com actuaven perque així se'ls
.o havien fet així; i ho feien per
nir-ne alguna indulgencia, pot­
:us, deIs jueus «eminents», és a
1: «Quan va acabar la guerra,
at els "jueus eminents" -una
is el 1942-, com si, també per
ia més dret a seguir viu que un
rigents jueus, en la majoria de
lrmes de coacció, participaven
. de la política deIs seus opres­
's, en peces significatives de la
europeu, de les seves comuni-
J jueva que fascinava Arendt,
lffiagada», la d'una minoria de
conscients» i que, per la seva
tar el món tal com era i també
:eien un món millor, no tan soIs
vidus «privilegiats», sinó per a
t tipus d'ésser huma que «la his­
tser explicaria per que Arendt
analitzar tant el cas tragic deIs
uctures socials tradicionals que
:a de la destrucció. Una cosa és
a, no era un caprici passatger, i
a o d'una simpatia latent envers
.olts deIs detractors perque no
s seves obres anteriors o no les
ntit. Era, la d'Arendt, una posi­
arrelada en l'estructura del seu
iva li feia considerar les accions
:le» en el marc de l'atmosfera
cooperació universal que havia
~nia establir com un ideal d'hu­
lf en els crims, com la rebeHió,
1 obra.
fos entre els jueus o entre els no jueus, s'expressés de manera militant o
per omissió -és a dir, amb la no-cooperació passiva. El rebuig del poble
danes a col'laborar en el projecte d'extermini dels compatriotes jueus i el
trasllat de tota la comunitat jueva a Suecia gracies al moviment de resis­
tencia local varen ser -segons ella- una lli<;ó «de ciencia política» per a
«tots els estudiants delerosos d'aprendre alguna cosa sobre l'immens
potencial de poder que hi ha en l'acció no violenta i en la resistencia a
un adversari que disposa de mitjans de violencia clarament superiors».60
CONCEPTES DE LA HISTORIA JUEVA
La trama general del llibre d'Arendt era l'analisi del procés, el dret
d'Israel a dur-Io a terme, la manera de conduir-Io i els ensenyaments que
se'n derivaven. Arendt també demostrava en aixo una erudició i un
enfocament sense concessions, desconcertants a causa de la naturalesa
paradoxal deIs seus arguments. Malgrat estar conven<;uda, com molts
deIs seus col'legues a l'estranger (i alguns a Israel), que hauria estat millor
de fer jutjar Eichmann per un tribunal internacional, reconeixia el dret
d'Israel a organitzar el procés, d'una banda perque el tribunal interna­
cional no existia i no es preveia que fos creat, i de l'altra, sobretot, per­
que prop de tres-cents mil supervivents havien emigrat a Israel i n'havien
fet la seva patria. 61
A més, ella veia amb ulls crítics el caracter polític, pedagogic i pro­
pagandístic que Ben Gurion --«escenograf invisible» del procés_62
havia donat a l'esdeveniment. 63 Manifestava obertament el seu disgust
per la manera com el fiscal general portava l'acusació, una manera que
impedia al tribunal i a Israel d'afrontar un desafiament moral, inteHectual
i polític excepcional. EIs objectius que Ben Gurion havia definit -sos­
tenia Arendt-, per molt nobles que fossin, excedien els límits del dret i
deIs procediments jurídics. Un tribunal té el deure d'avaluar la validesa
de les acusacions, d'emetre un veredicte i de dictaminar una pena.
Qualsevol altre objectiu extrajudicial només podia ser la font d'innom­
brables «irregularitats i anomalies», fins al punt que el mateix tribunal,
tot intentant contenir-ne el flux, es va veure obligat a declarar que no
60 Ibídem, p. 3I!.
61 Arendt a Jaspers,23 de desembre de 1960, a Lotte KüHLER i Hans SANER (eds.), Hannah
Arendt-KorlJaspers Correspondence, op. cit., p. 414-418.
62 Hannab ARENDT, Eichmann aJerusalem, op. cit., p. 46.
63 Per a una elaboració d'aquest tema amb nombrosos exemples, vegeu el capítol 3 d'aquesta
obra.
ISI
podia «permetre que l'arrosseguin a terrenys que no li pertoquen {. ..}, el la publicació de l'obra de Sl
procés judicial té els seus procediments, els quals són prescrits per la llei Shocken Books, a Nova Yc
i no canvien sigui quin sigui 1'0bjecte del procés».64 de Scholem al costat deis
Pero, segons Arendt, la deficiencia més greu del procés residia en el manuscrits postums de Ben]
fet que tots els participants en el projecte, intervinguessin en el recinte El 1948, Arendt havia pul
del tribunal o en un altre lloc, com també l'opinió pública en conjunt, ra de Scholem, Megamot merk
concebien el fenomen de l'assassinat en massa deIs jueus d'Europa en de la mística jueva}, obra de
termes que eren del tot incompatibles amb el caracter sense precedents imatge que ens fem de la hi!
de les atrocitats comeses i amb la seva naturalesa absolutament inedita. el qual abordava més aviat 11
1, en la mesura que no percebien «Eichmann» i «Auschwitz», el nazisme sianic de Xabetai Tsvi (Sha"
i la Xoa, sinó en relació amb la seva propia historia -amb la historia política que abans de res ad,
jueva-, els organitzadors del procés i el públic interpretaven l'esmentat deIs individus en tant que c
fenomen a la llum dels crims més antics que els venien a la memoria: hi bar en el pensament místic
veien el «pogrom més horrible de la historia jueva» i, per tant, no podien me un vast potencial que p
comprendre la realitat d'«Auschwitz», una manifestació del nou totalita­ fet, tant a causa de la seva Vl
risme criminal del segle XX, un crim d'un tipus nou, sense precedents, en comptes de limitar-se a
no tan soIs per les seves dimensions sinó també, i sobretot, per la seva seu desig de transformar la
essencia. D'aquesta manera -afirmava Arendt-, «cap dels qui hi varen siasme del moviment mes
participar no va arribar mai a una clara comprensió del veritable horror nacional sionista. 69 Als any~
d'Auschwitz». 65 d'artic1es sobre el sionisme
El 23 de juny de 1963, sis setmanes després d'haver rebut una copia la comunitat jueva de Pales
delllibre d'Arendt, Gershom Scholem va escriure a la seva vella amiga. a les posicions hegemoniqu
Es coneixien des del comen~amentdeIs anys 1930 i els seus lligams s'ha­ tari a Palestina-, Scholem
vien afermat, almenys inicialment, al voltant de la profunda estima i polemica. En efecte, en aqu
amistat (originada independentment en cadascun d'ells) pel filosof la filosofa, com el líder si
Walter Benjamin. 66 Tots dos tenien la mateixa simpatia pels punts de Scholem retreia a Arendt r
vista del petit pero prestigiós moviment anomenat Brit Xalom (Alian~a el to de les seves observad
de Pau} quant a la manera com els dos pobles que lluitaven per «El que em fereix de les se,
Palestina podien repartir-se la terra (Scholem va ser un dels fundadors el contingut, del qual pod
del moviment a mitjan anys 1920). Als anys 1940 i 1950, cadascun d'ells escriure després d'haver ll(
---ella des de Nova York i ell des de Jerusalem- varen manifestar un nisme reconsiderat}. En 1'<.
gran interes pel treball de l'altre. Arendt, a més, estava embrancada en una «inspiració comunista
me de la galut (diaspora} i 1
64Extracte del judici, citat aHannah ARENDT, Eichmann lJ }erusalem, op. cit., p. 442.
65Ibídem, p. 463.
66 Segons Scholem, s'havien conegut el 1932 a Berlín. Després de deixar la ciutat el 1933, Arendt 67 Hannah ARENDT, (~ewish Hi
es va refugiar a París, on va dirigir l'oficina parisenca de l'organítzació Aliyah de laJeuneusse. Als FELDMAN (ed.), Hannah Arendt, the}1
anys 1930, va visitar Palestina unes quantes vegades. «Hannah havia estat una o dues vegades a 68 Margaret CANOVAN, Hannah
Jerusalem, de manera que alla varem tenir l'ocasió de coneixer-nos més bé.» Gershom SCHOLEM, (Mass.), 1992, p. 276.
