TEATRE MUSICAL LA GARRIGA

Espectacle de fi de curs 2017-18

Grup: MITJANES

PROFESSORAT:
Cristina Molina – Dansa
Francesca Masclans Badia – Cant
David Cuspinera - Interpretació
Adaptació: Francesca Masclans Badia

1
 PERSONATGES:

Annie 1: Bruna Rosàs

Annie 2: Caterina Cuspinera
Mollie: Eva Escar
Susan: Lola Segura
July i Acomodadora: Laia Vives
kathy: Nahia Gómez
Mrs. Hunnigan: Èlia Rovira
Mrs. Farrell i Jenny: Jana Hidalgo
Mr. Warbucks: Ona Bielsa
Criades

ESCENA 1. En el dormitori de l'orfenat.

TR1: Clàxon.
TR2: Cotxe

Molly – Mama! Mama! Mami!

Susan – Fes que calli, que no puc dormir!
Annie 1 – Mollie, desperta’t, estàs somiant. Parles en veu
alta i no ens deixes dormir.
Ann – Mollie, va! Desperta’t i calla d’una vegada!
July - Deixa-la en pau, vols?
Ona – Tu no t’hi fiquis, July.
July – T’he dit que la deixis estar.
Ann – Vols que et trenqui la cara?
Annie 1 – Te les carregaràs, Ann.
July – Va valenta, atreveix-te.
Ann – Ara veuràs!

(Comencen a barallar-se, les altres companyes fan rotllana).

Jane – Va, fot-li!

Kate – Separeu-les!
Annie 1– Ja n’hi ha prou, pareu de fer soroll. Si desperteu
la senyoreta Hannigan s’emprenyarà de valent...

(Totes es tranquil·litzen).

July – Tranquil·la, Mollie. Era un altre mal son.

Mollie – No, no, era un somni molt bonic. Era a casa meva
amb el meu pare i la meva mare.
Susan – Escolta Mollie, nosaltres no en tenim de pares i
mares i mai els tindrem.
Ann - Per això som òrfenes.
Annie 1 – Jo no soc òrfena, els meus pares són vius i algun
dia vindran a buscar-me.

2
 Mollie – És veritat. I té una carta que ho prova. Me la
podries llegir un altre cop?
Susan – Vaja, ja hi tornem a ser, amb la maleïda carteta...
Annie 1 – “Tingueu la bondat de tenir cura de la nostra
petita; es diu Annie i va néixer fa dos dies, el vint-i-vuit
d’octubre. Molt aviat vindrem a recollir-la. Sabran que és la
nostra filleta perquè la meitat que li falta a la medalla que
porta, la tenim nosaltres i això demostrarà que som els
seus pares.”

(Aquest últim paràgraf ho repeteixen totes juntes com si fos una oració).

Susan – Ja n’hi ha prou de ximpleries, tothom a dormir.

Ona - Au, al llit! De pressa!
Annie 1 – Ja ho sé, que això no us diu res a vosaltres, però
per a mi ho és tot. Significa molt per a mi. Això prova que
tinc uns pares.
Mollie – De veritat que tens uns pares, Annie?
Annie 1 – Sí, i algun dia em vindran a buscar, saps?

TR3: Cançó “Potser”.

Els pares potser

estan a pop d’aquí.
Junts els dos a casa seva
potser ara pensen en mi.

Una gran mansió

amb un immens jardí.
Ella tocant el piano
i ell escoltant-la feliç.

Rics deuen ser,

joves també,
tenen criats
i prenen el te.

Deuen ser bons,

segur que sí.
No sé per què
em van deixar aquí.

I quan despertaré,
aquí els trobaré.
Tots dos vindran a buscar-me.
Potser.

3
 Una gran mansió
amb un immens jardí.
Ella tocant el piano
i ell escoltant-la feliç.

Rics deuen ser,

joves també,
tenen criats
i prenen el te.

Deuen ser bons,

segur que sí.
No sé per què
em van deixar aquí.

I quan despertaré,
aquí els trobaré.
Tots dos vindran a buscar-me…
Potser.

(És de nit, el dormitori està en silenci, Annie 1 es lleva i es disposa a fugir però
és descoberta per la Srta. Hannigan).

