Amanida 1

EL CONTE
CONDICIONS D'ÚS
Aquest material pertany a @llapisipinzell i
@unamochiladeideas.
Descarregant aquest material:
POTS:
utilitzar el recurs per a ús personal o per als teus alumnes.
promocionar el recurs mencionant a @llapisipinzell i a
@unamochiladeideas.
NO POTS:
copiar o modificar aquest material per vendre'l.
promocionar aquest material com si fos teu.
Les fonts utilitzades són de @myclassroomcorner
gràcies per valorar la nostra feina!
@llapisipinzell @unamochiladeideas
GUIA D'ÚS i dimensions treballades
d.EXPRESSIÓ ESCRITA
minillibret Aquest material és una plantilla perquè l'alumnat pugui crear

els seus mini-llibres.
pluja d'idees: Aquest material és un esquema que ajudarà a l'alumnat a

ordenar les seves idees abans de plasmar en un full en
blanc les històries que tinguin al cap.
Amanida de contes: L'amanida de contes ajudarà als més petits a despertar la

seva imaginació i creativitat. Podran inventar històries
barrejant els diferents contes que tots i totes coneixem.
Com seria la història de la capuxeta amb els 7 nans?
Aquest recurs es pot utilitzar juntament amb el recurs: pluja
d'idees i mini-llbret.
conte cooperatiu: El conte coopertiu és una dinàmica grupal que consisteix en

crear un conte a partir de la història començada per un
company/a. Al final de la dinàmica hauran creat diferents
històries entre tots/es. Aquest recurs es pot utilitzar
juntament amb el recurs: pluja d'idees i mini-llbret.
d. COMUNIcACIÓ ORAL i d.literària
QUI TINC AL CAP? Aquest és el típic joc del post it al cap. L'alumnat haurà de
formular bones preguntes per descobrir quin personatge hi té
al cap.
Aquest recurs dóna l'oportunitat de fer volar la seva
IMPSOHOW
imaginació i teatralitzar escenes inventades. També es pot
utilitzar per crear històries d'expressió escrita.
d. COMPRENSIÓ LECTORA i d. literària
Aquest recurs són comprensions lectores de contes populars

QUATRESABATERS
amb l'ajuda del factor motivador del joc dels quatre sabaters.
EL CONTE COOPERATIU
CONDICIONS D'ÚS
@unamochiladeideas.
POTS:
@unamochiladeideas.
NO POTS:
promocionaraquest material com si fos teu.
CONTE COOPERATIU
passa'l a un
company/a
escriu el
escriu el nus
plantejament d'un
del conte que t'ha
conte
donat el teu
company/a
dibuixa la
il·lustració passa'l a un
i pos-li un títol company/a
escriu el final
finalment, del conte que t'ha
passa'l a un donat el teu
company/a company/a
UTILITZA LA PLANTILLA DEL LLIBRET PER

ESCRIURE AQUEST CONTE COOPERATIU
NO POSIS LÍMITS A LA TEVA IMAGINACIÓ!

4 3 2 1
5 6
EL CONTE: EXPRESSIÓ ORAL
IMPROSHOW
CONDICIONS D'ÚS
@unamochiladeideas.
POTS:
@unamochiladeideas.
NO POTS:
improshow
EN GRUPS, improviSeu UNA HISTÒRIA DE MANERA ORAL PER

EXPLICAR A LA RESTA DE LA CLASSE AMB L'AJUDA DELS DAUS.
LLANCEU ELS DAUS 4 VEGADES:
PER TRIAR PER TRIAR EL PER TRIAR PER TRIAR UN

EL PERSONATGE EL LLOC ELEMENT
PROTAGONISTA SECUNDARI ESPECIAL
ELS DOS NOMBRES QUE ET SURTIN ALS DAUS ELS HAURÀS DE

MULTIPLICAR I BUSCAR ENTRE QUINS NOMBRES ES TROBA EL RESULTAT.
exemple
3 X 2 0-10
=6
X 0-10
X 11-20
X 21-30
X 31-40
X 41-50
X 51-60
X 61-70
X 71-80
X 81-90
X 0-10
X 11-20
X 21-30
X 31-40
X 41-50
X 51-60
X 61-70
X 71-80
X 81-90
X 91-100
DAU IMPRIMIBLE PER REALITZAR L'ACTIVITAT
1
4 2 3
5
SI ET SURT L'ESTRELLA POTS TRIAR EL NOMBRE QUE VULGUIS

DAU IMPRIMIBLE PER REALITZAR L'ACTIVITAT
6
9 7 8
1
2
pluja d'idees
protagonista personatges LLOC

secundaris
PROBLEMA SOLUCIÓ TEMPS
marca la frase d'inici i de tancament
inicis conte finals de conte

