NEUROPSICOLOGIA INFANTIL

TEMA 1.

CAS:
Nen 8 anys, li falta el cos callós = agenésia.
Primers anys de vida no va presentar cap atleració (clínica).
El que es recomana és fer seguiment.

• Retraso en el desarrollo motor y del lenguaje o del desarrollo cognitivo

• Pobre coordinación motora
• Alta sensibilidad a estímulos táctiles, como la textura de la comida
• Alta tolerancia al dolor
• Dificultad para llevar a cabo más de una tarea a la misma vez
• Dificultad en el uso del lenguaje en situaciones sociales
• Dificultad del razonamiento complejo, poca creatividad, y pobre resolución de problemas
• Relacionamientos complicados porque muchas veces no se tiene sensibilidad suficiente para percibir los
pensamientos y sentimientos de las demás personas, o hay incomprensión de estímulos sociales como las
expresiones faciales y los tonos de voz, pobreza en la expresión de los estados de ánimo y dificultades
para imaginar las consecuencias potenciales del comportamiento
• Poca comprensión de la propia conducta

1. DESENVOLUPAMENT DEL SNC

Desenvolupament embrionari = Alteracions en l’estructura base
- Epina bifida (tub neural) = La espina bifida va acompanyada d’hidrocefàlia

Desenvolupamnet fetal i postnatal = Malformacions del desenvolupament cortical (diferents etiologies)

- Paralisis cerebral

1.1. Neurulació
S’origina entre el dia 20-27. El tancament a la 4a setmana gestació:
- Part anterior: dia 25. Encèfal
- Part posterior: dia 27. Medul·la

Disc embrionari 2 capes: epiblast i hipoblast —> Gastrulació à disc 3 capes

- Endoderm
- Mesoderm
- Ectoderm —> Desenvolupament SN

 1.2. Vesicules preculsores

Formació de l’encèfal:
- Aprosencefàlia: no formació del prosencèfal.
- Atelencefàlia: no formació dels hemisferis cerebrals però sí del diencèfal-tàlem i hipotàlem.
Divisió de l’encèfal:
- Holoprosencefàlia: no divisió en 2 hemisferis (telencèfal) i 2 diencèfals.
* Linia mitja: Afecten tálem, cos callós

*Desenvolupament d’estructures:
Agenèsia del cos callós

1.3. Proliferació

Macricefàlia (gran) i Microcefàlia (petit) = estan lligades amb la proliferació, més nombre de neurones o
menys.
Cèl·lules mare —> Cèl·lules progenitores —> Neuroblasts i Glioblasts (aquestes migren)
Patologies asociades

Microcefàlia = trobem dificultats

cognitives

Macrocefàlia = Megalocefàlia

Displàsia cortical focal

 1.4. Migració

Migració vertical = la neurona va pujant per la glia

Migració tangencial = migració pels axons

Patologies associades:
- Heterotòpies: cossos neuronals que s’han quedat a mig camí = acumulació de cossos neuronals on no
toquen (associat amb epilépsia, trastorn aprenentatge, esquizofrenia)
- Lisencefàlia/ Paquigíria: no hi ha circumvolucions en el cervell, pot causar alteracions motores. Les
neurones no arriben als plecs de l’escorça.
- Polimicrogíria: excès de circumvolucions molt petites (crisis ep, problemes motors, cognitives)
- Malformació de cobblestone: relacionada amb l’engrossiment cortical, reducció de la sulcació normal,
ventriculomegàlia i substància blanca reduïda i anòmala, així com hipoplàsia del tronc encefàlic i del
cerebel, i agenèsia del cos durícies
- Esquisencefàlia: no comunica els ventrícles. Conseqüències diverses segons on i quanta quantitat de líquid
hi hagi ; discapacitat int. trastorns motors.
- Disgíria: associada a una tubulinopatia. Discapacitat intel·lectual no sindròmica lligada al cromosoma X.

