Infermeria Comunitaria I

Infermeria
comunitària 1.
Salut Ambiental Júlia Farled Martínez
TEMA 1. MEDI AMBIENT I SALUT

• Desenvolupament sostenible
• Educació ambiental
• Contaminació, malaltia i medi ambient
• Relacions dosi/ temps d’exposició/ resposta

1. Desenvolupament sostenible i educació ambiental

Desenvolupament sostenible: desenvolupament que satisfà les necessitats actuals sense comprometre
la capacitat de les futures generacions per a satisfer les seves pròpies necessitats. (Brundtland, 1988)

En fonament de la vida sostenible es troba en una ètica basada en el respecte i la consideració per tots i
cada un dels altres i per la Terra. (Boada, Zahonero, 1998)

2. Educació ambiental

1r. Adquisició de nou coneixement: augment del saber
2n. Canvi de valors i canvi d’actituds
3r. Canvi de comportaments, proacció ambiental

Aquest procediment dona lloc a l’educació ambiental i educació per la salut i és molt lent (20anys aprox.).
És un canvi permanent que acaba sent un canvi cultural ja que acaba formant part de la població.
Per accelerar els canvis en el comportament de les persones hi ha dues vies:
- Negativa: Punció (multes...)
1

Infermeria comunitària 1.
- Positiva: Premi

*Medi ambient: entorn que ens envolta i ens permet la vida.
3. Contaminació, malaltia i medi ambient.

Diferents tipus de factors ambientals causants de molèsties o danys en la salut humana:
• Agents biològics (virus, bacteris...)
• Agents físics (temperatura, radiacions, soroll...)
• Agents químics (òxids de nitrogen, òxids de sofre...)

3.1 Situació actual al món en l’àmbit de la salut

• Gran part de casos de càncer de còlon i pulmó són per exposició a contaminants orgànics
persistents.
• Existència al medi ambient de més de 100 mil substàncies químiques contaminants que poden
afectar a la salut.
• 70% de les ciutats europees tenen nivells de contaminació atmosfèrica superiors als recomanats.
• Cada any moren tres milions de persones per causes relacionades amb la contaminació.

3.2 Efectes dels pol·luents o contaminants

• Per toxicitat directa sobre l’organisme individual (salmonel·losi...)
• Per alteració del medi ambient (contaminació de l’aire ambiental i afecta a les vies respiratòries)

3.3 Relació causa/efecte

• Molt complexa
• No sempre directament proporcional

4. Relacions dosi/ temps/ resposta

Exposició: a lo que estem exposats
En funció de l’exposició es pot desenvolupar la malaltia (resposta) de dues formes, aguda i crònica

2

Aguda: al moment
Crònica al cap d’un temps

5. Patologia humana i contaminació

Riscos associats al desenvolupament insostenible:
• Contaminació de l’aire:
- Dificultats respiratòries
- Asma
- Càncer de pulmó
- Al·lèrgies respiratòries
- Bronquitis crònica

• Contaminació de les aigües:
- Disenteries
- Salmonel·losis
- Còlera
- Hepatitis A
- Saturnisme (plom)
- Càncer
- Intoxicacions

• Contaminació per plaguicides (química):
- Intoxicacions agudes i cròniques
- Tumors hepàtics
- Trastorns hormonals
- SQM (sensibilitat química múltiple)

• Contaminació nuclear:
- Càncers
- Alteracions genètiques
- Lesions tissulars

• Contaminació de l’entorn psicosocial:
- Presbiacúsia
- Estrès
- Violència i agressivitat

3


El medi ambient del que gaudim és el que determina l’estil de vida
FDS: Biologia, assistència sanitària, estil de vida i medi ambiental.
MA + Estil de vida à FDS

• Substàncies químiques que poden causar disrupció endocrina

Alguns plaguicides i herbicides: DDT (prohibit però encara en el medi) hexaclorobenzè (HCB) fungicida,
organoclorats, insecticides.

Bifenils policlorats (PVB): Construcció, transformadors. Estan prohibits a Europa però també són
persistents en el medi.

Dioxines i furans: Són subproductes no intencionals, derivats de la combustió de carbó, petroli, biomassa,
materials clorats (fabricació paper), incineradores de residus i altres. La principal via d’absorció són els
aliments.

Bisfenol A (BPA): Fabricació de plàstics i resines, contenidors d’aigua i aliments, biberons, selladors
dentals.

Parabens: Conservant i antioxidant, cosmètica, productes higiene, desodorants.

Alquifenols: En plàstics, pintures, detergents, materials tèxtils. S’absorbeixen per aliments, respiratori i
pell.

Filtres UV: Benzofenona i 4-MBC. En cremes protectores solars

Falats: Fabricació de PVC
4

TEMA 2. L’ AIGUA
L’aigua és un recurs imprescindible per la vida, un recurs escàs i recurs esgotable

1. L’aigua i l’activitat humana

L’aigua és un recurs escàs i esgotable perquè hi ha una ineficaç extracció, abús del consum i contaminació.
• Ineficaç extracció: només un 0.01% de tota l’aigua del planeta
• Abús en consum
• Contaminació

2. Contaminació de l’aigua
- Fonts de contaminació de l’aigua dolça i principals impactes associats

El cicle de l’aigua i el temps de residència de l’aigua
5


3. Cicle de l’aigua: naural, alterat i corregit

6

4. Efectes sobre la salut

Malalties evitables millorant el subministrament d’aigua, el sanejament , la higiene i la gestió dels recursos
hídrics:
• Malària
• Diarrees
• Hepatitis A
• Infeccions intestinals
• Helmintiasis intestinals
• Desnutrició
• Bioacumulació
En 46 països, menys de la meitat de la població té accés a una instal·lació de Sanejament millorat.

7

TEMA 3. L’ATMOSFERA

L’aire es un recurs imprescindible per la vida

Composició de l’aire:

Emissió à transmissió à immissió

- Distància
- Orografia
- Meteorologia
- Reaccions químiques

Partícules de mides i composició molt diversa (metalls, compostos inorgànics, compostos orgànics
persistents, compostos orgànics volàtils)
• PM10
• PM5
• PM2,5

Fonts d’emissions de contaminants (PM10 i NO2) a la regió
metropolitana de Barcelona:

Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de
Catalunya:

Qualitat de l’aire a Barcelona i rodalies = molt pobre

- Partícules en suspensió a l’aire (PM10)
8


- Diòxid de Nitrogen (NO2)

Efectes de la contaminació atmosfèrica sobre la salut:

• CAP:
- Ictus; 1,4 milions de morts anuals. Segons la OMS, un 34% de les morts prematures anuals
atribuïbles a contaminació del aire interior causada per combustibles sòlids es produeixen
per accidents cerebrovasculars.
- Danys en el desenvolupament neuronal: demostrats en animals ii en fase d’estudi en
humans.
- Problemes de salut mental: autisme i problemes de conducta en nens.
- Malalties neurodegeneratives: danys similars als d’un cervell amb Alzheimer.

• APARELL RESPIRATORI:
- Malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC): prp de 950.000 morts anuals. Segons la OMS,
un 22% de les morts prematures anuals atribuïbles a contaminació del aire interior causada
per combustibles sòlids es produeixen per EPOC.
- Càncer de pulmó: més de 255.000 morts anuals. Segons la OMS, un 6% de les morts
prematures anuals atribuïbles a contaminació de l’aire interior causada per combustibles
sòlids es produeixen per càncer de pulmó.
- Pneumònia: més de 510.000 morts anuals. Segons la OMS, un 12% de les morts prematures
anuals atribuïbles a contaminació de l’aire interior causada per combustibles sòlids es
produeixen per pneumònies.
- Afectació de la funció pulmonar: Funció pulmonar reduïda i menor creixement dels pulmons.
9

- Asma: nous casos d’asma i agreujament dels ja existents.

• COR:
- Infart de miocardi: més de 1,1 milió de morts anuals. Segons la OMS, un 26% de les morts
prematures anuals atribuïbles a contaminació del aire interior causada per combustibles
sòlids es produeixen per infarts de miocardi
- Arítmia: Factor desencadenant d’arítmies
- Fallo congestiu cardíac: Evidencies constants relacionen contaminació atmosfèrica i
mortalitat i morbiditat cardiovascular.
• ARTERIES
- Hipertensió: Major risc d’hipertensió
- Inflamació sistèmica: Major risc d’inflamació crònica
- Trombosis venosa profunda: Indicis d’un augment del risc de 70%.
- Diabetis: increment en el risc de diabetis tipus 1 i 2 i de resistència a la insulina.

• FETUS I PLACENTA
- Naixement prematur: increment del risc.
- Pes reduït al néixer: increment del risc.
- Preclampsia: increment del risc.

• APARELL REPRODUCTIU
- Reducció en la qualitat del esperma: hipòtesis encara no provades.

Els nivells actuals de contaminació atmosfèrica antropogènica produeixen mortalitat i morbiditat.
10


Cada any es poden evitar:
- 3.500 morts prematures entre les persones més grans de 30 anys.
- 1.800 ingressos hospitalaris per causes cardiorespiratòries.
- 5.100 casos de bronquitis crònica en adults.
- 31.100 casos de bronquitis agudes en nens.
- 54.000 crisis d’asma en nens i adults.
11


A nivell individual els efectes de la contaminació atmosfèrica són petits (menys imp. Que l’hàbit de fumar),
però a nivell de Salut Pública són molt impo. Ja que tota la població que hi està exposada (i en canvi al
tabac no).

MORTALITAT PER TRÀNSIT A CATALUNYA:
Atribuïble a la contaminació atmosfèrica: 1.000-1.500 morts/any.
Pels accidents de trànsit (any 2016): 153 morts/any.

Quina importància tenen els efectes del medi ambient en la salut?
• Pot atribuir-se a factors ambientals:
- el 24% de la càrrega de morbilidat mundial
- el 23% de la mortalitat mundial
12

13

TEMA 4. EL SOROLL

1. El soroll i la contaminació acústica

Qualitat de vida = medi ambient saludable + entorn agradable (ENTORN PSICO-SOCIAL)

“ La contaminació psico-social de l’entorn pot afectar el benestar de l’individu i de la comunitat i
impedir-li gaudir de casa seva de tal manera que s’ataca la seva vida privada i familiar, però sense posar
en perill la seva salut”

SOROLL:
• Conjunt de fenòmens vibratoris aeris percebuts i integrats pel sistema auditiu que provoquen
en el receptor humà, sota determinades condicions, una reacció de rebuig.
• Fenomen acústic que produeix una sensació auditiva considerada desagradable (definició de
l’OMS).

