12. 1B. 14. 18. Vegeu nota 3. Vilar, P., Catalunya dins 1“Espanya moderna, II volum, Garce- Jona, 1964, pg. 73-74. L“autor déna per feta l’existancia is ficdcia del port. Contra aquesta suposicié, Feliu afirma a Las ventas con moneda..., op.cit., que possiblement el port no és ja en aquest moment altra cosa que un nom. A la pg. 11, note 11, afirma: "Es muy dudoso que Barcelona utilizase en es te momento el puerto de detrés de Montjufo; més bien parece que “porto” era ya un simple topénimo que Aius habrfa hecho bien trenscribiendo en maydscual: posiblemente este antiguo puerto tenfa ya cerreda su salida al mar y se habfa converti— do en el estanque histérico. £1 puerto, o por decirlo mejor, pleya de atraque de Barcelona, deb{a estar en este momento cerca de 1a iglesia de Santa Marfa del Mar o hacia 1a puerta del Este de la ciudad (Regomir), donde se levantaron las pri- meras atarazanes". Banks, Ph., The roman inheritance..., op.cit., pg. 612. "A ree examination of the available sources concerning the Comital Rech will produce quite different conclusions. In fact, it is not cited until 1045 (LAEC I, 3.4, Mas IX, n? 578, pg. 269) (= Marca 1688: col. 1085, CCXXVII) and thereafter references are fairly frequent. Moreover, the first mention of mills in the city end in the area of El Clot along the course of the Rech is of 1048 (ACA.R.B.1.99): before that date all referen- ces to mills in the Barcelona area were to those located on the River Besés (e.g. LAEC IV, 1656, Mas IX n® 44 pg.19 (965): ACA.A. Borrell 25 (996): LAEC IV 1858, Mas IX 534, pg.249 (1041). Nevertheless, in 1031 we find ipso regario que sole- bat discurrere ad Garchinoman civitatem (AGA GAI 95), The use of the imperfect tense suggests a silted channel, visible but disused. This could have been an irrigation channel, like that of 993 cited by Sanpere i Miquel as evidence for the e- xistence of the Comital Rech at that date (Sanpere i Miquel, 1690: 22; Udina, 1951: n® 237}, but the fact that it had led to the city surely indicates a more substantial work of engi- neering". En efecte, le situacié topolégica dels solers fora muralles, que consten en la "Recanacié de terres 1719-1720", Cadastre 71 (IMHB), ens fa advertir 1’existancia d’una derivacié del Rec per sobre del monestir de Sant Pere de les Puelles, i a 2a que anomenen “regaré". Aquestregaré"es pot observer en di 25116, 17, 1B. 282 versos planols generals de Barcelona.(per exemple: Atlas de Bercelona, de Galera,M. ,Roce,F., Terregé,S., COAG, Barcelo- na, 1972 (reed. 1962, aqui es cita la reedicié), planols 29, 46,47,59,etc. Aquesta derivecié irrigava els horts de les ca ses de 1a part superior del carrer és alt de Sant Pere. A Si mances, es disposa de planol i documentacié per 1’any 1750 del "Rec de Sant Pere a Jonqueres amb el repartiment de 1’ei~ gua" (MP iD. VIII-118 GM.leg.3,317),. Carreras Candi, F., Notes sobre els orfgens de la enfitéusi gn _lo_territori de Barcelona, “Revista Jurfdica de Catelufe", Vol.XV, 1909, p.210. Lautor transcriu un contracte de 1094 del Sisbe Bertran (1086-1095); per il.lustrar la introduccié del dret de fadiga fa referéncia a dos molins entre el Rec Comtal i el merdancar, en un punt que té el merdancar a occi- dent. Carreras Candi, F., La ciutat de Sercelona, A. Martin, Berce- Jona, 1916, p.361. No eporta cap prove documental per recol- zar aquesta suposicié. Es de creure que un esforg tan consid, rable com 1*habilitacié del Rec devia emprendre’s amb la in~ tencié d’acomplir el maxim nombre d’objectius. No devia ser el menys important le formacié d’un corrent d’aigua que “nete, gés" i arganitzés 1“area més préxima als Palaus del Bisbe , del Comte i al Mercadal; zona de la ciutat, a més, que estava creixent rapidament. El que queda confirmat per Banks, Ph., Burgus, Suburbium and Vilanova..., p.11. €1 1fmit nord de la vilenova de mar, entre els anys 1085 i 1200, que estudiarem més endavant i que esta~ va situada entorn a 1’actuel carrer Montcada, era justament el Merdancar, que per tant havia estat desviat (vegeu note 20). Per altra banda, Guillerme, A., Les_temps de l’eau: la cité. l'eau _et_les techniques, Champ Vallon, Seyssel-Mecon, 1963, p. 114-117, ens il.lustra sobre l’existéncia d’operacions simi- lars a diverses ciutats del Nord de Franga. Segons aquest au- tor, els termes similars e Merdencar, com "Merderon", "Merdan, gon", "Merdron", apareixen des de 1208 a Troyes,i es défon a= bans de la primera meitat del segle XIV. Veiem com a darcelo- na tant la creacié d’una clavaguera com el nom que se li adju dica és molt més primerenca. A part d’aquest desfasament en~ tre les dates, l“organitzecié, recorregut i funcid d’aquestes clavagueres tenen grens similituds. Segons Guillerme, p.114:19, al. 22. 23, 283 “Ges égouts sont presque exclusivement réservés l‘usage des Palais épiscopaux et comtaux, des couvents d’ordres mendiants, des boucheries. Les premiers longent en effet ces canaux & Or leans et Soissons (palais comtaux), Troyes, Amiens, Seauvais et Evreux (palais épiscopaux) et avec les puits et citernes qu’ils possédent, is bénéficient d’un systéme d’assainisse- ment presque continu; les seconds les bordent a Reims (Augus— tins), Sens (Dominicains), Rouen, Auxerre, Provins (Francis= cains), Les ordres mendiants édifient aussi des aqueducs pour desservir leur batiments et, sur ce point, ils sont au milieu du XIII siacle des précurseurs. Un systéme perfectionné d’a- Pprovisicnnement et d’6vacuation des eaux est mis en place qui les pose en héritiers urbains des monastéres clunisiens: Je choix des cours d’eau-n’est pas indifférent dans leur im- plantation. En somme, les “Merdereaux* desservent surtout les privilégiés du pouvoir et leur pratégés: les ordres mendiants et certains hépitaux". Pel que fa als convents i hospitals, @ Sarcelona trobem, en e1 curs del Rec, Sant Pere de les Puelles, Sant Joan, i més endavant el convent de Jonqueres 4 les Magdalenes. E1 cas de Santa Caterina mereix una mencié especial. Segons Carreras Candi, La ciutat de Barcelona, op.cit., 9.392; quasi un segle abans de que rajessin les primeres fonts a la ciutat, els fra res predicadors de Santa Caterina aconseguiren, el 1263, una concessié reial (A.12.f.25.ACA) per canalitzar aigua cap el convent. La situacié d’aquest fa pensar en una nova derivacié del "regaré" entre Sant Pere i Jonqueres; i, de fet, un dels carrers que 1i és adjacent era anomenat carrer de la Clavague ra (vegeu planols toponimia, Apéndix 1). En efecte, vegeu nota anterior i compareu les dates que déna André Guillerme (1206) amb les que ens resulten a Sercelona (1080). Banks, Ph., Surgus, Suburbium and Vilenova.....Aquest és el tema central de la comunicacié. + PB. Banks, Ph., Surgus, Suburbium and Vilenova. Benks, Ph., Sungus, Suburbium and Vilanova..., 9.11. Com ha estet ja comentat en nota 18. Carreras Cendi, F., Notes sobre los orfgens de la enfiteusi...,2a. 25. 26. 27. 28. 29. 