Construcció de dues basses artificials situades a Mas Climent (Madremanya) i al

Gran Teix (Fontanilles).

• MORFOLOGIA DE LA BASSA:
A partir de la morfologia de la bassa s’hauria d’intentar aconseguir una gran
heterogeneïtat.
Hauria de tenir una forma irregular, ja que d’aquesta manera augmentem el perímetre i
aconseguim més superfície de marge, generant més refugis de fauna i nínxols ecològics.
La bassa ha de tenir pendents suaus (menors de 30º), i diferents profunditats per
aconseguir els hàbitats òptims per a totes les espècies de flora. La fondària màxima hauria
de ser d’entre 1,5m i 2m, això provocarà una zona d’anòxia al fons on hi haurà una alta
taxa de descomposició.
També és important tenir ombra a algunes zones de la bassa per regular la temperatura i
generar hàbitat per les espècies esciòfiles.

• IMPERMEABILITZACIÓ:
El millor material per a la impermeabilització de basses naturalitzades és la bentonita
sòdica (argiles), evita pèrdues per infiltració i permet el creixement de les plantes. S’ha
de tenir en compte la procedència i les característiques de l’argila ja que sinó poden
suposar infiltracions degut a que la estanqueïtat no sigui del 100%.
Es recomana col·locar una capa d’argiles de 30 cm de gruix, compactada al 95% de l’assaig
Proctor modificat (norma N.L.T. 108/58 o equivalents).
Hi ha mantes de bentonita sòdica prefabricades però costa adaptar-les a la topografia.
Una altre forma d’impermeabilitzar la bassa és utilitzant geomembranes de olietilè,
HDPE, PVC, EPDM i butílic. En aquest cas es molt important evitar materials punxants,
per fer-ho es recomanable posar una malla volumètrica i una capa de sorra. Si les capes
que es mostres a continuació es fan correctament, no hi ha d’haver perill que les espècies
com el canyís trenquin la geomembrana.
 Imatge 1. Exemple d’impermeabilització d’una bassa amb butílic. Font: Naturalea. Albert Sorolla Edo

• AMBIENTS:
Per tal d’aconseguir la màxima heterogeneïtat necessitem generar diferents espais i
ambients, alguns del quals poden ser:

- Platja de graves.
- Passarel·les flotants.
- Illes flotants amb helòfits (generen hàbitat per a les aus, i ens poden ajudar en el
reciclatge de nutrients).
- Zona més profunda, amb algunes roques grans col·locades al fons.
- Zona de canyissar (aquesta espècies creix amb una profunditat d’entre 0,4m i 0,8m).
En aquest cas es important tenir en compte que el canyís no ens ocupi tota la
superfície de la bassa, per evitar-ho es poden posar algunes barreres físiques. Per
plantar el canyís es proposa col·locar-lo en línies plantat en palla de civada.
- Herbassars, depenent de la conductivitat de l’aigua poden ser herbassars adaptats a
un medi salí.
- Entramat de fusta, és un bon refugi per amfibis i per a la les seves postes.
- Rocalla.
- Diferents comunitats vegetals. Molt important.
 • COMUNITATS VEGETALS:

Exemples de diferents espècies de plantes en relació la fondària:

Zones de la bassa Espècies vegetals

Límit de la làmina - Lliri groc (Iris pseudacorus)
d’aigua. (helòfits) - Balca (Typha sp.)
- Càrex (Carex sp.)
- Jonc (Scirpoides holoschoenus)
- Canyís (Phragmites australis)
- Espargani (Sparganium erectum)
- Escirp de marjals (Eleocharis palustres)
Arrelades al fons i - Nenúfar (Nymphaea alba)
emergides. (amfífits)
Submergides. - Potamogeton sp.
(hidròfits) - Myriophyllum sp.
- Zannichellia palustres
- Algues caràcies (Chara sp.)
Taula 1. Alguns exemples d’helòfits, amfífits i hidròfits.

Exemples d’espècies plantades en el Projecte de la bassa a Can Alemany (Naturalea):

Tipus de vegetació Espècies vegetals

Macròfits - Iris pseudacorus. Lliri groc
- Typha sp. Balca
- Carex pendula. Càrex
- Carex vulpina. Càrex
- Scirpoides holoschoenus. Jonc
- Phragmites australis. Canyís
- Cladium mariscus.
- Spartina juncea. Espart
- Lythrum salicaria. Salicària
Arbustos - Viburnum tinus. Marfull
- Carataegus monogyna. Arç Blanc
- Cornus sanguinea. Sanguinyol
- Salix elaegnus. Sarga
- Salix purpurea. Saulic
- Vitex agnus-castus. Aloc
- Tamarix galica. Tamariu gàl·lic
Taula 2. Espècies de macròfits i arbustos plantats en el projecte Can Alemany. Naturalea
 • PROPOSTES:

Mas Climent:
Proposaria una bassa més focalitzada a l’hàbitat d’amfibis amb una heterogeneïtat molt marcada
per zones amb grava, altres amb entramat de fusta, altres amb vegetació... S’ha de analitzar si la
presència d’oques podria afectar a l’eutrofització de la bassa, ja que generaran una entrada de
nutrients que s’ha de considerar. També pot afectar a la presència d’amfibis.

Gran Teix:
En aquest cas podríem enfocar la bassa com a font de diferents comunitats vegetals, on hi podria
haver varies espècies de macròfites per aconseguir la heterogeneïtat de desitgem i també crear
hàbitat per les espècies de pol·linitzadors que ens interessa tenir en aquesta finca (per exemple
el lliri groc és on hi fan la posta les libèl·lules). Es podria considerar utilitzar la bassa com a punt
de recuperació d’alguna espècie de peix, com podria ser l’espinós (Gasterosteus aculeatus) o el
fartet (Aphanius iberus), col·laborant amb projectes de reintroducció d’aquestes espècies.
Segons les dimensions de la bassa es podria plantejar posar-hi illes flotants, pot ser beneficiós
per l’equilibri de l’ecosistema si hi ha peixos (ja que reciclen l’excés de nutrients que aquests et
poden generar), i un punt de descans per aus.

És molt important tenir en compte la qualitat de l’aigua d’entrada a la bassa, i garantir-ne la

circulació i renovació.

Les dues basses podrien anar acompanyades de caixes niu, per aus i ratpenats, per intentar
formar un ecosistema més equilibrat. Com més estable sigui l’ecosistema menys espècies
invasores colonitzaran les basses. S’hauria de tenir en compte que totes les espècies que siguin
autòctones.

Bet Dalmau Quera

Agroassessor
Màster en Ciència i Tecnologia dels Recursos Hídrics.