Professional Documents
Culture Documents
Tema 2. Filosofia
Tema 2. Filosofia
Introducció:
Origen: Primats
Família: Homínids.
Gènere: Homo
Espècie: Sapiens, sapiens
Fixisme: Teoria que afirma que les espècies sempre s’han mantingut igual i que hereden les
mateixes característiques de generació en generació.
Creacionista: Un ésser superior ha creat les espècies (tots els animals/plantes) tot i com són
ara.
Evolucionisme:
Teòria que afirma que les espècies vives canvien al llarg del temps.
Lamarck:
- La funció crea a l’òrgan (Crea canvis en la seva estructura)
- S'hereten els caràcters adquirits. (La modificació d’un òrgan es transmet de
generació en generació.
- Punt dèbil : La nostra descendència no hereda els caràcters adquirits.
Darwin:
Origen de les espècies
- Variabilitat en la descendència (No tots el membres d’una espècie són exactament
iguals, alguns tenen alguns trets que els li permeten adaptarse al medi millor.
- Selecció natural: Els membres amb una millor adaptació tenen més possibilitats de
reproduir-se.
Tant Lamarck com Darwin, van tenir problemes amb la mentalitat de l’època.
Definició Homanització:
El procés d’anar canviant trets dels nostres antecessors, va canviar el cervell, tenir les mans
lliures, caminar sobre les dues cames. Canvis anatòmics físics i psicològics.
Homanització: Procés evolutiu que produeix canvis anatòmics i fisiològics en els homínids ,
fins arribar a l’homo sapiens ( l’homínid actual)
Desavantatges: Pelvis + estreta, dificultat en els parts, naixem amb el crani + petit i més
desprotegit.
Definició Humanització: Procés evolutiu que va més enllà de la biologia en ens permet
adquirir
Evolució cultural
El nostre comportament
Reduccionisme: Teoria epistèmica que simplifica l’explicació d’una realitat complexa en una
única part simple.
La dimensió psicològica
Psico/logia: Psiqué grec vol dir ànima / logos: Paraula polisèmica: paraula, discurs,
coneixement racional.
Es separa de la filosofia a finals del S.XIX, es comença a considerar una ciència, perquè
comença a utilitzar el mètode de l’experimentació, l’observació.
A principis del S.XX, la corrent + exitosa és el conductisme → Parteix de la idea que els
processos mentals només són observables pel subjecte que els experimenta i per tant es
centra en la conducta i els estímuls que la motiven. Skiner.
És capaç de retenir X X Sí
la info
indefinidament
.
Emoció / sentiments
Emocions: + intensitat, dura segons, 6 → I són universals. Tenen una funció adaptativa,
ens diuen com estem i com hem d’actuar.
Alegria (disfrutar i tornar a repetir), tristesa (evitar coses que ens produeixen malestar,
plorar refugiarse) Ira (establir límits i protegir-nos) Fàstic (refusar, allunyar-nos, no prendre
menjar en malestar) Por (fugir/alertar d’un perill) Sorpresa (+ indagar / conèixer - por/ ira
Tan els sentiments com les emocions condicionen les nostres emocions, però no les
determinen, som éssers amb consciència i per tant poder reflexionar sobre la nostres
accions.
Intel·ligència
Capacitat cognitiva, ens permet conèixer, analitzar i comprendre el món o la realitat. També
ens permet resoldre problemes de forma creativa. Tradicionalment, la intel·ligència es
mesura mitjançant el Q. I coeficient intel·lectual, el promig és de 90 - 109 es medeix
mitjançant un test (percepció espacial, llenguatge i matemàtiques).
- Interpersonal
- Intrapersonal
- Musical
- Logicomatemàtica
- Linguistica
- Espacial
- Cinestèsica
- Naturista
Dimensió socio-cultural de l’ésser humà
En societat aprenem el llenguatge, que ens permet pensar de forma abstracte som éssers
racionals.
Existeixen.
Trets innats → Herència genètica: colors dels ull, del cabell, alçada etc…
Personalitat
Temperament → (Innat)
Caràcter → (adquirit)
Sexe (innat)
Gènere (adquirits)
Idees: coneixement opinions, visions del món compartits per un grup social. Ex social
Normes: conjunt de regles que regulen una societat; poden ser escrites o no: normes
morals, religioses, codi jurídic.pròpies normes. Escola, hospital, matrimoni.