Hannigan – Intentant fugir una altra vegada... I ara què

fas?

(Annie 1 ha adoptat un gest defensiu).

Annie 1 – No em pegarà, doncs?

Hanni – És que potser us he pegat alguna vegada ?
Annie 1 – No, però ens ha amenaçat de fer-ho i això és
pitjor.
Hanni – Ho sé! He, he, he! Si creus que aquí dins estàs
malament, a fora encara és molt pitjor. Et faig un favor
impedint que fugis. Bé, què m’has de dir?
Annie 1– L’estimo, Srta. Hannigan.
Hanni – No t’he sentit.

(Annie 1 repeteix la frase cridant).

Hanni – Maleïda òrfena...

Annie 1 – No sóc òrfena! Els meus pares em van deixar
amb una carta en què deien que tornarien per recollir-me.
Hanni – Ha, Ha, Ha! Això va ser fa onze anys. A veure si
t’adones d’una vegada que ets òrfena.

(La Srta Hannigan toca el xiulet i les fa llevar totes).

4
 Hannigan – Tothom a terra! Fora del llit ara mateix! Tothom
llevat!
Annie 1 – Però si és plena nit.

Hannigan – Et penses que no ho sé? L'Annie ha volgut

fugir un altre cop. Per aquest motiu, per celebrar-ho, fregareu a fons el
dormitori. M’heu entès? Vull que llueixi més que l’or, entesos?

(Totes les nenes fan exclamacions de protesta i cansament).

Hannigan – Què es diu?

Totes a cor – L’estimem, Srta Hannigan.
Hanni – I jo a vosaltres. I ara a fregar el terra. Ah! I també
cal que recolliu els llençols per a la bugaderia. Au! A
treballar! Ara!

TR4: “Això és infernal”.

Aquí tot és infernal!

Aquí tot és criminal!
En dejú s’ha d’escombrar.
Tot el dia a treballar
Això és criminal!

No sabem el que és jugar

i no paren de manar.
No podem ni descansar
a la nit a treballar!
Això és criminal!

Tot és fred i aquí mai l’hivern s’acaba.

No hi a sol, la foscor tot ho domina.
Ens maltracten i ens renyen cada dia.
Més fàcil és rendir-se que lluitar!

Tot és fred i aquí mai l’hivern s’acaba.

No hi a sol, la foscor tot ho domina.
Ens maltracten i ens renyen cada dia.
Més fàcil és rendir-se que lluitar!

Gana i ansietat!
Fred i soledat!
Cada dia és
un infern més gran!

El nadal no arriba aquí,

ni regals ni res per mi.
Òrfenes sense destí.
Tant de bo pogués fugir!
5
 Això és criminal!

Els bigotis li estirem

i amb baldó la tancarem.
La farem emborratxar.
L'estimem, Miss Hannigan!

Aquí tot és infernal!

Aquí tot és criminal!
Òrfenes sense destí.
Tant de bo pogués fugir!

Això és criminal!
Això és criminal!
A-
ixò és
cri-
mi-
nal!

ESCENA 2: APARICIÓ MISS FARRELL

(Truquen a la porta).

Miss Farrell – Perdoni, estic buscant la Srta. Hannigan.

Hannigan – Qui és vostè?
M.Farrell – Sóc la Grace Farrell, del Consell d’Orfes.

(Hannigan talla la presentació).

Hannigan – Miri, ha estat un error, un error lamentable. Si

us plau, no em retiri la llicència.
M.Farrell – Em sembla que m’ha confós amb una altra
persona.
Hannigan – Oh! Ja ho entenc. Mira, preciosa, si vens
productes de bellesa, per ara no en necessito.
M.Farrell – Srta. Hannigan, no he vingut a vendre res. Sóc
la secretària personal del Sr. Oliver Warbucks.
Hannigan – Oliver Warbucks?
M. Farrell – Sí.
Hannigan – L’home més ric del món?
M. Farrell – Sí, el Consell d’Orfes m’ha encarregat que
transmeti la invitació que el Sr. Warbucks fa cada any, per
tal que un nen orfe passi el Nadal a la seva mansió.
Hannigan – Jo sóc òrfena, estaré llesta en cinc minuts.
M. Farrell – Un infant orfe. Potser aquesta nena tan maca.
Annie 1 – Ben pensat! Sóc nena i sóc òrfena.