Wa/ter Benjamin: historia de una amistad, Barcelona, Ed. 62, 1987, p. 217-218. A la darreria deis anys 69 Vegeu-ne una anilisi elabora<
1930, en vigílies de la guerra, es varen trobar alguna vegada a París: tots dos estaven compromesos op. cit., p. 58-62.
en els esfor~os per ajudar Walter Benjamín a obtenir mitjans de subsistencia i a publicar els seus 7° La correspondencia Schole
escrits. Nacional de Jerusalem. La cita prov.

182

\
l
nys que no li pertoquen [...}, el
:ls quals són prescrits per la llei
procés».64
és greu del procés residia en el
e, intervinguessin en el recinte
)é l'opinió pública en conjunt,
massa dels jueus d'Europa en
lb el caracter sense precedents
Lturalesa absolutament inedita.
ann» i «Auschwitz», el nazisme
lpia historia -amb la historia
>úblic interpretaven l'esmentat
fue els venien a la memoria: hi
ria juevID' i, per tant, no podien
Lmanifestació del nou totalita­
n tipus nou, sense precedents,
també, i sobretot, per la seva
rendt-, «cap dels qui hi varen
)mprensió del veritable horror
:sprés d'haver rebut una copia
l escriure a la seva vella amiga.
nys 1930 i els seus lligams s'ha­
ltant de la profunda estima i
1 cadascun d'ells) pel filosof
Lateixa simpatia pels punts de
anomenat Brit Xalom [Alian<;a
los pobles que lluitaven per
olem va ser un deIs fundadors
ys 1940 i 1950, cadascun d'ells
lsalem- varen manifestar un
arnés, estava embrancada en
tmniJJerusalem, op. cit., p. 442.
)esprés de deixar la dutat el 1933, Arendt
['organització Aliyah de la ]euneusse. Als
annah havia estat una o dues vegades a
neixer-nos més bé." Gershom SCHOLEM,
, 19 87, p. 21 7- 21 8. A la darreria deIs anys
a a París: tots dos estaven compromesos
jans de subsistencia i a publicar els seus
la publicació de l'obra de Scholem als Estats Units. Com a editora de
Shocken Books, a Nova York, supervisava la publicació deIs escrits
de Scholem al costat deIs de Kafk.a, dels de Bernard Lazare i deIs
manuscrits postums de Benjamin.
El 1948, Arendt havia publicat una crítica entusiasta de l'obra pione­
ra de Scholem, Megamot merkaziot ba-místiqa ha-iehudit [Els grans corrents
de la mística jueva}, obra de la qual afirmava que havia canviat «tota la
imatge que ens fem de la historia jueva».67 Pero al contrari de Scholem,
el qual abordava més aviat les dimensions religioses del moviment mes­
sianic de Xabetai Tsvi [Shabbetai Zevi} (segle XVII), Arendt, filosofa
política que abans de res advocava per la responsabilitat i el compromís
deIs individus en tant que ciutadans plenament actius,68 aspirava a tro­
bar en el pensament místic jueu i en els impulsos messianics del judais­
me un vast potencial que pogués inspirar l'acció política concreta. De
fet, tant a causa de la seva voluntat de tenir un paper actiu en la historia
en comptes de limitar-se a l'estatut de víctima passiva, com també del
seu desig de transformar la condició jueva, Arendt considerava l'entu­
siasme del moviment messianic de Tsvi el precursor del moviment
nacional sionista. 69 Als anys 40, després que Arendt publiqués una serie
d'articles sobre el sionisme i l'evolució de la imatge política i cultural de
la comunitat jueva de Palestina -articles on formulava la seva oposició
a les posicions hegemoniques i a la reivindicació d'un estat jueu majori­
tari a Palestina-, Scholem ja va mantenir amb ella una correspondencia
polemica. En efecte, en aquestes cartes (igual que altres amics propers de
la filosofa, com el líder sionista d'origen alemany Kurt Blumenfeld)
Scholem retreia a Arendt no tan soIs l'optica «antisionista», sinó també
el to de les seves observacions, que li semblava caustic, cínic i arrogant.
«El que em fereix de les seves conclusions antisionistes, més que no pas
el contingut, del qual podríem discutir, és el to de l'exposició», li va
escriure després d'haver llegit l'article «Zionism Reconsidered» [El sio­
nisme reconsiderad. En l'«antisionisme» d'Arendt, Scholem hi copsava
una «inspiració comunista barrejada amb un residu difús de nacionalis­
me de la galut [diaspora} i un "no sé que d'america"",7°
67 Hannah ARENDT, <~ewish History Revised", Jewish Frontier; 15 de mar" de 1948; i Ron H.
FELDMAN Ced.), Hannah Arendt, the Jew as Pariah, op, cit., p. 96.
68 Margaret CANOVAN, Hannah Arendt: A Reinterpretation of Her Political Thought, Cambridge
CMass.), 1992, p. 276.
69 Vegeu-ne una anwsi elaborada a Richard BERN5TEIN, Hannah Arendt and the Jewish question,
op. cit., p. 58-62.
7° La correspondencia Scholem-Arendt forma part dels arxius Scholem de la Biblioteca
Nacional de]erusalem. La cita prové de Martine LEIBOVICI, HannahArendt, uneJuive, op. cit., p. 366.
 Tenint en compte aquest antecedent, no hi havia res de nou en el Ates que Arendt tenia Sch
contingut i en el to de la carta que Scholem va enviar a Arendt després a ell, més exigent pel que fa ;
de la publicació delllibre sobre el procés Eichmann. A més, malgrat l'a­ l'afiliació tribal, religiosa o m
mistat, ja feia un cert temps que la filosofa tenia la impressió que el seu autors va prendre un caire mI
interlocutor s'havia tornat «més rígid que mai» i que desenvolupava el tipus de compromís huma, de:
que ella percebia amb inquietud com «una creixent orientació naciona­ en el món gairebé diametral
lista», amb el tipus de «fanatisme» que hi va associat. Pero ella seguia humanitat entes com a relacic
creient en l'amistat i en la lleialtat que se'n deriva: els vells amics seguei­ pendentment de l'afiliació rel
xen essent, «és dar, vells amics», escriu a Jaspers,?1 Per tant, la carta al món» d'Arendt;75 de l'altra,
reprovadora de Scholem la va sorprendre, també perque, sens dubte, la seva lleialtat envers la coH
tenia la sensibilitat més a flor de pell pels atacs ja rebuts,?2 EIs proposits poble» o l'«amor a Israel» (¡¡ha
de la carta, les frases amb que s'hi formulaven, el to general i, en parti­ Al cor dels retrets que Sd
cular, la pressa manifesta de l'autor per fer pública una crítica que hauria tió de la «pertinen<;a a un gro]
d'haver estat privada, li varen doldre tot i no ser ella la mena de persona la qual deriven tots els altres
que defugia una polemica interessant. Podem suposar que aquest dolor molts altres dels seus detracte
constitueix el rerefons personal i emocional de l'agra resposta que va Com explicava Scholem, «en 1
dirigir a Scholem,?3 definir tot i ser ben concret; t
l'''amor al poble jueu". I en
inteHectuals sortits de l'esqu<
Rayrnond Aron, en la seva crítica del !libre d'Arendt sobre els orígens del totalitarisme, també
I en un to molt més conciliad
esmenta «el to de superioritat arrogant respecte als individus i als éssers humans», comentari que
porta la filosofa jueva francesa Leibovici a preguntar-se si Aron havia fet mai un judici semblant tre poble, una filIa de pIe dre
sobre el to de Sartre (p. 367). La majoria deIs articles d'Arendt sobre qüestions relacionades amb el ra frase difícilment podia dissi
sionisme i el judaisme, originalment publicats en diversos diaris jueus i sionistes, es troben citats a Scholem, com tampoc el seu
Ron H. FELDMAN (ed.), Hannah Arendt, the Jew as Padah, op. cit.
