Neuro Apunts

Disfuncions neurològiques i ocupacionals Patologia Neurològica
EXPLORACIÓ BÀSICA I SEMIOLOGIA CLÍNICA DE LES AFECTACIONS NEUROLÒGIQUES

SUPERIORS
L'exploració neurològica és fonamental en la pràctica neurològica

A neurologia, la informació sobre l'estat de la persona s'obté principalment de la história clínica i
l'exploració neurologica
Per tant, l'exploració neurologiaca és crucial pel correcte diagnòstic mèdic de la patologia
neurològica
Limitació de temps: és poc practic realitzar una exploració neurològica completa i sovint el
raonament clínic es fa servir per focalitzar l'exploració en una o d'altres funcions tenint en
compte la informació que es recull de l'entrevista.
L'exploració neurològica inclou l'avaluació de: cognició, nervis cranials, funció motora i funció
sensitiva.
Estat mental i cognició

L’exploració cognitiva proporciona una avaluació de l’estat mental general de la persona, avaluant
la integritat dels hemisferis cerebrals.
Inicialment s’avalua l’aparença, el nivell de consciència, l’estat d’ànim i l’humor.
Les principals funcions cognitives que s’avaluen són el llenguatge, la memòria, el processament
visuoespaiali les funcions executives.
La forma i el contingut del pensament també es té en compte a l’avaluació.
Diferència entre l’exploració cognitiva i l’avaluació neuropsicològica.
Exploració cognitiva: avaluació bàsica realitzada pel metge/metgessa.
Avaluació neuropsicològica: avaluació completa que inclou l’administració de proves
estandarditzades pel neuropsicòleg/a.
Important:
Les persones amb problemes cognitius poden presentar resistència a l’avaluació (amagar,
dissimular, no respondre).
És important explicar que són preguntes que es realitzen de forma rutinària (a tothom per
protocol).
La postura de l’avaluador és clau per poder completar l’avaluació. Idealment, no s’han de
comentar els errors o bé corregir amablement per tal que la persona se senti còmode/a per
continuar.
Aparença i conducta
L’aparença i la conducta és el primer que observem de la persona.
Són indicadors importants del nivell general de funcionament així com de possibles afectacions
neurològiques i/o psiquiàtriques.
Exemples: vestit d’acord al temps, semblant, llenguatge no verbal apropiat a la situació.
Nivells de consciència
Consciència: Capacitat de percebre i conèixer el contingut mental i l’entorn i descriure aquests a
altres.
Vigília: estat d’alerta caracteritzat pel coneixement permanent d’un mateix i l’entorn.
Letargia: estat de somnolència però la persona respon a estímuls.
Obnubilació: nivell de consciència reduït, la persona respon a alguns estímuls però amb
més lentitud, fatiga o dificultat de concentració.
Estupor: baix nivell de consciència, la persona només respon a estímuls dolorosos.
Comatós: pèrdua de consciència.
Avaluació clínica:
Observació de la persona i la seva resposta a
diferents estímuls.
Es valora si la persona està alerta i respon.
Una de les escales més utilitzades per
categoritzar el nivell de consciència és
l’Escala de Glasgow.
Estat d'ànim i humor

Humor / affect: estat emocional que té una duració relativament curta en el temps
Estat d'ànim: estat emocional difús que té una duració més permanent en el temps i que es
caracteritza principalment per emocions subjectives que duren en el temps que hi hagi un estímul
associat.
Avaluació clínica
Observació del llenvuatge no verbal i la conducta d ela persona així com la informació verbal que
dóna.
Mania
Estat d'ànim alt persistent
La persona pot manifestar un augment d’energia, deliris de grandesa, llenguatge
accelerat i fuga d’idees.
Es manifesta de forma ocasional en persones amb lesions cerebrals de l'hemisferi no
dominant.
Depressió
Estat d'ànim baix persistent
La persona pot manifestar poca energia, apetit reduït, problemes de son, anhedonia,
dificultats per pensar, ideació suïcida o lentitud psicomotora.
Es manifesta en moltes malalties neurològiques com el Parkinsono l’ictus que
afecten l’hemisferi dominant de la persona.
Llenguatge
Parla: l'articulació de paraules
Llenguatge: estructura i significat de la paraula verbal i escrita
A través del llenguatge podem obtenir informació rellevant sobre l'estat mental de la persona
Avaluació clínica de la parla:

Es pot avaluar fàcilment durant l’entrevista i a través d’ordres senzilles i complexes.
Els aspectes que es valoren de la parla són: to, volum, quantitat, prosòdia i fluidesa.
Disartria: alteració en l'articulació de les paraules.
Avaluació clínica del llenguatge:
Es pot avaluar fàcilment durant l'entrevista i a través d'ordres senzilles i complexes
Els aspectes que es valore del llenguatge són:
• Comparació de la parla espontània amb la comprensió de material oral i escrit.
• És important avaluar el llenguatge abans d’avaluar altres funcions cognitives. Una alteració
en el llenguatge pot interferir amb l’avaluació d’altres funcions cognitives.
Afàsia: alteració del llenguatge
Afàsia de Broca: afàsia expressiva o fluent
• Dificualtat per produir la parla però la comprensió està intacta. Repetició alterada.
• Lesions en l'escorça frontal inferior de l'hemisferi dominant (normalment esquerre)
Afàsia de Wernicke: afàssia receptiva o fluent
• Comprensió alterada però capacitada per produir la parla
• Lesions en l apart posterior temporal de l'hemisferi dominant

Afàsia transcortical:
• Motora: dificultat per produir el llenguatge, comprensió preservada i repetició normal
• Sensitiva: comprensió alterada, paral normal però amb repeticions
Alèxia: afectació de la lectura, lesió al lòbul occipital
Agrafia: afectació de l'escriptura, lesió al lòbul parieto-occipital
Memòria
Funció que permet codificar, emmagatzemar i recuperar informació
Memòria de treball: emmagatzematge temporal d’informació durant un període curt de temps.
S’utilitza per realitzar operacions mentals sobre el contingut de la informació que
s’emmagatzema.
Memòria a llarg termini: emmagatzematge d’informació durant períodes de temps llargs, des
d’hores a dies i anys.
Avaluació clínica
Memòria de treball: Digit span
Es demana a la persona que repeteixi una seqüència de números
E spot fer amb ordre directe o indirecte
També es pot demanar que lletregi una paraula en ordre invers
Memòria a llarg termini:
Pregutnes sobre l'hitòria de vida de la persona
Record de paraules en diferit
• Es nomenen les paraules i es demana a la persona que les recordi i que les repeteixi de
forma immediata
• Es fa una altra tasca: distracció
• Es trona a preguntar per les paraules
Processament visuoespaial
Funció visuoespaial: procés cognitiu que permet identificar, integrar i analitzar l’espai i les formes
visuals, els detalls, l’estructura i les relacions espaialsen més d’una dimensió.
Avaluacií clínica
Còpia de disseny o figura complexa
Dibuixar un rellotge
Les lesions al lòbul parietal poden provocar negligència en la
persona
Funcions executives
Funcions executives: conjunt de processos cognitius necessaris pel control cognitiu de la conducta
que participen en la selecció i monitorització de les accions que permeten aconseguir un objectiu.
Judici i insight (que la persona comprengui la seva situació)
Les lesions al lòbul frontal poden produir alteracions en les funcions executives.
Test de fluència verbal: llista de paraules d'una categoria
Es demana a la persona que nomeni paraules que comencin amb la lletra "p" o "animals"
durant 1 minut.
Oral trail making:
Es demana a la persona que alterni lletres i números: 1A2B3C4D
Judici: dèpen del sistema de valors, pregunta del sobre
Insight: preguntes
Alteració perceptual
Les alteracions perceptuals es refereixen a l'experiència sensorial alterada
Les persones que es troben en fase psicòtica o delirant poden experimentar sensacions com
al·lucinacions o il·lusions
Al·lucioanció: percepció en absència d'estímul
Il·lusions: percepció alterada davant un estímul
Avalució clínica: observació de la conducta de la persona i el contingut de la informació que dóna

durant l'entrevista.
Forma i contingut del pensament

Les alteracions en forma de contingut del pensament són característiques psic+otiques
associades al deliri, la demència, l'esquizofrència, entre d'altres.
Deliri: creences fixades, falses i idiosicràtiques
Obsessió: creences intrusives, pensaments recurrents
Compulsió: conductes que es realitzen de forma freqüent i repetitiva
Fòbia: pors irracionals
Avalaució clínica: observació de la conducta, contingut del llenguatge i preguntes
Proves estandaritzades per avaluar la funció cognitiva global

Mini-mental Status Examinations: MMSE
Montoreal Cognitive Assessament: MOCA
Les dues s'utilitzen per fer un cribatge de possibles dèficits cognitius

Consideracions especials de l'exploració de les funcions superiors en pediatria

Sovint l’exploració es realitza d’una manera més ecològica, on l’examinador/a observa el/la
nen/a mentre realitza tasques funcionals.
Els pares poden estar presents i ajudar durant l’exploració.
Durant l’exploració, l’avaluació de la compressió i expressió pot orientar sobre les habilitats
cognitives del/a nen/a.
Existeixen proves específiques neuropsicològiques adaptades a diferents edats per avaluar
les funcions cognitives en pediatria.

EXPLORACIÓ BÀSICA I SEMIOLOGIA CLÍNICA DE LES AFECTACIONS MOTORES I

SENSITIVES
Exploració neurològica de la funicó motora

Unió neuromuscular: NT acetilcolina
Diferents tractes per regular els moviments
Vies extrapiramidals
Tractecolículoespinal: colicul superior, moviments orientació del cap i coll
Tracte rubroespinal: nucli vermell, conjuntament amb el corticoespinal pel control dels
moviments de les extremitats superiors
Tracte vestibuloespinal: nuclis vestibulars, moviments oculars i proximals de les extremitats.
Tracte reticuloespinal: formació reticular, control postural
Via primaidal
Tracte corticoespinal: escorça motora, moviments voluntaris fins
Forma del múscul

Forma i mida del múscul
Atrofia: disminució del volum o mida d'un múscul
Hipertrofia: augment del volum o mida d'un múscul
Avaluació clínica: simple inspecció del múscul

L'atròfia es un signes d'afectació de la segona motoneurona
L'hipertrofia rarament s'observa però apareix en malalties específiques
Força muscular
Força que un múscul pot arribar a fer
Parèsia: disminució de la força muscular pot arribar a fer
Monoparèsia: parèsia d'una sola extremitat (superior o inferior)
Paraparèsia: parèsia a les dues extremitats inferiors
Hemiparèsia: parèsia d'una meitat del cos
Tetraparèsia: parèsia a les quatre extremitats
Paràlisi: pèrdua de la força muscular o pàralisi total
Monoplegia: plegia d'una sola extremitat (superior o inferior)
Paraplegia: plegia a les dues extremitats
Hemiplegia: plegia d'una meitat del
cos
Tetraplegia: plegia a les quatre
extremitats
Avaluació clínica: examinació manual del múscul, "aïllant" el múscul d'interès

Una escala d'ús freqüent es l'escala Medial Research Council for Muscle Strenght (MRC) que
avalua el múscul d'intéres
MRC:
0 = absència de contracció muscular
1 = lleu contracció muscular visible sense moviment
2 = moviment actiu que no vol vèncer la força de la gravetat
3 = moviment actiu que venç la força de la gravetat però no la resistència
4 = moviment actiu que venç la força de la gravetat i resistència mínima
5 = força muscular normal que venç la força de la gravetat i resistència completa
Altres proves: Maniobra de Barré i Maniobra de Mingazinni
To muscular
Contracció passiva i contínua dels múscula per mantenir la postura
Hipertonia: augment del to muscular, es presenta en forma de:
Espasticitat: resitència dependent de la velocitat
• Quan es mobilitza ràpidament augmenta el to muscular
• Quan es mobilitza lentament no augmenta el to muscular
Rigidesa: resistència independent de la velocitat
• Augmenta el to muscular davant la mobilització (ràpida o lenta)
Hipertonia: disminució del to muscular o flacciditat
Avaluació clínica: el to muscular s'avalua a través de l'observació en repòs (posició de les part del
cos, simetria postural), mobilització passiva articular o palpació.
Una escal d'ús freqüent per avaluar l'espasticitat Escala Ashworth
0 = To muscular normal: no hi ha augment del to
1 = Lleuger eugment: de la resposta del múscul al moviment (flexió o extensió) visible amb la
palpació o relaxació, o només mínima resitència al final de l'arc del moviment
1+ = Lleuger augment de la resposta del múscul al moviment en flexió o extensió seguit d'una
mínima resitència en tota la resta de l'arc recorregut
2 = Hipertonia moderada: notable increment en la resitència del múscul durant la major part
de l'arc del moviment articular, però l'articulació es mou fàcilment
3 = Hipertonia intensa: marcat increment en la resistència del múscul, moviment passiu díficil
4 = Hipertonia extrema: parts afectades estan rígides en flexió o extensió quan es mouen
passivamnet
Reflexes
Osteotendinos: monisinàptic
El subsistema de circuit local que formen les neurones motores inferiors és el responsable
d'algunes accions reflexes sensitivomotores.
Protegeixen el múscul davant d'estiraments
Hiperreflèxia: resposta reflexa augmentada
Hiporreflèxia: resposta reflexa disminuïda
Areflèxia: absència de resposta reflexa
Polisinàptics: reflexes cutanis dependents de la via piramidal
Avaluació clínica
L’avaluació dels reflexes ens permet localitzar a quin nivell s’ha produït la lesió.
Comparació entre els dos hemicossos per avaluar la simetria.
Osteotendinosos: estimulació de fibres sensitives o motores amb percussió.
Exploracions més comuns 0 no hi ha reflex
Bicipital: C5/C6 1+ disminuït
2+ Normal
Tricipital: (C6) C7 / C8 3+ Augmentat
Rotulià: (L2) L3/ L4 4+ resposta molt augmentada (clonus)
Aquil·les: S1 / S2
L'exploració pot donar com a resposta que no hi hagi reflex (reflex abolit), relfex normal, resposta
augmentada o molt augmentada.
Polisinàptics: estimulació de la pell, on hi ha sinapsis múltiples amb resposta medul·lar motora
Cutani abdominal
Cutani plantar: S1 - S2
Signe de Babinski: en comptes de flexió plantar hi ha extensió
L'exploració pot donar com a resposta que no hi hagi relfex (reflex abolit), reflex normal, resposta
alterada.
Exploració neurològica de la funció sensitiva

