376 Cap historiador es replentejera el tema sobre noves ba~ ses fins Sanpere i Miquel. Aquest, que s“hi compromet molt més intensament que Pi i Arimdn, fara la seva aportacié documental ingent, perd deixaré la llavor d’una interpretacié inexacta que s“arrossegara fins avui mateix. Malgrat le quantitat d“aspectes que les recerques de Sanpere i Miquel han aclarit, el motiu que les impulsava en limitaré 1“abast; 4 algunes de les afirmacions conclusives, que sén les que han aconseguit major projeccié, re sulten de fet deformacions greus de la realitat histérica. En efecte, el paragraf que més difusié ha aconseguit ha estat aquell fragment de "El fin de la Nacié Catalana", ja re- produit @ les pagines precedents (131), en el que nega le impor tancia econdmica i mercantil de 1’area enderrocada, nega que fos el barri més ric ds la ciutat ja que, contraériament al que deia Pi i Arimén, no hi vivia 1a "gente de distincién™, ni hi havia els fabulosos jardins que aquell descrivie..., i acaba a- firmant: "destruyen los libros de les valoraciones la leyenda de le riqueza industriel y urbane del barrio" (132). A partir de Sanpere i Miquel, ningG ha tingut 1“interas d’aborder amb nou material i sobretot amb una nova perspective 1 problema, de teal manera que el peragraf de Sanpere i Miquel ha quedat sovint com 1°Gltima paraula sobre el tema. No es discuteix que el Marqués d“Ayerbe hagués exagerat desmesuradament el valor del barri, peré des d’una perspective global, i exposats els fets, no es pot negar la importanciea ur- bana, mercantil i industrial de 1’area enderrocada. Aixd semble especialment evident quan coincideixen tots els contemporanis,377 siguin afectats pels enderrocaments, siguin funcionaris lligats al nou ragim. En el nostre cas, tenim a més el suport de la i- matge de la ciutat que ens restitueixen els fogatges i el cadas tre. Des de Pi i Arimén fins a Sanpere i Miquel (1 per tant fins avui mateix), l’avaluacié de 1’Area enderrocada s*ha fet recolzant-se sobre pocs criteris: els monuments demolits, les cases senyorfvoles afectades 4 el nombre de cases desaparegudes. Efectivement, en general s“ha concedit la maxima importancia a la deseparicié dels edificis religiosos, sigui per motius pieto sos, sigui des dune perspective "monumental". La consideracié dels edificis religiosos com a elements urbens de primer ordre serd compartit pel contemporanis, des de les eutoritats borbéniques fins a Serra Postiu (133). Aquesta sera 1a ténica que seguiran la majoria d’historiadors, Pi i A- rinén i els seus epfgonos, i especialment Gruguera que era pre- vere, concediran la major importancia a aquests enderrocaments concrets. Sofarull arriba a considerar el maxim signe de 1"es- prit venjatiu de Felip V que els enderrocaments es fessin "... sin perdoner tan siguiera los templos y demés establecimientos de piedad" (132), Sanpere i Miquel, per le seva banda, considerara els edi ficis singulars coma Gnica cosa destacable en un barri sense gran valor. Aqueste visié sera represe per Carreras Candi qui, quan exposa els efectes de le Ciutadelle, comente que el monar- ca"... orden derrocer lo berri de la Aibera ab les dues esgld sies i monestirs de Sante Clere i de St. Agust{ i demés edifi-cis de menys importaéncia..." (135). Aquesta curiosa visié de les demolicions, alimenteda per una perspective d“historiador de l’art, queda rubricada quan afirma: “... "nic monument que queda en peu, com a record perdurable del trog de ciutat desepa regut, fdu la torra de Sant Joan. Dintre d’aquesta concepcié “monumentalista" de la ciutat sha deplorat sovint 1a pardua de dues mostres claus del gdtic @ Barcelona: Santa Clara, com a exemple del primer gdtic; Sant Agusti, de Td1tim. Des d“un punt de vista prdxim, s“han jutjat altres pérdues per la seva antiguitat i significat religiés: és el cas de 1’hospitel de Santa Marta i de l’església de Santa Eu alia del Camp. S“han mencionat amb menys &mfasi el convent dels clergues menors, 1a capella de Montserrat i le confreria i cape. lle del Sant Esperit, destils malconeguts i amb atributs d’an= tigor o noblesa més dubtosos (figs.261 i 262). Al marge dels edificis de pietat, s’ha fet esment de les possibles cases senyorfvoles, com la casa i jardi del Cansul d* Holanda, que descriu Serra Postius, 0 les cases del Conde de Ro bres, Ponsich, Montoliu, etc., que mostra el Llibre de les Valo racions. De fet, Sanpere i Miquel només les comenta per dubter del seu auténtic valor (136). S‘obliden sempre aquells grans edificis amb funcions pre cises de caracter menys noble i probablement menys "artistic", tals com la cofradia delsCorders, 0 la casa del "roldé" dels blanquers... (137), i sobretot s“obliden sistemAticament aque- lles infraestructures que hem vist greument afectades, com 1’es corxador, el molf de 1’hort d’en Pujol, les “cficines" delsblanquers, la pescateria, les raveneduries de pesca salada del carrer d“en Caldes, etc. Sense negar el valor urba d’elgunes arquitectures singu- Jers, per altra part evident, si considerem les proporcions dels enderrocs no sembla messa (itil entretenir-se dirimint el valor estétic de cases i monuments com ha estat bastant habitual. Sem bla més important intentar d’establir, amb un grau suficient de precisié, i com a primera etapa, el nombre de cases enderroce- des; no tant per esgrimir una xifra definitive com per tenir un instrument que contribueixi a mesurar 1efecte de les demoli- cions. El problema és que, fins avui, cap estudiés s“ha preocu- pat realment per 1’impacte de la Ciutadelle sobre la ciutat. L” interés s’ha centrat en mostrar les derruccions com @ imposicié brutal, injusta, fins 1 tot venjativa..., 0 en el cas de Sanpe~ re i Miquel 4 del propieteris afectats, en obtenir el preu de les cases. S“han adoptat, aixf, perspectives extremadament limi, tades que obliden la dimensid urbana i que necessiten una revi- sid. Per intentar restituir una imatge més fidel del valor ur, ba del barri, i considerant les limitecions que imposa 1’anali- si documental, s“assejaran aqui noves pautes de valoracié. Pri- mer, @ través de le quantificacié d“aquells aspectes que ho per metin; després, avaluant a partir d“indicis diversas aquelles gilestions que 1”analisi quantitative sigui incapag de reflectir. 3793.5.2. Pautes per @ una aproximacié quantitative a, El nombre de cases Generalment, les aproximacions quantitatives al impacte de le Ciutadella sobre le ciutat s“han limitat al cAlcul del nombre de cases afectedes. El nombre de cases no és un mel indi cador: si pensem a les extraordinaries fluctuacions de la poble- cid, i per tant de 1‘ocupacié de les cases, hem de creure que el recompte dels immobles sera un indicador sempre més interes~ sant. Resulta, peré, bestent indtil limitar-se a les xifres ab solutes; més encara quan aquestes varien segons 1’autor o les fonts que es consulten. Aquestes quantitats, a més, al no estar referides a la globalitat de la ciutat, ni a les dimensions del sistema urbé de principis del segle XVIII, queden en gran mesu= ra orfes de significat. Es precisament per aixd que no es para gaire atencid al bell de xifres que donen els diversos autors: Pi i Arimén exhi~ beix 665 cases en un pardgref, per parler de 1.800 al cap d‘u- nes pagines. Serra Postius, en canvi, en suma 1.200, Pierre Vi- ler parla de 800, Boferull i Capdevile de 1.262, Pau Vila en considera S00, mentre que per Soldevila s“en van enderrocar mol tes més de 900. De fet, perd, si anem a les fonts, observem que tots a- quests autors es basen fonamentalment en el Memorial de le par- réquia de Santa Maria del Mer, en el que la relacié que es déna 380suma 1,202 cases 4 5.702 persones de comunié, i en el Llibre de les Valoracions, que en relaciona 814, No expliquen els diver= sos eutors amb quins criteris modifiquen equestes quantitats; sens dubte, peré, le comparecidé de les dues xifres amb el cadas tre 4 les avaluacions de Verboom aconsellen, efectivament, una revisié Verboom, en une de les seves respostes a la cort, comen— ta que “le cuenta que yo he sacado de les que estavan en pie quando se empezé e@ delinearle (la Ciutadella) no consistfa sino en unas 640 casas que todas han sido reconocidas y registradas; (...) de forma que no hay razdn, en decir que el nimera de las cases que se han demolido G se han de demoler por razén de le Ciudadela, consiste en 1.202 casas" (138). Per la seva banda, al Llibre de les Valoracions 1a suma de 814 unitats no es pot i. dentificar automaticament amb una suma de cases, ja que cada u- nitat rep el tractement de “cases”, en plural. Amb equesta base no resulta estrany que les xifres que- din indeterminades. Per entendre les diferéncies cal veure quins van ser els criteris en el moment de confeccionar cada una de les sumes. Pel que fa a les quantitats que aporta 1a parréquie sha de creure, amb Verboom, “que bien puede