28a op.cit. Per a Carreras Candi és aqui on s“epliquen per prime- re vegada els establiments de tipus emfitdutic; el que fa en cara més interessant 1’estudi d’aquesta vilenova. INHB, Llibre vert I, 217. Reproduft per Capmany, Antoni de., Memorias histérices sobre la marina, el comercio y artes de Ja antigua ciudad de Barcelona, ed. Teide, Barcelona, 1961-63, Vol.2, p.19. Aquest document, traduft del lletf per un intér- pret jurat, es troba entre la “Documentacié personal i papers Particulars" de Salvador Sanpere i Miquel al IMHS (carpete 4). Traduccié repredufda a Senpere i Miquel, S., Topogrefia anti- gua_de Barcelona, Aodalia de Corbers, prueba LVIII, p.cC. Se sap poca cosa sobre l’orgenitzecié dels oficis durent aquest perfode vital. Es interessant en aquest sentit: Banks, Ph., The origins of the "Gremi de Sabaters" de Sercelona, op.cit., Font ius, J.Ma., Jeume I i le municipalitat de Gercelona, U- niversitat de Barcelona, 1977, discurs inaugural, p.39. Vance, J., Land assignement in the precapitalist, capitalist and postcapitalist city, Economic Geography dg. 47 8.101-120, Worcester, Mass., 1971, p.104, "The twelfth century saw the beginnings of the Ghetto system and the isolation of Jews from their enviroment. Jews ceased to live in the cristien sectors of towns and settled in a specifically jewish quarter...", Ci ta literal de Herr, F., The medieval world, New York, The Ame rican Library, 1962, p.310. Iglésies Fort, J., El fogaje de 1365-1370. Contribucién al co~ nocimiento de la poblacién de Catalufia en le segunda mitad del siglo XIV, "Memorias de le Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona", II Epoca XXXIV, n? 684, 1961-64, p.249. IMHB, Consell de Cent, fogatges: 1363 (cota XIX, n® 33-34), 1378 (cota XIX, n@2-3), 1389 (cota XIX, n®@ 5), 1399 (cota XIX, n96), aproximadament 1400 (1399 7) (cota XIX, 9 24), IMHB, Consell de Cent, fogatges, 1449 (cota XIX, n? 7). L’eva luacié dels focs a la ciutet l’any 1464 ve ser realitzada per J. Safont. Consta en el Dietari de le Diputacié del General de Catalunya, ACA, “Coleccidn de documentos inéditos", vol. KLIX, p67. "En aquest mes de juny del any MGCCCLXTIII, Jo,a1. 32, 255 Jacme Ga Font, notari, per mon pler, desijos de saber ab veri tat quants focs ha en la ciutat de Barchinona, serqui perso- nalment tote la dita ciutat escrivi totes les illes, sercent tot rodo quascuna de aquelles e scrivint quantes cases staven en quascuna de les dites illes, sercant primerament lo quar- ter del Pi, apres lo de Fra Menors, apres lo de Sant Pere, @ ultimament aquell de Sent Daniel, e finalment ab tote veritat trobi que en le dita ciutat habitaven set milia cent sexente focs i havia’y trecentes trenta set ylles...". Gelera,M., Roca,F., Terrags, S., Atlas de Barcelona, COAC, Barcelona, 1972 (reed.1982), £1 “Planol Geodésic"™ reproduft a 1“Atles de Barcelona amb el n@ Sl i datet l‘any 1700, és una cdpia que es conserva a 1’Es cola Técnica Superior d’Arquitectura. Aquest és el planol que Salvador Sanpere i Miquel va considerar més exacte. Aquest historiador va treballer sobre una cdpia, d’un original de 1° Arxiu de Simances, avui a le Seccié de Planols de 1INHB, tam bé reproduida al mateix Atles, amb el n? 74, i datada entre 1740-1760 (7). Aquesta és en efecte 1a representacié cartografica més perfec ta de le ciutat, abans de 1’extreordinari aixecament de Garri ga i Roca, i sera matriu de la majoria dels planols que es realitzaran durant el segle XVIII. Sanpere i Miquel 1’atribute a enginyers militars espanyols del segle XVII; Manuel Arranz ens ha indicat que podria ser de 1“enginyer. militer Xafrion. Mentres no s‘addueixin arguments d’un cert pes, semblaria més légic creure que es va aixecar just després del setce de 1714. Un planol excepcional com aquest semble respondre a unes con— dicions excepcionels. L’envergedura del treball que supose ai xecar un planol tan exacte necessitava una organitzacié consi. derable. Abans de le guerra de Successié eren bastants escas- sos els enginyers militars a la Peninsule 4 estaven carents d organitzacié i auténtic enquadrament. La formacié del Cos a” Enginyers Militars durant le guerra, a les ordres de Verboom, va crear unes condicions molt diferents: va augmentar el nom bre i 1’organitzacié de les persones amb capacitat d’aixecar un planol o capeces ds coleborar-hi; i va augmentar tanbé el poder i l’autonomia dels enginyers militars dintre de 1exér- cit. Si considerem que el Cos d’Enginyers Militers va iniciar practicament le seva activitat en el setge i posteriors inter vencions sobre le nostra ciutat, sembla force plausible que, des d’una perspective institucional, es creiés necessari dedi,33. 3a. 3s. 37. 38. 256 car un esforg tan important per aconseguir un plaénol matriu base dels nombrosos planols que s“anirien fent. L’edxecament de Garriga i Roca és 1”altre instrument cartogra fic fonamental per a la reconstruccié del planol de le ciutat pre-industrial. La ingent obra cartografica d’aquest arquites: te no seré mei prou reconeguda. Sén fonamentals, com és ben sabut, els planols @ escala 1/250 anomenats “quarterons", que es conserven a 1°INH8, Malheuradament, una font documental d” aquesta magnitud i importancia queda fore de 1”abast dels in vestigadors, que s“han d’acontentar treballant amb dolentes reproduccians en blenc i negre, quan només amb bones reproduc cions de color es pot extreure tote la informacié que aquests planols recullen. En els fogatges dels segles XIV i XV, la ciutat apareix divi- dida en 4 quarters -Pi, Sent Pere, Mer, Framenors- amb limits que es creuen a le plage del Slat (avui de 1’Angel); el segle XVI, l’eix vertical es desplega fins a la plega de Sent Jaume, i el Raval es presenta a pert. Sanpere i Miquel, S., Topograffa antigue..., op.cit., i Barce- Jona_en el 1492, conferéncia en 1’Ateneu, 1892. Planol basat en el fogatge de 1516, encara que no se citin les fonts empra des (veure figs. 15-16-17). En el Museu d’Histéria de la Ciutat, s‘exposa un planol per a 1“Exposicié del 1929", molt semblant al de Sanpere, basat ‘també en el fogatge de 1516 4 que presenta els mateixos errors. A L’Apandix 2.1. es fa un resum de la toponimia dels carrers de Barcelona, extreta basicament dels fogatges i del Cadastre. En ambdés casos, el cAlcul del percentatge respecte al quarter es fa amb xifres del mateix fogatge; per relacionar anb el to tal de la ciutat, s“adopte el total de focs que consten en el fogatge ordenat per les Corts de Cervera de 1359-60 (6.568 focs) (vegeu Iglasies Fort,J., El fogatge de 1365-70..., op. cit., p.307. Vegeu Carreras Candi, F., La ciutat de Barcelona, op.cit., . 369, nota 1.006; i Mutcé,J., Algunes millores urbenistiques a Barcelona durant el regnat d“Alfons el Benigne (1327-1336), dins Actes del I Congrés d’Histéria del Pla de Sarcelona, La Magrana, Barcelona, 1984,39. Carreras Candi, F., La ciutat de Barcelona, op.cit., 9.377. 40. Cabestany, J.F., Privilegi fundacional dels Obrers de Sarcelo~ na, 1301, “Anuario de Estudios Medievales", CSIC, Barcelona, i964, 41. Adroer, A.M#., Un palau reial frustrat, comunicacié presentada al II Congrés d‘Histéria Urbana del Pla de Sarcelona, Sarcelo- na, desembre de 1985. Tembé Carreras Candi, F., La ciutat de Sarcelona, op.cit. 42, Basicament el fogatge de 1963 (IMH8. Consell de Cent XIX, n@ 33-34); en @1 que hi consten estimacions fiscals; i el de 1989 (INHB. Consell de Gent XIX, n? 5), en el que hi consten les ar mes per foc, signe, com veurem de la riquesa de cada famflia. 43, €1 fogatge de 1989 ha estat transcrit i publicat: Marsa, F., Qnomastica Sarcelonina del segle XIV, Universitat de Sarcelo- na, 1977. 44, En aquest sentit, és interessant d’assenyalar una observacié oral que ens va fer Teresa Vinyoles destacant la quasi absolu- ta abséneia de documents notarials fent referéncia al barri de Sant Pere. 45, Més endavant, es fara una andlisi de la riquesa per quarters a partir de dues fonts diverses. S’arribara a la conclusié que el quarter de Sant Pere té una riquesa mitjana alta respecte al conjunt de la ciutat, perd que no concentra grans fortunes. 46, IMHS. Clavaria XI, 2,3,4,5,6, Comparant les dedes de la Clave- ria amb les del fogatge de 1963 es pot considerar que el Ravel no quedava inclés en el fogatge. 47. “Coleccién de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Areg6n. Procesos de las antiguas Cortes. 6,7". 48. £1 fogatge de 1389 ens déna els focs de cada quarter: Pi, 2.012; Sant Pere, 1.020; Mar; 2.042; Framenors, 1621; per al calcul dels percentatges el 1363, s“han pres aquestes mateixes xifres, i s‘han ponderat amb altres fogatges els focs del Re- val, per descomptar-los -Raval del Pi, 642; Raval de Framenors, 236. 