Institucions: pràctica social que ens manté vigent en el temps i que té les seves pròpies
normes. Escola, hospital, matrimoni.
Tècniques: procediments que utilitzem per intervenir en la natura per sastifer les nostres
necessitats i desitjos.
Els universals culturals, son tots aquells trets adquirits que compleixen totes les cultures del
món.
Ex
- ritus religiosos.
- La prohibició de l’inecest.
- La institució del matrimoni
- La cura dels infants
- Adorns corporals
- Joc
- Normes d’higiene, etc
En els éssers humans no existeixen suficients diferències biològiques com per parlar de
races.
Antropologia cultural és una ciència que estudia les costums i les tradicions de les diferents
societats (les diferents cultures)
Problemàtica: tortures, abolició del clítoris, matrimoni de consciència, abús de poder etc…
On està el límit? són justificables perquè formen part d’unes tradicions/costums?
Són posseïdors d’uns drets. Els criteris bàsics que es solen agafar com límits son els
D.D.H.H això està relacionat amb la dimensió personal de l’EH.
Dimensió personal
Tots nosaltres pel fet de ser humans tenim una dignitat i mereixem un respecte, que queda
reflectit en els drets. La idea de dignitat és el fonament dels DDHH, que són drets
universals.
Té essència l’’E.H. Si en té, quina és? Si no en té, què és el que ens fa humans?
(hi ha vida després de la mort? Som només matèria, és a dir cos? Què és la ment?
Autors
- Aristòtil
- Kant
Autors de la sospita:
- Marx
- Nietzsche
- Freud
Aristòtil:
L'ésser humà és un animal polític. L’ésser humà es caracteritza per tenir logos (raó i
paraula) Per aristòtil tots els éssers vius tenen un ànima i un cos (concepció dualista)
Per aristòtil, tot el que hi ha a la natura tendeix a una finalitat, a un objectiu per això la seva
filosofia és teleològica → Telos(fi) no confondre amb teològica
Kant
Essència: és aquell tret, aquella característica, sense la qual les coses deixen de ser el que
són.
El fet de ser conscients de la nostra existència i poder decidir com actuar fonamenta la
moral si podem decidir com actuar som lliures.
El fet de ser conscients de la nostra vida i poder decidir com actuar ens fa éssers únics i
irrepetibles, i per tant mereixedors de dignitat.
Els DDHH tenen el seus fonament en el concepte kantià de dignitat(Relació dimensió
personal).
Filosofia de la sospita:
Paul Ricoeur va anomenar mestres de la sospita, Marx, Nietsche i Freud, perquè enlloc
d’entendre l’ésser humà com a un animal racional es van fixar en elements ocults (no tants
evidents) per definir allò que ens fa humans.
Karl Marx
Karl Marx
Per a Karl Marx , l’essència de l’ésser humà és el treball creatiu. La capacitat de transformar
la natura per produir béns. Alguns animals també poden tranformar le seu medi, però amb la
mateixa intensitat ni utilitzant la voluntat. Ho fan per instint. El problema és que amb les
condicions de feina que tenen a les fàbriques al S.XX l’obrer o pot sentir-se realitzat. El
proletariat està alienat, perd la seva essència i ja no pot sentir-se satisfet del seu treball
(com per exemple l’artesà). Mantenen per la ideològia (superestructura) que en Marx té un
sentit pervers. Perquè justifica l’ordre establert, i per tant les desigualtats que pateixen els
obrers. Marx és considera un mestre de la sospita perquè explica el comportament humà a
partir d’aquest element ocult i pervers que és la ideologia.
Nietzsche
Considera que l'essència de l’ésser humà no és només la racionalitat ell advoca per
recuperar els valors de la tragèdia ética, és a dir la conjunció dels valors representats per
Apol·lo i Dionís. Els déus per una banda de l’ordre i la racionalitat per l’altre del caos, la
irracionalitat, el desig i els instints.
La seva filosofia és una filosofia vitalista que ens convida a viure aquesta vida i no viure per
la vida que ens permet el cristianisme després de la mort.
Els grans culpables d’encorsaten la vida han sigut. Sòcrates, Plató i tota la tradició filosòfica
que ha menyspreat allò que és ultramundá. El cristianisme també és culpable donis ens
parla de pecat, costedat, humiltat, valors propis del rebany.