De l'ordinador al núvol,

Wordfast Anywhere i Google Translator Toolkit

Daniel Sau
Projecte del Postgrau en Traducció i
Tecnologies - Director Antoni Oliver
Universitat Oberta de Catalunya
Setembre 2011
 Índex de continguts

1. De la ploma a l'ordinador.................................................................................................................4

2. Alguns conceptes bàsics...................................................................................................................7

2.1. Traducció automàtica i traducció assistida...............................................................................7
2.1.1. Traducció automàtica........................................................................................................7
2.1.2. Traducció assistida............................................................................................................8
2.2. Computació en el núvol i software com a servei......................................................................9

3. Wordfast Anywhere (WFA)............................................................................................................10

3.1. Generalitats.............................................................................................................................10
3.2. Accés, configuració i pàgina inicial........................................................................................11
3.3. Procés de traducció.................................................................................................................12
3.3.1. Memòries de traducció i glossaris...................................................................................13
3.3.2. Documents......................................................................................................................14
3.3.3. Traducció.........................................................................................................................15
3.3.4. Finalització de la traducció.............................................................................................18
3.4. Altres funcions........................................................................................................................19
3.4.1. Transferibles....................................................................................................................19
3.4.2. Terminologia...................................................................................................................19
3.4.3. Alineació.........................................................................................................................20
3.4.4. Recerques en la memòria i glossaris...............................................................................21
3.4.5. Altres funcions................................................................................................................22
3.4.6. Configuracions................................................................................................................22

4.1. Google Translator Toolkit (GTT)................................................................................................26

4.1. Generalitats.............................................................................................................................26
4.2. Accés i pàgina inicial..............................................................................................................27
4.3. Procés de traducció.................................................................................................................30
4.3.1 Documents, memòries de traducció i glossaris................................................................30
4.3.2. Traducció.........................................................................................................................33
4.3.3. Finalització de la traducció.............................................................................................36
4.4. Altres funcions........................................................................................................................36
4.4.1. Transferibles....................................................................................................................36
4.4.2. Menú Comparteix...........................................................................................................37
4.4.3. Menú Mostra...................................................................................................................38
4.4.5. Funcions segons context.................................................................................................39

5. Wordfast Anywhere vs Google Translator Toolkit.........................................................................40

6. Traducció assistida, de l'ordinador al núvol...................................................................................41

6.1. Avantatges i desavantatges de la computació en el núvol.......................................................41
6.2. Més i millor.............................................................................................................................42
6.3. Més i pitjor..............................................................................................................................43

7. Bibliografia.....................................................................................................................................45
 Índex d'il·lustracions
Wordfast Anywhere

Fig. 1: Identificació de l'usuari...........................................................................................................12

Fig. 2: Creació d'un nou compte.........................................................................................................12
Fig. 3: Configuració dels idiomes (anglès predeterminat com a llengua origen)...............................12
Fig. 4: Configuració de l'italià com a llengua d'origen.......................................................................12
Fig. 5: Pantalla de treball de WFA......................................................................................................13
Fig. 6: Opció TMs and Glossaries del menú File...............................................................................14
Fig. 7: Gestió de les MTs....................................................................................................................14
Fig. 8: Gestió dels glossaris................................................................................................................14
Fig. 9: Creació d'una MT nova...........................................................................................................15
Fig. 10: Pujada d'una MT a l'espai personal a WFA...........................................................................15
Fig. 11: Fusió d'una MT existent amb una del nostre espai personal a WFA.....................................15
Fig. 12: Quadre de diàleg per pujar un document..............................................................................16
Fig. 13: Quadre de diàleg per pujar un document amb formats admesos..........................................16
Fig. 14: Pantalla amb el document a punt de traduir..........................................................................16
Fig. 15: Pantalla de traducció amb els botons disponibles.................................................................17
Fig. 16: Quadre d'advertiment sobre l'estat dels segments.................................................................19
Fig. 17: Barra d'informació sobre estat dels segments.......................................................................19
Fig. 18: Quadre per triar quin arxiu descarregar................................................................................19
Fig. 19: Menú de descàrrega d'arxius bilingües.................................................................................19
Fig. 20: Gestió dels transferibles........................................................................................................20
Fig. 21: Reconeixement de terminologia ...........................................................................................20
Fig. 22: Inserció de termes al glossari................................................................................................21
Fig. 23: Alineació de documents........................................................................................................21
Fig. 24: Recerca en la MT .................................................................................................................22
Fig. 25: Recerques en el glossari........................................................................................................22
Fig. 26: Opcions Anàlisis, Estadístiques i Actualització de la MT del menú Bilingual File Tools....23
Fig. 27: Paràmetres de configuració...................................................................................................24
Fig. 28: Detalls de la MT amb les dades per compartir-la amb usuaris de WFClassic i Pro.............25
Fig. 29: Compartir la MT i un glossari amb un altre..........................................................................25
Fig. 30: Compartir la MT i el glossari d'un altre................................................................................26

Google Translator Toolkit

Fig. 31: Identificació d'usuari.............................................................................................................28

Fig. 32: Creació d'un compte..............................................................................................................29
Fig. 33: Pàgina del perfil....................................................................................................................29
Fig. 34: Pàgina d'inici.........................................................................................................................30
Fig. 35: Pestanya General de la Configuració....................................................................................30
Fig. 36: Pestanya Edició de la Configuració......................................................................................31
Fig. 37: Pujada d'una MT...................................................................................................................32
Fig. 38: Pujada d'un glossari...............................................................................................................32
Fig. 39: Ajuda sobre el format del glossari.........................................................................................33
Fig. 40: Pujada d'un document...........................................................................................................33
Fig.:41 Pantalla amb el document per traduir....................................................................................34
Fig. 42: Menú Edita............................................................................................................................34
Fig. 43: Cerca i substitueix.................................................................................................................34
Fig. 44: Divisió de segments..............................................................................................................35
Fig. 45: Combinació de segments......................................................................................................35
Fig. 46: Cerca de traducció automàtica del joc d'eines......................................................................35
Fig. 47: Cerca de traducció personalitzada del joc d'eines.................................................................36
Fig. 48: Insereix etiquetes HTML......................................................................................................37
Fig. 49: Menú Comparteix.................................................................................................................38
Fig. 50: Convida persones..................................................................................................................38
Fig. 51:Menú Mostra/Personalitza els colors.....................................................................................39
Fig. 52: Estadístiques de traducció.....................................................................................................39
Fig. 52: Mostra opcions del text repetit..............................................................................................40
Fig. 53: Text repetit............................................................................................................................40
1. De la ploma a l'ordinador
Durant molts segles, les eines que han estat a disposició del traductors per fer la seva feina han
estat, bàsicament, dues, un diccionari i una ploma, que amb el temps, potser esdevingueren diversos
diccionaris, monolingües i bilingües, i una màquina d'escriure. És per això que podem afirmar que
entre un traductor del quatre-cents i un traductor del segle passat no hi devia haver gaire diferències,
i que aquesta manera de treballar, quasi bé immutable en la qual tan sols es va canviar la ploma per
la màquina d'escriure, va contribuir a crear la imatge estereotipada del traductor com “una persona
rodejada de diccionaris, papers i amb una màquina d'escriure” (cf. Ortiz Jiménez 2011).

Diccionaris i ploma (o màquina d'escriure) han estat, doncs, les úniques eines del traductor durant
segles. No és aquest el lloc per fer un repàs de la història dels diccionaris, però per corroborar
l'afirmació que hem fet potser val la pena recordar, cenyint-nos a la cultura europea, que els primers
diccionaris bilingües1, si és que els podem considerar tals, es remuntarien al s. XI i serien aquells
repertoris llatins que es van originar a Itàlia i es van estendre per tot Europa, sobretot un cop
inventada la impremta. Ens referim, és clar, a obres com l'Elementarium doctrinae (e)rudimentum
de Papias, el Liber derivationum de Hugución de Pisa o el Catholicon de Juan Balbi. També als
Països Catalans hi hagué diccionaris del llatí al vernacle (català/valencià), com el Liber
Elegantiarum de 1472, o, fins i tot, diccionaris català-alemany, com el Vocabolari molt profitós per
apendre lo catalan-alamany y lo alamany-catalan de 1502. Com exemple de diccionari multilingüe
podríem recordar el Dictionnaire de la langue latine de Calepino que es va publicar l'any 1502 com
un diccionari monolingüe i en l'edició de 1590 ja tenia onze llengües. Amb els anys, no cal dir,
anaren augmentant les combinacions, i així ja en el sis-cents hi havia un diccionari castellà-francès-
català, seguit per un altre en el segle següent2. El s. XVII també va ser el segle en què van néixer els
primers diccionaris monolingües començant pel diccionari italià de l'Acadèmia de la Crusca (1612).
I així arribaríem al s. XX en el qual els traductors han disposat cada cop més de diccionaris, encara
que tots generals i ben pocs de tècnics o específics de sectors determinats.

La ploma es va fer servir durant molts anys i encara que les primeres màquines d'escriure són de
finals del s. XIX i principis del XX, és probable que grans traductors del segle passat, com Carner,
Riba, Barta, etc., fessin moltes de les seves grans traduccions manuscrites. Però amb independència
que aquests o d'altres escriptors fessin les seves traduccions literàries a mà o a màquina, l'única eina
relativament evolucionada que durant bona part del segle passat van tenir els traductors, tant
literaris com més endavant tècnics, va ser la màquina d'escriure, sobretot en la seva versió
electrònica, que en molts casos, va ser tot un luxe. La majoria dels traductors que als anys vuitanta
treballaven pel seu compte recorden que la seva única eina per fer les traduccions era, a més dels
diccionaris, és clar, una simple màquina d'escriure. Els que treballaven en organismes internacionals
o en ajuntaments, grans agències, etc. tenien més recursos i, per això, disposaven d'alguna eina més
i el seu procés de traducció no consistia només en anar escrivint amb la màquina d'escriure sinó que
era més complex i podia consistir en “dictat (amb dictàfon), transcripció en la unitat de dactilografia
(màquina d'escriure), revisió sobre paper, incorporació de canvis (també sobre paper amb màquina
d'escriure) i enviament a la impremta” (cf. Juncal 2009).

1 El primer diccionari bilingüe del món seria del segon mil·lenni abans de Crist entre les llengües sumeri i eblaïta.
2 Ens referim als diccionaris de Pere Lacavalleria, lingüista i impressor barceloní d'origen occità que el 1641 publicà un manual de conversa i un
vocabulari en castellà, francès i català, i a Josep Broc, que el 1771 publicà un promptuari per ensenyar castellà i francès als catalans.

5
En qualsevol cas, tots els traductors coincideixen en afirmar que, per a ells, l'autèntica revolució
tecnològica es va produir a finals dels anys vuitanta, amb l'arriba dels ordinadors personals. Només
a partir d'aleshores és possible començar a parlar de traducció i tecnologies, si més no per la
repercussió que l'ús dels ordinadors va tenir en tots els traductors. És evident que la traducció
automàtica, els orígens de la qual podem situar a mitjans dels anys cinquanta i començament dels
seixanta, també forma part de l'àmbit de la traducció i les tecnologies, però els seus resultats no van
repercutir en la feina dels traductors fins a finals dels noranta, quan de la traducció automàtica se'n
va derivar la traducció assistida, i fins la passada dècada, primer quan va començar a haver-hi
programes de traducció automàtica que per certes combinacions lingüístiques donaven bons
resultats3, i després quan la traducció automàtica començà a ser una funció opcional dels programes
de traducció assistida.

Són, doncs, els ordinadors, i tot el que vindrà amb ells (processadors de textos, traducció assistida,
internet...), els que canvien radicalment la manera de treballar dels traductors i els que ens permeten
parlar de la relació entre traducció, o traductors, i tecnologia. Una relació que, com veurem a
continuació, passa d'una visió optimista i esperançadora com la de Kay (1980) que afirmava que
“L'ordinador és un instrument que pot servir per millorar la productivitat humana” o que “El tipus
d'instrument de traducció que proposo estarà sempre controlat per un traductor humà. Ajudarà al
traductor a millorar la productivitat i no el suplantarà” a la visió més pessimista de Biau i Pym
(2003) que afirmen que “a causa de la tecnologia de les memòries de traducció s'oblida sovint del
traductor (humà, avorrit, reduït en un racó de la pantalla de treball, condemnat a creure els
comptadors automàtics de paraules)” o, més tard, del mateix Pym (2011) que diu que “les noves
tecnologies (...) lluny de ser simples instruments addicionals estan canviant l'autèntica naturalesa de
l'activitat cognitiva del traductor, les relacions socials i l'estatus professional” i que és possible que
avancem cap a un escenari en el qual qui faci les traduccions no sigui qui sap de traducció sinó qui
coneix i domina les tecnologies (Google en seria un clar exemple).

