil·lèdons.
En resum, en 4 anys hi ha hagut 7 plantes que han mort i s’han incorporat 8

plantes noves. No es compten aquí les plàntules d’enguany perquè no hi ha seguretat de
que superin el primer estiu, que és força selectiu. La població pràcticament no ha
crescut gens i es mantén.
63
8. SITUACIÓ ACTUAL DE L’ESPÈCIE
Com es comentava a la introducció d’aquest Pla, tots els llistats, catàlegs i obres
relacionades amb la conservació del patrimoni vegetal de les Balears coincideixen en
que Femeniasia balearica està entre les espècies més amenaçades de l’arxipèlag. On
trobem algunes discrepàncies és a l’hora d’assignar-li una categoria específica
d’amenaça (aplicació de categories IUCN); des de R (MUS, 1993), passant per V
(ALOMAR et al., 1997) fins a E (la resta de catàlegs i llistats). Amb les relativament
noves categories IUCN (IUCN, 1994), molt menys subjectives, SAEZ & ROSSELLÓ
(2001) la classifiquen com VU (A1e, B1ab (iii) + 2ab (iii), D2).
Després de la revisió bibliogràfica corresponent i l’anàlisi de totes les dades

acumulades en la realització d’aquest Pla creiem que els criteris exposats en aquesta
darrera obra citada són adients i que realment es pot considerar com una espècie en
perill. A mode de resum recordem els principals punts febles en l’actual població de
Femeniasia a la natura que la fa mereixedora de l’assignació d’aquesta categoria
d’amenaça:
1- Coneixem actualment tan sols 4 localitats ben definides, amb un nombre total
individus baix, proper als 2.200.
2- Les poblacions estan actualment estabilitzades i hi ha molt poques incorporacions,

per la qual cosa la taxa de renovació generacional és baixíssima.
3- Hi ha una despesa reproductiva molt gran i poca eficiència en l’establiment dels nous
individus (producció de flors i fruits elevada, poques germinacions i mortalitat infantil
molt alta).
4- Ocupa una franja de terreny molt estreta sense ésser una espècie molt exigent
ecològicament (no hem observat cap tipus de restricció ambiental, climàtica o edàfica,
que actuï de forma directa), la qual cosa indica problemes de competència elevats en
hàbitats estables.
5- Pareix que necessita alteracions de l’hàbitat per poder ésser competitiva i guanyar
terreny.
6- L’estratègia de dispersió de llavors, que romanen molts mesos en el capítol i són de

germinació retardada (com a mínim no es desenvolupen plàntules abans de l’any
següent) la fa susceptible a possibles alts impactes de depredació sobre els fruits.
7- Tot i compartir hàbitat, nínxol ecològic, pol·linitzadors i tipus de dispersió de les

llavors amb Launaea cervicornis, pareix molt menys eficient, tenint ara una distribució
molt reduïda en comparació a aquesta i ocupant una franja de terreny molt menor (no
resisteix tan bé els forts vents salins) a les localitats on viuen plegades.
8- No seria estrany que en un estudi genètic es descobrissin problemes de

consanguinitat i depressió per autocreuement (creuaments entre descendents i
ascendents directes reiterats que impliquen un flux genètic reduït i poc èxit de les
plàntules).
64
Per altra banda, l’espècie es conserva conreada i a bancs de germoplasma de
distints Jardins Botànics. En concret, coneixem l’existència de col·leccions de llavors de
totes les localitats al banc de germoplasma del Jardí Botànic de Sóller. També hi ha
llavors als bancs de germoplasma de Córdoba i Brest.
9. AMENACES A LA SEVA CONSERVACIÓ
S’ha de considerar que Femeniasia balearica segueix avui dia a les llistes
d’espècies amenaçades per tenir poques i petites poblacions i no haver-hi reclutaments
apreciables.
A més d’aquesta valoració general i dels aspectes que hem comentat just a
l’apartat anterior, tot plegat poc precís a l’hora de combatre els factors que li són
desfavorables, cal concretar una sèrie d’amenaces.
A l’hora d’exposar-les en la present memòria hem distingit les amenaces que

l’afecten directament hores d’ara de les que la poden afectar en un futur; aquesta
diferenciació ens permet més claredat a l’hora d’organitzar actuacions per a paliar-les o
fer-les desaparèixer.
9.1. Amenaces actualment detectades
A1. Circulació de vehicles i gent. L’alteració ocasional de l’ecosistema no li és

especialment dolenta, més bé al contrari, ja que afavoreix que pugui colonitzar els buits
ambientals, però alteracions antròpiques continuades i violentes com el pas de vehicles
a motor poden ser molt perilloses. Hem observat pas de vehicles 4 x 4 i motocicletes de
cross, els quals compacten molt el terreny i arrabassen plantes.
A2. Depredació de fruits. No es pot parlar de deficiències en la fructificació,

realment es dispersen un número gens menyspreable de fruits, però es cita l’existència
d’insectes devoradors dels fruits (GOMEZ-CAMPO et al.,1987) i, certament nosaltres
també els hem vist (Tropinota, Oxythyrea, etc.). És, per tant, un factor natural que
influeix en certa mesura sobre la incorporació de noves plantes.
A3. Baixa incorporació de plàntules perquè no passen la fase crítica de sequedat

estival en el seu primer any. Una sèrie d’anys dolents, secs, tindran unes repercussions
notables, i molt més gran serà el problema si, com es preveu, s’estableix de cada vegada
més un canvi climàtic en aquesta direcció.
A4. Competició excessiva d’altres plantes com Ampelodesma mauritanica.
A5. Risc d’incendis. Si bé l’alteració de l’hàbitat aparentment l’afavoreix, no hi

