S02 vista estratégic: la plage tancada i connectada només per les es- tretes vies medievals es podia fortificar f&cilment amb poques barricades, de tal manera que aquest punt cruciel podia ser con trolat i defensat per un nombre limitat de revoltosos (100). En conjunt, 1a seve continuacid, primer amb el tram del carrer Sant Jaume fins a le placa de 1’Angel, centre medieval de Je ciutat que manté le seva importancia, i després amb el tran del carrer Princesa que desemboca a 1“Esplanada, espai no tnica- ment d‘interés militar, sind també centre fonamental de sociabili tat urbane (passeig de Sant Joan), forma part d“una voluntat de fer més permeable le ciutat velle 2 le circulacié i d“una clere operacié de recuperacié del centre de Barcelona. En efecte, acues te vie que travessa espais urbans molt c&ntrics i funcionalment actius, afecta de fet a teixits urbans molt devaluats (els “darre res" que tant bé assenyelava el Cadastre), operant aixf una reno- vacid 4 revaloritzacié de les arees que afecta (101). En aquest punt, és interessant destacer el contrast entre Ja imatge de le ciutat dantic régim i la de la nova ciutat libe- rel, manifestada en le diferent actitud respecte a la situacié de le presd, localitzada, des de 1’Edat Mitjena, al Paleu del Veguer. En efecte, des del perfode formatiu de la ciutat, la presé domina ve un espai urba important i significatiu, d’acord amb un sistema Penal basat en el castig exempler. La nova concepeid d’aquest sis tema, vist ara com a instrument corrector, provocera 1“expulsid a la periféria dels presidis, que havien esdevingut una visié into~ lerable. Tal i com s“escriu a la Guia Estadistica de Barcelona de 1836, "le humanidad, le higiene y el ornato piiblico exigen imperiosamente que desaparezca del centro de una ciudad populose esa men sién de desgracia" (fig.326). En reordenar 1s placa de 1’Angel es reguleritzera 1a seva connexié amb el carrer de 1“Argenteria i s“enlleceran, aixi, els principals centres de la ciutet. L’eix transversal suposa, pers, a més de les millores de circulacié, i de la revaloritzacis dare es molt centrals, una reinterpretacié de 1’espai heretat: ultra potenciar el centre polftic de la ciutet, el nov carrer unira de- Cididament aquelles zones més actives que ens mostrava el Cadas- tre amb les de caracter més residencial i senyorivol, inicient el cam{ d‘une uniformitzacié de 1“espai central de la ciutat. La burgesia, que col.laborara intensament amb les iniciati ves mumicipals (un cas destacat és el dels porxos d’en Xifré al pla de Palau), es donaré @ si mateixa un nou mare urba en el cual es fara possible, tot i 1’atomitzacid en méltiples intervencions individuals, una gran unitet en el tractament tipolégic i estilis tic dels edificis. Algunes operacions independents dels projectes municipals mostren la tendéncia cap a una rentabilitzeci de les rees centrals i cap a una ocupacié per le burgesia de les anti- gues arees aristocratiques de le ciutat (101 bis). O’equesta transicié, probablement motivada, per una banda, per le supressié-de les vinculacions que es fa efectiva a partir del 1841 (102), i per 1’altra per le incorporacié definitive de 1° alta noblesa al joc econémic que imposen les noves regles capita- listes, hi ha a Sarcelona dos exemples destacats: les urbanitza— sions dels grans solars ocupats per le casa Gralle i pel Palau Reial Menor. 502Alla on s’hi situaven les dues construccions aristocrati- ques més conspicues, s‘obren carrers nous i s”aixequen edificis de veins amb amplies vivendes per la burgesia benestant. En defi- Ritiva, amb aquest seguit d“intervencions municipals i privades, veiem la creacié d’un entramat de vies i places que intenten arti culer una area resultant de la reinterpretecié conjunta dels cen— tres comercials i dels centres aristocratics. Aquesta area quedaré cade vegada més unificada i més "dis— tanciada" de la periféria pobre i progressivament més densa, on s” hi localitzen les activitats industrials. Aqui, les intervencions tindran un caracter molt diferent de les del centre, Les actue- cions municipals hi seran més funcionals: aixi, el mercat que es construeix en el soler del convent de Santa Caterina (1842), per servir un barri que havia adquirit una gran densitat ja des del Segle XVIII, no adoptara el ilenguatge monumental de la placa de Sant Josep, que compleix la mateixa funcié, peré en une area cen- tral. La desamortitzecis i la politica urbanistica liberal hau- ren contribuft decididement a configurar un ‘nou centre” més ajus, tat als nous valors urbans de le burgesia. Al mateix temps, hav- ran servit per equipar diferencialment les diverses zones de le Ciutat i també per alliberer solars que, privatitzats, absorbiran Poblecié 4 activitats sempre en augment. Es justament el creixe- ment econdmic i demogrfic el que consolida la forga de 1a ciutat burgesa i també el que 1i crea els problemes més aguts. 5034.8. Conjunture_econémica i creixement_urb& Independentment de quine pugui ser l’articulacid dels di. versos factors en joc, el cert és que el procés desamortitzador a nira acompanyat d’un vigorés creixement econémic. De fet, des de Principis dels anys 30, es fan sensibles alguns simotomes de reac tivacid, que no es fara efectiva fins als anys 40, quan s“inicTi un periode dexpansié que duraré, malgrat le inestabilitat creada per la situacié politica, fins la revolucié de 1869. Els efectes de la desamortitzacié, com ja ha estat comentat, devien incidir- hi. Perd més eni1a del que poguessin repercutir en 1economia les mesures politiques, cal compter amb els grans cicles europeus es~ tudiats per Kondratieff 4 Simiand, que assenyalen per aquest peri ode una fase ascendent (103). L’expansié econdmica va acompanyada d’una rapide urbanitza ©i6 de le poblecid i de le inddstria, aguditzada a Sarcelona pels efectes de les querres carlistes primer, i després per la difusié del vapor en els processos industrials i en els sistemes de trans port. L“impacte d’aquest procés en el cos urba sera molt impor tant i s‘acusara molt particularment a Barcelona, per la seva con dicié de placa militar i de primera ciutat industrial del pafs. Es donara una accelerada densificacié intramuralles i pa- ral.lelament, una expansié extramuralles que comengara afectant sobretot la Sarceloneta i Gracia, i acabaré incidint en tots els assentaments del Pla: molt particularment a Sants-Hostafrancs i al Poble Nou, que es configuren clerament com a barris fabrils.En contrast amb el relatiu estancament demografic que mos— tra la comparacié entre els censos de principis de segle i el de 1832, des d’aqueste data al 1859 le poblacié barcelonina s“incre- mentara en un 45%. Gracia creixeré en el mateix periode de 3.735 habitants a 12.975 habitants, i segons estad{stiques contempora- nies s‘hi construeix un 40% més de cases de nova planta que a la ciutat emmurallada. Aquest creixement desmesurat, en pocs anys, comportara 16- gicament una acceleracid important dels negocis immobiliaris a 1° interior de la ciutat i al Pla. Si observem els "quadernos de ca~ sas rehedificadas" s‘aprecia a partir de 1“any 1842 un augment sensible en el preu de les cases i, sobretot, en el volum de les operacions. Es particularment destacable la urbanitzecid, durant aquest any, de 1“espai ocupat pel convent de Sant Francesc d“Asis, sobre terrenys