71 Hannah Arendt, carta a Karl Jaspers, II de mar<; de 1949, a Lotte KüHLER i Hans SANER
d'Arendt (temptativa no desp
(eds.), HannahArendt-KarlJaspers Correspondence, op. cit., p. 202. capdavall era el seu tret més v:
72 En una carta a KarlJaspers, amb data del 20 de juliol de 1963, quatre dies abans de redactar i la seva ciutadania en el món
la seva replica a Scholem, Arendt escrivia que estava estupefecta per la polemica ocasionada pellli­
bre i que no s'havia esperat res de semblant. Descrivia la tempesta que feia estralls al seu voltant
dedui"en l'espai de la seva lleia!
com una campanya de «pures calúmnies» portada fins «als límits més baixos» i que li atribUlen coses a un escorcoll acusador i cate~
"que senzillament afirmen el contrari del que (ella} ha escrito La premsa jueva afirma que HilUsner, tre poble, una filIa de ple dret
el fiscal general, hauria anat expressament a America comissionat pel govern {israeliii} per activar
desprenia la seva culpabilitat,
I'afer. En aquest moment, tres o quatre grans organitzacions, amb l'ajuda de vertaders regiments d'a­
judants "científics" i de secretiíries, s'esforcen a demostrar els errors que {ella hauria} comes. És molt falta inherent a la seva persOI
instructiu veure el que es pot obtenir manipulant l'opinió pública, i com la gent, sovint d'un nivell
inteHectual alt, són manipulables... Hannah Arendt, carta núm. 331, a Lotte KüHLER i Hans SANER
(eds.), Hannah Arendt-KarlJaspers Correspondence, op. cit., p. 681. En aquesta carta, Arendt no al'ludeix que aprecio aquest aspecte de les coses
a Scholem explícitament, pero, tenint en compte la seva replica posterior, és molt probable que ca." Carol BRIGHTMAN (ed.), Between Fn
aquestes paraules també es refereixin a ello 1949-1975, New York, Harcourt Brace &
73 Podem fer-nos una idea del poc humor d'Arendt (també a causa de la salut del seu marit) i pondencia entre Hannah Arendt y Mary M,
del seu esperit militant a partir d'un extracte d'una carta adre<;ada a la seva amiga, l'escriptora Mary 74 Arendt trobava en I'amistat, qu€

MacCarthy, el 16 de setembre de 1963: «En general, podem dir que la mobilització de la multitud tencia. En un elogi de Lessing on de fet i
(mob} -tant si es tracta d'una multitud inte¡'¡ectual com si no-- ha tingut bit. Acabo de saber que siderava l'amistat (oo.} com el fenomen I
I'Anti-Defamation League ha trames una circular a tots els rabins demanant-Ios que prediquin en se a si mateixa la seva existencia. Nomi
contra meu per Cap d'Any. Bé, suposo que tot aixo no m'amolnaria gaire si les altres coses anessin 75 Vegeu el títol de la biografia ro
bé. Pero, amb les preocupacions que tinc, no estic segura de poder mantenir la sang freda i de no Arendt: For Love ofthe World, op. cit.
esclatar. És arriscat dir la veritat en el pla factual, sense brodats academics i teorics. Pero he de dir 76 Gershom SCHüLEM, Fidelité et utl

18 4
t, no hi havia res de nou en el
>lem va enviar a Arendt després
s Eichmann. A més, malgrat l'a­
ofa tenia la impressió que el seu
ue mai» i que desenvolupava el
IDa creixent orientació naciona­
hi va associat. Pero ella seguia
e'n deriva: els vells amics seguei­
II a Jaspers)1 Per tant, la carta
dre, també perque, sens dubte,
ls atacs ja rebutsP EIs proposits
lulaven, el to general i, en parti­
er pública una crítica que hauria
. i no ser ella la mena de persona
)odem suposar que aquest dolor
:ional de l'agra resposta que va
: sobre els orígens del totalitarisme, també
Ldividus i als éssers humans», comentari que
se si Aron havia fet mai un judici semblant
'Arendt sobre qüestions relacionades amb el
ws diaris jueus i sionistes, es troben citats a
b,op. cit.
Lft; de 1949, a Lotte KOHLER i Hans SANER
. p. 202.
juliol de 1963, quatre dies abans de redactar
¡tupefecta per la polemica ocasionada pellli­
a la tempesta que feia estralls al seu voltant
als límits més baixos» i que Ii atribUlen coses
escrito La premsa jueva afirma que Hausner,
comissionat pel govern {israelia] per activar
:ions, amb I'ajuda de vertaders regiments d'a­
rar els errors que {ella hauria] comes. És molt
inió pública, i com la gent, sovint d'un nivell
rrta núm. 331, a Lotte KOHLER i Hans SANER
p. 681. En aquesta carta, Arendt no al·ludeix
¡eva replica posterior, és molt probable que
it (també a causa de la salut del seu marit) i
ta adret;ada a la seva amiga, I'escriptora Mary
odem dir que la mobilització de la multitud
m si no-- ha tingut hit. Acabo de saber que
ts els rabins demanant-Ios que prediquin en
, m'amolnaria gaire si les altres coses anessin
¡uTa de poder mantenir la sang freda i de no
e brodats academics i teorics. Pero he de dir
Ates que Arendt tenia Scholem per un amic i que era, contrariament
a ell, més exigent pe! que fa a l'amistat entre individus que pel que fa a
l'afiliació tribal, religiosa o nacional,74 la correspondencia entre els dos
autors va prendre un caire molt paradigmatic perque exemplificava dos
tipus de compromís huma, de «pertinen<;a» i de posicionament personal
en el món gairebé diametralment oposats: d'una banda, l'amor per la
humanitat entes com a relació entre els éssers humans individuals, inde­
pendentment de l'afiliació religiosa o nacional, en altres paraules l'«amor
al món» d'Arendt;75 de l'altra, l'afiliació religiosa i nacional de Scholem,
la seva lleialtat envers la col-lectivitat, en altres paraules el seu «amor al
poble» o l'«amor a Israel» (ahavat Israel).
Al cor deIs retrets que Scholem fa a la seva amiga s'hi troba la qües­
tió de la «pertinen<;a a un grup» i de la lleialtat envers la col-lectivitat, de
la qual deriven tots els altres arguments. Aquesta qüestió també atreia
molts altres deIs seus detractors i era la que més encenia la ira d'Arendt.
Com explicava Scholem, «en la tradició jueva hi ha un concepte difícil de
definir tot i ser ben concret; és el que nosaltres anomenem ahavat Israel,
l"'amor al poble jueu". I en voste, estimada Hannah, com en molts
intel-lectuals sortits de l'esquerra alemanya, n'hi trobo ben pocs rastres».
I en un to molt més conciliador afegia: <J'o la considero una filIa del nos­
tre poble, una filIa de pIe dret, no cap altra cosa.»76 Pero aquesta darre­
ra frase difícilment podia dissimular el to paternalista i condescendent de
Scholem, com tampoc el seu gest d'apropiació de l'esperit crític i rebel
d'Arendt (temptativa no desprovelda d'un cert masc1isme), esperit que al
capdavall era el seu tret més valuós. El caracter judaic d'Arendt, el seu 110c
i la seva ciutadania en el món, les fronteres de la seva pertinen<;a, d'on es
dedulen l'espai de la seva lleialtat i del seu pensament, tot aixo era sotmes
a un escorcoll acusador i categoritzador «J'o la considero una filIa del nos­
tre poble, una filIa de pIe dret, no cap altra cosa»), i d'aquest escorcoll se'n
desprenia la seva culpabilitat, la culpabilitat d'haver traspassat la ratlla, la
falta inherent a la seva personalitat independent i indomable.
que aprecio aquest aspecte de les coses; aixo m'ha donat algunes Ilit;ons sobre la veritat i la políti­
ca.» Carol BRIGHTMAN (ed.), Between Friends, the Correspondence ofHannah Arendt andMary McCarthy.
1949-1975, New York, Harcourt Brace & Co., 1995, p. 145-146. {Edició en castella: Entre amigas: corres­
pondencia entre Hannah Arendt y Mary McCarthy, Barcelona, Lumen, 1998. (N. de la t.)]