Hi havia una vegada
Conte contat, conte acabat.
Fa molt de temps
I van viure feliços molts i molts anys.
Diuen els llibres que
Catacric-catacrac conte acabat.
Una nit fosca...
I tot això és tan veritat que potser mai
no ha passat.
ara, Ordena les idees, DEIXA VOLAR LA teva IMAGINACIÓ i escriu el teu conte
QUI TINC AL CAP?
CONDICIONS D'ÚS
@unamochiladeideas.
POTS:
@unamochiladeideas.
NO POTS:
QUI TINC AL CAP?
1.Crea una banda pel cap amb cartolina.
2.En grup o en parelles, cadascú ha de posar-se un personatge al cap sense mirar.
3.Formulant preguntes amb respostes de "sí" o "no", has d'encertar quin personatge tens al cap..
4. Pots dibuixar personatges nous o escriure els noms a la carta en blanc.
QUI TINC AL CAP
QUI TINC AL CAP
EL CONTE:
COMPRENSIÓ LECTORA
CONDICIONS D'ÚS
@unamochiladeideas.
POTS:
@unamochiladeideas.
NO POTS:
el vestit nou de l'emperador
El vestit nou de l'emperador és un conte de Hans Christian
Andersen publicat el 1837 adaptat a diversos formats pel seu èxit,
incloent una òpera satírica, una pel·lícula de dibuixos animats i
cançons. El títol ha esdevingut una expressió comuna.
Hi havia una vegada, un emperador la major afecció del qual eren els vestits. Tenia
moltíssims, i passava hores i hores provant-se'ls i mirant-se al mirall.
Un dia es van presentar davant de l'emperador un parell de murris que afirmaven ser
grans sastres. Van dir que podien confeccionar per a ell un vestit meravellós.
- I a més de ser el vestit més bell que pugueu imaginar, les seves propietats màgiques
us seran molt útils - va dir un dels dos murris.
- Sens dubte - va afegir l'altre -, doncs el vestit que us oferim només podrà ser vist
per les persones intel·ligents.
Els murris van demanar una gran quantitat d'or, joies i seda, es van instal·lar en els
telers i van fingir estar teixint, encara que no feien més que repetir gestos i moure
les màquines amb les mans buides, com si treballessin amb fils invisibles.
Finalment, van anunciar que havien acabat. Es van presentar amb les mans buides
davant de l'emperador. Naturalment, aquest no va veure res, però per por a passar
per ignorant va dir que era meravellós. Quina seria la sorpresa dels cortesans en
veure aparèixer al seu monarca en roba interior; però com havia corregut la veu que
només les persones intel·ligents podien veure aquell vestit, ningú es va atrevir a dir
que no veia res.
Fins que una nena molt petita va cridar: - L'emperador va despullat!

Llavors la gent del poble, que des d'un principi no s'havien atrevit a dir res, van
començar a riure-se'n per sota el nas.
PE
Q RQ
R L UE U
VA A N ÈN
M ON R A T? O O
CO CI DO STI VE VE V
C ST IA A
A RA VE IT D
RE PE EL ? CA IR
EM E P
L' UR
VE
NO VA VEURE RES, PERÒ LI FEIA POR QUE

NO VA DIR RES PERQUÈ LI LA GENT PENSÉS
FEIA POR NO QUE NO ERA
SEMBLAR Q
INTEL·LIGENT U
LL INTEL·LIGENT LI È É
IA UE S
N Q
TE A L' AG EL
L EM R
UÈ A T? PE AD QU
Q CI TI RA AV E M
E ES
E SP V D A ÉS
O
'
D
EL QUE MÉS LI
R? A
ELS VESTITS, ERS
AGRADAVA EREN
MOLT PRESUMIT.
DETECTARIA LA GENT
INTEL·LIGENT.
R? Q
O A U
D I
LA GENT
A EA ES L
R R N P
VA A
M
PE ET VA L
INTEL·LIGENT.
E M I PR AU
L' RO È L ES ?
P U
DOS "SASTRES"
Q EN
L'AJUDARIA ATROBAR
TA
UN VESTIT MÀGIC QUE

R
GENT NO S'ATREVIA.
HO VA DIR UNA NENA. LA NO.
?
Q
BA E U
RO QU PO E
A A B A
V OR R LA LE NA
A D D I VA
RT A GE LI
V
PO PER VA N N
O I T A D U?
D
N 'EM I L EL IR
L U
Q
el vestit nou de l'emperador - PARELLES

PE
Q RQ
R UE U
VA A R
N N ÈN
M O O O O
VE VE V
CO CI AD EL
C ST IA A
IT D
A ER RE ? CA IR
RE EMP EU IT? P
L' L V ST
A VE
Q
U
LL LI È É
IA UE S
N Q
TE A L' AG EL
L EM R
UÈ A T? PE AD QU
Q CI TI RA AV E M
E ES
E SP V D A ÉS
O
'
D R? A
R? Q
O A U
D I
A EA ES L
R R N P
VA A
PE ET VA L
INDIVIDUAL
EM M I PR AU
L' RO È L ES ?
P U
Q EN
TA
R
el vestit nou de l'emperador -