que pertanyen al Duc de Medinaceli. Aquesta operacié ens mostra, com ja s“havia apuntat en el cas de le casa Gralla, o en e1 del Palau Menor, fins @ quin punt 1a noblesa s“integra raépida- ment @1 nou régim que de fet 1i reporta clers beneficis. Les ca- Ses resultants sén, de molt, les més cares dels "quadernos..." fins equestes dates (arriben a multiplicear per deu les xifres al- tes habituals). En conjunt, la comparacid entre valor i situecié <" mostra cém la Rambla i 1“eix de les cases dels “quadernos transversal s‘estan transformant en els punts més ben valorats de 1a ciutat a desamortitzacié i les actuacions urbanistiques hau- ren estat, en aquest sentit, clarament decisives. Les inversions privades, a part d“exploter le necessitatde le burgesia d’un nou marc habitat, es dirigeixen també, com ja ere habitual, a explotar les necessitats de vivenda barata. A la Barceloneta, el Capita General Sard de Meer autoritzaraé, el 1839, @ eixecar un segon pis a les cases del barri, le qual cosa provo- cara un rapid augment de la poblacié que hi doblaré els seus efec. tius en pocs anys. A la resta de la ciutat, la sistematica eleva- cig de les alcades i els nous carrers que es van obrint al Aaval absorbiren 1a poblacié que creix a 1”interior del recinte emmura- Met (Fig.224), Sercelona s‘ha convertit en un centre econémic cada vegada més important: 1a introduceié del vapor com a forga motriu a la indéstria, que s“acabara abastint de combustible subministrat per vie naval, les noves formes de navegacid a vapor, 1“ampliacié del port que sen deriva, i la progressive formacié d’una xarxa ferro vidria contribuiren decididament @ potencier la ciutat, que es convertira en el principal pol catala del nou impuls industrialit zador i en nds central de tots els naus sistemes de transport. En efecte, entre els anys 1835 i 1841 es produeix una inten sa mecanitzacid de le indistria t&xtil, especialment pel que fa al procés de 1a filatura que, el 1861, estara totalment mecanitzat. £1 teixit seguird un procés semblant peré més lent: el 1661 nonés disposara dun 45% dels telers mecanitzats (104). Les torbacions que caracteritzen els anys 40 no impediran una substancial modernitzacid dels utilletges industrials i una reactivacié espectaculer del petit i gran comerg. Ser durant aq quest perfode quan es formuleran els grans projectes de millora dels transports: el 1848 es crea per reial ordre 1a Junta de Carreteres de Catalunya, que es preocunera de 1adediiacié de le xarxa viaria al territori catala; el mateix any s“inaugura el primer tram de ferrocarril d’Espanya, entre Sarcelona i Mataré (105). A- quest sera el senyal de partida de la rapida formacié d“una xarxa ferroviaria amb centre a Barcelona, que tindra amplies repercu- sions territorials i sobre 1a ciutat. Finalment, le introduccid del vapor en le navegacid aberatira 1s del carb com a combusti ble, i incidira decisivament en la locelitzacié de le indistria a Ja ciutat, que disposa del principal port de Catalunya. A partir d’aquestes dates, Barcelona comengara a créixer més rapidament que la resta de Catalunya i malgrat le inestabili- tat politica i le conjuntura extremadament variable, s“obrira un perfode de consolidacié de les bases per un canvi de més llarg e~ bast. Entre 1632 4 1648, com ja s’ha apuntat, 1a ciutat creix de Lordre d’un 29%; entre 1832 1 1859, 1’augment sera del 45%. La Ciutat veura, pers, el seu creixement constrenyit per 1”existén- cia de les muralles, el que queda palés si comparem el creixement de Barcelona prépiament dita amb el del nucli de Gracia, que és del 247%, L’any 1841 es premiara el conegut treball de Pere Felip Monleu "Abajo les muralles" i la lluita per 1’enderrocament del circuit fortifieat sera llarga: 1“eugment poblacional fara més i més agude la necessitat de la demolicid de les muralles, peré no sera fins 1854 quan es podran enderrocer. Entre la desamortitzacid i l’enderroc de les muralles, le ciutat haurd redefinit sensiblement els seus perfils. Els barris més deprimits i periférics hauran deteriorat els seus nivells d* 507habitabilitat a causa de 1“increment desmesurat de les densitats, €1 Raval hauré adquirit un pes mai vist dintre del conjunt de la ciutat: el centre de gravetat ha seguit el seu lent perd progres- siu desplacament cap a le Rambla. Le formacié dun nou paisatge urba, més propi de la cultu- re urbene de le burgesia, haura reforgat 1“area entorn a la Ram ble, al carrer Ferran, plaga de la Constitucid i carrer Jaume I. Els antics berris no han perdut per aixd la seva importancia: és més, e1 vell ple de Palau aconsegueix en aquests anys arriber al Seu zénit en el procés de monumentalitzacid que ha caracteritzat la seva llerga histérie. £1 portal de Mar, els porxos d’en Xifré, la instal.lecié del Palau Aeial, contribueixen a convertir aques- ta placa en l’auténtic centre simbélic de la ciutat. Per altra banda, la sempre creixent importancia del port, 1 sobretot la construceié a les seves proximitats de les dues pri. meres estacions ferroviaries, “aquestes catedrals del segle". en Paraules de Roncayolo (106), reforcen el seu paper central en la Ciutat industrial, tant en el pla funcional com simbélic. Una vegada més, la preséncia de la Ciutadella, perd, frus- trara les possibilitats de 1“drea que, a partir d“aquests anys, es configura com la més apropiada per a la instal.lacié d’un gran centre comercial i industrial. Le manca d’espai a bon preu i la impossibilitat d’organitzer una expansié de le superficie urbanit zable es convertiran en obstacles insuperables. La répida ocupa~ Cis dele espais marginals de la Barceloneta, fins ara estricta- ment marinera, per a finalitats industrials, és un simptoma prou clear de l’afirmacié anterior (107).4.9. Canvis i permanéneies e le civtat emmuralleda La Barcelona que veurd 1’enderrocament de les muralles és Ja una ciutat molt diferent de le heretada de 1’Edat Mitjana. La Givisié de la ciutat en sis sectors, com haviem fet en capitols anteriors, ens servira per analitzar alguns aspectes rellevants d* aquestes transformacions. Primerament, veiem le veriacid dels ne- sos demografics de les arees, amb estimacions pels anys 1516, 1640, 17a, 1769, 1892 4 1854 (fig.327). El més destacat és 62 procés de canvi que s“obre amb le construccié de le Ciutedelle i que com Porta una disminucié en el pes del sector des de sempre més impor tant: el sector de Santa Maria del Mar. El fort creixement de Sant Pere i el desplacament demogra— fic cap al Revel configuren els trets essencials de 1’evolucié ur bana “aquest perfode. L“etapa entre 1832 4 1859, de fort creixe- ment demografic i canvis estructurals de la ciutat, no fara altra cose que confirmar aquesta tendéncia. Al mateix temps, paral.lele ment @ 1“inversié dels equilibris entre el llevant 4 el Raval, 5” aprecia le constant disminucié del pes relatiu de les zones cen- trals, que el Cadastre de 1716 havie mostrat com a més aristocré— tiques. L’aproximacié a 1’evolucié de les densitats, necessérie— ment menys precisa, és, peré, prou indicative de les repercusions a le ciutat dels creixements del segle XVIII i primera meitat del XIX. En comparecié amb els forts desequilibris de poblacié que s* observen a le ciutat medieval i moderna, s’aprecia com, al final del procés, les densitats han esdevingut més uniformes (fig.328).s10 Els