Així, doncs, en aquesta relació d'amor i odi entre la tecnologia i els traductors, seguint Toudic i de
Brébisson (2011), podríem distingir dues grans etapes.

La primera etapa, que els autors anomenen de lluna de mel, aniria des de mitjans dels anys vuitanta
a finals dels anys noranta. És l'etapa durant la qual els traductors comencen a fer servir els
ordinadors equipats no només amb processadors de textos (Wordstar, WordPerfect, etc.) que també
van permetre crear glossaris i textos paral·lels, sinó també amb programes de recerca de text (Juncal
2009). En aquesta dècada, els avanços se succeeixen amb rapidesa i en pocs anys es passa de
processadors de textos com els esmentats a processadors cada cop més amigables, i de mòdems que
es connectaven directament al servidor del client per enviar arxius a connexions més o menys
permanents, correus electrònics, cercadors, glossaris electrònics, etc. És una etapa en què la
tecnologia es veu com una aliada i sembla que es pugui fer realitat la relació ideal proposada per
Kay.

La següent etapa comença l'any 2000 amb la generalització dels programes de traducció assistida i
de les memòries de traducció, que imposen un canvi radical tant perquè el traductor es veu obligat a
treballar amb textos segmentats, en els quals no pot canviar l'ordre de les frases ni tallar un paràgraf
poc important, com perquè el traductor perd de vista la finalitat de la seva feina, que és comunicar, i
es limita a un procés de substitució del llenguatge natural (Biau i Pym 2003). Si inicialment els
programes de traducció assistida són jutjats com un avanç i com una eina que facilita la feina, al cap

3 Encara que a finals del segle passat ja hi havia programes que donaven bons resultats (MÉTEO, SYSTRAN, EUROTRA, PAHOMTS, etc.), és en
aquest segle que la traducció automàtica es popularitza i no només els grans organismes internacionals creen programes de traducció automàtica sinó
que també ho fan organismes de països petits, universitats o fins i tot diaris com demostren els programes de traducció del català a l'espanyol
realitzats per la Generalitat Valenciana (Salt), Universitat d'Alacant (Apertium) o El Periódico i La Vanguardia (cf. Hernández 2002 i Oliver, Moré i
Climent 2007).

6
de poc temps es comença a posar en dubte els resultats a llarg termini, tot discutint si són un avanç
tecnològic imperfecte (Biau i Pym 2003), una benedicció o una maledicció (García 2006), amics o
enemics (Montero 2009) o si han iniciat un procés de marginació del traductor pel qual les agencies
i els seus clients trien les eines que s'han de fer servir i obliguen als traductors a comprar-les (Grass
2011), imposen “una reducció de la tarifa inversament proporcional al valor percentual de
coincidència, és a dir, quant major sigui la coincidència, menor és la tarifa aplicable” (Montero
2009) i no es proporciona un text complet al traductor sinó unes engrunes (Grass 2011) sense
context.

Aquests serien alguns dels aspectes més controvertits de la traducció assistida i de retruc de la
tecnologia, però no seríem honestes si no recordéssim que aquesta també ha ofert als traductors (i a
les agències) tot un seguit d'eines la utilitat de les quals ningú no discuteix, moltes d'elles
relacionades amb internet i ja existents a finals dels anys noranta, tot i que segurament menys
desenvolupades. Ens referim, és clar, als gestors de projectes, als programes per convertir formats,
als analitzadors textuals, als gestors de bases de dades terminològiques, als correctors ortogràfics i
gramaticals, als programes de reconeixement de parla, als extractors de terminologia, i, com no, als
molts serveis que ofereix a internet, com fòrums i llistes de traductors o de consultes (com els de
l'APTIC o Fundeu), diccionaris, glossaris, gramàtiques i textos normatius en línia, etcètera (Da
Silva 2009, Hernández 2002, Juncal 2009 i Ortiz 2011).

Precisament, és dins l'ampliació continua dels serveis que ofereix internet que s'està produint una
ulterior revolució en les tecnologies aplicades a la traducció: ens referim al que s'ha anomenat
computació en el núvol (cloud computing) i, dins d'aquesta, al software com a servei del qual
WordfastAnyWhere i també el famós Google Translator Toolkit (d'ara en endavant, simplement
WFA i GTT) en són dos bons exemples. També en aquest cas caldrà veure quina relació estableixen
els traductors amb aquests programes, és a dir, caldrà veure si serà una relació d'amor i odi com la
que mantenen, en general, amb les memòries de traducció. En principi, tot fa pensar que no
necessàriament més serà sinònim de millor, com ja sostenen alguns autors (Grass 2011), i els dubtes
que desperta la computació en el núvol són més que les certeses.

Hem arribat, doncs, al tema del treball, WordfastAnyWhere, una nova eina de traducció que, amb
breu paraules, podríem definir com un programa de traducció assistida amb opció de traducció
automàtica que s'ofereix com a software com a servei, essent aquest una de les capes de la
computació en el núvol.

En el següent capítol definirem, doncs, breument els conceptes bàsics empleats en la definició
d'aquests dos programes, és a dir, traducció assistida, traducció automàtica, software com a
servei i computació en el núvol (capítol 2). Després, descriurem el programa i les seves funcions
(capítol 3). Finalment traurem algunes conclusions sobre el que podríem anomenar la computació
en el núvol i sobre les memòries de traducció com a software com a servei (capítol 4) que, tot i ser
un fenomen recent, comença a tenir ja una considerable bibliografia.

7
2. Alguns conceptes bàsics

2.1. Traducció automàtica i traducció assistida

Com assenyala Sabaté (1995), “des dels primers esforços per elaborar un marc teòric on situar-hi la
realitat de la traducció computeritzada (TC) fins al moment actual, s'ha creat i encunyat un extens
corpus de termes i conceptes que, pel profà en la matèria, resulten ben semblants l'un de l'altre i, per
l'analista de les diferents teories sobre la TC i lingüística, presenten ambigüitats i inconsistències
que poden ser, fins i tot, contradictòries; de fet, una ullada per les diferents definicions i
classificacions incloses en les teories sobre la TC fan evident el fet que s'utilitzen termes idèntics
que cobreixen diferents referents o significats”. En això també coincideix Azzano (2009) tot
afirmant que abans que res cal intentar aclarir la terminologia ja que segons ell “conceptes com
traducció assistida, sistemes integrats, memòria de traducció, traducció automàtica o localització a
vegades es confonen o es fan servir amb significats oscil·lants.” Ara, però, no ens interessa entrar en
un anàlisis de la terminologia sinó donar una definició de cada terme adequada per entendre
correctament que és WFA tenint en compte que l'àmbit en que ens situem és el de la traducció
computeritzada, és a dir, “la traducció feta amb ordinador o bé amb l'ajuda de l'ordinador (Sabaté,
1995), que en el fons és tota la traducció que es fa avui.

2.1.1. Traducció automàtica

Per traducció automàtica entenem un procés mitjançant el qual un programa tradueix un text
d'una llengua a una altra sense necessitat que hi intervingui cap persona o, en qualsevol cas,
amb molt poca assistència humana. Per fer-ho aquests programes poden recórrer a informació de
tipus lingüística o no. En el cas de programes que tradueixen basant-se en coneixements lingüístics,
la traducció pot ser directa o indirecta (Craciunescu i altres 2004, Moré i Oliver 2007 i Hernández
2009).

La traducció directa es fa substituint paraules de la llengua d'origen per paraules de la llengua de

destí, segons les equivalències establertes en diccionaris i segons regles sintàctiques senzilles.

La traducció indirecta recorre a sistemes de transferència i a sistemes d'interlingua. Els primers

tradueixen el text passant per tres fases: anàlisis del text original i creació d'una representació amb
infirmació sintàctica i/o semàntica (amb diccionari monolingüe), transferència d'aquesta
representació a una representació abstracta supralingüística creada segons els coneixements de les
dues llengües implicades (amb diccionari bilingüe) i, finalment, generació de la fase traduïda (amb
diccionari monolingüe). Els sistemes d'interlingua funcionen de manera similar: “l'anàlisi del text
d'origen ens porta a una representació conceptual, anomenada interlingua o llenguatge pivot, i la
generació emparella els diversos components d'aquest anàlisi amb els seus equivalents de la llengua
de destí.” (Craciunescu i altres 2004).

Entre els sistemes que no es basen en coneixements lingüístics cal destacar els sistemes estadístics
que, en poques paraules, podríem dir que consisteix en cercar, en immensos corpus de bases de
dades informatitzades,” les paraules de la llengua d'arribada que tradueixen millor les paraules de
l'oració original i a trobar la seqüència d'aquestes paraules que és més adequada per ser una oració
correcta en la llengua d'arribada” (Goudet 2008 i Moré i Oliver 2007).

8
La traducció automàtica que realitza WFA la fa mitjançant el servei de traducció automàtica de
Google, que sembla ser que combina dues tècniques en el que s'anomena sistema híbrid
(Hernández 2009): primer, aplica els sistemes estadístics buscant la traducció de les paraules
“mitjançant un algoritme d'escala que intenta trobar les unitats majors ja traduïdes” i, si aquests no
dóna resultats fiables, recorre a “un sistema de traducció automàtica tradicional basat en
regles” (Muñoz i Vella 2011).

2.1.2. Traducció assistida

Per traducció assistida entenem “una aplicació informàtica dissenyada per facilitar la tasca de
traducció” (Moré i Oliver 2007) amb una serie d'eines que s'adapten a les necessitats del
traductor que s'encarrega de tot el procés. Les eines bàsiques d'un programa de traducció
assistida són (Azzano 2008, Craciunescu i altres 2004, Moré i Oliver 2007 i Peraldi 2010):

Memòria de traducció: és una base de dades en la qual el traductor guarda els textos originals i els
traduïts, organitzats de manera que es puguin recuperar posteriorment; en pràctica, són unitats de
traducció formades per un segment (normalment una frase4) en la llengua d'origen i un segment en
la llengua d'arribada amb informació complementaria si es desitja5. Gràcies a la memòria de
traducció, si el traductor torna a troba una frase ja traduïda la pot recuperar automàticament, tant si
la frase és perfectament idèntica com si només coincideix parcialment. En tots els casos, el traductor
pot introduir la frase tal qual o modificar-la.

Editor: és aquella part del programa en la qual es visualitza, segment rere segment, el text que s'ha
de traduir i l'espai per escriure-hi la traducció. Segons el programa, pot ser un editor intern, que per
tant ofereix una interfície original, o extern, que en principi pot ser qualsevol processador de textos.
En general, recentment tots els programes de traducció assistida s'estan inclinant per editors interns.
L'editor inclou serveis com la correcció automàtica i cada cop més funcions complementàries de
control de qualitat6 (segments no traduïts, paraules repetides, puntuació diferent entre el segment
original i traduït, control d'elements que no s'han de traduir com nombres, marques, etc.).

Base de dades terminològica: és una base de dades que recull terminologia, és a dir, termes
tècnics, que, en el cas de la traducció, poden ser específics per client, per sector o per projecte.
Poden ser bilingües o multilingües. Si el programa disposa de la funció de reconeixement de termes,
quan el segment que estem traduint conté un terme present en la base de dades, en proposa la
traducció. Les bases de dades es poden crear manualment o bé amb sistemes d'extracció automàtics.

Altres funcions dels programes de traducció assistida són:

Filtres: programes o funcions de programes que permeten interpretar formats de dades especials
destacant els textos que s'han de traduir i amagant (i protegint) tota aquella part de codis propis del
programa (Ciola, 2000).

