GUIA DE LECTURA

I PROPOSTA D’ACTIVITATS

La novel·la d’aventures per excel·lència.

Un clàssic entre els clàssics.
 L’illa del tresor

FITXA TÈCNICA

Š Títol: L’illa del tresor

Š Títol original: Treasure Island
Š Autor: Robert Louis Stevenson
Š Traductor: Josep Vallverdú
Š Nombre de pàgines: 280
Š Edat: a partir de 14 anys
Š ISBN: 84-246-8231-9

AUTOR:
CONNEXIONS AMB EL CURRÍCULUM
Arnau Cònsul

EDICIÓ:
Š Àrea: Ciències Socials, Ciències Naturals, Llengua Catalana i
Mercè Folch Literatura.
Š Temàtica: • La societat del segle XVIII: la pirateria.
DISSENY I MAQUETACIÓ: • Flora i fauna d’una illa tropical.
Montserrat Estévez • La ciència cartogràfica.
• L’esperit aventurer i exòtic del romanticisme.
Š Temes transversals: • Educació cívica: la pobresa i la marginació.
IMPRÈS A:
• Educació ambiental: la biodiversitat.
Reinbook
• Educació per a la salut: les drogues
DIPÒSIT LEGAL: (alcoholisme), l’alimentació (mancances
B-6.876-2003 alimentàries).

Altres obres de temàtica similar:

• El corsari de l’illa dels conills, de Gabriel Janer Manila, col·lecció
Grumets.
• El viatge del Dofí Rialler, de Josep Vallverdú, col·lecció Grumets.
• Les presoneres de Tabriz, de Maria Novell, col·lecció Grumets.