257258 49, Aquest fogatge correspon a un impost directe aparentment bastant 51, 53. 588. "just", sobretot si tenim en compte que els majors estaven obli. gets a avangar le quantitat d’un any sencer, mentre que els me- fors pageven cada tres mesos; perd aquest impost és extreordi- Peri, motivat per la guerra contra Castella: els impostos ordi- naris sén indirectes. Per eviter distorsions en el resultat sobre el planol, 1a impo- sicié mitjena per illa es calcula excloent els focs texats en més de 25 sous/mes; aquests se situen en el planol, le qual co- sa déna una idea de localitzecié de les fortunes. Del fogatge de 1516 se’n conserven dues cdpies: una al IMH8 (Consell de Cent XIX, n® 15). L“altra a 1°ACA.A.P. Fagatges. Aquest és el primer fogatge que permet una reconstruccié siste- matica de tota la ciutat. Un fogatge lleugeranent anterior, el que en el quadre 1 s“assenyalava per “aprox. 1.500", no esté datat (IMH8. Consell de Cent. Fogatges XIX.90, sense data), i un altra esta bastant deteriorat (ACA. AP. Fogatges A. 1403 de l’any 1497). En efecte, els blenquers eren segregats en funcié de les molés~ ties que creaven les seves activitats. Per exemple, en una car- ta enviada per Alfons III amb motiu del Saqueig de la ciutat sarda de Sasser, queden clarament explicits aquests criteris de segregacié (Miret 1 Sans: Saqueig de Sésser_en 1329, “Soletin de la Real Academia de les Suenas Letras. Afio VIII. n@ 31, 1907-1908", p.442): "... que les adobaries del cuyram sien as- signades als blenquers et aluders o pergaminers a casa segans s@ condicid siels assignat carrer a part a habitar prop les di tes adobaries. Item sia assignat carrer convinent a lurs habi- tacions et obradors a tenir IMHB. Consell de Cent. Fogatges XIX, n@ 2,3, any 1378. Del Treppo, M., Els mercaders catalans i l“expansié de la Coro- na Catalano Aragonesa, Curial, Barcelona, 1976, p.540. En efecte, segons Carrére, C., Sarcelona,un centre econdmic en @poca_de_crisi (1360-1482), vol.I, p.297. "A partir de 1438 els dirigents barcelonins intentaran de llengar de nou la pro- duccié per mitJens totalment nous a la capital catalana: al sector amenacat del téxtil, cerquen o bé de ressucitar antigues branques de le produccié, o bé de crear-ne ex-nihilo, amb 1a doble finalitat de reabsorbir 1a desocupacié 4 de posar fi a la perillosa hemorragia monetaéria (...) causada pel desequi- libri de la balance comercial". Participaran en aquesta vo- luntat tant els governs de 1a Biga com els de le Busca. "La Ciutat es transforma en empresari, atorgant subvencions i préstecs, procurent-se la primera mataéria quan cap corrent comercial preexistent no la posa a disposicié dels menestrals, reclutent a l’estrenger especialistes de técniques desconegu des, 4 fent-se, si s’escau, el primer client dels nous pro- ductes, per tal d’assegurar als treballadors els mercats no- cessaris sense els quels aquest esforg seria debades". 86. Arxiu de le parréquia de Sant Just: fogatge parroquiel de 1° any 1390, 87. IMH8. Consell de Cent, Fogatges XIX, n? 8,9,10, any 1465, 57 bis. La casa Gralla, a la Porteferrissa, és 1 producte de les modificacions realitzades a principis del segle XVI al casal medieval, je prou important abans d“aquestes dates. Part de les modificacions i millores, donant-li un aire renai xentista, van ser encarregades l’any 1508.a Antoni Carbonell, mestre fuster, i a Mateo Capdevila, mestre de cases, sota la direccié “artistica" de 1“Ardiaca Oespla. Vegeu: Josep MS Ma. durell Marimén: Los contratos de obras _en_los pratocolos_no~ tarieles y su aportacién a le historia de le arquitectura,s. XIV—XVI, “Estudios histéricos y documentos de los archivos de protocolos", Col.legi noterial de Garcelona, 1948 (docu- ment del notari Juan Vilana), Madurell diu ignorar de quine casa es tracta en el protocol, perd és ben evident que és la casa Gralla: en aquell moment figura com a propietari Guerau Oespla. 58. Parets, M., Memorial hist6rica espatiol, vol.I, p.49,59,85. 59. Vegeu notes 104 4 105, 60. Carreras Candi, F., La _ciutat de Barcelons, op.cit., p.392— 398. Les nou fonts instal.lades durant els segles XIV i XV sén pébliques i localitzades a punts concorreguts, a part de les concessions d’aigua a la Catedral i a la Llotja. A par- tir del s. XVI, de les 22 concessions que registra Cerreras Candi, 18 estan destinades a edificis privats, majoritéria~ ment convents.260 61. Carreras Cendi, F., La ciutet de Barcelona, op.cit., p.343. 62. Carreras Candi, F., Le ciutat de Sercelona, op.cit., p.348. “La muralla de la Mer s*acaba per los anys 1454, S’alcava de munt les roques dites los Cédols, ahont hi havia regular fons, tant, que un furiés temporal se la emporta en 1484, ha vent-se de reconstruir des de Sent Francesc a la plage del Vi. Altre colp de mar 1a destruf en 23 Febrer 1495, 63. Carreras Candi, F., La ciutat de Barcelona, p.585. 64, Guidoni, E., Historia del _Urbanismo. £1 siglo XVI, IEAL, Me~ drid, 1985, p.a21. 65, IMHB. "Oocumentacié personal i papers particulars de Salve- dor Sanpere i Miquel", Carpeta S. Hi ha la transcripcié de documents de 1’ACA, Registre n® 3899, folis 14,15,17. 66, Eiximenig fa mencié explicita, en el seu elogi a Valéncie, de la bellesa de les vistes i del “gran mar i gran terra” que lenvolta. Eiximeni¢, F., Regiment de la cose publica, Ed. Barcino, Barcelona, 1927, 67. IMHB, "Oocumentacié personal i papers particulars de Salve- dor Sanpere i Miquel", Carpeta 18. Referancia a una col.lec- cid de documents transcrtts al A.G.8. pel Coronel 0. José Aperici i Garcia. Estado, legajo 307. “Marqués de Aguiler en 8 nov. 1551 dice que se estén derrumbando les casas desde la Playa del vino a San Francisco y que la muralla esteré pera Abril préximo..." 68. Carreras Candi, F., La ciutat de Barcelona, op.cit., p.590. 69. Alemany, J., El port de Barcelona, Ed. Aveng, Barcelona, 1984, P. 78-79. 7. ACA. Reg. 4012, fol, 13,69,99 (citat a “Documentacié personal i papers particulars de Salvador Sanpere i Miquel", carpeta 8), "Prevencién sobre la fortificacién de Bercelona y cons= trucoién de un fondeadero (mendratxe) en el punto que la Prin cesa D? Juana Gobernadora del Reyno por su padre el Empere- dor Carlos V en 6 de Agosto y 6 de Noviembre de 1554 y en 26 de Enero de 1555 hizo al Marqués de Tarifa, Virrey de Catelu Aa.an. 7. 73. 75. 6. 261 Carrera Pujel, J., La Sercelona del segle XVIII, Ed. Bosch, Barcelona, 1951, p.243-244, Sobre 17s com a passeig de les muralles podem llegir el IMHB, Gonsell de Gent, Diversorum XV, 7, 1355.169, "Tratado histérico de las antigliedades de Barce— Jona", Bruniquer, 1630, parlent de Barcelona: “Coronada de tres muralles la Gltima (la de mar) terraplanada en lo alt del van cotxos que és un passeig molt deleitable a la vista eixf a la part de la terra i maior a le del mar (...) lo am~ ple de la ciutat és a la part de mar que ser una mille y tot aqueix mur tira dret, que considerada la ciutat tota com un arch ab sa corda y diem que le muralla de mer que es a migdia es la corda del arch, y tot lo mur a la part de terra que es la part de levant y. ponent y tremuntana, que fa circule es lo erch. Aquesta muralla de mar es molt frequentada y de gran concurs eb tot temps de l’eny y de grandiséima recreaci Carreras Candi, F., La ciutat de Barcelona, op.cit., p.618. IWH8, Consell de Cent. Oeliberacions 11.107.1598.fol.211: “per embelliment de la ciutat levar la pescateria de hont es y fer Ja en altre part"; fol.214: “comensar a enderrocar la pescate ria lloc provisional al rastre o al cuerpo de guardia"; fol. 221: “enderrocear 1a muralla des de la torra nova fins al por- tal den Caldes™. Un segle més tard (Deliberacions II.109.1693.fol.48), delibe- racié “sobre la obra y fabrica fehedora en lo aposiento y ofi cina de le aduana de le pnt. ciutat", projecte peral.lel al dels nous Pallols. Tot tendeix a potenciar aquesta area urbana. Ouran 4 Sanpere, A., Sarcelona i 1a seve histéria. La formacié d‘una_ gran ciutat, Curial, Barcelona, 1973, p.390. Carrera Pujel, J., La Sarcelona del _segle XVIII, op.cit., p. 172, "L*Audiéncia (...) amb caracter general argii que de le mateixa manera que els veins podien esser compel.lits a ven- dre llurs cases, si es necessitaven per a construir o amplier une esglésie, havia de practicar-se per a exiampler places i carrers". ACA. Consultes. Reg. n? 132, fol.145. De Seta, C., Napoli, Laterze, Sari, 1981, p.196~7- 76 bis. El govern de le ciutat si bé permet 1a instal.lacié de ous convents, es preocuparé d“evitar que incideixen a les arees més centrals. Aixf, quan el 1636, els consellers o-Oe el. 82. 