Alineació de documents: procés mitjançant el qual se segmenten documents originals i documents

traduïts (és a dir, es divideix el text segons unes regles, com es fa durant la traducció) i es fa
correspondre a cada segment original un segment traduït (Peraldi 2010).

4 Els segments els crea automàticament el programa a partir de regles basades en la puntuació (punt, punt i coma, dos punts, punt d'exclamació i punt
d'interrogació) i normalment l'usuari les pot modificar.
5 Pot ser informació com la data de creació, nom d'usuari, client, identificadors de llengües, data d'incorporació dels segment, etc.
6 Sovint, però, quan més detalls es controlen, el sistema proporcion uns informes amb tants avisos i notes d'error que obliguen al traductor a reduir els
controls i fer-ne pocs però ben fets.

9
Com a programa de traducció assistida, WFA permet l'ús de memòries de traducció, l'editor és
integrat i ofereix també la possibilitat de fer servir bases de dades terminològiques, alinear
arxius i traduir des de diferents formats (filtres). És, doncs, un programa complet que pot ser
d'ús professional. GTT permet també l'ús de memòries de traducció i de glossaris, l'editor és
integrat, però no permet alinear arxius i els formats admesos són pocs. A més, les funcions
permeten poques opcions. Per ara no sembla pensat com un programa d'us professional.

2.2. Computació en el núvol i software com a servei

Computació en el núvol és la traducció de l'expressió anglesa cloud computing i, en pràctica, vol dir
que els recursos i els serveis informàtics, com infraestructura, plataforma i aplicacions,
s'ofereixen i es consumeixen com serveis mitjançant internet. A nivell pràctic, això es tradueix
en què les tasques que fem amb l'ordinador (controlar correu electrònic, escriure o traduir un
document) deixem de fer-les amb els corresponents programes (Mozilla Thunderbird, OpenOffice o
Trados) instal·lats directament en el disc dur de l'ordinador i les fem des del navegador, connectats a
internet.

Com diu Joyanes (2009) “les dades i les aplicacions es reparteixen en núvols de màquines, cent de
mils de servidors d'ordinadors pertanyents als gegants d'internet, Google, Microsoft, IBM Sun
Microsystems, Oracle, Amazon...” D'aquesta manera, els particulars i les empreses fem servir les
aplicacions sense instal·lar-les en els ordinadors: les aplicacions les trobem en el núvol i les
gestiona directament el proveïdor del servei, on núvol es fa servir com a metàfora d'internet i també
per fer referència a la flexibilitat d'aquests serveis “que poden prendre formes molt variades, com
els núvols” (Rueda, 2009). L'usuari, per tant, no s'ha de preocupar de res, només de connectar-se a
internet.

Els serveis que ofereix la computació en el núvol són de tres tipus:

Software com a servei (SaaS): el proveïdor del servei lliura a l'usuari una aplicació completa, per
exemple, una aplicació d'oficina. Això vol dir que no hem de comprar una llicència de software ni
hem d'instal·lar cap programa en l'ordinador ni, després, actualitzar-lo. El proveïdor crea l'aplicació
i la posa al servei dels seus clients per la qual cosa ell és el responsable de la disponibilitat de
l'aplicació i del seu correcte funcionament. Pot ser gratuïta o de pagament, però en aquest cas
normalment depèn de l'ús que se'n fa. Òbviament, el software com a servei comporta un estalvi
considerable perquè no calen servidors locals per instal·lar els programes ni tampoc cal pagar per
llicències, manteniment, actualització, etc.

Plataforma com a servei (PaaS): bàsicament, consisteix en proporcionar un servei de plataforma

que permeti desenvolupar software a través d'internet. En altres paraules, permet que els usuaris
puguin executar aplicacions en servidors centralitzats gracies a la infraestructura (servidors, xarxes,
sistemes operacionals, etc.) que li ofereix el proveïdor. Per tant, l'usuari pot desenvolupar
aplicacions en el núvol, aprofitant la implementació d'aquestes sense els costos ni la complexitat
que això comportaria si ho hagués de fer ell directament (Rueda 2009). El proveïdor s'encarrega
d'escalar els recursos sempre que sigui necessari i vetlla per l'òptim rendiment de la plataforma, per
actualitzar el software, per la seguretat, etc. (Moreno 2011).

Infraestructura com a servei (IaaS): proporciona infraestructura per a processament,

emmagatzament, xarxes i altres elements sobre els quals els clients fan anar els seus sistemes
operacionals i les seves aplicacions (Rueda 2009). Podríem dir que és la columna de tota la
computació en el núvol. En lloc de mantenir centres de dades o servidors, els usuaris compren els
recursos (màquines i emmagatzament) como un servei completament extern (Moreno 2011).

10
3. Wordfast Anywhere (WFA)

3.1. Generalitats
Wordfast Anywhere es defineix com la memòria de traducció gratuïta basada en la web més
avançada del mercat, l'objectiu de la qual és “alliberar els traductors de les aplicacions del seu
escriptori i permetre que treballin en projectes de traducció des de qualsevol lloc on tinguin una
connexió a internet (Wordfast, 2010).

La interfície de WFA és molt similar a la de Wordfast Classic per la qual cosa un usuari d'aquest
programa no hauria de tenir gaire dificultats per fer servir WFA.

Entre les característiques que destaquen els seus creadors podem esmentar: la immediatesa d'ús, la
possibilitat de compartir amb qui es desitgi les memòries i els glossaris, i la reducció de costos.

WFA ofereix també recursos addicionals, com ara:

– alineació de documents;

– traducció automàtica (amb Google Translate);

– accés al que s'ha anomenat Very Large Translation Memory (VLTM), que segons
Champollion (2007), creador de Wordfast, vol ser, en una visió filantròpica una mica sospitosa7,
una memòria pública, compartida i free8 que ofereixi als traductors, ONG's, llengües
minoritàries, etc. un valuós capital (la VLTM) que altrament només disposarien les grans
companyies.

Destacar, per últim, que WFA és la primera aplicació compatible amb els iPad de Apple amb la
qual cosa s'augmenta la llibertat del traductor per treballar en qualsevol plataforma (Wordfast,
2/9/2010).

Permet traduir documents en diversos formats editables com ara bé TXT, DOC, DOCX, RTF,
XLS, PPT, TXML, MIF i INX, i també en format PDF. Els arxius per traduir es poden carregar i
descarregar en format comprimit (ZIP) i es possible tenir en el propi compte fins a 10 arxius.

Admet un nombre il·limitat de glossaris i memòries, que poden ser, respectivament, en el format
estàndard de Wordfast o bé, respectivament, en format de text separat amb tabuladors i format
TMX.

Funciona amb navegadors amb javascript com Internet Explore, Firefox, Google Chrome, etc.

7 Recordem que inicialment Wordfast es va crear com un programa gratuït impulsat per una gran agencia de traducció italiana (Logos) i que al cap de
poc es va convertir en un programa comercial.
8. No traduïm per l'ambigüitat que té la paraula en anglès (lliure, gratuïta) assenyalada ja en parlar del software free (Oliver 2007).

11
3.2. Accés, configuració i pàgina inicial
WFA es troba disponible a www.freet.com (connexió segura) i a anywhere.worfast.net.

Un cop s'entra a la pàgina, es visualitza la pantalla d'identificació de l'usuari en la qual es demanen

les dades habituals (nom d'usuari i mot de pas) i on, com sempre en aquests casos, és possible crear
un compte, canviar i recuperar el mot de pas i consultar les condicions d'ús (fig.1 ). Si no tenim cap
compte, l'hem de crear (fig. 2), tot indicant el nom d'usuari (correu electrònic) i el mot de pas, que
cal confirmar.

Fig. 1: Identificació de l'usuari Fig. 2: Creació d'un nou compte

Quan es crea un compte cal configurar-lo mínimament tot triant l'idioma d'origen i el d'arribada; per
defecte, com a idioma d'origen surt l'anglès (fig. 3), però es pot canviar triant el desitjat en la llista
desplegable (fig. 4).

Fig. 3: Configuració dels idiomes (anglès Fig. 4: Configuració de l'italià com a llengua d'origen
predeterminat com a llengua origen)

12
Un cop s'està connectat a WFA, es visualitza la pantalla de treball (fig. 5) que està organitzada en
tres àrees que es poden ampliar o reduir segons es desitgi: l'àrea de la memòria de traducció, l'àrea
amb el document (o editor) i l'àrea del glossari. A la part superior hi ha la barra de menús amb cinc
menús (File, Edit, Display, Tools i Help), una barra d'eines amb els botons de les funcions més
utilitzades durant la traducció, disponibles també com opcions dels corresponents menús (Edit,
Tools o Display) o amb tecles d'accés ràpid, i l'enllaç per sortir. A la part inferior hi ha la barra
d'estat que proporciona informació sobre la combinació d'idiomes actual, sobre si el document que
estem traduint es visualitza en format bilingüe, text original o text traduït, número de segment que
estem traduint respecte al total, i si el programa està fent una operació que requerix temps, una barra
de progrés.

Fig. 5: Pantalla de treball de WFA

3.3. Procés de traducció

La principal diferència de WFA amb Wordfast Clàssic és que aquí cal carregar-ho tot a l'espai del
traductor. Per tant, els documents, les memòries i els glossaris s'han de pujar a Internet i, després, si
el traductor en vol tenir còpia en el seu ordinador, s'han de baixar. Això, però, avui no suposa cap
dificultat perquè tots estem acostumats a pujar i baixar documents d'internet i sabem com fer-ho:
que sigui una fotografia, una pel·lícula o un document de text, el procediment és sempre el mateix.
En tot cas, de la mateixa manera que en WordfastClassic o en qualsevol programa de traducció
assistida, per començar a traduir un document, cal seleccionar la memòria, el glossari i el document
en qüestió, en WFA a més de seleccionar-los els hem de pujar en el nostre espai.

A continuació, veurem com fer-ho i tot seguit com traduir.

13
3.3.1. Memòries de traducció i glossaris
Per triar o crear una memòria de traducció i/o un glossari cal seleccionar l'opció TMS and Glossaris
del Menú File. Se'ns apareixerà una pantalla (fig. 6) en la qual, en la part inferior, és possible
configurar9 algunes característiques generals i en la superior controlar les memòries de traducció i
els glossaris; també es possible configurar les regles de la MT (pestanya TM rules) i de la
segmentació (pestanya Segmentation) així como modificar les tecles d'accés ràpid (pestanya
Shorcuts) i controlar la informació sobre el nostre perfil (pestanya Profile).

Fig. 6: Opció TMs and Glossaries del menú File

En la part de gestió de les memòries de traducció és possible configurar les nostres memòries i
glossaris fent clic a l'enllaç Setup i triar si volem fer servir la VLTM (la gran memòria que Wordfast
posa a disposició del seus usuaris) i la traducció automàtica, en cas que la MT no recuperi cap
traducció, seleccionant les corresponents caselles de verificació. Fent clic a Setup se'ns apareix una
pantalla amb dos pestanyes per gestionar les memòries i els glossaris (pestanyes TMs i Glossaries).

Fig. 7: Gestió de les MTs Fig. 8: Gestió dels glossaris

9 Per la configuració, vegis apartat 3.4.6.

14
Com es pot veure pels botons disponibles, les operacions que es poden fer amb les MTs i els
glossaris són les mateixes: crear-ne un de nou (New TM/New), conèixer-ne els detalls (Details),
eliminar-lo del nostre espai WFA (Remove), pujar-lo al nostre espai WFA (Upload), fusionar-lo amb
un existent (Merge) i baixar-lo al nostre ordinador (Download). Òbviament, la MT o el glossari
seleccionant són els que estan ressaltats.

Quan creem el compte, automàticament WFA crea una MT i un glossari en el parell de llengües que
hem especificat. En el nostre cas, doncs, ja tenim una memòria, buida, amb la combinació ITA-ES.
Per tant, per treballar podem seleccionar aquesta memòria existent, crear-ne una de nova (fig. 9),
pujar-ne una que tinguem (fig. 10) o fusionar-ne dues, la que seleccionem en el nostre espai WFA i
la que pugem (fig. 11).

