EVOLUCIÓ

TEORIES DE L’EVOLUCIÓ

TEORIA DE LAMARK

- Organismes més simples en formen de més complexes

- La funció fa l’òrgan: els individus desenvolupen més els òrgans que
utilitzen i els modifiquen segons l’ús que en fan ( per ex.girafes volen menjar
fulles arbres alts, per tant estiren el coll. No necessiten cridar, perden aparell
fonador)
- El desús causa atròfia: els individus que no utilitzen certs òrgans, se’ls
atrofien i els desapareixien.
- Herència dels caràcters adquirits: el que un individu evoluciona durant lsa
seva vida, transmet aquestes modificacions als seus descendents (per ex. els
fills de les girafes tindran el coll més llarg llavors!)
- Els individus són els que evolucionen

TEORIA DE DARWIN

- Variabilitat en els organismes: neixen diferents tipus de individus;( hi ha

girafes de colls llargs, curts, mitjans...)
- Elevada capacitat reproductora----- en cada població hi ha individus de
diferents característiques, no totes han d’arribar a edat adulta i tenir
descendència, només sobreviuen els més forts, sobretot en moments de
condicions ambientals adverses.
- Selecció natural---- les que tenen els caràcters més ben adaptats al medi, son
les que se reproduiran més i passaran els caràcters innats a la seva
descendència

TEORIA SINTÈTICA O NEODARWINISME

- Les mutacions que es produeixen en el ADN ( i la recombinació genètica en

la meiosi de la formació de gàmetes) provoquen diferents caràcters en els
diferent individus
- Aquestes mutacions són pre-adaptatives i atzaroses (es produeixen a l’atzar
diferents mutacions )
- Els caràcters que suposen un avantatge evolutiu són afavorits per la
selecció natural ( que actua com a filtre)
- El caràcter persisteix en la descendència (ja que se reprodueixen els
individus que presenten els caràcters més adaptats)
- Les poblacions son les que evolucionen, creant noves especies amb el temps

2
 EVOLUCIÓ

SELECCIÓ NATURAL
EL CARÀCTER LA SELECCIÓ NATURAL
AUGMENTA LA
SUPOSA UN ACTUA COM A FILTRE EL CARÀCTER PERSISTEIX
CAPACITAT DE
APAREIX UN NOU AVANTATGE AFAVORINT AQUEST EN LA DESCENÈNCIA
SUPERVIVÈNCIA
ES PRODUEIX UNA CARÀCTER X EVOLUTIU CARÀCTER
MUTACIÓ SELECCIÓ
ATZAROSA I NATURAL EL
PREADAPTATIVA EL CARÀCTER DESAFAVOREIX
DISMINUEIX LA
SUPOSA UN EL CARÀCTER
CAPACITAT DE
DESAVANTATGE DESAPAREIX
SUPERVIVÈNCIA
EVOLUTIU

MECANISMES DE L’EVOLUCIÓ

Factors que fan variar les freqüències gèniques (al.lèliques) de les poblacions

MUTACIONS

- Canvis a l’atzar en el ADN

- Origina variabilitat en els organismes, origina caràcters nous en les espècies.
- Són preadaptatives, i poden ser favorables o desfavorables a l’adaptació.
- Les mutacions s’han de donar en els gàmetes o en les cèl·lules embrionàries,
per tal de passar a formar part de tot l’individu descendent.

SELECCIÓ NATURAL

- Supervivència dels individus que posseeixen els caràcters amb un major

valor adaptatiu en unes condicions ambientals concretes.
- Permet que els individus amb millors adaptacions es reprodueixin més i
transmetin aquests caràcters a la seva descendència i elimina als individus
amb caràcters no adaptatius.

2
 EVOLUCIÓ

DERIVA GÈNICA

Força natural selectiva que per atzar afavoreix un caràcter determinat, que no ha de ser
favorable evolutivament

EFECTE FUNDADOR

- Es situa una sola parella o una població molt reduïda (individus fundadors)
que per atzar són portadors d’un determinat al·lel que no era ni el més
abundant ni el més ben adaptat al medi en un lloc aïllat . com que només es
poden encreuar entre ells (endogàmia obligada) els descendents dels
fundadors tindran aquell al·lel determinat en tota la població

EFECTE COLL D’AMPOLLA

- D’una població inicial amb molta variabilitat genètica per causa natural
(desastre natural, huracà, terratrèmols...) quedarà una població molt
reduïda que per atzar contenien un al.lel determinat d’un caràcter.
com que només es poden encreuar entre ells (endogàmia obligada) els
descendents dels fundadors tindran aquell al·lel determinat en tota la
població

FLUXE GÈNIC o migracions

Arribada d’individus d’altres poblacions a un lloc determinat. Al encreuar-se entre ells

els individus de les dues poblacions es transmetran els diferents al.lels que contenien
cadascuna, (fruit de les seves pròpies mutacions preadaptatives i atzaroses) i variant
les freqüències gèniques.

SELECCIÓ SEXUAL

Els individus d’un sexe s’aparellen preferencialment amb fenotips concrets afavorint-
los.