Q
U
? VA UE PO E
BA TA Q A B A
RO OR OR IR LA LE NA
P AD D VA
GE LI
O N V N
N PER VA
I T A D U?
D
EM L EL IR
L' UI
Q
la lletera
La lletera és una faula atribuïda a el grec Isop.
Caminava ben alegre la lletera cap al mercat. Amb pas viu i llarg, lleugera i senzilla,
portava damunt del seu cap una gerra de llet, ben posada damunt el coixinet, i
d'aquesta manera pensava arribar sense cap problema al poble. La lletera era realment
feliç i com més s'apropava al poble més gran era la seva felicitat doncs anava rumiant
i imaginant que en faria de la llet i quins beneficis en podria treure pel futur. Els seus
comptes imaginaris eren els següents:
De seguida que arribi al mercat, trobaré un bon comprador per la meva llet, me la
pagarà molt i molt bé doncs la llet és molt fresca i bona.
Amb aquests diners compraré un gran cistell d'ous frescos.
D'aquests ous en faré tres pollades; tot anirà bé. És senzill, es deia, criar els pollets
al voltant de la casa; per molt llesta que sigui la guineu, em quedaran prou
pollastres a l'estiu per poder-los dur a mercat i vendre'ls a bon preu.
Amb els diners que obtindré de la venda dels pollastres compraré un porcellet
petitet i rosadet. Ja me n'encarregaré d'engreixar-lo. Creixerà i s'engreixarà molt
perquè l'alimentaré amb glans i castanyes.
Serà un porc molt gran amb una panxa que s'arrossegarà per terra.
El duré a mercat i en revendre'l, em donarà molt bons diners.
Amb aquests diners podré comprar una bona vaca amb el seu vedell. Ja me
l'imagino fent saltirons al voltant de la casa i enmig del ramat. En dir això, la lletera
va fer un salt plena de goig.
I de sobte la gerra li va caure, es va trencar i es va vessar tota la llet.
Totes les seves il·lusions van desaparèixer en un no res.

Si no hi havia llet ja no hi hauria res de res.
La lletera va quedar-se mirant amb ulls afligits com la seva fortuna havia anat en orris,
amb la gerra trencada i la llet escampada per terra.
Q
U
È
A H
R
A Q AS
VA E U
ES A
È ÈIX LA T P
U
Q AR DE CO RÈS
P N A
A DA ET? TE M
ES N LL ? B
D BA
la lletera - PARELLES
TOTS ELS SEUS
SOMNIS I LES SEVES
IL·LUSIONS.
Q
UN POLLASTRES.
ER
A UI
N
IM IM N É
UN CISTELL
PR IA B A S
D'OUS
VE L Q EL
M
EL O L A LA
ÉS E V AR DE N U S
È D E EG
U Q U A R ERS ? RE V O
Q P
M IN ET ? OL N
IA
CO S D LL
EL
?
A
ER A
LA GERRA
C
PORTAVA
ET LA Q NI OM
AL CAP
U M
LL VA
UN PORC.
IN AL PRA
LA TA ÉS Q R
A OR EL UE ?
RR P TE VO
GE ON RC L
ER
LA GERRA DE LLET
LI VA CAURE UNA VACA
VE
N
UN R Q CO G
? UÈ M UI
LT FER SSA P
É R EL
SA A PA S A PO
V E R
L Q R
N VA Q UA C?
UA I UE N
Q ÈL VO
U
Q L
Q
U
È
A H
R
A Q AS
VA E U
ES A
È ÈIX LA T P
U
Q AR DE CO RÈS
P N A
A DA ET? TE M
ES N LL ? B
D BA
la lletera - INDIVIDUAL
E Q
U
Q MB A UI
? N
ER A ET IM N É
IM AR LL A S
PR R A
A VE L Q EL
L
EL MP E N U S
D D E EG
ÉS O R V O
È A C ERS E? OL N
U IA
Q LI IN
VO S D
EL
?
A
ER A
Q NI OM
C
ET LA U M
LL VA IN AL PRA
LA TA ÉS Q R
A OR EL UE ?
RR P TE VO
GE ON RC L
ER
VE
N
UN R Q CO G
? UÈ M UI
LT FER SSA P
É R EL
SA A PA S A PO
V E R
L Q R
N VA Q UA C?
UA I UE N
Q ÈL VO
U
Q L
ELS MÚSICS DE BREMEN
Els músics de Bremen (en alemany, Die Bremer Stadtmusikanten) és
un conte tradicional escrit pels Germans Grimm, l'acció del qual
transcorre a la Baixa Saxònia, a la rodalia de la ciutat
alemanya de Bremen.
Els músics de Bremen tracta la història de quatre animals: un gall, un gat, un gos i un ase,
que volien ser sacrificats pels seus amos, perquè començaven a ser vells. Aquests animals
es van trobar fugint cadascun del seu propietari de camí cap a la ciutat de Bremen. Aviat
es van fer amics i van decidir, seguint la proposta de l'ase, crear un grup de música per
poder-se guanyar la vida.
Els quatre animals van continuar caminant tot el que van poder, però no van arribar
aquesta mateixa nit a Bremen. No sabien on passar la nit quan van veure llum en una casa a
l'altre costat de bosc i van decidir acostar-s'hi. Van veure a un grup de lladres i van decidir
que havien de fer alguna cosa per fer-los fora. L'ase es va col·locar al costat de la finestra,
el gos es va pujar damunt de l'ase, el gat sobre de el gos i el gall sobre del cap del gat. Així,
uns a sobre dels altres, van començar a bramar, bordar, miolar i cantar. Els lladres van fugir
creient que es tractava d'algun fantasma. Els músics de Bremen dormien, però i un dels
lladres va voler investigar. A l'arribar la casa estava a les fosques i va acostar un llumí i el
gat li va esgarrapar la cara, va anar cap a la porta i li va mossegar el gos a la cama, l'ase li
va donar una coça i just en aquell moment el gall va començar a cantar.
El lladre va sortir cames ajudeu-me i quan va arribar li va explicar als seus companys:
- "A la casa hi ha una bruixa que m'ha esgarrapat la cara. Després, m'ha agafat la cama amb
unes tenalles i un monstre negre m'ha colpejat amb una porra. Quan escapava, un fantasma
va cridar: -Porteu-me'l aquí!-".
Després d'això, els lladres ni se'ls va acudir tornar a trepitjar aquella casa i els
músics de Bremen encara segueixen allà.
?
SA Q
uè
CA ll p
ha a en
LA
A vi dr sa
e
A la a a s ve
q n
TR
EN ve pr la ue el
ga im c hi s
UI
Q d era as
a a
?
UNS LLADRES FANTASMES.
A
PR QU
REN ?
R O IN
TU SA TA S
A G A
S' AN CO ON NIM
N SC
O E
L'ASE
A UNA CASA
N ITZ A
L
EL GAT
D
EL GOS
TE
I EL GALL
? EN S
EL
V al
? PE OL s a
N R EN n
GE A Q i
FU IN U sa ma
È cr l
T QU EL s
TA S ifi ?
FET VELLS
BREMEN
IU PA A ca
M
PERQUÈ S'HAN
C A
C O r
S
A LA CASA AMB UNA BRUIXA.
ll
? a
RE ES co dre
U
VI N
ELS MÚSICS DE BREMEN - PARELLES