Fig. 9: Creació d'una MT nova Fig. 10: Pujada d'una MT a l'espai Fig. 11: Fusió d'una MT existent
personal a WFA amb una del nostre espai personal a
WFA

El procés és similar en els tres casos. Cal triar els idiomes (Source/target language), donar-li un
nom si volem (Symbolic Name) i confirmar (Ok). En el cas de carregar una memòria no cal triar els
idiomes ja que WFA triarà els de la memòria que pugem. Si afegim una MT a una ja existent a WFA
hem de controlar que les llengües siguin les mateixes, podent triar si tenir o no en compte les
variant (Check variant); en aquest cas, també hem de triar si conservar els segments existents (Keep
existing TUs) o sobreescriure'ls (Overwrite existing Tus).

En el cas dels glossaris, els processos són idèntics als de la MT tan si es tracta de seleccionar un
glossari existent, crear-ne un de nou, pujar-ne un del nostre ordinador o fusionar-ne dos. Les
pantalles són idèntiques a les anteriors però en lloc de TM diu Glossary.

3.3.2. Documents
Un cop hem seleccionat la memòria de traducció i el glossari, hem de pujar el document per traduir
si és que no ho hem fet ja. Per fer-ho cal seleccionar l'opció Upload Document File del menú File.
Visualitzem una pantalla (fig. 12) en la qual podem carregar el document, tant des del nostre
ordinador (Browse a local file) com des d'un servidor (Provide a file URL) confirmant-lo,
respectivament amb Submit o Load. En aquesta pantalla també podem controlar els documents
admesos (View allowed file formats) (fig. 13).

15
 Fig. 12: Quadre de diàleg per pujar un document Fig. 13: Quadre de diàleg per pujar un document amb
formats admesos

3.3.3. Traducció
Un cop hem carregat el document (fig. 14), podem començar a traduir-lo.

Fig. 14: Pantalla amb el document a punt de traduir

Com ja hem dit, qui conegui WordfastClassic o qualsevol programa de traducció assistida no tindrà
gaires dificultats perquè les funcions disponible són sempre les mateixes.

16
 Fig. 15: Pantalla de traducció amb els botons disponibles

Per començar a traduir cal fer clic al boto 1 (Alt+Fletxa avall). Aleshores se'ns apareix la pantalla
il·lustrada a la fig. 15 amb un nova barra d'eines que es va desplaçant i es va col·locant sempre
damunt del segment per traduir. L'objectiu d'aquesta barra d'eines es facilitar el procés de traducció
ja que incorpora els botons més utilitzats.

El segment que hem de traduir se'ns apareix en un bloc de color blau l'original i, a sota, un bloc gris
si no s'ha recuperat res en la MT, groc si s'ha trobat un segment similar o verd si la coincidència és
completa. Entre els dos blocs hi ha un número, en aquest cas <}96{>, que indica el percentatge de
coincidència.

Un cop l'hem traduït o controlat, podem passar al següent segment amb els botons 1 i 1 o bé amb
Alt+Fletxa avall.

Les funcions disponibles són les següents (amb negreta les més importants):
Funció Barra Barra d'eines Tecles
d'eines del segment
Començar la traducció/segment següent 1 1 Alt + Fletxa avall
Tanca el segment obert i obre el precedent 2 Alt + Fletxa amunt
Segment provisional 3 F10
Editar o crear una nota 4
Acabar traducció tancant el segment i guardant-lo 6 5 Alt+Fi
en la MT
Acabar traducció tancant el segment sense guardar-lo 6 Maj+Alt+Fi
en la MT
Acabar traducció esborrant el segment i una nota si hi 7 Alt+Supr
és
Copia el segment original en el segment de destí 2 8 Alt+Ins

17
Funció Barra Barra d'eines Tecles
d'eines del segment
Selecciona el transferible anterior en el segment 7 9 Crt+Alt+Fletxa esquerra
original
Transforma tots els elements del segment original en 10 Crt+Alt+Fletxa amunt
transferibles
Copia els transferibles en el lloc on es troba el cursor 8 11 CrtlCtrl+Alt+Fletxa avall
del segment traduït
Selecciona el transferible següent en el segment 9 12 Crt+Alt+Fletxa dreta
original
Introdueix un espai no separable 13
Esborra el segment traduït que tenim obert 14 Crt+Alt+X
Copia el segment anterior de la MT 15 Alt+Fletxa esquerra
Copia el segment de la MT 16 Maj+Alt+Ins
Força una recerca en la MT 17
Elimina el segment seleccionat en la MT 18 Crt+Alt+
Copia el segment següent de la MT 19 Alt+Fletxa dreta
Traducció del segment amb Google Translate 20
Edició del segment d'origen 21
Allargar el segment més enllà de la puntuació (en 3 Alt+AvPág.
cas de frases mal segmentades)
Redueix el segment (en cas de frases mal 4 Alt+RePág.
segmentades)
Tradueix els segments mentre es trobin 5 Maj.+Ctrl+AvPág.
correspondències del 100% en la MT
Recerca en la MT una o més paraules i en mostra 10 Crt+Alt+C
els resultats
Recerca en el glossari una o més paraules en el 11 Crt+Alt+G
segment d'origen
Obre i tanca l'àrea de la MT 12 Crt+Alt+M o amb el cursor
directament
Obre i tanca l'àrea del glossari 13 Crt+Alt+H o amb el cursor
directament
Cerques i substitucions tant en el text original com 14
en la traducció (funció similar a la dels
processadors de textos)
Obre el quadre de configuració de WFA 15 Equivalent a File/TMs and
glossaries

Totes aquestes funcions són les que trobem també en els menús Edit, Tools i Display. En els menús
n'ha ha algunes més (Display/Move...) que permeten anar directament al primer/últim segment, a la
pantalla anterior/següent, etc.
En tot moment, és possible canviar el mode de visualització del document amb les tecles Crt+, que
passen de la visualització del document bilingüe, a només original o només traducció. També és
possible previsualitzar el document amb el botó Preview.

18
3.3.4. Finalització de la traducció
WFA no te correctors ortogràfics però si el navegador en té, és possible activar-lo i fer-lo servir en
WFA.

Un cop acabada la traducció, podem:

1) Descarregar el document traduït (File/Download Document File) en el format original i amb

una copia en PDF, tant directament a l'ordinador, com per correu electrònic o guardant-lo en
format ZIP vàlid con a arxiu URL (fig. 18). Quan ho fem, primer es visualitza una pantalla
en la qual se'ns informa si queda algun segment per traduir (fig. 16). Si és així, fent clic al
boto » se'ns apareix una barra amb requadres de colors que ens permet conèixer l'estat dels
segments: gris, per traduir; verd, traduït; groc, provisional; amb una I, té una nota (fig. 17).

Fig. 16: Quadre d'advertiment Fig. 17: Barra d'informació sobre Fig. 18: Quadre per triar quin arxiu
sobre l'estat dels segments estat dels segments descarregar

2) Descarregar el document bilingüe (File/Bilingual File Tools) en format Txml (Download

Txml File), en format Word (Download Bilingual Word File) per fer-lo servir amb Wordfast
Classic o Trados, o només text ( Download Bilingual Unformatted Text File)(fig. 19).

Fig. 19: Menú de descàrrega d'arxius

bilingües

19
3.4. Altres funcions

3.4.1. Transferibles
Per transferible s'entén tots els termes d'un segment però, en general, ens referim als elements que
no s'han de traduir, com ara etiquetes del programa (tag), tota mena de xifres (anys, dates, hores,
magnituds), noms propis, marques, etc. Tots aquests elements es poden copiar tal qual del segment
d'origen al segment traduït i per fer-ho WFA té algunes funcions que faciliten la còpia.

Fig. 20: Gestió dels transferibles

Amb els botons 1 i 4 o 1 i 3 seleccionem el transferible (en aquest cas, l'etiqueta <2>, però podria
ser qualsevol element), posem el cursor en el punt on cal copiar-lo (indicat per la fletxa) i l'inserim
amb els botons 3 o 2. El botó 2 transforma tots els elements del segment d'origen en transferibles.

3.4.2. Terminologia
En el punt 3.3.1 ja hem vist com pujar un glossari. Quan tenim l'àrea del glossari visible, si durant la
traducció surt un terme present en el glossari, en el segment queda ressaltat, en la zona del glossari
en veiem la traducció (fig. 21) i es pot inserir con un transferible (botons 3 i 2, fig. 20).

Fig. 21: Reconeixement de terminologia

20
A més, en qualsevol moment es poden afegir termes al glossari. Si seleccionem el mot que volem
afegir (en aquest cas, Elicriso), en obrir-se el requadre d'inserció (Ctrl+Alt+T o botó amb G) el
trobarem ja inserit a la casella corresponen (de color blau). Només cal escriure la traducció (Target),
una nota si volem (Coment), i confirmar-lo amb OK (fig. 22).

Fig. 22: Inserció de termes al glossari

3.4.3. Alineació
La funció d'alineació és completament automàtica i, en realitat, proporciona una memòria de
traducció no pas un arxiu intermedi que permeti modificacions. En pràctica, es tracta d'entrar, des
de WFA amb l'opció Aligne your file del menú Tools, a una pàgina en la qual s'ha de carregar l'arxiu
original, el traduït, indicar el format desitjat (TXT o TMX) i confirmar (o canviar) l'adreça a la qual
s'ha d'enviar l'arxiu resultant (fig. 23). L'arxiu enviat és un arxiu comprimit que conté quatre arxius:
un de registre, un amb els segments originals que han quedat sense alinear, un igual per als
segments traduïts i un amb la memòria de traducció. Suposem que si els textos no estan ben
preparats els resultats poden donar molts segments exclosos. En una prova feta amb dos arxius
d'una cinquantena llarga de segments, s'han alineat 50 i se n'ha exclòs 4 (origen) i 6 (traducció).

Fig. 23: Alineació de documents

21
3.4.4. Recerques en la memòria i glossaris
WFA permet fer recerques en la MT i en el glossari. Per activar la funció de recerca cal fer clic en el
botons 10 (per a la memòria de traducció) i 11 (per al glossari) indicats en la figura 15. S'obren
respectivament les pantalles il·lustrades en les figures 24 i 25 en les quals podem fer la recerca. Si
hem seleccionat algunes paraules (en aquest cas, “l'azione di piante quali Grindelia robusta”),
visualitzarem tots els segments que les contenen (fig. 24) (en aquest cas, dos segments).

Fig. 24: Recerca en la MT

Per buscar un mot en el glossari, només l'hem d'escriure en el requadre Search.

Fig. 25: Recerques en el glossari

22
3.4.5. Altres funcions
WFA permet analitzar l'arxiu que hem de traduir per saber quantes frases recuperarem i en quin
percentatge: completament traduïdes, similars en un 95-99% etc. La funció s'activa amb l'opció
Analysis Report de Bilingual File Tools del menú File .

També és possible saber en quin punt de la traducció som i conèixer quant hem traduït i quant ens
manca. La funció s'activa amb l'opció Statistics de Bilingual File Tools del menú File.

Per últim, WFA permet actualitzar la memòria de traducció amb els segments del document que
hem traduït. Tot i que la MT s'actualitza a mida que anem traduint, aquesta opció ens pot interessar
per assegurar-nos que la tenim ben bé al dia. La funció s'activa amb l'opció Update TM de Bilingual
File Tools del menú File.

Fig. 26: Opcions Anàlisis, Estadístiques i Actualització de la MT del

menú Bilingual File Tools

3.4.6. Configuracions
L'últim aspecte que ens cal considerar són les opcions de configuració de WFA, algunes de les quals
ja les hem indicat breument (apartat 3.3.1).

En la pestanya General de Tms and glossaries del menú File podem configurar: mida i tipus del
font visualitzats en pantalla (Font size/Font family), posició del cursor (inici, fi o tot el segment
ressaltat) quan obrim un segment (Target segment selection), percentatge de similitud per inserir
automàticament una traducció de la MT (Fuzzy Threshold in %), copiar o no el segment original si
no hi ha cap traducció (Copy source when no match), visualització o no de la 2ª barra d'eines
(Display segment toolbar), adaptació de WFA per mòbil (Plain text mode for mobile device) i
compartir la memòria en temps real (Real time collaboration).