SELECCIÓ ARTIFICIAL

Els humans seleccionem els animal o plantes que ens son més favorables als nostres
interessos

2
 EVOLUCIÓ

ESPECIACIÓ

ESPECIE

Dos individus són de la mateixa especie si es compleix:

- Es poden encreuar entre ells

- La seva descedència és fèrtil

A partir d’una especie se’n creen de noves per els mecanismes:

ESPECIACIÓ AL.LOPÀTRICA

Una població inicial queda separada en dos per una barrera geogràfica (riu,
mar, montanya) i cada una evoluciona amb les seves propies mutacions
preadaptatives, que la selecció natural afavoreix de diferent manera en cada regió, fins
que ja no poden encrecuar-se o la descendència no és fèrtil.

ESPECIACIÓ SIMPÀTRICA

Una part d’una població s’aïlla d’una altra sense barrera geogràfica i cada una
evoluciona amb les seves propies mutacions preadaptatives , que la selecció natural
afavoreix de diferent manera en cada regió, fins que ja no poden encrecuar-se o la
descendència no és fèrtil.

AÏLLAMENT REPRODUCTIU, la Claudogenesis és un procés d’especiació en que es

produeixen dues especies diferents a partir d’una sola població per:

aïllament prezigotic... no es produeix atracció sexual entre mascle i femella, o els

individus tenen cicle biolològic diferent, o uns viuen dalt dels arbres i els altres a
baix.... per tant no poden hibridar i no es complirà la primera condició de pertanyer a
la mateixa especie

aïllament postzigotic.... es produeix la hibridació però no son viables els zigots, o son
molt dèbils o produeixen especimens sense gaments reproductors... per tant no es
complirà la segona condició d’espècie.

• Aïllament ecològic dins d’un mateix ecosistema, per diferències entre els

hàbitats dels individus de la població, caracteritzats per diferències

d'il∙luminació, temperatura, humitat relativa i altres variants ecològiques.

• Aïllament etològic: Quan es modifiquen senyals d'atracció, apaivagament,

festeig sexual, etc. que provoquen atracció, fugida o atac.

• Aïllament sexual: Quan es produeixen variants en els òrgans reproductors o en

la morfologia dels gàmetes que dificulten o impedeixen la còpula.

• Aïllament genètic: Habitualment derivat de l'aparició de canvis cromosòmics

que produeixen esterilitat o manca de viabilitat dels híbrids.

2
 EVOLUCIÓ

EVOLUCIÓ DIVERGENT: Els organismes que presenten estructures anatòmiques

molt semblants, originades a partir d'una estructura comuna tot i que exerceixin
funcions diverses, es troben emparentats des d'un punt de vista evolutiu. Es tracta
d'una evidència de l'adaptació dels organismes a medis de vida diferent, on la selecció
natural afavoreix variacions diferents en aquestes estructures que milloren la seva
funció concreta. Tindran per tant Òrgans homòlegs, en que l’origen embriològic i
l’estructura interna són comunes, però la forma i funció poden ser diferents.

EVOLUCIÓ CONVERGENT: Dues espècies separades evolutivament poden adquirir

amb el pas del temps característiques semblants. Aquestes coincidències morfològiques
estan causades per una convergència evolutiva, per adaptacions semblants al medi on
viuen. Tindran doncs Òrgans anàlegs, l’origen embriològic i l’estructura interna són
diferents però tenen la mateixa funció. Per convergència adaptativa presenten la
mateixa morfologia però diferent estructura.

Organs homòlegs:

Organs anàlegs:

2
 EVOLUCIÓ

PROVES DE L’EVOLUCIÓ

EVIDENCIES BIOGEOGRAFIQUES

La distribució geogràfica de les espècies actuals i fòssils, així com les seves
característiques permet reconèixer el parentesc evolutiu entre elles:

- Com més properes són dues regions més semblants són les espècies que les habiten.

- Les àrees actualment allunyades però que havien estat unides o properes en el
desplaçament dels continents, també presenten una certa similitud en les seves
espècies.

- Les illes remotes i aïllades durant un llarg temps són els indrets on hi ha espècies amb
característiques més particulars (molt sovint són endemismes)

EVIDÈNCIES PALEONTOLÒGIQUES

Es basen en l’estudi dels fòssils i ens permeten analitzar l’augment de diversitat i

complexitat de les espècies amb el pas del temps

EVIDENCIES BIOMOLECULARS

- Totes les especies utilitzen ADN com a informació genètica. I ARN per transferir la
informació genètica. Les bases nitrogenades son les mateixes per totes les espècies

-El genoma de les espècies és més semblant com més properes es troben
evolutivament.

- Les seqüències d’aminoàcids de les proteïnes d’espècies diferents són més semblants
com més properes són evolutivament.

- El codi genètic és universal (tots els organismes utilitzen el mateix codi) i moltes
biomolècules són comunes a diferents espècies ( aminoàcids, proteïnes, ATP, bicapa
lipídica de les membranes...)