Pèrdua sensitiva disociada: diferències

anatòmiques entre les vies que processen
els estímuls.
Mecànics: bulb raquidi
Dolorosos i tèrmics: medul·la espinal
L'exploració neurològica bàsica de la funció sensitiva és la part més subjectiva de l'examen

neurològic perquè es basa únicament en la resposta de la persona.
A tenir en compte en persones que presentin confusió, deliri, diagnòstic de demència o que tinguin
dificultats en la comunicació.
Avaluació de: sensibilitat superficial (tacte, temperatura, dolor) i sensibilitat profunda

(propiocepció)
Hipoestèsia: disminució de la sensibilitat
Anestesia: absència de sensibilitat
Avaluació de la sensibilitat superficial i profunda:
El tacte, temperatura i dolor d'avaluen aplicant estímuls sobre la pell i demanant a la perso que els
identifiqui i localitzi.
La propiocepció s'avalua mitjançant la mobilització passiva de les extremitats i preguntant a la
perosna sobre la posició d'aquestes.
Esterognòsia: habilitat de reconèixer objectes a travñes del tacte

Grafoestèsia: habilitat de reconèixer símbols (números o lletres) que es dibuixen a la pell.
Discriminació entre dos punts: habilitat per discriminar dos estímuls que s'han aplicat sobre la pell.
Avaluació:
Esterognòsia: col·locant objectes petit a la mà de la persona mentre manté ulls tancats
Grafoestèsia: dibuixant una lletra o número mentre la persona manté ulls tancats
Discriminació entre dos puns: aplicant estímuls sobre la pell.
Exploració neurològica de la coordinació i la marxa

Els moviments coordinats requereixen del treball en conjunt i integrat de diferents sistemes
neurals que inclouen les vies sensitives, el sistema vestibular, els tractes pira-i extrapiramidals
així com els ganglis basals i el cerebel.
Les alteracions en la coordinació quan l’exploració motora i sensitiva és normal indica una
alteració del cerebel.
Exploració i alteracions de la coordinació:
Atàxia: terme general per indicar descoordinació del moviment, normalment s’utilitza el terme per
referir-se al tronc i per tant, vinculat a la marxa.
Dismetria: descoordinació del moviment de les extremitats.
Prova dit-nas, prova talò-genoll
Disdiacokinesia: alteració de l’habilitat per realitzar moviments rítmics coordinats.
Exploració i alteracions de la marxa:
Marxa: demanar a la persona que s’aixequi d’una cadira i camini avaluant la velocitat, la cadència
de les passes, com es volteja, i els moviments associats, tenint especial cura en avaluar la
simetria dels dos hemicossos.
Marxa atàxica
Marxa espàstica
Marxa hemiparètica
Postura: avaluar la postura, estabilitat i posició dels peus mentre la persona està en repòs.
Romberg test
Consideracions especial de l'exploració neutològica de la funció motora i sensitiva, la

coordinació i la marxa en pediatria
Es requereixen petites adaptacions per realitzar l’exploració de les funcions motora i sensitiva
així com de la coordinació i la marxa en pediatria.
Sovint l’exploració es realitza d’una manera més ecològica, on l’examinador/a observa el/la
nen/a mentre realitza tasques funcionals.
Els pares poden estar presents i ajudar durant l’exploració.
L’exploració de la forma del múscul és igual que en els adults, tot i que s’ha de considerar
que els infants tenen més teixit adipós superficial.
L’exploració del to muscular es pot realitzar fàcilment quan el/la nen/a està tranquil/.la o
distret/a.
L’exploració de la força muscularsovint es realitza aprofitant els moviments voluntaris o
observant mentre el/la nen/a realitza tasques durant el joc.
L’exploració dels reflexosnomés requereix que el procediment es realitzi d’una forma més
acurada i gentil. *A tenir en compte que el signe de Babinskiés normal en nens/es de fins a 1
any.
L’exploració de la sensibilitat superficial i les respostes verbals associades són més fiables
en nens/es més grans.
L’exploració del dolors’ha d’evitar per la naturalesa desagradable de l’exploració a menys
que sigui estrictament necessària per al diagnòstic.
La coordinaciói la marxaes poden explorar observant i comparant amb les etapes del
desenvolupament. Es pot demanar que agafin objectes, que corrin, saltin o mantinguin la
postura amb només una extremitat inferior.
Localització de la lesió i síndromes neurològics

A neurologia, els símptomes individuals i els símptomes que es presenten en conjunt indiquen la
localització anatòmica de la lesió.
L’exploració neurològica permet recollir informació per a poder determinar la localització de la lesió
i la seva etiologia.
L’objectiu és determinar primer ON es localitza la lesió i després COM s’ha produït.
Termes genèrics comuns a neurologia:
Encefalopatia: malaltia cervell, terme que s’utilitza de forma general quan la lesió inclou els dos
hemisferis.
Mielopatia: malaltia de la medul·la espinal.
Radiculopatia: malaltia de les arrels nervioses.
Neuropatia: malaltia del nervi. Es pot referir a un nervi (mononeuropatia), a més d’un
(polineuropatia).
Miopatia: malaltia del múscul.
Síndromes relacionats amb el moviment
Lesió de la primera neurona motora o neurona motora superior (síndorme piramidal)
Lesió del tracte corticoespinal, símptomes:
Força muscular: Paràlisi o parèsia contralateral
To muscular: To muscular contralateralaugmentat i pot haver-hi espasticitat en lesions cròniques
Reflexes:
Osteotendinosos:hiperrreflèxia contralateral amb clonus
Polisinàptics: alteració
Reflex cutani-abdominal desapareix
Reflex cutani-palmar: en comptes de flexió plantar hi ha extensió, el que es coneix
com a Signe de Babinski.

Segons localització:
NIvell cerebral: Paràlisi/parèsia FBC* contralateral
Nivell medul·la espinal cervical: Paràlisi/parèsia BC ipsilateral**
Nivell medul·lar espinal dorsal: Paràlisi/parèsia C ipsilateral** + Espasticitat i hiperreflèxia.
*F: facial, B: braquial, C: crural.
**Perquè el tracte cor coespinales decussaal bulb raquidi.
Segons localització: si la lesió és al tronc de l’encèfal, es manifestarà amb símptomes de la

primera motoneurona i parells cranials.
• Nivell mesencèfal: Paràlisi/parèsia FBC contralateral+ Paràlisi/parèsia ocular ipsilateral
• Nivell protuberància: Paràlisi/parèsia BC contralateral+ Paràlisi/parèsia facial
• Nivell bulb raquidi: Paràlisi/parèsia BC contralateral+ Paràlisi/parèsia IX, X: disfàgiai disfonia
L’alteració que provoca el síndrome piramidal en la força i el to muscular fa que la marxa de les
persones amb aquest síndrome sigui molt característica.
Marxa hemiplègica
Lesió de la segona neurona motora o neurona motora inferior
S’ha de diferenciar de la lesió de la neurona motora superior.
Els símptomes són focals.
Forma del múscul: atròfia en fase crònica.
Força muscular: Paràlisi o parèsia dels músculs locals.
To muscular: Hipotonia.
Reflexes: Abolició dels reflexes osteotendinososlocals.
Síndrome relacionat amb coordinació
Síndorme cerebel·lós
Lesió al cerebel, regió que s’encarrega de la coordinació del moviment.
Dismetria:
Extremitat superior: prova dit-nas
Extremitat inferior: prova del taló-genoll
Atàxia: disminució de la capacitat per controlar els moviments.
Marxa atàxica
Síndrome relacionat amb la precisió del moviment
Síndorme rígid acinètic
Fenomen negatiu, hi ha dificultat per iniciar el moviment.
Rigidesa muscular.
Bradicinèsia: lentitud del moviment.
Es presenta a la malaltia de Parkinson.
Fenòmens positius que afecten la precisió del moviment
Fenòmens que s’afegeixen durant el moviment.
Tremolor: moviment oscil·lant, rítmic i involuntari
Corea: moviments involuntaris anormals
Atetosi: movimentslents, involuntaris, incontrolats
Tics: moviments involuntaris i repetitius

ti

Mioclònia: contraccions musculars ràpides involuntàries

Bal·lisme: moviments sobtats involuntaris
Distonia: contracció involuntària, amb moviments repetitius i torsions
Síndromes relacionats amb la sensibilitat
Sensibilitat superficial
Quan s’afecta la via somatosensorial
Nivell cerebral: Hipoestèsia/anestèsia FBC* contralateral
Nivell medul·la espinal cervical: Hipoestèsia/anestèsia BC contralateral
Nivell medul·la espinal dorsal: Hipoestèsia/anestèsia C contralateral
*A tenir en compte la pèrdua sensitiva dissociada.
*F: facial, B: braquial, C: crural.

ÚS I UTILITAT DELS MÈTODES DIAGNÒSTICS NEUROLÒGICS
Proves de neuroimatge
Tommografia Computada: TC o TAC (Tommografia axial computada)
És un mètode de neuroimatge no invasiu que permet observar estructures internes com ara el
cervell.
Permet la reconstrucció 3-dimensional a partir d’imatges en 2 dimensions.
És un mètode ràpid, àmpliament disponible als centres hospitalaris.
La màquina no és tancada, el que facilita que la prova es pugui fer a persones amb
claustrofòbia o que es troben en estat confusional.
No es recomana en dones embarassades
Es pot administrar un contrast
Ressonància Magnètica (RM)
Prova de neuroimatge que permet la visualització de les estructures internes en 3 dimensions amb
una major resolució que la TC
Tomografia per emissió de positrons (PET)
Prova de neuroimatge que mesura l'activitat metabòlica o canvis en la circulació sanguínia del
cervell a partir d'un marcador radioactiu.
Mielografia
Mètode que permet obtenir imatges rajos X en temps real a partir d'una injecció de contrast per
visualitzar la medul·la espinal.
Sovint es realitza en persones que no poden ser avaluades a través de RM
Proves d'imatge vascular

Ultrasó
S'utilitza en persones que han tingut un ictus per avaluar la circulació sanguínia a les carotídes
Permet observar la velocitat del flux sanguini
Eco Doppler transcranial: ofereis una imatge de la ciruclació intracerebral
Angiografia
Mètode que permet la visualització dels vasos sanguinis intracranials en 2 i 3 dimensions a partir
d'imatges que es poden adquirir fent servir CT o RM o un catèter
Proves neurofisilògiques
Electroencefalografia
Permet mesurar l'activitat elèctrica del cervell a partir d'elèctrodes ubicats al circuit cabellut.
Recordatori: poblacions neurals generen un potencial elèctric
Potencials evocats: quan es mesura l'activitat elèctrica durant la tasca o presentació d'un estímul.
Electromiografia (EMG)
Mètode que permet registrar l'activitat muscular a partir d'elèctrodes
Proves de teixit
Biòpsia
Anàlisis del teixit cerebral, nervi o múscul
Punció lumbar
Estudi bioquímic del líquid cefaloraquidi
ICTUS
Epidemiologia
L’ictus és una de les malalties no comunicables més prevalent i una de les principals causes
de mortalitat i discapacitat al món.
Any 2016: Prevalença: 79.5 milions de persones afectades
Incidència: 13.6 milions de nous casos
En una dècada la incidència ha augmentat:
2006: 157 nous casos per 100.000 habitants
2016: 186 nous casos per 100.000 habitants
MORTALITAT:
L’ictus és la segona causa de mort al món (A Espanya també i primera en les dones).
L’any 2016 van morir 5.5 milions de persones a causa de l’ictus (310.000 a Europa
occidental).
La mortalitat s’ha reduït als països amb alt nivell econòmic per les millores en el tractament
agut.
DISCAPACITAT:
L’ictus és la segona causa de discapacitat al món.
1/3 de les persones que sobreviuen presenten discapacitat.
DIFERÈNCIES GEOGRÀFIQUES I CANVIS SOCIALS
L’augment en el nombre de persones afectades per l’ictus és degut a l’envelliment de la
població, especialment als països amb alt i mitjà nivell econòmic.
A la Unió Europea s’espera que els casos de persones afectades per ictus augmentin un 34%
l’any 2035.
Actualment es destinen 45 bilions d’euros a l’atenció de persones afectades per l’ictus a

Europa, incloent els costos directes i indirectes.
Definició
Ictus - accident vascular cerebral - A.V.C.
Síndrome clínica que es caracteritza per la ràpida aparició de signes de focalitat neurològica
que duren més de 24 hores i que tenen un origen vascular.
A nivell general, existeixen dos tipus d’ictus:
Isquèmic: infart, 80% dels casos
Hemorràgic: vessament de sang, 20% dels casos
Tot i que els mecanismes són diferents, la conseq ència última és la necrosi del teixit neural de les
regions irrigades per l’arteria o el vas sanguini afectat.
La mort de poblacions neurals provoca alteracions en les funcions
neurològiques.
Les persones que han patit un ictus poden manifestar dèficits de moviment, sensitius, perceptuals,
cognitius i emocionals.
Important!
Diferència amb Accident isquèmic transitori
Mateixa manifestació
Duració < 24h
Augmenta el risc de patir un ictus
Fases de l’ictus:
Hiperaguda: 0-24 primeres hores
Aguda: 1-7 dies
Subaguda: 3-6 mesos
Crònica: a partir de 6 mesos
Factors de risc Altres (minor)