262 fereixen un emplagament possible als "clergues menors", els Limits que donen s6n: “Entrant per 1o portal nou a la present ciutat debés Sant Agust{ tot a ma esquerra fins @ le plaza de Je Blenqueria y apres prendre rech aball restant tot lo rech @ dreta y portal de San Daniel i de aqui bora muralla fins a dit portal nou tats los carrers que se enclouhen dins esta de signatio a ma esquerra venint sempre de dit portal nou" (IMHB. Acords. 1720, fol.303). Es a dir, assenyelen justament ‘area periférica de la dreta del rec, respectant les zones més va- luoses del quarter del Mar. Les quexes de la parréquia del Pi, que veu la possible dismi- nucié dels perroquians i 1’augment de les esglésies, és a dir, de le"competéncia", s6én abundoses al larg del segle XVII. A es Deliberacions del Consell de Cent de 1671 es troben inter calades queixes en les quals es relecionen els convents i al- tres edificis religiosos construfts “els Gltims cent anys", ixi com les demolicions provocades. Perd també a la resta de ia ciutat tenim algun exemple semblant: e] 1651 (Deliberacions del Consell de Cent, fol.80), 1a comunitat de Santa Maria del Mar, l’església de Sent Miquel i la de la Santissima Trinitat intenten aturer le construccié d’un convent de monjes jesui- tes en "lo Palau del Archebisbe" (davalleda de Sant Miquel, davallada del Call). Com sabem, a le llerga, le queixa resul- tara indtil. De fet, els convents gaudien d’un veritable dret @ l’expropiacié i posaven en practica, entre ells, regles de Joc que facilitaven llur creixement, tel i com ha estat ja co mentat. IH. Consell de Cent, Deliberacions 11.209. 1700, fol.S6. IWHB. Consell de Cent. Deliberacions II.212. 1703, fol. 213,366; 1704, fol.45. ACA. Registro n® 3.899, fol. 14,15,17,156,177. Citats a INHB, "Documentacié personal i papers particulars de Salvador Sanpe re i Miquel", carpeta 5. AGS. Estado, legajo 107, trenscrit a IMHS, "Documentacid...", carpeta 18. La fortalesa proposada hagués tingut molt probablement caracte ristiques similers a les de les construfdes al sud del Mediter rani. Vegeu Guidoni, E., Historia del Urbanismo..., op.cit.a3. ea. 8s. 86. 87, 263 Griera, J., L’ocupacié militar 1 les transformecions de le giutat de Sarcelona 1“onze de setembre de 1714, “Aveng", 7-8, Barcelona, 1984, AGS. Guerra, legajo 1956 citat a IMHS8, “Documentacié. pete 18. + car AGS. Secretaria de Estada, legajo 4151. Carta datada a Barce- Jona el 15 d’octubre de 1660 i transcrita a IVH8, "Oocunenta- ci6...", carpeta 5. Idem nota 85. E1 fogatge de 1516 es troba a 1”INHB, Consell de Cent, Fogat~ ges XIX, 15 (altra cépia a 1’ACA.AP. Fogatges, fogatges de mo ments préxims: IMHS, Fogatges XIX.30, sense data i ACA.AP. Fo. gatges A.1403 de l’any 1497). E1 nombre de focs que resulta en aquest fogatge és de 6.364: hem fet algunes petites modi- fisacions respecte de les xifres donades habitualment, en res tar els "focs" del tipus “convent de...". No tenim le xifra per Barcelona del fagatge de 1553. Iglésies, J., El fogatge de_1853, Barcelona, Fundacié Vives Casajuena, 1979, fa esment del document “quaderno del repartimiento de les collectas de las 5,000 libres para fortificacién de 1a frontera de Catalu- fla en conformidad con el Gitimo fogaje conforme disponen las constituciones" (ACA. Consell d’Aragé 203, any 1644): s‘hi fa servir per Barcelona la poblecié de 6.396 focs que devia ser precisament le que enregistrava el fogatge de 1553. Perd, a més, al Liibre de Deliberacions del Consell de 1’any 1639 (iMHB, vol.148, 01.55), per ras igualment de 1a "fortificea- cié de les fortaleses", s“escriu que "es troba esser fogeia~ da dita ciutat en los ultim fageiament fet de aquella haven- te ja deduhit los deu fochs per sentenar per los pobres con- fesos", en 5,756,5 focs. Donat que aquesta xifra és el 90% del total, la xifre global resulta ser, tembé 6.396 focs (1° any 1640 es torna a parler, per red de 1°Gltima page per les fortificacions del"nombre de fochs del dltim fogejament fet en execucié de la Cort General celebrada en lo any 1553"), Les xifres del cadastre de 1716 han de ser modificades per po der restituir el nivell de la ciutat abans del setge 4 derruc cions de la Ciutadella. Desenvolupem en altre lloc els cal- culs que porten @ aquesta reconstruccié: es tracta, fonamen= talment, de tenir en compte les derruccions provocades en el barri de la Aibera (quantificant-les a partir del Llibre de les Valoracions), les altres derruceions i el desplagamentee. 89. 1. 264 dels primers afectats per la Ciutadella. Aquesta feina permet deduir que si la poblecié en el moment del Cadastre de 1716 @ ra da 7.742 focs, abans del setge estava al voltant dels 8.700 (en aquesta reconstruccié, peré, interessa més el valor dels pesos relatius que le xifra absoluta, per altra banda molt va riable els anys anteriors al 1714; retenim, de tote manera, que quan es confecciona el Cadastre de 1716, 1a poblacié de la ciutat és superior encare a le que tenia el 1640 0 an ini- ciar-se la guerra de Successi6). Les corbes de le parriquia de Sant Just treballedes per Nadal i Giralt es troben a La po- puletion catalane de 1553 8 1717..., Sevpan, 1960; Les grafi- ques de neixenents, dbits 1 matrimonis abarquen el perfode 1850-1715 (reproduidesfig.79). IMHB. Consellers. Guerres 6. A la portada es llegeix “Llibre de la sinquantena". £1 coneixement espacial de 1a ciutat -noms dels carrers i ubicacié correcta, {mits de les parréquies, distribucié dels oficis, situacié de personatges coneguts, etc. facilita le comprensié del document i palia les dificul, tats derivades del mal estat de conservacié, £1 moment queda descrit en el treball de Elliot, J.H., La re~ belién de los catalenes (1598-1640), Madrid, Siglo Xx, 1977, A TINHS, Consell de Cent. Fogatges 16,17,18, tenim part d’un fogatge Ja citat per Carrera i Pujal i també amb data d“egost de 1640, que podria estar relacionat amb la peticié formulada per le Diputacié a les ciutats, en el sentit d’informar sobre el nombre d“homes disponibles per a la guerra. Es un recompte de caps de foc, realitzet per “quartos" 4 carrers, menys Gtil que l’altre de 1640, pel que fa als nostres objectius: efecti vament, per una banda no abasta tota la ciutat (es conserven només 8 quartos, amb un total de 3.285 caps de casa, menys de la meitat del total); i per l’altra, a cada quarto deixen de constar les dones caps de casa i els clergues. En el moment de confeccionar-se el fogatge de 1516, Gltim con servat a Sercelona anterior al de 1640, 4 anterior a Trento, no s*havien iniciat els recomptes parroquials. Després, les parrdquies es van fer "servi", com veurem, per @ la confec~ ci6 del fogatge de 1626, no conservat; en canvi, 1’altre fo- gatge, ja esmentat, de 1640, va seguir el sistema de quartos i carrers. Aquest fogatge va ser presentat per Antoni Pladevall, Un_cens93, ga, 265 general _de Catalunya de 1626, fins ara desconegut, “AUSA" 75, 1973. Es tracta d’un cens fet en relacié a les Corts Generals de 1626 4 del quel només s’ha trobat