CONTAMINACIÓ ACÚSTICA:

• Origen natural: volcans, tempestes, onades, animals...
• Origen antropogènic: indústria, construcció, obres i enderrocs, transport rodat, transport
ferroviari, transport aeri, instal·lacions d’oci, volum aparells TV, ràdio o música, i
d’electrodomèstics, xerrameques, crits, converses, animals domèstics... à més perceptible en
moments de calma i repòs.
• Sonòmetre: quantificació del soroll en decibels, dB (A), expressa el que perceb la nostra oïda.
• Relació entre sensació acústica i dB (A):

2. Efectes del soroll

• Efectes fisiològics:
- Efectes fisiològics sobre l’organisme en general
o Alteració del ritme cardíac
14

o Alteració de la respiració
o Augment de la pressió i vasoconstricció perifèrica
o Modificació de moviments peristàltics de l’estómac i intestó à nàusees, vòmits, pèrdua
de la gana, restrenyiment.
o Disminució de la secreció salival
o Alteracions del to muscular (contracció dels músculs)
o Dilatació pupil·lar
- Efectes fisiològics sobre l’òrgan de l’audició
o Presbiacúsia
o Fatiga auditiva
o Efecte emmascarador
• Efectes patològics del soroll
- Sordesa de grau diferent
- Ruptura de la membrana timpànica
• Efectes socio – psicològics
- Efectes socio - psicològics d’àmbit personal
o Sobre el son Símptomes de:
o Sobre el rendiment en el treball - Ansietat
- Nerviosisme
o Molèsties - Cansament
- Irritabilitat
- Increment del neguit
Tots aquests símptomes influiran notablement en el nostre - Estrès
comportament social. - L’habilitat emocional
- Mal de cap
- Nàusees

- Efectes socio - psicològics d’àmbit social

- Interferència comunicació oral
o Sobre la comunicació - Interferència lectura
comprensiva
- Disminució de la concentració
Tots aquests efectes influiran en les relacions - Augment del risc d’errors
interpersonals. laborals

SOROLL HOSPITALARI:
• Converses passadissos
• Telèfons
15

• Trànsit
• Alarmes i sons electrònics...
o Interromp les fases del son
o Altera l’activitat cerebral
o Altera la funció cardiovascular
o Posa en perill els pacients més vulnerables
Cal protegir el descans dels pacients
Modificant rutines del personal de nit
Canviant el disseny tecnològic dels aparells electrònics.

16

TEMA 5. RESIDUS SANITÀRIS

• El cicle de la matèria
L’energia del sol fa que la matèria, gràcies a la fotosíntesi, s’organitzi en formes complexes: els éssers vius.

La matèria inorgànica de terra i aire a arbres i plantes verdes que la transformen en matèria orgànica à
de les plantes als animals d’aquests a altres animals al llarg de les xarxes tròfiques à la matèria orgànica
morta vegetal i animal, torna a terra on organismes descomponedors la transformen en sals minerals.
No acumulació de residus!

• Cicle complet de producció i gestió dels RS
- Conseqüències sobre la salut:
Generalitat de Catalunya. Guia de gestió de residus sanitaris. Barcelona: departament de
sanitat i seguretat social; 2000.
Normativa de la generalitat de Catalunya
ü Decret 27/1999, de 9 de febrer, de l’ordenació i el control de la gestió dels residus
sanitaris. DOGC núm. 2828, de 16.02.1999
Residus sanitaris: són RS les substàncies i els objectes generats en centres, serveis i establiments sanitaris
dels quals els seus posseïdors o productorses desprenen o tenen l’obligació de desprendre’s.

17

OBJECTIUS DE LA GESTIÓ DELS RS:

• Evitar riscos medi ambient
Gestió correcta à minimització + disposició
• Evitar riscos salut laboral
• Evitar riscos salut pública
Cicle complet de producció i gestió dels RS:
• Gestió intracentre:
- Producció. Classificació
- Recollida
• Gestió extra centre:
- Transport
- Tractament
- Disposició final
Classificació en funció dels riscos associats que comporten:
• Residus sense risc o inespecífics
- Grup I (assimilables a urbans)
- Grup II (RS no específics)
• Residus de risc o específics:
- Grup III (RS específics)
- Grup IV (RS singulars)
18


GRUP I: Residus assimilables a urbans, provinents de la cuina, de la part administrativa del centre, de
jardineria, tallers, i tot el provinent de pacients no infecciosos no inclòs en els Grups II ni III.
- Cartró i paper
- Vidre
- Plàstics
- Matèria orgànica
- Metalls
- Tèxtils
- Piles...
GRUP II: residus sanitaris no específics. Residus en contacte amb fluids corporals o altres líquids biològics
propis de l’activitat sanitària no inclosos en el Grup III.
- Material de cures (cotons i gases tacats)
- Xeringues buides
- Guixos i tubuladures
- Catèters
- Bosses buides que hagin contingut sang o líquids biològics
- Material d’un sòl ús (guants, mascaretes, bates, talles...)
- Qualsevol altre residu simplement tacat o que hagi absorbit líquids biològics
19

- Tires reactives
- Cons d’otoscòpia
- Depressors

GRUP III: Residus sanitaris específics. Residus infecciosos patològics amb elevat risc de contaminació
- Material punyent i tallant: agulles, fulles bisturí, llancetes...
- Residus anatòmics no d’entitat, i dents i queixals
- Vaccins vius i atenuats
- Sang i hemoderivats en forma líquids
- Animals d’experimentació inoculats amb agents infecciosos
- Mostres de microbiologia de pacients infecciosos
- Material d’un sòl ús emprat en pacients infecciosos
- Embenatges i apòsits amb sang de pacients infecciosos
- Residus líquids de pacients amb infeccions no endèmiques a Catalunya
GRUP IV: Residus sanitaris singulars. Residus sanitaris especials tipificats en normatives singulars
- R. Citostàtics o citotòxics
o Restes de medicaments antineoplàstics, material d’un sol ús, material punxant o
tallant
- R. Químics
o De laboratori
- R. Radioactius
o Material de rebuig contaminant amb substàncies radioactives
- R. de Medicaments
o Caducats i no caducats

En el grup I la gestió intracentre i extracentre igual que pels residus municipals.
En el grup II hi ha una gestió intracentre:
- Recollida: bossa de polietilè de galga superior (220) dipositades en un recipient o estructura
de suport:
o Resistència al trencament
o Volum < 90L
o Identificació externa “GII”
- Transport
o Camions de recollida municipal ordinària
- Tractament
o Incineració
o Abocador controlat
En el grup III la gestió intracentre:
20

- Recollida dels RS GIII sòlids:

o Contenidor rígids i estancs:
§ Opacs
§ Resistents al trencament
§ Asèpsia exterior
§ Volum < 60L
§ Doble tanca: de fàcil obertura i especial hermètica
§ Identificació externa “residus de risc”
o Emmagatzematge : de 72h a 1 setmana, i fins 1 mes
- Recollida dels RS GIII líquids:
o Abocament pel desguàs connectat a la xarxa de sanejament del centre sanitari
o No cal desinfecció prèvia dels residus.
- Recollida RS GIII líquids de malalties infeccioses NO endèmiques de Catalunya:
o Abocament pel desguàs + desinfectant i connexió a la xarxa de sanejament del centre
sanitari.
En el grup III la gestió extracentre:
- Transport
o Vehicles homologats i autoritzats per la Junta de Residus.
- Tractaments possibles Grup III
o Incineració en doble cambra
o Esterilització per vapor en autoclau (únic legal a Catalunya)

21


En el grup IV citostàtics citotòxics la gestió intracentre:
- Recollida: contenidors = que per GIII però amb la identificació:
“ Material contaminant químicament. Citotòxics”
En el grup IV la gestió extracentre:
- Transport
o Vehicles homologats i autoritzats per la Junta de Residus
- Tractament
o Incineració en doble cambra de combustió a 1100 graus C.

PRODUCCIÓ DE RS A CATALUNYA:

22

TEMA 6. MALALTIA PROFESSIONAL EN INFERMERIA I ACCIDENT

DE TREBALL
1. Cadena epidemiològica

• Actuacions per interrompre la cadena epidemiològica des de l’actuació infermera
o Normes d’higiene bàsica
o Indumentària
§ Canviar-se l’uniforme
§ No dur roba civil
§ Sabates només per la feina
o No portar joies
o Que la pell estigui intacta
o Ungles curtes no pintades
o Rentat de mans: mai sabó de pastilla ni tovallola de roba:
§ Rentat simple o higiènic:
• Elimina la flora transitòria
§ Rentat antisèptic (quirúrgic):
• Elimina tota la flora transitòria i part de la flora resident
23

§ Solució antisèptica de secat ràpid: producte alcohòlic en forma de solució o gel.

Protecció personal:
• Mascareta
• Guants no estèrils d’un sòl ús
• Ulleres de protecció
Protecció del pacient:
• Aïllaments
• Gestió dels residus sanitaris
• Descontaminació de material i roba
• A més a més de totes les mesures citades anteriorment

La seguretat clínica, l’activitat assistencial i els observatoris de salut: els programes de seguretat clínica
en els Hospitals.

El 15 de maig de 1874, semmelweis ordenava a tots els estudiants i metges, sense excepcions, que es
rentessin les mans abans d’examinar a les pacients.
24

Semmelwis va ser acomiadat l’any 1851, va embogir i va orir apallissat l’any 1865.

Les reduccions del personal d’infermeria i l’augment de l’activitat han fer que aquests professionals
estiguin actualment més carregats de feina que mai.

Emprar solucions alcohòliques suposa més accessibilitat i un estalvi de temps substancials de 62 segons a
15 segons

El robot Xenex utlitzauna llum ultravioleta que disminueixen les bactèries, els fons i els virus (com MARSA
i Clostridium difficile) de les superfícies de l’Hospital. Des del comandament de la televisió fins a les
tauletes i els lavabos. La seva habitació està neta i desinfectada de forma segura, per a vostè i els seus
familiars.

PLA DE SALUT DE CATALUNA 2016 – 2020

Planifica la política sanitària del país sobre la base dels problemes i objectius de salut
Disposa d’un recorregut històric de 25 anys en què s’han elaborat 6 plans de salut
25

Resultat de la implicació de professionals que volen portar més enllà els principis el model de salut
Anticipa quins reptes de futur tindrem i com els abordarem.

2. Infecció nosocomial
• Prevalença de la infecció nosocomial:
Problema afegit:
Resistència als antibiòtics comuns per ús abusiu à presència de microorganismes multiresistents
(MMR): Staphylococcus aureus resistent a la meticil·lina (SARM), Clostridium difficile, Klebsiella
pneumoniae à Importants repercussions pels pacients i pel sistema sanitari (costos, brots epidèmics i
morbimortalitat).
Programa de Vigilància de les Infeccions Nosocomials als Hospitals de Catalunya. (Programa VINCat).
Informe 2015. Barcelona: Generalitat de Catalunya; 2016.
http://vincat.gencat.cat/web/.content/minisite/vincat/ documents/informes/Informe-2015.pdf
26

27

SALUT COMUNITÀRIA
Demografia i indicadors de salut
• Ciència que estudia les poblacions humanes i com canvien al llarg del temps des d’un punt
de vista quantitatiu.
- Dimensió
- Estructura
- Evolució
- Característiques generals
• Fonts d’informacióà cens i padrons poblacionals
• Missions de la demografiaà recollir dades per poder elaborar indicadors poblacionals, que
son eines (dades) per saber l’estat de salut d’una població que permeten la presa de
decisions en matèria de salut publica
Tipus de demografia
1. Estàticaà tall transversal en el temps.