A nf el
m ó
A T, O b n ga
EN EN q
u el t?
ED LM è
U
Q NA
FI
?
SA Q
uè
CA ll p
ha a en
LA
A vi dr sa
e
A la a a s ve
q n
TR
EN ve pr la ue el
ga im c hi s
UI
Q d era as
a a
?
A
PR QU
REN ?
R O IN
TU SA TA S
A G A
S' AN CO ON NIM
N SC
O E N ITZ A
L
D TE
? EN S
EL
PE V
?
N R OL
Q
GE A U EN
È
FU IN EL MA
T QU S T
TA A AR
IU PA M ?
C A O
C S
EL
S
ll
? a
RE ES co dre
U
VI N A nf el
m ó
A T, O b n ga
ELS MÚSICS DE BREMEN - INDIVIDUAL

EN EN q
u el t?
ED LM è
U
Q NA
FI
el soldadet de plom
El soldadet de plom és un conte de fades escrit per l'escriptor i
poeta danès Hans Christian Andersen (1805-1875), famós pels
seus contes per a nens. Va ser publicat per primera vegada el 2
d'octubre de 1838.
Un senyor va comprar uns soldadets de plom per regalar-los al seu fill., un dels soldadets
només tenia una cama. El soldadet va arribar a casa del nen, quan tots van anar a dormir les
joguines van començar a fer gresca. Els únics que no es movien eren el soldadet de plom i la
bonica ballarina de paper. Immòbils, es miraven l'un a l'altre, s'agradaven. De sobte, van tocar
les dotze de la nit. La tapa de la caixa de sorpreses es va obrir i d'ella en va sortir un follet
d'expressió malvada.
A l'endemà, el nen va jugar una estona amb el seu soldadet de plom i després el va posar a la
vora de la finestra, que estava oberta. Potser fou el vent, o potser fou el follet dolent, la cosa
és que el soldadet de plom va caure al carrer.
A fora, uns nens del carrer jugaven sota la pluja. Van ser ells els que van trobar el soldadet de
plom.
- Fem-li un vaixell de paper! - va cridar un dels nens. El nois van fer un vaixell amb un diari
vell, hi van posar el soldadet i el van fer navegar. Aviat es va ficar en una claveguera i per allà
va seguir navegant.
Finalment, el vaixell de paper es va desfer completament i el soldadet de plom es va enfonsar

