Antropologia. Què ens fa humans?

Introducció:

La dimensió biològica de l’EH

Linné → Taxonomia: Part de la biologia que classifica els éssers vius en funció de les seves
característiques.

Origen: Primats
Família: Homínids.
Gènere: Homo
Espècie: Sapiens, sapiens

Curvier → Defensa el catastrofisme

Linné tot i ser fixista creacionista és un antecesor de la T evolucionista.

Fixisme: Teoria que afirma que les espècies sempre s’han mantingut igual i que hereden les
mateixes característiques de generació en generació.

Creacionista: Un ésser superior ha creat les espècies (tots els animals/plantes) tot i com són
ara.

Evolucionisme:

Teòria que afirma que les espècies vives canvien al llarg del temps.
Lamarck:
- La funció crea a l’òrgan (Crea canvis en la seva estructura)
- S'hereten els caràcters adquirits. (La modificació d’un òrgan es transmet de
generació en generació.
- Punt dèbil : La nostra descendència no hereda els caràcters adquirits.
Darwin:
Origen de les espècies
- Variabilitat en la descendència (No tots el membres d’una espècie són exactament
iguals, alguns tenen alguns trets que els li permeten adaptarse al medi millor.
- Selecció natural: Els membres amb una millor adaptació tenen més possibilitats de
reproduir-se.

Punts dèbils: No es poden demostrar els mecanismes de l’època ni la variabilitat de la

descendència.

Tant Lamarck com Darwin, van tenir problemes amb la mentalitat de l’època.

1r estudis de genètica → Mendel

→ Les característiques dels éssers vius estan codificats en el ADN.

→ Existeixen la variabilitat de la descendència perquè existeixen mutacions i combinacions
entre els gens dels progenitors.

La teoria sintètica de l’evolució: Estudis de Darwin + estudis de genètica.

El procés d'hominització i d’humanització?

Definició Homanització:

El procés d’anar canviant trets dels nostres antecessors, va canviar el cervell, tenir les mans
lliures, caminar sobre les dues cames. Canvis anatòmics físics i psicològics.

Homanització: Procés evolutiu que produeix canvis anatòmics i fisiològics en els homínids ,
fins arribar a l’homo sapiens ( l’homínid actual)

- Bipedestació → Capacitat de desplaçar-se amb les extremitats inferiors.

- Modificació de les mans, pinces de pressió (polse i índex)
- Crani més gran → Augment del crani i disminució de la mandíbula.

Avantatges: Bipedestació: Millor visibilitat, adaptació, utilització de les extremitats superiors i

avantatges adaptatives.

Desavantatges: Pelvis + estreta, dificultat en els parts, naixem amb el crani + petit i més
desprotegit.
Definició Humanització: Procés evolutiu que va més enllà de la biologia en ens permet
adquirir

L’evolució cultural → Tots els trets culturals de la nostra societat

Evolució cultural

- Llenguatge articulat a partir de fonemes i síl·labes podem comunicar tot un univers

psicològic.

- Tècnica: Ús del foc i fabricació d’eines

- Pensament abstracte. Ens plantegem el futur, l’especulació ,la planificació.

El nostre comportament

Reduccionisme: Teoria epistèmica que simplifica l’explicació d’una realitat complexa en una
única part simple.

Reduccionisme biològic → Simplificar els motiu del nostre comportament a la dimensió

biològica (Instints)

La dimensió psicològica
Psico/logia: Psiqué grec vol dir ànima / logos: Paraula polisèmica: paraula, discurs,
coneixement racional.

Es separa de la filosofia a finals del S.XIX, es comença a considerar una ciència, perquè
comença a utilitzar el mètode de l’experimentació, l’observació.

A principis del S.XX, la corrent + exitosa és el conductisme → Parteix de la idea que els
processos mentals només són observables pel subjecte que els experimenta i per tant es
centra en la conducta i els estímuls que la motiven. Skiner.

La psicologia va evolucionant i apareixen altres escoles psicològiques (cognitivisme,

psicoanálisis, etc), que no només centren els seus estudis en la conducta sinó que tindran
en compte altres processos mentals com les emocions, els sentiments, els pensaments, la
intel·ligència, etc
Processos mentals: Memòria, les emocions i la intel·ligència.

Memòria: Capacitat d'emmagatzemar dades i recuperar-les.

Emocions:
Memòria sensorial Memòria a curt Memòria a llarg
termini termini

Quant de temps és 1 a 2 segons 15 a 20 s Indefinida

capaç de retenir la
informació?

D’on prové la Sentits De la memòria De la memòria a

informació? sensorial curt termini

És capaç de retenir X X Sí
la info
indefinidament
.
Emoció / sentiments

Emocions: + intensitat, dura segons, 6 → I són universals. Tenen una funció adaptativa,
ens diuen com estem i com hem d’actuar.

Alegria (disfrutar i tornar a repetir), tristesa (evitar coses que ens produeixen malestar,
plorar refugiarse) Ira (establir límits i protegir-nos) Fàstic (refusar, allunyar-nos, no prendre
menjar en malestar) Por (fugir/alertar d’un perill) Sorpresa (+ indagar / conèixer - por/ ira

Sentiments: - Intensitat. Record de l’emoció pot ser llarga durada.

