Mètodes específics de reducció de

danys causats per vertebrats

Gestió d’espècies nocives - Grau de Ciències Ambientals. Curs 2021-2022.

Peixos
Problemàtiques generades per les espècies invasores:
Cyprinus carpio • Depredació i competència amb espècies
Gambusia holbrookii
autòctones de peixos i amfibis.
Essox Lucius
Alburnus alburnus
• Turbidesa de l’aigua: alteració de comunitats.
Sander lucioperca • Eutrofització.
Silurus glanis
Micropterus salmonoides
Lepomis gibbosus
etc.
• Captura comercial o de lleure
• Captura de juvenils o postes
• Manipulació genètica (gens letals, mascles estèrils)
• Pesca elèctrica
• Barreres físiques
• Control biològic: depredació aviar, patògens Cyprinus carpio
• Dessecació masses d’aigua
• Control químic (rotenona, antimicina)
 Amfibis
Problemàtiques relacionades amb espècies introduïdes:
Anurs:
Discoglossus pictus versus D. jeanneae

Lithobates catesbeianus

Urodels: espècies de tritons exòtics o translocats

alliberats en basses.

• Depredació i competència amb espècies

autòctones de peixos i amfibis.
• Captura
• Educació ciutadana
Rèptils
Problemàtiques relacionades amb espècies invasores:

Trachemys scripta • Depredació i competència amb espècies

autòctones de peixos, rèptils i amfibis.
• Captura passiva amb nasses, gàbies,
palangres...
• Captura activa amb salabres, gossos,
georadar, carabines
• Educació ciutadana

Sancho et al. 2015. Manual para el control y erradicación de galápagos invasores. Generalitat Valenciana.
Rèptils
Problemàtiques relacionades amb espècies invasores:

Hemorrhois hippocrepis • Depredació sobre sargantanes autòctones

(Sargantana eivissenca, Podarcis pityusensis)
• Captura passiva amb gàbies amb ratolí.
• Captura activa amb gossos.
• Aturar importació d’oliveres.
Rèptils
Problemàtiques relacionades amb espècies verinoses:

Vipera aspis • Picades d’escurçó. Verí necrosant.

Vipera latastei

• Prevenció: calçat,
vigilància.
• Educació ciutadana:
com actuar en cas de
mossegada.
• Preparació del sistema
d’atenció primària
(disponibilitat
d’antídots, preparació
de protocols
d’actuació, formació
del personal).
Ocells
Grups aviars d’hàbitats i costums molt diferents:

Ocells marins, aquàtics, depredadors, granívors, herbívors, urbans,

autòctones, exòtiques, amenaçades...

Problemàtiques i solucions molt diverses...

...però una problemàtica molt específicament aviar: col·lisió amb

aeronaus
Reducció de perill aeroportuari
Apus
Làrids Aeroport del Prat:
Ocells aquàtics 22,4 col·lisions/any
Ocells hivernants
Còrvids gregaris

• Ubicació
• Gestió de l’habitat
• Translocació
• Adaptar horaris
• Falconeria
• Espantaocells: sonors o visuals (làsser)
Danys a fruiters i conreus
• Passer domesticus
• Sturnus sp.
• Turdus merula
• Columba palumbus
• Còrvids (Garrulus glandarius, Pica pica...)

• Captura
• Xarxes
• Espantaocells sonors
• Espantaocells visuals
• Avicides: Mai
• Repel·lents químics
AVICIDES: Alcaloïdes (Estricnina), Anilines (CPT, CAT), Organoclorats (Endrin), Organofosforats (phention) , Carbamats, Piridines (4AP: Avitrol), alfa-cloralosa,
Detergents (PA-14).
REPEL·LENTS: 4AP, Antraquinona, methiocarb, metil (o dimetil) antranilat, polibuté.
 Phalacrocorax carbo

• Dissuassors sonors (canons de

Phalacrocorax • Depredació de peixos en propà, pistoles pirotècniques,
carbo piscifactories crits d'alarma o estrés)
Phalacrocorax • Barreres físiques: filats aeris o
sinensis • Depredació de peixos en rius xarxes.
• Eutrofització • Presència humana
• Destrucció bosc de ribera • Control letal amb escopeta
• Ubicació de les piscines en
indrets freqüentats pels humans
• Modificació de la fenologia de
les piscifactories
Phoenicopterus roseus

Phoenicopterus • Danys en sembrats d'arròs

roseus per consum de llavor i trepig • Dissuassors sonors (canons de propà, crits d'alarma o estrés)
• Dissuassors visuals (llums estroboscòpics, reflectants,
espantaocells, bengales)
• Plantació o manteniment de tanques arbrades
• Compensació econòmica
• Drons
Larus michahaelis

• Depredació
d'espècies • Dissuassors sonors
• Atacs a les persones • Control letal
• Contaminació de
masses d'aigua
contiental • Eliminació de nius
• Excrements • Punxar o untar els ous amb oli mineral
• Transmissió de
patògens • Falconeria
• Soroll • Educació ciutadana
• Perill de col·lisió amb
aeronaus • Eliminar oferta d'aliment
• • Xarxets, filats o punxes
Siluetes de depredors
Posadors electrificats
Merops apiaster

• Reducció en la
producció de mel.