74 Arendt trobava en I'amistat, que per a ella tenia un valor suprem, el suport de la seva exis­
tencia. En un elogi de Lessing on de fet parla d'ella mateixa dec1arava que el dramaturg alemany con­
siderava l'amistat {oo.] com el fenomen central a través del qualla vertadera humanitat pot provar­
se a si mateixa la seva existencia. Només és un exemple entre molts altres.
75 Vegeu el titol de la biografia més coneguda d'Arendt: Elisabeth YOUNG-BRUEHL, Hannah
Arendt: For Love ofthe World, op. cit.
76 Gershom SCHOLEM, Fide/iré et utopie. op. cit., p. 217.
185
 En la llarga, definitiva i ironica resposta a Scholem, redactada el24 de amb tota seguretat, prepolítica:
juliol de 1963,77 Arendt era més que mai fidel a si mateixa, tant en la com les de la vida política que:
forma com en el contingut, mostrant-se indocil i radiantment segura també conseqüencies polítique~
-fet que ens porta a qüestionar-nos a posteriori no tan soIs la lectura manera negativa.»80
rapida i superficial delllibre per part de Scholem, sinó també el seu error Respecte al fet de si en ella hi
de judici quant a la possible reacció de la filosofa a les seves crítiques. En per Israel}, Arendt va parar els I
efecte, sabem que l'orgull de Scholem va quedar profundament ferit per cabdellant una reflexió més cons
la replica d'Arendt i que la relació entre ells dos mai més no es recupe­ ca i 1'amor i sobre la qüestió de
raria. 78 escrit al seu llibre -explicava­
que l'amor no tenia lloc en una
mou cap "amor" per dues raons:
SOBRE L'AMOR I LA POLÍTICA cap coHectivitat -ni el poble ~
america, ni la c1asse obrera, ni r
Arendt es va dedicar a desmuntar un per un els arguments pedants de els meus amics, 1'únic amor que
Scholem, des del més negligible fins al més substancial. Explicava que sones.» I afegia que l'«amor al p4
ella no era un «d'aquests inteHectuals sortits de 1'esquerra alemanya»}9 ja que ella també era jueva. «Nc
No n'estava particularment orgullosa, pero des de 1'era McCarthy s'havia allo de que jo formo part, un fr~
estat de recalcar-ho i de desmarcar-se del marxisme per evitar de ser sos­ Després va referir a Scholem
pitosa d'emmotllar-se de tates passades al maccarthisme. «Si cal que jo una personalitat política «de pri
"hagi vingut d'alguna banda", és de la tradició filosofica alemanya», escri­ saya la «desastrosa» -segons Ar
via a Scholem. Davant de 1'afirmació d'aquest darrer segons la qual ella gió i l'Estat a Israel. Me"ir va d
era «una filIa del nostre poble», Arendt va quedar estupefacta, per bé dentment» no creia en Déu, que
que no va pas callar: «M'intriga que voste escrigui: 'Jo la considero una tan sorpresa i atordida que en a
filIa del nostre poble, una filIa de pIe dret, no cap altra cosa". La veritat riorment en va escriure la replic
és que mai no he pretes ser cap altra cosa, ni ser el que no sóc, i mai no grandesa d'aquest poble era que
n'he tingut la temptació. És com si se'm digués que sóc un home i no ra que la seva fe i el seu amor p
una dona, és a dir, un disbarat. Evidentment, sé que existeix un "pro­ <;a. I ara aquest poble només Cl
blema jueu", fins i tot a aquest nivell, pero aixo no ha estat mai el meu d'aixo? Així doncs, en aquest se
problema, ni tan soIs d'infant. Sempre he considerat la meya condició m' acontento de formar-ne part
de jueva com una de les dades reals i indiscutibles de la meya vida i mai enlla de polemiques o discussio
no he desitjat canviar o negar fets d'aquest genere. Hi ha una mena d'a­ Analitzar la mateixa qüestió
gra"iment fonamental per tot el que és com és {...}. Aquesta actitud és, Arendt- comportaria abordar·

77Ibídem.
78«De vell, sentia que aquesta disputa havia estat "una de les controversies més amargues de la 80 Ibídem.
(seva) existencia"", va escriure Cynthia Ozick en la seva recensió d'un recull de la correspondencia 81 Tot i demanar-li-ho Scholem quan 1
de Scholem publicat als Estats Units. Vegeu Cynthia OZICK, «The Heretio>, The New Yorker; 2 de revelar de quina personalitat es tractava, fi
setembre de 2002. 82 Gershom SCHOLEM, Fide/ité et utop.
79 Convé subratllar la recurrent necessitat de Scholem d'etiquetar Arendt i d'assignar-la a un recentment les paraules d'Arendt sobre l'«a
col·lectiu o a una ideologia. Vegeu la seva carta després de la publicació d'«EI sionisme reconsiderat" de cartes de Scholem, Cynthia Ozick, una i
d'Arendt, citat a Martine LEIBOVICI, Hannah Arendt, une Juive, op. cit., p. 366. Arendt va protestar de la resposta d'Arendt a Scholem: «(...) en
contra aquest fet: «No puc comprendre per que voleu atribuir-me una etiqueta que no m'esqueia «ni hi "cree"; m'acontento de formar-ne p'
ahir i que tampoc no m'escau avui", a Gershom SCHOLEM, Fidelité et utopie, op. cit., p. 223. miques o discussions'" Aixo canvia compl(

186
ta a Scholem, redactada el 24 de
ti fidel a si mateixa, tant en la
e indocil i radiantment segura
Josteriori no tan soIs la lectura
Icholem, sinó també el seu error
fllosofa a les seves crítiques. En
.quedar profundament ferit per
ells dos mai més no es recupe­
per un els arguments pedants de
més substancial. Explicava que
Jrtits de l'esquerra alemanya»}9
:ro des de l'era McCarthy s'havia
:1 marxisme per evitar de ser sos­
, al maccarthisme. «Si cal que jo
.dició fllosofica alemanya», escri­
aquest darrer segons la qual ella
t va quedar estupefacta, per bé
,te escrigui: 'Jo la considero una
'et, no cap altra cosa". La veritat
Isa, ni ser el que no sóc, i mai no
m digués que sóc un home i no
,tment, sé que existeix un "pro­
lero aixo no ha estat mai el meu
he considerat la meya condició
discutibles de la meya vida i mai
lest genere. Hi ha una mena d'a­
com és e..}. Aquesta actitud és,
"una de les controversies més amargues de la
ra recensió d'un recull de la correspondencia
OZICK, «The Heretio" The New Yorker, 2 de
lolem d'etiquetar Arendt i d'assignar-la a un
de la publicació d'«EI sionisme reconsiderat»
me Juive, op. cit., p. 366. Arendt va protestar
I atribuir-me una etiqueta que no m'esqueia
,EM, Fide/ité et utopie, op. cit., p. 223.
amb tota seguretat, prepolítica, pero en circumstancies excepcionals,
com les de la vida política que afecten els jueus, esta destinada a tenir
també conseqüencies polítiques, encara que sigui, per dir-ho així, de
manera negativa.»80
Respecte al fet de si en ella hi havia gaires rastres d'ahavat Israel [amor
per Israel}, Arendt va parar els peus a Scholem i el va corregir tot des­
cabdellant una reflexió més consistent sobre les relacions entre la políti­
ca i l'amor i sobre la qüestió de la compassió en política. El que havia
escrit al seu llibre -explicava- no tenia res a veure amb l'«amor», per­
que l'amor no tenia lloc en una discussió d'aquest tipus: «A mi no em
mou cap "amor" per dues raons: mai de la vida no he estimat cap poble,
cap coHectivitat -ni el poble alemany, ni el poble frances, ni el poble
america, ni la classe obrera, ni res que s'hi assembli. Jo "només" estimo
els meus amics, l'únic amor que conec i en que cree és l'amor a les per­
sones.» I afegia que l'«amor al poble jueu» li semblava almenys sospitós,
ja que ella també era jueva. «No puc estimar-me a mi mateixa, estimar
allo de que jo formo part, un fragment de la meya propia persona.»