la part referent a la didcesi de Vic. Pledevall escriu: “els documents que presen- ‘tem indiquen que es va fer per bisbats i, segurament, si “es, tudiés en altres arxius diocesans, es trobarien els censos de les restents didcesis". S“ha de fer noter que només 14 anys separen els fogatges de 1626 4 1640. Encara que alguns noms de carrers i una part dels noms dels individus no es puguin llegir, si 6s possible de contar-los i obtenir xifres de poblacié per parréquies. El recompte déna els segiients resultats: Sta. Maria del Mar: 612; Sant Miquel: 232; Sant Pere: 659; Sant Cugat: 189; Santa Eulalia: 35, amb un total de 7.319 focs. Es possible, a partir del document, fer una aproximacié prou execta als limits, molt complexes, de les parréquies barcelonines. Per altra banda, consten part dels oficis dels caps de foc (sobretot a 1a parréquia de San- ta Maria), le qual cosa permet una aproximacié més a la sécio~ topogrefiea de le ciutat en aquest periode. Els anys amb llibrete de comunié préxims a le data de 1640, i per tant més comparables a les informacions del fogatge, sén els de 1635 1 1642 (Arxiu Diocesd de Barna. Microfilms). A- questa comparacié serveix per confirmar el que, per altra ban da, sembla evident: un fogatge realitzat per parréquies esta, lagicament, basat en les llibretes de comunié pasqual. De les dades de 1a parréquia, el fogatge només extreu el cap de cada foc (2.474 persones de comunié 1’any 1636; 612 focs el 1640), No podem comparer les dades de les altres parrdquies perqué fo es conserven les llibretes de comunié pasqual. La parréquie de Sant Just és 1’tnica que conserva les llibre- tes de comunié pasqual durant aquest perfode i des de 1”any 1613. De les altres parréquies, només per la del Pi tenim a~ questes llibretes, peré del perfode en estudi tan sols les dels anys 1693, 1700, 1704, 1707 1, ja després del setge, 1715 41 1716. Les oscil.lacions del perfode final, en funcié de les diferents fases de la guerra de Successié (i acusant també la pesta de 1707), sén essencialment equivalents en les dues par raquies amb dades, amb un balang positiu per Brees que no van ser ten directament afectades pel setge i la construccié de la Ciutadelle: 1699-1716 supose al Raval un creixement del 29% ia le resta del Pi, més afectada pel bomberdeig, del 7,5%95, 96. 97. 266 (vegeu la comunicacié de Piler Lépez al I Congrés d“Histéria Moderna de Catalunya), mentre que per Sant Just és d“un 29%. Fem arribar la corba de Sant Just fins el 1716, moment del Ca dastre, perd, de fet, la “representativitat” d“aquesta corba, en relacié al global urba, només arriba fins al 1714, abans de 1’assalt 4 derruccions per le Ciutadella. A partir d’aquest moment, entrem en una altra fase de la histéria de le ciutat en 1a qual els pesos de le parrdéquie en 61 total urba deixe- ran de ser constants (és clar que el global de le ciutat bai xa més que la parréquia, després de 1714, degut a les derruc- cions de guerra 4 Ciutedelle). Per altre bande, no podem en— trar aqui en el tema important de la mobilitet @ curt termini durant aquest perfode, un tema que abordem en altre lloc d“e~ questa tesi; una mobilitat que acompanya, a un eltre nivell, les alces 4 beixes generals de la poblecié. L’estudi de le Permanéncia de les families en le parrdquia de Sant Just per- met d’assegurar que la mobilitat és molt alta en perfodes molt curts de temps. El fogatge de 1516 déna els focs per quarters i per illes. La localitzacié de cada foc al planol de la ciutat permet de cal culer els focs de le parréquia el 1516: 532 focs. Per passer @ persones de comunié (tedriques), podem fer servir les xifres de 1640. Focs de la pearrdquia de Sant Just el 1640: 612; focs de le parrdquia e2 1516: 632; persones de comunié el 1640: prox. 2.380; per tant, el nivell de persones de comunié, el 1516, hagués estat de 2,070. Els mateixos resultats s“obtenen amb les dades anteriors al 1714. Con@ixer els focs de la par- réquia de Sant Just en el moment del Cadastre és facil a per- tir de la localitzacié en 61 planol de cada una de les fani= lies. Els focs de le parréquia de Sant Just sén 532,612 i 713 els anys 1516,1640 11714; els focs de la ciutat en aquestes de~ tes sén 6.963,7.319 i 8.695. El pes de la perréquia és, per tant, de 8,36, 8,36% i 8,20%. Aquesta proporcionalitat haura canviat je, per exemple, en el cens de Floridablanca, moment en el qual el pes sera el 10%. IMHS, Deliberacions del Consell de Gent, 1672, vol.181, fol. 201, intercelat. Malgrat els dos zeros de les xifres, la pro- Porcionalitat amb les dades de la corba de Sant Just és molt notable: 8,600/6.300 = 1,36 i 2.750/2.050 = 1,34.98. 99. 100. 202. 267 Podem respondre ara al dubte plentejet per Pierre Vilar, Cate~ lunya _dins 1"Espenye moderna, op.cit., vol.3, p.58: "El punt Ge partide de 1718 és per a Barcelona, més potser que per al conjunt del Principat, enormalment feble. L’endema de la ter— rible caiguda de 1714, 1a poblacié bercelonina ha retrobat el seu ordre de magnitud medieval -entre 30.000 1 35.000 habi- tants- que havia potser ultrepassat (peré és ben veritat?) cap a mitjan-segle anterior". I comenta en nota: “... Zamora, @ l’apandix del seu cens, comet la falta més greu de critica sobre el passat barcelonf, atribuint 94.000 habitants el 1657, és a dir, després de les pestes!". En acabar les derruccions de la Ciutadelle, 1a ciutat tornava aproximadanent als nivells de 1640; en el moment del Cadastre de 1716, faltant per der- ruir le meitat de les cases per la construcci6 de la Ciutade~ lla, encara Barcelona esta clarament per sobre d’aquest ni- vell; La que evidentment és falsa és le xifra de Zamora, men- tre que sf és cert que la ciutat ultrapassés el nivel medie- val, perd no a mitjan de segle, sind als inicis de la centé- ria. Segons la corba que presentem, 1’any 1619 els focs de la ciutat eren aproximadament 9.000 (no sabem si els anteriors la xifra va ser més alta, perd és molt probable), volum supe- rior als 90.000 6 35,000 habitants de que parla Pierre Vilar per a la ciutat medieval. Estudiant els dbits de les parréquies de Sant Just i del Pi (arxiu Dioces8 de Barcelona. Microfilms), és facil d’apreciar que l’any 1651 ve ser per a Barcelona el pitjor pel que fa e la peste, tot 1 que en altres moments també es van patir els efectes de 1’epidamia (es conserva, per ex., a le série d”3- bits del Pi el "Codern de bits de Parrochians de le parré- quia del Pi morts de mal contagids en la morbarie de Natzaret en la Gltima refega de peste y hagués en le present ciutat de Barcelona en los anys 1653 y 1654"), Per altra banda, 1’estu- di dels ébits que van quedar enregistrats @ le parréquie, du= rant els dotze mesos de 1’any 1651 (29,56, 103,192,271,173,41, 45,59,43,54) mostra que 1a pesta es va concentrer en els me- sos de marg a juliol inclosos, amb un maxim per maig 4 juny. Nadel, J., Girelt, E., La population catalane..., op.cit., 1 Moreu-Rey, &., Els immigrants francesos a Sercelona, 1959, No és diffcil de situar en el planol i per les &rees escolli- des, els focs dels francesos del recompte de 1637, ampliament102. 103. 