dos sectors centrels sdén els que mantenen les menors densitats d’acord amb el seu caracter aristocratic, primer, i de residéncia burgesa, després. L“antic quarter de War és el més dens peré, de tota manera, si es descomptessin les superficies dels edificis piblics, es faria més palese la gran densitat del barri de Sent Pere i del Raval. Aixd queda patent en el planol de densitats per illa, format amb les xifres que proporciona Ilde- fonso Cerda (fig.330). La relacid entre ellunyament del centre i alta densitat és clara a tota la ciutat i, en aquest mateix sen— tit, el cas de 1a Barceloneta és exemplar: resalta el contrast en tre les illes més prdximes al portal de mar, poc denses, i les més allunyades, d“una alte densitat. Pel que fa a les alcades de les cases, es comprova també u na transformacié important en relacié amb alld que mostrava el Ca dastre de 1716. Aquest permetia de veure 1’extreordinaria polarit zacid dels edificis entorn @ uns pocs eixos de la zona més activa. En canvi, la ciutat de 1859 ha uniformat de manera practicament total 1l“alcada de les seves cases (fig.331). D“aixd es dedueix que les diferéncies de densitat deriven, sobretot, de la més gran ecupacid del volum construft a les arees perifériques que, a més, tenen dedicat una part del seu espai a instal.lacions industrials. Aquestes sn les zones més insalubres, i el mateix Cerda ens permet d’estudiar on se situen les més altes mortalitats mitja nes durant la década entre 1856 i 1865; es fa evident le mateixa conclusié a le que havien arribat els higienistes: densitat i mor, talitat estan estretament correlacionades (fig.332). Le Guie de Barcelona de 1841 ens permet una aproximacié &S11 la distribucid d’algunes activitats rellevants, en el moment en que es comenca a notar le represa de le inddstria téxtil (hi cons ten ja sis fabriques de vapor). Es veu cdm le localitzacié de la indistria cotonera coincideix sensiblement amb les zones de més alta densitat (fig.333), Es poden diferenciar les dues zones industrials clarament perceptibles a través de la documentacié de les "patents" del 1812: per una banda, el vell barri industriel i téxtil de Sant Pere, on es localitzen sobretot activitats de teixit, amb predomini de les petites empreses, que seran les que trigaran més a mecanitzer-se; per l’altra, les noves arees urbanitzades del Raval, on es localit zaran les fabriques de filatura, de major envergadura i que es me~ canitzeran més rapidament. Aquestes fabriques es concentren fonanentalment entre el carrer Hospital, plaga del Pedré i carrer de Sant Pau, mentre que ®1 Ravel superior, ocupat encara per nombroses institucions publi ques instal.lades en els antics convents i per organitzacions de beneficiéncia, reflecteix, amb le menor concentracié de poblacié i inddstria, el pes d’un desenvolupament histéric diferenciat. £2 procés histéric marce també les diferéncies entre el Raval i Sant Pere: si es compara le implantacid industrial de 1841 amb la loca litzacid de les manufactures d“indianes el segle XVIII, s ‘observa un pes creixent del primer respecte del barri de Sant Pere, que sembla encorat a formes menys evolucionades de produccié. Un desplacament semblant es produeix a les drees de mercet: Ja localitzacié dels revenedors ens serveix d’orientacis. S“apre- cia cém es manté llur situacié en els eixos tradicionalment comer512 cials, perd amb un sensible desequilibri cap a la Soqueria (fig. 334), Antigament, els punts de venda més importants s“havien loca litzat pels volts de la placa de 1’Angel i de 1a placa del Born; després de la construccié de le Ciutadella, 1a urbanitzacid de 1a Rambla i la densificacié del Raval, el mercat de le Boqueria va a ner adquirint un paper més rellevant. £1 1797, 1’Ajuntament ator- gava permis per @ instal.lar una pescateria a la Boqueria, fet re marcable si tenim en compte que, fins aleshores, le venda de peix havia estat totalment centrelitzada a la pescateria de la Ribera (108). €1 planol de l’any 1841 mostra clarament el desplacament que s‘ha produit, amb una maxima concentracié de revenedors als cerrers del Call i de le Soqueria. En contrast amb aquestes activitats que han sofert trans~ formacions espacials, altres mantenen un grau de permanéncia que- Si absolut: aquest és el cas dels argenters, situats en un 89% en el carrer de 1’Argenteria i travessies (fig.335). Encara més sig nificativa és, perd, la localitzacié dels oficis relacionats amb el comerg i els negocis que, tot i que han estés llur area d“in- fluéncia, es mantenen entorn dels centres tradicionals (fig.336). Le placa Palau, novament urbenitzada és encara el centre polarit~ zador d“unes activitats que graviten sobre el que havia estat el quarter de Mar, amb extensions cap el carrer Ample, carrer de la Basea i Sant Cugat. Per altra banda, els nombrosos advocats i pro curadors es situen en una area "passive" que ja haviem vist defi- nida e1 1516 -recordem le localitzacié dels preveres (fig.339)-. En conjunt, es pot dir que tot i que hi ha hagut canvis molt importants -industrielitzacid del Raval, amb la seva conver:513 sid, també, en area de residéncia obrera, formacid de 1eix de la Rambla i nove funcié urbana dels barris cue lenvolten, com les hortes de Sant Pau i de Framenors...- s“observen permanéncies molt remarcables i, en esséncia, moltes de les arees mantenen llurs caracteristiques 4 llurs funcions dins del conjunt de le ciutat. Els preus del s81, que ens proporciona Cerda per 1’any 1869, ecaben de perfilar une imatge final de le ciutat i reflecteixen clarament les recents intervencions urbanistiques (fig.340). Es marca molt bé 1a nova estructura centre-periféria, en le qual el centre queda articulat per la Rambla i els carrers Ferran, Sant Jaume i Argenteria, fins a enllacar amb el pla de Palau. S“apre- cia el cenvi que s‘ha produft al carrer Nou de Sant Francesc, al- tre temps una Grea conflictiva, amb la urbanitzacié de le Rambla: 1a zona entre el carrer de la Soqueria i el carrer Ample s“ens mostra ara com le més valuosa de la ciutat. Si ens fixem en les altres frees també valorades positive- ment, s’observa que fora dels nous eixos -Rambla, eix transversal- que comporten una certa extensid de les zones més valuoses, hi ha una distribucié dels preus del s61 similar a la de 1716. Simple- ment, es veuen superposades, a la suma de les drees comercials i eristocratiques de le ciutat d’antic régim, les noves vies que re. cuperen, unifiquen i revaloritzen aquell centre tradicionalment escindit. A le periféria, els nous carrers del Raval no han acon- seguit articular cap barri suficientment atractiu. El Ravel i Sant Pere, escassament penetrats per algunes vies més importants, cons titueixen, a més de la Barceloneta, les arees més deprimides deS14 la ciutat. La correlacié entre activitats, densitats i valor del sd1, delimita perfectament la periféria, amb diferéncies de preu dei sd1, respecte al centre, fortament acusades. Com ©1 1716, la periféria és per tant 1”area econémicament més deprimida; s“ha produft, peré, un canvi fonamental: si el Ca- dastre ens mostrave una periféria poc poblada i poc activa, era s* hi concentren les noves activitats industrials i les densitats hi sn maximes. Hem passat d’una periféria quasi no urbana i molt deslligada del centre actiu, a une altra que té un pes decisiu en el conjunt urba. El barri de Senta Maria manté encara, tot i haver perdut gran part del seu pes en el context ciutada una “centrelitat” que es tradueix en els preus del s6l: 1’Argenteria, el Born, el car- rer Princesa i el Pla de Palau en sén mostres prou perceptibles. £1 fet que es transformi el Palau del Capita General en Palau de le Reina és un signe ben demostratiu de que el Pla de Palau és en cara el principal centre monumental de la ciutat. Perd la larga seqiiéncia urbana iniciada amb 1a construccié de le Ciutadelle he impossibilitet cap creixement articulat entorn d’aquest centre: com ja s*ha vist, han quedat frustrats tots els intents d’eixan- ple cap aquesta banda de la ciutat (fig.341). 