ha cap evidència en el sentit que les pertorbacions pels focs puguin tenir un efecte
positiu per a Femeniasia, llevant-li competidors i facilitant la germinació de llavors del
banc del terra. En principi n’és, dons, un factor de risc més.
65
Figura 69. Motoristes circulant pels camins de la població de Femeniasia balearica de
Binimel·là.
9.2. Amenaces actualment no importants o no detectades, però que podrien existir

en un futur.
B1. Pèrdua de diversitat genètica paulatina per autocreuement fins al punt que es
depauperin massa algunes de les poblacions. Sense cap dada ni cap estudi genètic a les
mans n’és un atreviment donar per fet que existeixi ja, com també ho és considerar que
encara no és aquest un problema important. El més prudent és tenir-lo en compte,
dissenyar els estudis corresponents i, si es confirma la seva existència, tractar-la com
una amenaça real, actual i de repercussions poc previsibles.
B2. Que els hàbitats es facin desfavorables per a la seva supervivència, per
increment d’alguns competidors directes per l’espai, Ampelodesma principalment. Ens
manca una visió històrica del desenvolupament de les poblacions i de les espècies
acompanyants, però veient l’ecologia de Femeniasia, que és afavorida amb l’obertura
d’espais, n’és una bona prevenció tenir en compta i vigilar l’extensió de plantes que
ocupen molt espai i donen poca oportunitat a plàntules d’altres espècies.
B3. Canvis d’usos del sòl. No hi ha actualment un ús agrícola dels terrenys on

viu Femeniasia, però n’hi ha hagut abans a camps de la vora. El que estiguin tan prop
de la costa, que el terreny sigui molt pedregós i la poca rendibilitat dels conreus
compatibles amb l’hàbitat en són dificultats per a la sembra actual de vegetals
tradicionals. Malgrat tot, no és descartable que es puguin fer aprofitaments agrícoles o
ramaders a la zona. De fet, hem comprovat com a Tirant es llauren determinades zones,
66
molt provablement en relació a la caça de perdius o guàtleres. També si es fa l’estudi
corresponent i resulta convenient es podria utilitzar l’activitat ramadera extensiva com a
mesura de gestió conservacionista de l’espècie, i llavors no s’haurien d’etiquetar com
amenaces.
B4. Recol·lecció científica. L’hàbit de la planta, llenyós i espinós, facilita que la

seva recol·lecció amb motius científics (herbaris) no afecti gaire la supervivència dels
exemplars.
B5. Recol·lecció viverística. Tampoc existeix hores d’ara una pressió

recol·lectora derivada de l’interès en jardineria de la planta, ja que és inexistent. Tot i
essent una espècie molt bella, que dona lloc a coixinets grans, esponerosos i carregats de
capítols grocs durant bona part de l’estiu, el que es morin o s’assequin determinades
parts de l’individu li resta harmonia per a la jardineria convencional. Malgrat tot, s’ha
d’ésser conscient de la constant evolució del sector, que incorpora noves espècies i que
respon a modes com les de la jardineria autòctona i la jardineria mediterrània.
B6. Vandalisme. A la bibliografia es citen actes vandàlics de mort individus

arrabassats per accedir millor a una platja (GOMEZ-CAMPO et al.,1987). Nosaltres no
hem vist directament cap exemplar mort deliberadament, però és possible que es
repeteix el fet.
En aquesta relació d’amenaces no hi figura la urbanització ni els impactes

derivats de la construcció de infrastructures associades, com les carreteres asfaltades i
accessos a urbanitzacions, degut a que creiem improbable que es facin aquests tipus
d’activitats a les localitats on viu Femeniasia. A lo millor pequem d’optimistes, però
avui dia estan totes elles incloses dintre d’Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI) i no
coneixem que existeixi cap proposta mínimament viable de modificar greument
aquestes. Certament l’ANEI no és la figura adient per protegir el Patrimoni Naturalístic
i no és en si una garantia de supervivència per cap espècie ni hàbitat, ja que permet
l’edificació dintre d’unes limitacions d’àrea i, a més, té el greu inconvenient que el
Parlament Balear (un òrgan polític que canvia radicalment els seus membres rera
eleccions) pot decidir la recalificació de terrenys o la minva de superfície mínima
d’edificació.
Per altra banda, existeix una proposta del Govern de la Comunitat Autònoma de
Balears de incloure totes les localitats de Femeniasia en àrees LIC de la xarxa Natura
2000. Creiem que si, com pareix, es duu a terme la declaració dels LIC que tramitarà
l’Estat Espanyol, hi haurà una garantia suficient de protecció davant amenaces
d’edificació.
Tampoc hem llistat a la relació el fet que fa uns anys es feu una reforestació a
una de les localitats sembrant-hi pins i afectant precisament la població de l’endemisme,
destruint-se varis exemplars per mor del desconeixement de la brigada encarregada.
Creiem també que avui dia difícilment es pot donar una situació semblant, degut a que
hi ha una major informació de les autoritats i major cura a l’hora d’efectuar actuacions
conservacionistes a la natura.
67
10. OBJECTIUS DEL PLA DE GESTIÓ I CONSERVACIÓ.
Hom ha de distingir en aquest apartat un objectiu general, d’ampli abast i que