104, 105. treballat per E. Moreu-Rey. El document a 1°ACA, Consell d“A- regé, 552. Segons Noreu-Rey, op.cit., p.19, els francesos suposaven, el 1637, "potser més del deu per cent de le poblacié total de la ciutat". Segons Nadal 4 Giralt, op.cit., p.62, “on peut assu- rer d’une fagon générale que la proportion de francais éta~ blis dans 1a principeuté entre 1570 el 1620 devait osciller entre 10 et 20% de 1a population masculine". Les xifres sén a ra més exactes per Barcelona, en con@ixer le poblacié total el 1640, Vegeu en la figura 52 el pes de le part inferior de la ciutat de llevant, com a area més densa de Sarcelone. Vegeu, per ex., als Sbits de la parréquia de Sant Just, els @ fectes de la pesta sobre els carrers Carabassa, Serra, Cddols, Nou, Oormidor de Sant Francesc, Sén fonamentals, en el cas de la pasta, les possibilitats d’abandonar rapidement la ciutat, a més de les condicions higianico-sanitaéries de determinats grups. Miquel Parets (Memorial Histérico Espafiol, tomo XXIV, ».379) escriu que als"... pobres, alimentados de yerbas y bro cerfa, con facilidad se les pegava el contagio". £1 mateix Pa rets (p.378) "culpa" els habitants del carrer Nou de la prope- gacié de la pesta: “como en 1a calle suele vivir gente no muy virtuosa, siempre hubo quien cargé con ropa de vestir y otras alajes, con los quales se esparcié 2 otros barrios el mal y murieron algunos". En general, la gent que no viu de la seva feina i té residéncia fora de la ciutat, pot fugir rapidament, mentre que la gent lligada al seu treball o pobre triga en merxer o no marxa (sap, a més, que sera rebutjada en arribar @ les poblacions properes, pel perill de contagi). Es ben il. lustratiu, com a resum, veure que als carrers aristocratics ~Ample, davalleda de Viledecols...~ no apareix practicement cap “notable” entre els morts. £1 carrer Nou de Sent Francesc, a diferéncia dele cerrers ve~ Ins, no va poguer recobrar el nivell inicial. Aquest carrer va patir especialment les conseqiiéncies de la peste i aixd es va “aprofitar", possiblement, per “netejar” punts de conflic- tivitat que sempre havien preocupat les autoritats (pensem en la proximitat al centre aristocratic-representatiu de le ple- ga de Framenors). Aixf, en 61 "Llibre de llicéncies per a te~ 268107. 108. 269 nir taverna” (IMH8. Consellers XIX, 19), l’any 1633 es parla de la prohibicié de tenir taverna als carrers Dormidor, Nou, Cadols (a la llista original apareixen barredes les tavernes d’aquests carrers). De fet, ja el 1590 (IMHS. Consell de Cent, Ordinacions IV, 22, fol.8), s’ordena que les tavernes no es “puguen en ninguna manera parar ni tenir en lo carrer den Ca- rabessa, den Serra, carrer Nou, del Vidre, de Sant Pau, den Roca, den dartrellans, dels Capellens, de la Fusine, de le Vi Jenova i altres llochs consemblants y apertats de freqlenta- cié de persones de bona vida". La quel cosa, de pes, resulta una magnifica definicié espacial i ideolégica de le periféria. Un balang “estatic™ que contrasta amb la importancia de les “entrades" i “sortides". La ciutat d’aquest perfode és, com diu Bardet per Rouen, un lloc per morir 4 un lloc per passer. De fet, no és exactament proporcional la distribucié dels pe- sos poblacionals, sin6 que prima, independentment dels efec- tes acumulatius, la ciutat de llevant (pes inicial de la ciu- tat de Lievant: 52,2% el 1516; increment rebut per aquestes a rees entre 1516 i 1714: 68,1%). Nadel i Giralt, en comparar la ciutat de 1516 amb la de 1716, ressalten la decadéncia dels oficis de mar (situats a la ciu- tat de llevant). Perd aquesta afirmacié resulta exagerada per no tenir en compte que, en el moment del Cadastre de 1716, la major part de 1“area “marinera” ja no existeix, 8 causa dels enderrocs per construir le Ciutadella i 1’esplanada. Vegeu més endavant el tema de les botigues. Avancem aqui dues notes. Per una part, una confirmacié més de le “normalitat” amb 1a qual es contempleva 1’ocupacié per vivendes de les bo- tigues, En el Registre d’Ordinacions (Consell de Cent, 1602- 1608, 24 fol.128. IMHS8) es parle de treure, en cas de persecu cié de lledres per la ciutat, llums a les finestres, o a les portes en cas de no existir finestres: aquestes vivendes sen se finestres sén, evidentment, les botigues. Per una altra banda, 1’Edicte de 1716 deixe ben clara le relacié entre boti gues, infravivenda i prostitucié: "su Exc... dize, prohibe y manda a todas, y cualquier mujeres que pueden estar con otro Sirviendo, que de esta hore en adelante, no se atrevan estar por sf solas en casas pequefias, o botigas, sino que se pongan @ servir a otras personas honestas, en pena, que las que ha~ rén lo contraria seran vandidas de @l presente Principado,io. i. 112, 113, 114, 1s. 270 por tiempo de cinco afios" (Consell de Cent, XXV. Dietari 44, ‘IMHB). Sobre la institucid del Cadastre vegeu, per exemple, Nadal Ferreras, J., Una font important per a le histdria econdmica de Catalunya: e] reiel Cadastre (1715-1645), Mercader i Aiba, Je, Felip Vi Catalunya, Sanuy de Alalp, J.M®, La funcidn del Gatastro en_la formacign de capital: Sercelona 1717-1817, Se- gura i Was, A., El Cadastre: la seva histéria (1715-1645), le seva_importaneia com a font documentel (consultables IMHB). Nadal, J., Giralt, €., Sarcelona en 1717-1718, Un modelo de sociedad pre-industrial, separata de‘Homenaje a Don Aamén Ca- rande, Madrid, 1963. No hi ha cap document similar abans d’aquesta data, i no en tornarem a trobar cap altre d“igual en temps posteriors. El tema, per aquest perfode, esta plantejat a Els usos del planol: le riquesa_a le Barcelona del s. XIV, Garcia Espuche, A., Guardia Bassols, M., “Aveng", n® 64, 1983. El trebell de Nedal, J., Giralt, E., Barcelona en 1717-1718..., op.cit., Sociedad de Estudios y Publicaciones, utilitza el Ca dastre per a estudiar la ciutat de Barcelona, pers el plente- Jement 6s diferent: es tractava, fonamentalment, de caracterit zar, en el sentit del t{tol de l’article, la Barcelona de prin cipis del segle XVIII, pel quel no ere necessaria 1’andlisi es. Pacial detallada. Per altra banda, Tarragé, 8., a Sercelona segin el Catastro de 1717-1719, “Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo", n? €0, aborda el Cadastre amb intencions, limita- des, d’explotacié de les variables espacials. Es tracta, per’, d’un treball poo sdlid per a adoptar-lo com a base de partida (és molt facil demostrar que ni les dades aportades, ni els calculs, ni les conclusions sén valides). Informacié continguda al volum 12 série Cadastre al IMHB. £1 13 4 el 14 donen informacions sobre els focs que ocupen les cases, Aquests sin els volums basics pel present treball. £1 n@ 11 conté fragments d’estorrenys dels eltres voluns. Els es, borranys del volum 12 s“inicien el maig del 1716 i els del vo lum 14 el febrer del mateix any, També hi he fragments d’es- borranys en sls volums 312 4 338.16, n?, ne. 271 Vegeu, Galera, W., Roce F., Tarragé, S., Atlas de Barcelona, na 74 4 164, No disposem, per exemple, d“una guia de carrers per le ciutet del 1716 i 1a toponimia no és sezilla: hi ha carrers amb un mateix nom i diversas noms per determinats carrers (Aqui al A pandix 1 es fara un primer resum de la toponimia dels carrers de Barcelona, fonamentada en les prépies recerques). €s un treball senzill perd, evidentment, molt laboriés. A Bar celona cal situar 5.300 cases (a Cervera, ciutat que hem estu diat amb el mateix m&tode, n’hi ha menys de 600 4 a Montblanc, per la quel Josep Mf Porta i Balanya ha treballat les afronta cions, el nombre de cases és encara menor (La vila de Mont- blanc: egricultura, urbanisme i societat segons el Cedastre de_1731, "Pedralbes", n®2, 1982), Les informacions sobre les cases i entre elles les seves a- frontacions, falten pel berri 4 o barri de Senta Maria. La re construceié del planol a aquesta zona ha obligat a un treball més laborids que a la resta de 1a ciutat. S’ha partit de 1’ex periéncia obtinguda comparent, pels barris sense ceréncies, el volum que déna la informacié per focs. S’ha pogut comprover, per exemple, que les cases de cantonada apareixen, sovint, dues vegades en el segon volum, consecuéneia d’una segregacié de la botiga com a espai habitat independent: a un carrer consta la casa propiament dita ia l’altre le botiga, amb el qual tenim punts determinats en aquests encreuaments de car= vers. El mateix succeix a les cases amb botigues segregades que donen a carrers paral.lels. L“existancia de més de 200 u- nitats d’aquests tious ha permés d’abordar amb més seguretat le situacié de 1a resta de les cases. Per una bona part del barri 4, disposem a més del “Llibre de les Valoracions" (transcrit per Salvador Sanpere i Miquel, Los terrencs _de_le Ciudadele, Prueba 3, 1911; 1 copiat també al “Dietari dels Administradors de le Ciutat", 1714-1718. INHB, Consell de Cent, s@rie XxV, n?44), Aquest libre déna una llista de cases ordenades per carrers i dient a quina ma es troben, el quel facilita 1a situacié de les cases en bona part del berri 4.