ser, que el nimero de 1.202 cases que suponen se han derrivado, G se han de derrivar, pera la Fabrice de le Ciudedela, correspondia a la Gente que di, cen habitava en ellas, antes que hubieren resuelto a defenderse" (139). Les quantitats de 1a parréquia sén extretes, sense cap Gubte, d’alguna llibreta de comunid; i quasi amb tota seguretat, 381382 com pensa Verboom, d’una 1libreta anterior al setge, quan le ciu tat hevia erribat a una de les seves maximes cotes demografi~ ques. De tal manera que en resultava una xifra convincent per emfasitzer la gravetat de les demolicions, €1 oriteri de Verboom era molt diferent i, aixi, només comptava les cases ensorrades en el moment de projectar le Ciu- tadelle. Per la seva banda, el Llibre de les Valoracions compta va cases aixecades i enderrocades, perd deixava exclosa una part de 1’area afectada, que havia estat demolida pels mateixos barcelonins en 1“dltim 1 desesperat intent de defensar les bre- txes que els exércits borbénics havien obert a les muralles. En tenim noticia @ través del propi Verboom pero como en el sitio hicieron ellos mismos saltar gran centidad de cases con Pélvora y derribaron otras @ le mano, para hacer le cortady ra 6 cordén que llamaron el qual se extendia desde detrés de la Puerta Nueva hasta la muralle de la Mer entre el baluerte de 1¢ vante y el de mediodfa, para defenderse dentro de le ciudad” (140). Si, per una banda, tenim criteris diversos a l’hora de comptabilitzar les cases, el mateix terme “casa” es mostra ex- Cessivament ambigu: s*ha vist pel Llibre de les Valoracions i es pot fer extensiu al Memorial de la Parrdquia, a les xifres de Verboom i al mateix cadastre. Pel que fa al nombre de cases esgrimit per le parréquia, per l’experiancia que es té de les llibretes de comunis, sembla cler que, per un perfode com aquest, el recompte de cases no es prou precis; es pot fer passar "fam{lia" per “casa”, la quel co383 sa queda ben palesa amb una comparecié entre cadastre i parré- guia de Sant Just, fete carrer a carrer i casa per casa, I en quant @ le suma de Verboom, s“ha de dir que, sens dubte, té menys interés per qué es tracta d’une xifra totalment "conjuntu ral", En efecte, seguint el mateix criteri que ens feia consi- derar le casa coma un bon indicador, les extraordinaries fluc- tuacions de la poblecié durant tot el perfode precedent i le permenéncia extraordinaria dels pesos demografics per arees (141), semble valid e1 punt de vista del Vicari perpetu i co- muns de la parréquia. Per qué el nombre d’habitants és totel- ment conjuntural: de la mateixa manera que le ciutat, en un mo- ment tan dificil, pot sofrir una forta davallada de poblacid, o un apinyament per motiu de les derruccions, en els moments favo, rables té un gran poder de recuperacié. En aquesta tesitura,: les cases enderrocades per les bombes, esperses per tote la ciy tat, encara que temporalment indtils, mantenen tot el seu valor potencial; en canvi, les derruccions provocades per la Ciutade- lla sén un fet irreversible que supose una alteracié ¢’aquells equilibris espacials que le ciutat mantenia, tot i les luctue- cions demografiques. La xifra de Verboom ens aproxima, per tent, a l’ordre de magnitud de les derruccions provocades durant el setge i asselt, @ 1”area considerada, perd té poc interés de cera a establir els efectes de le Ciutadella. Es en canvi fonamental 1’analisi de les quantitats que ofereixen el Memorial de la parréquia, el Llibre de les Veloracions i el Cadastre, en el que hi constenles tres 1inies definides per Verboom, de cara a 1“establiment de les fases de derruccid, E1 cadastre sera justament el que ens permetra d‘unificer els criteris de recompte, reduint tots els valors a una mateixa base. Amb aquestes dedes i realitzats els cAlculs que figuren @ 1Apéndix 6, s’obtenen els segiients resultats: + cases enderrocades a conseqiiéncia de la “cortadura" @ le parréquia de Santa Maria del Mar . so @ le parréquia de Sante Eulalia . 35 + cases que Figuren en el Llibre de les Valoracions imo en el Cadastre ...seeeseeeeee +. 41g + cases que figuren en el Llibre de les Valoracions i en el Cadastre . + Cases enderrocades segons el Cadastre i que no figu- ren el Llibre de les Valoracions ....... 2 Total de cases afectades dintre muralles . +. 981 + Cases afectades fora muralles (Santa Eulalia) ........... 35 Relacionant aquestes quantitats amb les totals del cadas tre, obtenim que 1”area afectada dintre muralles suposa un 16, 92% del totel de la ciutat. S“observa també que, en el moment de confeccionar el Cadastre, ha estat enderrocat Ja un 8,7% de 1’area dintre muralles, Potser més significativa que la relecié amb el total de la ciutat és 1a comparecié amb el sistema urba del Principat.En efecte, aplicant el coeficient "habitants per casa" del ca- dastre, que és el que hem utilitzat en els calculs, resulta que @1 nombre de cases enderrocades corresponen uns 6.380 habitants potencials; el que “equivel" a la desaparicid d’una ciutat de segon ordre de la Catalunya d’aleshores: és a dir, d’una ciutat del nivell immediatament inferior al de Barcelona, com Girona, Vic, Mataré, Tortosa, Reus, etc. Gal creure, per tant, que 1“impacte de 1a Ciutadella su- pereré el marc estrictament barceloni, que és el que aqui es tractara, per repercutir d’alguna manera també a nivell de sis~ tema urba. Mes encara si considerem que al sector afectat per es demolicions viu una poblacié quasi integrament dedicada a les activitats comercials i de produccid: una part important de lauténtic motor de la ciutat. b, Els desplacaments El caracter supraurba dels efectes de 1a Ciutadelle es manifesta en abordar el tema dels desplagaments que provoca. £1 trasllat de fam{lies dun domicili a 1“altre i d’una ciutat au ra altra no eren una cosa nova. Sabem avui que a les ciutats d” antic régim el fluxe d’entrada i de sortida dels habitants era molt més considerable del que fins fa ben poc s‘havia acceptat. E1 que provoca le Ciutadella, peré, és un augment brutel del nombre de desplagats. Encara que fa dificil de mesurar i d“establir quina és la destinacié dels habitants afectats, tenim almenys la possibi litat de con8ixer, per la primera tanda d’enderrocs, si aquests 385386 van marxar o van quedar-se a la ciutat, i on es van instal.ler els qui es van mantenir dintre muralles. Efectivament, la comparacié del Llibre de les Valoracions amb el Cadastre permet una primera aproximacié als desplagaments dels habitants afectats, Es tracta dels propieteris que han so~ fert la derruccié de llurs cases en la primera fase de les demo licions. Cases que van ser valorades entre el 29 de juliol de 1715 i 21 15 d’agost del mateix any, i els propietaris de les quals es poden buscer en el cadastre de 1716, per comprovar, d* antuvi, si s“han quedat a la ciutat (Apéndix 7). Sdn evidents les limitacions del calcul: es tracta només dels propietaris que, com sabem, constitueixen el sector menys mbil de la poblecid, i només afecta a les primeres derruccions. Per aixé mateix, resulta encera més significatiu que Unicament entorn a un 30% d’aquests propietaris es retrobi dintre les mu- ralles el 1716. Gonsiderant que els habitants instal.lats a les barra~ ques de mar seran una proporcié escassa (142), es pot conside~ rar que, pel cap baix, dun ordre del 50% dels afectats s“haura vist obligat a desplagar-se a d’altres poblacions, en les quals els vincles familiars o les possibilitats professionals els fas sin possible d“instal.lar-s “hi. Procés anunciat ja en el Memo~ rial de la perréquia de Santa Maria i confirmat per Alés (143). Per eltra banda, sobserva, segons els oficis, un compor, tament diferent pel que fa als desplagaments. Els oficis més Nombrosos entre eis analitzats s“aproximen al comportament de387 la mitjana: un 31% dels carnisers, un 34% dels mariners es man- tenen dintre muralles (per a le mitjana un 30%). Els pagesos queden per dessota d’aquesta xifra: només reste un 28%, el que no ha d’estranyar si es considera que s’han perdut també les hortes fora muralles. En canvi, els fusters i els mestres de ca ses, que tenen majors facilitats per quedar-se, ja que s“han de reparer els danys de la ciutat i s“est& construint la Ciutade~ lla, es quedaran en un 50% dintre muralles, com mostra el cadas tre de 1716. Encara més significatiu és veure el barri al qual es di- rigeixen els afectats. Més d’un 90% dels que es queden a la ciy tat va @ parer als berris 4 i 6 (un 65,2% al barri 4 4 un 25,a% al barri 6), @ la zona més prdxima a la Ciutadella; i el que en cara és més destacable, un 3% s“instal.la justament dintre el sector que no trigaré gaire a ser enderrocat (fig.265). En 1a mateixa linia que ens revela la comparacié entre el Llibre de les valoracions i el cadastre, la simple localitza ci6 d’alguns oficis singulars, tal com els ofereix el cadastre, ens porta a conclusions