COMENTARI DE MAPA.

2
Tedi P. 4 ESO A. 13/06/23

TIPUS: Polític territorial.

ESPAI GEOGRÀFIC: Europa de l’est i Nord-Àfrica Països involucrats (Itàlia, Alemanya,

Grècia, Bulgària, França, Polònia, Rússia, Noruega, Bèlgica, Paisos Baixos, Regne Unit,
Marroc, Algèria Tunísia i Líbia).

TEMA: Territoris alliberats pels angloamericans i per l’URSS.

CRONOLOGIA: 1942-1945.

CONTEXT: A partir del 1941, la guerra es va mundialitzar i es va estendre més enllà

d'Europa. Al nord d'Àfrica i al Pròxim Orient, italians i alemanys varen combatre contra
l'exèrcit britànic. Amb l'objectiu d'impedir l'accés dels britànics al canal del Suez,
l'Afrikakorps* va desembarcar a Líbia el febrer del 1940 i es va internar a Egipte.
Iugoslàvia i Grècia també varen ser conquerides l'abril del 1941, i el juny Hitler va llançar
l'operació Barba-roja contra l'URSS. L'exèrcit soviètic no va poder frenar l'ofensiva, i els
alemanys varen arribar amb rapidesa ns a les portes de Leningrad (nom que havia adoptat
Sant Petersburg després de la mort de Lenin) i Moscou.

CAUSES: El règim feixista italià i el règim nazi alemany varen seguir una política
expansionista que aspirava a engrandir les seves fronteres territorials. Per a això, varen
reforçar l'exèrcit, varen imposar el militarisme i propiciaren una intensa cursa d'armaments.
Els projectes expansionistes d'Alemanya (ocupació d'Àustria i Txecoslovàquia) i d'Itàlia
(ocupació d'Etiòpia i d'Albània) varen trobar un aliat: el Japó que va impulsar l'enfortiment
de l'exèrcit per expandir la seva in uència a Àsia i substituir les potències colonials europees
(el Regne Unit, Holanda i França).

Gràcies a les defenses organitzades per la RAF (Royal Air Force) i a la utilització de radars,
el Regne Unit va resistir l'atac aeri i Hitler va haver de renunciar al desembarcament.
L'octubre del 1940, Hitler va decretar el bloqueig de les illes Britàniques i va desencadenar
la batalla de l'Atlàntic per impedir l'arribada de subministraments als britànics.

FET DESENCADENANT: La invasió a Polònia per part d’Alemanya. Alemanya va

invadir Polònia el 1 de setembre de 1939, i va començar la Segona Guerra Mundial a
Europa.

ALIANÇES ENFRONTADES: Els Aliats (Estats Units, Rússia i Xina) i Potències del Eix
(Alemanya, Japó i Itàlia).

PUNTS D’INFLEXIÓ DE L’EIX A EUROPA: França, Alemanya, Itàlia, Grècia i

Noruega.

fl

fi

 GRANS OFENSIVES ALIADES I FI DEL CONFLICTE: França, Regne Unit, l’URSS

i Alemanya i Itàlia. L'alliberament d'Europa es va iniciar després del desembarcament
anglonord-americà a Normandia (juny del 1944), que va permetre l'entrada de nombrosos
soldats i vehicles. Vençuda la resistència alemanya, els anglonord-americans varen iniciar
l'avanç des de l'oest, varen alliberar part de França i varen entrar a Alemanya. Per la seva
banda, els russos varen avançar per l'est i varen expulsar els alemanys de Polònia, Romania i
Bulgària. Per donar suport a aquest avanç, els aliats varen sotmetre les ciutats alemanyes a
forts bombardejos.

Amb dós exèrcits varen iniciar l'ocupació d'Alemanya i es varen trobar al riu Elba el 26
d'abril del 1945. El dia 30, Hitler es va suïcidar i, el 8 de maig, Alemanya va capitular.

CONSEQÜÈNCIES I CONCLUSIONS:

Demogrà ques:
Quan va acabar la guerra, Europa i l'Extrem Orient estaven materialment i
moralment destrossats, i la seva població, delmada. El balanç demogrà c de la guerra
es va situar al voltant dels 50 milions de morts, dels quals quasi la meitat corresponien
a l'URSS, seguida d'Alemanya i de Polònia. Per primera vegada en la història, la
majoria de víctimes no eren militars, sinó que formaven part de la població civil.

Materials:
Les destruccions materials van ser molt importants i van afectar, sobretot, les ciutats,
els mitjans de comunicació les instal·lacions industrials. La producció dels països
bel·ligerants va disminuir en un 50% el 1945.

DIVISIÓ EN BLOCS EN EUROPA: Els tres grans aliats (el Regne Unit, els Estats Units i
l'URSS) van col·laborar intensament per enfrontar-se a l'enemic comú i derrotar les
potències de l'Eix.

A la conferència de Jalta (febrer del 1945). S'hi va decidir l'eliminació del règim nazi a
Alemanya, la divisió d'Alemanya i Àustria en quatre zones d'ocupació i una divisió similar
de les ciutats de Berlín i Viena.

A la conferència de pau de Potsdam (agost del 1945), després de la derrota d'Alemanya es va

acordar la devolució de tots els territoris annexats per Alemanya, la seva separació d'Àustria,
el desmantellament de la indústria militar, el procés i càstig dels líders nazis per un tribunal
internacional establert a Nuremberg i es va xar la línia de frontera entre Alemanya i
Polònia.

A Potsdam també es van evidenciar les diferents concepcions econòmiques i polítiques que
separaven les grans potències. Mentre que els Estats Units representaven l'economia
capitalista i la democràcia parlamentària, l'URSS defensava el comunisme i un sistema
polític de partit únic. D'aquesta manera, Europa es va anar dividint en dues zones
d'in uència: l'est, que havia estat alliberat del domini nazi per l'exèrcit soviètic, i l'oest, que
ho havia estat per l'exèrcit americà. Així, el món de la postguerra va quedar marcat per la
divisió en blocs antagònics i per la rivalitat entre les noves potències emergents (l'URSS i els
Estats Units).
fl

fi

fi
fi