3
 BIOGRAFIA DE L’AUTOR
Robert Louis Stevenson (Edimburg,
1850 – Upolu, Samoa, 1894) és un dels
escriptors més importants de tots els
temps de novel·les d’aventures. Repas-
sar alguns dels seus títols més coneguts
és fer una enumeració d’històries cone-
gudíssimes arreu del món, traduïdes a
centenars d’idiomes i, molt sovint, adap-
tades per al cinema i portades a la pan-
talla gran en més d’una ocasió cadascuna. És el cas de L’illa del tresor
(de la qual s’han fet una vintena de pel·lícules), El cas misteriós del
Dr. Jekyll i Mr. Hyde, La fletxa negra, El senyor de Ballantrae o Rap-
tat. A més de novel·les, però, aquest autor escocès llicenciat en dret,
també va escriure assaigs i poesia, i això malgrat la seva delicada sa-
lut, que el va obligar a viatjar molt sovint per alleugerir la dolència dels
seus pulmons. Sembla que patia, des de ben jove, tuberculosi i això
el va fer anar amunt i avall d’Europa i d’Amèrica, fins que en un viat-
ge pel Pacífic va arribar –amb la seva muller– a l’arxipèlag de Samoa,
on es va quedar a viure fins a la mort. L’illa del tresor, que es va anar
publicant en fascicles a la revista Young Folks, li va donar la fama com
a escriptor, en bona part perquè Stevenson sap conjuminar les aven-
tures de caire més infantil, plenes d’emocions, sorpreses, alegria i
tendresa, amb una reflexió mordaç sobre la moral i els conceptes del
bé i el mal. Alguns dels seus personatges han esdevingut imatges tò-
piques repetides infinitament, com el pirata amb una pota de fusta i
un lloro a l’espatlla, o com l’assassí cruel que amaga una doble per-
sonalitat… A l’illa d’Upolu va ser molt estimat pels nadius, que l’ano-
menaven Tusitala, tal com pot llegir-se a la seva tomba. Significa ‘el
que explica històries’.
4 5
RESUM DE L’OBRA
Tot comença amb l’arribada d’un vell mariner a la posada Almirall
Benbow, propietat dels pares d’en Jim Hawkins. El llop de mar dema-
na al noi que vigili i l’avisi si veu un home amb una cama de fusta. L’es-
tada d’aquest home malcarat, bevedor i ple de cicatrius, s’allarga força
mesos, fins que un bon dia, rep la visita d’un vell conegut, Gos Negre:
els dos homes discuteixen i quan el nouvingut fuig, Billy Bones –que és
el nom del mariner– té un primer atac de feridura. Això farà que confiï a
Jim la importància del cofre que guarda a la seva cambra i li confessi que
va ser la mà dreta del temut pirata Flint, i que tem que d’altres li portin
la Taca Negra, una amenaça mortal. Això és el que passarà uns dies des-
prés, i provocarà la mort del mariner i la fugida d’en Jim i la seva mare
amb les monedes i un lligall de papers que hi ha al cofre. En Jim con-
tacta amb el doctor Livesey, que sopa amb el cavaller Trelawney, per ex-
plicar-li la història. Tots dos comprenen que els papers són el mapa d’un
tresor i decideixen noliejar un vaixell i una tripulació per buscar-lo.
El cavaller Trelawney aconsegueix embarcació –la Hispaniola– i ho-
mes, en bona part gràcies a un taverner de Bristol, John Silver el Llarg,
un home amb una cama de fusta, avesat molts anys a la mar i que ben
aviat tindrà la confiança d’en Jim. Tot va bé, durant la travessia, tret d’un
petit incident i la desaparició d’Arrow, segon d’abord, fins que un bon
dia, Jim, que s’ha ficat dins d’un barril de pomes, descobreix una cons-
piració: Silver explica a un parell d’homes que ell va ser contramestre
de Flint, i els fa entendre que el millor perquè el seu pla rutlli és espe-
rar que el doctor i Trelawney trobin el tresor, per després robar-los-el i
matar-los. Jim corre a explicar-ho al comandament i aquests, que no
saben amb quants homes fidels compten, decideixen no actuar fins
més endavant i fer-ho per sorpresa. El capità dóna permís a la tripula-
ció per fer un tomb per l’illa, però només tretze homes, amb Silver da-
vant, s’embarquen. A l’últim moment, Jim salta en un bot i, quan aquest
toca terra, arrenca rabent cap a la selva. Amagat, veu com Silver mata
un home que no vol sumar-se al complot i fugint d’aquest horror farà
una troballa providencial: Ben Gunn, un antic pirata de Flint que ha vis-
cut tres anys sol a l’illa, abandonat, i que només pensa a tornar. Llavors
se sent una canonada i un seguit de trets: ha començat el motí.
La tripulació ha quedat dividida i els homes fidels al capità Smo-
 llett només són Hunter, Joyce (criats de Trelawney), Gray i Redruth,
a més d’ell i el cavaller. S’han instal·lat en un fortí, però han perdut la
goleta.
L’endemà al matí, Silver va al fortí a negociar: el mapa del tresor
a canvi de les vides de tots ells. Però el capità no ho accepta i Silver
se’n torna jurant esclafar-los a tots. L’atac es produeix al cap de poca
estona, però acaba amb la derrota i fugida dels amotinats. Així i tot,
Joyce i Hunter moren, i el capità Smollett queda ferit. Aprofitant que
el doctor se n’ha anat a trobar Ben Gunn i que els altres tres estan
despistats, Jim se’n va a buscar el bot que en Ben li ha assegurat que
té amarrat en una cova. El troba i té la idea de tallar les amarres de la
Hispaniola. Ho fa, de nit, i després d’anar a la deriva, en paral·lel la pe-
tita barca i la goleta, i de témer el pitjor, Jim aconsegueix pujar a bord.
El vaixell es governa sol perquè dels dos pirates que el vigilaven, un
és mort i l’altre està ferit i begut. Es tracta d’Israel Hands, el canoner
de Flint, a qui el noi ajuda, a canvi que ell governi la nau i la faci varar.
Però després d’una estona de maniobrar plegats el vaixell, Hands in-
tenta atacar Jim amb un punyal, i aquest respon amb dues pistoles
que ha agafat del fortí. El canoner mor, Jim queda ferit del muscle i
la Hispaniola, escorada en una badia. Es fa fosc i el noi decideix tor-
nar al fortí, on l’espera una sorpresa: els pirates l’han fet seu.
Però els seus amics no són morts: hi ha hagut un pacte entre el
doctor i Silver, en virtut del qual, ara, el mapa del tresor el tenen els
pirates. Jim explica part de les seves aventures als filibusters, i John
el Llarg l’ha de protegir dels seus, que volen venjar-se, presentant-lo
com un ostatge. L’endemà, el doctor Livesey es presenta al fortí per
curar els ferits i pot parlar, en secret, amb Jim, que li diu on para la
goleta. És aleshores que els pirates, amb en Jim presoner, surten a
buscar el tresor, mapa en mà. Quan arriben a l’indret assenyalat amb
la X, el tresor no hi és i el doctor, Gray i Ben Gunn, que seguien el
grup amagats, intervenen per evitar que els pirates es llencin sobre Sil-
ver i Jim. El tresor en realitat és a la cova de Gunn, que el va trobar i
canviar de lloc fa temps. L’embarquen a la Hispaniola i salpen, deixant
els tres pirates supervivents a l’illa i enduent-se John Silver, que s’es-
capa al primer port amb una mínima part del botí. La resta retorna fe-
liçment a Anglaterra.
6 7
PERSONATGES
EL PROTAGONISTA
Š En Jim Hawkins és un adolescent treballador i intel·ligent desti-
nat a no moure’s mai de la posada Almirall Benbow, que regenten
els seus pares. Però l’atzar el portarà a viure l’aventura més ex-
traordinària que mai no hauria pogut somiar un vailet anglès del se-
gle XVIII. Al llarg del viatge es deixarà guiar pel seu instint, cosa que
el portarà a cometre alguna temeritat, però evidentment a ser tam-
bé el personatge clau per dur l’aventura a bon port: descobreix la
conspiració, troba en Ben Gunn i recupera la Hispaniola. Durant la
travessa amb la goleta aprendrà la importància de l’honor i la tènue
frontera els “bons” i els “dolents”, en bona part gràcies a la rela-
ció especial que l’unirà amb John Silver.
L’ANTAGONISTA
Š John Silver el Llarg és la figura del pirata més clàssic de tots: ca-
ma de fusta i lloro a l’espatlla, el seu únic interès són els diners. As-
tut i afable, però temut fins i tot pel mateix Flint, ell és qui ha organitzat
l’expedició i el cop per apoderar-se del tresor i el vaixell. Les presses
de la resta de pirates i l’actuació d’en Jim, a qui agafa estima, tras-
toquen els plans, i el vell Silver acaba a mercè dels seus rivals. Al fi-
nal, però,s’escapa amb una petita part del tresor.
PERSONATGES SECUNDARIS
Š El doctor Livesey és l’encarnació de la flegma britànica i el perfil
del metge perfecte que atén els enemics ferits o malalts. És ell qui
enrola Jim en l’aventura i qui ordirà el pla per enganyar Silver.
Š El cavaller John Trelawney és el mecenes del grup, qui paga l’ex-
pedició. Excel·lent tirador i home acostumat als refinaments, s’em-
porta tres criats (Joyce, Hunter i Redruth) que perdran la vida per
fidelitat a ell. Acostumat a manar, li costarà entaular una bona re-
lació amb el capità Smollett, que li discuteix les decisions preses.
 ABANS DE LLEGIR 4 Escriu quines semblances i quines diferències hi ha entre
un pirata del segle XIX i un del segle XXI. Tingues en compte
1 Llegeix el fragment d’aquesta cançó de Joaquín Sabina:
que existeixen moltes formes de pirateria:
«[…] la del pirata cojo con pata de palo, con parche en el ojo, con
cara de malo. El viejo truhán, capitán de un barco que tubiera por
bandera un par de tibias y una calavera […]»

