L’ORGANITZACIÓ

CEL·LULAR DELS
ÉSSERS VIUS

DKFJVB KJ

AUTORA: SHEYLA AGUILAR

MATEU

PROFESSOR: HILARI MARTÍ

PALANCA

CURA: 1 BAC

 BIOLOGIA

INDEX:
1. La teoria cel·lular
1.1 Les primeres observacions microscòpiques
1.2 l’establiment de la teoria cel·lular

2. Els microscopis
2.1 Elaboració de mostres per al MO
2.2 Parts d’un MO
2.3 El microscopi electrònic (ME)

3. Tipus d’organització cel·lular

3.1 Diferències entre cèl·lula eucariota i procariota
3.2 Organització cel·lular eucariota animal i vegetal
3.3 Diferències entre cèl·lula animal i vegetal

4. El pas de les cèl·lules procariotes a les eucariotes

4.1 La teoria endosimbiòtica de Lynn Margulis

5. Els virus
5.1 Estructura d’un virus
5.2 Classi icació dels virus
5.3 Cicle “vital” d’un virus
5.3.1 Cicle lític i lisogènic d’un bacteriòfag
5.3.2 Cicle dels retrovirus
5.3.3 Cicle del coronavirus ( SARS CoV 2)

6. La nutrició cel·lular: el metabolisme

6.2 Tipus de nutrició cel·lular
6.3 La fotosíntesi
6.4 La respiració cel·lular
6.5 La fermentació

2 ESQUEMA RESUM
-
f

 BIOLOGIA

L’ORGANITZACIÓ CEL·LULAR DELS ÉSSERS VIUS

1. La teoria cel·lular:
La teoria va lligada al desenvolupament de les tècniques d’observació.

1.1 Les primeres observacions microscòpiques

1665:
Robert hooke publica una recopilació de dibuixos obtinguts a partir de les
observacions realitzades en un microscopi molt bàsic que va construir ell mateix. Un
dels dibuixos era una làmina de suro on va veure una sèrie d’espais que va
anomenar cel·les (observà restes de parets vegetals de les cèl·lules mortes).
Anton van Leeuenhoek també construia els seus microscopis per a observar la
trama dels teixits , i també observà altres coses diferents. Va observar els primers
microorganismes.

Els microscòpis no progressaven, i les fotos que es feien amb aquests no eren
massa bones, però encara així al s.XIX es va formular la primera teoria cel·lular.

1.2 L’establiment de la teoria cel·lular

Alguns científics van col·laborar en la teoria cel·lular. A més a més els microscopis
van obtenir un canvi i van passar de tindre 10 µm de resolució a 0,2 µm dels
microscopis actuals.

1838 i 1839:
Matthias J. Schleiden i Theodor Schwann van publicar uns treballs que coincidien a
afrimar que la cèl·lula constitueix la unitat morfològica i funcional dels éssers vius, i
que es el suport estructural i de les activitats metabòliques dels éssers vius.

3 ESQUEMA RESUM

 BIOLOGIA

1855:
Rudolph Virchow digué: “Tota cèl·lula procedeix d’una alta cèl·lula. I va establir els
principis bàsics de la teoria cel·lular:

- És la unitat estructural dels éssers vius: Tots els éssers vius estan formats per
cèl·lules.

- Unitat funcional dels éssers vius.

- Unitat reproductora dels éssers vius.
2. Els microscopis
Actualment sols permeten l’observació de l’estructura externa de la cèl·lula.

2.1 Elaboració de mostres per al MO

1- Fixació: Es dona rigidesa .

2- Inclusió: Es dona suport a la mostra formant “cubs” amb parafina, gel…
3. Talls fins semitransparents amb micròtoms.
4. Tinció amb colorant.

2.2 Parts d’un MO

4 ESQUEMA RESUM

 BIOLOGIA

2.3 El microscopi electronic (ME)

1930:
Es van construir els primers ME. Aquest va permetre veure l’estructura subcel·lular
utilitzant magnetos per enfocar electrons.
Permetien tindre resolució de 0,5 a 1 nm i també estudiar l’estructura cel·lular.
Aquest avanç va reforçar l’idea de que la cèl·lula era la unitat estructural de tots els
éssers vius.

