COMENTARI: ILHA DAS FLORES

Aquest curt tracta sobre el que és la misèria humana mitjançant un petit viatge per l’espectador
que al principi sembla una mica absurd i fins i tot tediós però que reforça el que és la idea central
del curt, la paradoxa de que és l’ésser humà. Un ésser humà és un mamífer bípede que es
diferencia dels altres mamífers pel seu encèfal altament desenvolupat i el polze oposable. El vídeo
mostra en primera instància el que probablement ens imaginaríem quan pensem amb el que fa
l’ésser humà: Un agricultor que cultiva tomàquets, que són venuts al mercat; que són comprats
per una senyora que treballa venent perfums i que serveix els tomàquets a la seva família; però
que en tira un perquè no sembla massa bo. Aquí el curt fa un gir cap el que realment vol
transmetre i és que aquestes escombraries juntament amb altres, són dirigides a una població de
Brasil anomenada l’Ilha Das Flores. On les escombraries orgàniques són menjades per uns porcs
propietat d’un senyor que té unes terres. Però lo important està en que el curt mostra altres
èssers humans: mamífers bípedes que es diferencien dels altres mamífers pel seu encèfal altament
desenvolupat i el polze oposable, aquests no obstant, s’han d’alimentar amb les restes del menjar
que no han donat als porcs, sent considerats inferiors a aquests animals.

He volgut fer un resum tan llarg perquè penso que la manera que té el curt de portar-te per el que
et vol fer veure, la manera que ressalta aquest contrast del que és l’ésser humà és genial. M’ha
agradat molt la narració del curt, una narració quasi científica, neutra amb moltes definicions que
poden ser estranyes però que una vegada arribes al final potencien el missatge que és vol
transmetre. És un curt que no et deixa indiferent, és impossible, de fet he de dir que m’ha tret un
somriure al principi perquè el meu humor és molt bàsic però que m’ha tret una petita llàgrima al
final i això que jo no soc massa emocional amb aquest tipus de vídeos, però la manera de relatar,
de portar a l’espectador per després fer un aquest contrast per evidenciar el que és l’ésser humà
ho he trobat brutal.

Si hagués de dir alguna cosa que no m’ha fet del tot el pes potser és el principi, no perquè no
m’hagi agradat sinó perquè quan el veus per primer cop és estrany i repetitiu, tant a nivell narratiu
com visual, però està clar que ha de ser d’aquesta manera per fer un missatge tan potent al final.

Evidentment que aquest curt es pot relacionar amb molts temes del llibre com l’activitat primària
pel que fa al conreu de tomàquets, aquesta aparició del comerç de l’activitat per convertit el món
en una economia de mercat. També a nivell de residus, doncs el que és l’impacte ambiental
d’alguna manera perquè totes les escombraries que generem han d’anar a parar a un lloc. Però i
potser sorprèn jo veig una clara relació amb el racisme, perquè al cap i a la fi els éssers humans
que poden menjar sobre una taula i tirar el tomàquet que no troben bo són els que tracten altres
éssers humans, iguals que ells com a éssers inferiors als animals, doncs és més important que es
nodreixi de les escombraries el porc que no la família sumida en la misèria de L’Ilha Das Flores. És
per això un racisme moltes vegades no voluntari, per part de les persones que tenen un plat a
taula cada dia i que segurament a la senyora que tira el tomàquet se li ensenya el mateix curt que
a l’espectador i li causaria la mateixa reacció que a l’espectador. No obstant, segurament ni la
senyora ni l’espectador gosaria a emprendre cap tipus d’acció per ajudar a les persones de L’Ilha
Das Flores, formant un racisme i una discriminació farcida d’hipocresia i ignorància.