Edat Hipercolesterolemia
Sexe Ús d’anticonceptius
Ètnia Migranya
Predisposició genètica Obesitat
Ictus previ o accident isquèmic transitori Sedentarisme
Hipertensió Enolisme, drogues
Infart de miocardi A tenir en compte si són o no modificables
Diabetis mellitus
Tabaquisme
Cardiopatia isquèmica
Fibril·lació́ auricular: arrítmia cardíaca
Endocarditis infecciosa
Estenosi mitral
Estenosi carotídia simptomàtica
Anèmia de cèl·lules falciformes: malaltia hemoglobina
ü

Etiologia
Establir la causa és important per decidir quin és el millor tractament en la fase aguda així com per
realitzar tractaments preventius d’un segon episodi.
Ictus isquèmic
Aterotrombòtic de grans arteries: 50-60%
L’arteria es fa més estreta a causa d’una placa arterioescleròtica.
La placa arterioescleròtica es pot trencar i viatjar a altres arteries.
Cardioembòlic: 15-20%
L’arteria s’obstrueix per un coàgul format al cor.
Oclusió de petits vasos o Lacunar: 20%
Quan s’afecten les branques petites de les arteries.
Altra etiologia determinada (inhabitual): 5-10%
Per vasculopaties o malalties hematològiques.
Etiologia indeterminada
No es pot identificar la causa de l’ictus isquèmic.
Ictus hemorràgic
Cuasa primària: ruptura espontània d'un vas
Causa secundària: malformacions vasculars, tumors, processos inflamatories
No s'inclouen hemorràgia post-traumàtiques
causes: Hipertensió, Angiopatia amiloide cerebral, Malformacions vasculars, Aneurisma, Fàrmacs
(ex. Anticoagulants), Trastorns hematològics, Tumors cerebrals, Vasculitis
A tenir en compte, que un ictus isquèmic pot fer transformació hemorràgica
Símptomes
Tot i que els mecanismes són diferents en l’ictus isquèmic i hemorràgic, la conseqüència última és
la necrosi del teixit neural de les regions irrigades per l’arteria afectada.
La mort de poblacions neurals provoca alteracions en les funcions neurològiques.
Les persones que han patit un ictus poden manifestar dèficits de moviment, sensitius, perceptuals,
cognitius i emocionals.
La classificació anatòmica de l’ictus isquèmic segueix l’arquitectura cerebral de les arteries que
irriguen el cervell, el tronc de l’encèfal i el cerebel, definint els territoris vasculars.
La irrigació del cervell es divideix en la circulació anterior i posterior,

responsables del 80% i 20% de la irrigació cerebral, respectivament.
Circulació anterior
Arteria caròtida
Arteria cerebral mitja
Arteria cerebral anterior
Circulació posterior:
Arteria vertebral
Arteria basilar
Arteria cerebral posterior
Arteria cerebral mitja

Regions corticals i subcorticals del lòbuls frontal, parietal i temporal.
Segment proximal:
Hemiplegia o hemiparèsia
Hemihipoestèsia
Desviació de la mirada
Afàsia o negligència
Segment distal:
Hemiplegia o hemiparèsia (més pronunciat a la cara i a l’extremitat superior)
Hemianòpsia
*L’arteria cerebral mitja s’origina a partir de l’arteria caròtida. L’ictus a l’arteria caròtida provoca els
mateixos símptomes que l’ictus de l’arteria cerebral mitja quan s’afecten els segments proximals.
Arteria cerebral anterior
Regions de la part medial del lòbul frontal i el lòbul superior medial.
L’ictus en aquesta arteria és menys comú perquè si hi ha una oclusió
la irrigació es compensa per la comunicació colateral.
Hemiplegia o hemiparèsia principalment a l’extremitat inferior.
Hemihipoestèsia principalment a l’extremitat inferior.
Sistema vertebrobasilar: arteries vertebrals i basilars
Regions del tronc de l’encèfal.
Pèrdua de consciència
Alteracions dels parells cranials
Apnea
Inestabilitat cardiovascular
Regions del cerebel

Mareig
Inestabilitat
Atàxia
Problemes de coordinació motora
Arteria cerebral posterior
Regions del lòbul occipital.
Hemianòpsia homònima
Amnèsia
Branques de les principals arteries cerebrals: ictus lacunars
Arteries lenticuloestriada i talàmica.
Regions dels ganglis basals, la capsula interna, substància blanca
periventricular i tàlem.
Dèficit motor pur o Dèficit sensitiu pur
Els símptomes difícilment permeten diferenciar entre ictus isquèmic i hemorràgic. La presència
d’alteracions de la consciència, cefalea, nàusees, vòmits, crisis comicials o l’aparició de
símptomes després d’un esforç es relacionen amb l’ictus hemorràgic.
L’ictus hemorràgic té un pitjor pronòstic vital:
El 40% de les morts són en les primeres 24h
Causes: efecte massa, augment de la pressió intracranial, resagnat i invasió ventricular.
Classificació anatòmica de l'hemorràgia
Parenquimatosa
Intraventricular
Extraparenquimatosa
• Epidural
• Subdural
• Subaracnoidea
Profundes: regions de la capsula interna, nucli estriat i tàlem. Major morbi-mortalitat
Hemorràgia nucli caudat: cefàlea, vòmits, disminució del nivell de consciència
Hemorràgia putamen: hemiparèsia, dèficit sensitiu, hemianòpsia, negligència
Hemorràgia tàlem: dèficits sensitius, alteracions oculomotores
Lobar: Regions dels diferents lòbuls cerebrals. Símptomes varien segons el lòbul afectat
Cerebel·losa: nàusees, vòmits, cefalea, inestabilitat, mareig
Tronc de l'encèfal: coma brusc, tetraplegia, alteracions oculomotores
Diagnòstic
L’ictus és una emergència mèdica.
És molt important que la població reconegui els símptomes per buscar assistència mèdica
immediata.
Les campanyes d’educació sobre l’ictus tenen com a objectiu conscienciar sobre la malaltia i
reduir la finestra temporal entre l’aparició de l’ictus i el tractament mèdic.
La reducció de la finestra temporal entre l’aparició de l’ictus i el tractament mèdic és important per
millorar els dèficits i evitar la mort.
Generalment, els primers professionals sanitaris que atenen a la persona afectada per l’ictus són
els professionals paramèdics, els professionals dels serveis d’emergències i/o urgències i metges
d’atenció primària.
Es realitza una exploració ràpida de la persona i s’envia a la persona a l’hospital més pròxim amb
unitat d’ictus (*diferències en el territori).
El transport ha de ser ràpid i s’ha de notificar prèviament a l’hospital perquè sàpiguen que arriba
una persona que ha patit un ictus.
Resum: identificació del símptomes per a la persona o l'entron, identificació de la urgència per part
del 112/ SEM
A L’HOSPITAL
La persona ha de ser avaluada per un/a professional de la medicina.
S’ha de realitzar una prova de neuroimatge per confirmar que hi ha lesió.
Idealment, l’avaluació pel professional i la prova de neuroimatge han de realitzar-se els primers 30
minuts des de que la persona arriba a l’hospital.
Resum: avaluació pel servei d'urgències, avis al servei de neurologia, actuació del neurolèg de
guardia.
Confirmar que es tracta d’un ictus
Identificar el tipus d’ictus i l’etiologia
Identificar la localització i extensió de l’ictus
Identificar i preveure complicacions
Iniciar el tractament mèdic

Diagnòstic diferencial: crisis comicials, tumor cerebral, hematoma subdural, trastorns metabòlics,
infecció sistèmica, migranya, vertigen, encefalopatia, esclerosi múltiple, o síndrome de conversió.
1. Anamnesi: antecedent, factors de risc, forma d'inci i curs evolutiu
S’obté informació a partir del que la persona i l’entorn expliquen així com de l’historial mèdic si es
disposa d’aquest.
És molt important determinar el moment d’aparició de l’ictus ja que guiarà el tractament.
2. Exploració neurològica
Exploració bàsica de les funcions motores, sensitives i de les funcions superiors.
3. Neuroimatge
Es realitza una primera prova de neuroimatge (habitualment TAC) per confirmar la presència
d’ictus.
Al cap d’uns dies es pot realitzar una RM, que permet detectar petits infarts o sagnats previs que
no s’hagin pogut veure amb el TAC així com avaluar la zona de la penombra isquèmica.
4. Exploracions complementàries
S’utilitzen per diferenciar entre el tipus d’ictus i aportar dades que ajudin al pronòstic i la prevenció
de complicacions.
Anàlisi de sang
Estudi cardiològic
Estudi vascular
Escales:
Estat de cosnciència: Escala de coma de Glasgow
Gravetat neurològica: Escala NIHSS
Funcionalitat: Rankin, Barthel
Tractament
Unitat d’ictus:
Unitat especialitzada en l’ictus amb l'objectiu de:
Mantenir les funcions vitals
Monitoritzar la persona
Diagnosticar i administrar tractaments específics per l’ictus
Iniciar la prevenció secundària
Proporcionarmobilització precoç i rehabilitació.

Professionals: medicina, infermeria, fisio, TO, logopèdia, neuropsicologia, treball social,
professionals d'altres serveis.
A la fase aguda el tractament té com a objectiu:

Fase aguda de l’ictus:
Recanalitzar el vas ocluït Fase aguda de l’ictus:
Reperfusió del teixit Fibrinòlisi: rtPA, <4,5h, criteris d’inclusió estrictes
Generals:
Neurointervencionisme: trombectomiamecànica
Disminuir les complicacions
Tractament global subagut
Evitar deteriorament
Fase aguda de l'ictus hemorràgic

Drenatge ventricular
Evacució quirúrgica
Aquest tipus de tractament és poc freqüent i només es realitza si està en perill la vida de la
persona.
Generals:
Control de la hidratació i la glicèmia
COntrol de la temperatura corporal
Tractament antihiperdepresiu
Tractament davant de possibles convulsions
Prevenció de la broncoaspiració (per disfàgia)
• Posició semi-incorporat
• Sonda nasogàstrica
Generals: ictus hemorràgic
Mesures farmacològiques: hipertensió, hiperglucèmia...
Reduir pressio intracranial: capçal 30º i evitar ambient sorollós
Unitat d'ictus i rehabilitació:

La persona ha de realitzar rehabilitació diària amb mobilització precoç a
partir de les primeres 24-72 hores si els signes vitals són estables i la
condició de la persona ho permet.
AVERT Trial: Sessions curtes i freq ents que faciliten la mobilitat i
activitats fora del llit redueixen la discapacitat als 3 mesos post-ictus.
Educació sanitària a la unitat d’ictus:
Comunicació
Mobilització i canvis posturals
Alimentació
Unitat d'ictus:
Les persones que han patit un ictus i són tractades a una unitat d’ictus presenten menys
complicacions i dependència que les persones que es tracten en serveis generals (neurologia,
medicina interna).
A Europa, només un 30% de les persones afectades per un ictus són tractades en unitats d’ictus
tot i la forta evidència darrera de l’efectivitat d’aquestes unitats i les recomanacions de l’European
Stroke organisation.
Després unitat d'ictus:
Més de 2/3 de les persones que han patit un ictus necessitaran rehabilitació.
La persona pot necessitar fisioteràpia, teràpia ocupacional o logopèdia segons les conseqüències i
seqüeles de l’ictus.
Els programes de rehabilitació i serveis varien entre països i inclús entre regions d’un mateix país
en el tipus de centre, duració del programa de rehabilitació, intensitat i professionals involucrats.
ü

Unitats de rehabilitació hospitalàries
Mínim de 3h al dia de rehabilitació.
Persones amb major potencial de recuperació.

Centres socio-sanitaris o unitats de convalescència
Persones d’edat més avançada i amb poc suport social.
A nivell ambulatori:
Rehabilitació ambulatòria a un centre.
Rehabilitació domiciliària
La rehabilitació de la persona que ha patit un ictus és un procés llarg i complex en el temps i ha

d’incloure un model de reintegració a la comunitat per tornar a treballar, realitzar activitats d’oci i
fer exercici per mantenir-se actiu.
Al final del procés de rehabilitació, la persona realitzarà visites mèdiques de seguiment i es pot
derivar a associacions de suport (associacions de persones afectades per l’ictus).

