AlphaOmega

PENSAMENTS DEL PIANO

Hi Havia una vegada un bell piano de cua que es trobava a la cantonada d'una sala
d'estar gran i elegant. Era un instrument enlluernador, amb un acabat de caoba
polida i tecles d'ivori que brillaven en la suau llum de l'habitació.

El piano havia estat una possessió preuada de la família durant generacions i

s'havien creat molts records al seu voltant. Des de cants festius fins a actuacions
improvisades per a amics i familiars, el piano sempre ha estat en el centre de tot.
Però malgrat la seva bellesa i la seva rica història, el piano guardava un secret. Sota
el seu exterior polit, estava plagat de dubtes i inseguretats. El preocupava que no
fos prou bo, que el seu so no fos tan bell com hauria de ser.
Per aquestes inseguretats, el piano tocaba cada dia mil i una vegades totes les
tecles, per a comprovar que sonaven a la perfecció. Fins que un dia les tecles ja no
van poder més i es van trencar. La família, en adonar-se, van deixar el piano en la
golfa, per a mai més tornar-lo a utilitzar.