Després va referir a Scholem una conversa que havia mantingut amb
una personalitat política «de primer ordre», Golda Melr,81 la qual defen­
saya la «desastrosa» -segons Arendt- manca de separació entre la reli­
gió i l'Estat a Israel. Metr va dir a Arendt que, com a socialista, «evi­
dentment» no creia en Déu, que creia en el poble jueu. Arendt va quedar
tan sorpresa i atordida que en aquell moment no va dir res, pero poste­
riorment en va escriure la replica en la carta a Scholem: «En el passat, la
grandesa d'aquest poble era que creia en Déu, i que hi creia de tal mane­
ra que la seva fe i el seu amor per Ell eren més grans que la seva temen­
<;:a. I ara aquest poble només creu en si mateix? Quin bé en pot sorgir,
d'aixo? Així dones, en aquest sentit jo no "estimo" els jueus, ni hi "cree";
m'acontento de formar-ne part, de la manera més franca possible, més
enlla de polemiques o discussions.»82
Analitzar la mateixa qüestió en termes polítics --continuava escrivint
Arendt- comportaria abordar-la des de la perspectiva del patriotisme,
80 Ibídem.
81 Tot i demanar-li-ho Scholem quan les cartes s'havien de publicar, Arendt es va abstenir de
revelar de quina personalitat es tractava, fins i tot va dissimular el fet que es tractava d'una dona.
82 Gershom SCHOLEM, Fidelité et utopie, op. cit., p. 224. És interessant observar que fins i tot
recentment les paraules d'Arendt sobre l'«amot>' al seu poble s'han deformat. A la recensió del recull
de cartes de Scholem, Cynthia Ozick, una influent inteHectual jueva americana, només cita una part
de la resposta d'Arendt a Scholem: «{...] en aquest sentit, jo no "estimo" els jueus»; i silencia la resta:
«ni hi "cree"; m'acontento de formar-ne part, de la manera més franca possible, més enllil de pole­
miques o discussions». Aixo canvia completament el sentit de la posició d'Arendt.
i ella creia que tots dos compartien l'opinió que no hi podia haver patrio­ En aquest context, Scholern
tisme sense crítica i oposició permanents. Més encara, admetia una cosa mica tortuosa els límits del drel
sovint ignorada pels seus detractors, que era que el mal comes pel seu en particular la del comportarn
propi poble l'afectava més que el comes per altres pobles. Pero no es Mundial, a més del dret a doru
tractava d'anar-ho proc1amant, encara que aquest sentiment hagués de vista, la discussió sobre aquest ,
ser el motiu més íntim de certes accions o actituds. «En general» ---escri­ ra que la nostra generació no e
via- «el paper del "cor" en política em sembla del tot discutible. Voste judici historie. Ens falta la persl
sap tan bé com jo que sovint s'acusa els qui simplement expliquen certs ser objectius.»86 En un altre m<
fets desagradables de no tenir anima, de no tenir cor, o de no tenir allo menys que voste sobre aquestes
que voste anomena herzenstakt {tic-tac que prové del fons del cor}o Dit sa; pero l'analisi deIs esdevenin
d'una alta manera, tots dos sabem que aquestes emocions sovint s'utilit­ seva certesa tingui més bons fOI1
zen per dissimular la veritat deIs fets.»83 pIe, el tema deIs Judenrate; algUI
Fins i tot abans mateix d'atacar l'analisi arendtiana sobre el compor­ altres uns sants {...}. Entre ells n
tament deIs jueus durant la Xoa, Scholem confinava la historia jueva a de nosaltres, que els varen obli1
l'interior d'un espai sagrat rigorosament delimitat. Es tractava, en efec­ circumstancies que nosaltres n<
te, del seu propi camp de recerca des de feia quatre decennis, com va te­ varen tenir raó o es varen equivl
nir prou cura d'assenyalar a la carta -puntualització bastant superflua no hi era.»87
tenint en compte que Arendt coneixia tots els seus treballs des de feia Un cop exposada la qüestió
una trentena d'anys, a menys que Scholem l'adrecés a un públic més tre un judici sobre fets com la )
ampli que no pas només a Arendt. 84 Aquesta santificació implicava que el paper deIs jueus en aquelles c
la historia ¡ueva era fonamentalment i essencialment diferent de la his­ vien apropiat sense reserves 1'4
toria «general» no jueva ---eoncepció que Arendt discutia amb vehemen­ inc10s eH mateix en la carta a }
cia perque creia que era l'origen de la conducta ahistorica deIs jueus al nuava tot expressant obertame
llarg de la historia-, i que aquest espai historic sagrat estava prohibit a per la filosofa en l'analisi d'aqu
tothom excepte als qui l'havien delimitat, «sacerdots» patentats i auto­ d'intolerablement «sarcastic i n
proc1amats com Scholem mateix. En aíxo reflectia l'opinió sol
Scholem deixava entendre que la historia jueva era una mena d'enti­ delllibre, incIosos els seus prir
tat mística de profunditats insondables, la plena comprensió de la qual la tria de vegades precipitada
ultrapassava l'enteniment huma. Per tant, qualsevol temptativa de recer­ mancats de tacte o de subtilesé
ca analítica i racional era sacrílega. «Sé que alguns aspectes de la historia a voltes ironic, a voltes distant,
jueva (durant més de quaranta anys gairebé només m'he dedicat a aixo) Scholem i altres crítics com a
ultrapassen la nostra comprensió» ---escrivia Scholem a Arendt-; «d'una envers la Xoa i de menysprelJ
banda, una passió quasi demoníaca per les coses d'aquest món; de l'altra, ment, per la seva sublimitat i s
una inseguretat fonamental per orientar-se en aquest món -inseguretat el que fos sagrat per a Israel, 1
que contrasta amb la certesa del creient, de la qual, lamentablement, el del seu llibre és la manca de SI
seu llibre no diu res.»85 malevol quan tracta temes que;
vida {...}. És del tot inadequ;
Ibídem, p. 224.
83 Sovint, en comptes d'un judici
Aquesta precisió retorica, així com altres paraules de la carta, fan la impressió que Scholem,
84
des d'un bon comen~ament, escrivia pensant en la publicació més que no pas en el marc d'un mis­
satge personal. 86 Ibídem.
85 Gershom SCHOLEM, Fide/ité et utopie, op. cit., p. 216. 87 Ibídem, p. 218-219.

188
ió que no hi podia haver patrio­
•. Més encara, admetia una cosa
~ era que el mal comes pel seu
s per altres pobles. Pero no es
ue aquest sentiment hagués de
) actituds. «En general» -escri­
¡embla del tot discutible. Voste
=tui simplement expliquen certs
no tenir cor, o de no tenir allo
ue prové del fons del cor}. Dit
luestes emocions sovint s'utilit­
isi arendtiana sobre el compor­
:m confinava la historia jueva a
delimitat. Es tractava, en efec­
feia quatre decennis, com va te­
iUntualització bastant superflua
:ots els seus treballs des de feia
,lem l'adrecés a un públic més
uesta santificació implicava que
ssencialment diferent de la his-
Arendt diseutia amb vehemen­
onducta ahistorica deIs jueus al
historie sagrat estava prohibit a
it, «sacerdots» patentats i auto­
toria jueva era una mena d'enti­
la plena comprensió de la qual
t, qualsevol temptativa de recer­
ue alguns aspectes de la historia
ebé només m'he dedicat a aixo)
ivia Scholem a Arendt-j «d'una
~s coses d'aquest mónj de l'altra,
-se en aquest món -inseguretat
" de la qual, lamentablement, el
:s de la carta, fan la impressió que Scholem,
Iicació més que no pas en el marc d'un mis­
6.