6
 Hannigan – Ella no és òrfena; és la meva filla petita i només
li portaria maldecaps.
M. Farrell - Em costa de creure.
Hannigan - Escolti pot prendre la nena que vulgui,
qualsevol, menys l’Annie.
M. Farrell – Em veuré obligada a informar-ne al Consell
d’Orfes.
Hannigan – Ja li regalo. Au! Prepara’t, vinga!
M. Farrell – Veig que ens entenem. Vol signar l’autorització,
si us plau i portar l’abric de la nena.
Hannigan – Abric? Quina falta li fa l’abric?
M . Farrell – Te’n compraré un a la millor botiga de moda.
Annie 1 – De veritat ?

Totes s'acomiaden de l'Annie 1.

TR5: “Demà”.
El sol lluirà demà.
Juga-t'hi el que vulguis que demà
surt el sol.

Si ho creus de veritat, demà

trobaràs a tots els teus problemes
solucions.

Quan el dia comença negre i trist,

m'’aixeco contenta i dic així:

Oh! El sol lluirà demà.

Només cal que esperis a demà.
Això és tot!

Demà, demà, t'estimo, demà

Tan sols ets un dia enllà.

Quan el dia comença negre i trist,

m'aixeco contenta i dic així:

Oh! El sol lluirà demà!

Només cal que esperis a demà,
això és tot.

Demà, demà, t'estimo, demà

Tan sols ets un dia enllà.

Demà, demà, t'estimo, demà

Tan sols ets un dia
enllà.

7
ESCENA 3. Rebedor de la mansió del Sr. Warbucks.

Annie 2 – Ostres! Que gran! Quin palau!

M.Farrell – Atenció, atenció tothom!

(Entren totes les criades per ordre d'estatura).

Aquesta és la nostra convidada de Nadal, Annie.

Annie, aquest és el personal de servei.

Annie – Hola, personal! Què tal?

(M. Carrell pregunta a la Criada 1)

M. Carrell – Ja ha arribat l’avió del Sr. Warbucks?

Criada 1 – No, encara no. L’avió porta retard per

problemes tècnics, però sembla que ja ve de camí.

(Dirigint-se a l'Annie 2).

Puc ocupar-me del seu abric, Srta. Annie?

Annie 2 – Me’l tornarà?

M. Carrell – És clar que sí, quines preguntes de fer...

Criada 2 - I ara, digues, per on vols començar?

Annie 2 – El terra, sí això, primer el terra, el fregaré ben

fregat i després netejaré els vidres...

Carrell – Annie, no, aquí no has de netejar res, ets la

convidada de la casa.

Criada 3 - Has vingut a passar-t’ho bé, entens bufona?

Annie – De veritat?!

Criada 4: De veritat. Tenim preparades algunes

sorpreses per a tu.

Criada 5: El mateix Sr. Warbucks ha donat instruccions

perquè t’ho passis d’allò més bé!
8
 Sr. Warbucks: No em preguntin pel viatge! Ha estat un
malson! Estaré al meu despatx.

TR6: “ÉS UNA SORT PODER SER AQUÍ!”.

FARRELL: CECILE LA ROBA ESCOLLIRÀ.

CRIADA 6: El verd és el color que millor li queda millor!

Fora el blau!

(L'Annie 2 fa que sí amb el cap).

FARRELL: AL BANY AMB LA SENYORA GREER.

CRIADA 1: Bombolles, oi? Res de sabó!

(L'Annie 2 ho afirma amb el cap).

FARRELL: L'ANETTE EL LLIT DISPOSARÀ

CRIADA 2: Els llençols de seda, suposo?

(L'Annie 2 assenteix).

ANNIE 2: ÉS UNA SORT PODER SER AQUÍ!

(Instrumental. Li prenen mides de roba, li ofereixen berenar, un coixí, les

criades netegen el terra).

FARRELL: I LA PISCINA ÉS MÉS ENLLÀ!

