GEOLOGIA

3.HISTORIA DE LA TERRA

3.1. ELS FÒSSILS:

fòssil: restes o indicis d’activitat d’un organisme que va viure en el passat.
↳ ens permeten saber com eren els organismes al passat i les condicions ambientals, perquè un organisme es
converteixi en fòssil les restes han de ser cobertes ràpidament per sediments que les preservin de la destrucció.

tipus de fòssils:
a) Fòssils de substitució: es mineralitza les parts dures (closques…)
b) Fòssils d’empremta i de rebliment: l’organisme es descompon i el buit s’omple de sediments formant un
motlle extern i intern respectivament.
c) Preservació de les parts toves: insectes en ombre, mamuts congelats.
d) Icnofòssils: vestigs produits per l’activitat biològica. (ex. petjades, pistes reptació, ous, copròlits
(excrements)).

3.2. MÈTODES DE DATACIÓ:

a) Datació relativa: permeten ordenar cronològicament els estrats. Es basen en el principi de “superposició
d'estrats” i en “la llei de correlació dels fòssils”, segons la qual els fòssils s’han format al mateix temps que
l’estrat.

(definició)
superposició d'estrats:
llei de correlació dels fòssils:

b) Datació absoluta: permet assignar una edat més o menys exacte als estrats. Es basa en l’estudi dels isòtops
radioactius, que són inestables i es desintegren a una velocitat determinada. El període de semidesintegració
o vida mitjana d’un isòtop es el temps que triga en reduir a la meitat la quantitat d’àtoms radioactius.

ex. U-235 (inestable) → Pb-207 (estable)

vida mitjana = 700Ma

100% U → 50% U + 50% Pb (700Ma) → 25% U + 75% Pb (1400Ma)

(fossil) (fossil) fossil
↓
(cada cop que es redueix una miqueta sigui la quantitat que sigui, són 700Ma més)
3.3. LA TAULA DELS TEMPS GEOLÒGICS:
Unitat de temps s'utilitza el milió d'anys (Ma). la
Terra té → 4.600 Ma.
Dividim els temps geològics en unitats cronoestratigràfiques: (gran a petit)
● EÓ
● ERA
● PERÍODE
● ÈPOCA
● …..

fotocopia (1):

4600 → Formació de la Terra

4600 - 4000 → Hadeà
● 4000 → origen de vida (procariotes → sense nucli)
4000 - 2500 → Arqueà
2500 - 544 → Proterozoic
● 2000 → origen (eucariotes → amb nucli)
● 1000 → origen (pluricel·lulars → algues)
● 700 → origen (animals)
544 - 0 → Fanerozoic
● 500 → origen vertebrats (peixos→ surten del mar i es converteixen en amfibis que fiquen els seus
ous en l’aigua, segon pas que fiquin els seus ous fora de l'aigua i es converteixen en rèptils) → deixen
enrere el aigua
(rèptils: escames amb plomes (ocells)
escames amb pell (mamifers)
● 200 → origen (mamífers)
● 70 → origen (primats)
● 7 → origen (homínids)
● 0,300 → origen (H.sapiens)
 fotocopia (2):

EÓ Canvis a ‘l'estructura de la Terra Canvis a la vida

FANEROZOIC (Era: Paleozoic)

(Període: Cambrià)

Proterozoic Formació: 2500 Ma

(2500 Ma) - S’inicia la tectònica de plaques, i es forma el primer supercontinent
(Rodinia).
- 2000 Ma → comença haber O2 a l’atmosfera, i es comença a formar la
capa ozó (O3).
- Terra → bola de gel (gran glaciació), atura el proces de la vida.
Apareixen els cianobacteris que fan la fotosíntesi
(ells començen a lliberar l’oxigen a partir de la
fotosíntesi).
2000 Ma
Apareixen cèl·lules eucariotes (amb nucli).

1000 Ma
Apareixen els organismes pluricel·lulars (algues).

700 Ma
Apareixen els animals. (jaciment de Ediacara →
Australia, d’uns 570 Ma)
↳ (cnidaris, cucs, formes enigmàtiques)

Arqueà Formació: Hi ha vida

(4000 Ma) - Atmósfera → sense oxígen (O), amb nitrogen (Ni) i diòxid de (bacteris microscopics)
carboni (CO2).
- Primers oceans.

Hadeà Formació: No hi ha vida.

(4600 Ma) - Terra → bola de foc, que es va refredant i consolidant.
Hi ha intensa activitat volcànica i gran bombardeig de meteorits.
- Escorça continental.
 fotocopia (3):

ERA Període Época Canvis a l’estructura de la Terra Canvis a la vida

Quaternari Holocè Es produeixen les últimes 4 glaciacions. Els animals s’adapten al fred (mamuts i
(1,8 Ma) neandertal).
Plistocè

Pliocè La india xoca amb Àsia → formant l’Himalaia. Gran diversificació de mamífers i aus.
Es formen les orogènies alpines (muntanyes més Al mar → gran diversificació de peixos
Cenozoic noves). (ossis) i mol·luscs
Miocè
(65 Ma) Al final del període → aparició dels
Terciari homínids.
Oligocè
(65 Ma)
Eocè

Paleocè

Cretaci Formen → grans dipòsits de petroli. Finals del període → gran extinció
(145 Ma) d’animals:
- dinosaures
- ammonits (portada libro)

Mesozoic Juràssic Apareixen → primeres aus.

(245 Ma) (210 Ma)

Triàsic Pangea → es divideix en Lauràsia (nord) i Apareixen → primers dinosaures i els

(245 Ma) Gondwana (sud). mamífers.
Clima → molt sec.

Permià Es forma el supercontinent “Pangea”. Gran expansió d’animals:

- trilobits

Carbonífer Clima càlid i formació de grans dipòsits de carbó. Apareixen les plantes amb llavor
(gimnospermes) i els 1rs rèptils.

Devonià Apareixen els 1rs ambfibis e insectes, al mar

es diversifiquen els peixos i apareixen els
ammonits.
Paleozoic
(544 Ma) Silurià La concentració d’oxigen a la atmósfera es similar De les plantes apareixen les 1rs plantes
al actual vascular (falgueres). Apareixen els primers
animals terrestres (escorpins/milpeus).

Ordovicià Les algues surten de l’aigua, es converteixen

en molsa. Apareixen els 1rs vertebrats (ossis,
agnats, cartilaginosos) sense, mandíbula.

Cambria Gran diversificació d’animals amb parts

dures (trilobits).