- Dimensió: nº de persones que resisteixen habitualment en un territori
geogràficament delimitat
- Territori: lloc de residencia de les persones (nació, província municipi...)
- Estructura: classificació de la població segons variables: edat, sexe, estat civil...
- Característiques estructurals: qüestions especifiques com nº de fills, composició del
grup familiar, quantitat de persones que viuen en una vivenda.
2. Dinàmicaà evolució de les poblacions humanes en el temps

- Natalitat, mortalitat, immigració
- Per exemple: la grip espanyola, “baby boom”.
Caracterització de la comunitat: registres existents i Dx de salut
Extraiem les característiques generals de la població per entendre coses que passen, es pot fer
de dues maneres:
- Dades dels estudis ja publicats

- Des de el cap fan un diagnòstic de salut comunitària, extreuen dades demogràfiques.
Ens hem d’adaptar a les necessitats de la comunitatà amb dades demogràfiques.
Fonts primàries:
- Enquestes (atur, natalitat)

- Cens (enquesta de dades demogràfiques cada 10 anys)
- Empadronaments
De les dadesà a les accions
Les accions es fan en base a les dades.
Dades es recullen de manera participativa.

INDICADORS
Natalitat i taxa de natalitat
• Natalitatà nombre de naixements en un país o localitat a l’any.

• Taxa de natalitatà nombre de naixements en un país o localitat per cada mil habitants
a l’any. Es representa en % per mil
Taxa de natalitat= (nens/ es nascut vius en un any/ població total d’aquell any) *1000
Mortalitat i taxa de mortalitat
• Mortalitatà nombre de defuncions en un país o localitat a l’any.

• Taxa de mortalitatà nombre de defuncions en un país o localitat per cada mil
habitants. Es representa en % per mil.
Taxa de mortalitat= (defuncions en un any/ població total d’aquell any) *1000.
Creixement vegetatiu
• Creixement vegetatiuà diferencia entre la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat
Creixement vegetatiu = TN – TM
Si es positiuà la població creix
Si es negatiuà estancament o decreixement
Esperança de vida
• Esperança de vidaà mitjana de les edats en les que s’han produït defuncions en un
territori i any concrets. Indicadors de preferència de salut poblacional.
Les dones tenen una esperança de vida major que els homes
Anys de vida saludable
• Promig del nombre d’anys sense limitació d’activitat
Esperança de vida en bona salut
• Nombre d’anys que, amb bona salut, resten per viure
Preguntar a la personaà “en los ultimos doce meses ....
Morbiditat
Quantes persones envelleixen en un lloc i un període de temps en relació al total de la població
- Serveis sanitaris
- Registres de base poblacional
- Sistemes de notificació aliens al sistema sanitari
SALUT
Allò que tots sabem que és, fins que la perdem o la intentem definir.
Salut és l’estat de complet benestar físic, mental i social i no nomes l’absència de la malaltia i
minusvalidesa. 1948
SALUT COMUNITÀRIA
- Ciència globalà efectes per a tot el mon, desastres naturals, malalties disperses
(malària), per tant això suposa una pèrdua econòmica.
- Ciència multidisciplinàriaà participació de molts professionals fonamental per la
salut comunitària. Per exemple: educació, arquitectura.
COMUNITAT:
Definició:
Grup de persones que viuen en la mateixa àrea, amb regulacions generals, normes, cultures i
organitzacions comuns.
- Visio nord-americanaà Conjunt de grups de persones que viuen junts en un medi

urbà o rural, en condicions especifiques d’organitzacions. Cohesió social i cultural.
Promoció de la salut per evitar aquest major gast econòmic.
- Visió sud-americanaà Els membres de la comunitat estan lligats per característiques
ètniques, cultural i professionals, comuns
La salut comunitària està mes desenvolupada perquè té major recursos de gestió
econòmica. (Cuba, Chile i Colombia)
Conjunt d’estratègiesà Accions per millorar la salut d’una població determinada.
Quan parlem de salut comunitària no nomes parlem de salut sinó d’un conjunt d’accions:
- Econòmiques
- Entorn social
- Politics
- Culturals
OBJECTIUS SALUT COMUNITÀRIA:
- FOMENTARà Incrementar la salut de l’individu per assolir el millor nivell de salut

- PROTECCIÓà Reduir els factors que atempten contra la salut a tot tipus de la
població, especialment a la gent gran, sanitaris, nens, desplaçaments a altres països.
(vacunes)
- RECUPERACIOà Retorn a un grau acceptable de salut als que l’han perdut.
ROL DE LA INFERMERA COMUNITARIA
- Proveïdors de cures directesà Prendre TA, cures bàsiques de ferides, suport

emocional.
- Coordinadors, facilitadora
- Vinculada a la salut, la malaltia i/o problemes socials
ÀMBITS D’ACTUCIO
- CAPà domicilis
- Salut a l’escola
- Salut i lleure
- Salut i esport
- Salut laboral
- Centres d’esplai i cultural
- Acollida de dones, persones, atenció d’immigrants
- Residencies assistides de gent gran, disminuïts.
- Àmbits polítics
- ONG i xarxes socials ´
EINES DE TREBALL
- Observació focalitzadaà escolta-activa és la eina fonamental

- Treball en equip
CONCEPTE DE SALUT
- Interpretem la realitat de forma diferentà diferents prioritats, expectatives, gènere,

cultura, valors...
- Conèixer la importància de la salut individualitzant
SALUT PUBLICA
Estudia la salut de les poblacions humans
S’encarrega de:
- Prevenir la malaltia
- La discapacitat
- Prolongar la vida
- Fomentar la salut física i mental
- Determinants de salut
Inclou les ares de:
- Protecció de la salutà control d’aigües, aliments

- Promocionar la salutà estils de vida saludables
- Prevenir la malaltiaà amb base poblacional
- Vigilància epidemiogicaà control de brots i la resposta a emergències poblacionals
LA SALUT AL SEGLE XXI
• Transició epidemiològica
• Canvis demogràfics
• Crisis humanitàries (guerres)
• Canvi climàtic
• Salut mental
• Interconnectat
• Pressió tecnològica
SALUTOGENESIS
Nou paradigma contraposat a la patogènesi.
- Detectar els recursos i les capacitats de les persones/comunitats.

- Potenciar les accions per reforçar i utilitzar les fortaleses dels individus, les comunitats
i les nacions, per mantenir la salut o millorar-la.
Professionals promotors d’espais de prevenció saludable.
Diferents conceptes des salut és una forma de viure:
- Autònoma: tens poder de decisió en algunes coses,

- Joiosa: elements que ens fan pensar que podem desenvolupar la salut: estar en pau,
tenir amics...
- Solidària: ajudem a les persones a viure de la millora manera possible (preocupar-se
dels altres, de l’entorn, dels que t’envolten
La salut és un dret per els espanyols per tant ha de posar recursos de salut.
Factors que incideixen sobre la salut:
- Econòmics
- Físics
- Socials à aspectes que incideixen sobre la salut i la malatia.
- Ecològics
- Polítics
Diferencia entre prevalença i incidènciaà incidència és una malaltia nova (“fiebre de bujan”),
prevalença és una malaltia antiga (càncer, diabetis. TA)
Els estils de vida i els factors ambientals son els que contribueixen mes a la morbimortalitat
general, mentre que altres factors com ara la genètica i el sistema sanitari expliquen en menor
mesura la mortalitat.
Problemes comunitaris a nivell:
• Necessitats
- Psicològic
- Epidemiològic
- Demogràfic
- Urbanístic à barreres arquitectòniques
• Actius ( jardins, centres sanitaris, farmàcies, espais per fer exercici, biblioteca)
- Persones
- La cultura
- Serveis
- Institucions
- Associacions
DIAGNÒSTIC DE COMUNITAT
Operació epidemiològica que ens ajuda a identificar les necessitats de salut d’alguna zona
determinada
Objectius:
- Identificar quins problemes te la comunitat

- Detectar necessitats de salut no resoltes
- Dissenyar programades de salut
Metodologia:
- Definir de la població, quins grups hem d’intervenir

- Escollir els mètodes d’estudi de les necessitats: quin tipus d’intervenció és necessària
- Quins recursos es necessiten
- Recollida d’informació
- Anàlisis dels resultat
- Emissió de l’informe
- Informants clauà farmàcies, centres que estan instaurats a la comunitat i coneixen la
problemàtica
Historia de la formació de la comunitat:
- Conèixer la formació per poder identificar problemes relacionats amb les propietats,
diversitat de creences, moviments migratoris.
Característiques geogràfiques:
- Conèixer l’accessibilitat geogràfica de les diverses zones i poder explicar diferencies

de les demandes de serveis. Per exemple la gent que viu al machupichu estan
acostumats i la gent que viu a prop del mar té conseqüència per l’aparell múscul
esquelètic.
- Conèixer problemes específics relacionats amb el medi físic
- Determinar la densitat de poblacióà numero d’habitants en una zona determinada.
- Informació ambiental i l’exposició de les persones
- Lligats a l’ocupacióà en que treballen
- Consum de substancies additives
- Activitat física
- Contaminació atmosfèrica
Dades antropològiques
- Valors
- Creences
- Llenguatges
- Agrupacions
- Relacions
- Alimentació
- Educació
Informació demogràfica
- Conèixer l’estructura de la població com a determinant de l’estat de salut.

- Distribució per grans grups d’edat.
- Distribució per edat i sexe
Informació socio-economica:
- La classe socialà te relació amb diferents característiques somàtiques, psicològiques,

incidència de determinades malalties i expectativa de vida.
- L’ocupació laboral i el nivell d’instruccions indicadors clausà l’habitatge te unes
característiques que incideixen sobre la salut
Altres mesures de l’estat de salut:
- Indicadors de salut M-inf.

- Cobertura vacunal
- Hàbits dietètics
- Salut buco-dental
- Activitat física
- Desenvolupament dels nens
Indicadors negatius:
• Mortalitat
- Les 10 primeres causes de mort de la població total i distribució sexes.
- Les 10 primeres causes per mort prematura
- Mortalitat evitable
• Mobilitat:
- Fonts d’informació
- Altres hospitalàries
• MDO:
- Registres HCAP.
- Registres de factors de risc
Desigualtats de salut
La crisi econòmica ha impactat sobre les condicions de vida de les persones, n’ha augmentat la
vulnerabilitat i ha incrementat.
Situacions que incideixen sobre la vida de les persones i que generen una situació de
vulnerabilitat, és a dir major risc en patir malalties.
Cercle de la pobresa
Cercle que provoca la desigualtat
Si no tenim treball no tenim poder adquisitiu per a solucionar els meus problemes de salut.
La educació és una arma per a sortir de la pobresa i contribueix a tenir coneixements i poder
tenir recursos.
CONCEPTE DE SALUT
Enfocament positiuà salut és vida
Enfocament ecològicà Estat d’adaptació al medi i la capacitat de funcionar en les millors

condicions en el medi. Per exemple: immigració agrupacions de guetos que no s’adapten al seu
entorn, indigent i persones grans.
Enfocament holístic (algo global)à Quan parlem de salut, parlem d la interacció cos, esperit i
entorn sobre l’esser com un tot unificat i reaccionant en un entorn en canvi continu. Per
exemple una mascota és un element de companyia per tant evita la soledat.
PERCEPCIÓ DE LA SALUT MITJANÇANT EL DESENVOLUPAMENT DE LA SOCIETAT.
• Salut com capacitat per funcionar: perquè tenim possibilitat de treballar, per tant una
eina de desenvolupament personal
• Salut com a instrument de producció: una producció bona augmenta la economia
• Salut com bé de consum (consum de servies sanitaris): consumim recursos.
Evolució del concepte de salut
- Somatopsicologic: parla de salut com absència de malaltia.