a l'aigua. Just abans d'arribar al fons, un peix gran se'l va empassar. Casualment aquest peix va
anar a parar a casa del nen, el seu pare va agafar el ganivet i va començar a preparar el peix
per a fer-lo al forn per sopar.
- Aquí hi ha alguna cosa dura - va murmurar. Després, ple de sorpresa, va treure el soldadet
de plom. De sobte, el germà del nen va agafar el soldadet de plom dient: Aquest soldat no
serveix per res. Només té una cama. A més, fa pudor a peix. I seguidament, el va llençar a la
xemeneia. De sobte, una ràfega de vent va portar la ballarina com un ocell de paper fins al
foc, al costat del soldadet de plom. Una flamarada la va consumir en un segon.
L'endemà, la criada va anar a netejar la xemeneia. En mig de les cendres va trobar un tros de
plom en forma de cor. Al costat, negre com el carbó, hi havia el brillantet de la ballarina.
D
e
q
el u
b f è
ça a e
ll ta est
en al t? a a
ll n e r la va
el soldadet de plom - PARELLES

n ne ad in
a
O ld ?
so
LLENÇA AL SOLDADET ESTAVA FETA DE
A LA XEMENEIA PAPER
q
l u
a
a n
ba a
ACABA A LA
XEMENEIA.
t te
CAMA
ca in so en s
UNA
a r ?
a l ld ia ca
n a e m
O ll a d l es
ba fin et
?
la
?
CONVERTIT EN UN
DESCOBREIX QUE
EL SOLDAT S'HA
a
COR DE PLOM
ei n s
en a ua x e o
m D na ld
BALLARINA
j q i
xe ete a re e
q mo de
a
DE LA
d b
la n ia co ui r t
cr des es at ?
t el
a
la uè va
Q
DE LA FINESTRA UN PEIX
?
et el Q
ui so
d l
a u es da
ld ca m d
so n en et
D
'o j ?
a
el
el
a D
j ? 'o
en et so n
m d ld ca
es da
l a u
ui so d
Q et el
?
Q
va la uè
a
t el
es at ? cr des
ui r t la n ia co
q mo de d b
e a xe ete a re
q i
D na ld m j
e o en a ua x
s ei n
a
?
la
?
et ba fin
d l es O ll a
a e m n a l
ld ia ca a r ?
so en s ca in
t te ba a
n a
a l
u
q
so
? O ld
a
in n ne ad
a
r la va ll n e
a en al t?
el soldadet de plom - INDIVIDUAL

ll ta est
a e ça
b f è
u el
q
e
D
el flautista
d'hamelín
El flautista d'Hamelín és un conte popular alemany, recollit,
entre d'altres, pels germans Grimm o en Els llibres de les fades.
La història ha estat àmpliament versionada en la literatura
posterior i en altres gèneres
Fa molt, molt de temps, a la ciutat de Hamelín, va succeir una cosa molt estranya:
varen trobar els carrers envaïts per milers de ratolins. "Donarem cent monedes d'or
a qui ens deslliuri dels ratolins".
Poc després, es va presentar davant seu un flautista ,"La recompensa serà meva.
Aquesta nit no quedarà ni un sol ratolí a Hamelín".
Dit això, va començar a passejar pels carrers i, mentre passejava, tocava amb la
seva flauta i els ratolins el van seguir encantats per la melodia.
Al matí següent reclamà les cent monedes d'or promeses com a recompensa. Però
li van dir : "Ves-te'n de la nostra ciutat! O potser et pensaves que pagaríem tant
d'or per tant poca cosa com per tocar la flauta?".
Furiós per l'avarícia dels hamelinesos, el flautista, igual que féu el dia anterior, va
començar a tocar una dolcíssima melodia una i altra vegada, insistentment. Però
aquesta vegada no eren els ratolins qui el seguien, sinó els nens de la ciutat, els
quals, hipnotitzats per aquell so meravellós, anaven darrera de les passes de
l'estrany músic.
El flautista se'ls endugué lluny, ben lluny, tant lluny que ningú sabia on, i els nens, a
l'igual que els ratolins.
El poble va demanar perdó al flautista i li van pagar la seva merescuda recompensa.

A canvi el flaustista va tornar als nens i nenes amb els seus pares i mares.
CO
EL M
R ER A HI
FE P LS P
A ? RA NO
VA ST -SE
È TI R TO TIT
U LI ZA
Q AU JA N
FL N S? VA
VE
ES VA EMPORTAR AMB LA MELODIA

ELS NENS I NENES DE LA FLAUTA
DE LA CIUTAT
R CO
GA ? M
PA ES E
N D CI S
U DE
NO
LE NE TA I
O
V MO T? A L
LI ES A
L
HAMELÍN
T? A Q
U LI
A VA
TA E L FER
U D E N
CI A DE QU TE N
R A L S P
M RO
100
FO VI S E O
É N ME
HA È ED TR
U
Q ES E?
MONEDES D'OR
D
'O
R
PORTAR ALS RATOLINS SÍ SÍ
? E EL
SA N HI LS
N A
PE L VA VA NE
N
M R
el flautista d'hamelín - PARELLES