23
 Fig. 27: Paràmetres de configuració

També és possible configurar:

1. Les regles de la memòria de traducció (pestanya TM Rules de l'opció Tms and glossaries del
menú File), és a dir, les penalitzacions per calcular la similitud entre les unitats de la MT i
els segments per traduir. Això vol dir que si, per exemple, tenim un segment per traduir en
minúscula però a la MT està en minúscula podem aplicar una penalització del 1% de manera
que quan inserim la traducció veurem una coincidència del 99% i sabrem que només és pel
diferent format.

2. Les regles de segmentació (pestanya Segmentation de l'opció Tms and glossaries del menú
File), és a dir, quins signes de puntuació (. ; ? !), o altres elements i criteris, volem que es
tinguin en compte per determinar la segmentació del document

3. Les tecles d'accés ràpid (pestanya Shortcuts de l'opció Tms and glossaries del menú File).

Per últim cal destacar les possibilitats de configuració de WFA relacionades amb compartir les
memòries de traducció i els glossaris.

WFA permet compartir la MT amb usuaris de Wordfast Classic o Wordfast Pro. Per fer-ho cal
proporcionar-los l'adreça de la MT (Server Url), els idiomes de la MT (Source Language i Target
Language) i el nom del grup de treball (Workgroup ID) que trobem a la pestanya General que s'obre
en fi clic al botó Details de la correspon MT (fig. 28).

24
 Fig. 28: Detalls de la MT amb les dades per compartir-la amb usuaris de WFClassic i Pro

També podem compartir la MT i el glossari amb d'altres usuaris fent clic al botó Share/Revoke de la
pestanya TMs que mostra un quadre en el qual configurar les opcions de compartició
(afegir/sobreescriure les unitats de la MT i afegir o no termes al glossari).

Per afegir les persones, només hem d'indicar el correu electrònic amb el qual s'ha registrat a WFA
en la casella Type your guest's email (WFA login) and click Share (fig. 29).

Fig. 29: Compartir la MT i un glossari amb un altre

25
Igualment, si algú ens deix compartir les seves memòries a la pestanya General hem de triar l'opció
Use a shared TM and glossary i tot seguit Join que ens mostrarà un quadre (Join a shared
workspace) amb les adreces de correu de qui ens ha autoritzat a compartir la seva MT i glossari (en
el nostre cas està buit). Si hi hagués una o més adreces, hauríem de seleccionar la de la persona de
qui volem compartir la MT i el glossari i fer clic a Join.

Fig. 30: Compartir la MT i el glossari d'un altre

26
4.1. Google Translator Toolkit (GTT)

4.1. Generalitats
Quan Google va llençar Google Translator Toolkit va presentar aquesta eina com un editor potent,
però fàcil de fer servir, per permetre que els traductors donessin un toc humà a la traducció
automàtica, feta bàsicament amb el propi servei Google Translate, tot plegat dins d'una òptica que
considera la traducció com un element clau perquè la informació sigui accessible a tothom. Malgrat
aquestes declaracions inicials, tant aleshores com ara, tot el que fa referència a GTT està envoltat de
misteri (Zetsche 2009).

A diferència de WFA, Google Translator Toolkit no està pensat per a professionals sinó per a un
públic ample i, sobretot, per a persones que els agrada treballar en comú i per a qui es dedica
a la traducció de manera voluntària; de fet, no es presenta com un paquet de gestió de processos
de traducció, sinó simplement com una eina personal de memòria (Garcia i Stevenson, setembre
2009 i Zetsche 2009).

Encara que no s'assembla gaire a cap altra, la interfície de GTT, amb només algunes funcions
bàsiques, és amigable i intuïtiva.

GTT no ofereix recursos addicionals com alineació de documents, gestió de glossaris mentre es
tradueix, etc.

Permet traduir documents en diversos formats editables com ara bé DOC (no DOCX), ODT, TXT i
RTF, i també en format AEA, HTML, SRT i SUB i està especialment pensat per descarregar i
carregar articles de la Viquipèdia i de Knol.

Admet un nombre il·limitat de glossaris i memòries (màxim total, respectivament, de 1 MB i 50

MB), que han de ser, respectivament, en format CSV, separat per comes, i TMX. Permet treballar
amb un poc determinada Memòria de Traducció compartida i Global.

Funciona amb qualsevol navegador tot i que, almenys en el seu inici, funcionava millor
(curiosament!) amb Google Chrome mentre es penjava amb Explorer (Garcia i Stevenson, setembre
2009).

En tot cas, cal dir que GTT ha canviat molt respecte a la versió analitzada l'any del seu llançament
per autors com Garcia i Stevenson, Plaza o Zetzsche. Així, defectes assenyalats per aquests autors
han estat ja corregits: llengua d'origen només anglès (ara les combinacions són infinites),
impossibilitat de modificar la segmentació, impossibilitat de fer recerques de concordança
(actualment les fa, però veurem que amb resultats no gaire bons). Altres defectes però, sembla ser
que no els ha corregit, com la recerca en la memòria de traducció, que ja Garcia (2009) assenyalava
que no funcionava gaire bé.

27
4.2. Accés i pàgina inicial
GTT es troba disponible a:

https://accounts.google.com/Login?service=gtrans

Un cop s'entra a la pàgina, es visualitza la pantalla d'identificació de l'usuari en la qual es demanen

les dades habituals (correu electrònic i mot de pas) (fig. 31). A la pantalla d'accés també és possible
recuperar el mot de pas. Per accedir, cal estar registrat a Google, que permet fer servir no només
GTT sinó també altres serveis, com Gmail.

Fig. 31: Identificació d'usuari

El registre a Google demana més dades que el registre a WFA, concretament cal indicar: correu
electrònic, mot de pas, nom, cognoms, ubicació, zona horària i data de naixement (fig. 32).

28
 Fig. 32: Creació d'un compte

Un cop ens hem identificats, la primera vegada no entrem encara a la pàgina de GTT sinó que
entrem al nostre perfil en el qual trobem l'enllaç a GTT (fig. 33).

Fig. 33: Pàgina del perfil

Fem clic a l'enllaç i, finalment, entrem a la pàgina de GTT.

29
 Fig. 34: Pàgina d'inici

La pàgina d'inici de GTT des de la qual començar a gestionar les nostres traduccions és molt
senzilla tot i que se'ns presenta amb funcions que no tenen res a veure amb la traducció. Així, en la
part superior, hi ha una barra de menús per accedir a altres serveis de Google, com el correu, el
calendari, documents, etc. També hi ha el nostre correu, que és un enllaç que permet accedir al
compte i gestionar-lo i té també l'opció de sortida (Surt), i un enllaç que ens porta a l'Ajuda i a la
Configuració de la interfície.

Accedint a la Configuració podem:

A la pestanya General: canviar l'idioma i seleccionar si volem que se'ns mostri o no el xat, que
apareix sota la carpeta del glossari (fig. 35).

Fig. 35: Pestanya General de la Configuració

A la pestanya Edició: triar si en cas que d'una frase no hi hagi cap pretraducció exacta, volem que
GTT faci una traducció automàtica o volem que ens insereixi la frase original.

Podem deduir, doncs, que GTT és una eina integrada pensada, per exemple, per poder controlar el
correu, xatejar, etc. mentre estem traduint.

30
 Fig. 36: Pestanya Edició de la Configuració

4.3. Procés de traducció

Com ja hem vist quan hem descrit WFA, per començar a traduir el primer que cal fer es seleccionar
la memòria, el glossari i el document. Per tant, a continuació veurem com fer-ho a GTT.

4.3.1 Documents, memòries de traducció i glossaris

A GTT, els documents, les memòries i els glossaris es gestionen des de la pàgina d'inici, dividida en
dues zones (fig. 34).
A l'esquerra hi ha un arbre que ens permet navegar per dues carpetes principals: Totes les
traduccions (amb les subcarpetes Actives, Amagat i Paperera) i Totes les eines de traducció (amb
les subcarpetes Memòries de Traducció i Glossaris). Entre les dues carpetes hi ha la carpeta
Compartides en la qual es mostren amb qui compartim les traduccions.
A la dreta es mosten els elements de cada carpeta amb la corresponen informació i amb les funcions
disponibles per a cada carpeta, que són:

Totes les traduccions

Actives: Penja, Baixa, Amaga, Suprimeix i Comparteix

Amagat: Mostra i Suprimeix

Paperera: Buida la paperera i Recupera

Per als documents d'aquestes carpetes s'indica el Nom, el nombre de Paraules, la Última
modificació i l'Ús compartit.

Per als documents d'aquests carpetes, podem seleccionar: Tot, Cap, Completes i Incompletes.

Totes les eines de traducció

Memòries de traducció: Afegeix, Elimina, Baixa i Comparteix

Glossaris: Afegeix, Elimina, Baixa i Comparteix.

31
Per als documents d'aquestes carpetes s'indica Nom i Ús compartit.

Per als documents d'aquests carpetes les opcions de selecció són: Tot i Cap,

GTT no permet crear ni memòries ni glossaris sinó que només permet pujar-los (Afegeix). Per tant,
si volem crear una memòria o un glossari ho hem de fer en el nostre ordinador i després pujar-los.
Qui no disposi ja d'un programa per crear-los, mai podrà crear-ne un directament amb GTT.

Per afegir una MT, seleccionem la carpeta Memòries de Traducció i fem clic al botó Afegeix. S'obre
la pantalla (fig. 37) en la qual podem afegir la MT desitjada buscant-la en el nostre ordinador.
Encara que hi ha el camp per entrar el nom no cal posar-hi res perquè GTT agafa automàticament el
nom de l'arxiu. Sí que convé indicar el parell de llengües de les MT perquè GTT no ofereix la
possibilitat d'indicar-ho en lloc i, per tant, tenim el risc de no saber en quins idiomes són. Abans
d'afegir-la hem de triar si la volem Compartir amb tothom o no; en cas que no seleccionem cap
opció, GTT ens recorda que ho hem de fer mostrant-nos un missatge d'avís.

Fig. 37: Pujada d'una MT

Per afegir un glossari, el procés és similar. Seleccionem la carpeta Glossaris i fem clic al botó
Afegeix. Se'n mostra la pantalla per pujar el glossari (fig. 38) i un enllaç que, en cas de dubtes,
proporciona informació, bastant mal escrita ja que deu ser una traducció automàtica, sobre com ha
de ser el glossari (fig. 39) .

Fig. 38: Pujada d'un glossari

32
 Fig. 39: Ajuda sobre el format del glossari

Un cop carregats les MTs i els glossaris, podem pujar el document (fig. 40). GTT està configurat
per pujar i traduir no només arxius en el formats indicats en la figura sinó també pàgines web i
articles de la Viquipèdia i de Knol, la base de coneixements creada per Google . Hem de seleccionar
l'arxiu en el nostre ordinador, el nom (per defecte, GTT insereix el de l'arxiu) i la llengua d'origen i
la d'arribada. També s'ha d'indicar la MT i el glossari que volem fer servir. Si no indiquem cap MT,
els segments traduïts es desen en una anònima MT compartida i global. Per ara, sembla que no és
possible triar més d'una MT ni combinar una de pròpia i una compartida. Fem clic a Penja'l per
traduir-lo i el document es carrega i se'n obre en una nova finestra a punt per treballar-hi.

Fig. 40: Pujada d'un document

33
4.3.2. Traducció
Un cop carregat el document, el navegador obre la pantalla de traducció, és a dir, l'editor (fig. 41).
Les àrees de visualització del text original, del traduït i del joc d'eines, que veurem més endavant i
que apareix en la part inferior, es poden modificar posant el cursor a les línies divisòries i movent-
les.

L'editor presenta l'original a l'esquerra i la traducció a la dreta (es poden posar en horizontal amb
l'opció Mostra els taulers horitzontals del menú Mostra). Immediatament hi ha com una barra
d'estat que indica la combinació d'idiomes, el percentatge de traducció que portem feta i el nombre
de paraules totals. A la part superior dreta hi ha una petita barra de menús amb les següents opcions:
Comparteix, Mostra joc d'eines, Edita, Mostra, Desa i Desa i Tanca.

Els botons Desa i Desa i tanca són prou clars i intuïtius i no necessiten explicacions perquè són els
usats en altres programes.

Fig.:41 Pantalla amb el document per traduir

Bàsicament, per fer la traducció ens serveixen els menús Mostra jocs d'eines i Edita (fig. 41).