1.5. Organització

• Diferenciació de les neurones

• Laminació
• Creixement de neurites

 • Sinaptogènesi = S’inicia durant la gestació però dura tota la vida: Importància de factors genètics i
ambientals.
• Mort cel·lular programada = Poda sinàptica depenent de factors axonals (competència de la zona pel factor
tròfic i activació dels receptors NMDA) i ambientals (estimulació) Relacionat amb la plasticitat.
• Proliferació i diferenciació de cèl·lules glials Astròcits primer que oligodendròcits i micròglia.

1.6. Mielinització
2on trimestre –> etapa postnatal.
La mielinització dels hemisferis avança des de Rolando cap als pols (primer occipital i després
temporofrontal).

1. SNP –> etapa prenatal

2. Sistema sensitiu i motor del SNC –> etapa prenatal
3. Àrees associatives –> etapa postnatal
4. Àrees associatives prefrontals –> dècadas desprès del naixement

Organització i mielinització: Patologies associades

- Trastorns del desenvolupament: Ex. Discapacitat intel·lectual o l’autisme
- Trastorns psiquiàtrics: Esquizofrènia o depressió

Diagnòstic de les malformacions corticals:

Període prenatal: ECO ultrasò (> 20 setmanes de gestació)
- Lisencefàlia o polimicrogíria
- Micro o megalocefàlia
- Heterotòpies no possible (fins al moment)
Període postnatal: Ressonància magnètica (magnetic resonance imaging, MRI)

2. FACTORS QUE INFLUENCIEN EL DESENVOLUPAMENT DEL SISTEMA NERVIÓS

Prenatals:
- Genètics: Trisomia 21, XXY…
- Teratògens: Agents ambientals
Perinatals: Anòxia, prematuritat, baix pes al néixer…
Postnatals: Lesions adquirides (ex. traumatisme cranioencefàlic), privació/ estimulació ambiental

3. PLASTICITAT CEREBRAL. PERÍODE CRÍTIC

• El dany difús s’acompanya de rendiment pobre: atenció, velocitat de processament i funcions executives.
• El dany focal. Alta heterogeneïtat segons la localització i l’edat. Infants variable, però pot ser millor que
adults

3 períodes crítics
-0-1 any: Lesions amb gran dèficit associat
-1-5 anys: Lesions amb reorganització funcional i de les funcions ling ístiques
-> 5 anys: Lesions amb recuperació funcional mínima

ü

 TEMA 2.

1. MODELS TEÒRICS DEL DESENVOLUPAMENT

Dels models jeràrquics al model multidimensional de desenvolupament

- Teoria del desenvolupament cognitiu (Piaget, 1896-1980)

Per Piaget = dels 0-15 anys

El desenvolupament cerebral i cognitiu va
més enllà dels 15 anys.

- Teoria sociocultural (Vigotsky, 1978)

Zona de desenvolupament pròxim possible = actitud del cuidador que dins de la relació íntima amb l’infant
proporciona unes condicions d’acollida aptes per ajudar-lo a desenvolupar-se i anar una mica més enllà del
que ja sap fer, de les seves competències.

- Alexander Luria (1973, 1980)

Estructures, àrees:
- Estructures subcorticals
- Àrees primàries sensorials i motores
- Àrees secundaries
- Àrees terciaries posteriors
- Àrees terciaries anteriors

Els que apareixen abans son els més antics*

2. DESENVOLUPAMENT DE LES FUNCIONS COGNITIVES

L’evolució cognitiva, emocional i conductual dels nens coincideix amb els moments de desenvolupament
cerebral.
- Substància Gris (SG): Increment i decrement en patró d’U invertida. Relacionat amb els processos de
sinaptogènesi i poda sinàptica (Giedd et al., 2010 a Segura i Pueyo, 2015).
- Substància Blanca (SB): Increment progressiu durant tot el neurodesenvolupament (mielinització).
- Activació cerebral: Augment progressiu de la connectivitat, volum de les xarxes i coherència, amb ritmes
de desenvolupament variables segons la xarxa (Hoff et al. 2014 a Segura i Pueyo, 2015).