resum la idea de rescat de l’espècie, i uns objectius específics que s’han d’atènyer.
Alguns d’aquests objectius s’han obtingut amb més o menys eficiència amb els
experiments i la presa de dades que s’ha dut a terme fins al dia d’avui, data de la
redacció d’aquest document. Altres objectius no s’han cobert encara i resta molt treball
a fer. Bàsicament l’apartat 12, corresponent a actuacions, està dissenyat per encarar
aquestes deficiències de coneixement i també a llistar la sèrie de mesures actives de
gestió que un estudi científic com aquest pot preveure i, fins i tot, delinear, però que
lògicament no ha dut a terme.
Aquest apartat és, dons, una proposta per a que sigui considerada pel Comitè
Científic del projecte LIFE 2000NAT/E/7355 en el que s’emmarca aquest Pla.
Objectiu general
Garantir la conservació de l’espècie al medi natural, reduint la seva vulnerabilitat
actual.
Objectius específics
1. Esbrinar quins són les amenaces actuals i futures sobre l’espècie.

2. En conseqüència de l’objectiu anterior proposar una sèrie d’actuacions per eliminar
els impactes actuals i evitar els futurs.
3. Estudiar a fons la biologia de l’espècie, en concret els mecanismes de dispersió i la
variabilitat genètica.
4. Conèixer la diversitat genètica de les poblacions.
5. Afavorir l’establiment de noves plàntules i controlar la competència d’altres espècies
de plantes.
6. Assegurar la supervivència de totes les poblacions actuals conegudes.
7. Reforçar les poblacions existents, incrementant els nombres d’individus i ampliant
les àrees que ocupa l’espècie a les distintes localitats. Amb les dades actuals no
considerem necessari ampliar el nombre de localitats creant-ne altres noves; els futurs
estudis genètics poden obligar a reconsiderar aquesta opinió.
8. Continuar amb la conservació “ex situ” de l’espècie, millorant els lots conservats i
adequant-los a les dades sobre diversitat genètica que s’obtinguin en els
corresponents estudis. Cal, també, augmentar el nombre d’institucions on es
conservin llavors, sempre tenint en compte els resultats de l’objectiu 4 (conèixer la
diversitat genètica).
9. Assegurar i supervisar la protecció dels hàbitats i zones on viu Femeniasia,
10. Informar i engrescar als propietaris, usuaris de platges i societat en general de la
importància dels enclaus on viu aquesta espècie.
68
11. ÀMBIT D’APLICACIÓ.
1. Són necessàries accions “in situ” per a la millora de l’hàbitat de la localitat de

Binimel·là.
2. Són necessàries accions “in situ” de reducció de les amenaces.
3. Les accions de conservació “ex situ” es duran a terme aprofitant la xarxa de jardins
botànics de l’Associació Ibero-Macaronèsica de Jardins Botànics amb la coordinació
del Jardí Botànic de Sóller.
4. Les accions de sensibilització a la població local estaran dirigides als propietaris,

administracions amb competències sobre els territoris implicats i al conjunt de la
població de l’illa de Menorca.
5. Les accions relacionades amb normativa o regulació d’usos es dirigiran a les

administracions competents, especialment l’Ajuntament de Maó, el Consell Insular
de Menorca i la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear.
12. VIGÈNCIA, SEGUIMENT I REVISIÓ.
Aquest Pla ha de tenir una vigència de 10 anys, amb revisions cada dos anys en
funció dels resultats de les accions preses i de la possible aparició de noves dades o
noves amenaces que ara no es poden preveure.
69
13. ACTUACIONS IN SITU, EX SITU I DE SENSIBILITZACIÓ
SOCIAL
A continuació es desglossen les actuacions específiques que preveu i identifica

el Pla una vegada que s’han exposat els objectius i els àmbits d’actuació. El conjunt
d’aquestes actuacions ha d’organitzar-se i s’ha de fer el seguiment que hi pertoqui en
vistes a la aplicació concreta de les mesures i a l’elaboració i revisió dels resultats
corresponents.
També, com és lògic, cal disposar de l’autorització de la Comissió de Seguiment

i en el seu cas de la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear per poder dur a
terme aquestes activitats.
13.1. Actuacions “in situ”
1. Tancament i regulació d’accessos a vehicles a motor.
Acció: Tancament dels accessos rodats que permeten la circulació de vehicles de

motor a les localitats de Femeniasia. Principalment s’han de tancar els accessos a
cotxes a Binimel·là i Cala Mica, ja que les pistes existents (veure mapa de l’Annex
1) passen pel bell mig de les poblacions. Les altres dues localitats són afectades pel
pas de motos, que també s’hauria de regular. No ha d’ésser perjudicial per la
supervivència de Femeniasia el pas a peu de vianants, fins i tot l’afavoreix
mantenint zones obertes als camins que poden ser hàbitat per a aquesta planta. La
mesura de permetre l’accés a peu evita el posicionament social contrari al
manteniment de zones de protecció, dons molts excursionistes i banyistes entenen
amb dificultat que no es pugui utilitzar un camí abans emprat.
També creiem d’utilitat contactar amb el col·lectiu d'aficionats al motor per explicar
la problemàtica.
Prioritat: Alta.
Calendari: Caldria fer-ho durant els anys 2004-2005, i per tant és necessari
incorporar aquesta acció als pressupost del proper any.
Requisits: Disposar de l’acord de les propietats.
70
2. Control de les plantes competidores més directes.
Acció: Aquesta activitat no està enfocada a l’eliminació de plantes de cap espècie. No

hem trobat a les localitats mostrejades exemplars de plantes alòctones perilloses. Cal,
malgrat tot, estudiar el desenvolupament d’espècies com Ampelodesma mauritanica que
poden reduir en uns anys la disponibilitat d’espai obert per a les plàntules de
Femeniasia.
Prioritat: Mitjana.
Calendari: planejament d’experiments, delimitació dels quadrats, marcatge de plantes:

2004. Seguiment al llarg dels pròxims anys amb una periodicitat de 3 vegades a l’any.
Requisit: Disposar del permís de les propietats per a poder entrar lliurament a les
zones d’estudi. Fer un seguiment de les germinacions de Femeniasia a les distintes
localitats per a garantir l’eficàcia de l’actuació.
3. Reg de les plàntules als períodes de primavera i estiu, per tal d’afavorir
l’increment de la seva mida.
Acció: Aportar aigua a les plàntules de l’any de les poblacions naturals per tal
d’afavorir l’increment ràpid de la seva mida i aconseguir que passin l’època estival
eixuta amb majors possibilitats. D’aquesta manera cerquem augmentar el reclutament
efectiu.
La freqüència i el moment en que s’ha de produir el reg haurà de ser establert

segons l’experiència del personal que ho faci i, serà objecte de revisió segons els
resultats obtinguts, ja que no hi ha dades actualment de l’èxit d’aquesta activitat a la
natura. Si que hi tenim evidències de l’interès d’aquests regs en el conreu en viver, ja
que amb ells hem assegurat una alta supervivència de les plàntules en els experiments
de creixement fets al laboratori de la UIB.
L’existència de camins i pistes facilita l’arribada de l’aigua fins a les plantes a totes
les localitats a excepció de Tirant.
Prioritat: Mitjana.
Calendari: Regs quinzenals a partir del mes de març, o abans en els anys molt secs,
fins el mes de setembre.
Requisit: Disposar del permís de les propietats per a poder entrar lliurament a les
zones d’estudi. Fer un seguiment de les germinacions de Femeniasia a les distintes
localitats per a garantir l’eficàcia de l’actuació.
71
4. Estudiar la variabilitat genètica de les poblacions.
Acció: Fer un anàlisi de la variabilitat genètica utilitzant marcadors moleculars per

conèixer l’estat de la diversitat de les poblacions naturals. Es considera oportú disposar
d’aquesta informació per a tenir una idea més cabdal de l’estat de conservació de
l’espècie i també per a poder prendre algunes decisions, com per exemple, valorar la
necessitat de fomentar l’augment de la diversitat genètica a alguna població, organitzar i
dirigir la recol·lecció selectiva de llavors per a conservar en bancs de germoplasma, etc.
Prioritat: Alta.
Calendari: Començar el 2005.
Requisits previs: Disposar del permís de les propietats per a poder entrar lliurament a
les zones d’estudi. Signar un conveni amb un centre de recerca que pugui realitzar
aquest tipus d’investigacions.
5. Fer el seguiment demogràfic de les poblacions.
Acció: Continuar amb el seguiment de la parcel·la marcada a Binimel·là i establir noves

parcel·les a altres localitats per poder prendre dades acurades de la dinàmica
poblacional. En aquestes parcel·les es prendran mesures del creixement de les plantes,
dels canvis demogràfics i de l’evolució de l’hàbitat en funció de canvis en diversitat o
en cobertures de les espècies acompanyants.
Prioritat: Alta.
Calendari: Caldria començar des de 2004 i continuar-se tot el temps de vigència del
Pla.
les zones d’estudi. Fer un conveni amb una entitat de caràcter científic i amb
experiència en la biologia d’espècies amenaçades.
6. Realitzar altres estudis de biologia de la reproducció en el camp.
Acció: En els apartats del Pla dedicats a la biologia reproductiva on s’han dut a terme
alguns experiments s’ha comentat que són necessaris estudis accessoris sobre aspectes
particulars; en alguns casos es tracta de repetir experiments per obtenir més i millors
dades i en altres casos s’han de dissenyar i dur a terme estudis que no s’han fet.
A mode de resum resta per analitzar:

- Els pol·linitzadors durant l’època completa de floració.
- Importància i quantificació del banc de llavors al sòl .
- Distància màxima de dispersió.
- Impacte de la depradació sobre els fruits.
Prioritat: Alta.
72
les zones d’estudi. Fer un conveni amb una entitat de caràcter científic i amb
experiència en la biologia d’espècies amenaçades.
13.2. Actuacions “ex situ”
7. Continuar amb la conservació de llavors a bancs de germoplasma.
Acció: S’ha de millorar la col·lecció de llavors conservada a bancs de germoplasma. Per

realitzar de forma seriosa aquesta activitat s’han de dur a terme els estudis genètics
pertinents sobre diversitat genètica de l’espècie.
És de tot punt necessari disposar de dades sobre el manteniment de la viabilitat