similers. Aquest és el cas dels pesce- dors que, comparada la situacié de 1516 i 1716, presenten pau- tes de localitzacié quasi idéntiques en aquelles illes encara fo afectades, i una dispersié entre els barris 4 i 6 que sem- bla clerement atribufble als efectes dels primers enderrocaments (figs.172 i 173). Els blanquers, al seu torn, encara que no han estat di- rectament afectats per la Ciutadella, han sofert les derruccions del setge i 1’amenaga de demolicié: la comparacié entre 1516 i1716 mostra una davallada molt substancial d’aquest ofici i, de retruc, de tot el sector del cuiro (144). Les necessitats infra estructurals per l’adobat de les pells deu forgar @ gran nombre de blanquers a buscar altres ciutats que els permetin de seguir treballant el seu ofici, o a renuncier a la practica d’aquest (figs.177 4 178). Es remarcable, aixf mateix, en l’anlisi dels desplaca- ments, el veure que un 30% dels que es poden localitzar al ca- destre s‘instal.len @ cases on je hi conviuen més de dues fami- lies; amb e1 cas extrem de tres crans cases al carrer de Nontca da que s“han convertit en 1’allotjament de 24 famflies. Cases grans sovint afectades per les bombes de les quals es treu 1a maxima rendibilitat en un moment en el que és escassa 1a viven- da de baix lloguer. Totes aquestes observacions coincideixen, de fet, amb les noticies que ens proporcionen els contemporanis, des del Me morial de la parréquia, passant pels informes d’Alés, fins al- guns paragrafs del mateix Serra Postius. Aquesta coincidéncia confirma les xifres obtingudes i les afirmacions d’aquells. La quantificacié de les dades documentals ens ofereix, guan es pot aplicer, sempre imatges més precises i més sogures, peré té limits evidents. CaldrA prendre en consideracié, a més, totes aquelles informacions més o menys disperses documental- ment, que permetin de completar una avaluacid integrada dels e- fectes de la Ciutadella. 388389 c. L’evolucié dels preus de la construccid: un problema demogra, fic o un problema econdmic Abans, perd, de-passar a aquesta valoracié que integri els assajos de quantificacid amb una aproximacié més qualitati- va, cal plantejar un dels arguments que amb més forga es poden esgrimir per a demostrer 1“escés impacte de la Ciutadella. Re sultat d’un treball impecable i perfectament quantificat porta la ribrice, a més, de Pierre Vilar. En efecte, Pierre Vilar, en el seu estudi de 1“evolucié dels salaris de la construccié durant el segle XVIII (145), ob- Serva que si entre els anys 1714 4 1715 es nota una punta que reflecteix les necessaries reconstruccions després del setge, a partir de 1716, quan s’haurien d’acusar intensament 1a construc, cié de le Ciutadella i la formacié de noves vivendes amb motiu dels enderrocenents, els salaris tendeixen a baixar. L’episodi de 1a Ciutedella no proveca l’esperable febre constructiva, el que no deixa de sembler sorprenent considerada la seva enverga- dura i els efectes que provoca. Pierre Vilar ho resumeix aixi ++ res no ens permet descobrir, e1 1717 4 el 1718, al moment viu de le demolicié, u- na alga dels lloguers o dels valors de construccié (salaris, ma terials), corresponent o bé a un constrenyiment de la poblecié, © bé @ un esforg de construccié... Es a dir que 1’amputecié ma- terial de Barcelona, al perfode 1715-1718, devia correspondre a una disminucié paral.lela del nombre de barcelonins" (146). Una resposta probablement massa senzilla, considerada la complexi- tat de 1’estructura urbana.Es poden buscar mdltiples causes per explicar 1“observe- ci6 de Pierre Viler. En cap cas, perd, és admisible 1°is d“a~ quest argument per considerer com a poc important 1“impacte de la Ciutadella, Efectivament, 1’evolucié dels preus tal com le ofereix Pierre Vilar és un bon indicador per calibrar els efec- tes immediats de 1a Ciutadella, perd cal contraposar-la a les altres noticies que tenim. n primer lloc, semble necessari recorder que si bé bei- xen els salaris dels mestres d’obres (entre 1715 i 1718 queden redufts al 87,54), baixa encara més 1’fndex general de preus ({caleulat pel propi Pierre Viler: es redueix en els mateixos anys al 75,4%), i encara baixa més agudament el producte basic: el blat (es redueix al 65,5). El que fa ja que en termes de po, der adquisitiu s“enregistri més aviat una puje dels salaris (de L’orere dun 16 0 més). Pel que fa als saleris dels manobres semblen seguir 1’{ndex dels preus, el que tampoc és sorprenent per qué el seu salari es devia aproximar al minim vital, cosa poc eatranya en un moment de greu depressié econdmica i per una ma d’obra que no necessitava cap qualificacié especial. Establert aquest punt de partida, tres factors contribued xen a que ro es marqui més agudament en 1’evolucié dels preus 1° impacte de le construccid de 1a Ciutadella. Primerament, s“ha de pensar en 1’explicacié que avanca Pierre Vilar: la disminu- ei6 de la poblacid sempre atenuara 1a pressié demografica sobre el “pare de vivendes", limitant la necessitat de reedificar les cases, el que explicaria la manca d’una més intensa activitat constructive. 390391 Amb tot, sembla millor evitar les relacions lineals en- tre cases derrufdes i davallada demografica. Es cert que els en derrocs no impliquen immediatament la desepericié de totes les cases disponibles -ss mantenen cases en rufnes i cases intact per llogar- peré sabem que al mateix temps hi ha sectors urbans que es densifiquen. Comprovat a través de l’andlisi dels desplacaments, sem= bla clar que a una gran porcié dels afectats 11 sera més facil abandonar la ciutat i establir-se a poblacions amb les que es mantinguin vinculacions familiars o que ofereixin possibilitats professionals, abans que quedar-se a Sarcelona. La pressid demo grafica sobre la resta de la ciutat no sera el producte de la necessitat de resituar un 17% de le poblacié total, sind probe~ blement i aventurant una eproximacié, de 1’ordre d’un &| com 8 maxim: en tot cas, perd, existira una certa pressié demografica que es traduira basicement en una densificacié de 1*area préxi- ma al sector enderrocat, el que queda confirmat per les proves documentals. Aqui cal considerar 1’altre factor que atenua 1“impacte de la Ciutadella sobre 1evolucié dels preus (no sobre la ciu- tat): el baix moment econdmic que passa Barcelona. “£1 1714 i 1715, la Junta Superior de Gobierno, argan provisional del Prin cipat havia reconegut la pardlisi dels intercanvis i de le pro- duccié...", i fins ben entrats els anys 20 no es comencaran a notar els simptomes d’una reactivacis. La situacié econdmica extremadament dificil i els efec- tes dels allotjaments i del cadastre, que gravitaven sobre lescases, faran que les alternatives a les derruccions tampoc com portin un gran moviment en la construccié. Ni les barraques de mar, ni la densificacié del sector préxim a:1‘Esplanada impli- quen una intensa 4 immediate activitat constructiva. En una pri mera etapa, les families es limitaran a encabir-se en una mated xa casa, i a mesure que les possibilitats econdmiques ho perme- tin procediren a la seva habilitacié, amb obres diverses que es van realitzant en el temps (147), La construccié de 1a Ciutadella sf que imposa una molt important ectivitat constructiva, perd cal suposar que a conse- qiiéncia de le histéria recentment anterior, el gremi de le cons truccié devia estar sobredimensionat en relacié a la poblecié total de la ciutat, Es pot recordar la quantitat de derruccions sofertes pels bombardejos de 1705-1706, 1’extraordinari creixe- ment demografic que senregistra durant la guerre i la légica necessitat d’assegurar les fortificacions de la ciutat. £1 cert és que, quan en agost de 1719 es considerin acabades les obres de la Ciutadella, es sol.licita inmediatament la promocié d’o~ bres pdbliques per absorbir una ma d’obre i un sector de le construceié que quedara ben aviat sense feina (148). En aquest mateix sentit, la comprovade mobilitat de 1“& Poca, molt superior a le generalment admesa, deu fer suficient- ment flexible el mercat de treball com per que no es marquin tan brutalment les conjuntures estrictament locals. Coneixem els Bandas obligant als integrants d’oficis de les diverses po- blacions catalenes a participar en l’edificacié de la fortalesa; acabada equella, és probable també una certa dispersié dels tre a92balladors de 1a construccié buscant possibilitats de feina. Finalment, convé insistir en que un atenuadissim impacte sobre 1evolucié dels preus no significa necessariament una ab- séncia d“impacte sobre la ciutat; i aixd és aixf fins i tot su- posant el cas extrem que apunta Pierre Viler, és a dir, 1”equi- valéneia entre derruccions provocades per la formacié de la Ciu tadella i disminucié demografica de 1a ciutat: hem de tenir pre sents una vegada més les habituals fluctuacions demografiques d” una ciutat d’antic régim. El nombre d’habitants és una funcié extremadament varie- ble que depén de 1a conjuntura; a les grans davallades poden se guir raépides recuperecions, i durant la resta del segle aques- tes recuperacions aniran consolidant un creixement que porterd la ciutat a cotes demografiques mei vistes en el passat. €s per aixd que els efectes de le Ciutadella se veuen atenuats quan la poblacié est& en el punt baix inicial, perd s“acusaran en ceanvi fortament en el moment que @1 creixement de le poblacié es vagi consolident. 