En aquest context, Scholem s'esfof(;ava per establir de manera una
mica tortuosa els límits del dret d'Arendt a abordar aquestes qüestions,
en particular la del comportament dels jueus durant la Segona Guerra
Mundial, a més del dret a donar la seva opinió: «Des del meu punt de
vista, la discussió sobre aquest assumpte és legítima i ineluctable, enca­
ra que la nostra generació no estigui en disposició de poder emetre un
judici historie. Ens falta la perspectiva, que és l'úniea que ens pot deixar
ser objectius.»86 En un altre moment de la carta afegia: <{ro no he llegit
menys que voste sobre aquestes qüestions, i encara no en tinc cap certe­
saj pero l'anilisi deIs esdeveniments que voste fa no m'assegura que la
seva certesa tingui més bons fonaments que la meya incertesa. Per exem­
pIe, el tema deIs Judenratej alguns dels seus membres eren uns monstres,
altres uns sants {...}. Entre ells n'hi havia molts que no eren pas diferents
de nosaltres, que els varen obligar a prendre decisions terribles en unes
circumstancies que nosaltres no podem reproduir ni descriure. No sé si
varen tenir raó o es varen equivocar. I no tinc la presumpció de jutjar. Jo
no hi era.»87
Un cop exposada la qüestió de l'autoritat i del dret d'Arendt a eme­
tre un judici sobre fets com la Xoa, en concret sobre el comportament i
el paper deIs jueus en aquelles circumstancies -autoritat i dret que s'ha­
vien apropiat sense reserves l'establishment d'lsrael i molts israelians,
indos ell mateix en la carta a Arendt i en altres llocs-, Scholem conti­
nuava tot expressant obertament la seva crítica energiea pel to emprat
per la filosofa en l'anilisi d'aquestes qüestions, un to que ell qualificava
d'intolerablement «sareastie i malevo1».
En aixo reflectia l'opinió sobre Arendt de la gran majoria deIs lectors
delllibre, indosos els seus principals defensors. En efecte, més erula de
la tria de vegades precipitada deIs termes i de les expressions, potser
mancats de tacte o de subtilesa, l'estil racionalista d'Arendt, crític i laie,
a voltes ironic, a voltes distant, i absolutament modern, era percebut per
Scholem i altres crítics com a prova de manca de respecte reverencial
envers la Xoa i de menyspreu per la dimensió religiosa de l'esdeveni­
ment, per la seva sublimitat i sacralitatj en resum, de menyspreu per tot
el que fos sagrat per a Israel, la Xoa entre altres coses. «El que li retrec
del seu llibre és la manca de sensibilitat, el to sovint gairebé sareastic i
malevol quan tracta temes que toquen la fibra més sensible de la nostra
vida {...}. És del tot inadequat per tractar un tema com aquest {...}.
Sovint, en comptes d'un judici equilibrat, hi veig una mena de tendencia
86 Ibídem.
87 Ibídem, p. 218-219.
demagogica a l'exageració», escrivia Scholem. 88 D'aixo a acusar Arendt nomena el "passat no dominat"
de tenir una simpatia perversa envers Eichmann, inspirada per una afirma que és massa aviat per f
«aversió" declarada al sionisme, només hi havia un dit: «Tan soIs li voldria dubto), crec fermament que nc
dir que la seva descripció d'Eichmann com un "convertit al sionisme" el jutgem amb tota lleialtat.»9 1
només pot venir d'algú que sent una profunda aversió contra tot el que Havent afirmat que Scholen
té a veure amb el sionisme. Em sembla gairebé impossible que es puguin malgrat que ella l'havia deixad~
prendre seriosament aquests paragrafs delllibre. Tracen, ben mirat, una resistencia era impossible, pero
caricatura del sionisme, i em veig empes a concloure'n que és just aques­ fer res. 1 per no fer res no ca1i:
ta la intenció que voste tenia. Deixem-ho córrer.»89 "Només sóc un simple jueu i no
no es tractava tant de qüestion
ments amb que es justificaven ;
PENSAR PER UN MATEIX (SELBSTDENKEN) capacitats per jutjar aquests ar!
tracta de situacions que sens e
Profundament decebuda per la lectura superficial i parroquiana que que no eren les d'un camp de e
Scholem feia del seu text, lectura influenciada per la «campanya d'altera­ prendre en un clima de terror,
ció» empresa contra l'obra per l'establishment jueu tant a Israel com als terror. Són diferencies de grau
Estats Units, Arendt deplorava que el seu interlocutor estigués tan man­ totalitarisme ha de coneixer i)
cat del que per a ella era la qualitat humana més preuada: la indepen­ dava una certa llibertat limita
dencia de pensament, la famosa Selbstdenken de Lessing, «una manera de mateixa manera, els assassins d
moure's pel món en llibertat».90 «Malauradament»> ---escrivia a Scho­ possibilitat limitada d'elecció.
lem- «molt poca gent és capa<; de resistir-se a la influencia de campan­ meves funcions d'assassí", i ne
yes d'aquest estih.. «L'opinió pública» ---explicava-, «sobretot quan ha tracta d'homes i no d'herois o
estat convenientment manipulada, com en aquest cas, és molt poderosa. participació" la que és decisivl
Jo no he fet mai d'Eichmann un "sionista". Si a voste se li ha escapat la sinó deIs individus, de les seve5
ironia de la frase -la frase era clarament una oratio obliqua: citava les El procés Eichmann -afeg
paraules d'Eichmann- jo no hi puc fer res.» mesura que ella només parlav
Arendt fins i tot va anar més lluny, afegint que mai no s'havia pre­ narració no es podia referir als
guntat per que els jueus «es varen deixar massacrar», contrariament al fis­ S'havia de limitar, doncs, als ce
cal Hausner, qui no s'havia estat de preguntar-ho a cada testimonio Cap ella- havien tingut un compo
poble ni cap grup huma no haurien reaccionat de manera diferent sota va produir en unes circumstan
la pressió directa del terror, opinava ella. «La qüestió que jo he plantejat ble». No hi havia sants entre f
és la de la cooperació deIs funcionaris jueus a l'epoca de la "solució final", un ésser huma absolutament p
qüestió que és molt molesta perque no es pot pretendre que fossin trat­ qual ella va citar a bastament.
dors (que també n'hi havia, pero no es tracta pas d'aixo). En altres parau­ gent Anton Schmidt se n'hau
les: fins al 1939, i encara fins al 1941, tot el que varen fer o deixar de fer que aquest va ser l'únic que es
els funcionaris jueus és comprensible i excusable. És més tard quan la va atenir a la seva historia. «Qu
cosa esdevé problematica [...}. Aixo constitueix la nostra part del que s'a­
91Gershom SCHOLEM, Fide/ité et utopi,
88 Ibídem, p. 21 7- 218• 92Ibídem, p. 225-226.
89 Ibídem, p. 22I.
93 Vegeu la historia del sergent Anl

9° Hannah ARENDT, Vtes po/itiques, op. cit., p. 17. Hannah ARENDT, Eichmann iJ Jerusa/em, 01

19°
)lem. 88 D'aixo a acusar Arendt
Eichmann, inspirada per una
havia un dit: «Tan soIs li voldria
:om un "convertit al sionisme"
¡funda aversió contra tot el que
airebé impossible que es puguin
elllibre. Tracen, ben mirat, una
a concloure'n que és just aques­
o córrer.»89
ra superficial i parroquiana que
ciada per la «campanya d'altera­
lIDent jueu tant a Israel com als
1 interlocutor estigués tan man­
nana més preuada: la indepen­
iken de Lessing, «una manera de
uradament» --escrivia a Scho­
:ir-se a la influencia de campan­
explicava-, «sobretot quan ha
~n aquest cas, és molt poderosa.
