El preu de l'eficiència

Tot va començar un 30 de novembre de 2022, es va llançar al públic una de les

intel·ligències artificials més potents, ChatGPT. Va ser un èxit només sortir, i fins i tot
Microsoft va invertir 10.000.000 de dollars.
Aquesta Intel·ligències artifical (A partir d'ara li direm IA) era capaç de generar textos, a
partir de base de dades i un gran conjunt d'algoritmes que feien que fos capaç de raonar.
Podent resoldre problemes de física, matemàtiques, podent fer comentaris de text o
respondre preguntes en base a un text i respondre qualsevol altre tipus de preguntes, fins i
tot capaç de crear els seus propis microrelats, amenaçant al prestigiós concurs Premis
Primavera.
Elon Musk, cofundador d'Open AI, empresa de ChatGPT, va dir que estem invocant el
diable.

A mesura que va anar passant el temps els estudiants es van adonar que podien utilitzar-les
per fer deures, les empreses van veure que podien optimitzar els seus resultats sense
necessitat d'empleats. Al principi tot semblava molt positiu, però a poc a poc, es va veure
que els alumnes baixaven el rendiment acadèmic en els exàmens i no desenvolupaven
competències essencials, mentrestant la IA anava aprenent i millorant dia rere dia.

Es cert que s'havien fet grans avanços científics i tecnològics. Però en contrapartida, les
empreses cada vegada contractaven menys empleats i feien servir més la IA. Això va fer
que quedessin a l'atur un gran nombre de persones.

El sol brillava en un cel blau sense núvols, però l'home que caminava pel carrer no podia
sentir la seva calor. Havia perdut la seva feina anys enrere, quan les intel·ligències artificials
havien començat a reemplaçar als treballadors humans. Ara, no hi havia manera de
guanyar-se la vida, i la ciutat era un lloc desolat.

Al seu voltant, els edificis estaven buits, i els carrers eren silenciosos. La gent havia estat
reemplaçada per robots i les IA que eren més eficients i econòmics en la producció i els
serveis, per la qual cosa els humans van quedar desplaçats.

L'home es va preguntar com havia arribat la humanitat a aquest punt. Havia estat una
successió de petites decisions i accions, preses sense comprendre les conseqüències a
llarg termini. Les empreses i governs van buscar maximitzar l'eficiència i la rendibilitat,
sense importar el cost humà.

Però ara, el cost era massa alt. Les persones estaven desocupades, desesperades i sense
esperança. Les ciutats eren llocs fantasmals, i els robots i les IA continuaven funcionant
sense parar, sense saber o preocupar-se per les conseqüències de les seves accions.

L'home sabia que havia d'haver-hi una altra manera de viure. Una en la qual les persones
treballessin juntes amb la tecnologia per a millorar la vida de tots. Però ara, això semblava
un somni llunyà, perdut en un futur desastrós en el qual les IA havien reemplaçat als
humans en els treballs, i amb això la humanitat havia perdut el seu valor.

L'home va continuar caminant, sentint el pes de la desesperació en el seu cor. Potser algun
dia, les persones trobarien la manera de recuperar el que havien perdut. Però ara com ara,
només hi havia silenci, buit i la sensació que una cosa fonamental s'havia perdut per
sempre.

Els governs van fer pagar impostos i seguretat social als empresaris que tenien robots i IA.
Això va fer que poguessin donar una paga per a tothom que no treballés. Però això va fer
que moltes més persones deixessin de treballar. I tota una joventut ja no volia estudiar ni
formar-se, perquè ja tenien "el futur assegurat".

En definitiva, tota aquesta situació va provocar grans revoltes i manifestacions pel malestar
general de gran part de la societat.

Ara et pensaràs que va acabant sent una guerra de màquines i empresaris contra
manifestants, o que les màquines es van revolucionar, però no, seria un final massa vist i
amb poca perspectiva.

El que va acabar passant, va ser que la mateixa humanitat es va acabant autodestruint,

perquè no es podia aguantar la societat d'aquesta manera. I aquesta gran optimització de
robots i màquines va provocar l'acceleració del canvi climàtic. El qual en poc temps, es va
acabar veient les grans conseqüències.
No et descriuré com va acabar el planeta pel fort impacte que et podria provocar.