- Psíquic: parlem de coses intangibles (no podem mesurar la psicologia en mg)
- Salut política legal: el govern et dona el dret de tenir salut i nosaltres a pagar impostos
perquè ens donin salut
- Econòmic: La salut té un preu molt alt
Kahoot
1. La unitat de treball de la infermera comunitària és la família

2. La salut és una ciència global
3. La esperança de vida de les dones a Catalunya és 86,1 anys
4. La infermera comunitària treballa a centres d’atenció primària, ONG i escoles
5. La infermera pot fer infografies
6. Les xarxes socials son eines per a l’educació per a la salut
7. L’educació te relació amb la pobresa
8. Cal vacunar a la població infantil
9. CUAPà centre d’urgències d’atenció primària
10. Model que s’adapta al treball de la infermera comunitàriaà dorothea orem
11. Salutogenesià nou paradigma de salut
12. Infermeria té un rol autònom a la salut comunitària
13. OMSà 1946
CONCEPTES BASICS DE SALUT
- Promoció de la salut/Health promotionà procés que proporciona els medis

necessaris per exercir un major control sobre la pròpia salut i així poder millorar-l.
Intenta millorar la salut que implica al professional i sobretot al ciutadà.
- Protecció de la salut/ Health protectionà controlar i reduir els factors que atempten
contra el manteniment de la salut disponible
- Recuperació de la salut/ recovery of Healthà retornar a un grau acceptable de salut
a aquells que l’han perdut.
- Participació comunitària/community participationà Procés pel que els individu i les
famílies assumeixen la seva responsabilitat sobre la seva salut i el benestar particular
i/o col·lectiu i son agents actius del seu desenvolupament social i sanitari. Per tant els
individus a traves de la associacions de veïns demanem determinades coses
- Factor de riscà Circumstancia o situació que augmenta les probabilitats d’una
persona de desenvolupar una malaltia o qualsevol altre problema de salut
Condicions socials, econòmiques, biològiques, conductes o ambients associats o
que causen un increment de la susceptibilitat per una malaltia especifica o una
salut deficient.
10 principals factors de risc per a la salut en el mon:
1. Insuficiència ponderal
2. Practiques sexuals de risc
3. Hipertensió arterial
4. Consum de tabac
5. Consum d’alcohol
6. Aigua insalubre i sanejament i higiene deficients
7. Carença de ferro
8. Fum provinent de combustible sòlids en espais tancats
9. Hipercolsterinemia / Obesitat
10. Transició migratòria
- Prevenció de la malaltia/Disease preventionà Qualsevol mesura que permeti reduir

la probabilitat d’aparició d’una malaltia o interrompre la seva aparició
Es relacions amb el control dels factors lligats als estils de vida. Intentar detectar i
posar mesures a nivells diferents per evitar que la malaltia avançi. Per exemple:
probabilitat de tenir un IMC alt, intentarem millorar els estils de vida,
d’alimentació, fer esport...
Mesures destinadesà reduir els factors de riscà prevenir la malaltiaà aturar el
seu avançà atenuar les seves conseqüències un cop establerta.
- Alfabetització per la salut/ Health literacyà Qualsevol factor o recurs que potencií la
capacitat de les persones de les comunitats i poblacions per mantenir la salut i
benestar. Quan ensenyem a manegar-se la seva pròpia salut
- Actiu de salutà qualsevol factor que millori la capacitat de les persones, grups,
comunitats, poblacions, sistemes socials i/o institucions per mantenir i conversar la
salut i benestar així com per ajudar a reduir les desigualtats sanitàries. Aquests actius
poden operar a nivell de persones, de grups, de comunitats i/o poblacions com
factors de protecció (o promoció) per amortitzar el estres diari.
Nivells de prevenció:
1. Primària/prevention levels à modificar actituds, coneixements i hàbits no saludables.

Vacunes i actuació sobre el medi ambiental.
- Son mesures destinades a disminuís la incidència d’una determinada condició.
- Actuen en el període prepatogenic, abans que la interacció entre els diferents factors
i la persona provoqui malalties.
2. Secundaria/secundary preventionà Ajudar a detectar els primers símptomes de malaltia,
mitjançant el diagnòstic precoç.
- Ajuda a disminuir la morbimortalitat, actuen en la fase presimptomatica del període
patogènic de la historia natural de la malaltia.
3. Terciària/ teetiary preventionà Ensenyar l’autocora, ús dels medicaments, conductes o
seguir en malalties especifiques. S’intenta revitalitzar les capacitats de la persona, es
necessari comptar amb l’actitud i la implicació de la persona en aquest procés.
- Malaltia ja diagnosticada
- Cribratges/ Screeningà És una estratègia utilitzada en una població per detectar una
malaltia en els individus sense signes o símptomes d’aquesta malaltia. Es poden
dirigir-se a la població en general, o algun grup de persones que per les seves
característiques personals siguin considerats de risc. Poder aplicar alguna mesura que
ens permeti distingir quines persones son mes propenses ha agafar una malaltia o no.
4. Requisits per efectuar els cribratgesà Malalties d’alta prevalença en la comunitat o amb
greus conseqüències per l’individu. Que la reducció de morbimortalitat sigui alta si la
malaltia detecta em el període presimtomatic. Que la proba sigui vàlida segons els criteris
de sensibilitat, especificat i valor predictiu. Que sigui innocu. Que la proba sigui acceptada.
Fàcil de realitzar-la i de baix cost.
5. Determinants de la salut/ determinants of Healthà Conjunt de factors personals, socials,

econòmics i ambientals que determinen l’estat de la salut dels individus o poblacions.
6. Estils de la vidaà Forma de vida basada en patrons de comportament identificables que

caracteritzen la forma general de viure d’un individu o grup determinats per la interacció
de:
1. Característiques personals.
2. Les interaccions socials
3. Les condicions de vida
4. Socioeconòmics i ambientals
7. Educació per a la salutà És una estratègia que reforça coneixements, i la persona les ha
de conèixer. Per exemple si et diagnostiquen de diabetis, necessita saber que es la malaltia
i els estils de vida
8. Apoderament per a la salut/ empowerment for Healthà És un procés mitjançant el qual
les persones adquireixen una major control sobre les decisions i accions que afecten la
seva salut. L’apoderament per a la salut individual: es refereix principalment a la capacitat
de l’individu per prendre decisions i exercir control sobre la seva vida personal.
L’apoderament per a la salut de la comunitari: suposa que els individu actuïn
col·lectivament per tal d’aconseguir una major influència i control sobre els determinants
de la salut i la qualitat de vida de la seva comunitat.
NECESSITATS EN SALUT COMUNITÀRIA
- Normativaà es definida pels experts, en relació a una determinada norma desitjable

i optima. Els que no responguin a la norma estan en necessitats
- Comparativaà expressa la necessitat que hauria de tenir un individu o població que
presenti les mateixes característiques que els altre, on estiguin prèviament
identificades les necessitats
- Expressadaà demanda de cures i serveis per part de la població. Per exemple, vas al
cap a expressar la teva malaltia.
- Sentidaà percepció que te la gent sobre els seus problemes de salut. Per exemple, et
torbes malament però no vas al sistema sanitari
CICLE SALUT-MALALTIA
És la evolució d’una malaltia, sense la interacció dels professionals.
1. PREPATOGENIAà PREVENCIO PRIMARIA (abans de la malaltia)

• EXOGENà extern, del medi ambient
• ENDOGENà intern, factors genètics
2. PATOGENIA (detecció precoç) (malaltia)

• FASE SUBLINICA (prevenció secundaria)à tens la malaltia però no veiem els
símptomes, la malaltia comença a desenvolupar-se però no tenim símptomes.
• CLÍNICA (prevenció terciària)à malaltia evident amb tots els seus símptomes. A la
prevenció terciària li ensenyarem com ha de ser la vida després de la malaltia que ha
patit el pacient.
3. RESOLUCIÓ
• Cronicitat/ seqüelesà si després de la malaltia un pacient te com a resolució una
malaltia crònica tindrà prevenció terciària tota la vida
• Mort
• Salut
SISTEMA SANITARI
1. Conjunt d’estructures organitzativesà centes i serveis

2. Permeten oferir els programes
3. En funció del model sanitari
4. Dirigides a donar resposta a les necessitat de salut de la poblacióà recursos públics i
privats
OMS va dir que el sistema sanitarià es el conjunt d’elements interrelacionats que

contribueixen a la salut a la llar, a l’entorn laboral, als llocs públics i al sector de la salut i
d’altres afins.
Sistema sanitari format per:
- Institucions
- Equipaments
- Professionals
Pot ser:
- Públic i privat
- Públic
- Privat
Model sanitari
És la concepció ideològica que ajuda a definir els objectius de salut d’un país.
Defineix la forma del sistema sanitari les seves característiquesà dependrà dels polítics
PRINCIPIS DEL SISTEMA SANITARI
• Universalitat
• Atenció integral
• Equitat en la distribució de recursos
• Capacitat de resposta davant noves necessitats
• Participació de la població en la gestió del sistema sanitari.
COBERTURA SANITÀRIA UNIVERSAL
- Implica que totes les persones i comunitats rebin els servei de salut que necessitin
sense tenir que passar penúries financeres per a pagar-los.
- Abarca tota la gama de serveis de salut essencials de qualitat, des de la promoció de
la salut, la prevenció, el tractament, la rehabilitació i les cures pal·liatives.
- Assegura que la qualitat dels serveis sigui adient per a millorar la salut de les persones
que els reben
- Prop de la mitat mundial no te accés integral als seveis sanitaris basics
- Prop de 100 milions de persones es veuen abocades a la pobresa extrema per haver
de pagar els serveis de salut de la seva butxaca.
- Mes de 930 milions de persones gasten almenys 10% del seu pressupost familiar per
pagar els serveis de salut.
- Tots els estats membres de les Nacions Unides han acordat tractar d’arribar a la CSU
com a molt tard al 2030, en el marc de la consecució dels Objectius de
Desenvolupament Sostenible.
Objectius de desenvolupament sostenible al 2015
- Aconseguir la CSU com un dels objectius principals