TRAUMATISME CRANIOENCEFÀLIC
Epidemiologia
S'estima que al voltant de 1.5-2 milions de persones pateixen un traumatisme carnioencefàlic cada
any.
La incidència és de 14 casos per cada 100.000 habitants
Al voltant d'un 60% de les persones que presenten traumatisme craniencefàlic sever moren.
La incidència del traumatisme carnioencefàlic lleu i moderat varia entre 15 i 131 casos per cada
100.000 habitants.
Mortalitat: el traumatisme craniencefàlic és la principal causa de mort en adults jovers
Discapacitat: el traumatisme és la principal causa de discapacitat en adults joves.
En adults joves el traumatisme té un impacte molt important en el projecte de vida de la
persona (vida laboral i reproductiva-familiar)
Causes: accident de trànsit, caigudes, accidents laborals i domèstics, accidents esportius (més
freqüent a la boxa, rugby i esports de contacte físic), agressions i intents de suïcidi.
Hi ha una distribució bimodal en relació a l'edat i la incidència de traumatisme cranioencèfalic.
20 - 40 anys: relacionat amb accidents de trànsit i major nombre d'afectats
A partir de 60 anys: relacionat amb caigudes i incidència similar entre homes i dones
Infància: relacionat amb caigudes, pot estar relacioant amb maltractament infantil.
Definició
T.C.E: dany al cervell a causa d'una força mecànica externa. Disrupció de la funció normal del
cervell que pot ser causa per un cop sobtat, una lesió penetrant o una sacsejada al cap.
Neurotrauma: dany al sistema nerviós per trauma. Dany adquirit. Distingim el danys a l'encefàl i el
dany a la medul·la espinal.
Podem distingir a grans trets trets tipus de lesions:
Lesió tancada Lesió deprimida

Edema: inflamació. Afectació de l’os però amb meninges
Hemorràgia: vessament de sang. preservades.
Laceració: lesió del teixit cerebral per

Lesió oberta
penetració d’un segment d'ós.
Lesió de l’os i trencament de meninges.
Commoció cerebral: pèrdua breu de
consciència amb recuperació i sense
focalitatneurològica.
Tipus de lesions segons mecanisme: Lesions immediates o primàries:

Commoció cerebral: pèrdua breu de consciència amb recuperació i sense
focalitatneurològica.
Contusió i laceració: lesió tissular, contusió hemorràgica.
Lesió axonaldifusa.
Hemorràgies i hematomes.
Fractures.
Ferides per impacte de bala.
Acceleració - desacceleració
Lesió per impacte: contusió focal cortical i símptomes depenen de l'escorça afectada
Lesió axonal difusa: desconnexió, degeneració walleriana, de-diferenciació i relacionada amb

la major morbiditat i pitjor recuperació
Hemorràgia extra-axial i parenquimatosa: Recordatori anatòmic meninges
Funció de protecció
Duramàter: Espai subdural
Aracnoide: Espai subaracnoidal
Piamàter
Hematoma extradural/epidural: Acumulació de sang entre el crani i la duramàter.

Hematoma subdural: Acumulació de sang entre la duramàter i l’aracnoide.
Hemorràgia subaracnoidea: Acumulació de sang entre l’aracnoide i el cervell. En aquest espai
circula el líquid cefaloraquidi
Hemorràgia intraparenquimatosa: Acumulació de sang dins del cervell.
Lesions secundàries:
Cascada d'esdeveniments com a resultat de la lesió primaria
Hemorràgia intracranial: vessament de sang
Edema cerebral: inflamació
Hernies: expansió del teixit cerebral cap a altres regions.
Isquèmia cerebral: manca d’irrigació sanguínia
Infeccions
Hidrocefàlia: acumulació de líquid als ventricles.
Factors de risc
Esports de risc
Edat
Sexe
Malalties que afecten la movilitat
Consum de drogues i alcohol

Entorn
Riscos laborals
Problemes visuals
Símptomes
Alteracions o pèrdua del nivell de consciència
Síndrome Piramidal
Síndrome Sensitiu
Crisis comicials
Alteracions visuals
Afectació dels parells cranials
Pèrdua de memòria
Cefalea que no millora
Vòmits o nàusees
Diagnòstic
Avaluació clínica inicial:
Vies aèries permeables: posició, desobstrucció
Respiració: tòrax i abdomen (Nivell de O2 i ventilació mecànica si cal)
Circualció: pols, color i tensió arterial
Crani i medul·la: estat de consciència clínica neurològica
Avaluaciño del traumatisme:
Pèrdua de consciència: avaluar el temps de duració de la pèrdua de consciència, relacioant
amb la gravetat
Amnèsia post-traumàtica: relacionat amb la gravetat
Causes i circumstàncies
Cefalees i vòmits: si persisteixen, possible hemorràgia
Exploració neurològica:
Constants vitals
Fractures: otorràgia, rinorrea
Escala Glasgow
Reflex fotomotor: relacionat amb hèrnia cerebral
Movimetns oculars
Sistema motor: força muscular, to i reacció al dolor
Reflexes: cutani plantar, signe Babinski
Signes d'enclavament
Escala Glasgow: avaluació nivell de consciència

S'utilitza als casos de traumatisme cranioencefàlic per avaluar la severitat de la persona.
Resposta ocular Resposta verbal Resposta ocular

1. Sense resposta 1. Sense resposta 1. Sense resposta
2. Dolor 2. Inintengibl·le 2. Extensió
3. Ordre verbal 3. Paraules inapropiades 3. Flexió anormal
4. Espòntania 4. Desorientat en temps i 4. Resposta normal al dolor
espai sense localitzar (retirada i
5. Orientat flexió)
5. Localitza dolor
6. Obeeix ordres verbals
Escala Rancho de los Amigos

I. Sense resposta. Estat de coma o vegetatiu
II. Resposta generalitzada
III. Resposta localitzada
IV. Resposta agitada confusa
V. Resposta no agitada però confusa i inapropiada
VI. Resposta confusa apropiada
VII. Resposta apropiada automàtica
VIII.Resposta apropiada amb propòsit
Prova de neuroimatge diagnòstica: TAc de crani i cervical

Baix risc
Pèrdua breu de consciència amb recuperació total
Escala de Glasgow entre 13 i 15
Exploració neurològica completa que no mostra focalitat neurològica
És possible que hi hagi presència de cefalea
TAC per valorar possible hemorràgia extra-axial o lesions al coll
SI tot està bé: observació per unes hores i alta al domicili
Risc moderat
Pèrdua de consciència recuperada
Cefalea, vòmits
Amnèsia més de 6 hores
Crisis comicials
Edat < 2 anys
Fractura de base
Politraumatisme
Lesió facial greu
Sospita d'abús infantil
Ingrés per tractament i observació
Alt risc
Baix nivell de consciència
Focalitat neurològica
Lesió penetrant
Fractura
Ingrès per tractament
Tractament
Baix risc
Pèrdua breu de consciència amb recuperació total
Escala de Glasgow entre 13 i 15
Exploració neurològica completa que no mostra focalitat neurològica
És possible que hi hagi presència de cefalea
TAC per valorar possible hemorràgia extra-axial o lesions al coll
SI tot està bé: observació per unes hores i alta al domicili
Ingrès si...
Hi ha una lesió que s'observa amb la prova de neuroimatge
Alteracions del nivell de consciència
Amnèsia
Focalitat neurològica
Risc moderat i sever: Ingrès
Mantenir constants vitals
Maneig de la pressió intracranials
Maneig de l'hemorràgia intracranials
Maneig de crisis comicials: fàrmacs antiepilèptics
Cirugia
• Tractament de fractures
• Hemorragia extradural
• Hemorragia subdural i intraparenquimatosa: possible evacuació segons la severitat en
hemorràgies que causin efecte massa, desplaçament de la línia mitja o si hi ha
empitjorament de la clínica
• Cranioectomia si la pressió intracranial no baixa
Persones amb mínima resposta:
Derivació a centres de convalescència tot i que no sempre es disposa dels mitjans per tractar
les necessitats complexes que presenten
Higiene respiratòria
Prevenció d'úlceres per pressió
Els objectius funcionals són limitats
Poden haver-hi complicacions relacionades amb la no mobilitat
Persones amb baix nivell de consciència:

Tractament relacionat amb les complicacions derivades de l'estat de mínima consciència
Possibles infeccions pulmonar
Tractament davant infeccions
Prevenció úlceres per pressió
Manteniment d'una adequada nutrició
Maneid de l'espasticitat
Educació familiar
Persones amb nivell de consciència: Escala Rancho Los Amigos: progrés del III al VII
La persona es troba més alerta
La comunicació millora
Presència de dèficits cognitius severs
Agitació motora
Alteració del cicle de vigília-son
En els centres de rehabilitació aguda la persona ha de rebre fisio, TO, logopèdia i rehabilitació
neuropsicològica
Tractament agut: predominen els dèficits de memòria i les alteracions conductuals
Concepte d'amnèsia post-traumàtica:
Síndrome amnèsic en el que la persona perd la capacitat de recordar els fets anteriors
(amnèsia retrograda) així com l'habilitat de consolidar noves memòries (amnpesia
anterògrada)
Es més que un dèficit de memòria, és un conjunt de símptomes conductuals que sovint
s'acompanyen amb una baixa atenció, percepció del risc i consciència del dèficit i poc control
dels impulsos
Síndrome relacionat amb la severitat de la lesió, el nivell funcional a llarg termini i ús de
recursos assistencials.
Persones amb nivell de consciència: Escala Rancho Los Amigos: nivells VII i VIII
Alta al domicili
Rehabilitació ambulatòria o comunitària
L'etapa inicial al domicili requereix una supervisió de 24 hores, el que té un gran impacte en el
cudador principal i la família

COMA - ALTERACIONS DEL LÍQUID CEFALORAQUIDI

Coma
Generalitats
No és una malaltia, és el reflex d’un procés patològic subjacent.
Definició: pèrdua de consciència.
És el resultat de la disfunció difusa bilateral dels hemisferis cerebrals o del sistema
reticular ascendent del tronc de l’encèfal (mesencèfal i protuberància) o una combinació de
les dues.
L’objectiu de l’exploració neurològica de la persona que es troba en coma és determinar la
presència, localització i naturalesa del procés subjacent responsable de l’alteració del nivell
de consciència.
Les patologies metabòliques i sistèmiques provoquen alteracions de la consciència sense
altra focalitat neurològica.
Un terapeuta ocupacional aborda la seva desconnexió de les ocupacions, ja que, es troben desconectades
de les seves necessitats o activitats.
Nivell de consciència: RECORDATORI

Consciència: Capacitat de percebre i conèixer el contingut mental i l’entorn i descriure aquests a
altres.
Diferents nivells/estats de consciència:
Vigília: estat d’alerta caracteritzat pel coneixement permanent d’un mateix i l’entorn.
Letargia: estat de somnolència però la persona respon a estímuls.
Obnubilació: nivell de consciència reduït, la persona respon a alguns estímuls però amb més
lentitud, fatiga o dificultat de concentració.
Estupor: baix nivell de consciència, la persona només respon a estímuls dolorosos.
Comatós: pèrdua de consciència.
Subtipus d'estas de coma

Coma lleuger: respostes reflexes, primitives o desorganitzades a estímuls dolorosos.
Coma profund: cap resposta davant d'estímuls dolorosos
Locked-in syndrome: la cognició i la consciència estan preservats però no pot actuar de cara als altres, no
respon a estímuls però funciona el cervell.
La persona sembla estar en coma però les funcions superiors estan intacte.
Relacionat amb infart a la protuberància
Els tractes corticobulbar i corticoespinal s'afecten, el que resulta en una paràlisi del moviment
i dels parells carnials baixos.
La persona no pot parlar, respirar o moure's, però el nivell de consciència està alerta i
preservat
La persona pot parpellejar i fer moviments oculars verticals
No és un coma total, però s'engloba dins d'aquest
Estat vegetatiu
Persona sembla estar desperta però no pot mantenir funcions superiors
Hi ha estat d'alerta però no de consciència
No compren llenguatge, no hi ha respostes als estímuls visuals o auditius
El cicle son-vigilia pot retornar però no l'activitat de les funcions superiors.
Hi han uns protocols per la desconnexió de la persona, després de pronòstics i proves. Limit entre bioètica i
les nostres decisions.
Estat de mínima consciència
Alteració greu del nivell de consciència però algun signe d'atenció a l'entorn
Algunes conductes deliberades: seguir ordres simples, verbalització mínima.
Localització: formació reticular al tronc de l'encefal és el nucli regulador de l'estat d'alerta

És el resultat de la disfunció difusa bilateral dels hemisferis cerebrals o del sistema reticular
ascendent del tronc de l’encèfal (mesencèfal i protuberància) o una combinació de les dues.
Causes: coma seundari a dany primari o malalties
Infeccions: meningitis, encefalitis viral o abcessos
Tumor: primari o metastasis
Infart cerebral: que afecten al tronc de l'encefàl
Hemorràgia cerebrals: subaracnoïdal o intracerebral
Hidrocefàlia
TCE: contusió, hematoma subdural o hematoma intracerebral
Crisis comicials: generalitzades o focalitzades
Causes: coma secundari a malalties metabòliques i sistèmiques
Sense altre focalitat neurològica
Substàncies exògene: sedants, hipròtics, antidepressius, alcohol, metalls pesats.
Substàncies endògenes: coma hepàtic, coma urèmic, endocrí...
Hipòxia: malalties pulmonars, cardíaques, intoxicació respiratória...
Hipoglucèmia
Dèficit titamina
Desequilibri electrolític
Desregulació temperatura: hipotèrmia, hipertèrima
Escala de Glasgow: Avaluación del nivell de consciència

Resposta ocular Resposta verbal Resposta motora
4. Espontània 5. Orientat 6. Obeeix ordres verbals
3.Ordre verbal 4. Desorientat en temps 5. Localitza el dolor
2. Dolor i espai 4. Resposta normal al dolor sense i
1. Sense respota 3. Pareules inapropiades localitzar (retirada i flexió)
2. Inintel·ligible 3. Flexió anormal
1. Sense respota 2. Extensió
1. No hi ha resposta
Exploració: respiració, moviment ocular, pupil·les, moviments extremitats

Casos severs: estat vegetatiu, encefalopatia severa, mort cerebrla
El prónostic de supervivència i la recuperació depen de l'etiologia del coma, la gravetat i duració
de la lesió o procés subjacent i el curs clínic de la persona +.

Hipertensió cranial
Alteracions del líquid cefaloraquidi
Hipertensió intracranial
Els elements involucrats en la pressió són el teixit cerebral, el líquid cefaloraquidi i els sistema
circulatori.
Factors que produeixen una descompensació:
• LCF: Hidrocefàlia
• Volum sanguini: hemorràgia
necessitem vessament de sang
• Volum teixit: tumors, edema,
infeccions. necessitem massa
que creixi
El cervell té mecanismes per
mantenir el fluxesanguini constant.
Triada de símptomes: cefalea,
vòmits i edema de papil·la.
Disminució progressiva del nivell
de consciència.
Hidrocefàlia:augment del volum del líquid cefaloraquidi.