:a". Si a voste se li ha escapat la
nt una oratio obliqua: citava les
~es.»
lfegint que mai no s'havia pre­
nassacrar», contrariament al fis­
;JriÍtar-ho a cada testimonio Cap
:cionat de manera diferent sota
, «La qüestió que jo he plantejat
us a l'epoca de la "solució final",
:s pot pretendre que fossin tra'i­
lcta pas d'aixo). En altres parau­
el que varen fer o deixar de fer
excusable. És més tard quan la
titueix la nostra part del que s'a­
nomena el "passat no dominat" i, encara que potser voste tingui raó quan
afirma que és massa aviat per emetre un "judici equilibrat" (cosa que jo
dubto), crec fermament que només podrem superar aquest passat quan
el jutgem amb tota lleialtat.»9 I
Havent afirmat que Scholem no comprenia en absolut la seva posició
malgrat que ella l'havia deixada ben clara, afegia: «He dit que qualsevol
resistencia era impossible, pero que hi havia almenys la possibilitat de no
fer res. I per no fer res no calia pas ser un santj n'hi havia prou dient:
"Només sóc un simple jueu i no desitjo fer cap altre paper".» Segons ella,
no es tractava tant de qüestionar els individus com a tals, sinó els argu­
ments amb que es justificaven a si mateixos i davant deIs altres. «Estem
capacitats per jutjar aquests arguments. A més, no hem d'oblidar que es
tracta de situacions que sens dubte eren terribles i desesperades, pero
que no eren les d'un camp de concentració. Aquestes decisions es varen
prendre en un clima de terror, pero no pas sota la pressió directa del
terror. Són diferencies de grau importants que qualsevol que estudi'i el
totalitarisme ha de coneixer i tenir en compte. A aquesta gent els que­
dava una certa llibertat limitada, tant de decisió com d'acció. De la
mateixa manera, els assassins de les SS conservaven, avui ho sabem, una
possibilitat limitada d'elecció. Podien dir: "Vull que em rellevin de les
meves funcions d'assassí", i no els passava res. Des que en política es
tracta d'homes i no d'herois o de sants, és aquesta possibilitat de "no­
participació" la que és decisiva per al nostre judici no pas del sistema,
sinó deis individus, de les seves decisions i deIs seus arguments.»9 2
El procés Eichmann -afegia Arendt- afectava un individu i, en la
mesura que ella només parlava deIs fets evocats en el procés, la seva
narració no es podia referir als «sants» de qui Scholem parlava a la carta.
S'havia de limitar, doncs, als combatents de la resistencia, que -segons
ella- havien tingut un comportament «d'allo més admirable perque es
va produir en unes circumstancies en que la resistencia ja no era possi­
ble». No hi havia sants entre els testimonis de l'acusació, pero hi havia
un ésser huma absolutament pur, el vell Grynszpan, el testimoniatge del
qual ella va citar a bastament. Del costat alemany, a més del cas del ser­
gent Anton Schmidt se n'haurien pogut reportar d'altres;93 pero com
que aquest va ser l'únic que es va esmentar durant el procés, Arendt es
va atenir a la seva historia. «Que la diferenciació entre víctimes i botxins
9 1 Gershom SCHüLEM, Fide/ité et utopie, op. cit., p. 225.
92 Ibídem, p. 225-226.
93 Vegeu la historia del sergent Anton Schmidt testimoniada per Aba Kóvner al procés a
Hannah ARENDT, Eichmann ti ]erusa/em, op. cit., p. 407.
va ser, deliberadament i calculadament, esborrada als camps de concen­ he dit, "desafia el pensament" p
tració és un fet ben conegut, i jo, com altres, he insistit en aquests aspec­ profunditat, tocar les arrels, i a p2
tes dels metodes totalitaris», escrivia Arendt. Pero -subratllava- no es frustra perque no troba res. AqUI
referia a aixo quan parlava de la «participació dels jueus en la culpabili­ té profunditat i pot ser radical.»9
tat» o de la magnitud i de l'enfonsament de tots els criteris. «Aixo for­ Aquest mal banal, omnipreser
maya part del sistema i no tenia res a veure amb els jueus.» campanya de difamació, d'una «
Finalment, Arendt abordava els comentaris sobre el sionisme de la aquells que gosen adoptar una pe
carta de Scholem. Explicava que el fet que ell pogués creure que elllibre tenir-se fidels a la seva reflexió
presentava una «caricatura del sionisme» hauria estat per a ella un «mis­ veritats torbadores sobre si mate
teri» si no s'hagués adonat que en els cerc1es sionistes hi havia molts indi­ d'Arendt)97 té un poder de sedl
vidus que «s'havien tornat incapa¡;:os d'obrir-se a opinions o a raona­ gran cosa perque «la societat resp
ments que sortissin deIs camins fressats i que no coincidissin amb la seva i benintencionades, es transfo~
ideologia». Hi havia excepcions -afegia-, gent que considerava que el pi de la multitud irracional no ne
llibre, sobretot el darrer capítol (on es reconeixia la competencia del tri­ fenomen extrem com el nazisme
bunal i es justificava el segrest d'Eichmann), era molt favorable a Israel. que planteja més aviat remeten a
«El que el desconcerta» --escrivia a Scholem- «és que els meus argu­ normal i corrent, en la vida quoti l
ments i la meya manera de tocar les qüestions són diferents d'allo a que formava part d'una campanya de
voste esta habituat; en altres paraules, el molesta que jo sigui indepen­ Nova York. A les cartes que ella
dento Vull dir que, d'una banda, no pertanyo a cap organització i que amics Karl Jaspers i Mary McCa
només parlo en nom propi, i, de l'altra, que tinc molta confian¡;:a en el amb la tempesta que va provoca
que Lessing anomena Selbstdenken -la independencia de pensament-, psicologica» (character assassinatiOl
a la qual, a parer meu, mai no poden substituir ni la ideologia, ni l'opinió Tot recolzant-se en la seva al
pública, ni les "conviccions". Siguin quines siguin les seves reserves quant nalistes moderns, i encara més (
als resultats, només els comprendra si admet que són realment meus i de d'una campanya ben organitzada
ningú més.»94 capa¡;:os de resistir ferms. No és
Arendt conclou la seva carta reaccionant al comentari de Scholem so­ movedores delllibre facin refere
bre la fórmula que ella havia encunyat, la «banalitat del mal». Scholem
només hi veia una provocació verbal, un «eslogan» que no era fruit de
96 Ibídem, p. 228. En una carta a Arendt
recerques rigoroses com les que havien donat lloc al seu llibre precedent
git elllibre sobre els orígens del totalitarisme
sobre el totalitarisme (<<Aparentment, en aquella epoca» -havia escrit campa i ho destrueix tot al seu pas: «Tots els
Scholem- «voste encara no havia descobert la banalitat del mal. Del mena de diagnostic i de simptomatologia d'u
"mal radical" que la seva analisi d'aleshores tractava amb tanta eloqüen­ devora tot. EIs qui tenen aquesta afecció só~
tivament fan el que convé en aquest wnteX1
cia i erudició només en queda aquest mot.»95). Arendt admetia que tan ral que elimina qualsevol resistencia humana
soIs en aquest punt Scholem no havia menyspreat les seves paraules i que SANER (eds.), Hannah Arendt-KarlJaspers Cor
tenia tota la raó: «He canviat de parer i ja no parlo de "mal radical". (..,) 97 r; interes d'Arendt per la «multitud» (¡
risme, s'hi troba una aniúisi detallada d'a,
Ara crec que el mal no és mai "radical", que només és extrem, i que no ARENDT, Les origines du totalitarisme, op. cit.
posseeix ni profunditat ni dimensió demoníaca. Ho pot envair tot i anor­ 98 "EIs qui són al meu costat escriuen le!
rear el món sencer precisament perque es propaga com els bolets. Com cament. I amb raó, ja que és extremament
llen~a sobre qui gosi dir qualsevol cosa. Per l
experimentat», escrivia Arendt a Jaspers, ca
94 Gershom Scholem, Fidelité et utopie, op. cit., p. 227. SANER (eds.), lúmnah Arendt-KarlJaspers Cor
95 Ibídem, p. 221. ra totalment aniúoga a la deis seus altres COI

19 2
esborrada als camps de concen­
res, he insistit en aquests aspec­
:ndt. Pero -subratllava- no es
pació deis jueus en la culpabili­
t de tots els criteris. «Aixo for­
lIre amb els jueus.»
