MARY CELESTE

El Mary Celeste va ser una embarcació comerciant que transportava alcohol des d' Estats
Units fins a Europa.
El 7 de novembre el capità Briggs va partir del port de Nova York a Gènova, amb la seva
dona, filla i set mariners

Es va aconseguir rescatar una pàgina del diari de Briggs de data 25 de novembre en la que
hi deia que el vaixell estava en perfectes condicions, pero després d'aquesta data, no es va
sabre res mes ni del vaixell ni de la tripulacio

Segons diversos mariners, un 5 de desembre, un vaixell de Canadà en una illa a prop de

Nova Jersey va veure de lluny un vaixell naufragant el qual van confirmar que es tractava
del Mary Celeste, però van notar que anava buit així que van decidir apropar-se per oferir
ajuda.
En arribar, es van trobar amb les veles en males condicions, l'escotilla principal assegurada i
les de proa i popa obertes.

Continuant la inspecció es van adonar de que els tripulants no hi eren, però les seves
pertinences continuaven ahi, i també que l'únic vaixell salvavides tampoc hi era. Quan van
baixar al celler, es van trobar amb un metre d'aigua, però els 1700 barrils d'alcohol i una
gran quantitat de subministraments estaven intactes

Quan van indagar a la cabina del capità van descobrir que la majoria dels papers del vaixell
faltaven juntament amb els instruments de navegació.

Amb la desaparició completa de la tripulació i la família del capità, totes les hipòtesis queden
en el no-res, perquè és molt difícil esbrinar què va passar realment

ASSASSí DEL ZODIAC

L'Assassí del Zodíac va ser un assassí en sèrie no identificat que va estar cometent
assassinats al nord de California entre desembre de 1968 i octubre de 1969. S'ha relacionat
amb almenys cinc morts, pero ell assegurava haver matat 37 persones.

Es va fer molt conegut perquè enviava cartes i endevinalles, de vegades en codi i xifrats, a
la policia ia la premsa amb pistes sobre la seva identitat.
En les seves cartes també solia incloïr trossos de roba ensangonada com a prova dels seus
crims.

Durant molt de temps no es va poder resoldre malgrat els esforços dels investigadors i es va
convertir en un dels majors misteris nord-americans, però es diu que després de 54 anys,
han trobat a un principal sospitos, Gary Francis Poste

OKIKU
Tot va començar quan un adolescent de 17 anys que va viatjar a una ciutat japonesa de
Sapporo on va poder aconseguir una nina per a la seva germaneta que patia d’una malaltia
terminal. El regal va ser tot un èxit ja que a la nena li va agradar molt i la va anomenar
“Okiku” . El 1933 la nena va morir amb el regal als seus braços i els seus éssers estimats
van decidir quemar-la i col·locar les cendres en un petit santuari, al costat de la nina que la
va acompanyar en els seus últims moments.

Després d'un temps la família va descobrir una cosa sorprenent, els cabells de la nina no
deixaven de créixer i com a solució, van adoptar el costum de tallar-li els cabells cada mes.
Estaven convençuts que el motiu d'aquesta situació tan rara era que la seva nena estava
atrapada dins de la joguina.

Anys més tard va arribar la Segona Guerra Mundial i la família va haver de deixar la casa on
vivien, però la joguina se'n va anar amb ells. Volien que l'esperit de la seva filla estigués en
un lloc segur i especial pel que van decidir portar-la al temple Mannenji de Japó. El temple
va passar des de llavors per diversos temples diferents i avui se situa a la regió de
Hokkaido.

La llegenda va transcendir i es va fer tan coneguda que milers de turistes la visiten cada any
per comprovar si de veritat li creix els cabells cada mes.

CARES DE BELMEZ
Versió paranormal
La primera notícia sobre el fenomen va aparèixer publicada en un diari local el novembre del
1971. Una veïna de Bèlmez, María Gómez Cámara assegurava que el 23 d'agost d'aquell
mateix any va advertir al terra de ciment de la cuina, mentre cuinava, una gran taca amb
forma clara de rostre humà i va sortir a avisar les seves veïnes. Cinc dies més tard es va
raspar la suposada cara i el paleta Sebastián Fuentes León va fer guix sobre aquesta. Tot i
això, la suposada cara va reaparèixer dies més tard. Era un rostre aparentment d'home,
amb els ulls i la boca oberts i uns llargs traços foscos com a bigotis. Els dies següents,
noves cares que es van afegir a l'inicial van sorgir a terra de la cuina i el passadís de la
casa. Apareixien i desapareixien, es desplaçaven o es transformaven en uns altres, en un
continu moviment.

A partir de 1972, el fenomen pateix una baixada, tant d'interès mediàtic com de turisme, pel
fet que el diari "Poble" reconeix que les Cares de Bélmez no són un fenomen paranormal
com defensava el diari El Alcázar.

Versió realista
Alguns investigadors diuen que l'origen de les cares està lligat a un antic cementiri andalusí
del segle XIII descobert al subsòl de la cuina de la casa. En excavacions poc temps després
de la primera aparició, es va poder confirmar l'aparició de restes d'ossos humans.
Investigadors del paranormal han relacionat les teleplàstiques amb altres fenòmens
parapsicològics, incloent psicofonies.

En declaracions personals de Miguel, el fill de la propietària de la casa, i habitant de la

mateixa, afirmava que ell mateix va participar a les excavacions realitzades sota la llar de la
cuina, trobant algunes restes d'ossos humans. Però moltes vegades ha dit que dins de
l'habitatge no s'han produït fenòmens que es produeixen sense cap explicació
S'ha verificat que María Gómez Cámara va tenir influència en la formació de les cares a
causa de les suposades facultats psíquiques, relacionat també amb la mort traumàtica de
part de la seva família a la guerra civil espanyola.

L’HABITACIÖ DEL PARADOR DE CARDONA

S'han denunciat crits, sorolls estranys, aixetes que s'obren i tanquen a plaer, mobles que es
desplacen o s'amunteguen al centre de la habitació, veus que musiten, somnis inquietants i
fins i tot aparicions d'un personatge vestit amb vestidures medievals que observa atent des
d'un dels racons.

Llegenda: Es diu que una jove cristiana, Adalès, es va enamorar d'un musulmà. La seva
relació en aquella època no tenia cap futur, i el pare d'Adalès, furiós, va condemnar la seva
filla a viure reclosa en la torre la resta de la seva vida. La jove va morir allà, plorant de pena,
i hi ha qui assegura que la seva ànima trista continua vagant per la zona, manifestant-se a
la famosa habitació 712 i demanant als hostes que l'ajudin a sortir-ne per trobar el seu
estimat.

Belén Petao, Nicole Da Silva i Nuoxin Lin