(E1 mateix Llibre pot ser analitzat a "Libro en donde queda sentado e1 valor que han tenido les casas que hen derribado para la Real Ciudadele y Esplanada de ella con dis tincién de calles y duefios de las casas", IMHB, Patrimonial,272 sarie X, nS). Finalment, mitjengant les afrontacions contin gudes en documents notarials, s’ha pogut comprover le situe- cié d’un nombre apreciable de cases. Tot aixd ajuda a aconse- guir un grau de precisié suficient per @ 1’obtencié d’alguns indexs (densitat, riquesa...) i l’anAlisi espacial de les de~ des relecionades amb els focs (oficis, composicié familiar. Guedaran, per’, sense completar els planols en els que es dé- na informacié sobre les cases (ocupacié en planta, alcades Ja que aquesta falta pel berri 4. De fet, és possible a tra- vés de correlacions amb altres variables, aventurar també part d’aquestes dades. 119, £1 Cadestre no descriu, légicament, els edificis singulers (esglésies, convents, edificis piblics...) que simplement van apareixent en ser afrontades les cases de veins. Per a tenir una idea suficientment precisa de les carecteristiques d’a~ quests edificis i, sobretot, disposar d’una aproximacié de les ocupacions en planta, ha estat necesseri d’estudiar cada un d’ells, a partir dels planols i de la bibliografia disponi, bles, 120, En el trebell citat de Nadal i Girelt, es va passar per alt guest punt important (igualment en el de S. Tarragd) i aixd fecta les xifres de poblacié per la Barcelona anterior al ina, 221. No es pot entrar aqui en aquest tema, Més endavent, es dons~ ran les xifres sobre poblecid i cases afectades per 1a cons- truccié de la Ciutadelle i s“analitzaran les repercusions de l’emputacié d’una part considerable de le ciutat. 122, Vegeu nota 115. 123. S*ha estudiat una mostra que compara 50 preus i lloguers: tot i trobar-shi algunes diferancies, la mitjana dels valors pel Cadastre i pels documents noterials és le mateixa. De fet, el realment important és que el Cadastre déna una bona taula de comparecié dels preus per a totes les cases de la ciutat. L* andlisi de les corbes dels diversos barris permet advertir si un d’ells ha estat taxat amb criteris diferents: aquest és el cas del barri 7, les cases del quel es van velorer per desso- ta del que s“acostumava en els altres barris.12a, 128, 126. 127, 128. 129, 273 Les parrdquies de Senta Maria del Pi (des del 1693) i de Sent Just 4 Sant Pastor (des del 1613). Arxiu Diocesa de Barcelona, Microfilms. De fet, també va ser possible descobrir una 111~ breta de comunié de le parréquia de Sant Jaume (sense data, Peré d’un moment préxim al Cadastre de 1716) que era entre els documents de Sant Just. No @ tot arreu succeeix el mateix. Feliu Montfort, G., a Gens de poblacié de 1717. Exemples d’ocultacié a les terres de Qleida, "Pedralbes", n93, 1983, demostra, comparant amb cap- breus, que en el Cadastre de la zona per ell estudiada, fal~ ten families senceres importents. Per la comparacié Cadestre- fonts parroquials, vegeu, Planas Closa, J.M®, Metodologia y demografia histérica: Térrega siglos XVII y XVIII "Pedralbes"ne2. En greu menor, quelcam semblant succeeix amb les divisions de barris: alguns dels limits sén més diffcils de resseguir al discirrer per 1’interior de determinades illes (fig.85). Que- da apuntat aqui el fet suggerent que la part “invadide" de la parriquia del Pi per part de la parréquia de Sant Jaume, en= tre le docaria i la placa de la Trinitat, es correspon en Part amb l’antic call d’en Sanahuja (fig.86). La mostra esta constitufda per les cases de tots els invente- ris dels notaris R. Albia, J. Srossa, F. Susquets, G. Casetes, F. Cervera, F. Cussana, F. Duran, J. Ferran, 8. Forés Castell, J. Llaurador, P. Llosas i J. Madriguera (més els andnims), en tre els anys 1716 i 1700 (298 unitats). Sha estudiat també 1a mostra composta per les cases de tots els lloguers, vendes i Apoques d’obres del notari J. Llaurador, entre els anys 1683 i 1737 (190 unitats). Aquesta segona mostra déna una corba menys regular, degut a les deformacions que introdueix la re- peticié de “clients", perd els resultats basics sén els mated xos que per la primera mostra. En aquesta primera aproximacié, es mostres engloben un total de 428 cases de documents note- rials. La figura 69 mostra, en la seva regularitat, la prépia coherén cia de la mostra i, per tant, del Cadastre. La mostra "crea" una ciutat en la quel pesa menys la perifé- ria i que, per ser més central, conté (ho veurem més endavant) una proporcié alta de cases grens, cares i amb propietaris vi vintehi.iso. 132, 1s2. 133, 134, 274 Es va fer quelcam semblant per la ciutat de Livorno a Confor- to, M.L.-Fratarelli Fischer, L., Il prospetto delle case di Livorno alla mett& del 700. Alla, les comparacions s“establien ‘entre un document del 1746 i un planol del 1824, amb alguns a vantatges respecte del nostre cas: menor distancia entre les dates, inferior nombre de cases (1.123), major reguleritat en el tragat del vieri i parcel.lari, en trectar-se d’una ciutat de nove planta, Si el treball de reconstruccié del planol és més perfecte, el contingut del document és, en canvi, menys complet. Sjoberg, G., The pre-industrial city past and present, Glen— coe, Illinois, 1960, Malgrat els anys pessats des de la seva publicacié, és encara un punt de referancia abligat, com reco neixen autors molt diversos: Langton, J., Residential patterns in pre-industrial cities: some studies from seventeenth-centu- ry Britain, “Transactions Institute of @ritish Geographers", 65, july, 1975; Gurke, P., Some reflections on the Pre-Indus- trial City, "Urban History Yearbook", 1975, Leicester Univer sity Press; Carter, H., An Introduction to Urban Historical Geography, ed. Edward Arnold, London, 1983; Power, W.J., The social topography of Restoration London @ The making of the Metropolis: London 1500-1700, Longman, London-New York, 1986. La tendéncia a la idealitzecié de la ciutat medieval sera com partida per altres eutors que caracteritzen aquesta ciutat a través del concepte de "casa artesane"; exemple molt cler és el de James Vance. Rossi, A., Le arquitectura de la ciudad, 2* edicid , Sarcelo- na, 1976, G.G., 9.75, 76,77, 78. Rossi situa l’andlisi tipolécd ca en el centre de la seva aproximacié. L“estudi de les arees de resid8ncia i de la seva evolucié s‘abordara fonamentalment @ partir de la casa i le parcel.le de propietat: els canvis morfoligics reflecteixen les transformacions socials. Disposem, efectivament, d“una llarga série de treballs ja ben coneguts: Grau, A., Lépez, M., Barcelona entre el _urbanismo barroco y la revolucidn industrial,"Cuadernos de arquitectu- ray urbenismo", 80, Sarcelona, 1971; Lépez, M., Vivienda y segregacién social en Barcelona 1772-1791, "CAU", 19, Sarcelo 3 Lépez, P., Yivienda y sociedad en la Barcelona del135, 136, 137, 138. 