- Els països que progressen en la CSU també avançaran cap als altres objectius vinculats
a la salut
Seguiments del CSU
- L’OMS i el Banc Mundial, utilitzen indicadors del nivell i l’equitat de la cobertura en els
països:
- Salut reproductiva, de la mare, el nounat i el nen: planificació familiar; atenció durant
l’embaràs i el part; immunització infantil completa.
- Recerca i atenció de salut en cas de pneumònia
- Malalties infeccioses: tractament de la tuberculosi; tractament de la infecció pel VIH
amb antiretrovirals; tractament de l’hepatitis.
- Ús dels mosquiteres tractades amb insecticida per a la prevenció de la malària;
sanejament adequat
- Malalties no transmissibles: prevenció i tractament de la hipertensió arterial;
prevenció i tractament de la hiperglucèmia.
- Detecció de càncer cercicouterino
- (No) Consum de tabac.
- Serveisà capacitat i accés: accés a serveis hospitalaris basics, destintats de personal
sanitari.
- Accés als medicaments essencials
La resiliència d’un sistema de salut és la capacitat de respondre, adaptar-se a l’exposar-se a un

shock, com per exemple un brot de malaltia, una catàstrofe o un conflicte.
TENDÈNCIES QUE AFECTEN ALS SISTEMES DE SALUT
- Canvis demogràfics (envelliments, migracions)

- Globalització
- Canvis culturals i socials
- Canvis en els problemes de salut i augment de les desigualtats
- Avenços tecnològics
- Increment dels costos
- Crisis econòmiques
SISTEMES DE SALUT
1. LLIBERAL
- Medicina curativa
- Lliure elecció de metge
- Costos elevats
- Contribució estatal reduïda als grups vulnerable:
1. Medicaid (pobres)
2. Medicare (persones grans)
- Desigualtats de la població per accedir als serveis de salut
2.ESTATAL
La persona te dret de la salut, independent de la situació econòmica i laboral.
L’estat garanteix aquest dret, gestionant i finançant a traves dels pressupostos generals, un
servei sanitari
- Promoció
- Prevenció
- Curació
- Rehabilitació
Tipus de model estatalà MODELS

BEVERIDG (el nostre sistema sanitari)
• Accés al sistema sanitari per l NHS ha de

passar pel metge de família.
• L’usuari accedeix al SNS per la cobertura

geogràfica.
• Finançament públic amb aportacions dels

impostos dels treballador
3.MIXT
Tipus de model mixtà MODELS BISMARCK
• Accés al sistema sanitari per el NHS directament a l'especialista.
• L’usuari o l’empresa trien el fons de salut privat.
• Finançament públic,però la meitat d'aportacions són de les empreses.
• El ciutadà paga una part de les consultes, estada a l’hospital, proves mèdiques, etc.
Característiques:
- Universalització de l’atenció
- Accessibilitat i descentralització
- Basat en L’APS
- Participació comunitària
- Institució única
- Programades de salut que sorgeixen de les necessitats de la població
- Atenció integral
- Finançament únic
EVOLUCIO DE LA SALUT AL MON
Objectius de la OMS
• 1977: La OMS comença a plantejar-se un nou model de salut, no nomes es poden curar
malalties sinó fer mes coses. Els governs han de passar d’una cura a una promoció.
Objectius:
- Afegir anys de vidaà incrementar l’esperança de vida.

- Salut a la vidaà posar estratègies perquè la població visqui més anys i amb millor
qualitat de vida
• Conferencia ALMA-ATAà 1978
- Es defineix quin serà els sistema sanitari d’atenció primària de salut.
• Carta Ottawaà 1986
- Es defineix que és l’educació i promoció de la salut a la carta s’especifiquen critris
basics que son necessari perque es pugui plantejar-se fer promoció de la salut.
Els requisits son 4:
Interpretacions restrictives de l’APS
1. La pau
2. L’educació
3. La vivenda
4. La renda
ATENCIÓ PRIMÀRIA
- Conjunt d’activitats clíniques, preventives i de salut publica

- Estratègia organitzativa dels serveis de salut
- Filosòfica de dret de l salut, accés equitatiu dels recursos.
AP: porta d’accés la SNS:
- Selecció dels usuaris que accedeixen al nivell especialitat

- Probes diagnostiques
- Menor iatrogènia pels pacients
- Reducció dels costos del sistema
- Millor intervenció sobre els grups de risc
- Coordinació entre nivells
- Presta serveis de promoció, prevenció, recuperació i rehabilitació.
Problemes emergents que aten l’ap
- Envelliment de la població
- Dependència PCC
- Immigració
- Medicalització
- Persones millor formades amb mes accés a la informació
- Cultura dret del consumidor.
L’AP INCLOU:
- L’educació sobre els problemes de salut

- L’atenció maternal i infantil, incloent la planificació familiar.
- La vacunació en contra de les mes malalties infeccioses
- Salut bucodental
- El tractament apropiat de malaltia prevalent
- Proporcionar els medicaments essencials
Els països que tenen una APS de qualitat presenten millors indicadors de salutà població mes
saludable
Distribueixen els recursos de forma mes equitativa entre la població i els seus sistemes
sanitaris son mes eficients.
Espanya i Portugal tenen un bon sistema de salut, per la seva atenció primària
ELEMENTS CONCEPTURALS QUE CARACTERITZEN L’APS:
• Integralà abordatge bio-psico-social

• Integradaà atenció des de la promoció, prevenció, tractament i rehabilitació.
• Continuada/longitudinalà desenvolupada les seves activitats al llarg del cicle vital.
• Activaà els professionals no son receptors passius de la problemàtica dels individus, si
no que s’anticipen i detecten precoçment problemes de salut.
• Accessibleà sense barreres que dificulten l’accés i prop de la gent.
• Treball en equip
• Comunitària i participativaà enfoca l’atenció de les necessitats i problemes de salut
tant des d’una perspectiva persona, com col·lectiva o comunitària
• Programada i avaluableà fixa objectius i avalua el seu assoliment
• Docent i investigadora
ATENCIO AMBULAORIA/ APS
Ambulatori:
- Malaltia de curació
- Tractament problemes específics i puntuals
- Especialistes practica individual
- Responsabilitat del sector sanitari.
- Usuari recepció passiva de les cures
APS:
- Salut
- Prevenció, promoció i curació
- Cures continuades
- Metges generalistes, treball en equip.
- Col·laboració intersectorial
SISTEMA SANITARI ESPANYOL
1942
- Model creatiu
- Seguro obligatorio de enfermedad (SOE) sufragat per les aportacions dels treballadors
mitjançant impostos
1978
- La constitució reconeix el dret de tots els ciutadans a la protecció de la salut.
1981
- Les comunitats autònomes, assumeixen competències d’assistència sanitària
1986
- Llei general de sanitat àEls principis i criteris que permeten el exercici d’aquest dret.
Sistema nacional de Salud (SNS)
- Es el conjunt coordinat dels serveis de salut de la administració del estat i els serveis
de salut de les comunitats autònomes
- Prestació que es finança pels impostos.
- Cada persona els aporta en funció de la seva capacitat econòmica i rep serveis
sanitaris en funció de les seves necessitats de salut
Nivells assistencials:
1rà Atenció primària, es caracteritza per tenir una gran accessibilitat i la capacitat de
resolució tècnica per a abordar íntegrament els problemes de salut de presentació freqüent.
- És el punt d’accés
- Activitats mes de promoció i prevenció
2nà Atenció especialitzada, diagnòstics i/o terapèutics de major complexitat i cost fins als
que s’accedeix, en primera instancia, per indicació dels facultatius d’atenció primària.
- Prevenció secundaria
- Cirurgies
- Teràpies de major complexitat
Targeta sanitària individual (TSI)

- Identifica i acreditaà als ciutadans com a usuaris del sistema sanitari públic de
Catalunya
- Permet l’accésà als centres de la xarxa sanitària publica i als fàrmacs
- Personal i intransferibleà cada membre de la família, amb independència de l’edat
que tingui
SISTEMA SANITARI CATALÀ (sistema nacional de salut)
1981à transferències de competències sanitàries. Inici de l’atenció primària a Catalunya

1983à és crea l’institut català de la salut (ICS), una entitat gestora dels centres i serveis de la
seguretat social a Catalunya. Aquesta fa una descentralització territorial de la gestió, reforma
de l’atenció primària i una reordenació hospitalària.
1985 à Xarxa hospitalària d’utilització pública (XHUP). Tots els centres, independentment de
la seva titularitat jurídica, que presten assistència sanitària als titulars i beneficiaris de la
seguretat social.
1986 à llei general de sanitat (14/1986). El model sanitari passa de curació a sistema nacional
de salut.
1990 à Llei d’ordenació sanitària de Catalunya
Llei d’ordenació sanitària de Catalunya
• Crear el servei Català de la Salut, CatSalut responsable dels serveis sanitaris de tot
Catalunya
• Adscrit al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
• Garantir l’atenció sanitària pública de qualitat a tots els ciutadans i ciutadanes de
Catalunya
• La seva funció s’emmarca en la tendència de la majoria de models sanitaris europeus
El sistema sanitari català ofereix serveis a diferents nivells assistencials: atenció primària,
atenció especialitzada, atenció hospitalària, sociosanitària, psiquiàtrica i farmacèutica.
Pla de salut de Catalunya
Servei català de salut instrument de planificació sanitària que constitueix el marc de

referència de qualsevol actuació de tipus públic en matèria de salut. És un diagnòstic de
comunitat (diagnostica les necessitats que tenim les persones que vivim a Catalunya)
Es comença amb la llei d’ordenació sanitària de Catalunya.
Característiques:
• Concepte positiu de salut

• Propostes dirigides a promoure la salut i a incrementar la qualitat de vida
• Fixa objectius a mig i llarg termini
• El seu marc de referència són els objectius generals de salut i de disminució de risc
definits per l’OMS en el document “Salut per a tots a l’any 2000”
Eixos:
• Promoció de la salut i prevenció de la malaltia

• Equitat i eficiència dels serveis sanitaris
• Satisfacció dels usuaris
Necessitats:
• Augment de l’esperança de vida al 2014 (homes 80,40 anys i dones 86,20 anys)
• Tendència de la població a l’envelliment
• Taxa d’immigració alta
• Disminució de la fecunditat
• Causes de mortalitat actuals: aparell circulatori, tumors, aparell respiratori, aparell
digestiu i accidents
Intervencions:
• Actuacions dirigides a reduir la probabilitat d’aparició de factors de risc o a alentir la

seva aparició
• Informació i educació
• Prevenció de malalties mitjançant les vacunacions, detecció precoç, tractament i
control de malalties
• Consell assistit (counseling)
Objectius pel 2020:
• Població envellida entre l’any 2011 i 2020, hi haurà més de 300.000 persones més
grans de 65 anys i és duplicarà el nombre de persones amb malaltia crònica.
• Implicació dels ciutadans en l’autogestió de la seva salut
• Reduir el 10% la taxa de mortalitat per càncer i augmentar el 5% l’esperança de vida.
Objectius previstos en l’àmbit de la salut i de la qualitat de vida abans de 2020:
• Cribratge de càncer colorectal en els ciutadans d’entre 50 i 69 anys