de les llavors conservades en bancs de germoplasma. Fins el moment aquesta
informació no s’ha obtingut, però és possible que pugui trobar-se a les entitats que tenen
l’espècie al seu banc de germoplasma. Es recomana que la institució pertinent, que
podria ésser el Jardí Botànic de Sóller, demani aquestes dades i, en el cas de que no
exitissen, posi en marxa el procediment per obtenir-les.
Prioritat: Alta.
les zones d’estudi. Fer un conveni amb el Jardí Botànic de Sóller o altra institució
interessada per tal d’encarregar-li aquesta activitat.
8. Realitzar altres estudis de biologia de la reproducció en el laboratori.
Acció: Com en el cas del punt 6, hi ha alguns experiments que s’han de dur a terme en
el laboratori per poder prendre les dades. N’és un exemple l’obtenir percentatges de
germinació d’un mateix lot de llavors variant l’època de sembra (no per estudiar l’efecte
de l’antiguitat, sinó de l’estació de sembra).
Prioritat: Mitjana.
Calendari: El 2005.
les zones d’estudi.
73
13.3. Actuacions de sensibilització social
9. Informació als accessos.
Acció: Posar cartells informatius als accessos on s’informi de que és una zona de
protecció de vegetals. Es recomana parlar de flora amenaçada en general i de la
presència d’espècies en perill d’extinció, sense donar detalls més precisos de
l’espècie. Aquesta acció està contemplada de forma genèrica a dintre d’una altre
acció d’aquest programa LIFE.
Prioritat: Mitjana.
Calendari: Caldria fer-ho durant l’any 2005, i per tant és necessari incorporar
aquesta acció als pressupost del proper any.
Requisits previs: Disposar de l’acord de les propietats.
10. Acords amb la propietat: Accés i custòdia de les localitats de Femeniasia.
Acció: Arribar a acords amb la propietat per a suprimir els factors antròpics que
puguin amenaçar a l’espècie en qüestió; concretament coordinar els trams on hagi
circulació de vehicles i els canvis d’usos del sòl, com per exemple el conreu dels
terrenys propers o la introducció de ramats.
És necessari disposar de
- L’autorització expressa de la propietat per a poder fer qualsevol actuació
concreta en vistes a la conservació de l’espècie en la zona.
- L’acord de la propietat per a tancar els accessos rodats on hi hagi la
possibilitat i instal·lar els cartells informatius.
Prioritat: Molt alta.
Calendari: Arribar als acords durant 2004
Requisits previs: No hi ha. Aquesta és la primera acció a dur a terme.
74
11. Campanyes de informació a la població en general.
Acció: Produir materials per a divulgar i realitzar conferències sobre les espècies
amenaçades de l’illa de Menorca, entre les que hauria Femeniasia balearica, per tal de
donar a conèixer els valors de la biodiversitat de la flora de Menorca, les amenaces més
importants i les tasques de conservació que es duen a terme.
Les accions que podria incorporar aquesta campanya són:

- Edició de cartells i tríptics en varis idiomes.
- Edició d’un opuscle en varis idiomes amb les informacions més rellevants
d’aquest i altres Plans de Gestió i Conservació.
- Exposicions temàtiques.
- Activitats educatives sobre el terreny per alumnes de secundaria, amb
l’edició de quaderns de camp per alumnes i professors per a suportar
aquestes sortides.
Prioritat: Mitjana.
Calendari: Seria d’interès que la campanya s’iniciés en el proper any, però es pot
acomodar al decurs del Pla.
12. Aprovar un Pla de Recuperació de Femeniasia balearica seguint el que mana la

Llei 4/89.
Acció: A partir d’aquest Pla de gestió i Conservació, i amb les millores i correccions
que es considerin oportunes, és necessari aprovar un Pla de Recuperació de Femeniasia
balearica, tal com mana la llei 4/89, donat que aquesta espècie està present al Catàleg
Nacional d’Espècies Amenaçades. Aquest és un acte administratiu important perquè
dona un pes jurídic traduïble en dotacions pressupostàries a un pla que ara només és una
proposta d’intencions.
Prioritat: Molt Alta.
Calendari: Aprovació del Pla de Recuperació al primer semestre de 2004.

Publicació, si escau, en el BOCAIB.
Requisits Previs: Discussió i incorporació de propostes de la Comissió Científica del

programa LIFE.
75
14. EXECUCIÓ I COORDINACIÓ.
L’execució de les accions d’aquest Pla, tant les programades in situ com les ex
situ, correspon, segons les competències actuals, a la Conselleria de Medi Ambient del
Govern Balear.
Per altre banda, la redacció d’aquest document s’ha encarregat a la Universitat de

les Illes Balears pel Consell Insular de Menorca (CIMe), entitat que està executat el
Projecte LIFE 2000NAT/E/7355 en el marc del el qual s’inclou. Creiem que és
interessant i s’ha de continuar la coordinació efectiva entre aquesta institució i la
Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear en la coordinació de les tasques i
supervisió del Pla, de manera que sia consensuada l’assignació de les distintes activitats
i que, en definitiva, sia assumit per ambdues institucions.
El Comitè Assessor del Projecte LIFE hauria de donar, en primera instància, els
suggeriments adients per a la posta en marxa ràpida del Pla, assessorant a l’hora
d’encarregar les distintes activitats d’investigació a institucions científiques i
col·laborant en el seguiment de l’execució de les activitats de gestió.
L’equip redactor d’aquest Pla considera que, com ja es va proposar al Pla de