4.10. Le Giutadelle i les muralles: obstacles d’una_expansié_en marxa 4.10.1, Places militars i canvis en les técniques de defensa i controlEntorn a les décades centrals del segle XIX, es poden ob~ server canvis intensos en diversos factors de forta incidéncia ur bane. Per une banda, un intens impuls urbanitzador derivat de can vis tecnolégics ben coneguts: ferrocerril, navegacié a vapor, me- canitzecié dels processos productius, etc. Per l“altra, i és el que més ens interessa destacar aqui, una rapida modificacié dels plantejaments de defensa i control pel que fa a les ciutats. Dos Processos no exempts de connexions, que transformaren radicelment une heréncia urbana que fins aqui havia mantingut un ritme de can vis més mesurat. Interessa destacar aqui alguns trets essencials de 1’evolu cid de le técnica militar pel que fa a le ciutat. A tot Europa i durant molts segles, le ciutat, sigui com @ maquina auténoma, si- gui com a punt estratégic dintre d’un programa de defensa territo rial, mantindra en un primer ple la funcié militer. Des de 1’Edat Mitjana, le muralle ha estat un element que configura’ i identifi~ ca cada ciutat. Des del segle XV, els canvis en les técniques mi- liters obligeran a modificacions importants en les formes de de~ fensa urbana i també variacions importants en le valoracié mili- ter de les diverses poblacions. La introduccié de 1’artillerie, e1 creixement dels exarcits 4 la formecié dels nous estats terri- torials faren canviar els criteris de disseny de les fortifica- cions, llur extensié, les formes de construccid, els nivells d’in versié i tembé el valor militar de le ciutat com a maquina de guerra. S‘obrira un ampli cicle histéric de perfeccionament de les raves formes defensives, amb &molies i profundes transformacions 518516 sobre les ciutats. Un procés en el qual el regnat de Lluis XIV i la intervencié de Vauban serien els punts culminants. E1 model de defensa nacional que sistematitza Vauban, basat en un criteri ter ritorial de “doble linia” de defensa, afecta Gnicament una estre- ta franja fronterera. Aixd comporta que les ciutats que queden al marge daquesta franja no necessiten un aparell defensiu, que és un dels constrenyiments importants en el creixement de moltes ci tats. Gertament, des de molt abans de Vauban hi he hagut ciutats que han perdut 0 no han tingut mai una funcié prépiement defensi- va: aquest seria el cas de Madrid, que no ha disposet mai de mura lies pripiament dites. Perd és en aquest moment quan més clera~ ment es sistematitza la distincié funcional entre places militars, on s“hi concentren les grans inversions destinades a le defense de l’estat, i le reste de ciutats que mantenen els vells emmura~ Haments, obsolets des d’un punt de vista militar, com a mer 1i- mit, barrera duanera i instrument de control de l’ordre piblic. La ciutat de l’antic régim s“havia volgut immdbil: la man- ca de muralles, de limits, la inexisténcia d’una forma definida ¢ ren caracteristiques pripies de les aglomeracions menors, sense estatut de ciutat. Fins el segle XVIII le forma de la ciutat no- més podia tenir representacions estAtiques: quan durant aquest se gle es comencen a plantejar problemes de control o d’higiene, les murelles 0 els limits de la ciutat sdn encara considerats peces imprescindibles. La supressié de les defenses no es donaré sense resisténcies: de les instancies militars, dels propietaris de les Finques urbanes @ 1‘interior del clos, dels que no creuen possi-517 ble 1’eliminacié de les taxes municipals aplicades a les portes de la ciutat... Des d’una mirada ancorada encara en la imatge de ciutat d’antic régim, el canvi supose una devaluacié dels velors urbans: Goethe fa exclamar a un dels seus personatges: "Ara fins i tot les grans ciutats demoleixen llur bastions... les ciutats no sén ja altre cosa que grans pobles...". Lenderroc de les mu- ralles i la pérdua d’hegemonia de 1ideal estetitzent, valors dis tintius de les més brillants ciutats de 1“antic régim, assenyalen la definitive imposicié del nou model de ciutat. Un nou model que obeeix a un ordre de valors més préxim a les agiomeracions més comercials, peré que en conjunt és molt oi, ferent del que es considerava propi de la ciutat d“antic régim. En el nou model, el creixement demogréfic, el propi pensament hi- gienista, 1a consideracid de les funcions urbanes en el procés e~ conémic faran que la ciutat esdevingui "capac de créixer": s“ini- cia la referéncia al “caracter poblador de les activitats econémi ques urbanes" i es considera que le potenciecié de les grans ciu~ tats sera el motor d’una economia que beneficiara, de retruc, are ©8 geonrafiques molt més extenses (109). Des d’aquesta nova pers— pectiva, les ciutats que poden suprimir les seves murallas podran extendre’s gradualment, el ritme que demanen el creixement demo- grafic, les necessitats que imposen les noves activitats i, tembé, una nove sociabilitat i una nova imatge urbana. Les ciutats que mantenen en un primer pla una funcié militar, es veuran sotmeses @ grans constrenyiments que esdevindran més eguts si és major el seu dinamisme, Es plantejaran els problemes a dos nivells: el primer sera518 el dels conflictes de les noves funcions urbanes amb la funcid liter; el segon seré el de le pripia eficacia de les ciutats com a places fortes. En efecte, si 1’organitzacié territorial de la defensa supose ja una alteracid profunda de la tradicional funcié militar de les ciutats, a partir de meitats del segle XVIII, 1’or denament bastionat, base de totes les fortificacions, sera objec- te de fortes critiques. Critiques derivades de 1’experiéncia, que sembla demostrar, sense massa discussié, alguns defectes molt im portents: primer es fa patent la propia vulnerabilitat dels ba- luerds, fins al punt que el foc d’ertilleris dirigida contre e- quests no queda mai sense efecte; segon, el millorament de les de fenses comporta automaticament una expansié desmesurade de les fortificacions, el que obliga e un creixement dels costos molt im portant, i sobretot, crea dificultats en el moment de cobrir-les amb un fraccionament de 1“accid defensiva. Montalembert (1776-1796) afrontaré la resolucid del proble ma proposant el que anomend “fortificacié perpendiculer", obrint @ixi un perfode de transicié en el que coexistiran les recerques que busquen una renovacié de les técniques defensives, amb les que es limitan a la modificacié dels tipus bastionats primitius, multiplicant les obres addicionals i avancant-les cade wegada més. Poe @ poc, per’, s“aniré imposant une nove racionealitat, s anira simplificant molt el recinte de le placa, fins a reduir-lo