• Nou model d’atenció urgent als pacient amb ictus
• Codi risc suïcidi
• Model de medicina personalitzada per a MPOC, asma, síndrome d’apnea hipoapnea
del son i diagnòstic de càncer.
• Model d’atenció a les malalties neurodegeneratives l’accés equitatiu als serveis
d’atenció centrada en la persona durant tot el procés de la malaltia.
• Disminuir la malaltia coronària en un 15%
• Reduir el càncer per tabac en un 10%
• Disminuir la fractura de coll de fèmur en un 20% entre les persones d’entre 65 i 84
anys (prevenint les caigudes)
Desplegament sanitari a Catalunya
S’estructura territorialment en 8 regions sanitàries (en funció de la població que tenen)
Sectors sanitaris à àmbit on es desenvolupen i coordinen les activitats de promoció de la

salut, prevenció de la malaltia , salut pública i assistència sociosanitària en el nivell d’atenció
primària i de les especialitats mèdiques. Els sectors sanitaris estan constituïts per l’agrupació
d’àrees bàsiques de salut.
Àrea bàsica de salut (ABS) à unitat territorial elemental a través de la qual s’organitzen
serveis d’APS. Són unes unitats territorials formades per barris o districtes a les àrees urbanes
per un o més municipis en l’àmbit rural. Agafarà una població d’entre 5.000 i 25.000 habitants,
però a les ciutats poden arribar fins a 40.000.
Centres d’APS àestructura física i funcional en la que es desenvolupa una part important de
les activitats d’APS, de forma coordinada, integral, continuada, permanent i en base amb el
treball en equip dels professionals que actuen amb ell.
Equip de salut à estructura organitzativa i funcional constituïda pels professionals sanitaris i

no sanitaris, que desenvolupen de forma continuada i compartida les funcions i activitats
pròpies de l’atenció primària de salut en una comunitat determinada.
1. EDUCACIO PER A LA SALUT
És una combinació d’experiències d’aprenentatge, dissenyada per ajuda als individus i

comunitats, per millorar la salut i ser responsable de les decisions en salut.
Tú sempre pots recomanar però el pacient ESCOLLIRÀ
Característiques i principis fonamentals
- Cal que consideri els factors de tipus individual i social que coincideixen en les
persones i que determinen la seva qualitat de vida, la seva salut i felicitat.
- Eina elemental en la promoció de la salut dels individus i comunitats
- Un dels resultats d’una educació per a la salut efectiva és una comunitat alfabeta en
salut
- EpS no es pot dissociar d’un canvi d’hàbits/conducta
PAPPS
• Programa d’activitats preventives i promoció de la salut.
• Registrar diferents indicadors per saber l’estat de salut d’aquella persona:
- Dieta
- Pes i alçada= IMC
- Activitat física
- Antecedents
- Hàbits tòxics
- Descans
- TA
Com assolim els objectius:
- EDUCANT
EDUCACIO PER A LA SALUT:
Components essencials:
- Comunitat/ pacients involucrats

- Planificacióà em se saber els recursos de la persona (una persona que vol fer dieta
noli pots donar receptes que nomes es puguin fer amb la termomix, perquè potser
aquella persona no té)
- Avaluació de necessitat i recursos
- Programes comprensibles i integrats
- Canvis a llarg pla i que integrin canvis sostenibles.
- Canviar estructures, recursos de la comunitat, involucrar les comunitats
- Recerca i avaluació à sense avaluació no es poden fer canvis
FAQ,s
1. De quines eines/models disposem per assolir l’alfabetització en salut de la població i

la promoció de la salut mitjanant l’EpS?
• Model transteòric del canvià en quin moment la persona te ganes per a fer el canvi.
5 estadis de canvi: precontemplació, contemplació, preparació, acció, manteniment,
recaiguda.
• Model de creences en salutà la persona ha d’estar motivada, sinó l’EpS serà un fracàs
La persona ha d’estar motivada en tots els models i no pots estar dient-li a la persona “has de
fer”, “has de fer”..., sinó la persona no mostrarà interès
2. Funciona? S’utilitza de forma habitual?
Sí funciona si es fa ben feta i s’utilitzen les eines.
3. Com el podem mesurar l’impacte o els canvis assolits mitjançant l’EPS
Es mesuri a traves d’eines valorades, és a dir fer qüestionaris abans de EpS i desprès de fer una
xarrada d’EpS, ens permet saber el grau d’alfabetització
4. On es fa EpS i a qui la dirigim?

• CAP, ASSIR
• Comunitat: centres cívics, casals, esplais
• Escoles
• Empreses
• ...
Independentment del lloc on es fa, sempre hi ha persones que és mes fàcil que facin el canvi
però d’altres que serà més difícil, dependrà del temps en que insisteixis.
Tipologies d’EpS en relació a la promoció de la salut
• Individual
• Grupal
• Comunitària
• Poblacional
EpS i promoció de la salut poblacional
• Campanyes de transit, tabac, alcohol, llei antitabac, etc.

• Polítiques publiques que incloguin la salut
• Té en compte els determinants de la salut, especialment els socioambientals
• Avaluació de l’impacte en salut.
• Canvi a nivell macro
EpS i promoció de la salut comunitària
• Lloc micro on cristal·litzen els determinants de la salut

• Es pot donar un impacte desigual de les polítiques de salut
• Cal un abordatge més proper
• Actius en salutà per exemple centres cívics
• D’aquí neix la salut comunitària
EpS comunitària amb estratègies grupals
Per exempleà infermera que va una xarrada del programa salut i escola o programa pacient
expert Catalunya.
EpS comunitària amb estratègies individual
Infermera al cap o domicili
2. EL CAP, L’EQUIP DE SALUT I INFERMERIA DE FAMÍLIA COMUNITARIA
Elements conceptuals de l’AP
• Integralà ha d’abordar una mirada bio-psico-social

• Integradaà contempla molts elements
• Continuada i longitudinalà activitats al llarg de tota la vida dels usuaris
• Activaà mirada preventiva a patologies
• Accessibleà porta d’entrada al SS
- Millor eficiència dels processos assistencials
- Disminució de costos/malaltia
- Evitació d’ingressos H, exploracions i tractaments innecessaris
- Garants de la continuïtat assistencial
• Desenvolupada per equips
• Comunitària i participativa
• Programada i avaluable
• Docent i investigadora
Vídeo 1
• Resident que estava fent una rotació per vigilància epidemiològica

• Canvis en el funcionament de l’equip de salut:
- INR (tractament per veure el nivell d’anticoagulant)més espiats en el temps
- Optotive vit B12- IM a VO
- Cures- més autocora o suport de la família
- Empoderament del pacient
- Suport equip de residencies geriàtriques (EAR)
- Suport a PADES (cures pal·liatives) i final de vida
- ATDOM per telèfon
Vídeo 2
• Resident que estava fent una rotació per salut laboral

- RD arrel de l’estat d’alarma
• Canvis en el funcionament de l’equip de salut:
- Protocols canviants per atendre a les persones amb COVID-19
- Triatge COVID-19 davant símptomes respiratoris – zona bruta
- Seguiment telefònic del pacient: signes alarma, aïllament, etc
- Signes i símptomes d’empitjorament: CUAP o UCIES H
Centre de salut o CAP urbà
Grans concentracions de població, proporció joves i gent gran, distancies curtes i bona
comunicació. La quantitat de població delimita el marc territorial i geogràfic.
Centre de salut o CAP rural
Població envellida, dispersa en nuclis petits i aïllats amb llargues distancies i mala comunicació.
Això obliga a tenir consultoris locals dispersos a mes del cap que està ubicat a la població mes
gran
Centre de salut o CAP
Grans grups d’activitats:
• Diagnòstic i tractament d’usuaris/famílies/ comunitat

• Promoció de la salut i prevenció de la malaltia
• ATDOMà programa atenció domiciliaria
• RHB
• Vigilància epidemiològicaà Control de malalties transmissibles
• Docència i investigació
• Gestió
Qui treballa el cap?
• Equip de salut
• UBAà Unitat bàsica assistencial
Equip de salut
• Definit a partir d’objectius i metodologies de treball conjunt en la consecució i

avaluació d’objectius és el PILAR FONAMENTAL DE L’ORGANITZACIO DEL TREBALL A
L’AP
• Components basics:
- UBAà infermera i metge
- Treballadors/es socials
- Persones auxiliars i administratius
Altres membres de l’equip de salut:
- Atenció a la dona ASSIR à llevadores

- Salud mentalà psiquiatres i psicòlegs
- Odontologiaà odontòlegs
- Fisioteràpiaà fisioterapeutes
- Radiologiaà radiòlegs i tècnics
- Laboratori
- Farmàcia
- Veterinària
- ...
Accessibilitat
• Fonamental a APS
• Consulta als professionals per iniciativa pròpia o derivats
• Gratuïta
• Autorresposabilitat dels usuaris
• Cupo de poblacióà 1500-1800 usuaris/família; 15-20 pacients/dia
• Informació i consulta electrònicaà “la meva salut”
Longitudinalitat i continuïtat:
Longitudinalitatà manteniment al llarg del temps d’una vinculació professional amb l’usuari
fonamentada en la confiança mútua, el respecte i la corresponsabilitat
Continuïtatà connexió entre les diferents actuacions assistencials relatives a un problema de

salut que poden dur a terme diversos professionals en àmbits diferents
Per tant millorarà la efectivitat i eficiència
Atenció dins de l’AP
Visio holística:
Esfera física, fisiològica, patològica, psicològica, psico-patològica, ambiental, socialà
Model bio-psico-social d’atenció integral
Els usuaris del CAP
• Personaà pacient, usuari

• Família
• Comunitat
• Població
Usuaris segons etapa vital
• Gent gran
• Adulta
• Infants i adolescentsà un grup més petit
Nou model d’usuari/pacientà usuari professional, té una relació sistemàtica en la presa de

decisions, col·laborativa
Exemples de participació ciutadana:
- Programa pacient expert catalunya

- Decisió de pressupostosà que el ciutadà o pacient pugui formar part de la presa de
decisions
Activitats dins del CAP
o Atenció als usuaris adults amb problemes crònics en consulta:

- Promoció d’hàbits saludables i prevenció de malaltiesà prevenció primària
- Atenció i seguiment de patologies cròniques: HTA,DM2, IC, MPOC, vit B12, INRà
prevenció terciària
- Seguiment i cura de ferides cròniques
- Seguiment de problemes socials
- Vacunes (grip)
- Rehabilitació (processos aguts i crònics)
o Usuaris adults amb problemes crònics o puntuals a casa sevaà atenció programada o
puntuals
- Promoció d’hàbits saludables i prevenció de malalties (PAPPS)
- Atenció i seguiment de patologies cròniques
- Seguiment i cura de ferides cròniques o agudes
- Seguiment de problemes socials
- Vacunes
- Rehabilitació
- Final de vida (amb suport de PADES)
- Visita puntual, programada per un període limitat de temps programa ATDOM
ATDOM
Persones amb patologia aguda, crònica o en procés de finals de vida o a persones grans
enllitades o confiades al seu domicili (no confondre amb l’hospital domiciliari )
Característiques definitòries d’una bona ATDOM:
• Atenció bio-psico-social i integral

• Família o cuidadors i persona atesa com a eixos
• Objectius comuns
• Cuidar al cuidador principal
• Empoderar persona atesa, família, cuidador per fomentar autocora i independència.
• Flexibilitat n l’abordatge
• Cooperació i comunicació dins d’equip de salut
• Comunicació habitual i sincera professional-pacient
• Recursos
3 perfils de complexitat
• Ancià fràgilà major de 75 anys amb complicacions potencials.
• PCCà multimorbilitat, malaltia greu única, fragilitat avançada.
• MACAà pacient pal·liatiu, pronòstic de vida limitada i tindrà una planificació d’atenció
avançada
ATDOM vs H a DOMICILI
Diferencies:
- H a domicili pertanyen a un hospital, en canvi ATOM pertanyen al centre de salut.