-M.E de transmissió (MET): Els electrons travessen la mostra. Aquelles mostres han
de tindre una resolució de 0,5 mm de gruix màxim, perquè els electrons tenen poc
poder de penetració. Les imatges son en blanc I negre, però es pot donar color
editant la imatge a l’ordinador. Els augments de la imatge poden arribar fins a
250.000 augments i sempre és d’un material mort o tallat.

M.E de rastreig (MER): per a l’elaboració de la mostra es recobreix amb una capa
fina del metall de manera que els electrons no travessen la mostra sinó que els
electrons reboten formant la imatge de la mostra en 3D. Els augments de la imatge
poden arribar a 50.000 augments i sí que es poden veure cèl·lules senceres, però
no vives.

5 ESQUEMA RESUM

 BIOLOGIA

3. Tipus d’organització cel·lular

3.1 Diferències entre cèl·lula procariota i eucariota

Procariota: La cèl·lula procariota te el seu origen fa 3500 milions d’anys. Aquesta és

unicel·lular i pertany al regne monera . És menuda (1-10 µm) i senzilla. No te nucli
(l’ADN es troba condensat al citoplasma) ni nulèol i tampoc té embolcall nuclear,
però si que hi conté ADN (només una molècula sense proteïnes). També pot
contindre plasmidis.
Els orgànuls de aquesta cèl·lula procariota són els ribosomes que son menuts
(70S)
Hi té paret cel·lular, que és bacteriana i esta fromada per mureïna, i inclús alguns
també tenen càpsula
No té sistema d’endomembranes com tampoc tenen mecanismes involucrats en el
transport (endocitosi i exositosi)
El que hi fa la locomoció és el flagel bacterià i te un metabolisme tant aeròbic com
anaeròbic
Els enzims respiratoris es troben als mesosomes i la divisió cel·lular es fa a través
d’una bipartició

Eucariota: La cèl·lula eucariota te el seu origen fa 1500 milions d’anys. Aquesta pot
ser unicel·lular o puricel·lular pertany als regnes protoctists, fongs, vegetals i
animals . És gran (10-100µm) i és complexa. Si te nucli també té embolcall nuclear,
(amb doble membrana i porus) i nucleòl.
Hi conté diverses molècules d’ADN lineals, amb proteïnes formant la cromatina.
Els orgànuls de aquesta cèl·lula eucariota són el nucli, el reticle endoplasmàtic,
l’aparell de Golgi, mitocondris… i aquestos són grans (80S)
Hi té paret cel·lular, però nomes a les vegetals, i esta formada per cel·lulosa, i
fongs.
Si que té sistema d’endomembranes, i aquestes formen les membranes dels
orgànuls i si que tenen endocitosi i exositosi.
El que hi fa la locomoció són els Cilis i el flagels
Aquesta cèl·lula té un metabolisme aeròbic
Els enzims respiratoris es troben als mitocondris i la divisió cel·lular es fa a través
de la mitosi i la meiosi

6 ESQUEMA RESUM

 BIOLOGIA

Cèl·lula procariota èl·lula eucariota

3.2 Organització cel·lular eucariota animal i vegetal

Nom Foto Estructura Funció

Nucli Estrucutra formada per S’encarrega de

2 components: controlar les activitats
Embolcall nuclear i cel·lulars i de la divisió
nucleoplasma cel·lular. Conté el
material genètic

Nucleol Present al Sintetitza l’ARN

nucleoplasma, com a ribosòmic i assembla
resultat d’una les subnitats dels
condensació de ribosomes
cormatina i proteïnes

7 ESQUEMA RESUM

 BIOLOGIA

Nom Foto Estructura Funció

Membrana plasmàtica Embolcall nuclear que Aïlla la cèl·lula, del medi

envolta la cèl·lula. exterior. S’encarrega de
Formada per doble l’intercanvi de
capa fosfolipídica substàncies, i intervé en
la funció de relació

Citoplasma Medi intracel·lular Permet el moviment

format per una d’orgànuls i estructures
dissolució aquosa amb cel·lulars
proteïnes anomenada
citosol.