Recuperació d’Apium bermejoi, és necessària la creació d’una Comissió de Seguiment.
Com a la vegada que es presenta aquest Pla se’n posen també d’altres en funcionament,
tots ells de l’illa de Menorca i contemplats al mateix projecte LIFE, creiem més operatiu
el crear una Comissió de Seguiment per a tots els plans que crear-ne una per a cada un
d’ells. A la Comissió hi haurien d’estar representades les administracions implicades
(CMA, CIMe i Ajuntaments afectats), els tècnics responsables dels plans, i la/es
institució/ns de caràcter científic que tinguin encomanades accions concretes previstes a
aquests. La Comissió tindria que reunir-se, com a mínim, dues vegades a l’any els
primers tres anys i anualment fins finalitzar la vigència dels plans.
Per a garantir el desenvolupament del Pla dintre dels arbitris dictats per la
Comissió de Seguiment, creiem també necessari que les administracions que assumeixin
l’execució i coordinació d’aquest Pla anomenin un Responsable del Pla. Aquesta figura
s’encarregaria de coordinar les actuacions i mantenir la continuïtat i els ritmes de les
accions previstes al Pla.
76
15. BIBIBLIOGRAFIA
ALOMAR,G.; MUS, M. & ROSSELLÓ, J.A. (1997). Flora endèmica de les Illes
Balears. Consell Insular de Menorca. Palma de Mallorca.
BOLÒS,O.; MOLINIER, R. & MONTSERRAT, P. (1970). Observations

phytosociologiques dans l’ile de Minorque. Act. Geobot. Barcin. 5: 1-150.
BOLÒS (1996). La vegetació de les Illes Balears. Institut d’Estudis Catalans.

Barcelona.
BREMER, K.A.; ANDERBERG, A. KARIS, P.O., NORDENSTAM, B.; LUNDBERG,

J. & RYDING, O. (1994). Asteraceae. Cladistics & classification. Portland.
CARDONA & CONTANDRIOPOULOS (1983). IOPB chromosome number reports 79

In Á. Löve (ed.) Taxon 32 (2): 232-234.
GIL, L. (1994). Biología reproductiva de la flora litoral de Baleares.I. Dunas y

roquedos marítimos. Tesis Doctoral inédita. Universitat de les Illes Balears.
GIL, L. & MELONI, F. (1995). Análisis comparativo de la biología reproductiva de

Centaurea horrida Bad. Y Femeniasia (Centaurea) balearica (Rodr.) Susanna. XV
Jornadas de Fitosociología pag. 7. Palma de Mallorca.
GOMEZ-CAMPO, C. et al. (1987). Libro Rojo de especies vegetales amenazadas de

España Peninsular e Islas Baleares. ICONA. Madrid.
IUCN (1994). Categorías de las listas rojas de la UICN. IUCN, Gland, Suiza &
Cambridge.
DOMINGUEZ, L. (ed.) (1997). Lista Roja de la Flora Vascular Española. Comité

Español de la IUCN. Madrid.
WALTER, K.S. & GILLET, H.J. (eds.) (1998). 1997 IUCN Red List of Threatened
Plants. IUCN. Gland, Suiza & Cambridge.
LLORENS, L. (1979). Nueva contribución al conocimiento de la Flora Balear.

Mediterranea 3: 101-122.
MUS, M. (1993). Plans de Conservació dels vegetals amenaçats de Balears. II.Menorca.

Doc. Tèc. de Conservació 15. Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear.
Palma de Mallorca.
RODRIGUEZ, J.J. (1868). Catálogo Razonado de las plantas vasculares de Menorca.

Imp. Fábregues. Mahón.
77
RODRIGUEZ, J.J. (1869). Note sur deux espèces nouvelles de Minorque. Bull. Soc.
Bot. France 16:237-239.
RODRIGUEZ, J.J. (1904). Flórula de Menorca. Imp. Fábregues. Mahón.
SÀEZ, LL. & ROSSELLÓ, J.A. (2001) Llibre vermell de la flora vascular de les Illes
Balears. Doc. Tèc. de Conservació 9. Conselleria de Medi Ambient. Palma de Mallorca.
SUSANNA, A. (1987). Femeniasia, novus genus Carduearum. Collect. Bot.

(Barcelona) 17: 83-88.
SUSANNA, A.; GARCÍA JACAS, N.; SOLTIS, D.E. & SOLTIS, P.S. (1995).
Phylogenetic relationships in tribe Cardueae (Asteraceae), based on ITS sequences.
Amer.J. Bot. 82: 271-294.
SUSANNA & VILATERSANA, R. (1996). Sobre las afinidades de Femeniasia

Susanna (Compositae) o rectificar es de sabios. Anales Jard. Bot. Madrid 54: 355-357.
WAGENITZ, G. & HELLWIG, F. (1994). Evolution of characters and systematics of