ANNIE 2: A dins de la casa, tio?

FARRELL: I EL TENNIS ÉS ALLÀ AL JARDÍ

ANNIE 2: No he agafat una raqueta en la meva vida!

FARRELL: I CADA VESPRE EL TEU TUTOR.

(A la criada 3).

Contracta aquell noi si està disponible!

ANNIE 4: ÉS UNA SORT PODER SER AQUÍ!

9
 CRIADA 3: AL MATÍ, AVISA EN DRAKE I ET DURÀ ELS
CORN FLAKES.

CRIADA 4: SI JA ESTÀS, MISS PUGH PUJARÀ I S'HO

ENDURÀ.

TOTES: TOTS ELS JUGUETS ARA TINDRÀS!

ANNIE 2: Que bé! No n'he tingut mai cap!

TOTES: NOMÉS ELS HAS DE DEMANAR.

SERÀ UN GRAN PLAER

TENIR-TE AQUÍ TAN BÉ!

ANNIE 2: QUINA GRAN SORT PODER SER AQUÍ

AQUELL LLOC, QUIN HORROR!

TOTS BEN MORTS DE FRED.

I AQUÍ EM TRACTEN AIXÍ.

PESSIGUEU-ME SISPLAU!

OH!

FARRELL: ÉS UNA MANERA DE PARLAR...

SEMPRE HAVÍEM TINGUT UN NEN.

ANNIE 2: SÓC LA PRIMERA AMB MOLT DE GUST!

TOTES: DEMANA A VOLUNTAT.

JA SOM ELS TEUS CRIATS.

TOTES: QUINA GRAN SORT PODER SER AQUÍ.

10
ESCENA 4. DIÀLEG AMB MRS. WARBUCKS.

(Les criades aniran entrant i fent accions al sr. Warbucks)

Warbucks – Qui ets tu?

Annie 2 – Sóc l’Annie.

Miss Farrell – Benvingut, senyor Warbucks. Com ha

anat el viatge?

Warbucks – No em pregunti pel viatge, ha estat un

mal son, desastrós. La majoria de les meves
fàbriques estan tancant. Això va molt malament,
molt malament, no sé pas com acabarà tota
aquesta crisi... Estaré al meu despatx.

M. Farrell – Ha trucat el president Trump. M’ha dit

que està a l’espera de la seva trucada a la Casa
Blanca.

Sr. Warbucks – Bé.

(Fixant-se en l’Annie).

Com has dit que et dius?

Annie 2 – Annie, senyor.

Warbucks – Ets aquí per algun motiu especial?

M. Farrell – Annie és l’òrfena que vostè ha convidat

a passar el Nadal amb nosaltres.

Warbucks – Però no és un nen, és una nena. Jo

esperava que fos un nen.

M. Farrell – Com que no va especificar el sexe de

l’orfe.

Annie 2 – No passa res, Sr. Warbucks, em pot

canviar per un nen. M’ha agradat molt la seva
residència, és enorme...

Warbucks – Annie, tingues per segur que serà un

gran honor per a mi que passis les festes de Nadal
amb mi, en aquesta casa enorme, com tu dius.

11
(Warbucks pregunta a Miss Carrell).

Warbucks – Què hem de fer?

M. Farrell – Bé, és la primera nit que l’Annie passarà

amb nosaltres i ...

Warbucks – Podria venir al Club a jugar i fumar amb

mi.

M. Farrell – Senyor, el club només admet cavallers i

l'Annie és una nena.

Annie – A més, jo no fumo...

Warbucks – Entenc. Què tal un whisky?!

M. Farrell – I per què no un espectacle de Broadway?

Annie 5 – Sí, sí, jo no n’he vist mai cap.

Warbucks – Doncs avui mateix en veuràs un, Miss Farrell

t’hi acompanyarà.

(Warbucks s’asseu a la taula del seu despatx i es posa a rellegir informes. Veu
l’Annie 2 embadalida).

Warbucks – No anàveu a veure un espectacle a Broadway?

Annie2 – Veurà, Sr. Warbucks, mai no he conegut un

treballador. Així que si no li molesta m’agradaria quedar-me
una estona veient com treballa.