- H a domicili pacients de l’hospital, en canvi ATOM surten del seu propi domicili
- H a domicili tecnificada, en canvi ATMO no
- H a domicili + recursos
- H a domicili substituir l’hospital, en canvi ATOM prevenció
- H a domicili temps de seguiment limitat, en canvi ATOM il·limitat.
o Usuaris adults amb problemes aguts lleus
- Es busca que l’usuari es pugui auto gestionar els problemes.
CUAP
- Son centres d’emergència d’atenció primària

- S’ubiquen als centres l’atenció primària
- 24h d’atenció.
- Resolen problemes de salut urgents baixes i mitjana complexitat
o Pediatria (Programa Nen Da o Infància amb Salut)

- Protocols de l’activitat preventiva i promoció de la salut a l’edat pediàtrica
- Cribratge preventiu
- Vacunes
- Consells de salut
Protocol d’activitats preventives i de promoció de la salut a l’edat pediàtrica:
- Conjunt d’actuacions que es duen a terme de forma individual en el marc de l’equip

d’atenció primària de la salut en les visites preventives programades al llarg de tota la
infància per tal de fer una revisió sistemàtica de tots els aparells.
- S’inclouen cribratges esglaonats en les diferents edats, vacunacions i educació per a la
salut en aquesta etapa.
- L’objectiuà orientar i facilitat hàbits i actituds de salut positius en els infants i
adolescents, detectar precoçment els problemes de salut infantil i facilitar-ne el
seguiment i la derivació quan calgui
o Atenció a la comunitat
- És fonamental que l’atenció i les tasques dels professionals d’AP s’estenguin a la
comunitat i que no nomes s’exerceixin en el CAP o el domicili.
- L’atenció comunitària també millora la salut de les persones al millorar la salut de la
comunitat a la qual pertanyen
- Promoció d’hàbits saludables i prevenció de malalties
- Rehabilitació
S’han d’avaluar les necessitat de la comunitat:

- Quin es l’estat de salut de la comunitat?
- Quins son els factors responsables d’aquest estat de salut?
- Què s’ha de fer per part de la comunitat i dels serveis de salut
- Què es pot fer? Que podem fer?
- Quines mesures es poden prendre per avaluar els canvis en l’estat de salut?
Dia mundial de la salutà 07/04/1948
o Gestió administrativa, funcionament intern i suport i recolzament

- Docència
- Formació continuada
- Investigació
- Gestió
- Organització interna
- Política de qualitat i avaluació
Plataforma electrònica de registre: programes eCAP:
• L’eCAP és el programa d’història clínica informatitzada que fan servir els metge de
família, pediatres i infermeres de centres d’AP quan visiten els seus pacients. Es tracta
d’una eina de gestió clínica que ofereix una visió integral del pacient i dels seu estat de
salut i que dona suport a la presa de decisions a traves de monitoratge de diferents
paràmetres
• HCC
Rol de les infermeres dins l’equip d’AP
• C. De salut publica i comunitària

• C. Clíniques avançades de l’àmbit FiC.
- Atenció de la infància, adolescència, salut general de l’adult, salut sexual,
reproductiva i de gènere, persones ancianes...
• C. En gestió de cures i serveis en l’àmbit FiC.
• C. En docència: grau, especialitat, continuada
• C. En investigació
Àmbits d’actuació
• CAP
• Salut a l’escola
• Salut i lleure
• Salut i esport
• Salut laboral
• Vigilància epidemiològica
• Centres d’esplai i culturals
• Escollida de dones, presons, atenció a immigrants
• Residencies assistides de gent grau, atenció a la discapacitat
• Àmbits polítics
• ONG i xarxes socials
3. ATENCIO A LA FAMILIA
• La família pot ser diversa.
Des de la salut la definició de família és:
- Grup social basic constituït per individus de gènere femení o masculí, joves o adults,
units per llaços legals, d’amistat, relacionats o no genèticament i que d’altres
consideren propers.
- A més poden compartir la mateixa unitat residencial (o no) i l’existència de relacions
dinàmiques entre ells.
- Inclusió de tots els tipus de família, la família la definim nosaltres mateixos.
Cal incloure la família a l’atenció comunitària:
• Unitat bàsica de la societat

• La família desenvolupa un paper molt important com a mediadora de salut dels seus
membres
• Es generadora de les creences i les conductes que es desenvolupen respecte a la salut i
la malaltiaà hàbits
• Conceptualització del significat de salut i malaltia a través de la família, determinant
l’ús del sistema sanitari.
• Cures familiars en cas de malaltia
• Component genètic: detecció precoç i pronòstic de malalties hereditàries
Classificació de la tipologia estructural familiar
• Família extensaà conviure pares fills i avis

• Família nucel·larà família clàssica
• Família monoparentalà un sol pare/mare i fills
• Família reconstituïdaà 2 adults divorciats amb els dos fills
• Persones sense famíliaà persones que viuen soles
• Equivalents familiars à amics
Funcions de la família
• Afectivaà cohesió del grup i desenvolupament psicològic personal.

• Socialitzacióà transmissió de creences, valors i la replica de patrons conductuals
• Econòmicaà obtenció i distribució dels recursos per a substituir i millorar el nivell de
vida
• Satisfacció de necessitatsà físiques i cures de salut
• Desenvolupament i exercici de la sexualitat i la reproducció
Evolució familiar
• Tasques de desenvolupamentà la família canvia i adapta la seva funció a mesura que els
seus membres maduren.
Per exemple: aconseguir un patró adequat de dependència-independència, rebre i
donar afecte, relacionar-se amb grups socials canviants, aprendre del propi rol
biològics, psicològic i social, solucionar necessitats de desenvolupament, emocional,
gestionar la seva adaptació a la comunitats, etc.
• Cicle vital-cicle de vida familiarà etapes per les quals la família es desenvolupa des de la
seva creació fins al a mort dels membres (formació etapa d’expansió, consolidació i
dissolució ).
En no adaptar-seà crisis familiar
CRISIS FAMILIAR
• És una no adaptació als canvis que pot donar lloc a una crisi familiar.
- Son previsibles
- Generen alteracions en la funció familiar
- Faciliten l’aparició de problemes de salut en un o diversos membres.
• La prevenció i assessorament davant les crisi és important per una atenció eficaç
Enfoc orientat a la família
• Implica tenir en compte a cada membre i a la família en el seu conjunt, valorant totes les
seves dimensions.
• Molt rellevant quan existeix:
- Alt nivell de disfuncionalitat familiar
- Elevat ús dels serveis sanitaris
- Incompliment de les prescripcions i recomanacions professionals
- Nens amb problemes
- Malalties cròniques
- Membres de família amb nivells alts de dependència
- Problemes de salut mental
- Addiccions
- Violència de gènere
- Falta de xarxa familiar i social de recolzament
SALUT FAMILIAR I DE LA FAMILIA
Salut de la famíliaà nivell de salut dels membres que la integren
- Família sana: tots els membres estan sans

- Família malalta: algun membre esta malalt
Salut familiarà homeòstasi biològica i social del sistema familiar que resulta del funcionament
satisfactori de la família i que influeix en el nivell de salut de cadascun dels seus integrants,
proporcionen una interacció adequada amb d’altres sistemes familiars i entorn social.
- Família normofuncional: tots els membres compleixen les funcions

- Família disfuncional: algun membre no pot exercir les funcions i no es manté
homeòstasi interna
La família com a sistema
• Els principis sistèmics en relació a la família son:

- La família és un sistema en constant transformació
- La família és un sistema actiu que s’autogoberna
- La família és un sistema obert en interacció amb d’altres sistemes.
- La interacció familiar té com a base la casualitat circular.
L’estudi de la família
La família es pot estudiar de 3 maneres diferents:
1. Apgar familiarà
Avalua el funcionament sistemàtic familiar i identificació familiar de risc.
Autoadministra i es mesuren 5 paràmetres:
- Adaptació
- Participació
- Desenvolupament
- Afecte
- Capacitat de resolució
2. Genograma
• Relacions familiars entre elles, és a dir internes
Donaà dreta
Homeà esquerre
3. Ecomapa
• Relacions familiars amb factors externs

(recursos exteriors).
SALUT MENTAL EN JOVES
Salut mentalà és concebuda com a part integrada de salut general. Per tant, no es pot
entendre la salut sense la salut mental.
És un estat de benestar en el qual l’individu s’adona de les seves pròpies aptituds, pot afrontar
les pressions normals de la vida pot treballar productivament i fructífera i és capaç de fer una
contribució a la seva comunitat.
Trastorns mentalà concepte general que s’utilitza per descriure un conjunt d’alteracions,
mitjançant les qual es pot establir un diagnòstic clínica. Es manifesta en episodis temporals per
mitja de símptomes que poden provocar canvis important en el pensament, la conducta i
l’estat emocional en general, i afecten les capacitat de la persona amb relació als estudis, la
feina o les relacions interpersonals.
Serveis de salut mental en la comunitat: infància i adolescència

CatSalut és l’ens públic responsable de garantir la prestació dels serveis sanitaris de cobertura
publica per a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
SISCATà inclou dispositius especialitzats per l’atenció de la salut mental, que pertany a la
Xarxa de Salut Mental d’Utilització Publica
Model d’atenció comunitària a la salut mental i addiccions:
• Dona una atenció global basada en: lliure accés als serveis, abordatge poblacional,
context socioeconòmic.
• Perspectiva de salut mental comunitària basada en el paradigma de la recuperació.
• Visio de la comunitat en un sentit ampli
• Medicina basada en l’evidencia i la practica ètica, en funció de la millor informació
disponible
Atenció bio-psico-social infantil i adolescent
Engloba diferents àmbits com: educació, social, sanitari i comunitari.
ÀMBIT SANITARI
o Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç: CDIAP

- En aquests serveis s’atén població infantil fins als 6 anys que presenten necessitats
especifiques d’estimulació del desenvolupament
- Aquests centres disposen de professionals amb formació en desenvolupament infantil
i intervenció familiar i social, en les àrees psicosocials.
o Centres de salut mental infantil i juvenil : CSMIJ
És el servei d’atenció especialitzada que dona atenció de Salut Mental de nens i adolescents
menors de 18 anys i les seves famílies.
Funció:
Atenció especialitzada a la salut mental i d’Asistencia psiquiàtrica en regim ambulatori.
Serveis que ofereix:
- Serveis diagnòstics, terapèutics i d’orientació en salut mental.

