SIST.

FIXERS I PARTICIONS

UF2. Copies de Seguretat

SISTEMES DE FIXERS
 SIST. FIXERS I PARTICIONS
Sistemes de Fitxers
Per tal de poder utilitzar un ordinador, és necessari tenir
instal·lat un SO (Windows, GNU/Linux, MacOS ....)

Tots els sistemes operatius necessiten una partició dedicada

per tal de poder-se instal·lar i executar programes.
Aquesta partició ha de tenir un format determinat.

Abans de poder emmagatzemar les dades en un dispositiu

cal donar-li format. El procés de formatar prepara el
dispositiu per a l'emmagatzematge de dades: fitxers,
imatges, directoris... El format ve definit pel sistema de
fitxers.
 SIST. FIXERS I PARTICIONS
Sistemes de Fitxers
El sistema de fitxers determina com s'organitza la
informació dins del dispositiu.
– Normalment es divideix l'espai disponible en petites
porcions anomenades blocs o clusters
Per quin motiu es divideix en blocs?
– El sistema ha de mantenir una llista dels blocs
ocupats i lliures.
– Per millorar el rendiment
Dividir en blocs té desavantatges: fragmentació
interna i externa.
 SIST. FIXERS I PARTICIONS
Sistemes de Fitxers

Un bloc és la unitat mínima d'assignació a disc.

S'utilitzen mides multiples de 512 bytes, ja que és la
mida típica d'un sector de disc.
Mides de bloc típic: 512, 1024, 2048, 4092...

-NTFS i FAT32: mides de 4KB

-Ext2/3/4: mides de 4KB(configurables)
 SIST. FIXERS I PARTICIONS
Sistemes de Fitxers

Quins sistemes de fitxers coneixeu?

– FAT32
Windows
– NTFS
– ext3/ext4
GNU/Linux
– HFS
MacOs

– i més: Joliet, ISO 9660, UDF...

 SIST. FIXERS I PARTICIONS
Sistemes de fitxers GNU/Linux
Es basen en una estructura d'i-nodes.
Els més utilitzats són extended 2, extended 3, extended
4 i SWAP.
Hi ha més: reiserFS, JFS, XFS.
Això no vol dir que des de GNU/Linux no podem accedir a
altres sistemes de fitxers.
Els sistemes ext2/ext3/ext4/reiserFS segueixen el model
de permisos tradicional de Unix (UGO)
Els sistemes XFS i JFS suporten llistes de control d'accés
(ACL).
 SIST. FIXERS I PARTICIONS
Sistemes de fitxers GNU/Linux : Ext2
Sistema de fitxers amb caché.
Escriptura asíncrona.
Problema d'apagada sobtada: les dades es poden tornar
inconsistents.
El kernel marca el sistema de fitxers com dirty si hi ha
dades pendents de gravar o clean si no hi ha
Si al iniciar el sistema trobem el bit dirty a 1 és que el
sistema es va apagar de manera sobtada. Llavors
s'executa la comanda fsck
http://linux.die.net/man/8/fsck
 SIST. FIXERS I PARTICIONS
Sistemes de fitxers GNU/Linux : Ext3

Equivalent a ext2 amb millores.

Té un diari (journal) on es detallen totes les accions que es
volen fer al disc. Evita inconsistències en cas d’una
apagada sobtada.
Més ineficient (per culpa del journal).
Mida màxima de la partició: 32TB (ext2-->16TB)
 SIST. FIXERS I PARTICIONS
Sistemes de fitxers GNU/Linux : Ext4
Millora el ext3
Va aparèixer l'any 2008.
Diferències vs ext3:
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/53/Tabla
_ext3_ext4.png
Suport de sistemes de fitxers fins a 1024 PiB
Més eficient en termes de consum de CPU
Millores a les operacions de lectura/escriptura
 SIST. FIXERS I PARTICIONS
Sistemes de fitxers de Windows
Es fan servir típicament dues: FAT32 i NTFS.
FAT
El més antic. Sistema de fitxers molt simple:
– No té suport per permisos als fitxers
– Te versions de 16,32,64 bits
– No suporta encriptació de dades  no ofereix seguretat
en les dades
– No te journal(diari)
– suportat per gairebé tots els sistemes operatius tant en
operacions de lectura com d’escriptura
 SIST. FIXERS I PARTICIONS
Sistemes de fitxers de Windows : NTFS
Va aparèixer a principis dels 90
Fins que no s'inclou a Windows XP no té gaire acceptació,
excepte en ordinadors servidors.
Avui en dia, es el sistema de fitxers per defecte que s’utilitza
amb Windows.
És un sistema de fitxers molt complert i complexe.
– Sistema de permisos per ACL
– Sistema de compresió transparent i natiu
– Sistema d'encriptació transparent i natiu
– Volume shadow copy: històrics de fitxers ( journal)
– Sistema de quotes natiu
– Punts de muntatge de volums
 SIST. FIXERS I PARTICIONS
Sistemes de fitxers de Windows : NTFS
La seguretat dins de NTFS està orientada al concepte
d’assignar drets a usuaris o a grups d’usuaris
Els drets que pot tenir un usuari sobre un arxiu o
directori són: lectura, escriptura, lectura i execució,
modificació i control total.
Tota aquesta gestió de seguretat es fa mitjançant el
que es coneix com a llistes de control d’accés o ACL
(access control list)
Les ACL són llistes de control enganxats als fitxers i
directoris en un sistema de fitxers NTFS.
 SIST. FIXERS I PARTICIONS
Què són les ACL?
Les ACL són unes llistes de control que tenen tots els objectes del
directori i que permeten establir permisos de les diferents propietats
d'aquests objectes concedint o denegant l'accés a la modificació
d'aquestes als diferents usuaris o processos del sistema.