• Canvi en el
comportament de
Barreres físiques: ombràculs recol·lecta de les
abelles.

• Importància
limitada.

Moreno-opo, R. (2018) European bee-eaters (Merops apiaster) and apiculture: understanding

their interactions and the usefulness of nonlethal techniques to prevent damage at apiaries.
European Journal of Wildlife Research 64:55.
Columba livia
Discs de gel òptic UV

• Consum de gra enmagatzemat • Dissuassors sonors: crits alarma, ultrasons

• Soroll • Esterilitzants: nicarbazina
• Excrements • Control letal: captures amb xarxes o paranys
• Desperfectes en edificis • Barreres: xarxes, filats, pues.
• Molèsties • Dissuassors visuals : disc de gel UV
• • Control biològic
• • Identificar i limitar les fonts d'aliment
• • Colomars controlats
• • Educació ciutadana
 Columba palumbus

• Dissuassors sonors: crits alarma, ultrasons

• Contaminació o destrucció de conreus • Control cinegètic

• Soroll • Barreres: xarxes
• Molèsties
• Excrements i brutícia
•
•
• • Control biològic: depredació
Streptopelia decaocto

• Consum de gra enmagatzemat

• Soroll
• Molèsties • Control letal: captures amb xarxes o paranys;
• Brutícia • Control cinegètic

• Identificar i limitar les fonts d'aliment

• NO UTILITZAR MAI AVICIDES: Alcaloïdes (Estricnina), Anilines (CPT, CAT),

Organoclorats (Endrin), Organofosforats (phention) , Carbamats,
Piridines (4AP, Avitrol), alfa-cloralosa, Detergents (PA-14).
Myiopsitta monachus

Desperfectes en mobiliari urbà Retirada de nius

Desperfectes en arbrat
Danys a arbres fruiters
Soroll
Perill de caiguda de nius
Destrucció d'ous
Captures amb gàbies
Control amb escopeta (millor si és
selectiva)
Esterilitzants
Cintes o espantaocells en arbres niu
Picots Dendrocopos major
Dendrocopos minor
Picus viridis

• Danys a pals elèctrics

• Danys a plantacions
• Danys a caixes niu
• Siluetes
• Malles o reforços
protectors
Porphyrio porphyrio
• Destrucció de plantes d’arròs

• Ubicació
• Tanques
• Segues del canyissar
• Falconeria
• Compensacions (>100.000 €/any al Delta
de l’Ebre)
• Captures amb xarxes
Ocells rapinyaires
• Depredació sobre espècies cinegètiques:
perdius, conills, faisans
• Depredació aus de corral: increment en
explotacions de cria en semi-llibertat
• Depredació sobre bestiar: ovelles, vaques:
el cas dels voltors
• Depredació sobre coloms de competició o
de gàbia

• Exclusió.
• Translocació.
• Alimentació dissuasòria.
• Modificació de l’hàbitat.
• Vigilància.
• Educació ciutadana.
Mamífers
Grups d’hàbitats i costums molt diferents:

Rosegadors, Lagomorfs, Ungulats, Carnívors, Quiròpters

Problemàtiques i solucions molt diverses...

 Quiròpters
Principals quiròpters fisurícoles
i antropòfils de Catalunya:

• Acumulació de femtes Pipistrellus sp., Hypsugo savii

• Taques d’orina Eptesicus serotinus
• Rhinolophus sp
Transmissió de malalties Myotis emarginatus
• Sorolls Myotis daubentonii
• Fòbies Myotis mystacinus
Plecotus austriacus
Tadarida teniotis

Principals refugis: golfes, esquerdes, persianes

• Instal·lar sistemes de recollida d’excrements.
• Segellar entrades als refugis: assegurar-se que
han sortit tots els exemplars i que no en
queda cap d’atrapat.
• Proporcionar caixes niu alternatives.
• Educació ciutadana.
http://www.museugranollersciencies.org/ca/quiropters/protocols/sos-ratpenats/
Rosegadors
• Consum d’aliments • Molt prolífics.
emmagatzemats. • Adaptables a gran varietat de
• Destrucció de mobles i climes i dietes.
infraestructures.
• Transmissió de malalties (Leptospirosis i
malaltia de Weil, toxoplasmosi, peste bubònica, ràbia,,
hantavirus, sodoku...).