R.E rugós Conjunt de sacs S’encarreguen de la

aplanats i apilats que síntesi de proteïnes i de
tenen ribosomes el seu
associats a les seues emmagatzematge i
membranes transport en vesícules
que aniran a l’AG

R.E llis Conjunt de túbuls No tenen ribosomes.

interconnectats entre sí S’encarreguen de la
que continuen amb els sintesi i transports de
sacs del RER lípids ins a l’aparell de
Golgi. Intervé en
processos de
destoxi icació

Aparell de Golgi Format per un conjunt Emmagatzemen a les

de sisternes aplanades i vesícules i
disposades formant macromolècules que
dictiosomes ( 2 venen del RE, i modi ica
dominis) envoltats de les proteïnes i lipids
vesícules. procedents del RER i
RELL. També
s’encarrega de la
secreció cel·lular

Lisosomes Vesícules amb una Actua com a aparell

(Només cèl·lula membrana. Conté digestiu de la cèl·lula.
eucariota animal) enzims lisosomals S’encarrega de la
digestió de nutrients i
components cel·lulars
danyats.

8 ESQUEMA RESUM
f
f
-

f
 BIOLOGIA

Nom Foto Estructura Funció

Mitocondris Tenen el seu propi ADN. Funció principal:

Formats per una respiració cel·lular,
membrana externa encara que realitza
permeable , i una reaccions químiques i
interna impermeable sintetitza les seues
que es prolonga cap a pròpies proteïnes
dins de la matriu (molts
enzims, ARN, ADN i
ribosomes) formant
crestes.

Ribosomes Orgànuls no S’encareguen de la

membranosos. Es síntesi de proteïnes
poden trobar lliures al
citosol o units a les
membranes del RER

Centrosoma i centríols No tenen membranes I Organitza els

(Sols cèl·lula eucariota estan situats al nucli. microtúbuls del
animal) Format per una zona citoesquelet, forma
interior on està el estructures de
diplosoma, format per 2 moviment i forma el fus
centriols situats acromàtic
permendicularment

Citoesquelet Són ilaments protèics Dona forma i elasticitat

que formen un a la cèl·lula i permet el
entramat resistent i desplaçament de la
dinàmic cèl·lula i dels orgànuls i
també internvé en la
divisió cel·lular

Paret cel·lular Capa rigida de Dona forma, rigidesa i

(Sols a les cèl·lules cel·lulosa que envolta la protegeix la cèl·lula
vegetals) membrana plasmàtica

9 ESQUEMA RESUM
f
-

 BIOLOGIA

Nom Foto Estructura Funció

Cloroplasts Orgànuls grans formats Els tilacoides donen

(Sols a les cèl·lules per dues membranes, cloro il·la, per tant la
vegetals) amb un espai seua funció serà la
intermembranos, fotosíntesi. Contenen el
l’estroma i pels seu pròpi ADN i
tilacoides. Poden sintetitzen les seues
formar unes estructures pròpies proteïnes
anomenades grana si
estan amontonats

Vacúol Estan delimitats per una La seua funció

(Sols a les cèl·lules membrana que és mantindre la forma i
vegetals) essencial per a fer les grandària de la cèl·lula
seues funcions. mitjançant els
Organul central en la processos osmòtics. A
isiologia de les més a més
cèl·lules vegetals emmagatzema
substàncies

3.3 Diferències entre una cèl·lula animal i vegetal

-Tant a la cèl·lula vegetal com a la animal hi ha membrana plasmàtica, però la

diferència es que a la vegetal no hi té colesterol i en canvi a la animal si que hi ha
colesterol.
-Parlant de centrosoma i lisosomes la vegetal no en tenen però la animal sí.
-La vegetal fa l’empagatzematge de energia mitjançant el midó mentre que la
animal ho fa mitjançant el glucojen.
-La nutrició a la vegetal es autòtrofa per la fotosíntesi i en la animal es heteròtrofa.
-Mentre el desplaçament a la vegetal no hi ha a la animal ho fan el cilis I els flagels

4. El pas de les cèl·lules procariotes a les

eucariotes

10 ESQUEMA RESUM
f

 BIOLOGIA

El pensa que tots els organismes que viuen ara deriven d’una única cèl·lula
primitiva (LUCA), que era l’ultim avantpassat comú dels organismes unicel·lulars, i
tenia que ser una cèl·lula procariota, perquè no tenia nucli.