the Centaureinae. In Hind, D.J. (coord.), Compositae. Systematics. Biology. Utilization.
International Compositae Conference. Royal Botanic Gardens, Kew.
WCMC (1989). European Plants in peril. A review of threatened plants in the European
Community. Cambridge.
78
ANNEX 1
⇒ MAPES DE LES LOCALITATS DE Femeniasia balearica.
1. Mapa de Binimel·là i Cala Mica.
2. Mapa de Tirant.
3. Mapa de Pou d’en Caldes.
79
80
81
82
ANNEX 2
⇒ TAULA D’INVENTARIS REALITZATS
Nº inventari 1 2 3 4 5 6 7
Àrea 100 100 100 100 400 400 300
Pendent 3 5 20 30 30 25 5
Orientació S W WSW W E W W
% cobertura arbòria 0 0 0 0 0 0 0
% cobertura arbustiva 70 60 15 30 10 20 40
% cobertura herbàcia 20 50 80 60 30 15
% roca 0 0 2 30 20 30 5
% pedra 10 30 30 20 30 30 35
% terra nua 20 5 5 10 40 30 20
Inventaris:
1: Binimel.là camí
2: Binimel.là garriga
3: Binimel.là pendent
4: Tirant 1
5: Tirant 2
6: Pou Caldes
7: Cala Mica.
83
Nº inventari 1 2 3 4 5 6 7
Espècies
Femeniasia balearica 4 3 2 3 2 1 2
Pistacia lentiscus 1 1 + 2 + 1 2
Launaea cervicornis + + + 1 1 1
Astragalus balearicus 2
Teucrium marum subsp. marum 2 1
Smilax aspera 1 1 + +
Ephedra fragilis + 1 +
Phyllirea media +
Limonium virgatum 2 + 1 +
Teucrium cf. capitatum + 2 + + +
Santolina chamaecyparissus 2 3 2 1
Dittrichia viscosa 1 + + +
Asparagus stipularis + 1
Rubia pergrina + 1
Ampelodesma mauritanica 2 3 1 + +
Euphorbia pithyusa 1 2
Euphorbia dendroides 1
Asterisus maritimus 1
Anthemis maritima +
Artemisia caerulescens 2
Eryngium campestre 2 2
Carlina corymbosa 2 1 3 1 2 1
Brachypodium distachyon 2 1 1 2 2
Brachypodium phoenicoides 2 +
Ioseris radiata + + 1 1 1
Asphodelus aestivus 1 2 1 1
Daucus gingidium + + + 1 + +
Lotus cytisoides + 1 + 1 + +
Centaurium sp. + + +
Dactylis glomerata 2 1 2 1 1
Lophocloa cristata 1
Lobularia maritima +
Bromus rubens +
Lagurus ovatus + 1 +
Bromus hordeaceus +
Avena barbata +
Cynodon dactylon +
Linum strictum + + + + 1
Trifolium campestre +
Plantago lagopus 1 + 1
Sonchus tenerrimus + +
Echium italicum +
Pallenis spinosa +
Plantago afra 1
Bellium bellidioides 1
Cladonia foliacea 1 +
Cladonia cf. rangiformis +
Briòfits + +
Inventaris: 1: Binimel.là camí; 2: Binimel.là garriga; 3: Binimel.là pendent;
4: Tirant 1; 5: Tirant 2; 6: Pou Caldes; 7: Cala Mica.
84
ANNEX 3
⇒ ANÀLISI DE TERRA DE TIRANT I POU D’EN CALDES.
S’han dut a analitzar dues mostres de terra que s’han recollit vora les plantes de
Femeniasia balearica a les localitats de Tirant i Pou d’en Caldes.
L’extracció de sòl s’ha efectuat, prèvia eliminació de fullaraca i pedres, en els

primers 10 cm de terra.
Els sòls es dugueren a analitzar a la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern

Balear, que els remeté al laboratori de l’Institut Biotecnològic de les Illes Balears pel
seu processat.
Per a cada mostra adjuntem una taula amb la valoració i interpretació dels anàlisis
per part de la Conselleria i la fulla corresponent de l’anàlisi fet per l’Institut
Biotecnològic. S’ha de tenir en compta que la interpretació feta per la Conselleria
parteix de la base del tractament del sòl com un sòl agrícola de l’illa de Mallorca i, per
tant, està esbiaixat cap a la seva idoneïtat pels conreus a dita illa.
És un tant sorprenent el caràcter bàsic dels dos sòls, amb una proporció notable de
carbonats a ambdues localitats.
85
ANÀLISI DE SÒL DE CULTIU EN SECÀ
Nº Anàlisi: 2003235
Sol·licitant: UIB
Observacions: Localitat de Tirant
Paràmetre analitzat Resultat Òptim Interpretació del valor

Arenes (%) 60,00%
Llims (%) 30,00%
Argiles (%) 10,00%
Textura Franca-
arenosa
Matèria orgànica (%) 2,92% 2,92% SATISFACTORI
CIC (meq/100 g) 17,96 NORMAL
Carbonats (%) 22,45% SÒL CALCARI
Calcària activa (%) 0,37% BAIX
PH (en pasta saturada) 7,96 BÀSIC
Conductivitat (dS/m 25oC) 3,68 SÒL LLEUGERAMENT SALÍ
Nitrògen Total (%) 0,17% MITJÀ
Relació C/N 9,96 ALLIBERACIÓ N ELEVADA
Fósfor asimilable (P) (ppm) 10,00 10,00 CORRECTE
Potassi intercanviable (K) (ppm) 137,00 137,00 CORRECTE
Mg intercanviable (meq/100 g) VALOR NO INTERPRETAT
Ca intercanviable (meq/100 g) 18,35 EXCESSIU
Sodi intercanviable (Na) (meq/100 g) 153,00 NORMAL
H intercanviable (meq/100 g) 0,00
% de Na intercanviable (PSI) 3,70% DE SALINITAT NORMAL
Relació Ca/Mg VALOR NO CALCULABLE
Relació K/Mg VALOR NO CALCULABLE
Saturació (%) 41,91%
Capacitat de Camp (%) 22,95%
Punt de marciment (%) 10,91%
86
ANÀLISI DE SÒL DE CULTIU EN SECÀ
Nº Anàlisi: 2003236
Sol·licitant: UIB
Observacions: Localitat de Pou den Caldes
Paràmetre analitzat Resultat Òptim Interpretació del valor