• Destrucció de conreus.
 Rattus rattus Rattus norvegicus
Rata negra o de camp Rata comuna o de claveguera

• Comensal.
• Costums arborícoles. Parts altes dels habitacles.
• Alimentació. Menys omnívora, més granívora i
frugívora.
• Si li manquen les llavors i els grans tendeix a
desaparèixer.
Mus musculus Microtus sp.
• Comensal • Herbívors hipogeus.
• Cosmopolita • Conreus, sobretot de regadiu.
• Poblacions amb comportament
• Edificis i magatzems
sovint cíclic o irruptiu
Control de rosegadors
Prevenció: rutes potencials d’invasió
Control de rosegadors
Ultrasons en el control de rosegadors

Home: fins 20 kHz

Rata: fins 100 kHz (òptim: 40 kHz)
Ratolí: fins 90 kHz
Control de rosegadors
Control biològic: depredadors.
Avantatges • Ambientalment sostenible
• Pot funcionar en preses irruptives o no irruptives,
si el depredador és generalista.
• Les aus de presa més efectives que els mamífers
carnívors.

Inconvenients • Els depredadors tenen cicles vitals molt més lents

que la presa. Resposta poblacional lenta.
• Els depredadors poden tenir efectes no desitjats
sobre altres espècies.
• Resposta lenta

Tyto alba en plantacions d’oli de palma

Control de rosegadors
Paranys

Electro-shock

Ballesta

Caiguda
Gàbia
Control de rosegadors
Rodenticides
Característiques desitjables relatives a:
EFICÀCIA SEGURETAT
TOXICITAT ELEVADA BAIXA TOXICITAT
INESPECIFICITAT ESPECIFICITAT
PALATABILITAT RÀPIDA DEGRADACIÓ
EFICÀCIA INDEPENDENT EXISTÈNCIA D’ANTÍDOTS
DE GRUP D’EDAT, SEXE O
VARIETAT
VELOCITAT D’ACCIÓ NO TERATOGÈNIC NI
CONTROLADA CANCERÍGEN
QUE NO GENERI AMBIENTALMENT SEGUR
RESISTÈNCIES
QUE NO GENERI AVERSIÓ QUE NO PROVOQUI
PATIMENT
ECONÒMIC
Tipus de rodenticides
AGUTS o SUBAGUTS ANTICOAGULANTS DE PRIMERA ANTICOAGULANTS DE SEGONA
GENERACIÓ (1950-1970) GENERACIÓ
Temps de resposta Ràpid: 0-24 hores Lent: 4-10 dies (en funció de les reserves de Ràpid: 1 dia
vitamina K)

Toxicitat Molt alta Baixa Alta o molt alta

Efecte Proporcional a la dosi Acumulatiu. Calen ingestes repetides Ràpid: 1 sola dosi pot ser suficient en
els més tòxics (brodifacoum)

Tipus de substància Mol·lècules senzilles i de baix cost Anticoagulants. Bloquegen el cicle de la vitamina K Anticoagulants
per períodes relativament curts

Especificitat Baixa Baixa Baixa

Resistències No Si (documentades per primer cop el 1958) En alguns casos, però poques
(bromadiolona, difenacoum)

Aversió Si. Els subaguts poden generar anorèxia i No No

produir aversió

Antídot Generalment no hi ha antídots Vitamina K Vitamina K

Avantatges Resultats ràpids en situacions d’alta
infestació, en que es requereix una
resposta ràpida o en casos en que els
anticoagulants s’han mostrat inefectiu
(resistències).
Petites dosis són suficients
Menor toxicitat , no generen aversió. Menor nombre de resistències
Són més segurs i eficaços que els aguts. Menys quantitat.
No bioacumulables Administració pel SISTEMA D’ESQUERS
Ràpida eliminació PULSATS: (petites quantitats repetides).