 2.1. Pre-requisits per a l’aprenentatge

Estat i desenvolupament físic:

- Sistemes sensorials i motors
- Funcionament cerebral
- Absència de malalties (genètiques, metabòliques, neurològiques, …)

Habilitats socials:
- Imitació
- Atenció conjunta
- Empatia/TOM

Víncle segur

Regulació emocional:
- Resposta a l’estrès
- Tolerància frustració

Entorn enriquit i contenedor

2.2. Desenvolupament de les funcions

- Rendiment cognitiu. QI
- Funcions premototes
- Funcions executives
- Atenció
- Velocitat de processament
- Capacitat visuoperceptiva/visuoespacial/visuoconstructiva
- Càlcul
- Memòria
- Llenguatge

Funcions sensorials:
Funcionals en període fetal i madurs al naixement
Tacte, Gust, Olfacte, Oïda

Maduració al final de l’any de vida = Visió

2 mesos —> visió color
8-12 mesos —> agudesa visual adulta

Percepció:
Visual:
- Via dorsal. Fascicle longitudinal superior = Processament moviment / Resposta integrada al moviment.
Inici primerenc.
- Maduració més tardana d’habilitats complexes: Visuoespacials (rutes, mapes, etc.): 10 anys
- Via ventral. Fascicle longitud inferior Processament forma objectes i cares. Cares maduració als 5 anys

Auditiva: Desenvolupament finalitzat als 10 anys.

 Memòria:
- Memòria procedimental = Inici i consolidació primerenca (6 anys), variable segons l’habilitat adquirida
- Memòria declarativa =
- 3 m = indicadors de memòria pre-explícita
- 6 m = maduració de l’hipocamp (imitació diferida als 8-10 m)
- 4-5 a = indicadors clars de memòria explícita / inici de la memòria autobiogràfica
- 7 a = Inici estratègies de codificació

Activitat hipocampal incrementa amb l’exposició a seq encies visuals d’objectes estructurades.

L’activitat funcional relacionada amb l’aprenentatge no tenia relació amb l’edat (si l’increment de volum).
Hipocamp implicat en l’aprenentatge estadístic als 3 mesos.

Escorça prefrontal medial – implicada en aprenentatge estadístic (integració i generalització).

Localització dels efectes de l’aprenentatge dins del sistema hipocampal similar a l’adult.

L’hipocamp dona suport a la capacitat dels nadons d’extreure l’estructura del seu entorn mitjançant
l’experiència.

Llenguatge:
Etapa pre-ling ística
- Fetal i primers mesos de vida: Discriminació fonètica, balbuceig i pseudoparaules. Comprensió de
paraules freq ents contextualitzades.
- Etapa ling ística
- Semàntica:
- 12- 18 mesos: adquisició d’unes 10 paraules/mes
- > 18 mesos-adultesa: increment exponencial de vocabulari (30 paraules/mes)
- Sintàctica:
- 24 mesos-12 anys: Als 2 anys frases simples de dues paraules i als 5 anys interrogació i negació. Als
12 anys ja es consolida.
- Pragmàtica:
- 5 anys-adolescència

Funcions executives:

Cold executive funcions:

ü

ü

ü

ü

- Control inhibitori

- Atenció selectiva (0-6 anys)

- Autoregulació i autosupervisió (3-15 anys)
- Flexibilitat cognitiva
- Classificació d’un ítem en dues categories (3 anys-adolescència)
- Memòria de treball
- Des del primer any de vida però gran desenvolupament entre els 11 i 19 anys.
- Planificació/ establiment de metes
- Des dels 5 anys però gran desenvolupament entre els 12 i els 19 anys

Hot executive funcions

- Teoria de la ment (inici 14 mesos)
- Presa de decisions amb component afectiu (adolescència)

Memòria de treball
Desenvolupament primerenc: Estructures subcorticals i corticals ventrals: l’estriat, tàlem, hipocamp i insula.
Infància tardana / adolescència: Regions corticals fronto-parietals (prefrontal dorsolateral i ventrolateral I
parietal posterior) –predomini prefrontal dorsolateral.