Per a places de nova construccié a un simple recinte terraplenat amb valls. Per altra banda, cada vegada més, es porta la defense @ l’exterior, amb obres destacades lligades tacticament entre e- es (110), Aquestes obres podien ser forts i fortins, capacos de519 batre l’enemic des de lluny i presentant un blanc minim. En aques tes defenses permanents's“abandonen progressivament les formes bastionades per adopter els reductes en forma de casamata blinda- de (seguint la t&cnica imposada pel francés Haxo des del 1825). Paral.lelament, eniran adquirint cada vegada més importancia les obres de caracter no permanent, com els terraplenats i els camps atrinxerats, Aquestes noves técniques de fortificacié resulten tent d’y na critica de 1’eficdcia de les precedents com de les necessitats imposades pels rapids canvis que es donen, sobretot a partir de les décades centrals del secle XIX, en les técniques militers. Les formes de fer la guerra s’orienten cap a una major flexibili~ tat i mobilitat, el que fara replantejer profundament les técni- gues de defensa i la mateixa légica de les places militars. La defensa de les ciutats immobilitza contingents massa im portants de l’exércit defensiu i no permet aquesta flexibilitat necessaria per fer front a le mobilitat creixent de 1’exércit a~ gressor. Per altra benda, esdevé cada vegada més problematic in- corporar a la defensa les poblacions en augment de le ciutat, mi- literment poc eficients i que creen greus problemes de subminis— tres, cosa que les converteix en un auténtic pes mort, molt més negatiu que positiu. El canvi de perspective provoca, durant aquest perfode, u- na gran fluidesa de les idees t&cniques, que contresta vivament amb la inevitable inéreia que imposen les grens inversions i 1’he réncia de tot un aparell defensiu extremadament costés. Si des del punt de vista de la defensa s“adverteix un con-flicte entre creixement urba i noves técniques militars, també des del punt de vista del control han canviet els parametres en Joc. E1 control dels centres urbans ha passat de ser un problema estrictement militar, a un problema d‘ordre public i policia. Les Ciutadelles, que han estat durant molts anys una de les peces in Giscutides en el sistema de control urba, esdevenen inadeqiiades tant des del punt de vista "t&cnic" com des del punt de vista po- litic. Per un costat, la prépia crisi del model bastionat les fa Poc aptes per a la defensa; per l’altre, les ciutats esdevenen massa importants en tots els ordres de la vida d’un pais, per que @ l’estat 1i convingui el conflicte frontal que pressuposa el bom bardeig des d’una ciutadella. £1 desenvolupament del capitalisme fara que no sigui 1’enfrontament entre l’estat i la ciutat el que es configuri com a central en aquesta etapa histérica, sind els Srans conflictes que enfronten les dues classes socials que gene- ra el nou ordre productiu. L’Gs indiscriminat de l’ertilleria és absolutament negatiu en una societat en 1a que cada vegada pesa més 1a forca de 1“opi- nid pdblica. José Almirante comentava el 1869, no sense ironia, @ questa nova realitat: "El célebre bombardeo de Barcelona por e) General Espartero en 1642 le enagené por 1a exageracidn de las o- Posiciones, gran parte de le opinién..."; malgrat tot, al buscer les ruines, + 8610 encontrd 1a comisién investigadora les de u na casa, ya denunciada, que aprovechd esta ocasién para venirse a bajo. Se cita este caso para advertir que un general debe mirerse mucho, en estos tiempos, antes de disponer un bombardeo si quiereS21 conserver le popularided..." (211). La resposta que es donara als problemes de control urba s* encaminaran més per les vies tragades per Haussmann, que per 1”e- menaca des de Ciutadelles i fortins. Es tracta de buscar formes de control més agils, més répides i més sofisticedes; es tracta, sobretot, dafllar rapidament els conflictes i neutralitzer-los e bans de que s“extenguin. En conjunt, dones, @ tot Europa s“advertira una clere ten- déncia a l“eliminacié dels elements i signes de les velles formes de militeritzacid del mén urb&: muralles i ciutadelles aniran de- Sapareixent progressivament. A les diverses ciutats variaran les situacions i també les solucions. Entraran en joc factores diver- sos -situacid estratégica, relacions politiques, forces econdmi- ques, creixements demogréfic, industrial i comercial, inversions destinades a defensa, etc.— que contribuiran a singularitzer cada cas (112). Le primera distincid és, com ja s’ha apuntet,le que dife~ rencia les ciutats “ordinaries" de les places militers. Seren mol tes les ciutats que perdran progressivament la seva funcié mili- ter Torino i Mila durant 1a invasié napoleénica, Viena i Copenha gue durant 61 curs dels anys 50, moltes ciutats itelianes i ale- manyes com a conseqiiéncia de les respectives unificacions... Per contra, alguns nuclis urbans mantindran les seves defenses fins a finals del segle XIX 0 principis del XX: aquest seria el cas de Perpinyé, de Lille o d’Anvers ... (113) (figs.342 a 354). Pel que fa a les ciutadelles, 1s pérdua del valor militar522 i la progressiva consolidacié dels estats les fara cada vegada més innecessaries. £2 1773, per exemple, s“autoritza la demolicid de la ciutadella de Bordeaux. A Torino, la ciutadelle quedara encer— clada per teixit urba, fins que aquest 1’absorbira totelment (Fig. 342). A Mild s“eliminaran les defenses del Castello Sforzesco Ja durant la invasié napoleénica, per projectar a 1’espai alliberat una de les obres urbanistiques més ambicioses de le ciutat. A Pe- rugia, 1’erosié de 1a Ciutadella s“iniciaré je 1’any 1800, perd diverses resteuracions del poder papal alentiren 1a seva urbanit~ zecié; l’any 1848, s‘emprendra 1a demolicié més sistemdtica 4 el 1860 seré cedida finalment al comé (114) (figs.343 4 344). Algunes ciutadelles trigaran a ser eliminades, com la de Messina (fi 363), que assegura la defensa del port sense entrar en conflicte amb el creixement de la ciutat; 0 1a de Lille i le de Perpinya, perqué seran ciutats que mantindran la funcié mili- tar fins al nostre segle. En canvi, 1a ciutat d’Anvers , que es convertira durant els anys en una de les principals places mili- tars d’Europa, després de le completa reestructuracié de les so~ ves defenses, es crearé un nou barri al solar que ocupava la ciu- tadella construida per Paciotto (115). En el context d’aquestes ciutats, Sarcelona aconsequeix a- lliberar-se de les seves fortificacions en una date prov “accepta ble": nies desmilitaritza tant aviat com Bordeaux (fig.345) 4 moltes ciutats frenceses i talianes, ni manté la seva funcid mili tar fins @ principis del segle XX, com Lille o Anvers . De fet, l’eliminacié de les seves muralles és quasi céntemporanie a la su pressié de les defenses de ciutats com Viena o Copenhague, i tan-tes ciutats alemanyes i italianes (figs.346 a 352). Cel, perd, remarcar que el cas de Barcelona destaca entre les ciutats europees per l’agut conflicte entre exigéncies mili- tars i necessitets en tots els ordres de le vida de la ciutat. Barcelona, que s‘ha convertit en la primera ciutat industrial d* Espanya i que enregistra un creixement demografic superior, en termes relatius, al de qualsevol de les ciutats citades, ha de so frir els constrenyiments i les rigideses que 1i imposa una funcié militer sobrepassada i indtil. 