CO A , LI TO S?
G L RN
RE PA A
N A
FI R
L
A
A
L
R FI
A N
el flautista d'hamelín - INDIVIDUAL

RN RE PA A
TO S? C G L
O A , LI
N M R
VA NE PE L VA
HI LS N A N
SA
EL E ?
R
'O
D
ES E? Q
U
ED TR HA È
É
N ME
O FO VI S E
M RO R A L
S P CI A DE QU
TE N U D E
N
A VA TA E L FER
U LI T? A
Q
L
A LI ES
T? A L V MO
TA I O
U DE LE NE
CI S N D
PA ES
E
M GA ?
CO R
VE
S? VA FL N
N Q AU JA
LI ZA U T
TO TIT È I R
RA NO VA ST -SE
A ?
LS P FE P
A HI R ER
M EL
CO
jack i la mongetera
màgica
Les mongetes màgiques (jack i la mongetera màgica) és un
conte popular anglès recollit a Els llibres de les fades. Se
n'han fet diverses adaptacions a musicals, obres teatrals i
fins i tot un curt de dibuixos animats protagonitzat per Mickey
Mouse.
El Jack i la seva mare vivien en la pobresa i un dia van trobar-se que només tenien una
vaca per vendre.
Anant al mercat, Jack es va trobar una vella que la hi va intercanviar per un grapat de
mongetes, assegurant-li que eren màgiques. La mare les va llençar per la finestra,
enfadada perquè creia que havien enganyat al seu fill. Però les mongetes van créixer
fins a formar una llarga tija que s'enfilava fins als núvols.
Pujant per la planta, en Jack va arribar a casa d'un gegant. En aquells moments no hi
era i va poder robar-li una bossa de monedes d'or.
Un segon dia va aconseguir una gallina que ponia ous d'or.
Al tercer dia, la dona del gegant va avisar el seu marit i aquest va perseguir el Jack
mentre baixava per la tija. Quan va arribar a terra, va manar a la seva mare que tallés
ràpidament la planta amb una destral, de manera que el gegant es va trencar el coll.
Aleshores, en Jack va viure feliç per sempre amb la seva mare gràcies als tresors que
havia aconseguit.
jack i la mongetera màgica - PARELLES
PE
R
N ER T
M AL QU
VA IM O
N LA
È
LI PR GE R VA
È EL ? T L N
U
Q R IA
ERA A
BA D ?
RO
UNA BOSSA DE MONEDES PERQUÈ UN GEGANT
D'OR PERSEGUIA AL JACK
VA Q
U
SE O È
EREN POBRES
UNA VACA
A ICS É
TE S L
IL R N '
CK REN ES? VE IE ÚN
N N I
JA E E BR D PE C Q
O RE R U
EN AR P ? E
M
ERA MÀGICA
SEGONS UNA VELLA,
UNA MONGETERA QUE
?
TE
N A
CO ST Q CO J
JACK
T NI EL UÈ M A
C
ES U ÉS PR K?
U GO DI E AR
Q A L
'A OT ES Q EN
D
PR OM ENGANYAT UE
C L'HAVIEN VA
PENSANT QUE
A LA CASA D'UN GEGANT LES VA LLENÇAR
M
? Q ON
U G
RA LA È E
VA TE
TE VA S
GE FE LA
N RTA R
O
M PO A MA
M
O
N B RE
LE ?
S
S
B
LE RE? O
M MA N
A M PO
R LA O
FE E N RTA
GE
D TE VA
VA ES
U È T RA LA
Q GE ?
N
O
M
VA C
UE PR OM
Q EN D
L 'A OT ES
E AR Q A
U GO DI
ÉS PR K? ES U
C T NI EL
UÈ M A
Q CO J CO ST
N A
TE
?
? E ER
RE R U EN
D PE C Q
N N I RI
VE IE ÚN CS
N ' O
TE S L
É PO
È BR
U
Q ES
?
RO
? BA D
Q R IA
T ERA A
L N U
È EL ?
GE R VA LI PR
N LA
O È VA IM
M AL QU N ER
T
R
PE
jack i la mongetera màgica - INDIVIDUAL

