Mecànica Newtoniana

Àlex Ramos, Víctor Nova i Yichen Xiang

1r Batx
Institut Rovira-Forns
2022/2023
Índex

Abstract 2
Fonament teòric 3
Metodologia 4
Dades i anàlisi 5
Càlculs 6
Conclusions 8

1
2
Abstract

En aquest projecte com a objectiu es vol intentar determinar la validesa de la mecànica

newtoniana. També, però no menys important es vol que l’alumnat assolim certes competències
com la digital, la de recerca d’informació, la capacitat de treball en equip o la capacitat d’utilitzar
amb bon ús els elements del laboratori. Per tal de poder intentar determinar aquesta validesa,
tindrà una part quantitativa on mesurarem els metres recorreguts al llarg del pla inclinat respecte el
temps mesurat. I una part qualitativa, en la qual es farà una conclusió dels resultats. En base
aquesta pràctica s’ha pogut veure que funciona la fòrmula MRUA, però que no té en compte altres
factors com la fricció. Aquesta conclusió ha sigut extreta apartir de comparar l’acceleració
substituïnt els valors a la fòrmula per calcular la posició dels MRUA, i calcular l’acceleració en
base a la pendent de la gràfica.

Paraules clau
Mecànica newtoniana, pla inclinat, pràctica de laboratori. Moviment MRUA, Lleis de Newton,
inèrcia, forces, acceleració, força de fregament, fricció i regressió lineal.

English:

In this project, the objective is to try to determine the validity of Newtonian mechanics. Also, but no
less important is that the students assimilate a certain competence with digital, information
research, the ability to work in a team or the ability to use the elements of the laboratory with good
use. In order to be able to try to determine this validity, there will be a quantitative part on
measurement, the meters will be measured along the inclination plate with respect to the
measured temps. And a qualitative part, in which there is a conclusion of the results.Based on this
practice it has been possible to see that the MRUA formula works, but that it does not take into
account other factors such as friction. This conclusion has been drawn from comparing the
acceleration by substituting the values in the formula for calculating the MRUA position, and
calculating the acceleration based on the slope of the graph.

Keywords
Newtonian mechanics, inclined plane, laboratory practice. MRUA motion, Newton's laws, inertia,
forces, acceleration, friction and linear regression.

3
Fonament teòric
Va ser Newton (1687) a la obra Philosophiæ naturalis principia mathematica o en català
Principis matemàtics de la filosofia natural que va exposar la seva teoria de mecànica
newtoniana o mecànica vectorial, la qual ha sigut tota la teoria que ens hem basart en aquest
projecte, és una formulació específica de la mecànica clàssica que estudia el moviment de
partícules i sòlids en un espai euclidià tridimensional. Els cossos tenen velocitat inicial bàsica, de
la mateixa es fa en sistemes de referència inercials on les equacions bàsiques del moviment es
redueixen a les lleis de Newton, en honor a Isaac Newton, qui va fer contribucions fonamentals a
aquesta teoria.

La mecànica és la part de la física que estudia el moviment. Se subdivideix en:

Estàtica, que tracta sobre les forces en equilibri mecànic.

Cinemàtica, que estudia el moviment sense tenir en compte les causes que el produeixen.
Dinàmica, que estudia els moviments i les causes que els produeixen (força i energia).

Lleis de Newton

• Primera llei de Newton o llei de la inèrcia

Si sobre un cos no actua cap força o la resultant és zero, el cos no canvia el seu estat de
moviment.
La inèrcia és la resistència d’un cos a canviar el seu estat de moviment.

• Segona llei de Newton o llei fonamental de la dinàmica

Si sobre un sistema actuen forces, aquest adquireix una acceleració proporcional a la força
resultant.

𝐹 = 𝑚 · 𝑎 ⇒ ∑ 𝐹𝑖 = 𝑚 · 𝑎 (1)
𝑖
𝐹
𝑇𝑎𝑚𝑏é 𝑎 = 𝑚

• Tercera llei de Newton o llei d’acció-reacció

Quan un sistema fa una força sobre altre, el segon fa, com a reacció, una força sobre el primer
amb el mateix mòdul i direcció, però amb sentit oposat.

• Força
- Pes(𝑃)
El pes és la força amb què la gravetat de la terra o un altre cos celeste atrau els objectes
𝑃=𝑚𝑔 (2)
- Força de fregament(𝐹𝑓)
És la força exercida per una superfície sobre un cos que es mou o intenta moure's sobre ella.
| |
𝐹𝑓 =µ·|𝑁| (3)

4
Metodologia
L’experiment ha consistit en un pla inclinat en el qual s’ha deixat caure amb una força d’en puig 0.
Simplement caient pel seu propi pes.

En el qual hem mesurat la distància recorreguda i el temps que ha tardat en recorre la distància.

A partir d’aquestes dates s’ha elaborat tot un informe per més tard calcular l’acceleració i la força
de fregament.

També s’ha fet una comparació entre l’acceleració calculada a partir de la pendent i l’acceleració
1
teòrica calculada a partir de la fòrmula MRUA, X= X0 + V0 + 2
at2. (4)
A partir d’aquesta comparativa s’han extret una conclusió.