4.10.2. Barcelona: funcié militar i creixement urba Com a les altres ciutats europees, a Sarcelona la funcié militar té una llerga histéria. Al menys des de le formacié de 1° emmurallat roma, ha jugat un paper de primer ordre a la vida de la ciutat 4 n’ha configurat en gran mesure els trets morfoléaics. Com ha estat vist en els capftols precedents, en el context de les conflagracions balliques del segle XVII, i sobretot a partir de 1714, es consolidera una situacid que no s‘alteraré durant 140 anys. Controlet el dispositiu militar per 1’estat, Sarcelona se- r& convertida per le monarquie en una plaga forta de primer ordre, no tant com a placa prépiament de frontera, com sera el cas de Li Me, de Perpinya o de Figueres, sind com a cleu de tote una pro- vincia que limita amb una gran potencia extreordinariament agres— siva. Una provincia, a més, amb tendéncies "centrifugues" ben de-mostrades. Durant tot e1 segle XVIII i principis del XIX, 62 vefnatge amb Franca impose un esforg defensiu important, i els fets s‘en— carregaran de denostrar aquesta necessitat. Per altra banda, 1’al tra care de la moneda, la necessitat de control interior, justifi cada e1 1714 per le desconfianca envers un territori i una ciutat que han estat capagos de resistir tota una llerga auerra al seu monarca, tampoc es veura gaire modificada a través d’equests anys. Canviaran sens dubte les circumstancies que havien aconse- llet 1a implentacié de 1a Ciutadella, perd el creixement econdmic de Barcelona, si bé coincideix amb una aproximacié a la monarquia, ‘també comporta un increment demografic que complica i dificulte les formes de control. La vida de la ciutat es veura sovint commo cionada per "revoltes, rebomboris 4 bullangues" i, més endavant, per lluites polftiques. En conjunt, durant tot aquest llerg perfode, als canvis circumstancials es contreposara, des de les perspectives de les instancies governamentals, una constant necessitat de mantenir-se @ l’agueit, tant pel que fa @ la defensa, com pel que fa als ins- truments de control i de repressid. Aixé comportara una permanén— cia quasi total dels pressupostos de 1714, i una permanéncia pa— ral.lela dels dispositius defensius i de control programats ales- hores. Els problemes i conflictes entre funcid militar i altres funcions de la ciutat tindran a Sarcelona un cert caracter propi i adquiriran nivells d’una singular agudesa. Hi ha dos fronts di- 52aferenciats: per un costat, la Giutadella, que sempre ha estat vis ta com una agressié i una amenaca contra la ciutat; per l’altre, les muralles, que @ partir de cert moment xoquen frontalment amb un creixement sostingut i amb una série de canvis en tots els or- dres de le vida urbane. A partir de 1’any 1794, en el que es demana per primera ve gada l’enderrocament del front interior de la Ciutadella, es repe tiran, com ja s’ha vist, aquesta mena de peticions que s“encami- nen a l‘eliminacié de la fortalesa. En primer lloc, s‘actua per jestions militars: no resulta tan dificil exougnar 1a Ciutadelle 4, caiguda aquesta, la ciutat no té defensa possible. En segon loc, es vol suprimir un simbol repressiu, ben cler sobretot a partir de la invasié napolednica i encara més després de les res- tauracions absolutistes. Finalment, es busca aprofiter una area que és idinia per @ un eixample de la ciutat, en aquell punt on el s61 és més valorat. Tres 1inies d’atac contre la permanéncia de la fortelesa fonamentades sobre realitats palpables que es mos traran impotents davant les resist&ncies governamentals. Al cap de dos mesos del restabliment del régim liberal i de la convocacié de Corts Constituents, el 12 d’agost de 1636, 1° Ajuntament Constitucional fara una nova proposicid per presentar @ les Corts, amb l’objecte de que sigui derribada tota la pert de 1a fortificacié de la Ciutadella que s’enfronta e le ciutat ia la Barceloneta (fig.318). A 1’efecte, es crea una comissié per qué estudif totes les reons histdriques i de conveniancia parti- cular que incidien en aquesta iniciativa. Pel que semble, la peti cié @ les Corts Constituents no va prosperer prabablement a causade la guerre. £1 cop d’estat del General Espartero, el setembre del 1840, va crear les condicions per a una nova ofensiva: el document pre- sentat a la Junta Consultiva (reproduit a 1“Apéndix I del Capitol 3) n’és un fruit ja comentat. Alla s“exposen tots els arguments i valoracions que es reproduiren infinitat de vegades en la llerga polémica que s“esdevindré en els anys a venir: ineficdcia defensi va, funcié eminentment repressiva, demolicié d’un gran barri quan es va realitzar i possibilitats d’utilitzar 1’espai ocupat per la Ciutadella per a un ampli eixample. El tema de 1‘eixample, que s’havia demanat reiteradament com @ consegiiéncia légica de 1’enderroc de la Ciutadella i del va lor dels terrenys ocupats per aquesta, es va anar convertint amb e1 temps en una peticié cada vegada més apremient. La creixence de la “ciutat” dintre i fora muralles exigie mesures cada vegada més urgents. En efecte, en contrast amb el relatiu estancament democré— fic que mostra la comparacié dels censos de principis de seqle i e1 de 1832, des d’aquesta data al 1859, 1a poblacié barcelonina S‘incrementara en un 49%. Barcelona s’ha convertit en un centre e conémic cada vegada més important: la introduceié del vapor com a forga motriu en la inddstria i en els transports contribuira deci didament a potenciar le ciutet, que es convertira en el principal Pol catala del nou impuls industrialitzador i en nus central de totes les noves xarxes de transport. A partir d“aquestes dates, Sarcelona comencera a créixer 526més répidament que la resta de Catalunya i, malgrat la inestabili, tat politica i la conjuntura econémica extremadament variable, s* obrira un perfode de consolidacid de les bases per a un canvi de més llerg abast. Fracassedes les peticions fetes e1 1836 per enderrocer la Ciutadella, el que hauria creat automaticament una area d“exnan— sid dintre muralles, le proposta d’eixemple al cap d’emunt de la Rambla, entre el baluard de Tallers i el de Jonqueres, sera 1“dni ca alternativa d’eixample que mantindran les autoritats militars. Alternativa a 1’eixemple cap a la Ciutadella i, més tard, alterna tive d’eixample i1,limitat (Figs.388 4 359) (117). Cap @ 1’any 1840, coincidint amb 1’euféria del cop d’estat esperterista, des dels diaris es comenca a considerer que les pe~ ticions d’enderroc, que fins el moment s’han limitat a le Ciutede lla, convindria fer-les a tot el circuit emmurallat. Paral.lela- ment, 1’Ajuntament convocara el concurs en el que es disposava a premiar la mendria que contestés millor la pregunta: "Z@ué venta- Jes reportarfa a Barcelona y especialmente e su industria, le de~ molicién de las muralles que circuyen la ciudad?". £1 que mostre- va fins a quin punt havie calet 1a conciéncia d’une incompatibild tat entre la funcié militar de le ciutat 4 el seu creixement eco- némic i demografic. Del primer premi, concedit el 1841 al treball de Pere Felip Monlau “Abajo las murallas", s“ha destacat quasi exclusivament el contingut higienista de le proclema. La meméria té, perd, una gren riquesa d’arguments, fruit d’una consciéncia ja ampliament compar- tida i madurada, Monlau nega, d“antuvi, que mai la funcid militar 827hagués reportat beneficis a la ciutat, comenta els