la gallina dels
ous d'or
La gallina dels ous d'or és una faula atribuïda a el grec Isop. A
Espanya, Félix María Samaniego va escriure una versió; a
França, Jean de la Fontaine va escriure una altra.
Hi havia una vegada un granger que tenia una gallina molt especial. En comptes de posar ous
normals, amb la seva clara i el seu rovell, ponia ous d'or pur.
Cada matí anava el granger a veure si la seva gallina predilecta havia post un ou d'or, i cada
matí el trobava allà. El granger, llavors, tornava a casa i es disposava a sortir per vendre l'ou
d'or. I les nits, se les passava sense dormir comptant la fortuna que poc a poc, li anava donant
la gallina.
En una d'aquelles nits es va preguntar com s'ho devia fer la gallina per pondre ous d'or. I
després de descartar moltes idees, va quedar convençut que la gallina devia tenir dins seu,
potser, una màquina que li permetia fer els ous d'or.
Pensant això, va començar a rumiar que si li extreia la màquina, ell podria fer ous a la seva
conveniència i fer-se encara més ric i milionari i de manera més ràpida! Aquesta idea el va
anar obsessionant. Cada dia era més cobejós i volia més ous, més or. S'hi va anar obsessionant,
fins que, un dia, va anar al galliner disposat a recuperar la màquina que feia ous d'or que tenia
la gallina dins seu.
Sense cap mena de remordiment, cec per la cobdícia, va matar la gallina dels ous d'or. Va
córrer cap a casa imaginant els sumptuosos palaus en els que viuria i la va desplomar. I en
obrir-la, va tenir una gran sorpresa en comprovar que la gallina dels ous d'or no tenia cap
màquina dins, doncs era exactament com qualsevol altra gallina.
Com feia els ous d'or?
Aquest fet és encara un misteri, però el cert és que per culpa de la seva cobdícia es va
quedar sense la gallina dels ous d'or.
a gr co
m
er g a
a n c
la gallina dels ous d'or - PARELLES

r o ? ll ge re
ge t i
n ós a e in r q a
a ci up ls a p ue el
gr bi c o
el co reo u on la
s? i
p a
es
d
EL GRANGER ERA CREIA QUE TENIA UNA
COBICIÓS MÀQUINA AL SEU
INTERIOR
PONIA UN OU AL DIA
NO, VOLIA MÉS OR

ia a EN
n in
po ll TE
s
u ga ? GR NIA
o r A
ts la 'o N PR
GE O
n a d
a di us R U
u ? EL
q a 'o
d d
ca
QUEDAR-SE SENSE LA
UNA GALLINA
GALLINA I SENSE
s Q
r? e UÈ A
o in
KL'OR
L
n ll A F
CO IN
ie a
n sg N A
po te SE L?
n GU
a EIX
u
q
GALLINA
ELL CREIA
NO, NOMÉS ÉS EL QUE VA MATAR LA
s? a a
co
in un a co ns
d l
a ia e m eg
n n qu ho ui
ui te
q a at va r m
à t
m lin ri é
fe s
l ve r o
ga a pe us?
er r
gr co
la gallina dels ous d'or - INDIVIDUAL

a m
er g a
a n c
r o ? ll ge re
ge t i
n ós a e in r q a
a ci up ls a p ue el
gr bi c o
el co reo u on la
s? i
p a
es
d
ia a EN
n in
po ll TE
s
u ga ? GR NIA
o r A
ts la 'o N PR
GE O
n a d
a di us R U
u ? EL
q a 'o
d d
ca
s Q
r? e UÈ A
o in L
n ll A F
CO IN
ie a
n sg N A
po te SE L?
n GU
a EIX
u
q
s? a a
co
in un a co ns
d l
a ia e m eg
n n qu ho ui
ui te
q a at va r m
à t
m lin ri é
fe s
l ve r o
ga a pe us?
er r
PLANTILLA PER GENERAR LES TEVES PRÒPIES
PREGUNTES DE COMPRENSIÓ LECTORA
UNA AMANIDA DE CONTES
CONDICIONS D'ÚS
@unamochiladeideas.
POTS:
@unamochiladeideas.
NO POTS:
ELS TRES
PORQUETS LLOP
ENCIAM: TÍTOL DEL CONTE OLIVES: PERSONATGE SECUNDARI
TRES
PORQUETS
A
LL
PA
TOMÀQUET: PERSONATGES PROTAGONISTES

E
D
TA
SE
CA
A
ST
S
FU
N
O
A
E
D
AL BOSC
E
TA
D
SE
TA
CA
SE
CA
OU: LLOC
PASTANAGA: ELEMENTS ESPECIALS

BLANCANEUS SET NANS PRÍNCEP
ENCIAM: TÍTOL DEL CONTE OLIVES: PERSONATGES SECUNDARIS
REINA
MALVADA
LA
BLANCANEUS
TOMÀQUET: PERSONATGE PROTAGONISTA

A
D
A
N
RI
VE
EN
UNA CASA
A
M
PRECIOSA EN
PO
MIG DEL BOSC

C
GI
À
M
LL
A
IR
M
OU: LLOC
PASTANAGA: ELEMENTS ESPECIALS

LA CAPUTXETA LLOP ÀVIA DE LA

CAPUTXETA
VERMELLA FEROTGE VERMELLA
CAÇADOR
LA CAPUTXETA
VERMELLA
R
JA
EN
M
E
D
L
EL
AL BOSC
ST
CI
OU: LLOC PASTANAGA: ELEMENTS ESPECIALS