Tan els sentiments com les emocions condicionen les nostres emocions, però no les
determinen, som éssers amb consciència i per tant poder reflexionar sobre la nostres
accions.

Intel·ligència

Capacitat cognitiva, ens permet conèixer, analitzar i comprendre el món o la realitat. També
ens permet resoldre problemes de forma creativa. Tradicionalment, la intel·ligència es
mesura mitjançant el Q. I coeficient intel·lectual, el promig és de 90 - 109 es medeix
mitjançant un test (percepció espacial, llenguatge i matemàtiques).

Howard Gardner → Intel·ligència múltiples (8 tipus)

- Interpersonal
- Intrapersonal
- Musical
- Logicomatemàtica
- Linguistica
- Espacial
- Cinestèsica
- Naturista
Dimensió socio-cultural de l’ésser humà

L'ésser humà és un animal social, necessitem la societat per poder sobreviure.

En societat aprenem el llenguatge, que ens permet pensar de forma abstracte som éssers
racionals.

Existeixen.

Trets innats → Herència genètica: colors dels ull, del cabell, alçada etc…

Trets adquirits → aprenentatges culturals: llenguatge, vestit, que mengen

Confluència → per ex. la intel·ligència neixes amb unes capacitats però el

desenvolupament d’aquestes si que depenen dels nostres àmbits.

Personalitat

Temperament → (Innat)
Caràcter → (adquirit)

Sexe (innat)
Gènere (adquirits)

Socialització: procés pel qual un individu interioritza una cultura.

Societat

Idees: coneixement opinions, visions del món compartits per un grup social. Ex social

Normes: conjunt de regles que regulen una societat; poden ser escrites o no: normes
morals, religioses, codi jurídic.pròpies normes. Escola, hospital, matrimoni.

Institucions: pràctica social que ens manté vigent en el temps i que té les seves pròpies
normes. Escola, hospital, matrimoni.

Objectes: artefactes realitzats en una societat concreta: ex vestits, eines.

Tècniques: procediments que utilitzem per intervenir en la natura per sastifer les nostres
necessitats i desitjos.

Els universals culturals, son tots aquells trets adquirits que compleixen totes les cultures del
món.
Ex
- ritus religiosos.
- La prohibició de l’inecest.
- La institució del matrimoni
- La cura dels infants
- Adorns corporals
- Joc
- Normes d’higiene, etc

Anomenem ETNIA al conjunt de persones que tenen la mateixa cultura.

En els éssers humans no existeixen suficients diferències biològiques com per parlar de
races.

Antropologia cultural és una ciència que estudia les costums i les tradicions de les diferents
societats (les diferents cultures)

Apareix el S. XIX amb una actitud etnocèntrica.

Etnocentrisme: és una corrent de l’antropologia que defensa la superioritat de la pròpia

cultura respecte les altres. Jutja les costums i tradicions de les altres cultures de de la
pròpia.

Actualment, l’antropologia aposta pel relativisme cultural,

Relativisme cultural és una corrent antropològica que defensa la igualtat entre cultures, és a
dir totes són bones, i no es pot jutjar una cultura a partir d’una altre.

Problemàtica: tortures, abolició del clítoris, matrimoni de consciència, abús de poder etc…
On està el límit? són justificables perquè formen part d’unes tradicions/costums?

Són posseïdors d’uns drets. Els criteris bàsics que es solen agafar com límits son els
D.D.H.H això està relacionat amb la dimensió personal de l’EH.

Dimensió personal

Una persona és un ésser intel·ligent , conscient de la seva existència, lliure, racional i

autònom. Això fa que cada ésser humà sigui conscient de la seva singularitat com ésser
únic i irrepetible.

Tots nosaltres pel fet de ser humans tenim una dignitat i mereixem un respecte, que queda
reflectit en els drets. La idea de dignitat és el fonament dels DDHH, que són drets
universals.

L’ésser humà a la llum de la filosofia

(Pàg 68) Atropologia filosòfica → No és una ciència!

Pregunta Sobre l’ésser humà que no tenen una resposta científica:

Té essència l’’E.H. Si en té, quina és? Si no en té, què és el que ens fa humans?

(hi ha vida després de la mort? Som només matèria, és a dir cos? Què és la ment?

Autors

- Aristòtil
- Kant
Autors de la sospita:
- Marx
- Nietzsche
- Freud

Aristòtil:
L'ésser humà és un animal polític. L’ésser humà es caracteritza per tenir logos (raó i
paraula) Per aristòtil tots els éssers vius tenen un ànima i un cos (concepció dualista)

L’ànima vegetativa → Nodrir-se, créixer i reproduir-se → Vegetals, animals i éssers humans.

L’ànima sensitiva → Sensació, percepció, desig i moviment (animals i humans)

L'ànima racional → És la que ens permet pensar i actuar. (logos, humans)

Aquesta ànima racional, aquest logos és el que permet a l’home ser un animal polític, és a
dir social i moral. Només ens desenvolupem com a homes en societat, i això ens permet
arribar a la felicitat (eudaimonia).