139, 275 setecientos, "Estudis histérics i documents dels arxius de Protocols", VIII, Col.legi notarial de Barcelona, 1980 (tesi de llicenciatura 1974); Grau, A., Lépez, M., Espacio y poder en Barcelona 1766-1791, treball inadit dipositat al COAG; Ar Tanz, M., Los _profesionales de 1a construccién, tesi doctoral inddita, Barcelona, 1979, i De le casa artesana a la casa ca~ pitalista: 1“habitatge a la Barcelona del segle XVIII, “III Jornades d“Estudis Histérics Locals, 1983, etc.; als que han vingut a sumar-se els treballs dels arquitectes: Mart{ Aris, C., 4 altres: Degradacién y monumentos el barrio de la Ribera en Barcelona, "20. Construccién de la ciudad", 3, Barcelona, 1978; Sdnchez-Jiménez, P., i altres: La lucha por el centro urbano. Plan pare el Cesc Antic de Sercelona, "CAU", 55, Ser celane, 1979; Nontener, J.M, Analisi del procés de transfor~ macié del_cos_de coneixements arquitecténics a Catalunya 21 perfode 1714-1859, tesi inddite, Barcelona, 1983, i Escale~ Fas, patios, despenses y alcabas. Un anflisis de la evolucidn ela casa ertesena a le casa de vecinos en Barcelona, "Arqui tectures bis", 51, Barcelona, 1965, S*ha de remarcar igual- ment le comunicacié Hereu, P., Montaner, J.Mf, Ranén, T., al “IT Gongrés d’Histéria Urbana del Pla de Barcelona, Sercelona, 1985. El tema Transicié 4 ciutat: les transformacions de l“estructu~ rade l’espei ha estat objecte d’un article realitzet per l’eu tor d’aquesta tesi (en col.laboracié amb Manuel Guardia), que sera publicat en breu per la revista "Manuscrits" de le Univer sitat de Gelleterra. Entesa la transicié com un procés de transformacions en la llarga durada, l’article es planteja com un estat de la qliestié recolzat sobre ampli material bibliogra Fic. Montaner, J.M#, Escaleras, patios, despensas..., op.cit. Arranz, M., De la casa artesena a la casa..., op.cit. ".., la casa artesana, unifemiliar, de planta, un o dos pisos i por xada, que simultaniament acomplia funcions de produccié i re- sid@ncia i que solia pertanyer als seus acupants en raé d’un contracte d“emfiteusi...", Montaner, J.M!, Analisi del procés de transformacié del cos..., op.cit., i article citat. Goubert, P., El antiguo régimen, vol.1, siglo XXI, Buenos Ai-a0. 141, 142, 143. laa, 14s, 146. 147, 148, 149. 160. 276 res, 1971, 9.56, Oe Vries, J., European urbanization 1500-1800, London, Methuen, 1984, Nadal, J., Giralt, E., La population catalane de 1553 4 1717..-, Sevpen, 1960, Gardet, J.P., Rouen eux XVII et XVIII sigcles. Les mutations d‘un espace social, Sedes, Paris, 1983, p.210. Idem nota 142, p.210. Idem note 142, p.211. Es disposa de 1libretes de comunié de les parréquies de Sant Just i de Santa Maria del Pi, @ la primera des de 1613 1 @ le Segona des de 1693 (vegeu nota 194). Bardet, J.P., Rouen aux XVET et XVIII..., op.cit., p.2l1. In- terpreta 1’escas percentatge d’immigrants a Surdeus entre 1737 11791, en un moment de plena expansié, com un resultat d’una millor esperanca de vida, que redueix la necessitat de renova cid. —n general, es parle de propietat (vegeu nota 150). Arranz és més precis (vegeu nota 137). £1 contracte emfitéutic sera, des d’aquesta perspectiva, el propi de la "ciutat feudal". Nadel, J., Giralt, €., Barcelona en 1717-1718..., op.cit. Els autors busquen la relacié entre el nombre de propietaris 1 el nombre de families que consten al Cadastre. Aquest calcul si bé es pot admetre en termes aproxinatius, no és, en ol seu plentejement, rigors. En efecte, hi ha propietaris exteriors @ la ciutat 1 d’altres no sén famflies: confraries, institu- cions municipals, sstatals, parroquiels, conventuals, gre- mials, etc. IWHB, Cadastre 19, 1720. Pagos por casas, censos y censales. Segons Vance (que cita Waley, 0., The Italian City Republics, New York, Mc Grew Hill Book Co., 1969): "Land holding was the formal accompaniement of other economic activities as many be277 seen from the earliest tax records (in the second half of the thirteenth century) wich suggest that normally about two-thirds of the heads of urban household owned hand*. 181. Vegeu nota 149, 1SI.bis. Tal i com ja advertiem a la nota 148, 1a relacié entre pra pietaris i focs no és en rigor acceptable, perd ens serveix a qui com @ aproximacid grollera, amb 1’avantatge de quedar sem pre per sobre de la real. 182. En aquest sentit, és interessant el treball que esta realitzent actualment M. Guardia sobre 1a ciutat de Mataré i en el que s* analitzen justament sls "mecanismes" utilitzats en le construc cid de le ciutat, entre els quals le negaciacié dels censos és una de les peces claus. 153. Vinyoles T., La vide quotidiana a Sarcelona vers 1400, Funde- dé Vives Casajuana, Barcelona, 1985, p.161,162, 183. 154, En general, les dénes soles, sotmeses a unes condicions econ’ migues precaries, i aquest com ham vist 6s sovint l’estat de les vidues, es deuen veure empeses amb fregtiéncia a exercir Ja prostitucié. Llegim en un edicte de 1716: "Su Exe... dize, prohibe y manda a todas y cualquier mujeres que pusdan estar con otro sirviendo, que de esta hora en adelante, no se atre- van estar por sf soles en casas pequefias, o botigas, sino que Se pongan a servir a otras personas honestes, en pena, que las que hardn lo contrerio serén vandidas de el presente Prin cipado, por tiempo de cinco afios" (INH, Consell de Cent, XXV, Oieteri, 44), 185. Des del cas de Matard, estudiat actualment per M. Guardia, fins el de Gracia, estudiat per Angels i Terese Sola, 1’esta~ bliment emfitautic és 1‘instrument essencial que regula la formacié de nous teixits urbans, i que proporciona la possibi, litat de forta acumulacié de capital, gracies a la transforma cid de sé1 réstec en si urba, 156. Arranz, M., De_la_casa artesena a le casa..., op.cit. Monta- ner, J.M#, Escaleras, patios, despensas y alcobas..., op.cit. 156 bis. De fet, alguns serveis (safareig, pou, estenedor...) escomparteixen a vegades amb individus que no viuen @ la casa. Aixd succeeix, per exemple, com a consegliéncia de clausules especials en contractes de lloguer. Aix{, en el contracte en- tre Marti Serrabona, passamaner, i Lluis Fontanils, doctor en ¢rets, pel qual el primer relloga el segon une casa situada @l carrer de les Filateres, es fa constar que Serrabona tin~ dr la fecultad de poder “treure y prendre eigua del pou que hi ha en dites cases y 1o poder rentar 1a roba en lo sefreix ++." (Notari Josep Llaurador. Manual 2, 1684. Arxiu de Proto- cols de Barcelona). 157. També és normal, perd, que la famflia que ocupa le botiga dis posi de 1’ds d““aposientos" dels pisos superiors, sense que aixé suposi cap modificacié a lestructura de 1a casa i que, de la mateixa manera, el qui viu al primer pis pessi a través de le botiga per accedir a 1’escala. Juan Soler, Gentilhome, relloga a Francesch Guasch, escudellers, una botiga al carrer dels Escudellers, perd "sevréserva la faculted de poder en- trar y axir tantes vegades quantas nos aparexera a m{ com a ma familia per la dita botiga dins les dites cases", mentre ue “Guasch podra pujar y devaller en lo aposento demunt dit de les cases tant vos com vostra familia...". També podra*cui, nar en la cuina de beix de dites cases... y traurer la aigua del pou y valervos de les coses comunes de dites cases com son aigua, bessa, safereig y fer bugada quant vos aperexera" (Notari Josep Lleurador. Manual 3, 1685), 157.bis. En una apoca de les obres fetes per Marc Isern, mestre d” obres en une casa del noble Don Josep Glell, al carrer de la Séria, s“hi diu que s‘ha “rebussat y emblancat la entrada cuina menjador rebost y botiga y en dita botiga se ha fet un sostret i la xamaneia y demés coses necessaries per a hebitar en dita botiga" (Notari Josep Llaurador, Manuel 45, 1728). Un paper semblant devia complir el “mediano" de les cases geno veses. Vegeu: Heers, J., Urbanisme et structure sociale & 66 nes au Moyen Age, Studi in honore di Anmintore Fanfeni, 1962. A Barcelona, des dels fogatges del segle XIV i, sobretot, des del fogatge de 1516, és freqiient la mencié de focs vivint en botigues, Aquesta funcié d“infravivenda de les botigues queda explicita en altres fonts documentals i ha estat assenyalada, @l segie XIV, per Teresa Vinyoles a La vida quotidiana..., op. cit., p.6l, Es també i1,lustrative en aquest sentit la lecture 278