EN PATUFET LA MARE D'EN

PATUFET
UN BOU
PATUFET

S
ET
ER
IN
D
À
FR
SA
E
D
A
N
UN CAMP
RI
PE
DE COLS
PA

LA RATETA QUE
ESCOMBRAVA EL SENYOR
UN GALL
L'ESCALETA ÀNEC
UN GAT UN ASE
RATETA

et
er
in
d
A
BR
M
CO
ES
T
CE
A
UNA
LL
ESCALETA


pluja d'idees
protagonista personatges LLOC

secundaris
PROBLEMA SOLUCIÓ TEMPS
marca la frase d'inici i de tancament
inicis conte finals de conte

Hi havia una vegada
Conte contat, conte acabat.
Fa molt de temps
I van viure feliços molts i molts anys.
Diuen els llibres que
Catacric-catacrac conte acabat.
Una nit fosca...
I tot això és tan veritat que potser mai
no ha passat.
ara, Ordena les idees, DEIXA VOLAR LA teva IMAGINACIÓ i escriu el teu conte
pots utilitzar el llibret plegable que tens a continuació
4 3 2 1
5 6

Amanida 1

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Amanida 1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

EL CONTE

Les fonts utilitzades són de @myclassroomcorner

gràcies per valorar la nostra feina!

minillibret Aquest material és una plantilla perquè l'alumnat pugui crear

pluja d'idees: Aquest material és un esquema que ajudarà a l'alumnat a

Amanida de contes: L'amanida de contes ajudarà als més petits a despertar la

conte cooperatiu: El conte coopertiu és una dinàmica grupal que consisteix en

d. COMUNIcACIÓ ORAL i d.literària

Aquest recurs són comprensions lectores de contes populars

Les fonts utilitzades són de @myclassroomcorner

gràcies per valorar la nostra feina!

UTILITZA LA PLANTILLA DEL LLIBRET PER

NO POSIS LÍMITS A LA TEVA IMAGINACIÓ!

Les fonts utilitzades són de @myclassroomcorner

gràcies per valorar la nostra feina!

EN GRUPS, improviSeu UNA HISTÒRIA DE MANERA ORAL PER

PER TRIAR PER TRIAR EL PER TRIAR PER TRIAR UN

ELS DOS NOMBRES QUE ET SURTIN ALS DAUS ELS HAURÀS DE

SI ET SURT L'ESTRELLA POTS TRIAR EL NOMBRE QUE VULGUIS

protagonista personatges LLOC

PROBLEMA SOLUCIÓ TEMPS

marca la frase d'inici i de tancament

inicis conte finals de conte

Les fonts utilitzades són de @myclassroomcorner

gràcies per valorar la nostra feina!

Les fonts utilitzades són de @myclassroomcorner

gràcies per valorar la nostra feina!

Fins que una nena molt petita va cridar: - L'emperador va despullat!

NO VA VEURE RES, PERÒ LI FEIA POR QUE

UN VESTIT MÀGIC QUE

el vestit nou de l'emperador - PARELLES

el vestit nou de l'emperador -

I de sobte la gerra li va caure, es va trencar i es va vessar tota la llet.

Totes les seves il·lusions van desaparèixer en un no res.

UNS LLADRES FANTASMES.

A LA CASA AMB UNA BRUIXA.

ELS MÚSICS DE BREMEN - PARELLES

ELS MÚSICS DE BREMEN - INDIVIDUAL

Finalment, el vaixell de paper es va desfer completament i el soldadet de plom es va enfonsar

el soldadet de plom - PARELLES

el soldadet de plom - INDIVIDUAL

El poble va demanar perdó al flautista i li van pagar la seva merescuda recompensa.

ES VA EMPORTAR AMB LA MELODIA

PORTAR ALS RATOLINS SÍ SÍ

el flautista d'hamelín - PARELLES

el flautista d'hamelín - INDIVIDUAL

Un segon dia va aconseguir una gallina que ponia ous d'or.

jack i la mongetera màgica - INDIVIDUAL

Com feia els ous d'or?

la gallina dels ous d'or - PARELLES

NO, VOLIA MÉS OR

la gallina dels ous d'or - INDIVIDUAL

Les fonts utilitzades són de @myclassroomcorner

gràcies per valorar la nostra feina!

ENCIAM: TÍTOL DEL CONTE OLIVES: PERSONATGE SECUNDARI

TOMÀQUET: PERSONATGES PROTAGONISTES

PASTANAGA: ELEMENTS ESPECIALS

BLANCANEUS SET NANS PRÍNCEP

ENCIAM: TÍTOL DEL CONTE OLIVES: PERSONATGES SECUNDARIS

TOMÀQUET: PERSONATGE PROTAGONISTA

MIG DEL BOSC

PASTANAGA: ELEMENTS ESPECIALS

LA CAPUTXETA LLOP ÀVIA DE LA