Inconvenients Pot ser necessari encebament, per evitar Pot caldre encebament. Toxicitat elevada.
neofòbies. Calen grans quantitats de producte. Vida mitja llarga
Cal repetir l’aplicació al llarg del temps de forma No s’excreten fàcilment Bioacumulació
Poden generar aversió. SOSTINGUDA. més elevada
Apareixen resistències. Ambientalment menys segurs.
 Tipus de rodenticides
AGUTS SUBAGUTS ANTICOAGULANTS DE ANTICOAGULANTS DE
PRIMERA GENERACIÓ SEGONA GENERACIÓ
Fosfur de zinc (Zn3P2) Calciferol (vit D2) Difacinona Bromadiolona
Alfacloralosa Brometalina Clorofacinona Brodifacoum
Monofluoracetat de Warfarina Difenacoum
sodi (compost 1080)
Sulfat de tali Cumatetralil (rakumin) Flocoumacen
Fluoracetamina Cumaclor Difetialona

Els compostos anticoagulants són cumarines (Warfarina, bromadiolona, brodifacoum) o indandiones

(Difacinona, Clorfacinona) les quals, a més d’anticoagulants, tenen efectes neurològics i
cardiopulmonars en rosegadors.
Tipus de rodenticides
Compost actiu tipus Toxicitat aguda oral Risc d’intoxicació primaria Risc d’intoxicació secundària

Brometalina No anticoagulant Alta Baix en aus i mamífers Baix

dosis única
Colecalciferol No anticoagulant Alta Baix a moderat en aus i mamífers Baix
dosis única o
múltiple

Fosfur de Zn No Alta Alt en aus i mamífers Baix

anticoagulant;
dosis única

Clorofacinona Anticoagulant Alta Baix en aus i mamífers Baix en aus, alt en mamífers
dosis múltiples
Difacinona Anticoagulant Alta Baix en aus i mamífers Moderat en aus, alt en mamífers
dosis múltiples
Warfarina Anticoagulant Alta o moderada Baix en aus, Moderat en mamífers, Moderat en aus i mamífers
dosis múltiples extrem en gats
Brodifacoum Anticoagulant Alta Alta en aus i mamífers Alta en aus i mamífers
una dosis

Bromadiolona Anticoagulant Alta Moderada en aus, alta en Moderada en aus i mamífers

una dosis mamífers
Difetialona Anticoagulant Alta Alto en aus moderada en mamífers Alta en aus i moderada en mamífers
una dosis
Difenacoum Anticoagulant Alta Moderada en aus, alta en Moderada en aus, sense dades en
una dosis mamífers mamífers
Tipus de rodenticides
AGUTS SUBAGUTS PRIMERA GENERACIÓ SEGONA GENERACIÓ
Fosfur de zinc (Zn3P2) Calciferol (vit D2) Difacinona Bromadiolona
Alfacloralosa Brometalina Clorofacinona Brodifacoum
Monofluoracetat de Warfarina Difenacoum
sodi (compost 1080)
Sulfat de tali Cumatetralil (rakumin) Flocoumacen
Fluoracetamina Difetialona

• Fosfur de zinc: DL50 per gossos, gats, porcs, pollastres, ... 20-40mg/kg. Eficaç a granges
d’Anglaterra sobre R. norvegicus, a camps d’arròs de Malàisia però no a Filipines. El gas
penetra en el sistema sanguini i causa fallada cardíaca i malmet òrgans interns. No té antídot
específic. És un dels rodenticides aguts més efectius.
• Alfacloralosa: narcòtic d’efecte ràpid. Alenteix processos metabòlics, activitat cerebral,
respiració. Hipotèrmia.
•Calciferol (vitamina D2): disponible en combinació amb la warfarina. A Anglaterra molt eficaç
amb ratolí. En dosis subletals pot ocasionar anorèxia i rebuig a l’esquer. Estimula l’absorció del
calci als intestins i mobilitza el calci ossi provocant hipercalcemia, osteomalàcia i calcificació
de teixits tous, particularment arteries i ronyons.
Tipus de rodenticides
AGUTS SUBAGUTS PRIMERA GENERACIÓ SEGONA
GENERACIÓ
Fosfur de zinc (Zn3P2) Calciferol (vit D2) Difacinona Bromadiolona
Alfacloralosa Brometalina Clorofacinona Brodifacoum
Monofluoracetat de Warfarina Difenacoum
sodi (compost 1080)
Sulfat de tali Cumatetralil (rakumin) Flocoumacen
Fluoracetamina Difetialona