enderrocs pro- vocats per 1a construccid de les muralles i la Ciutedella, i pas— sa després a considerer le poca eficdcia militar de les fortifica eions.. Monlau escriu: "No son las muralles, decia Solon 4 los de Esparta,ies que constituyen la fuerze de una ciudad: su defense estriba solo en el valor y 1a robustez de sus habitantes. Recorde mos la heroicidad de Zaragoza en la pasada guerra de la Indepen- dencia: sin muros formales, sin baluartes, ni ciudadelas, sin més valor, llegé a eburrir é los primeros genereles del ejército fren cés foes Aquests arguments, que semblen purament retérics, coinci- deixen perfectament ambels propis informes militers. En efecte, en un informe ".., sobre les ventajas y defectos del fuerte de A~ terazanas" redactat dos anys més tard, es pot llegir: "... La his toria y particularmente la de le ditima guerra nos presente multi plicados ejemplos de defensas eisladas en edificios de calidad trocada @ los esfuerzos producidos. Esto como V.E. conoce depende de las circunstancias en que se hallan los defensores 6 los ata cantes, sus recursos, su tiempo, su nimero, su instruccién y su entusiasmo 6 abatimiento: dos defenses consignadas hoy en 1a his- toria reciente ambas heroicas que son les de Gerona y Zaragoza, y Si se examinan su distinta poblecién, sus medios, sus defenses construfdas hasta el momento de accién, es decir, los recursos con que contd y puso en juego para aumentar su resistencia, puede que acaso no se encontrasen iguales, aungue si en el resultado; en le ditima guerre de pretensidn al trono, Bilbao y Lucena, pue~529 blos abiertos, produjeron singulares resistencias, mientras que tanto en esta época como en anteriores, Plazas mejores o peor for tificadas y pueblos mas o menos bien situados no han producido e- Jemplos comparables. (119). Gontinuava Monleu, després d“aquelles reflexions, tan pré- ximes a l“informe transerit: + No es una inhumanidad esponer & una ciudad rica, populosa, depdsito de mil preciosidades, 4 los desastrosos efectos de un bombardeo, de un asalto y de un saqueo, erijiéndola en plaza fuerte y empe%éndose en que sea blenco de la codicia y de los atagues del enen: go? Esté en duda adenés, entre los mismos profesores del arte, si los gastos que causa el entre- tenimiento de las plazas fuertes, y las tropas que exise su quar— nicidn y custodia son en caso de guerra una utilidad 6 una desven taja suma para el éxito y 1a defensa. En cuanto @ Barcelona en particular se puede preguntar con elgunos intelijentes, si es ple za apta pera base de operaciones militeres; si puede servir de a poyo & un ejército defensivo; si la defensa de nuestra diletada muralle puede ser muy larga; si la inmensidad de bocas initil comprometerfe muy en breve & cualquier gobernador, etc., etc. Todas estas cuestiones se resuelven en el sentido desfavorable 4 los amigos del fuerte amurallamiento (...). Si, pues, dentro de breve 1a indole y el peso natural de las cosas haran indispensa- ble el derribo de las muralles {Por qué no lo secunda 1a mano in— telijente y previsora del hombre? Esto aconsejan la sana razén y la conveniencia piiblica. Els seus raonaments sobre el valor militar de les defenses de Barcelona sén sdlids i diffcils de rebatre, perd, al mateix‘temps, Monlau preveu 1’oposicié que presentaran els militars per no perdre la influéncia que tenen a les places militars (120). Plantejat el tema de 1’eficdcia militar, Monleu repassa temes com els avantatges que reportara per a l“higiene publica, avantatses per a la indistria, i pel.que faa le cultura, els costums, etc., aspectes probablement més coneguts de la seve memiria i que aqui tenen menys interés. El 26 d’octubre de 1641, la Junta Suprema de Vigilancia i Seguretat de 1a Provincia de Barcelona, formada arran de la situa cid creada pel “pronunciamiento" d’Odonell, va prendre la decisié d’enderrocer 1a cortina interior de la Ciutadella. L’endem& s“ini cia 1“enderrocament, peré 1’oposicid governamentel va acabar pa- rant les obres de demolicid. Durant aquest periode d’enfrontaments entre les instaéncies Provincials i locals, i les governamentals, inclés 1‘episodi del 3 de desembre de 1642, en el qual per ordre del General Espartero es va homberdejar des de Montjufc la ciutat de Barcelona, canvia- ran substancialment els objectius (121). En efecte, el 27 de juny de 1843 i sota 1’amenaca d’un nou bombardejament, la nova Junta Provisional de la Provincia de Barcelona decidira 1’enderrac, no Je de la Ciutadella, sind de les muralles. £1 t{tol de la memdria de Monlau es convertira en auténtic crit de guerra. £1 tema de le Ciutedella quedar en un segon pla i la demolicid del circuit em murallat es convertiré en 1’objectiu primordial. E1 nou bombardeig del 7 de setembre de 1843 significara, perd, la derrote de la ciutat i le reconstruccié de les defenses demolides. Més tard, entre 1843 i 1854, 1a situacid politica no531 sera propicia als partidaris de 1’enderrocament de les muralles. No cessaran, nerd, les campanyes que abogaran per la seva comple- ta demolicis. Ja l’any 1844, i des d’una posicid “moderada", Salmes, en un conjunt d’articles publicats a “La sociedad", repren, en un td mesurat i convincent, els arguments que Monlau exposave amb 1“e- brandament del pamflet. Balmes s‘esforca en demostrar 1’absurdi- tat de mantenir une ciutat de la dimensid i dinamisme de 3ercelo- ra com @ placa militar, “Considerando a Barcelona no por lo que es en sf, sino como una de las principales ciudedes de la monar- guia, jun derribo semejante accarrearia datos a la nacién o le producirfa ventajas? (...) Atendida le posicidn de Barcelona, con servéndose la plaza fuerte, es imposible que desde el principio de una guerra no fuese el blanco de las dos partes beligerantes. Y una ciudad de ciento sesenta mil almas zcémo sufre, no diremos un sitio, pero ni un bloqueo de unos dfas?... Bien ponderadas las razones que preceden dificilmente se inclina la belanza en favor de la opinién que defiende la utilidad de las fortificaciones pa- va el caso de una querra extranjera". Si ens atenem a les necessitats de control, "... en caso de estaller una insurreccidén, 0 se la sofoca al instante a queda due%a del recinto de la ciudad..." + ila muralle no és un instru- ment Gtil per eviter le insurreccid. "Queda, pues, la cuestién re ducide a si conviene o no conservar algunos fuertes que dominen la poblacién. (...) La gran ventaja que resulta al gobierno de la existencia de los fuertes es que los revoltosos no pueden prome- terse un triunfo decisive, aun cuando por un fatal conjunto decircunstancias logren desalojar de la ciudad @ les tropas". Aques tes, refugiades als forts, "... tienen a le mano el terrible re- curso de sembrar 1a confusién y el desorden amenazande con el bom bardeo, A esta prueba no puede resistirse una ciudad como Barcelo ma; quien sea duefio de los fuertes o la precisard a transigir o forzaré a la mayoria de los habitantes a la fuga, dejando le po~ blacidn abandonada a un pufiado de revoltosos". Per una banda, ai- x8 té 1’immens perill de que els forts siguin dominats pels insur. rectes, i en cas contrari ",Qué gobierno que se estime a si mismo se atreveré a pronunciar 1a palabra bombardeo traténdose de una ciudad como Barcelona?", (122) Fora del tema estrictament militar, Balmes argumenta a fa- vor de 1’enderrocament