Pot haver dilatació dels ventricles que causa pressió en el teixit cerebral.
Causes: lesió que comprimeix o problemes en la reabsorció.
Símptomes:
Hipertensió cranial: cefalea, vòmits, nàusees, alteració del nivell de consciència..
Símptomes focals neurològics: sd. Piramidal.
Tractament: es pot fer drenatge amb vàlvula.
ASPECTES NEUROLÒGICS DEL CÀNCER

Epidemiologia
Els tumors primaris del sistema nerviós central tenen una incidència de 21.4 casos per
100.000 habitants.
La incidència total dels tumors cerebrals és més gran en pacients majors de 85 anys (81.16
per 100.000 habitants) i menor en nens de 0 a 14 anys (5.26 per 100.000 hbaitants)
La major part del tumos són beningnes
La major part del tumors malignes són diagnosticats en homes i la major par del tumors
benignes en dones.
Definició
Tumor: alteració del teixit que es caracteritza per un creixement anormal i excessiu.
Benigne: també dona simptomes, comprimeix altres parts i espais.
No creix de forma desproporcionada ni agresiva
No envaeix teixits adjecents
No fa metàstasi a altres teixits o òrgans distants
Malignes:
Pot enviar i danyar altres teixits i
òrgans porpers
Les cèl·lules poden entrar al sistema
limfàtics o al flux sanguini i provocat
metàstasi.
Lesions primàries: tumors que afecten
cèl·lules del sistema nerviòs
Lesions secundàries: els tumor s'originen
en una altra part del cos.
Tumors primaris 85-90%: el tumors primaris

del sistema nerviós centras es categoritzen
segons el tipus de cèl·lula afectada.
Cèl·lules Glials: gliomes, tots són malignes però hi han graus de malignitat. 50% (astrocitoma,
oligoendrogliom, ependimoma) tots són malignes, pero amb diferents malignitats
Cèl·lules aracnoides: meningioma
Neurines: medul·loblastoma
Glàndila pineal: pineocitoma, pineoblastoma
Cèl·lules de Schwann: schwannoma o neurinoma
Hipòfisi: adenoma de la hipòfisi
Metàstasi: origen del tumor primari a una altre part del cos
Cèl·lules Glials: glicoma

Astrocitoma
Cèl·lula Astròcits
Diferents grus segons les cracterístiques histològiques, agresivitat i supervivència:
Astrocitoma de baix grau: grau I (menys malignat)
Astrocitoma difús: grau II
Astrocitoma anplàstic: grau III
Glioblastoma multiforme: grau IV (simptomes que es presenten de forma ràpida = maligne)
Els símptimes depenen de la localització, patologia i edat de la persona.
Cefàlea, crisiscomicials, dèficits focals i canvis en la conducta i humor.
Oligodendroglioma
Cèl·lula Oligodendròcits
Normalment té un creixement lent, sol considerar-se de baix grau.

Es poden produir calcificacions.
Els símptomes poder aparèixer de forma sobtada per una hemorràgia ocasionada pel tumor.
Existeix una forma de presentació cimbinada amb l'anterior: oligoastrocitoma
Ependimoma
Cèl·lula Ependimàries
Sol presentar-se durant la infància a la fosa posterior
Símptomes: augment de la pressió intracranial, cefàlea, nausees i vòmits
Cèl·lules aracnoides
Meningioma
Cèl·lula Meninges
Es triga molt en fer un diagnòstic: Quanes diagnostica el tumor ja és gran.

Es presenta en edats més avançades.
Més freqüent en dones.
Pot provocar:Hipertensió cranial
• Crisiscomicials
• Cefàlea
• Símptomes de parellscranials
• Dèficits relacionats amb lacompressió d'estructures.
Benigne tot i que hi ha variacions freqüents agressives.
Cèl·lules de Schwann
Schwannoma o Neurinoma
Cèl·lula Schwann als nervis
Es sol presentar al nervi acústis.

Benigne
Hipòfis
Adenoma hipòfisi
Cèl·lula Hipòfisis
Es veu altera la producció de diferents hormones.

Els símptomes inclouen cefàlesa, alteracions visuals i gigantisme entre d'altres.
Metàstasi: l'origen prové d'un tumor primari. Poden presentar-se com a lesions úniques o
múltiples.
Pot haver-hi sagnat i edema.
Factors de risc
Exposició a la radiació: les persones que han estat exposades a la "radiació ionitzant" tenen un
major rics
Antecendents familiars de tumors cerebrals: un petit percentatge de tumor cerebrals es produeixen
en persones amb atencedetns familiars de tumors cerebrals o de síndromes genètics que
augmenten el risc de patir aquests tumors.
Símptomes
Focalitat neurològica: segons la localització del tumor, es manifesten un altres símptomes:
Lòbul frontal: símptomes motors
Lòbul parietal: símptomes sensitius
Lòbul temporal: epilèpsia
Lòbul occipital: símptomes visuals
Altres símptomes: bradipsíquia (lentitud del pensament), cefàlea, vòmits, nàusees, crisis comicials i
es presenten a causa de canvis vascular, hidrocefàlia o per l'edema que provoca el tumor.
Hipertensió cranial: cefalea, vòmits, nàusees, edema i coma
Diagnòstic
Avaluació clínica
Focalitat neurològica: segons localització del tumor, es manifesten un o altres símptomes.
Lòbul frontal: símptomes motors
Lòbul parietal: símptomes sensitius
Lòbul temporal: epilèpsia
Lòbul occipital: símptomes visuals
Altres símptomes: bradipsíquia (lentitud del pensament), cefàlea, vòmits, nàusees, crisis comicials i
es presenten a causa de canvis vascular, hidrocefàlia o per l'edema que provoca el tumor.
Proves neurimatge
Tomografia Axial computada (TAC): amb o sense contrast
Ressonància magnètica: amb o sense contrast
• Funcional en casos de cirugia
Tomografia per emissió positrons (PET)
Biopsia
Tractament
Objectius: curatiu, millorar dèficits neurològics, millorar la qualitat de vida, evitar la mort
Farmacològic: comú tots els tumors per tal de millorar la clínica
Reduir l'edema (corticoides)
reduir la pressió intracranial
Reduir o evitar crisis comicials
Radio i quimioteràpia:
Radio: radiació per eliminar les cèl·lules tumorals
Quimio: substàncies químiques per eliminar les tumorals
Qurúrgic
En funció de: tipus de tumor, localització, estat general de la persona
S'avalua el risc-benefici
Pot deixar seqüeles importants
MALALTIA DE PARKINSON
Epidemiologia
Segona malaltia neurodegenerativa més prevalent.
La incidència és d'entre 8 i 18 casos per 100.000 habitants.
Presenta en persones gran (+60), hi ha diganòstics en persones joves
Definició
Malaltia degenerativa del sistema nervió central que afecta principalment al sistema motor (sempre
s'ha de pensar en el moviment).Progrssiva i caracteritzada per una pèrdua de neurones a la
substància nigra. Substància nigra: mort d'algunes neurones dopaminérgiques que es troben als ganglis
basals.
S'administra levodopa per generar dopamina
Malaltia Parkinson: parkinson idiopàtic
Síndrome parkinsonià: hipocinèsia i rigidesa amb o sense tremolor. Síndorme que es pot
manifestar en altre malalties. No es el Parkinson, és un síndrome que presenta alguna manifestació de la
malaltia, però no la tenen.
Factors de risc
Exposició a pesticides: les persones que han estat exposades a pesticides tenen un major risc
Factors genètics: petit percentatge de les persones amb diagnòstic de Parkinson tenen
antecedents familiars de la malaltia
S'han descobert diferents mutacions genètiques que estarien implicades en la manifestació
de la malaltia
*S'ha descobert que el tabac podria ser un factor protector de la malaltia de Parkinson.
Fisiopatologia
Escorça motora - comunica - ganglis basals

Els ganlgis basals són els encarregats de
seleccionar i decidir quin és el millor
moviment, el més efectiu i econòmic, el que
menys desgast té. Llavors l'escorça motora
ho envia a la mèdul·la
Durant la malaltia es degenera (mort) la

substància nigra col·locada al mesencèfal
(generació dopamina - neurotransmisor) per
tant no poden seleccionar el moviment.
És degeneren perquè en el seu interior

s'acumulen proteïnes que s'agrupen i
generen mega estructures que alteren el
funcionament de la cèl·lula.
També hi ha mort del astrocits i augment de
la microglia.
La sang mai està en contacte directe amb les neurones, entra (a dopamina) a través dels astròcits. Per tant,
la mort d'astròcits fa que no hi hagi neurotransmisor per passar la informació
Mort de les neurones dopaminèrgiquesa la substància nigra.

La substància nigraes localitza al mesencèfal.
Les neurones de la susbtàncianigrasegreguen dopamina.
També hi ha presència de cossos de Lewy (proteïnes mal plegades)
Mort dels astròcits.
Augment del nombre de microglia (basurero del cerebro que se come las neuronas muertas)
Símptomes
Símptomes motors:
Bradicinèsia: lentitud del moviment
Alteració de la planificació motora
És presenta tant en la iniciació del moviment
com durant d'aquest
Manca moviments espontanis
Marxa: disminució dels moviments dels
braços al caminar, petites pases sense
aixecar peus.
I al menys un dels següents:
Tremolor
En repós
Als estadi inicials afecta només a una de les
mans
Desapareix durant el moment voluntari
Rigidesa
Augment del to muscular
Pot manifestar-se amb dolor
En forma de roda dentada, es venç poc a poc
Contribueix a una postura anòmala, el cos tira endavant i el centre de gravetat es deplaça
Inestabilitat postural
Alteració de l'equilibri
Risc de caigudes
Risc de fractures
Sol apareixer més tard que els altres símptomes
El símptomes motors apareixen de forma lenta i porgressiva.
Amb el temps poden aparèixer
Discinèsis: movimetns anòmals i involuntaris
Movimetns coreics
Distonies: contraccions musculars
A mesura que avança la malaltia (alguns símptomes explicat acontinuació és poden presentar al
principi) poden aparèixer símptomes no motors:
Símptomes neuropsiquiàtrics:
Cognitius
Alteració de les funcions executives: problemes en la panificació, flexibilitat cognitiva o
memòria de treball
Alteració velocitat de porcessament
Dificultat en el processament visuoespaial
De l'estat d'ànim
Depressió, apatia i ansietat
Conductuals
Dificultat per controlar impulsos (poden estar associats a medicaicó)
Del pensament
Al·lucinacions: que algú passa o està al costat
Idea pranoide
Altres símptomes
Trastorn de la son: insomni i somnolència diürna
Alteracions del sistema nerviós autónom
Hipertensió ortostàtica: mareig al aixecar-se
Hiperhidrosi
Incontinència urinària
Funció sexual alterada
Problemes digestius: constipació crònica
Els símptomes motors, neuropsiquiàtrics i altres símptomes que es manifesten en la persona amb
diagnòstic de malaltia Parkinson tenen un gran impacte en l'autonomia de la persona, afectant
negativament la seva qualitat de vida i participació en la comunitat.
Diagnòstic
Com la manifestació dels símptomes cursa de froma porgressiva, sovint es necessita de un
seguiment per confirma el diagnòstic de malaltia Parkinson
Història clínica: segons la localització del tumor, es manifesten un o altres simptomes.
Examen neurològic: símptomes són bradipsíquia, cefalea, vòmits i nàusees o crisis comicials i es
presenten a causa de canvis vasculars, hidrocefàlia, o l'edema.
Escala de Hoehn i Yahr
Proves de neuroimatge: per descartar altre patologies
Tomografia Axial Computada (TAC): normal
Resonància magnpetica: recerca - imatge de disfusió
Tomografia per emissió de positrons (PET): activitat dopaminèrgica altera
Autopsia: corretns mes puristes no confierm el diagnòstic fins que el individu esta mort, de normal
no és important.
Parkinson idopàtic:
Inici asimètric + tremolor repòs
Trastorn de la marxa i inestabilitat tardà
Signes autonòmics tardans
Resposta a L-DOPA
Parkinson plus:
Inici bilateral
Trastorn de la marxa precoç, inestabilitat, rigidesa axial o simètrica
Signes autonòmics precoós
Manca de resposta a L-DOPA > Parkinson plus
la diferència es troba en l'inici, un es bilateral i l'altre asimètric, vol dir que el tremolor sera a llocs diferents.
Tractament
Farmacològic: LEVODOPA
La dopamina no creua la barrera hematoencefàlica
S'administra en precursor de la dopamina
Disminueix temporalment els símptomes motors
Efectes secundaris

S'administra amb inhibidors: gran part de la levodopa no passa la barrera hematoencefàlica i

s'ha de destruir per reduir els efectes secundaris
Cicles fluctuants: "on i off"
També és poden administrar altres fàrmacs relacionats amb la síntesi i degradació de la dopamina
(inhibidors COMT, agonistes dopaminèrgics)
Quirúrgic:
Quan el tractament farmacologic no és efectiu en persones amb diagnòstic de Parkinson avançat
Estimulació cerebral profona: implantació de un neuroestimuldor al tàlem, el globus pàl·lid, o
el nucli subtalàmic
Pal·lidotomia: destrucció de globus pàl·lid (menys comú)
Rehabilitador: exercici físic, fisioterapia o teràpia ocupacional
ALTRES TRASTORNS DEL MOVIMENT
Trastorns del moviment hipercinèsics