3.5.3, Aproximacié a una avaluacié qualitativa @, 1 valor funcional del sector demolit A partir d’algunes apreciacions quantificades, s’han po- gut analitzar aspectes essencials per mesurar els efectes de la Ciutadella; han quédat, perd, fora del nostre angle de visi as pectes no menys essencials, que hem vist reflectir-se amb forca 393394 en la simple relacié dels fets histérics. Per abordar—los, cal dr primer preguntar-se qué s“entén per barri de la Aibera. Efectivement, és dificil saber de quina area de la ciu- tat es parla quan s“esmenta el “berri de la Ribera": es trecta d’un gran barri amb centre en el Born i Santa Marie del Mer i de limits imprecisos, de 1’area estricta de les illes de la Ai- bera o de tota 1“area demolida?. De fet, quan es parla dels en~ derrocs és fregiient identificer barri de le Ribera i area demo- lida. En general, l’ambigietat i la falta de precisid en 1ds de le denominacié de “barri de la Ribera" ha creat fregilentment confusions que es poden eviter, en el nostre camp d’estudi, ob- viant simplement les definicions i estudiant directament les ca racteristiques del sector demolit. L’andlisi de l‘estructura urbana mostra que 1’area en- derrocada no constitueix ni una unitat sociolaégica, ni una uni~ tat funcional en ella mateixa. Cal evitar, doncs, les avalue- cions en bloc i estudiar, en canvi, les subzones de 1’area en- derrocada, posant-les en relacié amb el conjunt de la ciutat. Es veu aixf que, d’un costat, la zona demolida no és un “barri* homogeni (que es pugui considerar simplificadament "ric 0 po- bre"), sin6 una realitat complexa. De 1’altre, aquesta area no és un fragment urba, un “percentatge” de ciutat, sind una zona amb funcions ben determinades i de molt pes en el conjunt urba. Del que es dedueix que cal estudiar 1’area enderrocada en le se va heterogeneitat i referir—la sempre a la ciutat globalment considerada. La primera aproximacié 1a déna 1a visié de la distribu-395 cié de densitats 4 riquesa, que permet una inicial valoracié dels pesos de 1“area demolida (figs.266 i 267). En linies gene- reals, s“aprecia en equesta zona una part densa, petita, perd molt valorada en el conjunt urba (Sorn, carrer del Pla d’en Llull, Sonaire, stc.), i una altra extensa, molt densa i de baix nivell econémic (a la dreta del Rec i a la Ribera), que destaca per la seve importancia demografica dins el conjunt de la ciutat. Le superposicié, per tant, de densitat i riquesa per fila ja una primera idea del sector enderrocat. Densitat i valor de les cases sén el resultat d’una es- tructura urbana consolidada a través del temps, je coneguda ora cies als fogatges i al Cadastre, El nervi d’aquesta estructura urbana esta format per les relacions funcionals que es traduei~ xen en una organitzacié espacial de les activitats i dels signi Ficats urbans, i que comporten un greu considerable de segrega- cid social (149). L’andlisi de les funcions urbanes palesa fins @ quin- punt és enganyés el mesurar els efectes de la Ciutade~ lla considerant exclusivament le dimensié i el preu de les ca~ ses, Ja hem vist el pes extraordinari de 1’rea enquedrada en tre le placa de 1’Angel, la Série, el Rec, la Ribera, el Portal de Mar i entorn als Encants. Es, indiscutiblement, lauténtic motor de la ciutat: la seva part més dinamica i activa, que con centre produccié i comerg, puntals d“una aglomeracié com Barce= ona, La formacié de 1“Esplanade imposara una amputacié trauma- tica d’aquest sector vital de le ciutat. En efecte, algunes infraestructures claus de la ciutat396 el Rec, el port, les arees tradicionals de mercat- fixen en a~ questa zona elements importants: és el cas dels molins, de les adoberies, de l’escorxador, de la pescateria i reveneduries de pesca salada, dels hostals i tavernes, etc. Llur derruccié afes ta a rombrosos oficis concentrats entorn a aquests elements (blenquers, corders de viola, carnissers, percadors, mariners, calafats, traginers de mar, revenedors, hostalers...) i fa desa peréixer aix{ sub-arees amb funcions urbanes ben determinades (les zones d*hostals i tavernes els voltants del carrer Gensana, Sornet 4 facana de le Ribera, part de 1’area comercial del sorn, tota le del Sornet, carrer d’en Caldes i esquerra de les illes de la Ribera, la zona industrial del Aec, etc. Cel només observar la reaccié de la ciutat a les demoli- cions, per constater le rigidesa de 1’estructura urbana consoli, dade al llarg de le histéria de la ciutat. Aquesta histéria ha produft, com a conseqiéncia fonamentalment del valor funcional i urb& de 1*area que tractem, una immensa inversié en "capital urba", en una zone relativament petita. £1 projecte del barri de Sant Pau, amb les esperances que hi depositen les autoritats i el seu posterior frac&s, és un episodi el suficientment il. lustratiu, que mostra al mateix temps une certa incapacitat d* entendre la légica de 1a ciutat per part dels enginyers mili- tars o la incapacitat de compaginar dues légiques diverses. La resposta espontania de le ciutat no fa altra cosa que emprer recursos ja experimentats en el passat: 1“aixecament d’y na area marginal de barraques @ le platja del moll i la densifi cacié de 1’area urbana préxima el sector damolit. Recursos que397 mantenen, tant com és possible, el pes tradicional del nucli dens i actiu de le ciutat, fins al punt de “preferir" el despla gement a altres aglomeracions, abans que domiciliar-se a barris allunyats del centre efectiu de la mateixa Barcelona. Els valors econdmics, demografics 4 funcionals dele punts afectats queden ben reflectits al Memorial de le parréquia de Santa Maria del Mer: "... eren y son los més poblados de le ciu dad por estar situados en el paraje del comercio y vecino al mar haciendolos apreciables a la conveniencia de tener muchos mesones y los principales almacenes de pesca salada, aceite y 9 tres que sera grave dificulted el componerlos en otro paraje de la ciudad". Oe fet, Verboom i Alés retificaron implicitament i explicita le versié de le perréquie. Alds és potser qui ho con- firma més cleramen’ no hay duda que el barrio de les huertas de San Pablo es el mas extraviado del comercio y concurso de la Giuded, porque aquel principalmente depende de les Puertas del Mar, Pleza mayor nombrada Gorne, y circunferencia del Real Pala cio en la que se hallan todos los Almacenes de género, y los grandes Edificios de la Real Aduana, Lonja del Mer, Pescaderia, Plaza publica de Granos, y otras oficinas que han sido muy cos- tosas" (150). Aquests testimonis, especialment el d’Alds que és funcig nari fidel del nou régim, fan encara més incomprensible el para, graf ja transcrit (151) de Sanpere i Miguel en el que nega el velor “industrial” i “urb&® del barri. b. La funcis simbdlica Independentment, peré, dels valors econémics, demografics,398 comercials o industrials, no es pot oblider que le ciutat és u- na estructura carregada de significats, i amb elements urbans, relacions i continguts que afecten decididement el pla simbélic. Si aixd és plenament reconegut en les andlisis de le ciutat ec- tual, és encera molt més acusat en les ciutats pre-industriels, en les que coincideixen una molt superior estabilitat dels ve lors i una molt superior invariabilitat del paisetge urba. En @ questes ciutats, els significats dels seus “monuments”, elements i espais urbans s6n fruit d“una decantacié histérica de segles. Sén méltiples els testimonis que pelesen 1a preséncia del passat (remot de diversos segles) en le vida quotidiana, Es palpa facilment una “consciéncia histérica" en le qual hi és ab sent qualsevol vel.leitat critica, peré que és une ben clera forga actuant (152). Els edificis de la Ciutat, els edificis de Pietat, les muralles..., sén auténtics elements de referéncia, signes perma nents d’una histéria de la ciutat que conviu activament amb el present. La memrie histdrica no es concentre, perd, Gnicament en les grens arquitectures: els espais urbens, els llocs, poden adquirir una significacid igualment intensa. L“exemple cler el déna el Gorn, ja citat diverses vegades en aquest text per re- marcar els seus valors simbélics. L“andlisi d’aquest espai urba pot servir per camprendre 1“enorme inversié simbdlica que s‘ope ra amb la construccié de la Ciutadella i 1”inmens impacte psico légic que aquesta inversié devia causar als habitants de le civ tat. En efecte, el Born és el