de les muralles basant-se en els avantat- ges que reportara a nivell econdmic, tant pel que fa a le ciutat, com pel que fa a tot Catalunya. En dltim extrem considera inevita ble, com Nonlau, el creixement de Barcelona. La contribucié de Balmes a la causa de 1’enderroc de les muralles mostra fins @ quin punt s’havia arribat a un consensus entre els barcelonins, més enl1& de les diferéncies ideolégiques. Aquesta coincidéncia generalitzada a favor de 1’eixample il.limi- tat i de 1’eliminacié de les funcions de placa militar que com plia Barcelona, xocava, per’, amb una oposicié decidida de les instancies governamentals. Oposicié fonamentada més que sobre con siderecions de defensa, en el temor de perdre el control sobre 1a ciutat. Coroleu, en les seves memdries, comenta els arguments en contra, del generel Nervéez, que es resumeixen en la frase "si se 532533 Permitiese el ensanche de Barcelona, se necesitarian 40.000 hom bres para tenerla sujeta, y Espafia no es tan rice para aumentar de este modo su ejército” (123). En aquest ambient férreament oposat a concedir 1“enderroc de les fortificacions, l“any 1844 es va ressucitar per part dels moderats que s‘havien fet amb el poder, el projecte d’eixemple en tre el baluard dels Tallers i el de Jonqueres. Les diferéncies de criteri entre 1’Ajuntament i l’autoritat militer i, encara més, 1 escas interés d’aquesta Ultima en tirer endavant el projecte no van permetre ni tan sols que aquesta timida proposta es fés rea’ tat. Mentres tant, 1“Ajuntament na renunciava a un eixample ex- tens cap a Gracia, que superés clarament els limits estrets impo- sats per l’anterior projecte; atiat, sesons Carreras Candi, pels propietaris de Gracia, va preparer un projecte de Ciutat Nova en— tre Gracia i Barcelona, E1 14 de setembre de 1846, el diputat Jo- sep Manuel Plenas i Compte el va presenter @l govern i, en vista de l’escas éxit, va repetir 1’exposicid de 22 de gener de 1847, amb les segiients consideracions: “Las recientes disposiciones con que V.M. tiende con su Gobierno a dar mayor ensanche & la Villa de Madrid para conveniencia y lustre de le poblacién, inducen al Ayuntamiento de Barcelona, con igual objeto y les mismas mires, a reproducir la esposicién que elevé a V.M. en 14 de septiembre Gi- timo". Com era d“esperer, la proposta va queder aturada a Madrid (fig.360) (124). Paral.lelament, el politic liberal Tomés Bertran i Soler Propugnava, una vegeda més, la vella alternative d’eixample a costa dels espais ocupats per le Ciutadelle i 1’Esplanada, En efecte, dintre d’una proposta més amplia de reforma interior, inclosa en la seva obra “Itinerario descriptiva de Cataluia", que preveia 1° obertura de diverses vies per possibiliter les connexions entre les diferents parts de le ciutat, considerava la possibilitat de mantenir les muralles i de treslladar le Ciutadella el Camp de le Bota, convertint el Passeig de Sant Joan en una "segona Rambla", vertebradora del nou barri a edificer (125) (fig.361). Le realitzacid d’aquesta proposte haqués, sens dubte, trans format sensiblement 1’estructura de la ciutat: un eltre equilibri hauria quedat plentejat amb 1’existéncia de “les dues Rambles", dos eixos urbans que haguessin quedat connectats pel passeia de la muralle de Mer, vertebrent de forma clare tots els centres de Ja ciutet, Contrériament al que s‘hagués pogut penser, la idea de Sertran i Soler va resultar molt menys realista, perd, que la que defensaven 1’Ajuntament i els propietaris del Ple: le Ciutadelle estava destinada a sobreviure 15 anys 1“enderrocament de les mura lies. Durant aquest llarg perfode, en el que les circunstancies politiques adverses es van encarregar d’aturar qualsevol possibi- litat d’eixemple limitat o il.limitat, no van falter veus que, des de les posicions ideolégiques més diverses, defenséssin 1a ne cessitat de l“eixample. El 1850, Pascual Madoz, en el seu ben co~ negut Diccionario Geogréfico-Estadistico-Histérico de Espafia y gus _posesiones de Ultramar, es va alinear decididament a favor de l’enderrocement de les muralles i l’eixample de le ciutat: ".., Las ventajas que resultarfen de su ensanche pare le salubridad piblica y 1a extensidn de su comercio e industria hay més que sufi- ciente para que cualquier hombre filentrépico y verdadero amigo de la prosperidad de su patria se convenza de le utilided, o me~ jor necesidad, de la inmediata adopcién de un proyecto ten intere sante bajo todos los conceptos" (126), L’any 1852 s“inicia una nova fase: 61 17 de mai d’aquest any, 1’Ajuntament, després de llargs anys de friccié amb el go- vern, anomenara una amplie comissié per estudiar el tema; i de les discussions d’aquesta en sortira una reclamacié que tindra el recolzament general que es manifesta & la premsa barcelonina. Es consideraré que la ciutat necessite preveure una extensid que ve- gi des del Llobregat fins al desds. Le comissid va acordar encerregar al Manuel Duran i Bas, secretari de 1’Ajuntement, la redaccié d’un projecte d’exposicis al govern, La memérie resultant, que seré aprovada el 19 de maig de 1653, reemprendra els arguments que han anat madurant durant & quests anys, sobre le base d“escrits com els de Monlau i Balmes (127). La campanya aixf iniciada acabera el 30 de gener de 1854 quan els Diputats sol.licitin al govern 1“enderrocament de les my ralles. La revolucié del juliol del mateix any va precipitar els aconteixements i, une vegada més, la Junta Provisional, empesa per les circumstancies, va inicier l“enderroc del recinte. E1 15 d’agost, des de Madrid, es legalitzeva le situacid autoritzent le demolicié iniciada. A partir d“aquest moment, s“obre un perfode en el qual es 535Posen les bases per le confeccié del projecte definitiu d’eixan— ple: 1854-55, planol topografic de Cerda, 1857-58, projecte d“ei- xample de Garriga i foca, 1859, concurs de projectes d’eixample i eprovacié paral.lela, pel Ministre de Foment, del projecte Cerda. La Ciutadella, perd, no Gnicament no va ser enderracada, sind que e1 1858, conjuntament amb Montjuic, va ser reforgada per suplir a baséneia de les muralles. Les raons i contradiccions que presenta la conservacié de la Ciutadelle es poden estudiar a través de 1a lecture d’una memd ria redactade l’any 1855 (un any després de 1“inici de 1“enderro- cement de les muralles), per 1’enginyer militar Joaquin de La Lla ve. En aquest escrit, 1’autor fa una reflexié de caracter general Sobre les funcions de les ciutadelles, per analitzar després la de Barcelona. D’antuvi, considerava com a funcié principal el con trol sobre le poblacié de 1a ciutat on s“implantava, tornar "4 la obediencia une poblacidn sublevada, (...), le necesidad de contar con medios para obtener por la fuerza lo que no otorgaban de ara- do, (...), tener @ raya a los habitantes..." (128). Des del punt de vista de le defensa d’un enemic exterior, estableix una diferéncia important entre la funeié de reducte i la funcid de refugi. En el primer cas, "es preciso que hallandose garantida su posesidn para cuando se verifique la caida de aque- lia (1a ciuded), pueda servir de un gran reducto de seguridad don de retirada la guarnicién pueda prolongar la defensa dando luper 4 1a intervencién en la lucha del Ejército de Socorro, 6 donde Pueda ajustarse una capitulacidn honrosa, despues de agotados sus medios de resistencia". 536