ARGUMENT DEL LLIBRE ( JULES VERNE)

Lidenbrock, professor de mineralogia, havia cridat el seu nebot Axel al seu

despatx, on li va ensenyar un manuscrit de gran valor. Després d'intentar
de desxifrar-lo, Axel va aconseguir descobrir la clau del pergamí d'Arne
Saknussemm, un alquimista. Explicava com arribar al centre de la Terra.
El professor va decidir anar al lloc que s'indicava al document juntament
amb el seu nebot. Aquest s'hi va negar, ja que pensava que era una
empresa impossible perquè la temperatura augmenta 1 °C per cada 70
peus de profunditat sota la superfície del globus. Tot i així Lidenbrock va
decidir que havien d'anar-hi. Tots dos van anar al punt indicat en el
pergamí, Islàndia, concretament al Snæfellsjökull, volcà pel qual havien
d'introduir-se per arribar al cor terrestre. Per a acompanyar-los en
aquesta expedició contractaren Hans, un guia del país. La major
preocupació d'Axel era de saber què passaria si el volcà es despertava
mentre ells estiguessin a dintre.

Van començar la davallada dins del con del volcà. deixant-se caure per
pendents inclinats, formats per lava seca que entapissava l'interior del
cràter.

Van arribar al fons de la xemeneia i varen seguir un camí. Hans, el guia

que els acompanyava, va trobar un torrent d'aigua sota les roques. Van així
aconseguir aigua, però a 100 °C de temperatura. La van deixar refredar i
la van poder beure, i també van omplir les seves carbasses.

Després de seguir un camí, van veure que es trobaven al costat d'un mar,
estaven en una caverna capaç de contenir una quantitat d'aigua semblant
a la d'un oceà. A prop d'allà hi havia un bosc de fongs i van trobar
esquelets d'animals.

Van construir una barca i d'aquesta manera van embarcar i van iniciar
una travessia per tal de buscar noves sortides a les ribes oposades. El
viatge per mar es va fer més llarg del que pensaven. Durant la travessa es
van trobar amb monstres marins enormes, però per sort els animals
estaven lluitant entre si i no es van adonar de la presència de la barca.

Axel i els seus acompanyants van continuar el viatge amb una certa
monotonia. Van passar al costat d'un illot on hi havia un guèiser d'aigua
bullent a una temperatura de 163 °C.

Van seguir el camí. Una tempesta els amenaçava, el vent bufava a una
velocitat incalculable, els llamps no paraven, la calor augmentava. De
sobte van veure un disc de foc passejar-se per l'espai a la velocitat d'un
huracà i els va arrencar el pal amb la vela i els tres amics van ser
arrossegats amb gran rapidesa fins a la costa.

Axel i el seu oncle es van salvar gràcies al guia, Hans. Van aconseguir
rescatar la pólvora, la brúixola, el manòmetre i aliments per a quatre
mesos. Amb l'ajuda de la brúixola van comprovar la seva situació i van
veure que durant la tempesta havien retrocedit en lloc d'avançar.

El professor Lidenbrock, furiós i desafiant tots els perills, va dir que

tornarien a la barca per seguir el viatge.

Van trobar un esquelet humà de l'època quaternària i després un cementiri

de cossos fossilitzats.

Van seguir explorant el terreny i es van allunyar de les ribes de la mar;

arribaren a un bosc de vegetació de l'època terciària amb palmeres, pins,
xiprers i falgueres. A sota d'aquests arbres van veure uns animals gegants i
un ésser humà amb un cap de la mida d'un búfal guardant aquell ramat.
Els va semblar impossible i van pensar que podia ser una visió, però van
fugir a gran velocitat cap al mar on havien deixat la barca. En la seva
fugida van trobar un punyal que havia pertangut a Arne Saknussemm,
l'alquimista que 300 anys enrere havia fet aquest mateix viatge al centre
de la Terra.

Segons l'oncle d'Axel, per arribar al centre del globus, encara havien de
baixar 1.500 llegües. Per seguir el viatge havien de prendre una galeria,
però una roca enorme obstruïa l'entrada i no els permetia passar. Van
optar per trencar la roca amb la pólvora que tenien. Ho van preparar tot,
van encendre la metxa i es van refugiar a la platja.

Es va sentir un estrèpit, l'explosió va provocar una mena de terratrèmol i

el mar va arrossegar la barca en la seva caiguda. Els tres exploradors es
consideraven perduts. Es van adonar que pujaven sense parar, estaven en
un pou estret i l'aigua, recobrant el seu nivell, els pujava cap amunt a una
velocitat violenta i els tallava la respiració, la calor es feia insuportable.

Les parets es movien, els vapors es condensaven... eren els símptomes

d'una erupció. Estaven dins de la xemeneia d'un volcà en activitat, estaven
embolicats en una erupció. De sobte, un moviment giratori es va apoderar
de la barca, es va balancejar sobre les ones de lava enmig d'una pluja de
cendres i van sortir disparats per l'abrasador orifici del cràter.
Quan Axel va obrir els ulls, va comprovar que es trobaven a l'aire lliure, en
la superfície de la terra.

Estaven a Stromboli, en ple Mediterrani. Havien entrat per un volcà i

sortit per un altre situat a més de 1.200 llegües l'un de l'altre.

Axel i el seu oncle van tornar a casa. La notícia del seu viatge al centre
de la Terra s'havia escampat per tot arreu, però ningú els va creure. No
obstant això, la presència de Hans i diversos informes arribats d'Islàndia
van canviar l'opinió pública.

El professor Lidenbrock i Axel van passar a ser famosos i Hans va tornar

a la seva Islàndia natal.

PREGUNTES:

1. Saps com és l’interior terrestre? Explica-ho breument. Fes un dibuix de

com penses que és, i inserta una foto del teu dibuix com imatge.

2. T’agradaria viatjar a l’interior terrestre? Tant si la resposta és si, com si

és no, explica els teus motius.

3. Imagina que ets Axel, compte breument com imagines que segueix la
teva història