Moviments involuntaris estranys, visibles i anormals. Presents en moltes malalties: distonies,
tremolor, corea, tics, mioclònies i estereotípies.
Distonies: contracció muscular sostinguda involuntària que produeix girs, torsions i postures
anormals.
• Produeix moviments repetitius i estereotipats.
• Causa dolor i pot afectar a un múscul o a més d'un.
• Empitjoren amb l'ansietat, emocions intenses i fatigues.
• Tipus: focal o generalitzada
• Distonia primària, síndormes distònics
• Distonia secundària a causes exògenes, associada a malalites hereditàries i degeneratives
• causes variades: GGBB, alt. Circuits
Tremolor: moviment involuntari rítimic oscil·lant
• Apareis en repòs o durant el moviment voluntari
• Recordatori del què s'ha vis a la malaltia Parkinson
• Tremolor essencial
Corea: moviments excessius i espontanis que són irregulars en el temps i no repetitius
• Involucren diferents parts de cos: ball
Tics: moviments ràpids, curts, repetitius u estereotipats que involucren un o diferents grups
musculars
• Poden ser simples o complexes, associats a la urgència premonitòria i poden ser suprimits
Mioclònies: moviments involuntaris ràpids, de tipus "shock" o convulsiu, arrítimics i sonvint
repetitius
Esteriotípies: moviments amb patró i repetitius que es realitzen de la mateixa forma
Malaltia de Huntington
Malaltia neurodegenerativa hereditària
Genètica: mutació, possibilitat de test, consell genètic
Prevalença: 5-10 persones per cada 100.000 habitants
Incidència: 1-4 casos per cada 1.000.000 habitants
Triada de símptomes: motors, psiquiàtrics i cognitius
Moviments coreics, depressió o apatia, alteracions cognitives
ESCLEROSI MÚLTIPLE
Epidemiologia
Malaltia immunològica que afecta el sistema nerviós més freqüent
La prevalença el 2015 era de 2,3 milions de persones afectades
Principalment es presenta en persones d'entre 20 i 50 anys
Freqüent en dones
Definició: malaltia neurològica desmielinitzant que afecta la mielina del les neurones del sistema
nerviós central i perifèric
El danys de la mielina altera la comunicació dels sistemes neurals, resultant en signes i símptomes motors,
sensitius i cognitius.
Factors de risc
Causa desoneguda tot i haver-hi diferents teories que intenten explicar per què apreix la malaltia.
Factors estudiats: geogràfics, genètics i antecedents d'infecció vírica
Geogràfics
Més freqüent en persones que viuen allunyades de l'equador
- Comú en països nórdics (baixa exposició solar i la producció de vitamina D)
La migració i la barrera de 15 anys: si l'individu migra després dels 15 manté el risc del
país d'origen. En canvi, si migra abans adquereix el risc del país d'acollida
Segons grup ètnic: menys risc (lapònia, indígens d'Amèrica, Nova Zelanda, Canadà,
Alaska i Groenlàndia) i més rics (Ceradanya, Sicilia, Palestina)
Genètics: no és una malaltia hereditaria (variacions genètiques que augmenten risc)
Antecedents d'infecció vírica
Exposició a agents infecciosos els primers anys de vida podria tenir un efecte protector. La
malaltia apareixeria en persones que s’exposen a aquests agents més tard.
Exposició a agents infecciosos que són més freqüents és unes zones que en altres. Hi ha
una infecció sense símptomes i en alguns casos, després de molts anys, hi ha
desmielinització.
V. herpes.
Fisiopatologia
L'esclerosi múltiple és una malaltia autoinmune on el sistema de la persona ataca el sistema
nerviós.
• Destrucció mielina
• Lesions en el sistema nerviós central: plaques

Afecten la substància blanca del sistema nerviós
central.
Les regions que es solen afectar són el tracte òptic,
tronc de l’encèfal, els ganglis basals, la medul·la
espinal i la substància blanca
periventricular(propera als ventricles laterals).
Es perden oligodendròcits(cèl·lules glials) que
s’encarreguen de crear i mantenir la mielina dels
axons neuronals.

• Inflamació
T-cells (tipus de limfòcit) entra al sistema nerviós central per disrupcions de la barrera
hematoencefàlica(possiblement es torna permeable a causa d’una infecció vírica o bacteriana).
Les T-cells reconeixen la mielina com a estranya i l’ataquen.
S’inicia un procés inflamatori que activa altres cèl·lules immunes així com citocines i anticossos.
La inflamació pot reduir la transmissió sinàptica de neurones ‘sanes’ o poden provocar que un axó
afectat es trenqui definitivament.
Curs de la malaltia:
Fenotips de la malaltia: tipus d'esclerosi múltiple segons els patrons de progressió de la malaltia
Síndrome clínic aïllat: únic brot que es manifesta amb símptomes i que sembla ser a causa
de desmielinització
• La persona no cpmpleix tots els criteris diagnòstics de l'esclerosi múltiple
• Entre el 30 - 70% de les persones que desenvolupen esclerosi múltiple
Esclerosi múltiple remitent: la malaltia és manifesta a brots.
• Apareixen els símptomes durant uns dies i després desapareixen (remissió)
• Al cap d'un temps hi ha un nou brot que pot manifestar-se amb símptomes diferents
• 80 - 90% dels casos
Esclerosi múltiple progressiva primária
• 10-20% dels casos.
• Hi ha lesió axonala les neurones.
• Els símptomes no desapareixen.
• Els dèficits progressen i rarament hi ha millora.
• És un fenotip que es manifesta en persones més grans (40-50 anys)

Esclerosi múltiple progrssiva secundària
• Al voltant del 65% de les persones amb diagnòstic d’esclerosi múltiple de tipus remitent
desenvoluparan esclerosi múltiple progressiva secundària.
• Amb el temps (anys), després d’un brot la funció neurològica no es recupera del tot i
queden seqüeles de forma permanent.
Símptomes
El dany a la mielina altera la comunicació dels sistemes neurals, resultant en signes i

símptomes motors, sensitius i
cognitius.
Els símptomes depenen de les

vies afectades.
Símptomes motors: sobretot afecten a
l'EEII:
Síndrome piramidal
• Parèsia/paraplegia
• Augment del to muscular
• Espasticitat
• Augment dels reflexes
osteotendinosos
• Signe de Babinski
Síndrome cerebel·lós
• Atàxia
• Astàsia/abàsia
• Dismetria
• Romberg negatiu
Símptomes sensitius: sobretot afecte a l'extremitat inferior:
Hipoestèsia/anestèsia
Alteració de la sensibilitat profunda
Alteració de l’artrocinèsia
Dolor agut i crònic
Dolor articular
Dèficits visuals per afectació de les vies visuals
Símptomes autonòmis / vegetatius
Alteració dels esfínters
• Urinari: imperiocitat, incontinència
• Fecal: incontinència
• Constipació crònica
• Alteracions sexuals
Símptomes cognitius: deteriorament cognitiu
Problemes psicològics: la persona pot presentar ansietat i depressió però de forma reactiva.
Aquest trastorns no són símptomes de la malaltia sinó que són una conseqüència a la situació de
deteriorament cognitiu funcional provocat per la malaltia.
Diagnòstic
Història clínica:
La malaltia es pot diagnosticar a partir de les dades clíniques de diferents episodis separats de
símptomes neurològics característics de la malaltia.
Si es tracta del primer brot, es necessiten proves de neuroimatge, anàlisi del líquid cefalorraquidii/
o potencials evocats per confirmar el diagnòstic.
Proves de neuroimatge: ressonància amgnètica (plaques i arees de desmielinització)
Anàlisi del líquid cefalorraquidi: punció lumbar: marcadors d'inflamació
Potencials evocats: potencials visuals, auditius i somatosensorials: la resposta a estímuls és més
lenta (requereis de + temps per arribar al SNC)
Tractament
No hi ha tractament curatiu.
L'objectiu del tractament és recuperar la funció, prevenir nous brots
Farmacològic
Rehabilitador
DEMÈNCIES
Epidemiologia
Al 2015, 46.8 milions de persones tenien diagnòstic de demència al món
La incidència és de 9.9 milions de nous casos al món cada any
S'estima que el nombre de personaes amb diagnòstic de demència augmentarà en el futur
per l'augment de l'esperança de vida i l'envelliment de la població.
La demència afecta a les persones grans i la seva incidència augmenta amb l'edat
La malaltia d'Alzheimer afecta és la dempencia més freqüent (50-75%)
La demència suposa un gran impacte en la persona que la pateix així com en les persones
del seu entorn
És un dels principals problemes de salut per l'impacte econòmic i social en la nostre societat
Definició
La demència és un terme ‘paraigües’ que descriu un conjunt de símptomes que causen l’alteració
del funcionament cerebral i que interfereixen amb l’habilitat de funcionar i realitzar activitats de la
vida diària.
Malaltia neurodegenerativa que es caracteritza pel declivi progressiu de les funcions
cognitives.
Trastorn mental orgànic adquirit caracteritzat per la pèrdua de capacitats intel·lectuals de
suficient severitat per interferir en un funcionament social o ocupacional. La disfunció és
polifacètica i implica la memòria, comportament, personalitat, judici, atenció, relacions
espacials, llenguatge, pensament abstracte i altres funcions executives. El declivi intel·lectual
sol ser progressiu
Malaltia d'Alzheimer: malaltia degenerativadel cervell caracteritzada per l’inici insidiós de

demència. Els símptomes inclouen el deteriorament de la memòria, el judici, la capacitat d’atenció
i la resolució de problemes. Aquests són seguits d’apràxies severes i una pèrdua global de les
funcions cognitives.
La malaltia es manifesta principalment a partir dels 60 anys, i està marcada patològicament
per una atrofia cortical severa, la presència de plaques senils i degeneració neurofibrilar.
Deteriorament cognitiu lent: dèficits que no són severs i que no afecten el funcionament diari.
Factors de risc
Els investigadors han identificat diversos factors de risc que afecten la probabilitat de
desenvolupar un o més tipus de demència. Alguns d’aquests factors són modificables, mentre que
d’altres no.
Edat: el risc de patir Alzheimer, demència vascular i diverses altres demències augmenta
significativament a mesura que avança l'edat.
Genètica / història familiar: diversos gens que augmenten el risc de desenvolupar Alzheimer.
Moltes persones que tenen familiars amb la malaltia d’Alzheimer no desenvolupen mai la
malaltia i moltes sense antecedents familiars de la malaltia la pateixen.
Síndrome de Down: Moltes persones amb diagnòstic de síndrome de Down mostren signes
neurològics i de comportament de la malaltia d’Alzheimer quan arriben a l’edat mitjana.
Fumar i consum d’alcohol: fumar i beure alcohol augmenta significativament el risc de
demència. Les persones que fumen tenen un risc més elevat d’aterosclerosi i altres tipus de
malalties vasculars, que poden ser les causes subjacents a l’augment del risc de demència.
Alguns factors com l’aterosclerosi, el colesterol, la diabetis incrementen el risc de patir
demència.
Deteriorament cognitiu lleu: les persones amb aquesta malaltia tenen un risc significativament
augmentat de demència en comparació amb la resta de la població.
Teories sobre estils de vida saludables: reserva cognitiva, exercici físic i activitat cognitica. Un
estudi recent apunta que els següents factors poder ser protectors: educació, tractament de la
pressió alta, prevenció obsitat, prevenció pèrdua auditiva, tractament de la depressió, ser actiu,
prevenció diabetis, no fumar, prevenció de l'aïllament social. Les persones que entrenen la ment,
tenen aquestes facultats més desenvolupades. Poden arribar a "prevenir" la demència.
La interacció social i la estimulació potencien el treball específic de les funcions cognitives
Símptomes
Els símptomes difereixen segons el tipus de demència així com segons l'estadi de la demència
Pèrdua de memòria
Dèficits visuo-espaials
Alteracions del llenguatge
Dificultats en la resolució de problemes
Símptomes psicològics i alteracions conductuals:
Depressió
Ansietat
Agitació
Irritabilitat
Apatia
Desinhibició
Al·lucinacions
Canvis en els patrons de son
Canvis en l'apetit
Tipus de demència
Estadi inicial:
Els simptomes comencen a interferir amb les activitats més complexes de la vida diària (AIVD,
de la llar o laborals)
Els símptomes solen ser problemes de memòria, en trobar certes paraules (anomia), alteració
de les funcions executives (planificació, organització...) i desorientació en espais coneguts.
Els símptomes cognitius es poden acompanyar de canvis en la personalitat, irritabilitat i
aïllament social
Hi ha moltissima negació, ja que, són conscients de com aquesta acaba. El no estar envoltat de gent, es
sinónim de que la gent no jutgi el que hem passa.
NO hem d'assenyalar errors.
Estadi moderat:
Els símptomes empitjoren i aguditzen
Hi ha dèficits importatns de memòria, sobretot en recordar nove informació així com en les
funcions executives
També hi ha dificultats en el llenguatge i alteracions conductuals
La persona requereix de supervisió i d'ajuda per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària
Estadi avançat o sever:
La persona requereix assistècnia i supervisió 24 hores
Greus dèficits de memòria, desorientació i davallada física
Dificultats en menjar i caminar
Incapacitat per reconèixer persones conegudes
Incontinència
Tipus:
Malaltia d'Alzheimer: 50 - 70%
Dempencia vascular: 20 - 30 %
Demència de cossos de Lewy: 10 - 25 %
Demència frontotemporal: 10 - 15 % malaltia de Pick
Demència subcortical: malaltia de Huntington, Paràlisi Supranuclear Progressiva
Síndrome d'atròfia cortical: Afàsia primària
Demència metabòlica tòxica: hipertiroïdisme crònic o deficiència B12
Malaltia d'Alzheimer
• Tipus de demència més freqüent

• S’afecta l’hipocamp
• Els lòbuls temporalsi parietals presenten atròfia
• La persona viu entre 6 i 8 anys després del diagnòstic tot i que
Trets característics hi ha excepcions.
• Forma familiar: autosòmica dominant i apareix en edats no tan
avançades.
Dèficits cognitius múltiples que són continus i progressius

• Pèrdua de la memòria
• Problemes en trobar la paraula (anomia)
Símptomes • Alteracions en el processament visuoespaial(agnòsia)
• Apràxia
• Alteració de les funcions executives
• Problemes en el raonament i judici
*Els dèficits cognitius no es deuen a altres malalties neurològiques
ni són secundaris a un trastorn psiquiàtric greu.
Demència vascular
Trets característics • Segons tipus de demència més freqüent