En el menú Edita (fig. 42), les opcions que tenim són les habituals en un editor de text: Desfés,
Refés, Cerca i substitueix i Verifica l'ortografia. La funció de Cerca i substitueix (fig. 43) és com la
bàsica de qualsevol processador de textos (cal marcar si la cerca és al text d'origen o al traduït). La
funció Verifica l'ortografia no permet fer un control com el d'un processador sinó que només
assenyala, subratllant-les, les paraules errònies. A l'opció Propietats podem seleccionar la MT i el
glossari tal com hem fet quan hem pujat el document (vegis pàgina anterior).

Fig. 42: Menú Edita Fig. 43: Cerca i substitueix

34
Si tenim un segment obert, fent clic a Afegeix un comentari es crea un petit requadre al costat del
segment en el qual podem escriure un comentari. Un cop escrit, es desa amb el nom de l'autor i la
data. És possible amagar els comentaris amb l'opció Comentaris del menú Mostra.

Seleccionant Traducció completa marquem la traducció com a finalitzada.

Per últim, tenim les opcions de Divideix el segment i Combina el segment seleccionats en el text
original. La divisió és possible en qualsevol segment (fig. 44). La combinació només ho és amb
segments d'un mateix paràgraf. Segons la posició del segment seleccionat, en el quadre de diàleg
tindrem les opcions d'unir-lo amb el segment anterior, amb el següent o amb cap (fig. 45).

Fig. 44: Divisió de segments Fig. 45: Combinació de segments

L'altre menú que necessitem per traduir es Mostra el joc d'eines, que serveix per mostrar o amagar
el joc d'eines ( podria estar com opció dins del menú Mostra).

En la part inferior (tot i que la visualització es pot canviar i mostrar a la dreta amb l'opció Mostra
taulers horitzontals del menú Mostra) apareix el joc d'eines amb dues pestanyes Cerca traducció
automàtica i Cerca traducció personalitzada.

En la Cerca traducció automàtica (fig. 46) es mostren: les traduccions trobades en la MT

seleccionada (esquerra), la traducció proposada per la traducció automàtica (dreta a dalt) i si hi ha
alguna paraula en el glossari la seva traducció (dreta a baix).

Fig. 46: Cerca de traducció automàtica del joc d'eines

35
En la Cerca traducció personalitzada (fig. 47) som nosaltres qui hem d'introduir una paraula o
frase, i GTT la busca en la MT i en el glossari mostrant els resultats respectivament a l'esquerra i a
la dreta; sota els resultats del glossari, es mostren si hi ha els resultats de cerca en el diccionari10.

Fig. 47: Cerca de traducció personalitzada del joc d'eines.

Coneixent aquests poques funcions podem començar a traduir. El segment que hem de traduir se'ns
mostra en un Quadre d'edició en el qual podem escriure la traducció, esborrar-la (Accions/Esborra
la traducció), Copiar la frase original (Accions/Copia el text d'origen a la traducció) i passar al
segment Anterior i Següent. També podem tancar el quadre (boto amb la creu) i desacoblar-lo de
manera que el puguem col·locar en qualsevol punt de la pantalla. En el quadre es mostra també el
nombre de caràcters, però és possible amagar-lo (Mostra/Nombre de caràcters del segment).

Controlant doncs els resultats de la Cerca de traducció automàtica (fig. 46) podem anar traduint el
text, inserint si volem la traducció proposada per la MT (Utilitza la traducció) o la proposada per la
traducció automàtica (Utilitza suggeriment).

Cal assenyalar que en diverses proves sobre l'us de les Mts, els resultats han estat poc encoratjadors.
Com es diu en la configuració de les MTs (fig. 36), GTT només insereix aquelles frases de la MT
amb un percentatge molt elevat de coincidència (difícil de determinar perquè no és possible
configurar-lo) i, en cas contrari, proposa una traducció automàtica.

Així, en el cas de les frases A i B següents, de les quals A està present en la MT, quan hem de
traduir B, GTT no ens ha proposat la traducció de A sinó que ha aplicat la seva deficient traducció
automàtica.
A BALSAMICO ED EMOLLIENTE PER IL BENESSERE DELLE VIE RESPIRATORIE
B BALSAMICO ED EMOLLIENTE PER IL VOSTRO BENESSERE
I si anem a Cerca de traducció personalitzada i escrivim Emolliente, curiosament GTT no ens ha
proposat la traducció de la frase A, sinó traduccions d'altres frases.

10 Funció que no sabem si està implementada perquè no dóna resultats per cap paraula inserida.

36
En canvi, per les següents frases, si que per traduir B, ens ha proposat la traducció de A.

A Con Grindelia, Piantaggine, Elicriso e Oli essenziali

B Con Grindelia, Elicriso e Oli essenziali

4.3.3. Finalització de la traducció

Un cop finalitzada la traducció i guardada amb el botó Desa i tanca, tornem a la pàgina d'inici, en la
qual, a la carpeta Actives de Totes les traduccions trobarem el nostre document. Si fem clic en el
botó Baixa, baixarem la traducció que podrem guardar en el nostre ordinador o obrir directament
amb el programa corresponent.

També és possible baixar el document en qualsevol moment amb l'opció Baixa del menú
Comparteix.

4.4. Altres funcions

GTT no presenta gaire més funcions ni possibilitats de configuració, per això només queden per
analitzar les dels menús Comparteix i Mostra. Abans, però, veurem com gestiona GTT els
transferibles.

4.4.1. Transferibles
En cas que hi hagi etiquetes que s'han de transferir a la traducció, en el menú Accions del quadre de
edició, GTT afegeix l'opció Insereix etiquetes HTML (fig. 48).

La seva gestió, però, és difícil. Primer perquè no hi ha res que ens avisi que hem de controlar si hi
ha o no etiquetes. Només quan hàgim confirmat la frase, si no hem inserit les etiquetes, veurem que
la paraula no surt en negreta, cursiva, etc. i haurem de tornar e editar el segment, seleccionar l'opció
Insereix etiquetes HTML, veure quines etiquetes hi ha, triar les desitjades, inserir-les i escriure la
traducció entre elles. Per tant, sempre que l'original presenti formatació, s'ha de controlar quines
etiquetes hi ha i inserir-les.

Fig. 48: Insereix etiquetes HTML

37
4.4.2. Menú Comparteix
En el menú Comparteix (fig. 49) tenim quatre opcions. Una és pròpiament la de compartir (Convida
persones) mentre que les altres tres son per baixar el document en el nostre ordinador (Baixa...), per
obrir-lo amb Google Docs (Obre'l com a document de Google), com sempre, tots els programes de
Google estan ben integrats, o penjar directament un article a la Viquipèdia o a Knol (Publica-ho a
la pàgina d'origen) en cas que els hàgim traduït.

Fent clic a l'enllaç Convida persones... se'ns obre un quadre de diàleg (fig. 50) en el qual podem
convidar en tot moment a qualsevol usuari de Google (requadre Convida) per compartir la traducció
tot donant-li diferents permisos: Pot editar, Pot comentar i Pot llegir o fer-lo Propietari si volem
que tingui els mateixos drets que nosaltres. Quan decidim compartir una traducció, podem triar
també si ometre la invitació (Omet l'enviament de les invitacions).

Fig. 49: Menú Comparteix Fig. 50: Convida persones..

Com ha hem vist en el punt 3.3.1, també a la pàgina d'inici podem fer servir la funció Comparteix
gràcies al corresponen botó. Des de la pàgina d'inici podem convidar a compartir no només els
documents sinó també les memòries de traducció i els glossaris.

En tot moment podem treure l'accés. Per fer-ho, hem d'accedir sempre al quadre de diàleg
Comparteix amb altres usuaris (menú Comparteix/Convida persones de la pàgina d'edició o botó
Comparteix de la pàgina d'inici) i anar a la pestanya Usuaris amb accés (fig. 50). Seleccionem
l'usuari que volem eliminar i l'opció desitjada en la llista desplegable.

38
4.4.3. Menú Mostra
En el menú Mostra (fig. 51) tenim diferents opcions per configurar com volem veure alguns
elements de GTT. Així podem triar si veure o no els comentaris i el nombre de caràcters de cada
segment en el quadre d'edició (opcions Comentaris i Nombre de caràcters del segment).

També podem personalitzar els colors dels segments tal com veiem en el quadre que s'obre quan
fem clic a Personalitza els colors.

Després hi ha dues opcions que també estan presents en el quadre d'edició: Amaga el quadre
d'edició i Desacobla el quadre d'edició que ja hem vist (pàg. 35). L'opció d'amagar el quadre
d'edició no té gaire sentit perquè fent un simple Escape s'amaga i en tot cas tan aviat com ens
col·loquem en un segment torna a aparèixer.

Podem triar la posició de les àrees de treball (horitzontal o vertical) i veure les estadístiques (fig.
52).

Fig. 51:Menú Mostra/Personalitza els colors

Fig. 52: Estadístiques de traducció

39
4.4.5. Funcions disponibles segons context
GTT ofereix alguna funció més, no gens fàcils de trobar, perquè, com en el cas dels transferibles,
s'activen quan són necessàries.

Així, per exemple, si tenim una frase repetida (difícil de saber perquè GGT no avisa) fent clic a
Accions s'activa l'opció Mostra opcions de text repetit (fig. 52). Si hi fem clic, se'ns mostra el
quadre de Text repetit (fig. 53) en el qual podem decidir què fem: Aplica i cerca el següent, Aplica-
ho a tot o Cancel·la.

Fig. 52: Mostra opcions del text repetit

Fig. 53: Text repetit

40
5. Wordfast Anywhere vs Google Translator Toolkit
En els capítols anteriors hem vist de manera detallada les característiques de Wordfast Anywhere i
de Google Translator Toolkit.

Tot i que tots dos són programes de traducció assistida i/o automàtica que s'ofereixen com a
software com a servei, es diferencies per les característiques que presenten, pels públics als qual
estan destinats i, també, pel tipus d'empresa que els ha creat: en el primer cas, Wordfast, una
empresa amb un llarga experiència dissenyant programes de traducció assistida, i en el segon
Google, una empresa que ofereix serveis per internet entre els quals, fins ara, hi havia la traducció
automàtica, no la assistida. És, per això, que són de mal comparar. Fer-ho en les versions actuals
d'un i altre és com comparar un Ferrari amb un Tata.

És evident que un traductor professional que conegui bé els programes de traducció assistida, si ha
de triar, triará Wordfast Anywhere, sigui perquè presenta una interfície que ja coneix (qui no ha
treballat alguna vegada amb Wordfast?) sigui perquè d'una manera o altra presenta les funcions que
està acostumat a trobar en qualsevol programa de traducció assistida:
● configuració de la segmentació,
● configuració de les regles de la memòria de traducció,
● tecles d'accés ràpid per a les principals funcions,
● alineació de documents,
● possibilitat de tenir documents bilingües,
● possibilitat d'intervenir en el glossari mentre es va traduint,
● fàcil gestió dels transferibles,
● eines de control de qualitat
● etc.

Un traductor no professional o semiprofessional possiblement triarà Google Translator Toolkit ja

que no necessita pas totes les funcions que acabem d'esmentar. Si no tradueix textos repetitius, que
normalment solen ser textos tècnics (manual d'instruccions, manuals de manteniment etc.),
difícilment necessitarà configurar la memòria de traducció o alinear documents. Sembla obvi que
per traduir articles de la Viquipèdia o de Knol, GTT pot ser una eina bastant (sinó molt) adequada
que, a més, té algunes funciones atractives, com la possibilitat de triar l'idioma de la interfície entre
els 32 disponibles, afegir notes, fer servir glossaris. En quant a la traducció automàtica, ara per ara,
malgrat resultats relativament bons en certs parells d'idiomes (per exemple, anglès-francès), en
d'altres amb la traducció automàtica no s'aconsegueix ni fer-se una idea del que diu l'original.
En tot cas, hi ha alguns aspectes que podrien millorar, com per exemple:

● ampliar les tecles d'accés ràpid (ara limitades a menys de 10);

● millorar la interfície;
● millorar algunes funcions, com Insereix etiquetes HTML o les accions que es poden fer en el
quadre d'edició (és absurd que no es mostrin les opcions disponibles sense fer clic a
Accions);
● ampliar els formats admesos i, amb el temps, potser també la mida;
● incorporar algunes funcions de control de qualitat, ara limitades a una simple verificació
ortogràfica;
● millora la gestió de les finestres ja que ara per ara GTT va obrint finestres en el navegador i
això dificulta el treball;

41
Caldrà veure cap a on evoluciona un i altre programa. En principi, per a tots dos es preveu que
malgrat que ara són gratuïts, en el futur alguna cosa es cobrarà. Sigui quan se superi un certs volums
de feina (GGT) sigui quan es vulgui disposar de més i millors funcions (WFA).