nucli tradicional de 1’area més399 activa, perd al mateix temps compleix una funcié simbdlica cen tral a escala urbana. El Sorn és la plaga de “tote” le ciutat: mereat per una banda, escenari de celebracions del caire més di vers per l’altra, Alds 1’equipara a una “plaza mayor". No resulta sorprenent que quan 1’Arxiduc decidf aixecear un obelisc @ major gléria de 1a verge de la Concepcid, per le seva victéria, escollis aquest emplacament. La seva derruccidé per ordre de les autoritats filipistes, immediatament després d* entrar a la ciutat, tot i tractar-se d’un monument religiés, ens déna le mesura de la importancia atorgada als continguts simbd- lics dels elements i espais notables. El Sorn sofrira, peré, una transformacié molt més profun da que la simple supressié de l“cbelisc, ja que quedaré directa, mente afectat per les derruccicns. A més, 1’eliminacié d‘un am pli sector de 1a ciutat el deixara en una situacié clarement pe. riférica (figs.268 i 269). El Born, obert a 1’Esplaneda, es veu ra directement amenagat per la Ciutadella que, a més d’instru- ment eficag de repressid, sera també portadore de continguts simbilics, recolzats en un ingiiestionable caracter "monumental". Els enginyers militars n“eren prou conscients ino es 1i mitaven a l“estricta resolucié dels problemes técnics, sind que mantenien un rigordés control sobre un llenguatge formal molt de purat. Un llenguatge que anticipava el gust per 1“exhibicid de la “funcionalitat" i “racionalitat", i que al mateix temps em prava, en la porta principal i en altres punts singulers de la construccié, els recursos heretats de les arquitectures del clessicisme (fig.27).L’eficdcia estética dels enginyers militars es palésa en el mateix éxit de la Ciutadella de Sarcelona, que sera amplia- ment admirada. Fins al punt que en comparteixen 1“admiracié fi- gures ten oposades com Felip V 4 Francesc Castellvi, destacat eustriacista. Com a mostra de l“admiracié del monerca, es guer- da, en el Museu dels Uffici de Floréncia, una taula de mosaic (un present fet per Felip V al Gran Ouc de Toscana), obra del Livornés Paolini fete el 1732, en la qual hi figura com a motiu decoratiu le traga de la Ciutadella (fig.271). Per la seva banda, un austriacista com Francesc Castell- vi en fa, a les seves “Narracions Histéricas", un elogi ben ex— Pressiu: “No le falta circunstancia a su total perfeccién. En el centro tiene una capaz y hermosa plaza donde pueden manejar— se cuatro mil hombres sin confusidn. Lo magnifico en los aspec- tos de los edificios y la interior armonia, no puede excederies el més primoroso arte..." (153). Encera Garriga i Roca, en la seva meméria proposant la derruccié de la Ciutadella, reconeixeré les seves qualitats es- tAtiques: "No de antigua y mezquina arquitecture, antes sélide y de singular mérito en su linea..." (fig.272) (154). Els seus valors estétics i les seves massisses dimensions 1a convertiran en el contundent simbol del poder de 1’Estat, que oscil.la sempre entre la seduccié i 1’amenaca. Els centres vius de la ciutat -el Born, 61 Pla de Palau, els Encants, el port, ro podran evitar ni la visid ni la mirada d’aquest monument des mesurat. Sobre la funcié simbdlica del Born, com a espai unifi- cador de le ciutat, s“haura imposat la de le Ciutadella, simbol,fins al moment del seu enderroc, de la repressié politica i mi- liter, 3.8.4. Interrupeié d“una tendéncia i inici d’una seqiiéncia urba, na, No és suficient, perd, estudiar els efectes de le cons- truccié de la Ciutadella en relacid a la poblecié afectada, les construccions enderrocades i les funcions urbanes elterades: convé situar l’andlisi dintre de l‘evolucié de la ciutat. Efec~ tivement, sabem que des de 1’Edat MitJjena, le tendéncia de la ciutat ha estat la de reforger el pes demografic i funcional de 1’area el voltant de Santa Maria del Mer. La construccié de la Ciutadelle i 1a formacié de le seva esplanada suposen un fré a equesta tendéncia evident de le ciutat i, per tant, s’han de va lorer, en aquest sentit, els efectes a llarg termini. Des que es construf le muralla de la marina, va queder conformada, com varem veure, una area de reserva urbana que o- feria cleres possibilitats en la linia d’aquesta potenciacid Progressiva de la “Aiber L’enderrocement de la murella medic val, des de Santa Clara a la Torre Nova, el desplacament de la pescateria al davant del carrer d’en Caldes i, sobretot, el pro. deote de finals del segle XVII, de construir uns nous Pallols, al costat de la pescateria i en substitucié de 1“antic edifici transformat en Palau del Virrei, mostren clarament la realitat i futur que presentava equeste area de reserva urbana. Efectivament, importants per dimensié, funcions i signi- 401ficacid, els nous Pallols, a situar al davant de la Ribera, des del cerrer de les Senlligades al d’en Wicd, havien de formar, amb la seve placa del blat i amb 1a pescateria ja desplacada, un nou centre urba connectat al Pla de Palau, al qual relleve~ va d’algunes funcions importants, deixant-1i les més “represen- tatives". Aquest nou pol (només es va comengar el paviment de la placa del blat) es canfigureva com a articuledor d’une poss, ble expansid urbana cap a Llevent o cap a la platja. Després de 2a construccié de le Ciutadella, quedara frustrada equesta ten- dancia histérica mantinguda fins 1’entrada de les tropes de Fe- lip v. Inicialment, el baix moment econdmic i demografic, com ja s“ha vist, pot fer creure en un escds impacte de la Ciutade- lla. Per la magnitud d’aquest queda latent i es manifestara di. feridament sobre 1’estructura urbana. L“augment de la poblecié i l‘increment de l“ectivitat, variables que continuaran gravi~ tant sobre els mateixos pols urbans, faran que le ciutat trobi @ falter agudament 1“area perduda, i que insisteixi fins a de- tes ben llunyenes en la necessitat de recuperar-la. La Ciutadella és el primer i més contundent element dun conjunt de canvis de 1"espai urba que acabaran provocant una au, téntica mutacié de la Barcelona d’heréncia medieval. Ourant e- questa etapa de transformacions en la que participen agents di- versos, la Ciutadelle no deixara de projectar le seva ombra so- bre le ciutat. Els canvis i projectes insinuats en el moment de la seva construccié marceran pautes essencials del futur desenvolupa- 402ment de la ciutat. Tant en el procés de densificacid que s“agu- ditzara fins a extrems insospitats al llerg del segle, com els projectes d’urbenitzacié que seguiran, en substancia, les 1{- nies tragades per Verboom: la Serceloneta substituira al projec tat barri de le Platje; i le urbanitzacié de le Rambla 4 part baixa del Raval, durant 1’Gltim terg del segle, comencera a e- conseguir aquell desplagament del centre de gravetat de la ciu~ tat que havia intentat Verboom en projectar el barri de les hor tes de Sant Pau.404 NOTES CAPITOL 3 1. Arranz, M.; Grau R.; Lépez, M., El parc de la Ciutedelle, una vi- sid_histérica, Ajuntament de Barcelona i 1’Aveng, Barcelona, 1984, 2. Pid Arimén, A., Barcelona antigua y moderna, T. Gorchs, Sarcelo na, 1854, 2 vols. 3. Miracle, J., 08 la Ciutadella el Parc, Editora Nacional, Madrid, 1ge4, 4, O’aquest memorial adregat al rei, en el que s’exposaven els per- dudicis que causarien els enderrocaments per la formacid de 1’Es planada, s“en devia conservar una cépia, avui desapareguda, a Santa Maria del Mar. En sabem el contingut per qué es reprodueix Antegrament en un informe que es conservava a 1’Arxiu de le Capi tania General, i que reprodueix Sanpere i Miquel (Los_terrenos ge le Ciudadele, veure nota 13). 5. Serra Postius, P., Lo perqué de Barcelona, inclés en la "Memoria llegida a la A.A. de les Bones Lletres 13-1-1925", per D. Ramin Parés, Ed. A.A, Bones Lletres, Barcelona, 1929, 6, Salaguer, V., Historia de Catalufia, Sarcelona, 1863. 7. Balaguer, V., Les calles de Barcelona, Sarcelona, 1865, 8. Reprodufts en part per Sanpere i Miquel a Los terrenos de le Ci dadela, veure nota 13. 9. Sruguera, M., Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelo- na_y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluta en 1713 y 1714, Barcelona, 1872, 2 vols. 10. Boferull i Grocd, A. de, Pasado, presente y porvenir de Barcelo- na, Barcelona, 1877. 11, Sanpere i Miquel, S., Jopografie antigua de Sarcelona. Rodalia ge Cortera, 3 vols., Henrich, Sarcelona, 1890-1892. 12. Sanpere i Miquel, S., Fin de 1a Nacién Catalana, Barcelona, 1905.13. 14, 1s. 16, 17 1B. 1s, 20. al, 22. 23. 2a, 25. 26. 27. 