Hi ha lleus diferències en la mida (variabilitat per un caràcter) dels individus d’una espècie.

En
èpoques d’escassetat (pressió ambiental), els individus de mida més petita poden sobreviure
amb menys aliment que els altres (selecció natural) i es reprodueixen més, passant aquesta
característica a la descendència (herència dels caràcters). Com que els descendents s’assemblen
als seus progenitors, els individus de la generació següent seran de mitjana més petits i amb el
pas del temps, mentre ser petit suposi un avantatge, alçada mitjana d’aquella espècie s’anirà
reduint.

Com que viuen sota terra a llocs on no arriba la llum, els talps van desenvolupar una membrana
per protegir els ulls d’infeccions i van perdre la capacitat de veure-s’hi. (llei del desús i
perfeccionament). Aquesta membrana era heretada pels descendents que ja naixien amb
aquesta membrana i sense poder veure (herència dels caràcters adquirits). Amb el pas de les
generacions els talps tenien membranes cada vegada més gruixudes als ulls fins a arribar a les
característiques actuals.
El covid19 és un virus que afecta diversos animals gràcies a les seves proteïnes de membrana
que s’uneixen a les cèl·lules d’aquests animals. Un d’aquest virus pot patir diverses mutacions
atzaroses i preadaptatives; una d’aquestes mutacions podria significar canvis en aquestes
proteïnes d’unió que permetin la compatibilitat amb humans. Si això succeeix, aquest virus tindrà
a disposició més organismes per infectar que els altres covid19. Per tant es reproduirà molt més i
amb el pas de les generacions la majoria d’aquella població de covid19 tindrà aquesta
característica.

Els pinsans d’una mateixa espècie van arribar a les diferents illes de l’arxipèlag. Ja existia petites
diferències en la mida i forma del bec en aquests ocells (variabilitat per un caràcter). Com que
cada grup va quedar en una illa diferent, el menjar disponible també era diferent (llavors, petits
insectes...). A cada illa els individus amb un bec més ben adaptat al menjar eren els que
sobrevivien (pressió ambiental i selecció natural) i es reproduïen més, passant aquesta
característica a la descendència (herència dels caràcters). Com que els descendents s’assemblen
als seus progenitors, els individus de la generació següent tenien el bec en la forma i mida que
més s’ajustava al menjar disponible en aquella illa. Amb el pas del temps i l’aïllament, els
individus de cada illa van esdevenir una espècie diferent.

A l’espècie humana hi ha variabilitat pel que fa als eritròcits (mida, durada...) degut a mutacions
diverses mutacions atzaroses i preadaptatives. A la població de zones on hi ha malària
(malaltia que ataca els eritròcits) els individus que presenten aquesta mutació tenen una certa
immunitat a la malària més severa (no donen temps a reproduir-se al plasmodi dins dels
eritròcits ja que moren abans). Per tant tindran més possibilitat de sobreviure a la malària i deixar
descendència que heretarà aquesta mutació (favisme) de manera que amb el pas del temps serà
més abundant en aquella població que a la resta de poblacions humanes.
Els llangardaixos excavadors del cretaci van deixar d’utilitzar les potes (llei de l’ús i el desús)
perquè ja no necessitaven excavar i aquest hàbit va fer que cada vegada les potes fossin més
petites i febles. Aquest caràcter era heretat pels descendents que ja naixien amb potes més
petites i afeblides que els seus predecessors (herència dels caràcters adquirits). Alhora van
desenvolupar una altra manera de desplaçar-se per reptació de manera que aquestes potes ja
no tindrien cap sentit. Amb el pas de les generacions les serps van aconseguir reduir la mida de
les potes fins a fer-les desaparèixer.