Després, caldrà veure a quin segment de públic volen arribar un i altre proveïdor ja que és evident
que això determinarà les característiques dels programes. Fins ara, sembla que WFA té per objectiu
un públic professional, malgrat que en la seva propaganda es refereix a tots els traductors, sense
precisar si es refereix a professionals o no. I GTT sembla destinat, com ja hem dit, a aficionats o
semiprofessionals. Ara bé, encara que no hi ha cap informació al respecte, bé podria ser que WFA
acabés pensant també en un públic ni professional i fes una versió més senzilla i que GTT pensés en
conquerir traductors professionals i millorés el seu programa per fer-lo atractiu a aquest públic.

Podem dir, doncs, que la partida està oberta i caldrà veure qui la guanyarà, si és que la guanya algú.

42
6. Traducció assistida, de l'ordinador al núvol

6.1. Avantatges i desavantatges de la computació en el núvol

En general, quan es parla dels avantatges i dels desavantatges de la computació en el núvol i del
software com a servei, s'acostuma a esmentar la disminució de costos i la flexibilitat per una banda i
la confiança i la seguretat per l'altra (Rueda, 2009).

L'estalvi va lligat al fet que no cal comprar equips informàtics ni software (llicències) ni tampoc cal
renovar-los ni actualitzar-los. També es disminueixen els costos perquè no cal instal·lació, ni
manteniment ni personal informàtic i, en tot cas, els costos que hi pugui haver es poden repartir al
llarg del temps la qual cosa evita un desemborsament inicial gran, que pot afavorir les empreses que
comencen. El proveïdor del servei s'encarrega de tot.

En quant a la flexibilitat es manifesta de diverses maneres. La primera, i potser la més atractiva, és

que és possible accedir a las aplicacions des de qualsevol lloc i des de qualsevol dispositiu, inclòs
un telèfon mòbil ja que només cal tenir connexió a internet. En aquest sentit, el SaaS facilita de
manera eficaç el teletreball i això també repercuteix en els costos ja que es poden prescindir de
locals i oficines (Ortiz 2011). També podem considerar una mostra de flexibilitat el fet que sigui
possible adaptar la oferta a les exigències que tenen els clients en cada moment, que per tant poden
contractar només els serveis que realment necessiten perquè saben que sempre els poden ampliar o
disminuir.

Hi ha altres característiques del SaaS que els proveïdors poden presentar com avantatges (Ortiz
2011). Per exemple, la rapidesa i la comoditat, ja que no s'ha d'esperar que l'ordinador arranqui i es
carreguin les aplicacions sinó que, estant connectats a internet, l'accés a les aplicacions és immediat.
Una altra característica és que disposem d'espai infinit per guardar les nostres dades per la qual cosa
no ens hem de preocupar pels possibles problemes de manca de memòria.

En quant als desavantatges, a més de la confiança en la disponibilitat del servei, és a dir, de la

preocupació de què passa si es produeix una interrupció11, i en la seguretat, tant en les
comunicacions entre els usuaris i els servidors com d'aquests en si, s'ha assenyalat que en el SaaS es
perd el control de la plataforma i de les dades i, com succeeix en molts proveïdors de serveis, com
els de telefonia, canviar de proveïdor acostuma a ser complicat i, a vegades, impossible. També s'ha
dit que, tenint en compte que molts serveis són gratuïts, és probable que no s'ofereixi assistència
tècnica o que aquesta sigui més aviat deficient.

Relacionat amb aquests aspectes, hi ha tot un seguit de preocupacions (Rueda 2009) que, ara per
ara, no tenen una resposta clara. Per exemple: ¿Qui pot veure les dades? ¿Què passa si no es paga el
servei? ¿El proveïdor del servei fa copies de seguretat? ¿Quina legislació s'aplica quan un servidor
no està en el nostre país? Moltes incerteses, doncs i moltes zones d'ombra.

La crítica més dura al SaaS per la pèrdua de control de la plataforma i les dades ha vingut de
Richard Stallman (2010), el pare del software lliure, que considera que el SaaS constitueix una
amenaça per la llibertat del usuaris ja que “si en el software privatiu els usuaris reben un arxiu
executable però no el seu codi font, en el software com a servei no obtenen ni tan sols l'arxiu
executable, que està en un servidor on no es pot veure ni tocar. Per la qual cosa és impossible saber
què fa realment i és impossible modificar-lo”.
11 Aquest és un desavantatge que se sol esmentar però cal dir que qualsevol proveïdors de servei pot patir interrupcions o problemes i això ho sabem
tots els usuaris que més d'una vegada hem patit problemes amb el proveïdor del correu electrònic, de la connexió a internet, etc.

43
L'operador del servei és qui té el poder de canviar el software empleat o la informació dels usuaris
processada i “d'aquesta manera, el software com a servei és l'equivalent d'un software espia complet
i d'una porta del darrera amplia i dóna a l'operador del servei un poder injust sobre els usuaris
(Stallman 2010). El software com a servei reforça de manera irrefutable el poder de qui presta el
servei, i les societats que el gestionen controlen les dades, les identitats del individus i les seves
necessitats (Le Crosnier, 2008).

També critiquen el fet que amb el terme software com a servei s'intenta englobar qualsevol servei,
ho sigui o no realment, perquè és un terme que està de moda perquè, a més, s'associa a conceptes
com llibertat, col·laborar, compartir, etc. , que la gent considera positius. I avisen, és clar, que molt
probablement, molts serveis que avui són gratuïts passaran a ser de pagament i potser al final el que
es pagui en quotes acabara superant el preu d'un software propietari (Ortiz 2011).

La resposta és evident: “si una companyia t'invita a fer servir un servidor per fer les teves tasques en
l'ordinador, no ho facis, no facis servir el software com a servei. Fes servir un ordinador real i
guarda les teves dades allà. Fes el teu treball amb una copia d'un programa lliure per al bé de la teva
llibertat” (Stallman 2010).

6.2. Més i millor

En l'àmbit concret de la traducció, hi ha també veus favorables al software com a servei i veus
absolutament crítiques.

Qui hi està a favor va servir els arguments generals que ja hem vist en el punt anterior. Per
comprovar-ho, només cal consultar la publicitat de WFA, de GTT o d'altres: llibertat per treballar en
qualsevol lloc, ús immediat, col·laboració instantània, privadesa i confidencialitat absolutes,
reducció de costos, gratuïtat, etc. (Wordfast 2011).

Hi ha qui va més lluny i veu en el SaaS una revolució, sinònim de simplificació, evolució, posada
en comú, productivitat, i eficàcia, que anirà entrant progressivament en l'entorn tecnològic del
traductor (Robert 2011).

En aquest sentit, sorprenen els avantatges que Robert (2011) veu en la informàtica en el núvol
enfront de la informàtica tradicional, i les característiques que contraposa d'una i altra, quasi bé
totes connotades negativament en un cas i positivament en l'altre.

INFORMÀTICA TRADICIONAL INFORMÀTICA EN EL NÚVOL

1. Entorn de treball real Entorn de treball virtual
2. Estatisme Externalització
3. Inversió en informàtica Cap inversió en informàtica
4.Producte Servei
5. Compra Lloguer/abonament amb tarifes segons l'ús
6. Compartimentació dels recursos Posada en comú i compartició dels recursos
7. Recursos estàtics Recursos dinàmics
8. Aïllament Universalitat
9. Gestió informàtica humana de les tasques Gestió informàtica automatitzada

44
tècniques
10. Gestió manual de les versions i Gestió transparent
compatibilitats
11. Instal·lació en un sol ordinador físic Cap instal·lació necessària/accés per internet
12. Accessibilitat puntual Accessibilitat en temps real
13. Disponibilitat subjecta a mal funcionaments Disponibilitat sempre, 24 al dia, 7 dies a la
setmana

6.3. Més i pitjor

Però en front d'aquesta visió de la traducció en xarxa com una nova Arcàdia (Clota 2010), les veus
crítiques no s'han fet esperar i ja hi ha qui afirma que “aquesta tecnologia en mans de grans
companyies que tenen només objectius comercials poden representar un perill seriós pels traductors
i pels professionals en general.” (Muñoz i Vella 2011).

Ho hem dit ja a la introducció: no necessàriament més tecnologia és sinònim de millor, però sí que
és cert, que, vulguem o no, la tecnologia està aquí per quedar-se (Pym 2011).

En el món de la traducció, el SaaS reforça, com ja hem vist, el control de qui presta el servei, en
aquest cas, de qui encarrega la traducció, agència i/o client. Lentament, el traductor se sent cada cop
menys responsable de la seva eina de treball i, en conseqüència, de la seva traducció. El traductor,
que havia començat a perdre el control de les memòries de traducció quan les agències de traducció
van començar a integrar els gestors de memòria en els projectes de traducció tècnica (Clota 2010),
quan treballa amb programes en entorns web, i amb serveis com WFA o GTT, perd absolutament el
control de les memòries i deixa de tenir-hi accés directe, tot i que contribueix a alimentar-les. El
control queda en mans de qui presta el servei. En el cas de WFA i de GTT ningú no sap realment
quin ús fan de les memòries que alimenten els usuaris: per més declaracions de privadesa que facin,
mai no se sabrà què fan realment amb les memòries que els usuaris pugen als seus servidors.
Realment ningú no les controla? Ningú no en fa còpies per alimentar, per exemple, la VLMT?
Tothom ha llegit les condiciones d'ús de GTT que estableixen, com recorda Zetzsche (2009) “que
enviant o creant els vostres continguts per mitjà del Servei, atorgueu a Google el dret de fer-lo
servir de manera permanent per promoure o proposar el Servei.”. Si en un principi era clar que les
memòries de traducció beneficiaven al traductor, ara, ell és l'últim a beneficar-se'n, per darrera dels
clients de les agències de traducció, de les agències mateixes i dels proveïdors de serveis en el
núvol.

Tot plegat amb conseqüències no gens positives per al traductor.

Si la traducció tendeix a fer-se cada cop més en un entorn web, es podrà exigir “que es faci a
qualsevol hora per part de professionals que estiguin sempre disponibles, independentment de la
seva ubicació i de les eines d'escriptori que tingui, fins al punt que emergirà la idea de la traducció
com a subministrament, és a dir, la disponibilitat permanent de l'accés a serveis de
traducció” (Clotas 2010).

Per altra banda, eines com GTT, pensades per la col·laboració, i per facilitar la feina als voluntaris
que, per exemple, tradueixen la Viquipèdia, fan pensar que la traducció pot ser una cosa de tots,
professionals o no, i que no es necessiten unes capacitats especials per fer-la. Com a conseqüència,
amb el temps, és possible que traduir no es consideri una tasca especial que fa una personal
específica sinó “una de les coses bàsiques que podem fer amb la llengua: parlar, escoltar, escriure,

45
llegir i traduir. I tots podrem, i segurament haurem, de ser competents en aquestes cinc
habilitats.” (Pym 2011). En aquest context, la traducció esdevindrà una feina d'aficionats i la
professionalització de la traducció, en definitiva, una anomalia (Clota 2010). No costa gaire
imaginar un futur en el qual els traductors voluntaris coexistiran amb els serveis dels professionals:
els traductors voluntaris s'encarregaran de la postedició de la traducció obtinguda mitjançant la
traducció automàtica i el seu treball serà revisat per professionals (Pym 2011). O bé, potser en el
millor del casos, es prescindirà del treball dels voluntaris i serà el traductor professional qui
s'encarregarà de validar i revisar les traduccions fetes automàticament o amb memòries de
traducció, que cada cop més recuperaran una major quantitat de segments traduïts els segments
traduïts automàticament, en una feina que tindrà més d'operari mecànic que d'artesà creatiu (Toudic
i De Brébisson 2011).