Les primeres cèl·lules procariotes eren heteròtrofes i obtenien d’energia d’aquesta

matèria per fermentació. La poliferació va conduir a l’empobriment del medi, el que
va fer portar amb si la supervivència d’aquelles cèl·lules que havien adquirit la
capacitat d’utilitzar compostos inorgànics.
Les primeres cèl·lules fotosintètiques van aparèixer va més de 3000 milions d’anys i
al principi no alliberaven oxigen, i era molt probable que utilitzaren sulfur d’hidrogen
en vegada d’aigua.

Més tard van aparèixer les cèl·lules procariotes fotosintètiques que desprenien
oxigen, i l’tamosfera terrestre va començar a cambiar.

Fa 1800 M d’anys l’oxigen que hi havia a l’atmosfera estava en la mateixa quantitat

del que hi ha actualment. I en les capes de l’atmosfera es formà l’ozó, i per tant va
disminuir la intensitat de radiacions en les superfícies terrestres i marines
possibilitant la vida en les zones més superficials dels mars i, posteriorment, el pas
a terra ferma.

L’existència d’oxigen a latmosfera va posar importants adaptacions moleculars en

les cèl·lules que els van permetres captar l’oxigen, i incorporar-lo a les vies
metabòliques oxidatives, i així van aparèixer els bacteris aeròbics. La respiració
aeròbica va ser crucial per a l’evolució cap a formes mes comoplexes de vida. Més
tard es dona un pas molt gran perquè es començaren a formar organismes
pluricel·lulars, i així les cèl·lules eucariotes ( fa 1500 M d’anys)

Les cèl·lules eucariotes venen de una cèl·lula procariota ancestral anaeròbica que
augmentà la grandària i anà adquirint les seues membranes internes. Aquesta
cèl·lula primitiva havia d’alimentarse d’altres cèl·lules més xicotetes i per això té
citoesquelet.

4.1 La teoria endosimbiòtica de Lynn Margulis.

Aquesta teoria diu que els orgànuls evolucionaren a partir de bactèris que sigueren
fagocitats per la cèl·lula ancestral Segons la teoria, els mitocondrias aparèixen
gràcies a un bacteri aeròbic (fa 1500 M d’anys ) establint una relació simbiòtica.

11 ESQUEMA RESUM
-

 BIOLOGIA

Els mitocondris fa que les cèl·lules eucariotes puguen realitzar la respiració cel·lular.
Parlant de cloroplasts aquestos els adquireixen més tard, i algunes eucariotes van
fagocitar bacteria fotosintètics i van Establir una relació simbòlica, lo qye va dur a
formar grups vegetals

Açò eplica que els mitocondries i els cloroplasts tingen DNA. Com aquestos
orgànuls han perdut part del seu genoma es pensa que en les primeres fases de
l’evolució eucariota es va produir una transferència des del DNA de l’organul fins al
del nucli.

Més tard aquestes cèl·lules eucariotes, cuan s’associaren en colònies van donar
lloc als primers organismes pluricel·lulars (650 M d’anys).

5. Els virus
Entitats biològiques. Nomes tenen lo necessàri per a reporduir-se i per translladarse
de una cèl·lula hoste a una altra.
Manquen de cualsevol funció autoconservadora. Son paràsits intracel·lulars
obligats, i actualment no es poden considerar éssers vius

12 ESQUEMA RESUM
-

 BIOLOGIA

5.1 Estructura d’un virus

- Un àcid nucleic
- Una càpsida
- Un embolcall
5.2 Clasi cació dels virus

Es clasifiquen segons el tipus de càpsida, en el tipus d’àcid nucleic i de cèl·lula

infectada.

5.3 Cicle vital d’un virus

- Fase extracel·lular: El virus no presenta cap activitat

- Fse intracel·lular: El virus s’autoreplica, i aprofita la primera matèria de la cèl·lula
infectada i la seua maquinària per a la síntesi de proteïnes i àcids nucleics

Etapes: fixació, entrada, eclipse, autoreplicació, autoacoblament i alliberament.