-totes les espècies utilitzen ribosomes per sintetitzar proteïnes

Totes les espècies utilitzen el ATP per emmagatzemar energia química

EVIDENCIES ANATÒMIQUES

-L’estructura anatòmica de les diferents espècies és més semblant com més properes
són evolutivament dues espècies. Aquest fet es dóna especialment pels caràcters
anatòmics interns

-Òrgans vestigials: Estructures anatòmiques que aparentment han perdut la major part
o la totalitat de la seva funció primigènia en una determinada espècie.

-Evidències embriològiques: Durant el desenvolupament embrionari dels vertebrats es

pot observar com els embrions de diferents espècies mostren progressivament
caràcters dels diferents grups de vertebrats que es poden trobar a la línia filogenètica
del grup al qual pertanyen. Els embrions d’amfibis, per exemple, tenen primer aspecte
de peix i després adquireixen aspecte d’amfibi. Els de mamífer semblen primer peixos,
després amfibis, rèptils i finalment adquireixen aspecte d’embrió de mamífer

2
 EVOLUCIÓ

LA CLASSIFIACACIÓ DELS ÈSSERS VIUS

2
 EVOLUCIÓ

Filogènia: estudia la història evolutiva dels éssers vius.

Els arbres filogènics: gràfics en forma d’arbre que representen les relacions de
parentesc evolutiu entre les espècies, segons el seu genoma, les seves semblances
anatòmiques i embriològiques i l’estudi dels fòssils ( la paleontologia).

Taxonomia: classifica els organismes en:

Regne, filo, classe, ordre, família, gènere i espècie.

Sistema de nomenclatura binomial (Carl Linneo): el nom científic de cada espècie es

posa la primera lletra en majúscula i cursiva el nom del gènere al que pertany, i en
minúscules i cursiva el nom de l’espècie, tot llatinitzat. Si no podem fer cursiva, hem de
fer subratllat.

ELS 5 REGNES

MONERES

2
 EVOLUCIÓ

Organismes unicel·lulars, amb cèl·lules procariotes (sense orgànuls membranosos).

Poden formar colònies, però no teixits. Tenen parets cel·lulars, formades per
peptidoglicans (mureïna) reproducció asexual i no tenen cloroplasts. Poden ser
autòtrofs o heteròtrofs.

No tenen cloroplasts.

Els ribosomes són tipus 70s

(més petits que les de les cèl·lules eucariotes, que els tenen de tipus 80s)

Es classifiquen en:

- Arqueobacteries: viuen en condicions ambientals extremes

o Halòfiles: en aigües hipersalines (ex. Mar mort)
o Metanògenes: ambients sense oxigen, produeixen metà a partir del
diòxid de carboni (en sediments marins i intestins animals)
o Termoacidòfiles: entorn àcid i sulfurós (en volcans)
- Eubacteries: es classifiquen segons la seva paret cel·lular
o Gram-positives: tinten de blau el reactiu de Gram
o Gram-negatives: tinten de vermell el reactiu Gram.

PROTISTS

Tenen cèl·lules eucariotes (amb orgànuls membranosos). Poden ser unicel·lulars,

formar colònies o ser pluricel·lulars, però no formen teixits.

Es classifiquen en:

- Protozous: són unicel·lulars, microscòpics, no tenen paret cel·lular ni

cloroplasts, són heteròtrofs.
- Algues: són fotoautòtrofes, tenen cloroplasts, necessiten ambient aquàtic o
humit, poden fer simbiosis amb fongs (líquens) o amb invertebrats (coralls).
Poden ser unicel·lulars i microscòpiques o pluricel·lulars i macroscòpiques.

Formen el fitoplacton i el zooplacton

FONGS

Tenen cèl·lules eucariotes, són heteròtrofs (no tenen cloroplasts), poden ser
unicel·lulars o pluricel·lulars, però no formar teixits. Tenen paret cel·lular de quitina

Es classifiquen en:

- Fongs
- Llevats i floridures

2
 EVOLUCIÓ

PLANTES O VEGETALS

Tenen cèl·lules eucariotes, formen teixits. Tenen paret cel·lular de cel·lulosa

Son autòtrofs, tenen cloroplasts

Es classifiquen en:

- Plantes no vasculars: sense teixits conductors

o Briòfits: hepàtiques i molsa. Depenen de l’aigua per reproduir-se
- Plantes vasculars: amb teixits conductors i parts diferenciades, arrels, tija,
fulles
o Sense llavors: falgueres i equisets
o Amb llavors: gimnospermes (flor unisexual i poc vistosa) i
angiospermes (flor vistosa i fruits)

ANIMALS

Són eucariotes, heteròtrofs, pluricel·lulars i formen teixits, no tenen paret cel·lular ni

cloroplasts.

Genètica de poblacions

2
 EVOLUCIÓ

Població és el conjunt d’individus de la mateixa espècie que habiten al mateix lloc i

que es poden encreuar entre ells.
1. Freqüència genotípica

És el tant per 1 de cada genotip AA, aa, Aa.

2. Freqüència al·lèlica o gènica

És el tant per 1 dels al·lels que hi ha per cada caràcter.

(A ó a) Es calcula:

P(A) = f(AA) + ½ f(Aa)

P(A) = f(aa) + ½ f(Aa)