• Causada per lesios vascular petites (irrigació cerebral
Símptomes Similars als de la malaltia d'Alzheimer
Demència de cossos de Lewy
Trets característics • Els dipòsits de proteïna s'anomenen cossos de Lewy

• Tercer tipus de demència més comuna
• Al·lucinacions visuals: veure formes, persones o animals.
• Parkinsonisme: tremolor, rigidesa, inexpressió facial
• Dèficits d’atenció
Símptomes • Pèrdua de memòria
• Confusió
• Alteració de les funcions executives (organització, resolució
de problemes, planificació)
• Alteració del sistema nerviós autònom: marejos, caigudes i
problemes intestinals.
Demència frontotemporal
Trets característics • Degeneració del lòbul frontal que pot estendre's al temporal
• Dintre de les demències que tenen un inici temprà, és la
segona més comuna
Principalment alteracions en la personalitat i conductuals:
• Canvis en la personalitat
• Dificultats de llenguatge
Símptomes • Aïllament social
• Apatia
• Alteracionsde les funcions executives
• Baix insight
Trets característics • Demència d'evolució molt ràpida

• Alguns casos amb component hereditari (preoteïna prion)
• Canvis a la personalitat
• Problemes de memòria, judici i pensament
Símptomes • Insomni
• Depressió
• Mioclònies: contraccions muscular involuntàries
Diagnòstic
La sospita de demència normlament sorgeix a partir de les preocupacions de la persona o d'una
persona molt porpera per dificultats que apareixen en dur a terme les activitats de la vida.
Els símptomes poden aparèixer però la persona pot compensar o no els reconeix fins al cap d'un
temps.
Diagnòstic diferencial: cal discriminar el tipus de dempencia per un adequat tractament
Avaluació clinica
Entrevista: per determinar el nivell de funcionament actual i previ
Avalaució neuropsicològica: centrada en la memòria, llenguatge i les funcions executives
Test entandaritzats: Mini-Mental State Examination (MMSE), Montoreal Cognitive Assessment
(MOCA) i Trail Making Test
Escales: es fan servir per fer un seguiment i control de la malaltia GDS
Proves de laboratori
Hipertiroïdisme:
Hipercalcèmia
Hipoglucèmia
Diferència nutricional
Trastorns renals i hepàtics
Infeccions
Diagnòstic diferencial: cal descartar que els símptomes siguin deguts a depressió o deliri.
Depressió: la depressió major pot comportar una disminució general del rendiment cognitiu
Deliri: estat de confusió aguda que apareix de forma sobtada
• Pot ser un signe de demència precoç o bé coexistir amb aquesta
Proves de nueroimatge
TAC i ressonància Magnètica: evidenciar la demència vascualr, tumors, hematomes o
hidocefàlies
PET i SPECT: informació sobre canvis cerebrals a nivells metabòlic i funcional
Tractament
El tractament no és curatiu, està adreát principalment a millorar la qualitat de vida de la persona
Farmacològic:
Fàrmacs per controlar la simptomatologia conductual i psiquiàtrica
En persones amb diagnòstic de malaltia d'Alzheimer, els fàrmasc tenen com a objectiu
augmentar els nivells d'acetilcolina (inhibidors de la colinesterasa)
Psicosocial:
Tractament per a la persona afecta i cuidador
Estimulació de les funcions cognitives
Adaptació de l'entorn per fer-lo més segur i alhora menys confús (sobreestimulació)
Teràpia de reminiscència
Validació de la informació per evitar l'angoixa
Tècnica del ABC: antecedents, behavior, consequences per determinar facgors que porten a
estats d'agitació o confució.
Teràpia musical per l'estat d'ànim
MALALTIES INFECCIOSES, METABÒLIQUES I SISTÈMIQUES I TÒXIQUES AMB AFECTACIÓ

NEUROLÒGICA
Meningitis
Malaltia infecciosa neurològica més freqüent. Caracteritzada per la inflamació de les meninges
(espai subcortical sense invasió del parènquima)
Tipus: bacteriana, vírica, aguda o crónica
Símptomes: cefalea, nàusees o vòmits, Síndrome confusional o disminució del nivell de
consciència, rigidesa i febre.
Diagnòstic
Es tracta d'una emergència mèdica.
Es realitza una punció lumbar. S'estudia la bioquímica del líquid cefaloraquidi i es fa un estudi més
extens per conèixer quins virus o bacteris han provocat la malaltia.
Complicacions: síndorme piramidal, crisis comicials, afectació dels parells cranials, hipertensió
cranial, ictus, shock sèptic, encefalitis
Tractament: antibiòtics (bacterianes) o resposta clínica ràpida
Encefalitis
Malaltia infecciosa que es caracteritza per la inflamació de l'encèfal. Normalment, de causa vírica
Símptomes: lesions focals i difuses de la subtància gris i blanca
Cefalea, febre, alteració del nivell de consciència
Focalitat neurològica i crisis comicials
Diagnòstic
Avaluació clínica i Ressònancia magnètica
Tractament: antivirals o antiinflamatoris (dèpenent de la causa)
Poliomielitis
Malaltia infecciosa que afecta al sistema nerviós.
Causa: virus de la polio (poliovirus)
Símptomes:
Afectació de les vies respiratories
En el 1% del casos: meningitis i Síndrome Piramidal (paràlisi, disminució del to muscular i
atròfia muscular, ROT abolits
Síndrome post-pòlio; 40 - 50 anys
Abscessos
Inflamació del teixit caracteritzada per focus purulent. Al sistema nerviós, generalment al cervell.
causes: bactèries i propagacaió veïna (otitis, sinusitis, inf. pulmonar o cardíques)
Símptomes: focalitat neurològica
Lobul frontal: síndrome piramidal
Lobul parietal: sensitius
Lobul temporal: crisis comicials
Lobul occipital: visuals
Si creix molt: hipertensió cranial, mal de cap, vòmits, maningisme, crisis comicials...
Diagnòstic: avalució clínica o TAC / ressonància
Tractament: antibiòtic
Sida o VIH
Malaltia que pot afectar al sistema nerviós de forma directa o indirecta.
Causa: virus de la immunodeficiència humana
Símptomes:
Demència
Afectació medul·lar
Síndorme Piramidal
Neuropatia
Miopatia
Alteracions nutricionals
Consum d'alcohol
Síndrome de Wernicke: demència, atàxia, paralisi oculomotora, dèficit de vitamina D i tiamina
Síndrome de Korsakoff: dèmencia (alteració memòria recent), confabulacions, dèficit de tiamina
Síndorme cerebel·los: atàxia i alteració de la coordinació
Polioneuropatia: disminució sensibilitat i força
Ceguesa
Alteracions metabòliques
Diabetis: ictus i ponineuropatia
Alteració tiroides: polineuropatia o miopatia
Altres malalties amb afectació del sistema nerviós

Malalties sistèmiques que poden afectar al funcionament del sistema nerviós:
Lupus erimatós sistèmic
Poliartieritis nudosa
Esclerodèrmia
Altres alteracions que poden afectar el funcionament del sistema nerviós.
Alteracions hematològiques
Alteracions renals
Alteracions iatrogèniques
MALALTIES MEDUL·LARS
Consideracions anatòmiques
Puunt de connexió entre el tronc de l'encefàl i la medul·la
Medul·la espinal:
teixit nerviós cílindric
31 segments / 31 parells nervis espinals:
8 cervicals
12 toràciques
5 lumbars
5 sacres
1 coccigieni
Substància gris: en forma "H" o papallona
2 Astes dorsals / posteriors: neurones sensitives
" Astes ventrals / anteriors: neurones motores
Conducte / canal ependimari
Substància blanca: axons agrupats en tractes ascendents
(sensitius) i descendents (motors) o
intersegmentaris axons que venen de
les neurones d'adalt.
Cordó posterior
Cordó anterior
Cordó lateral
Llocs per on passa la substància
blanca:
Fascicle espinotalamic lateral:
sensibilitat termoalgèsica
(temperatura i dolor) via que va
de la medul·la al talem
Fascicle espinotalàmic anterior:
pressió o tacte
Fascicle cordonal posterior:
sensibilitat profunda (propioceptiva: vibratòria i
artrocinètica) saber com està el nostre cos
Fascicle corticoespinal o piramidal latera anterior: moviments
Dermatomes Miotomes

Substància gris: lesions = símptomes focals símptomes que afecten només al lloc concret
Substància blanca: lesions = símptomes a nivell de lesió i sublesionals (per sota la lesió)
símptomes que afecte la lesió i el que queda per sota
Símptomes
Símptomes clau que es presenten en persones amb lesió medul·lar
Dolor
Local: sobre la part de la columan on es localitza la lesió
Dolor radicular
Dolor diferit: apareix més tard
Alteracions motores
Substància gris: lesió local, símptomes neurona motora
inferior (2n moto neurona)
Pàralisi dels músculs locals, hipotonia, areflèxia,
atròfia
Substància blanca: sublesional. Es lesionen les vies,
símptomes neurona motora superior (axo de la primera
alterat per tant s'altera lo de sota)
Paràlisis, hipertonia, hiperreflèxia i signe de Babinski +
clonus
Alteracions sensitives
Parestèsies: sensacions anormals
Signes de Lhermitte: sensació de descàrrega elèctrica
Hipoestèsia o anestesia
Alteració dels reflexes i el to muscular
Hipotonia i areflèxia = lesions locals de la substància grisa
Hipertonia i hiperrèflexia = lesions de les vies, substància blanca
Alteració d'esfínters: S2-S3-S4
Retenció urinaria
Alteració d'esfínters: per sobre d'S2
Inici: retenció urinaria - atonia i areflèxia del múscul
Després: funció automàtica o espàstica (alliberament reflez), hipertonia del múscul i
incontinècnia urinària.
És important determinar:
Nivell de la lesió medul·lar: quin segment s'ha afectat
Regió de la medul·la afectada: quina part de la medul·la s'ha lesionat

Síndromes medul·lars
A. Lesió medul·lar completa
Pèrdua de l'activitat motora i sensitiva per sota de la lesió
Les causes poden ser: traumatisme, tumor i mielitis
Fases de shock medul·lar i segona fase d'alliberament medul·lar
Símptomes:
• Motors: nivell focal - paràlisi dels músculs innervat, hipotonia i areflèxia
• Motors: nivell sublesional - paràlisi (cervical sobre C7 = tetraplegia / dorsal sota C7
= paraplegia / lumbar = paralisi de músculs distals de les extremitats inferiors),
hipertonia i espasticitat, hiperrreflèxia + signe de Babinski.
• Sinsitius: nivell focal - dolor
• Sensitius: nivell sublesional - alteracions de la sensibilitat superficial (anestesia),
alteracions de la sensibilitat profunda
• Alteració d'esfínters
• Alteració sexual
• Alteracions vegetatives
• Per sobre C5: afectació respiratòria
B. Lesió hemimedular
Símptomes:
• Sensitius: nivell focal - dolor
• Sensitius: nivell sublesional - alteracions
de la sensibilitat contralateral (dolor i
temperatura), alteracions de la
sensibilitat profunda (vibratòria i
artrocinètica) ipsilateral.
C. Síndrome cordonal-posterior
Lesió del cordó posterior
La causa més freqüent es l'esclerosi múltiple o altres malalties desmielinitzants.
Altres causes inclouen infeccions o traumatisme
Símptomes:
• Sensitius: alteracions de la sensibilitat profona -
vibràtoria, artrocinèsia.
• Areflèxia
• Marxa atàxica
• Signes de Romberg
Es preserva la sensibilitat a la temperatura i dolor

D. Síndrome de l'asta anterior

Lesió de l'asta anterior de la medul·la espina
Principal cauas: poliomielitis
Símptomes:
• Motors: sobretot es dona a nivell lumbar, símptomes
bilaterals però asimètrics - paràlisi, hipotonia, areflèxia: ROT
abolits
E. Síndrome de l'arteria espinal anterior
Lesió de la part anterior de la medul·la
Principal causa: vascular
Símptomes:
• Motors: paràlisi, hipotonia, areflèxia
• Sensitius: alteració sensibilitat superficial
Es conserva la sensibilitat profunda
F. Síndrome medul·lar central
Més freqüent a nivell cervical
Símptomes:
• Motors: paràlisi, hipotonia, areflèxia, amb el temps:
síndrome piramidal sublesional
• Sensitius: alteració sensibilitat superficial: anestèsia
G. Síndrome de la cua de cavall
Més freqüent al final de la medul·la espinal
Símptomes:
• Motors: paraparèsia o paraplegia, alteració dels ROTs: alguns híper altres abolits
• Sensitius: alteració sensibilitat superficial (anestèsia) i dolor a les extremitats inferiors
• Alteració esfínters
Diagnòstic
Avaluació clínica: funcions motores i sensitives
Neuroimatge: TAC, Ressonància Magnètica
Punció lumbar
Tècniques de neurofisiologia: electromiograma, potencials evocats
Causes
Traumatismes medul·lars
Inflamatòries (mielitis transversa, EM)
Infeccioses (virus, bacteris, fongs, paràsits)
Carència (B12, àcid fòlic)
Mielopatia espondilótica(compressiva)