Fixació: El virus es fixa a la superfície de la cèl·lula hoste. Hi ha una

complementarietat , i es la que marca l’especificitat de la infecció, es a dir, cada
virus sols pot infectar a una determinada espècie cel·lular.

Entrada: El virus penetra en la cèl·lula hoste per diversos procediments:

- Virus sense membrana lipoprotèica, Es pot fonde amb la membrana de la cèl·lula

i introduir-se a la resta del virus en el citoplasma

- Cèl·lules vegetals, els virus penetren pels Porus de la paret cel·lular

Eclipse: Després de l’entrada el virus desapareix, i hi han esdeveniments
importants:

- Penetració de virus complet: desacoblament de la càpsida

13 ESQUEMA RESUM
-

fi

 BIOLOGIA

- L’àcid nucleic dels virus realitza la sintesi de molècules RNA missatger, i aquest
missatge es la síntesi de proteïnes víriques

Etapa d’autoreplicació: Els RNAm començen la síntesi de proteïnes víriques, i com

a conseqüència té l’aparició de capsòmers i còpies d’àcid nucleic víric.ç

Etapa d’alliberament: Els virus eixen de la cèl·lula I pot eixir de dues maneres:

- Per l’alliberament per lisi, es a dor, es mor la cèl·lula aleshores es trenca la

membrana i els virus s’alliberen

- Alliberament persisten, no provoca la mort de la cèl·lula I aleshores els virus no

se’n van així sinio que se’n van per processos d’exocitosi o per gemmació.

5.3.1 Cicle lític i lisogènic d’un bacteriòfag

Cicle lític: Etapa d’eclipse molt breu

Cicle lisogènic: etapa d’ecplipse de durada indefinida

14 ESQUEMA RESUM

 BIOLOGIA

5.3.2 Cicle dels retrovirus

5.3.3 Cicle del coronavirus

15 ESQUEMA RESUM

 BIOLOGIA

6. La nutrició cel·lular: el metabolisme

Conjunt de totes reaccions químiques que tenen lloc a l’interior de les cèl·lules. 2
fases:

· Catabolisme/fase destructiva: Els compostos química es degrades o es

transformen en components més senzills, allliberant l’energia que hi havia als seus
enllaços.

· Anabolisme/ fase constructiva:Es sintetitzen compostos complexos a partir de

components més senzills. Requereixen energia.

Aquests dos es produeixen simultàniament i estàn interconnectats.

6.1 L’ATP (Trifosfat d’adenosina)

Intermediari entre anabolisme i catabolisme.

Formada per un nucleòtid, una ribosa i un grup de tres fosfats units per enllaços
d’energia

16 ESQUEMA RESUM

 BIOLOGIA

6.2 Tipus de nutrició cel·lular

Heteròtrofes: Incorporen matèria inorgànica del medi elaborada per altres

organismes. Soles ser molècules complexes que més trad seràn senzilles per a que
siguen utilitzades com a combustible

Autòtrofes: Fabriquen matèria orgànica a partir d’inorgànica.

6.3 La fotosíntesi

Reacció anabòlica que es fa per a fabricar matèria orgànica. A les eucariotes

autòtrofes te lloc als cloroplastis i es desenvolupa en 2 fases:

1- Fase lluminosa: ·sintetitzar molècules d’ATP

·Trencar les molècules d’aigua.

2- Fase obscura.

17 ESQUEMA RESUM
-

 BIOLOGIA

6.4 La repiració cel·lular

Reacció catabòlica. S’oxiden els nutrients per obtenir energia. Proccés aeròbic:

1- La reaspiració comença al hialoplasma

2- La respiració continua en els mitrocondris i requereix oxigen.

· Matriu mitocondrial: allí es completa l’oxidació

· Membrana interna: Sintetitzen molècules d’ATP mitjançant l’energia alliberada en

el proccés anterior

6.5 La fermentació

Reacció catabòlica en el que es degrada matèria organica i es consegueix ATP

- Proccés anaeròbic
- Hi ha matèria orgànica
- Rendiment energètic baix

18 ESQUEMA RESUM
-

 BIOLOGIA

19 ESQUEMA RESUM
-