40s Sanpere i Miquel, 5., Los terrenos de le Ciudadela, Henrich i Cia,, Barcelona, 1911. Arranz, M., Grau R., Ldpez M., op.cit. Carreras Candi, F., La ciutat de Barcelona, A. Martin, Sercelona, 1916. Vicens Vives, J., Barcelona a través de_los tiempos, Barcelona, isda, Soldevila, F., Histéria de Catalunya, Ed. Ariel, Garcelona, 3 vols. , 1962-63, Vila, P., Barcelona iia seva rodalie, Ed. Aedos, Barcelona, 1974. Gapdevila, M., Del barrio de le Aibera el Parque _de le Ciudadela, "Barcelona Atreccién”, 1934, p.9-14, 78-84 ,207-211, 268-274, 299-303. Carreras Pujal, J., Le Sarcelona del segie XVIII, Ed. Bosch, Bar celona, 1951, 2 vols. Treballs referits en notes 1 i 3, Vilar, P., Catalunya dins 1’Espanya Moderna, Ed, 62, Barcelona, 1964-1968, 3 vols. Almirante, J., Diccionario militar, etimaldgico, histérico, tec~ noldgico, Madrid, 1869. Veu Ciudadela. . La Llave y Garefa, J.de, El sitio de Barcelona 1713-1714. Estu- dio histérico, Madrid, 1903, Fernéndez de Medrano, 8., El Architecto perfecto en el Arte Mili- tar, Amberes, 1708. En una comunicacié datada a Sarcelona el 18 d’abril del 1715, i que es conservava a 1’Arxiu del Cos d“Enginyers del Ministeri de la Guerra, transcrit per Sanpere i Miquel (Terrenos de le Ciude- dela, p.26). Lucuce, P.de, Prineipios de fortificecidn, Sercelona, 1772.28. 29, 30. sl. 32, 37. 38, 406 Veure Enciclopedia Italiana, veu Citadella. Comoli Mandracci, V., Torino, Ed. Laterze, Sari, 1963, Escuela de Palas 0 sea curso mathematica, Milén, Imprenta Real 1693, ens ofereix una extensa mostra de sistemes d’enginyers im- portants. Vauban en va dissenyer tres de molt famosos (fig.230). Ioli Gigante, A., Messina, Ed. Laterze, Sari, 1980. €1 cas de Messina presenta paral.lelismes i diferéncies respecte del cas bercelonf que el fan particularment interessant. La re~ volta anti-espanyola, que allf es produeix el 1674, queda perfec tament intercalada entre les dues conteses catalenes de 1652 i 1714. £1 dramAtic final de la revolucié messinesa comporta le pardua de privilegis i concessions, i té com a conseqiiéncia més visible la construccié de le Ciutadella. En aquest sentit, es pot veure com el que hagués pogut passar després de 1652 si le monarquia espanyola hegués disnosat de la forga suficient, o com @ una anticipacié del que passara a partir de 1714, Hi ha, perd, una diferéncia substancial que cal assenyelar: per Messina, la derrote suposa 1’enfonsament de la ciutat que ja no recuperara els valor demagrafics precedents fins 1’edat contemporania; Ber= celona, que el 1714 és una ciutat incomparablement menor, només veura temporalment alterat 1’impuls que s‘havia iniciat a finals del segle XVII. Almirante, J., op.cit., veu Ciutadella, Foucault, 1978. Microfisica del Poder, Ed. Le Piqueta, Madrid, Guidoni, E.; Marino, A., Historie del Urbanisno. £1 siglo XVII, Ed. TEAL, Madrid, 1982. Vilar, P., op.cit., vol.II, p.311 i ss. Estudio histérico del Cuerpo de Ingenieros del Ejército, Madrid, isi. Enciclopedia Espasa, veu Yerboon. Sanpere i Miquel, S., Los terrenos de la Ciudadela, p.5,39. Madoz, P., Diccionario Geogréfico-Estadfstico-Histérico de Espa~ fia_y sus posesiones de ultremar, veu Barcelona, Madrid, 1846; i Pi i Arimdn, A., op.cit., p.349. 40, Griera, J., L“onze de setembre de 1714, "L“Aveng" 7-8, agost~ setembre, 1978, 2 Spoca,pp.S8-61. 41, Sanpere i Miquel, S., Fin de le Nacidn Catalena 397-398. op.cit., pp. 42, La Lieve, J., op.cit. 43, Sanpere i Miquel, S., Los terrenos..., op.cit., p.12-29. 44. A.G.S. Secretaria de Guerra (XII), leg.3649. 45. A.G.S. Secretaria de Guerra (XII), leg.1591. 46. A.G.S. Secretaria de Guerra (XII), leg.1591. 47, A.G.S. Secreteria de Guerra (XII), leg.3649, 48. A.G.S. Secreteria de Guerra (XII), leq.3649. 49, Sanpere i Miquel, S., Los terrenos..., op.cit., p.12-29, 0. Ibid. S51. Mateo Bruguera, que tenia accés a documentacié avui en dia intra bada 4 probablement introbable, reprodueix en iniciar la relacié de les cases enderrocades per motiu de la formacid de la Ciutede lla i la seva Esplenada, altres edificis demolits com a conse- qiiéncia de les obres militars. Entre ells trobem: el Col.legi de St. Vicens iSt, Ramon de Frares Dominics afectat per la fortifi- cacid del baluard dels Tellers, el Col.legi de Sta. Ménica i al~ gunes cases entorn @ les Orassanes afectades per 1a prevista for. tificacié d’aquesta caserna, Es dificil de dir si es va procedir efectivament a aquestes demolicions. 52. A.G.S. Secretaria de Guerra (XII), leg.3649, 53. Ibid.55. 56. 57. 58. 59, 408 Ibid. No s‘ha trobat el planol al que fa referancia Verboom, Ibid. Han estat miltiples els autors que han repetit que el motiu de le construccié de 1a Ciutadella havia estat el de venjanca. Oes de l’exposicié feta per 1’Ajuntament (que es reprodueix en 1“A- péndix 1), passant per Victor Balaguer, Antoni de Soferull... fins a Francesc Carreras Candi i Miquel Capdevila. De Marchi, prestigids enginyer militar italia, és explicit al respecte. Aixi, podem llegir a Dell‘architetture militare, Gres- cia, 1599, vol.II, cap.LIX: “Después de esto se dispuso que el campo quedara raso en el interior de las fortificaciones, a lo que nosotros llamamos explanades y talas, pero a lo que se po- dria llamar con toda razén ruinas, ya que de cuarenta afios acé he visto cémo se convertfan en ruinas templos, monasterios de re ligiosos, tanto de mujeres como de hombres, palacios demolidos y un ndmero infinito de casonas cercanas a les ciudades que se han fortificado en Italie". Citat per Guidoni, E. i Marino, A. Historia del Urbanism. Siglo XVI, Ed. IEAL, Madrid, 1985, p.22. Malgrat no disposar de treballs més especifics, es pot fer ds, en el cas d’aquestes ciutats, de valoracions del nombre de cases © del nombre d“habitants afectats. Encara que poden servir d“o- rientacié, no ofereixen, perd, valors suficientment fiables per porter la comparacié gaire més Iluny. Idoate, F., Las fortificaciones de Pamplona a partir de la con- quiste_de Naverra,"Principe de Viana" afio 1954, tomo XV, n@LIV— UW, p.57-153. Gourteault, P., Le réle du Chéteau-Trompette dans 1“histoire de Bordeaux. Toli Gigante, A., op.cit., nota 4, p.105. Guidoni, E. i Merino, A., Historia del Urbanismo. El siglo XVII, TEAL, p.546. Ibid., p.514,a, 65, 69, ne 409 Sanpere i Miquel, S., Los terrenos..., op.cit., p.XIII. Ibid, p.30, A.G.S, Secretaria de Guerra (XII), leg.3649. Sanpere i Miquel, S., Los terrenos..., op.cit., p.LXXII i ss. Les valoracions es ven fer en dues etapes i van quedar transcri- tes en 61 que Sanpere 4 Miquel anomena, @ Los terrenos de le Civ dadela, "el libro de les valoraciones". L“original es conserva en el fons Patrimonial de 1A.H.M. s&rie X, n? 5,amb titol: "Li- bro en donde queda Sentado e valor que hen tenido les casas que han derribado para le Real Ciudadela y Esplanada de ella con dis tincidn de calles y duefios de casas". Aquesta mateixa relacié també es troba copiada el final del “Oletari dels Administradors de le Ciutat 1714-1716". A.H.M. Consell de Cent, série xxv, n2aa, Veure nota 4. INHB,, Acords, 1714-1718, fol.a08, El 31 de desembre de 1715, els Administradors de 1a Ciutat fan saber al Capita General que "faltando dias hace por le construc- cién de le Ciudadele el curso del agua por su sequia y conducto real de que se origina el queder totalmente inposibilitados de sus molturas los moradores y vecinos del lugar y los molinos de San Pedro de ésta ciudad, en gravisimo perjuicio de estos natura les y de la causa Pia del Hospital de Pedro Oesviler (...) a que se aflade el imponderable defo que se acarrea a los gremios y co- fradias de tefidores de pafios y zurradores que sin ella no pue- den aplicarse a sus ejercicios ni manejar sus oficinas, y a la policfa y limpieza de que necesita el matadero (...) no tan ex- traviado del comercio, como de antes, entrendose 1a calurosa es- tacién causaria un grand{simo descalabro a la salud publica de estos naturales...". En conseqiiéncia, es praposa un tracat provi sional del Rec: A.H.M. Pol{tico y representaciones, 1714-1718, 01.55. 11 de setembre de 1715, consta je un pagament a Domingo Gras i Rius fuster i a Josep Julf i Fabregat mestra de cases, per les “obres de demolicid dels escorxadors de ordre del Sr. Enginyer Verboom", A.H.M. Acords, 1714-1718, fol.103.410 73. Coneixem exactament on estava situat aquest escorxador provisic- nal. Les referéncies documentals parlen sovint de l‘escorxador davant Sent Agustf, perd també pracisen “fer 1“escorxador del bou y formarlo al pes de la farina" o “cobrir lo pes de le fari- nay fer lo corral per lo bou". Acords, 1714-1718, fol.107. L’antic magatzem del Pes de le Farina va mantenir-se en aquest punt fins l’any 1777, quan un comerciant demand que se 14 ven~ gués per construir una casa nova, comprometent-se a instal.ler- hi le font publica que encara s“hi manté. A.H.M. Politico, real y decretos, 1777, fols.372,391, 1 1778, fol.40 (Citat per Carre- ra Pujal). 74, €1 18 de maig de 1716, els Administradors de la Ciutat informen al marqués de Castel Rodrigo sobre la situacid de 1“escorxador: “el nuevo matadero en el huerto de Guri: en el corto término de 18 dfas ha quedado comodamente dispuesto del qual se sirven ya los assentistas de las carnicerfas publicas". A.H.M. Politico, real y decretos, 1716, fol.43, 78. L“11 d’abril de 1716, es paga a Domingo Gres fuster per le demo~ licié dels escorxadors que eren al davant del monestir de Sant A gust{ 4 per construir els interins en “lo hort dit den Guri fora os murs del portal de Mer". A.H.M. Acords, 1714-1718, f01.179. 