Perquè com ja hem vist en la introducció, la traducció ha passat de ser un treball artesà, que durant
segles es fa ver amb més o menys les mateixes eines, a ser una industria en la qual el traductor s'ha
vist desposseït de les eines que de mica en mica s'ha vist obligat a fer servir i que sovint li
proporcionen empreses que no tenen res a veure amb el món de la traducció però que dominen la
tecnologia, com Google (Grass 2011).

L'única esperança és que de la mateixa manera que hi ha qui està disposat a pagar per un treball
artesà i de qualitat, hi ha hagi qui estigui disposat a pagar per una traducció de qualitat, controlada
en tot moment pel traductor i en la qual la traducció recuperi la seva finalitat: ser un instrument de
comunicació transcultural i no, com ja hem dit citant Pym, un mer procés de substitució del
llenguatge natural. I en aquest cas sí que els traductors poden aportar un valor afegit que no aporten
ni la traducció automàtica ni la traducció assistida.

46
7. Bibliografia

AZZANO, DINO (2008): «La traduzione assistita: un'introduzione». Rivista Internazionale di

Tecnica della Traduzione (núm. 10, pàgs.101-122). EUT Edizioni Università di Trieste. Trieste.
Disponible a http://www.openstarts.units.it/dspace/bitstream/10077/3379/1/07_Azzano.pdf

BIAU GIL, JOSÉ RAMÓN i PYM, ANTHONY (2003). «Las memorias de traducción y el olvido
del traductor. Apuntes para la pedagogía de un avance pedagógico imperfecto». A: Entornos
informáticos de la traducción profesional: las memorias de traducción. Corpas Pastor, G. & Varela
Salinas, Mª-J (coords.). Editorial Atrio. Granada.
Disponible a http://usuaris.tinet.cat/apym/on-line/translation/memorias_traduccion.pdf

CHADEL, ROGER (2011). Wordfast Anywhere. Manuel Utilisateur. [Manual en línia] Wordfast
Anywhere. [Data de consulta: 15 de juliol de 2011]
Disponible a: http://anywhere.wordfast.net/doc/WFA%20Manual_FR_1.3.8.pdf

CHAMPOLLION,YVES (2007). «The free, universal TM: are idealism and pragmatism
compatible?» A: Technical Seminar on Copyright, Intellectual Property and Translation Tools.
Ponència. Barcelona. FIT-Europe i Asetrad.

CIOLA, BRUNO (2000): «Il tr@duttore del duemila. Le nuove tecnologie nella traduzione
assistita». Il Traduttore Nuovo (núm. 2001/2 + 2002/1 - Vol. LVII). Atti del Convegno Multimedia
2000. AITI. Roma.
Disponible a www.terminology.it/areastudenti/risorse/ciola.pdf

CLOTA, MARIA ESTRELLA (2010). «La traducció xarxa: utopies i distopies». Tradumàtica (núm.
8). Departament de Traducció i d'Interpretació de la UAB.
Disponible a http://www.fti.uab.es/tradumatica/revista/num8/articles/01/art.htm

CRACIUNESCU, Olivia; GERDING-SALAS, Constanza; STRINGER-O'KEEFFE, Susan (2004).

«Machine translation and computer-assisted translation: a new way of translating?» Translation
Journal ( v. 8, n. 3).
Disponible en versió espanyola a: http://www.abroadlink.com/es/Articulos/Traduccion
%20automatica%20y%20asistida.pdf

DA SILVA B., FÁTIMA C. (2009, juny - setembre). «Tecnologías aplicadas al servicio de

traducción». Boletín CONALTI (núm. 46, pàg. 5). Asociación Civil Colegio Nacional de
Licenciados en Traducción e Interpretación. Venezuela.
Disponible a http://www.fcdsbtraducciones.com/files/Tecnolog_as_para_traductores-
Art_culo_publicado_en_el_Bolet_n_Conalti_46.pdf

HERNANDEZ, M. P. (2002 març). “ «En torno a la traducción automática»”

. Cervantes (núm. 2, pàgs.
101-106). Instituto Cervantes de Italia. Roma.
Disponible a http://roma.cervantes.es/cultura/pdf/traduccionautomatica.pdf/

GARCÍA, IGNACIO (2006). «Translators on translation memories: a blessing or a curse». A:

Translation Technology and its Teaching. Anthony Pym, Alexander Perekrestenko & Bram Starink
(editors). Intercultural Studies Group - Universitat Rovira i Virgili. Tarragona.
Disponible a http://isg.urv.es/library/papers/Garcia_Translators.pdf

47
GARCÍA, IGNACIO (2009). «Beyond translation memory: Computers and the Professional». The
Journal of Specialised Translation (núm 12, pàgs. 199-214). Londres.
Disponible a http://www.jostrans.org/issue12/art_garcia.pdf

GARCÍA, IGNACIO i STEVENSON, VIVIAN (2009, abril-maig). «Translation trends and the
social web». MultiLingual (#103 Volume 20 Issue 3, pàgs. 28-31). Sandpoint (Idaho).

GARCÍA, IGNACIO i STEVENSON, VIVIAN (2009, setembre). «Google Translator Toolkit».

MultiLingual (#106 Volume 20 Issue 6, pàgs. 16-18). Sandpoint (Idaho).

GOUDET, JEAN LUC (2008). «Traduction automatique: les années où tout a changé». Futura
Sciences. [Consulta: 09/08/2011]
Disponible a http://www.futura-sciences.com/fr/doc/t/informatique-2/d/traduction-automatique-les-
annees-ou-tout-a-change_831/c3/221/p1/

GRASS, THIERRY (2011). «“Plus” est-il synonyme de “mieux”? Logiciels commerciaux contre
logiciels libres du point de vue de l’ergonomie», ILCEA (núm. 14)
Disponible a http://ilcea.revues.org/index1052.htm

KAY, MARTIN. (1980). The Proper Place of men and Machines in Language Translation.
Research report CSL-80-11. (c) Xerox Corporation. Palo Alto.

JOYANES, LUIS (2009, gener-abril). «La computación en nube (cloud computing): el nuevo
paradigma tecnológico para empresas». Icade (núm 76, pàgs. 95-111). Facultades de Derecho y
Ciencias Económicas y Empresariales de la Universidad Pontificia Comillas. Madrid.
Disponible a www.fpablovi.org/publicaciones/publicadosSyU/n36/dossier_joyanes.pdf

JUNCAL, JULIO A. (2009, primer semestre). «Del papel a la pantalla, de la utopia a la realidad»”
.
Panace@ (vol. X, núm. 29, pàgs. 13-15). Asociación Tremédica. Madrid.
Disponible a http://medtrad.org/panacea/IndiceGeneral/n29_tribuna-Juncal.pdf

KOSSMANN, DANIEL (2010). Ferramenta de Traducao Colaborativa. Treball de graduació

presentat al Departament d'Informàtica de la Universitat Federal de Paranà.
Disponible a http://www.inf.ufpr.br/andre/files/DanielKossmannFerraz2010.pdf

LE CROSNIER, HERVÉ (2009): «A l'ere de l'informatique en nuages». Le Monde diplomatique

(núm. agost 2009, pág. 9). París.
Disponible a http://www.monde-diplomatique.fr/2008/08/LE_CROSNIER/16174
”
MORENO MARTÍN, JOSÉ CARLOS. FAQ Cloud Comnputing. [document en línia].
www.saasmania.com [Data de consulta: 17 de juliol de 2011].
Disponible a http://www.saasmania.com/wordpress/wp-content/uploads/2010/06/FAQ-
CloudComputing.pdf

MONTERO VÁZQUEZ, JOSÉ MARÍA. (2009, primer semestre). «Fuzzy matches, friends or foes?
(¿Amigos o enemigos?)»” . Panace@ (vol. X, núm. 29, pàgs. 24-26). Asociación Tremédica. Madrid.
Disponible a http://medtrad.org/panacea/IndiceGeneral/n29_tribuna-MVazquez.pdf

MUÑÓZ, JOSÉ MANUEL i VELLA, MERCEDES (2011, segon semestre): «Aplicaciones de

traducción basadas en memorias de traducción. Desarrollo y perspectivas de futuro»”
. Entreculturas

48
(núm. 3, pàgs. 109-123). Grupo de investigación en traducción, comunicación y lingüística
aplicada. Universitat de Màlaga. Màlaga.
Disponible a http://www.entreculturas.uma.es/n3pdf/articulo06.pdf

OLIVER GONZÁLEZ, ANTONI; MORÉ LÓPEZ, JOAQUIM; CLIMENT ROCA, SALVADOR,

(coordinador) (2007). Traducció i tecnologies. Barcelona. Editorial UOC.

ORTIZ JIMÉNEZ, MARÍA (2011, maig, juny, juliol).«Traducción asistida y traductores autónomos:
alternativas y avances»”. Punto y Coma (núm. 123, pàgs. 15-25). Comissió Europea. Luxemburg.
Disponible a http://ec.europa.eu/translation/bulletins/puntoycoma/123/pyc1237_es.htm

PERALDI, SANDRINE (2010). «Traduction assistée par ordinateur: entre théorie et pratique», Les
Cahiers du GEPE (núm. 2). Groupe d'Études sur le Plurilinguisme Européen. Strasbourg.
Disponible a http://www.cahiersdugepe.fr/index1576.php

PLAZA, FERNANDO (2009 octubre). «Google Translator kit», PC ACTUAL (núm. 222, pàg.
145-145). Barcelona
Disponible a: http://d2fwzqe0yfbsa8.cloudfront.net/docs/pc-actual/222_GoogleTranslator.pdf

ROBERT, ANNE-MARIE (2011). «Traduction et informatique dématérialisée: une réalité non

virtuelle», Tralogy [En ligne], Session 4 - Les outils du traducteur. 19/05/2011
Disponible a http://lodel.irevues.inist.fr/tralogy/index.php?id=123

RUEDA F., FRANCISCO (2009 octubre – 2010 gener): «¿Qué es la computación en la nube».
Sistemas (núm. 112, pàgs. 72-80). Asociación Colombiana de Ingenieros de Sistemas. Colombia.
Disponible a www.acis.org.co/fileadmin/Revista_112/tres.pdf

SABATÉ, M (1995). «Traducció assistida per ordinador vs. Traductor automàtica»”

. Sintagma (núm
7, pàgs. 61-68). Universitat de Lleida. Lleida.
Disponible a http://www.sintagma-online.udl.cat/imatges/pdf/1995f.pdf

STALLMAN, RICHARD (2010). ¿A quién sirve realmente ese servidor? [Article en línia]. GNU
Operating System.
Disponible a http://www.gnu.org/philosophy/who-does-that-server-really-serve.es.html

TOUDIC, DANIEL i DE BRÉBISSON, GUILLAUME (2011). «Poste du travail du traducteur et

responsabilité: une question de perspective», ILCEA (núm 14).
Disponible a http://ilcea.revues.org/index1043.htm

WORDFAST (2010, juliol/agost). Wordfast Anywhere: Free Web-based TM for All Translator.
Pàgina publicitària. Multilingual (Juliol/agost 2011, pàg. 31).
Disponible a www.wordfast.com/docs/WordfastWhitepaper.pdf

WORDFAST (2011). Wordfats Anywhere – The most Advanced Web-Base Translation Memory
Tool. [Article en línia] Wordfast. [Data de consulta: 20 de juliol de 2011)
Disponible a www.wordfast.com/docs/FWAP_product%20sheet_SCREEN.pdf

49
WORDFAST (2010, 2 de setembre). «Wordfast despliega su software de traducción en iPadTM».
[Article en línia]. Estrategias de Inversión. [Data de consulta: 26 d'agost de 2011]
Disponible a http://www.estrategiasdeinversion.com/comunicados/wordfast-despliega-software-
traduccion-ipadtm

ZETZCHE, JOST (2009, juliol). «The Google Translator Center That Was to be». [Article en línia].
Translator Journal (vol. 13 núm. 3). [Data de consulta: 2 d'agost de 2011]
Disponible a http://translationjournal.net/journal/49google.htm

50