Tumorals
Vasculars (infarts, MAV, fístules durals)
Siringomièlia
Agents físics (radioteràpia)
PAROXISME
Cefalea
Migranya: dilatació dels vasos. Mal de cap molt intens i incapacitant.
Tipus:
Sense aurea: 80%
Amb aurea: 10%
Simptomes visuals, sensitius i motors
Altres: clúster headache
Neuràlgies: dolor en el territori d'un nervi, més comu a la cara i la boca, més freqüent en dones
Mal de cap secundari
A causa de tumors, hemorràgia o hidrocefàlia
Síndrome vertiginós
Sistema vestibular involucrat
Causa: lesió perifèria o cerebral
Símptomes: pal·lidesa, nàusees, vòmits, alteració de la amrxa, nistagmus o vertigen
Epilèpsia
Descarrega neuronal, brusca i excessiva
80%: adquirida
40%: idiopàtica
Les crisis comicials es presenten en moltes malalties. Les més freqüents
Infància: alteracions metabòliques
Adults joves: traumatisme cranioencefàlic
Adults: tumors
Adults grans (50): ictus
Gent gran: demència
Classificació:
Parcial: focal, duració de minuts, desapareixen ràpidament.
Símptomes: afectació lòbul
Complexes: símptomes grus i alteració brusca de cosnciència
Generalitzada: minuts, gran fatiga després
Alteració o pèrdua de consciència
Crisi tònico-clòniques
Crisis d'absència

SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIA I AFECTACIÓ DE LA SEGONA MOTONEURONA
Afectació parells cranial
Nervi cranial Nom Funció Afectació

I Olfactori Olfacte Anòsomia: pèrdua sentit
olfacte
II Òptic Visió Pèrdua visió, hemianòpsies,
relfex fotomotor
III Motor ocular comú Moviments oculars, Estrabisme divergent, ptosis
responsable de la palpebral, midriasis, dioplia
mida pupil·lar,
moviment de l’ull i
parpella.
IV Patètic Moviments oculars Dioplia
V Trigemin Moviments masticació Hipo/anèstesia facial, dificultat
i sensació facial per mastegar
VI Motor ocular extern Moviments oculars Estrabisme convergent,
dioploa
VII Facial Moviments facials i Pàralisi facial
sensació, gust
VIII Auditiu / Oïda i equilibri Hipoacúdia o sordesa, acúfens
vestibulococlear i vertigen
IX Glossofaringi Moviments faringe i Difàgia
llengua i sensació,
gust
X Vague Cor, vasos sanguinis, Disfonia, funcions vitals
visceres, moviments afectades: mort
de laringe i faringe
XI Accesori espinal Músculs coll Dificultat per elevat espatlles i
cap desviat
XII Hipoglòs Músculs llengua Desviació lingual, atròfia
lingual
Tipus d'estrabisme:
Tipus d'hemianòpsies:
Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA)

Malaltia degenerativa de tipus neuromuscular
Es caracteritza per una disminució gradual i progressiva del funcionament (fins la mort cel·lular) de
les neurones que controlen els moviments voluntaris.
Afecta a la segona motoneurona
Epidemiologia:
Incidència: 2,5 nous casos per 100.000 habitants./ Catalunya: 140 nous casos en total
Prevalença: 5-7 casos per 100.000 habitants./ Catalunya: 350-500 persones en total
Edat d’inici: 40 (formes familiars) -50 anys.
Més freqüents ens homes.
Forma de presentació (depèn de quines son les neurones motores que s'afecten abans)
Espinal: 80% casos
Bulbar: 20% casos
Símptomes: al inici
Espinal: afectació motora d'EE
Bulbar: disàrtria i difàgia, afectació respiratòria
Rampes
Fasciculacions
Símptomes - primera motoneurona: Símptomes - segona motoneurona:

Espasticitat Atròfia muscular
Hiperreflèxia Pèrdua de força
Labilitat emocional Fasciculacions
Important: absència de dèficits sensitius, no alteració d'esfínters ni funció sexuals
Formes clíniques
Diagnòstic: avaluació clínica, electromiograma, SPECT o ressonància magnètica, biòpsia

muscular
Evolució: ràpida en la majoria dels casos (fins necessitar suport respiratori), pronòstic mortal
Tractament: simptomàtic, no curatiu
Síndrome de Guillain - Barré

Trastorn poc freqüent en el qual el sistema immunitari de l'organisme ataca els nervis.
Símptomes:
Els primers símptomes són debilitat i formigueig a les extremitats.
Aquestes sensacions es poden propagar amb rapidesa i produir una paràlisi en tot el cos.
Marxa inestable
Dificultats per moure els ulls o músculs facials
Dolor continu
Tractament: no curatiu, simptomàtic
MALALTIES PEDIÀTRIQUES NEURILÒGIQUES
Consideracions neurologia pediàtrica

A tenir en compte que les malalties següents que hem vist en adults es poden presentar a la
infància:
Traumatisme carniencefàlic
Ictus
Tumors del sistema nerviós
Lesió medul·lar
El danys cerebrals pot ser congènit o adquirit

Congènit:
Lesions Prenatals: infeccions durant l'embaràs, intoxicacions, exposició a radiacions...
Lesions Perinatals: prematuritat, anòxia, sofriment fetal, traumatisme mecànic del part...
LEsions Postnatals: durant el primer mes de vida (malaltia neonatal)
Adquirit: posterior al mes de vida
Períodes crítics durant la infància:

Els períodes crítics es defineixen com el temps durant el qual un comportament donat es
especialment susceptible a les influéncies ambientals específiques i es requereix d'aquestes per
desenvolupar-se amb normalitat.
Durant el període: la falta d'exposició a estímuls es díficl de reparar més endavant
Quan acaba el període: el comportament no es veu afectat per l'experìencia
Hi ha períodes sensibles o crítics que marquen fases de plasticitat augmentada.
Sistemas que requereixen l'adquisició de certa formació i que aquesta es consolidi per tal que el
sistema s'intercomunique amb altres sistemes.
Els períodes crítics, els sistems neurals són més vulnerables a les influencies de l'entorn.
Lesions durant aquests períodes són particuarlament negatives
S'atura el desenvolupament d'un sistema o s'altera el seu curs.
Retard en el desenvolupament del sistema asincronia amb els altres sistemes.
Paràlisi cerebral infantil

Conjunt de tratorns del desenvolupament predominantment motors.
Seqüel
No progressiu
Aparició precoç (etapa madurativa del SNC)
Trastorn motor. Espasticitat en un 80% dels casos
La definició és poc clara i de poca utilitat. En cal una llista seqüencial de referència:
Topografia (localització afectació)
To muscular
Nivell mental
Trastorns associats
Nivell funcional
Etiologia
Epidemiologia: incidència del 2,5 casos per cada 100.000 habitants

Etiologia:
Prenatal (abans del naixement)
Alteracions metabòliques de la mare
Hemòrragia cerebral
Hereditàries
Perinatal (al voltant del naixement)
Hipòxia o anòxia
Prematuritat
Traumàtica
Hemòrragia cerebral

Postnatal (després del naixement)

Trumàtica
Infecció
Vascular
Tumor cerebral
Formes de presentació
Espàstica: 70 - 80% casos Distònica - atestòsica: 10 - 20% Atàxica: 5 - 10% casos
Augment to muscular casos Alteració marxa
Escoliosi Dificultat en la coordinació de Inestabilitat
Contractures moviements
Clonus Moviments amb poc control i
abruptes
Símptomes motors:
Síndrome piramidal: paràlisi/plegia, augment del to muscular amb espasticitat, hiperreflèxia
Moviment anòmals
Corea
Grans moviments voluntaris
Atàxia
Hemiplegia
ES: més afectació, menus ús de la mà, augment to muscular
EI: pataleja menys, Aquil·les espàstic, equí, retard marxa.
Tetraplègia
Pitjo prònostic: més freqüència crisis comicials, pitjor estat mental
Contractures associades i deformitats articulars
Displegia
Afectació prinicpal a EEII
Marxa en triple flexió
Símptomes a nivell mental
Pot haver-hi o no dèficit intel·lectual (50% casos)
Personalitat: condicionda per factors familiars d'afrontament de la malaltia durant els primers
anys de vida.
Símptomes sensorials:
Trastorns auditius (10% casos)
Trastorns visuals (40% casos)
Epilèpsia
Alteracions neuroortopèdiques
Diagnòstic: avalaució clínica, TAC o ressonància magnètica, electroencefalografia, test

d'intel·ligència.

Tractament: fisiotèrapia, TO, logopèfia, farmacològic (control crisis comicials), cirugia per diminuir
contractures, adaptació de l'entorn.
Espina bífida
Malaltia que es caracteritza per una interrupció del tancament del tub neural. La columna vertebral
i la medul·la espinal so s'acaben de formar adequadament.
Causes: genètiques, alteracions nutricionals i ambientals.
Tipus:
Espina bifida oculta: més comuna i lleu
Meningocele
Mielomeningocele: més greu perquè el canal medul·lar està obert i es forma un sac de
membranes i nervis.
Manifestacions clíniques:
Paralisis sensitiva motora: de les arrels i nervis involucrats
Hidrocèfalia: apareix en el 80% dels casos de mielomeningocele
Síndrome alcohòlic Fetal

Afectació derivada de l'exposició al alcohol durant l'embaràs. Provoca dany cerebral i porblemes
en el desenvolupament.
Epidemiologia: s’estima a Europa 1/1000RN. Major incidènciaen alguns països. Tenir-ho en
compte en els casos d’adopcions.
Causes: consum d'alcohol a l'embaràs, l'afectació es diferent del moment de consum, la quantitat i
la freqüència.
Fenotip:
Disminució de la talla.
Microcefalia.
Hipoplasiamaxilar.
Llavi superior fi.
Filtre nasal pla.
Ulls petits (fenedura palpebral petita)
Afectació:
Reducció del volum cerebral al cos callós, cerebel, engruiximent de les àrees corticals,
disminució i desorganització de la substància blanca.
Retard del desenvolupament: pes i talla per sota la normalitat.
Afectació cognitiva: aprenentatge, atenció, llenguatge, percepció visual memòria,

hipercinèsia.
Afectació en les relacions.
Diagnòstics per nivell d’afectació.

Neuro Apunts

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Neuro Apunts

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Disfuncions neurològiques i ocupacionals Patologia Neurològica

EXPLORACIÓ BÀSICA I SEMIOLOGIA CLÍNICA DE LES AFECTACIONS NEUROLÒGIQUES

L'exploració neurològica és fonamental en la pràctica neurològica

Estat mental i cognició

Disfuncions neurològiques i ocupacionals Patologia Neurològica

Estat d'ànim i humor

Disfuncions neurològiques i ocupacionals Patologia Neurològica

Avaluació clínica de la parla:

Disfuncions neurològiques i ocupacionals Patologia Neurològica

Disfuncions neurològiques i ocupacionals Patologia Neurològica

Avalució clínica: observació de la conducta de la persona i el contingut de la informació que dóna

Forma i contingut del pensament

Avalaució clínica: observació de la conducta, contingut del llenguatge i preguntes

Proves estandaritzades per avaluar la funció cognitiva global

Disfuncions neurològiques i ocupacionals Patologia Neurològica

Consideracions especials de l'exploració de les funcions superiors en pediatria

Disfuncions neurològiques i ocupacionals Patologia Neurològica

EXPLORACIÓ BÀSICA I SEMIOLOGIA CLÍNICA DE LES AFECTACIONS MOTORES I

Exploració neurològica de la funicó motora

Forma del múscul

Avaluació clínica: simple inspecció del múscul

Disfuncions neurològiques i ocupacionals Patologia Neurològica

Avaluació clínica: examinació manual del múscul, "aïllant" el múscul d'interès

Disfuncions neurològiques i ocupacionals Patologia Neurològica

Exploració neurològica de la funció sensitiva

Disfuncions neurològiques i ocupacionals Patologia Neurològica

Pèrdua sensitiva disociada: diferències

L'exploració neurològica bàsica de la funció sensitiva és la part més subjectiva de l'examen

Avaluació de: sensibilitat superficial (tacte, temperatura, dolor) i sensibilitat profunda

Disfuncions neurològiques i ocupacionals Patologia Neurològica

Esterognòsia: habilitat de reconèixer objectes a travñes del tacte

Exploració neurològica de la coordinació i la marxa

Consideracions especial de l'exploració neutològica de la funció motora i sensitiva, la

Disfuncions neurològiques i ocupacionals Patologia Neurològica

Localització de la lesió i síndromes neurològics

Segons localització: si la lesió és al tronc de l’encèfal, es manifestarà amb símptomes de la

Disfuncions neurològiques i ocupacionals Patologia Neurològica

Mioclònia: contraccions musculars ràpides involuntàries

Disfuncions neurològiques i ocupacionals Patologia Neurològica

ÚS I UTILITAT DELS MÈTODES DIAGNÒSTICS NEUROLÒGICS

Proves d'imatge vascular

Disfuncions neurològiques i ocupacionals Patologia Neurològica

Disfuncions neurològiques i ocupacionals Patologia Neurològica

Actualment es destinen 45 bilions d’euros a l’atenció de persones afectades per l’ictus a

Disfuncions neurològiques i ocupacionals Patologia Neurològica

Ictus - accident vascular cerebral - A.V.C.

Factors de risc Altres (minor)

Disfuncions neurològiques i ocupacionals Patologia Neurològica

La irrigació del cervell es divideix en la circulació anterior i posterior,

Disfuncions neurològiques i ocupacionals Patologia Neurològica

Arteria cerebral mitja

Disfuncions neurològiques i ocupacionals Patologia Neurològica

Regions del cerebel

L’ictus hemorràgic té un pitjor pronòstic vital:

El 40% de les morts són en les primeres 24h

Causes: efecte massa, augment de la pressió intracranial, resagnat i invasió ventricular.

Classificació anatòmica de l'hemorràgia

Profundes: regions de la capsula interna, nucli estriat i tàlem. Major morbi-mortalitat

Hemorràgia nucli caudat: cefàlea, vòmits, disminució del nivell de consciència

Hemorràgia putamen: hemiparèsia, dèficit sensitiu, hemianòpsia, negligència

Hemorràgia tàlem: dèficits sensitius, alteracions oculomotores

Cerebel·losa: nàusees, vòmits, cefalea, inestabilitat, mareig

Disfuncions neurològiques i ocupacionals Patologia Neurològica