- Aten als aspectes i neesitats bio-psico-socials de la salut mental de les nenes/nens,
dels adolescents i de la seva família.
- Desenvolupa funcions de promoció de la salut mental i de prevenció de la malaltia.
Funcions de la infermera:
• Seguiment casos individual: treball habilitats socials, hàbits de salut, control efectes
secundaris, de medicació, contenció emocional i/o motivació per el canvi.
• Grup d’habilitats socials.
• Tallers de sensibilització en escoles.
• Tallers de formació a professionals i/o famílies.
• Administració de medicació injectable
• Seguiment familiar psicoeducaitiu.
• Coordinació amb dispositius de la xarxa sanitària i educativa
o Hospitals de dia (HD) d’Adolescents:

Unitat d’hospitalització parcial dirigida a la població adolescent amb trastorn mentals i de
conducta.
Funcions:
L’atenció a adolescents amb trastorns mentals greus i de la conducta que presenten

desadaptacions importants que no són abordables des de l’atencio primaria de salut (APS) ni
des dels centres de salut mental (CJMIJ) i que requereix d’una intervenció intensiva i
pluridimensional sense perdre el contacte amb l’entorn familiar i social.
Servei:
- Diagnòstic diferencial, simptomàtic i estructural.

- Abordatge terapèutic intensiu i pluridimensional de la població adolescent en situació
de crisi, amb el risc d’inici de processos crònic o amb evolucions ambulatòries
desfavorables.
- Promoció de la rehabilitació comunitària, ocupacional, escoltar i social en la població
adolescent
Funcions infermeres:
- Funcions d’infermera d’un CSMIJ

- Grup d’hàbits de salut
- Control d’escot de medicació i material sanitari
- Supervisió de la presa de medicació durant horari HD
o Servei especialitzat en salut mental i discapacitat intel·lectual: SESMDI
Atenen persones que presenten un doble diagnòstic: un trastorn mental associat a la

discapacitat intel·lectual de base. S’ofereix una atenció ambulatòria especialitzada en els
àmbits psiquiàtrics, psicològics, social i d’infermeria.
ÀMBIT EDUCATIU
Equip d’assessorament i orientació psicopedagògica:
• És un servei i assessorament psicopdagogic i socai lals centres educatiu i a la comunitat

educativa que depen del departament d’ensenyament de la Genralitat.
• Salut mentalà detecció, valoració i derivació a EAP o CSMIJ.
• Desenvolupen les seves actuacions en els centres educatiu i en el seu entorn amb
estreta col·laboració amb els altes serveis i professionals del sector
o Centre de recursos educatius per a alumnes amb trastorns del desenvolupament i la
conducta: CRETDIC
- És un servei educatiu específic de suport, assessorament i formació als centres
educatius ordinaris d’infantil, primària i secundaria
- Relació a la problemàtica que planteja l’alumnat amb trastorn de conducta, autisme i
trastorns mentals.
- Derivació per part del EAP
- Depèn del consorci d’educació de Barcelona
ÀMBIT SOCIAL
Xarxa publica de serveis socials destinades a prevenir la marginació i promoure la integració
d’aquelles persones o famílies que per raó de dificultats econòmiques, personals, discapacitat
o altres motius es troben necessitats d’ajuda o de protecció social.
A partir del carrer: APC
- Atenció a persones amb risc social

- Treball en l’espai públic en adolescents i joves entre 12 i 25 anys.
ÀMBIT COMUNTARI
o Programa aquí t’escoltemà servei d’atenció individual i confidencial i tallers, activitats

grupals i espais de reflexió
o Konsulta’mà programa de l’ajuntament i sanitat. Atenció per un malestar psicològic,
és a dir ells es desplacen a la comunitat.
Recursos:
• PIJà punt d’informació juvenil

• JIPà jove, informa’t i participa
Activitats:
• PIJà porta d’entrada d’informació juvenil, impulsen accions i serveis per a l’ocupació
juvenil i ofereixen activitats a demanada.
• JIPà iniciativa dirigida a estudiants de 12 a 16 anys, té com a objectiu: acostar als
joves tota la informació que pugui ser del seu interès i fomentar la participació i
l’associacionisme juvenil
SALUT MENTAL EN ADULTS
L’atenció sanitària psiquiàtrica i en salut mental a Catalunya s’estructura en 3 línies bàsiques:
1. Recolzament a l’atenció primària

2. Atenció hospitalària especialitzada
3. Centres de rehabilitació (centres de dia/ serveis de rehabilitació comunitària i pisos
assistits).
Xarxa de salut mental comunitària a Catalunya.
Salutà atenció primària
Salut mentalà Centres de salut mental adults e infanto-juvenil
- Serveis de rehabilitació comunitària

- Programes comunitaris: PJI
Addiccionsà Centres d’atenció i seguiment a les drogoaddiccions (CAS)
- Centres de dia (HDA)
Atenció primària i salut mental
1. Estratègia nacional de l’atenció primària i salut comunitària:
Objectius:
- Enfortir l’atenció primària i salut comunitària i consolidar-la com a eix ventador del
sistema públic de salut.
- Potencial l’orientació comunitària com una estratègia de generació de salut i de lluita
contra les desigualats en salut
- Garantir un model bio-psicosocial d’atenció centre en la persona.
- Respondre els canvis demogràfics i a l’augment de comorbiditat.
- Garantir la qualitat i seguretat, l’equitat territorial i la sostenibilitat del sistema públic.
- El nou model d’atenció primària i salut comunitària
2. El programa de suport a la salut mental en l’atenció primària.
Objectius:
- Detectar i atendre de formar no medicalitzada ni psiquiatritzada els problemes de la

vida, sense negar-los i tractar el malestar per promoure la salut mental.
- Realitzar intervencions preventives en els factors de risc associat al desenvolupament
de trastorns mentals, sobretot en persones i grups vulnerables.
- Detectar, orientar i tractar de forma integrada amb el professional de la salut mental i
addiccions els trastorns mentals de mes baixa complexitat.
o CENTRE DE SALUT MENTAL D’ADULTS (CSMA)
Que es el CSMA?
- És un servei sanitari que pertany a la xarxa de salut mental d’utilització publica del
servei català de la salut
Quines funcions realitza?
- D’atenció especialitzada a la salut mental i d’assistència psiquiàtrica en regim

ambulatori.
Quins serveis ofereix?
- Ofereix un conjunt diversificat de serveis diagnostica, terapèutics i d’orientació en

salut mental.
- Atén als aspectes i necessitats biopsicosocials de l’usuari i de la seva família.
- Desenvolupa funcions de promoció de la salut i de prevenció de la malaltia.
Qui pot anar?
Majors de 18 anys residents al districte municipal de les corts de barcelona.
Com es sol·licita l’atenció?
- Per indicació del metge de família mitjançant el full de sol·licitud d’Inter consulta.
- També es pot accedir per indicació d’altres serveis especialitzats del circuit
assistencial o comunitaris.
FUNCIONS INFERMERIA CSMA
- Seguiment de pacients
- Visitar familiar
- Visites a domicili
- Acompanyaments de pacients
- Grups terapèutic
- Coordinacions i col·laboracions
- Comandes i control caducitat de medicaments
o CENTRES D’ATENCIÓ I SEGUIMENT (CAS)
Realitza una intervenció ambulatòria especialitzada i integral per un equip multidisciplinari per
usuari.
FUNCIONS INFERMERIA CAS
- Visites de seguiment
- Acompanyaments i atenció domiciliaria
- Administració metadona a pacients
- Comandes metadona
- Control stock metadona
- Preparació dels take home
- Controls de tòxics en orina
- Administració d’injectables
o SERVEI DE REHABILITACIO COMUNITARIA (SRC)
És un dispositiu sanitari que desenvolupa diferents accions a la rehabilitació psicosocial de

persones amb trastorn mental a l’atenció individual, grupal, familiar i comunitària.

Infermeria Comunitaria I

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Infermeria Comunitaria I

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Infermeria

TEMA 1. MEDI AMBIENT I SALUT

1. L’aigua i l’activitat humana

4. Efectes sobre la salut

- Asma: nous casos d’asma i agreujament dels ja existents.

1. El soroll i la contaminació acústica

TEMA 5. RESIDUS SANITÀRIS

OBJECTIUS DE LA GESTIÓ DELS RS:

- Recollida dels RS GIII sòlids:

TEMA 6. MALALTIA PROFESSIONAL EN INFERMERIA I ACCIDENT

§ Solució antisèptica de secat ràpid: producte alcohòlic en forma de solució o gel.

Demografia i indicadors de salut

1. Estàticaà tall transversal en el temps.

2. Dinàmicaà evolució de les poblacions humanes en el temps

Caracterització de la comunitat: registres existents i Dx de salut

- Dades dels estudis ja publicats

Ens hem d’adaptar a les necessitats de la comunitatà amb dades demogràfiques.

- Enquestes (atur, natalitat)

De les dadesà a les accions

Les accions es fan en base a les dades.

Dades es recullen de manera participativa.

Natalitat i taxa de natalitat

• Natalitatà nombre de naixements en un país o localitat a l’any.

Mortalitat i taxa de mortalitat

• Mortalitatà nombre de defuncions en un país o localitat a l’any.

Taxa de mortalitat= (defuncions en un any/ població total d’aquell any) *1000.

• Creixement vegetatiuà diferencia entre la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat

Si es positiuà la població creix

Si es negatiuà estancament o decreixement

Anys de vida saludable

• Promig del nombre d’anys sense limitació d’activitat

Esperança de vida en bona salut

• Nombre d’anys que, amb bona salut, resten per viure

Preguntar a la personaà “en los ultimos doce meses ....

Quantes persones envelleixen en un lloc i un període de temps en relació al total de la població

- Visio nord-americanaà Conjunt de grups de persones que viuen junts en un medi

Conjunt d’estratègiesà Accions per millorar la salut d’una població determinada.

OBJECTIUS SALUT COMUNITÀRIA:

- FOMENTARà Incrementar la salut de l’individu per assolir el millor nivell de salut

ROL DE LA INFERMERA COMUNITARIA

- Proveïdors de cures directesà Prendre TA, cures bàsiques de ferides, suport

- Observació focalitzadaà escolta-activa és la eina fonamental

- Interpretem la realitat de forma diferentà diferents prioritats, expectatives, gènere,

Estudia la salut de les poblacions humans

Inclou les ares de:

- Protecció de la salutà control d’aigües, aliments

LA SALUT AL SEGLE XXI

- Detectar els recursos i les capacitats de les persones/comunitats.

Professionals promotors d’espais de prevenció saludable.

Diferents conceptes des salut és una forma de viure:

- Autònoma: tens poder de decisió en algunes coses,

Factors que incideixen sobre la salut:

Problemes comunitaris a nivell:

- Identificar quins problemes te la comunitat

- Definir de la població, quins grups hem d’intervenir

Historia de la formació de la comunitat:

- Conèixer l’accessibilitat geogràfica de les diverses zones i poder explicar diferencies

- Conèixer l’estructura de la població com a determinant de l’estat de salut.

- La classe socialà te relació amb diferents característiques somàtiques, psicològiques,

Altres mesures de l’estat de salut:

- Indicadors de salut M-inf.

Cercle que provoca la desigualtat

Enfocament positiuà salut és vida