¿Perquè serveixen?
La seva funció és tan elemental com imprescindible ja que mitjançant les
ACL podem impedir l'accés a carpetes, directoris, podem delegar a
certs usuaris certes tasques ... en definitiva les ACL ens permeten
tenir un entorn mes segur mitjançant la designació de permisos als
objectes.
 SIST. FIXERS I PARTICIONS
Sistemes de fitxers de Windows : NTFS
Abans que un procés pugui accedir a un fitxer, la seguretat
del sistema verifica que el procés té l’autorització per a fer-
ho.
NTFS suporta el directori actiu (active directory), la qual
cosa permet que un equip es pugui afegir a un domini i
que faci servir les directives del servidor per establir
permisos sobre els fitxers.
PARTICIONS
 PARTICIONS
Particions
Per emmagatzemar la informació d’una manera ordenada i
de fàcil localització, una de les pràctiques que es duen a
terme és les particions.

La creació de particions consisteix en la divisió de l’espai

físic d’un o més discos en una o més àrees lògiques
separades de dades.
 PARTICIONS
Particions
Alguns dispositius es poden particionar: dividir la zona
d'emmagatzematge del dispositiu en seccions
independents.
Cada secció es pot formatar amb un sistema de fitxers
determinat.
No es poden particionar: discs òptics (cd, dvd...)
Si es poden particionar: discs durs, memòries usb...
Sotfware extern per particions
-Gparted és un editor de particions basat en un sistema
GNU/Linux autoarrencable
-Partition Magic editor de particions per Windows
Comanda per fer particions: fdisk
 PARTICIONS
Particions
 PARTICIONS
Proposit de les particions?
– Separar els fitxers del sistema operatiu dels fitxers
propis de l’usuari.
– Tenir una àrea separada per ser utilitzada com a
memòria virtual.
– Mantenir els programes i les dades més freqüentment
utilitzades en llocs més fàcils de localitzar.
– Tenir les dades dels registres del sistema (fitxers de
log) i fitxers relacionats amb la memòria cau separats
de la resta del sistema, i evitar que ompli tot el sistema
de fitxers.
 PARTICIONS
Proposit de les particions?
– Permetre la utilització de diferents sistemes operatius
en una sola màquina.
– Un dels casos més comuns és la possibilitat d’instal·lar
un sistemaoperatiu Windows i un altre del tipus
GNU/Linux a la mateixa màquina, però en diferents
particions.
– En engegar el sistema, podem triar quin és el sistema
operatiu que volem iniciar (sistema dual)
 PARTICIONS
Taula de Particions
La llista de particions del dispositiu es troba a la taula de
particions.
Taula de particions?
– És un espai reservat que indica quines particions hi ha en
el dispositiu
– Es troba dins dels primers 512 bytes del dispositiu
(anomenat MBR)
 PARTICIONS
Taula de Particions
Tot l’espai d’emmagatzematge d’un ordinador PC pot estar
dividit des d’un mínim d’una partició fins un màxim de
quatre particions primàries.

Podem fer un màxim de 4 particions primàries, però si fem

servir particions lògiques dins d’una partició estesa, podem
superar aquest límit. ( 3 primàries + 1 estesa)

Cadascuna de les particions és descrita per entrades de

16 bits que formen la taula de particions, que és
localitzada en el sector d’arrencada (MBR)
 PARTICIONS
Tipus de Particions
Particions primàries (primary): una partició primària
conté un sistema de fitxers ( msdos, ntfs, ext3/ext4...). Es
la partició que utilitzem per arrencar el pc i sempre ha
d'estar activa. Podem tenir com a màxim 4 particions
primàries, ó 3 primàries + 1 partició estesa.

Particions esteses (extended): una partició estesa és

una partició addicional en el disc dur, que pot tenir dintre
diverses particions secundàries ( unitats lògiques). Una
partició estesa no pot contenir dades fins que creiem
unitats lògiques dins d'aquesta partició.
 PARTICIONS
Tipus de Particions

Particions lògiques: les particions lògiques només

poden existir dins de les particions esteses i poden
contenir dades i sistemes operatius que puguin arrencar
des d'una unitat lògica..

Exercici : Fer un repàs a les comandes en linux fdisk,

mkfs, mkfs.ext4, mkswap, swapon,
df ,du , dd
1 cilindre = 8MB