•Calciferol (vitamina D2): disponible en combinació amb la warfarina. A Anglaterra molt eficaç
amb ratolí. En dosis subletals pot ocasionar anorèxia i rebuig a l’esquer. Estimula l’absorció del
calci als intestins i mobilitza el calci ossi provocant hipercalcemia, osteomalàcia i calcificació
de teixits tous, particularment arteries i ronyons.
Tipus de rodenticides
AGUTS SUBAGUTS PRIMERA GENERACIÓ SEGONA
GENERACIÓ
Fosfur de zinc (Zn3P2) Calciferol (vit D2) Difacinona Bromadiolona
Alfacloralosa Brometalina Clorofacinona Brodifacoum
Monofluoracetat de Warfarina Difenacoum
sodi (compost 1080)
Sulfat de tali Cumatetralil (rakumin) Flocoumacen
Fluoracetamina Difetialona

Difacinona (1952):
• Rattus norvegicus: 2.3-43 mg kg-1
• Mus musculus: 141-340 mg kg-1

Clorofacinona (1961):
• Rattus norvegicus: 20.5 mg kg-1.
• 1 mg /kg-1, efectiu en 7 dies a M. musclus.
(En altres experiments els supervivents
continuaven ingerint l’esquer durant 10-21
dies)
Tipus de rodenticides
AGUTS SUBAGUTS PRIMERA GENERACIÓ SEGONA
GENERACIÓ
Fosfur de zinc (Zn3P2) Calciferol (vit D2) Difacinona Bromadiolona
Alfacloralosa Brometalina Clorofacinona Brodifacoum
Monofluoracetat de Warfarina Difenacoum
sodi (compost 1080)
Sulfat de tali Cumatetralil (rakumin) Flocoumacen
Fluoracetamina Difetialona

Difenacum (1975): molt actiu en R. norvegicus i M. musculus.

Utilitzat per trencar la resistència. Presenta certa especificitat.
Menys tòxic en espècies no objectiu.

Brodifacum:
• Laboratori: 1 dia: 100% eficàcia.
• Es va pensar que podia ser empleat com a rodenticida d’una sola
aplicació, com un anticoagulant agut.
• Camp: 1 dia: 41%; 4 dies: 51%; 7 dies: 68% d’eficàcia.
• Importància del comportament: jerarquia i/o neofòbia.
• Apareix el concepte d’esquer polsat. Petites quantitats d’esquer
són aplicades en intervals setmanals, aprox.

Bromadiolona (1976): capaç de matar rates comunes en 1 dia. És

necessari emprar l’esquer polsat.
Oryctolagus cuniculus
• Danys a conreus herbacis
• Danys a arbres fruiters
• Destrucció de marges

• Captura cinegètica.
• Captura amb fura.
• Tanques.
• Protecció arbrat.
• Malalties víriques
o Mixomatosi
o RHD
• Verins (1080, anticoagulants).
• Fumigació dels caus: fosfur de
magnesi o fosfur d’alumini.
• Depredadors.
• Repel·lents químics
Grans carnívors amenaçats
Canis lupus
Ursus arctos

• Depredació sobre ramats i altra bestiar.

• Destrucció de ruscs (os).
• Eventuals atacs a persones.

• Pletes i agrupament de ramats nocturn.

• Contractació de pastors.
• Gossos pastors.
• Indemnitzacions.
• Educació ciutadana.
 • Excrements i orins.
Felis catus • Soroll.
• Depredació sobre fauna (ocells, mamífers, rèptils)
• Transmissió de malalties (toxoplasmosi, leucemia
felina).

• Colònies controlades:
o CES: captura, castració o
ovarioshisterectomia.
o TVHR: captura, vasectomia
o histerectomia
• Captura
• Educació ciutadana
 Neovison vison
• Depredació sobre fauna autòctona.
• Competència amb visó europeu.
• Captura i sacrifici
• Control biològic: desplaçament per la
llúdriga?
Vulpes vulpes
• Depredació sobre aviram.
• Depredació sobre espècies
cinegètiques.
• Depredació sobre espècies
protegides.
• Transmissió de malalties.
• Control cinegètic.
• Captures selectives (caixa, llaç).
• Exclusió.
 Ungulats Principals ungulats de Catalunya
que poden generar conflictes:
• Destrucció de conreus.
• Sus scrofa
• Danys a pastures. • Cervus elaphus
• Danys a arbres. • Capreolus capreolus
• Danys a boscos.
• Depredació de nius i altra
fauna.
• Eventuals atacs a persones.
• Accidents de trànsit.

• Tanques físiques o elèctriques

• Repel·lents: capsaïcina, thiram, orina, sang
seca, ou acrílic
• Senyalització en carreteres passiva o
reactiva (detectors de presència).
• Passos de fauna.
• Desbrossament de marges (3-10 m)
• Control cinegètic.
• Control fonts aliment.
• Educació ciutadana.
https://faunatek.com
Saferodentcontrol.org