76. IMH8., Polftico, Real y Decretos, 1717, fol.183, i Acords, 1714- 1718, fol.a08, 77. “A 7 de marg. Se posd la primera pedra a la Fabrica de le Real Ciutadelle que navament se construeix en la pnt. ciutat a le part de llevant en le ribere". A.H.M. Acords, 1714-1718. 78. Llibre de_les Valoracions, veure nota 68. 79. Finalment, exposeven el greu perjudici que suposaria per les ani mes del purgatori: "no sélo se disminuird el Culto que magnifica mente se tributava a Dios con tan numeroso Clero: sind que tam- bién se extinguiré un gran nimero de Aniverserios, y Misses, que la devosidn de los fisles havia fundado, y asseguredo sobre las ventas de dichas casas; con que 4 al pérdide de le Parroquia y Clero, y al sentimiento mismo del Templo (...) responderan con lastimosos ecos les Almas del Purgatorio, destituides de tanto sufragio, con que desde este Templo se les socorria...". Sanpere80. al. a2. a3. ea, 8s, 86. 82, a8. al. 4 Miquel, Los_terrenos. op.cit., p.LXIX. Ibid., p.LXXVIT i ss. Tbid., psLXXx. El 23 de setembre de 1716, en relacié a una crida d’obreria que ordena “no poder fer eixir bores, taules ni altres cosas dels Portals de llurs cases més de 4 pems", diferents revenedors habi tants del carrer den Caldes es queixen de tenir 1licancia conce- dida (en maig de 1713 pels Obrers) els dies de peix o quaresmals. TMHS., Acords, 23 set.1716, fol.213. "A 2 de marg 1717. Se posa la primera pedra al cordé de la fébri ca de le Real Ciudadela que Sa Magt. (Deu lo gde.) mana fer, y construir en la pnt. Ciutat de Barna. a la part de Llevent, a la direccié del Sr. Tinent General On. Préspero de Verboom, en la qual funecié se dispar le ertilleria, y se toca molta misica...". AsH.M, Dietari, fol.6l. "Oit dia (26 abril 1717) se feu pregé para que dins cert termini los naturals que tenian casas als quartos de esta Ciutat cerca Ja Real Ciudadela, que a est effecte quedaven avaluades: las de~ molissen, y se aprofitassen de la desferra, altrament passat dit termini, se demolirien de orde del Rey (Deu lo gde.) & gastos dels emos de ditas casas ques pagarian de la desferra...". A.H.M. Dietari, fol.70. “Estos dias, y seguents (2 julicl 1717) se demolf un gran barri de casas desta Ciutat de orde del Sr. Tinent General On. Prospe~ ro de Verboom per 1’Esplanada de 1a Ciutedela”. A.H.M. Oieteri, fol.84. Sanpere i Miquel, S., Los terrenos..., op.cit., p.LXXVII i ss, E1 6 d’octubre de 1714, €1 Duc de Berwick nombrava comissaris per 10 barris de la ciutat. L’1l d’abril de 1715, es déna ordre per que "la Real Junta expida el Despacho de comisario de Serrio de las barracas de le Merina a favor de Francisco Quer" amb les prer rogatives dels demés a causa del "mucha paisanaje que allf se ra. coje...". A.C.A. Papeles de su Excelencia, Lligall 1. INHB., Consell de Cent, Deliberacions II, 194, 1685, fol.219.a9. 0. g1, 92. 93, 9a, 95. 96. 97. 98, 99. 412 IWHB., Consell de Cent, Oeliberacions II, 221, 1712, fol.79. El 27 de maig de 1716, els Administradors de 1a Ciutat comuni= quen al Narqués de Castel Rodrigo: "... en consequencia del de~ creto expedido por V8 Ex. en fecha 23 del corriente para que se haga un pregén prohibiendo el poderse fabricar barraca alguna en la playa y muelie de esta ciudad se ha executado en la conformi+ dad que V8.Ex. ordena...". A.M.H. Politico y representaciones, 1714-1718, fol.92. El pregé, peré, matitza: “prohibit fabricar y construir barrecas de fusta o altres materials semblants en la marina y platja del moll sense precehir llicencia...". A.H.M. Pregones, 1714-1722. Sanpere i Miquel, S., Los terrenos..., ap.cit., p.LXXIX. Ibid. A.G.S. Secretaria de Guerra (XII), leg.3649. Bruguera, N., op.cit., p.436. A.G.S. Secreteria de Guerra (XII), leg.3540. La definicié del sistema constructiu queda ampliament reflectida en planols i documents. Es conserven, en efecte, planols de plan tes, algats i seccions de cada un dels dos tipus. A.G.S. Mapas y dibujos. Per altra banda, 0. Josep Alds, responsable de la gestié d’edifi, cacid del nou barri fa un extens comentari del projecte de Ver- boom, en el que 1i semble detectar errors d’adicié (Reproduft per Sanpere i Miquel, S., Los terrenos..., op.cit., 9.XVI). Sanpere i Miquel, S., Los _terrenos..., p.LXXIX. Aquesta previsid mostra fins a quin punt era una practice comi la convivéneia de diverses families en una mateixa vivenda. Es preveu fins i tot, per tant, la possibilitat d’organitzer una cuine en el pis superior aprofitant el “aposento” de majors pro- Porcions. De fet, l“observacié de 1a note 98 i de la present con firmen plenament les afirmacions fetes en els capitols anteriors @ través de recerques als arxius noterials.100. 101. 102. 103. 104, 108. 106. 107. 208. 109. 413 En alguns planols aquest hort sembla mantenir un traget de car- rers amb una petita placa central. Veure Edicte reproduft a 1"Apandix 5. Idem. Senpere 4 Miquel, S., gp.cit., p.XIII. Ibid., p.77. Ibid., p.XCVI. Ibid., p.CIT i ss. Ibid., p.CI,CII. Entre els exclosos de pagar el Cadastre personal de 1717, trobem diversos casos que ens il.lustren prou bé sobre el dramatisme de la situacié. Per exemple, Joan Jacomet, mestre sabater, es va veure obligat a demanar almoina com a pobre de selemnitat per “haver tingut de abandonar une casa que tenia a la Aibera"; Jau- me Sitjar, hortola de les hortes del Portal Nou “perduda la pes- sa de terra o hort en les hortes per causa de la Ciutadela y ai~ xi mateix unes cases per la Ciutadela", va haver d’acabar treba~ llant en 1a construccié d’aquesta, fins caure malalt i no poder mantenir la muller i els cine fills; Joan Vedrier, hortola del Portal Nou, va quedar pobre de solemnitat en ser enderrocades les cases que posseia en el Pla d’en Llull i al carrer d’en Cal- des; Pere Mart{, “revenedor que era", tenia una casa a la Ribera, Ja va reparer amb grans despeses, va veure com, tot just recons- trufda era aterrada per motiu de la construccié de la Ciutedella, va necessitar les desferres per pagar els paletes i fusters i es va veure obligat a treballer a le pedrera de Montjuic. Alguns dels habitants van fins i tot patir empresonaments, per no poder Pager els censos de les cases que ja estaven enderrocades a cau- sa de la Ciutadelle. Es dificil seguir els desplacaments. A 1“Apandix 7 es fa una e~ proximacid a l’estudi dels desplagaments posteriors als primers enderrocs i produfts a dintre de les muralles (amb el concurs del Liibre de les Valoracions i el Cadastre). £1 desplagament a jes berraques de mar és molt dificil de condixer @ través dels414 documents disponibles. Algunes noticies disperses ens paden o- rientar: Benet Mulio calefat, per exemple, obté 1licncia per a construir una barraca a la platja 1°11 d“abril de 1715; tedrica- ment no podia ser habiteda, perd el 1717 no el trobem al Cades- tre (A.H.M. Obreria, C.XIV.18, 1715-1722). Potser esta vivint a Ja barraca, potser ha hagut d’abandonar 1a ciutat, ja que molts calefats han hagut de marxar a causa "de haver tenido tanto cabi, miento los estranjeros con permiso de trabajer sin ser maestros de axa ni calafats" (A.H.M, Gremial Cadastre Personal, 1716-1718. Plica dels memorials..., 1717-1718). Disposem d’un planol de les barraques de la marine que reflecteix la situacié el 1737. Les barraques, numerades, sumen un total de 215, En un altre plaénol hi ha un detall de 30 d’aquestes barraques prop del castell de San Carlos. Entre aquestes Ultimes hi trobem com a propietaris a Pau Dau i a Manuel Martinez que figuren al Cadastre de 1716, ha~ bitant en cases de les illes enderrocades de la Ribera, on hi consten com a jornaler i sense ofici. 110. Veure nota 4, 111, Sanpere i Miquel, S., op.cit., p.LXXXIX. 112. IWHB., Politico y representaciones, 1719, fol.109. 113. IWHB., Politico y representaciones, 1717-1718, fol.333. 114, Nadel 4 Giralt s‘estranyaven de l’escds pes dels oficis mariners #1 1716, en comparar el fogatge de 1516 i el Cadastre. Ho consi- deraven un clar signe de decadéncia del comer¢ de la ciutat. A- questa asseveracié encaixa poc amb el creixement del barri de la Ribera, advertit en els capitols enteriors. Aquesta aperent con— tradiccid es deriva, probablement, de no prendre en consideracié els enderrocs de la Ciutadella. 115. La comparacié dels propietaris del Llibre de les Valoracions amb els del Cadastre permet aproximar quins han estat els oficis més afectats. 116, Sanpere i Miquel, S., op.cit., p.CIII. 117. IWHB., Politico y representaciones, 1719, fol.230. 118. Com ja ha estat dit en les notes 98 1 99, aquesta practica es re1s. 120. lal. 122, 123, 12a, 125. 