Warbucks – D’acord, potser quan no estigui tan ocupat.

Carrell – Senyor, sempre està ocupat...

Warbucks – Està bé...pots quedar-te, si és el teu desig.

(Continua mirant papers i més papers).

Warbucks – Bé, ja n’hi ha prou, adéu-siau, tinc molta

feina.

Annie 2 – No em puc quedar una estoneta més?

(Warbucks agafa el telèfon i marca el numero de la Casa Blanca).

12
 Warbucks – Sr. Trump, sóc Oliver Warbucks, sí...Oh,
sí....Com he de valorar l’actual situació Sr. President? Les
fàbriques estan tancant, les meves fàbriques estan
tancant.. Sr. President sé que se sent pressionat. Jo també
sento la pressió en aquest moment, però alguna cosa s’ha
de fer...Què diu? Que ve de vacances a Nova York...

Annie 2 – I si el convida a passar el Nadal aquí?

Warbucks – Per què no ve amb la seva senyora a passar

el Nadal a casa meva? Per a mi serà un honor tenir-los de
convidats. Així podrem parlar de la situació i ....podran
conèixer l’Annie...Excel·lent....Ha dit que sí, que vindrà.

Mrs. Farrell – És una notícia fantàstica.

Annie 2 – El President dels Estats Units vindrà a casa seva

per Nadal?!

Mr. Warbucks – Això ha dit, vindrà a sopar aquest Nadal.

Per cert, què mengen els republicans?

Mrs. Farrell – Anem a celebrar-ho amb l’Annie. Li

ensenyarem la ciutat.

Mr. Warbucks – Tinc massa feina senyoreta Farrell.

Annie 2 – No pateixi si no pot venir. Mai he vist el centre de

la ciutat; així que també m’ho passaré bé amb la senyoreta
Farrell.

Warbucks – Però, què dius? Vius a Nova York i no coneixes

el centre?

Annie 2 – La Sta. Hannigan...

Carrell – La directora de l’orfenat.

Annie – No ens deixa sortir de l’edifici. On és el centre de

la ciutat?

Warbucks – Oh! És...és... com t’ho diria... Saps què, Annie?

Annie 2 – Què?

Warbucks – Crec que sóc l'home més afortunat del món!

Annie 2 – I jo crec que sóc la nena més afortunada!

13
(Es fan una abraçada)

TR7: “I DON'T ANYTHING BUT YOU”-

MR. WARBUCKS I ANNIE: Ens hem ben trobat.

Ningú no ens separi.
Estem ben lligats.
No hi ha qui ho pari

MR. WARBUCKS: No necessito el sol per veure un

cel ben blau.
ELS DOS: Tot el que vull m'ho dones tu!

WARBUCKS: Amb els teus ditets

has fet una xarxa.
I una cançó
a dins meu no para.

ANNIE. I quines notes canto sempre«Bubidu»?

MR. WARBUCKS: Tot el que vull m'ho dones tu!

ANNIE: Jo no tenia vida.

MR. WARBUCKS: Pots dir-ho de nou.
ANNIE: Jo no tenia vida.
MR. WARBUCKS. Però ara
ANNIE: Somric
ELS DOS: de nou!

ANNIE: Jo no tinc un ral.

MR. WARBUCKS: Jo sóc el rei Mides.

14
 ELS DOS: Però res ni ningú
podrà dividir-nos.

I si demà me'n vaig a viure sota un pont.

MR. WARBUCKS: Tot el que vull ets tu.
ANNIE: Vull ets tu
ELS DOS: Vull ets tu.
Tot el que vull m'ho dones tu.

ESCENA 4. FINAL

ACOMODADORA: Comença l'espectacle!

Està a punt de començar l'espectacle!

(Tots es disposen a veure el musical de Broadway).

WARBUCKS: Crispetes! Què hi dieu d'unes

crispetes?

ANNIE: No menjo crispetes des de...

(Es queda adormida).

WARBUCKS: Deixa't anar, no lluiti més. Bona nena!

Bona nit! Que dormis bé a Nova York.

(Tothom es queda adormit menys el Sr. Warbucks).

fi

15