Per aristòtil, tot el que hi ha a la natura tendeix a una finalitat, a un objectiu per això la seva
filosofia és teleològica → Telos(fi) no confondre amb teològica

Kant
Essència: és aquell tret, aquella característica, sense la qual les coses deixen de ser el que
són.

Raó teòrica → conèixer

Raò pràctica → actuar

El fet de ser conscients de la nostra existència i poder decidir com actuar fonamenta la
moral si podem decidir com actuar som lliures.

I sense llibertat no hi ha moral.

El fet de ser conscients de la nostra vida i poder decidir com actuar ens fa éssers únics i
irrepetibles, i per tant mereixedors de dignitat.
Els DDHH tenen el seus fonament en el concepte kantià de dignitat(Relació dimensió
personal).

Filosofia de la sospita:

Paul Ricoeur va anomenar mestres de la sospita, Marx, Nietsche i Freud, perquè enlloc
d’entendre l’ésser humà com a un animal racional es van fixar en elements ocults (no tants
evidents) per definir allò que ens fa humans.

Karl Marx

1. Què ha fonamentat la teoria de Marx?

Comunisme, sindicalisme, moviment obrer…
2. Qui va ser el company de Marx respecte la filosofia?
Frederic Engels.
3. A quina conclusió va arribar Marx respecte la filosofia
Havia de passar a la filosofia pràctica.
4. Quina és l’essència de l’home segons ell?
El treball creatiu.
5. Quin és el problema?
En les condicions de treball, no pot realitzar la seva essència.
6. Pots descriure com era la situació dels obrers a les fàbriques del S.XIX
Condicions laborals fortes (nova esclavitud)
7. Se sent realitzat l’obrer? En que s’ha transformat?
No, és un engranatge més de la maquinària.
8. Què vol dir materialisme històric?
Explicar la història a través de la estructura econòmica.
9. Quins elements corresponen l’estructura econòmica? A qui pertany el
capitalisme? I en un artesà?
Focus productiu (treball) i de mitjans de producció (maquinària i material)
Artesà (treball i maquinària → Realitzat
Capitalisme (treballa l’obrer i la màquina és del capitalista → No realitzat
10. Per què l’obrer està alineat? D’on prové aquesta paraula?
Perquè no li pertany el resultat del seu treball final (resultat final)
Alienació → Aliè (ajeno) → que no li és propi.
11. Què és la superestructura economica?
És la ideologia que justifica, dona fonaments a un determinat sistema econòmic.
Manipulació que serveix per justificar l’orde imperant.
12. Per què segons Marx el sistema capitalista és injust?
Perquè potencia l'enriquiment fàcil de les classes altes, però destrossa brutalment a
la classe mitjana i baixa. Es injust perquè el capitalista s’enriqueix aprofitant el treball
de l’obrer.
13. Què és la plusvalúa?
És l’increment del preu del mercat, es cotiza per un preu major al que s’havia
comprat. És la diferència entre el que ha costat la maquinària i els beneficis que
s’obtenen.

14. Què va avançar Marx?

 Va avançar, que era inestable i que poc a poc les igualtats anirien sent més grans.
15. Com es pot acabar aquesta injustícia?
Aquesta injustícia únicament es pot lluitar amb revolucions, protestes,
manifestacions, vagues, etc.
16. Què caracteritza la societat comunista?
Teoricament, vol establir una igualtat econòmica entre tots. Els mitjan de producció
són púlics.

Karl Marx
Per a Karl Marx , l’essència de l’ésser humà és el treball creatiu. La capacitat de transformar
la natura per produir béns. Alguns animals també poden tranformar le seu medi, però amb la
mateixa intensitat ni utilitzant la voluntat. Ho fan per instint. El problema és que amb les
condicions de feina que tenen a les fàbriques al S.XX l’obrer o pot sentir-se realitzat. El
proletariat està alienat, perd la seva essència i ja no pot sentir-se satisfet del seu treball
(com per exemple l’artesà). Mantenen per la ideològia (superestructura) que en Marx té un
sentit pervers. Perquè justifica l’ordre establert, i per tant les desigualtats que pateixen els
obrers. Marx és considera un mestre de la sospita perquè explica el comportament humà a
partir d’aquest element ocult i pervers que és la ideologia.

Documental mestres de la sospita

el joven marx

Nietzsche
Considera que l'essència de l’ésser humà no és només la racionalitat ell advoca per
recuperar els valors de la tragèdia ética, és a dir la conjunció dels valors representats per
Apol·lo i Dionís. Els déus per una banda de l’ordre i la racionalitat per l’altre del caos, la
irracionalitat, el desig i els instints.

La seva filosofia és una filosofia vitalista que ens convida a viure aquesta vida i no viure per
la vida que ens permet el cristianisme després de la mort.

Els grans culpables d’encorsaten la vida han sigut. Sòcrates, Plató i tota la tradició filosòfica
que ha menyspreat allò que és ultramundá. El cristianisme també és culpable donis ens
parla de pecat, costedat, humiltat, valors propis del rebany.