Contesta:
• Com creus que és el caràcter del pirata després d’haver-ne lle-
git la descripció física?

• Quins penses que són els trets físics més comuns en un pira-
ta? Coincideixen amb el fragment de la cançó?
5 Busca en una enciclopèdia o per Internet informació sobre
el bandolerisme i la pirateria i digues quines semblances i
quines diferències hi ha entre tots dos:

2 Enumera títols de novel·les, contes, pel·lícules o obres de

teatre que coneguis on aparegui un tresor:

8 9
 DESPRÉS DE LLEGIR 2 Explica el significat d’aquests termes mariners:

1 Contesta les preguntes següents: Š proa:

• Qui és en Billy Bones i quina importància té en la història?

Š popa:

Š botavara:
• Què és la Taca Negra?

Š fatxejar:

• De què es queixa el capità Smollett abans d’emprendre el viat-

ge? Š orsar:

• Es pot dir que l’actuació d’en Jim Hawkins al llarg de la Š estar al paire:
novel·la és decisiva? Per què?
Š goleta:

• I temerària? Fes una llista de noms que es fan servir en el llibre per ano-
menar els pirates. Escriu-ne cinc com a mínim:

• Qui i quan canvia el tresor de lloc?

3 Explica i justifica quin dels personatges de “L’illa del tre-

sor” t’agradaria ser:
• Com diries que és el caràcter de John Silver el Llarg?

• Per què creus que en Jim no revela mai la posició geogràfica

de l’illa del tresor?

10 11
 ANEM MÉS ENLLÀ
1 Fixa’t que a la pàgina 56 hi ha anotada una coordenada
geogràfica (62°17’2” i 19°2’40”), però hi falten les indica-
cions clau: N o S, E o O; de manera que la indicació pot
referir-se a vuit indrets. Situa’ls en un mapamundi.
Després, respon:
• Si la coordenada correspongués a la localització de l’illa del tre-
sor, amb quin dels vuit indrets et quedaries? Per què?
3 Llegeix:
“El doctor obrí els segells amb gran cura i llavors aparegué el ma-
pa d’una illa, amb la seva latitud, la seva longitud, sondeigs, noms
de muntanyes, badies i caletes, i tots els detalls necessaris per poder
ancorar a cobert de contingències… L’illa, amb forma d’un dragó
rampant, mesurava quasi dotze quilòmetres de llarg i vuit de dià-
metre; tenia dos ports o fondejadors amb erres al voltant, així com
una muntanyeta, al centre, assenyalada amb el nom de la Ullera.”
(pàg. 57 i 58)
Rellegeix altres descripcions de l’illa (per exemple a les pàgi-
nes 100, 109, 111, 134, etc.) i dibuixa un mapa de l’illa tal com
te la imagines:

2 Imagina i escriu en el teu quadern el que creus que passa

abans de l’acció que descriu la novel·la. El que narris ha de
ser la causa lògica del que passa després. Tingues en
compte els punts següents:

– Pensa que el que interessa no és la història de Ben Gunn, que

ja es coneix, sinó la del capità Flint, John Silver, Billy Bones, el
cec Pew i la resta després d’enterrar el tresor. Per què es des-
fà aquesta temible tripulació? Per què Bones és l’únic que sap
on és el tresor? Per què el busquen els altres? Com saben que
té el mapa? Com arriba Bones a l’almirall Benbow? I els altres?
– Fixa’t especialment en les informacions que es donen a les pà-
gines 31, de la 93 a la 97, i 127.
– Escull un narrador –que no pot ser en Jim, ni el doctor Livesey,
ni Trelawney– que explicarà la història que has d’escriure.
– No es tracta d’escriure una novel·la: n’hi ha prou amb un relat
de dos o tres pàgines.

12 13
 RECURSOS

El romanticisme
Š La novel·la de R.L. Stevenson és un cant a l’aventura i la llibertat, a
més de situar-nos en indrets exòtics i retratar-nos personatges sin-
gulars com els pirates, rebels contra el sistema, o el nàufrag Ben
Gunn, apartat del sistema. Aquests són alguns elements que situen
el relat dins el corrent romàntic, en el qual podem situar la major
part de les obres de Stevenson. A partir d’aquestes consideracions,
podeu parlar sobre la literatura romàntica i la fascinació per mons
llunyans, i plantejar un debat entre els alumnes. La qüestió podria
ser aquesta: què prefereixen, una literatura realista, que descrigui i
situï els personategs en mons coneguts i propers, o la literatura de
caire romàntic i fantasiós?

El tresor de Rackham el Roig (Tintín)

Š L’àlbum de Tintín que porta aquest títol és un clar homenatge a L’i-
lla del tresor: des de l’argument fins a mínims detalls del que els
passa a l’illa on van a parar l’intrèpid reporter, el capità Haddock i
els seus amics, gairebé tot està inspirat en l’obra de Stevenson.
Podeu proposar als alumnes que busquin i llegeixin aquest àlbum
(i l’anterior, que és on de debò comença l’aventura, la recerca del
mapa, i que fins i tot inclou una història de pirates: El secret de l’u-
nicorn), que trobin aquestes similituds i reflexionin –per escrit– per
què creuen que Hergé decideix homenatjar Stevenson de manera
tan explícita.

Les versions cinematogràfiques

Š De pel·lícules sobre L’illa del tresor se n’han fet més d’una vinte-
na. Us en recomanem dues que considerem força reeixides, mal-
grat els canvis i les omissions que s’hi fan. Un bon exercici és trobar
les diferències entre la novel·la i el film (i debatre el perquè d’a-
quests canvis: fan variar algun aspecte de l’argument? Donen una
visió diferent dels personatges?).
– L’illa del tresor, dirigida per Byron Haskin (1950).
– L’illa del tresor, dirigida per Frazer Clarke Heston (1990).

14
Altres títols de La Galera amb Guia de lectura i Proposta d’activitats:

Š Concert en sol major, JORDI SIERRA I FABRA, col·lecció El Corsari.

Š L’illa del tresor, R.L. STEVENSON, col·lecció El Corsari.
Š L’home que es va aturar davant de casa, JOAQUIM CARBÓ, col·lecció El Corsari.
Š Espasa de constel·lació, ANTONI GARCIA LLORCA, col·lecció El Corsari.
Š Blau turquesa, MARINA RUBIO, col·lecció El Corsari.
Š Pell bruna, JOSEP M. MORRERES, col·lecció El Corsari.
Š Els somnis de la Nassima, MERCÈ RIVAS, col·lecció El Corsari.
Š Mar negra, JOSEP LORMAN, col·lecció El Corsari.
Š Silenci al cor, JAUME CELA, col·lecció Abril.
Š La guerra dels xiclets, JORDI FOLK, col·lecció Grumets.
Š En Patancràs Xinxolaina, JOLES SENNELL, col·lecció Grumets.
Š Quin patarrabum!, ENRIC BAYÉ, col·lecció Grumets.

PROMOTEXT LA GALERA, SA EDITORIAL

Diputació, 237, baixos 2a Diputació, 250
08007 Barcelona 08007 Barcelona
Tel. 932 160 832 Tel. 934 120 030
Fax 932 160 231 Fax 933 173 277
www.enciclopedia-catalana.com www.editorial-lagalera.com
text@grec.com lagalera@grec.com