Arenes (%) 76,00%
Llims (%) 16,00%
Argiles (%) 8,00%
Textura Areno-llimosa- Franca- arenosa
Matèria orgànica (%) 1,74% 1,74% CORRECTE
CIC (meq/100 g) 9,44 DÈBIL
Carbonats (%) 21,06% SÒL CALCARI
Calcària activa (%) 0,12% BAIX
PH (en pasta saturada) 7,78 BÀSIC
Conductivitat (dS/m 25oC) 2,11 SÒL LLEUGERAMENT SALÍ
Nitrògen Total (%) 0,11% MITJÀ
Relació C/N 9,18 ALLIBERACIÓ N ELEVADA
Fósfor asimilable (P) (ppm) 12,00 12,00 CORRECTE
Potassi intercanviable (K) (ppm) 61,00 58,65,00 ALT
Mg intercanviable (meq/100 g) VALOR NO INTERPRETAT
Ca intercanviable (meq/100 g) 8,74 EXCESSIU
Sodi intercanviable (Na) (meq/100 101,00 BAIX
g)
H intercanviable (meq/100 g) 0,00
% de Na intercanviable (PSI) 4,65% DE SALINITAT NORMAL
Relació Ca/Mg VALOR NO CALCULABLE
Relació K/Mg VALOR NO CALCULABLE
Saturació (%) 28,90%
Capacitat de Camp (%) 16,41%
Punt de marciment (%) 9,30%
87

Femeniasia Balearica

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Femeniasia Balearica

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Pla de gestió i conservació de l’espècie

Femeniasia balearica (J.J. Rodr.) Susanna

Miquel Àngel Conesa Muñoz

3. Distribució actual de l’espècie 9

5.1. Caracterització de la floració 12

7. Cens i estructura poblacional 55

7.1. Cens poblacional 55

8. Situació actual de l’espècie 64

9. Amenaces a la seva conservació 65

9.1. Amenaces actualment detectades 65

9.2. Amenaces possibles en el futur 66

10. Objectius del Pla de Gestió i Conservació 68

11. Àmbit d’aplicació 69

12. Vigència, Seguiment i Revisió 69

13. Actuacions in situ, ex situ, de sensibilització social 70

12.1. Actuacions “in situ” 70

12.2. Actuacions “ex situ” 73

12.3. Actuacions de sensibilització social 74

14. Execució i coordinació 76

Annex 1. Mapes de les localitats de Femeniasia balearica 79

Al Dr. Llorens Gil agraïm la seva amabilitat a l’hora de facilitar-nos el disposar

Femeniasia balearica és, en el catàleg de les angiospermes de les Balears, una

L’any 1982 Femeniasia apareix al primer document legal de protecció a l’Estat

Al 1986 Espanya ratifica el Conveni de Berna, on l’espècie figura llistada al

L’any 1987 César Gómez-Campo i els seus col·laboradors alertaren dels

Al 1989 forma part del llistat de plantes en perill de la Comunitat Econòmica

L’any 1990 es publica el “Catálogo Nacional d’Especies Vegetales

Al 1992 és inclosa en l’annex II de la Directiva d’Hàbitats (Directiva

Al 1993 es redacten els “Plans de Conservació dels Vegetals Amenaçats de

A més, des de llavors s’han seguit publicant llistats i catàlegs de plantes

L’IUCN està preparant actualment una publicació coordinada des del

Femeniasia balearica (J.J. Rodr.) Susanna in Collect. Bot. (Barcelona)

Centaurea balearica J. J. Rodr. in Bull. Soc. Bot. France 16:237 (1869)

Descripció de l’autor a la “Flórula de Menorca”, 1904:

Figura 1. Aspecte general d’una planta de Femeniasia balearica.

A una de les aportacions en l’estudi citogenètic de la flora endèmica de Balears,

GOMEZ-CAMPO et al. (1987) inclouen una fitxa corresponent a Centaurea

Figura 2. Detall dels capítols florits de Femeniasia balearica.

Al mateix temps que es fan aquestes contribucions s’aporten dades sobre la

Figura 3. Detall de capítols fructificats i fulles de l’espècie.

L’autor que descriu l’espècie, la cita a la Flòrula de Menorca de tres localitats: la

GOMEZ-CAMPO et al. (1987) comenten que es coneixen tan sols 5 localitats,

Segons la nostra informació recopilada en prospeccions al camp, la distribució

A algunes obres, com les de SUSANNA & VILATERSANA (1996) hi figura la

Hem prospectat també algunes zones properes, però el resultat de recerca ha

Figura 4. Mapa de l’illa de Menorca on es situen les poblacions de Femeniasia balearica.

Femeniasia balearica apareix en els inventaris fets a Menorca corresponents a

5.1. Caracterització de la floració.

Les plantes d’aquesta espècie floreixen abundantment a la natura durant el

5.1.1. Nombre de capítols per planta:

A l’apartat de “Biologia de les flors” GIL (1994) dona la dada de 1 a 3 capítols

A la localitat de Tirant es varen comptar també el nombres de capítols en

Quadrats per localitat:

Binimel·là Tirant oberts Tirant totals

Figura 7. Nombre de capítols en flor i totals per m2 a plantes de Femeniasia.

5.1.2. Nombre de flors en el capítol.

Les dades de GIL (1994) són les següents:

- Duració mitjana de la floració a nivell individual : 39,2 3,76 dies (n=5)

Segons aquest autor el 1990 comença el 3 de juny i acaba el 29 de juliol.

Nosaltres no hem tingut possibilitat de fer un seguiment exhaustiu del període de

5.2. Caracterització de la pol·linització.

GIL (1994) dedica també una part important de la fitxa corresponent a

5.2.1. Experiments de pol·linització.