Materials

Cotxe

Suport universal

Cèrcol

Cinta mètrica

Esquema

5
Dades i anàlisi

Co= 7cm
Ca= 90 cm
h= 80,95
m =45,4 g

Resultats

△x (dm) t (ds2) t2 (ds2)

8 23 52

7 22 49

6 18 33

5 17 27

4 16 25

3 14 18

2 11 13

y: Desplaçament (dm2)

x: Temps de desplaçament (ds2)

Pendent amb error:

a = 0,142 ± 0,015

Intercepta amb error:

b = 0,59 ± 0,49

6
Coeficient de correlació de Pearson:
r = 0,975

Càlculs

Calculant l’acceleració de forma teòrica queda que

1
X = X0 + V0 t+ 2
a t2 → És l’equació que descriu els moviments accelerats (4)
On en el nostre sistema de referència X0 i V0 són igual a 0.
Per tant,
1
X= 2
a t2
Com es vol calcular l’acceleració s'aïlla l’acceleració:
2𝑋
2
= a
𝑡
Per exemple, substituint els valors per 8 dm i 23 ds. Passats al sistema internacional, 0,8
m i 2,3 s. Quedaria:
2(0,8𝑚)
a= 2
(2,3𝑠)
a ≃ 0,3 m/s2

L’acceleració teòrica i esperada és d’aproximadament 0,3 m/s2

Ara es calcularà l’acceleració en base a la pendent

1
X= X0 + V0t + 2 at2 (4)
Tenint en compte que X0 = 0 i V0 = 0, queda que:

1
X= 2
at2
Aillant l’acceleració queda que:

𝑋 1
2 = 2
a
𝑡

𝑋
Tenint en compte que X, el desplaçament és l’eix y i t2 és l’eix x. Es pot concloure que 2
𝑡
és igual a la pendent de la gràfica. La qual és = 0,142. Per tant:

1
0,142 = 2
a
a = 0,284 m/s2
L’acceleració experimental mesurada experimentalment a partir d’una regressió lineal , és
de 0,284 m/s2,

7
 𝐶𝑂
Sin α = ℎ
(5)
7 𝑐𝑚
Sin α = 80,95 𝑐𝑚
= 0,086

Arcsin (sin α) =α (6)

Arcsin (0,086) =4, 96º

És un pla inclinat, amb un angle de 4,96º.

1 𝑘𝑔
m = 45,4 g · 1000 𝑔
= 0,0454 kg

Py = p · cos α (7)
Px = p · sin α (8)

Py = N (9)
P = m·g (2)

P = 0,0454 kg · 9,8 = 0,44 N.

PX - Ff = Ft (10)

-Ff = Ft -Px (11)

Ff = µ𝑁 (3)

Tenint en compte la fórmula (11) substituint la Ff per la fórmula (3), la força total per la fórmula (1) i
el Px per la fórmula (4) queda que:

-µP cos α = m·a - P · sin α

Aïllant µ queda que:

𝑚·𝑎 − 𝑃𝑠𝑖𝑛 α
µ=-( 𝑃 · 𝑐𝑜𝑠 α
)

µ = - (m·a - tg α)
2
µ = - (0,0454 kg · 0,0153 𝑚/𝑠 - tg 4,96 º ) = 0,086

Tenint en compte la fórmula (7) i substituint el pes y per lla fórmula (9) queda que:
N = p · cos α;
N = 0,44 N · cos (4,96 º) = 0,438 N

Tenint en compte la fórmula (3)

Ff = 0,086 · 0,438 = 0,04 N

8
Conclusions

S’ha de tenir en compte que hi ha un marge d’error humà, pel fet que les facultats cognitives d’un
ésser humà no són perfectes. Les eines de mesura és fàcil que estiguin en posició perfecta per tal
que no hi hagi cap error.

Gràcies a l’ús d’una regressió lineal. S’ha obtingut pendent i l'intercepte de la recta, que
són proporcionals a l'acceleració del cos i el quadrat de la velocitat inicial, respectivament.
Utilitzant les dades de la taula, el pendent de la recta és 0,142 ± 0,015. A partir d'aquest
valor, s’ha pogut calcular l'acceleració del cos mesurada experimentalment.

També s’ha calculat l’acceleració a partir de la fórmula (4).

Es pot veure que l’acceleració obtinguda de la pendent de la regressió lineal no és igual
que l’acceleració teòrica calculada apartir la fórmula (4).

Teòricament hauria de ser la mateixa acceleració. Però l’acceleració calculada apartir de

la pendent es lleugerament més petita que la teòrica calculada amb la fórmula (4).
Una possible explicació vol dir que l’acceleració experimental ha sigut disminuida per
l’efecte de la fricció de la rampa per la qual es desplaçava.

Per concloure, es pot dir que s’ha comprovat que la fórmula (4) funciona, encara que
s’han de tenir en compte més factors com ara la fricció.

9
Bibliografía web

[1] Newton, Issac. “Dinàmica - La Física.” Google Sites, 1687,

https://sites.google.com/a/santantoni.epiaedu.cat/la-fisica2/dinamica . Accessed 21 May 2023.
[2] Newton, Issac. “Mecánica newtoniana.” Wikipedia, 1687,
https://es.wikipedia.org/wiki/Mec%C3%A1nica_newtoniana . Accessed 21 May 2023.

10