126, 127, 128, 129, 130, 41s flecteix fins i tot en les previsions que es fan en el projecte del barri de la platja. £1 9 d’agost de 1719, els Administradors de le ciutat comuniquen @ 1"Intendent Rodrigo Cavallero que és necesseri comengar a pen- ser en els empedrats dels carrers publics, "por hallerse conclud das les fortificaciones y los gremios de albafiiles y picapedre- ros sin embarazo y con el fin que estos tengan con qué emplearse para el sustento de su vide...". A.H.M. Politico y representacio nes, 1719, fol.230. A.G.8. Secretaria de Guerra (XII), leg.3004, Sanpere i Miquel, S., op.cit. £1 26 d“octubre de 1717 s‘atorguen les obres. A.C.A. Intend&ncia/manual d“intendéncia 2/2. INHB,, Acords, 1714-1718, fol.616. IMH8., Politico y representaciones, 1714~1718, fol.552. IMHB., Politico y representaciones, 1714-1718, fol.S89, IMHS., Politico y representaciones, 1714-1718, fol.589. IWHS., Politico, Real y Oecretos, 1717, fol.4i2, A.C.A. Papeles de su Excelencia, lligall 261, n@ 9, “Aconseguiria 1’Ajuntament reunir els revenedors de pesca salade des de le cantonada del Sorn a la de le Pescateria, davant del Ree, doncs en 1737 abtingueren que el Intendent els permetés construir en mad els puntals de fusta que sostenien els rafals de les faganes...", (Carrera Pujal, J., La Sarcelona del segle XVIII, vol.2, 9.339), La mance d’aigua al Rec creara problemes novament = diversos of i. cis i es tenen noticies d’alguns oficis que sol.liciten permis per fer us de les aigties d’altres punts de 1a Séquia Aeial. A- quest és el cas de Lluis Cantarell, tintorer de draps i de Jaume Mas, rentador de robes de llena. A.H.M..Polf{tico y representacig nes, 1719, fol.128-129-138, A.C.A. Papeles de su Excelencia, n?261.131. 132. 133, 134, 135, 136. 137, 138. 139, 140, 141, 416 Vegeu 1“epartat 3.2. en que sha reproduft el fragment de El fin ge le _Necién Catalene, Aquesta afirmacié realment molt discutible, 4 que aqui s“intenta ra rebatre, queda atenuada si es llegeix Los _terrenos de la Ciu- gadele, perqué la documentacié que aporta en llima les arestes. En tot cas, Sanpere no la va desmentir mai, i ha estat la frase que més difusié ha aconseguit i la que ha tendit a provocar una inversid exagerada en le valoracid del berri. De fet seran els Unies edificis als quals no es discutira la in- demnitzacié. El nou régim, encara que en molts aspectes és reno- vador, en aquest punt semble decidit partidari de le heretada ciutat conventual, La part no afectada de 1a ciutat veura incre- mentat el seu contingut de convents. Bofarull, A., op.cit. El comentari suposa no entendre en absolut le lagica dels enginyers militars: sdn justament els edificis re ligiosos,els més sélidament bastits,els que ofereixen una més gran resisténcia a l’artilleria, cosa que els fa els més perillo sos. Carreras Candi, F., op.cit., p.621. Sanpere i Miquel, S., Rodalia de Corbera..., op.cit. La casa on els blanquers guardaven el Roldé havia estat al carrer del Sant Esprit. Inmediatement desorés del setge, va ser reedifi cada entre els carrers Cenals, Vilarrasa i Vilanova (Arxiu de Protocols. Pedro Pablo Pujol, 16 manual, 1714-1715, fol.180). La casa devia ser gran perqué el 2 d’agost de 1651 es considere- va apta per allotjar cent homes. IMH8., Consell de Cent, Oelibe- racions de Guerra III,5, 1650-52, fol.S2. Sanpere i Miquel, S., Los _terrenos..., op.cit., p.LXVII i se. Ibid. Ibid. L’alta mobilitat 4 les considerables fluctuacions de la poblacié caracteristiques estructurals de les ciutats d’antic ragim, ldgi1a2. 143, aa, 145, 146. 147, ue, 1ag, 160, isi, 182, 417 cament es fan més agudes en moments histérics com els que passe Barcelona durant equests anys. El nombre total de berraques el 1737 és de 215, i entre les ber- raques només dos propietaris sin trobables al Cadastre. Certa- ment, han passat molts anys, perd cal pensar també que han estat anys de creixement sensible que probablement han fet augmenter Substancialment el nombre total de barraques (vegeu nota 109). Gal penser que en les segiients fases, les demolicions feran molt més diffcil aconseguir nou domicili; en contrapartida, a mide que ens acostem a les arees comerciels, la necessitat 1 les pos- sibilitats econdmiques de quedar-se a la ciutat augmenten. Entre 1516 4 1716 ‘observa una davallade espectacular dels blan quers. Vilar, P., Elan urbein et mouvement des salaires dans le b&ti~ ment. Le cas de Barcelone au XVIIIe, siécle, "Revue d“histoire conomique et sociale”, 1960, p.064-401. Publicat també a "Estu- dios histéricos y documentos de los Archivos de Protocolos", Sar celona, 1950, p.?-51. Integrat també a Grecimiento y desarrollo , Ed, Ariel, Esplugues, 1964, Viler, P., Catalunya dins 1“Espanya Moderna, vol.2, p.424, vol.3, p.59, “Algunos han llegado a abandonar sus propias casas por no tener forma como poder concurrir al servicio de los utensilios de los @lojemientos en que se expenden tan crecidas cantidades". A.M.H. Politico y representaciones, 9 ago.1719. Vegeu nota 119, La segregacié social és perfectament visible a través de la lo- calitzacid dels oficis. Senpere i Miquel, S., Los _terrenos..., p-CII,GIII. Vegeu nota 131 0 apartat 3.2. del text. La mesura del nivell d“aquesta concianeia histérica ens le déna153, 184, la praéctica notarial, ben corrent, de fer meméria amb motiu de qualsevol vicissitud de propietat o cens, remontant-se sense di~ ficultad de l‘ordre de 4 6 5 segles. El propi Sanpere i Miquel a La Rodalia de Corbera reprodueix documents sobre cases de la Ri~ bera que es remunten en le histaria fins a fer referéncia als al féndecs del segle XIII. Castellvi, F., Narraciones Histérices, citat per Sanpere i Mi- quel, S., Fin de la Necién.... Garriga i Roca, M., Memorie que acompajia_al plano de _la Ciudede~ Ja_de Sarcelona y proyecto de su derribo, Barcelona, 1862. 418CAPITOL 4 DE _LA GIUTAT OE _LA AISEAA A LA CIUTAT DE_LA RAMBLA 4.1. L’impacte diferit de la Ciutadella: instruments per a una analist Veiem en e2 capitol precedent que Pierre Viler, davant 1° evolucid dels salaris de 1a construccid, minimitzave els efectes de la Ciutadella (1). Hem pogut argumentar que els efectes eren molt més considerables del que es trasllufa a través de la corba dels saleris. Hem observat referéncies 4 indicis d’una iniciel densificacié a les arees préximes a la zona denolida; hem consta tat, al mateix temps, una plausible emigracid i un creixement de les barraques de la Mar Vella. Malgrat tot, no deixa de ser cert que la situacid econémica, molt dificil, 4 una certa atonia demografica han permés una “solucié d’urgéncia". Ara bé, durant el larg perfode que segueix le construccid de la Ciutadelle, 1a consolidacié d’un creixement demografic i econdmic provocara can vis absolutament inédits a la Sarcelona Moderna. Caldra aleshores afegir als problemes inmediats, plante- Jats per 1a construccid de la Ciutadella, 1”impacte diferit que imposa a la ciutat la mera preséncia de 1a fortalesa i le pérdua d’una area molt ben soldada als seus centres. Aquest impacte di- ferit, que sera el tema de fons del present capitol, s“haurd de confrontar amb el procés de profunds canvis que caracteritze el Perfode 1, en concret, amb les mutacions que sofreix 1estructu- ra de l’espai urb&. La Ciutedella s“haura de situar, doncs, en-421 tre els altres factors que modifiquen 1’estructura de l“espai. En aquesta interaccié entre factors diverses, el que es voldra remarcer, com Ja s‘evidenciava en estudier 1’impacte imme, diat de 1a Ciutadelle, és que lespai urba no es limita a reflec. tir les mdltiples "forces externes" que ectuen sobre ell, sind que en bona mesura “intenta" imposar la seva prépia légica: pri- vilegiant determinades funcions en arees especifiques, tracant les linies d“expansié de les diverses arees caracterfstiques de Ja ciutat 4 marcant, en gran mesura, els “fronts” de creixement de la ciutat. En el joc constant entre canvi i continuftat, el pes de les permanéncies sera una caracteristica prépia de 1“evolucié de l’espai urba. Es en aquest sentit que 1a llerga durada és el merc idonit d’estudi, perd no ja amb la intencié d’estudiar estructures aparentment inmbils, sind, tot al contrari, per paleser les per- manéneies en una ciutat en evident procés de transformacié, com és la ciutat dels segles XVIII i XIX. ‘Amb aquest plantejament, cal d’antuvi intentar entendre les transformacions de 1“espai urb& durant el perfode que interes Sa. Aquestes s‘operen en plans diferents i sota l’impuls d“agents diversos: en consegiiéncia, hi ha perspectives i escales d’aproxi- macié diferenciades per abordar aquest tema. Malgrat, pend, a questa fregmentacié inicial del camp d’estudi, es pot afirmar que Pel perfade que ens interessa, i sobretot pel que fa al segle XVIII, es disposa d’un conjunt de treballs molt apreciables que, tot i la seva dispersid, mantenen un elt grau d’unitat i de cohe réneia (1 bis).