.entaris sobre el sionisme de la
le ell pogués creure que elllibre
hauria estat per a ella un «mis­
les sionistes hi havia molts indi­
obrir-se a opinions o a raona­
que no coincidissin amb la seva
-, gent que considerava que el
coneixia la competencia del tri­
nn), era molt favorable a IsraeL
lolem- «és que els meus argu­
stions són diferents d'allo a que
1 molesta que jo sigui indepen­
tanyo a cap organització i que
que tinc molta confian<;a en el
ndependencia de pensament-,
¡tituir ni la ideologia, ni l'opinió
~s siguin les seves reserves quant
met que són realment meus i de
rnt al comentari de Scholem so­
la «banalitat del mal». Scholem
11 «eslogan» que no era fruit de
onat lloc al seu llibre precedent
n aquella epOCa» -havia escrit
obert la banalitat del mal. Del
:es tractava amb tanta eloqüen­
Jt.»95). Arendt admetia que tan
nyspreat les seves paraules i que
a no pario de "mal radical". e..}
que només és extrem, i que no
)ilÍaca. Ho pot envair tot i anor­
:s propaga com els bolets. Com
he dit, "desafia el pensament" perque el pensament intenta abastar la
profunditat, tocar les arrels, i a partir del moment que s'ocupa del mal es
frustra perque no troba res. Aquesta és la seva "banalitat". Només el bé
té profunditat i pot ser radical.»9 6
Aquest mal banal, omnipresent, també podia prendre la forma d'una
campanya de difamació, d'una «cacera de bruixes» organitzada contra
aquells que gosen adoptar una posició diferent a la de la multitud, man­
tenir-se fidels a la seva reflexió independent i comunicar a les masses
veritats torbadores sobre si mateixes. La multitud (mob, en el vocabulari
d'Arendt)97 té un poder de seducció infecciós i indiscriminat, i no cal
gran cosa perque «la societat respectable», incloses les persones educades
i benintencionades, es transformi en una multitud desfermada. El princi­
pi de la multitud irracional no necessariament s'ha d'aplicar tan soIs a un
fenomen extrem com el nazisme i els seus crims. Els interrogants morals
que planteja més aviat remeten al comportament de la gent respectable,
normal i corrent, en la vida quotidiana. Per a Arendt, la carta de Scholem
formava part d'una campanya de denigració instigada des de Jerusalem i
Nova York. A les cartes que ella va escriure a la mateixa epoca als seus
amics Karl Jaspers i Mary McCarthy, reprenia el terme «mob» en relació
amb la tempesta que va provocar el seu llibre i l'operació de «liquidació
psicologica» (character assassination) que havia suscitat. 98
Tot recolzant-se en la seva analisi de les societats i dels estats nacio­
nalistes moderns, i encara més deIs regims totalitaris, sabia que davant
d'una campanya ben organitzada només un petit nombre d'individus són
capa<;os de resistir ferms. No és per casualitat que les pagines més com­
movedores delllibre facin referencia a éssers humans singulars que pos­
96 Ibídem, p. 228. En una carta a Arendt amb data de gener de 1956 i escrita després d'haver lle­
git elllibre sobre els orígens del totalitarisme, Karl]aspers va recórrer a la imatge del bolet que s'es­
campa i ho destrueix tot al seu paso "Tots els polítics actuals I'haurien de llegir i comprendre. És una
mena de diagnostic i de simptomatologia d'una micosi que es desenvolupa espontimiament i que ho
devora tot. Els qui tenen aquesta afecció són inteHigents com aquesta mena de fong perque instin­
tivament fan el que convé en aquest context, i són aptes per fer-ho a causa del seu nihilisme natu­
ral que elimina qualsevol resistencia humana.» Karl]aspers, carta núm. 180, a Lotte KüHLER i Hans
SANER (eds.), Hllnnllh Arendt-KllrlJaspers Correspondence, op. cit., p. 381-382.
97 I;interes d'Arendt per la "multitud" (mob) no era nou. Al seu treball pioner sobre el totalita­
risme, s'hi troba una anillisi detallada d'aquest fenomen dels temps moderns. Vegeu Hannah
ARENDT, Les origines du totlllitllrisme, op. cit.
9 8 .. Els qui són al meu costat escriuen les cartes en privat -ningú no gosa ja expressar-se públi­
cament. I amb raó, ja que és extremament perillós pel fet que una turba molt ben organitzada es
llenr;:a sobre qui gosi dir qualsevol cosa. Per acabar, cadascú creu el que tots creuen -sovint ho hem
experimentat», escrivia Arendt a]aspers, carta 336, 20 d'octubre de 1963, a Lotte KüHLER i Hans
SANER (eds.), Hllnnah Arendt-KllrlJaspers Correspondence, op. cit., p. 697. Ella s'expressava d'una mane­
ra totalment anilloga a la dels seus altres corresponsals de la mateixa epoca.
193
seeixen prou fon;a personal i espiritual per restar al marge de la multitud, no ha renegat mai de la pertir
completament soIs, fidels a si mateixos, i per pensar d'una manera inde­ ralesa jueva i mai no la voldría
pendent -una actitud que Arendt entenia com una forma d'acció políti­ Alllarg de tota la vida Arer
ca i moral i com una gran proesa. 99 Creia que aquests individus - i escri­ tibIe a la identitat jueva, tant a
vint sobre ells és evident que escrivia també sobre ella mateixa i establia substancials. Per exemple, mai
la seva propia identitat- iHuminaven «l'espai que la raó crea imanté del seu marit alemany, amb q\
entre els homes», aportaven una forma de salvació al món i el convertien quan ambdós eren uns refugia
en un lloc millor i més digne de ser habitat. Des d'aquest punt de vista, nom, continuo fent servir el d
Scholem havia fracassat en la prova ---difícil, pero elemental- del pen­ quan la dona treballa i jo he st
sament autonom, independent i solitari, i també en la prova de la forta­ tat (pero també perque voli~
lesa de cacacter i de la capacitat de lluitar per aquest pensament i defen­ jueva»), va escriure al seu mes
sar-lo, cosa que per a ella constitu"ia el criteri suprem, l'essencia i la defi­ antinazi, en una carta privad
nició de la humanitat. IOO reprendre la relació epistolar e
de veure's implicada en la cor
judaisme. I02 El seu caracter ju
UNA «PARIA CONSCIENT» a organitzacions i germandal
envers el que ella percebia co
Que Arendt critiqués certs aspectes de la nova religió nacionalsionis­ des de la contribució activa, d
ta i la substitució del culte a Déu pel culte a l'Estat no la convertia en da als refugiats, jueus i no juel
propagadora de l'autoodi jueu, en antisionista o en enemiga de l'Estat als «papers» que assumia i pels
d'Israel, com afirmaven massa lleugerament els seus crítics. Les línies molt alt en el mateix si de la s
que segueixen es podrien llegir com una contribució a la manera com Com ja hem vist, Arendt c
Arendt era etiquetada i com es posava en entredit la seva lleialtat pel fet del «paria conscient», el papel
de contribuir a aquesta operació politicointeHectual dubtosa. Pero sem­ de refusar qualsevol pertiner
blen necessaries a tall de conclusiÓ. voluntari, com un rebel, i des
Com escrivia al seu interlocutor, Arendt considerava la condició de tribució a la humanitat i ocu
jueva com un deIs fets indiscutibles de la seva existencia i n'experimen­ posicionament personal d'outs
tava un sentiment de gratitud. Les seves formulacions sobre aquest punt ceptual, i una doble significac
tenen una gran naturalitat i dignitat, i recorden les paraules que Sigmund «solidaria i solitaria» I0 4 dins di
Freud va escriure el 1930 al prefaci de la versió hebrea de Totem i tabú: l'esfera política i en el món el
«Els lectors d'aquest llibre no podran posar-se comodament allloc de historia jueva i sionista i del ¡:
l'autor ni sentir el que sent, ell que no compren la llengua sagrada, que
esta totalment deslligat de la religió deIs seus pares ---com de qualsevol
altra religió--, que no pot compartir els ideals nacionalistes i, tot i aixi, 101 Sigmund FREUD, «Prefaci a I'edil

psychique des sauvages et celles des névrosés,

tabú. Madrid, Alianza Editorial, 2005·}
99 Vegeu la historia del sergent Anton Schmidt testimoniada per Aba Kóvner al procés a lO> Hannah Arendt, carta núm. 34, :

Hannah ARENDT, Eichmafln aJerusalem, op. cit., p. 407. Vegeu també I'anilisi de Richard BERNSTEIN, Hannah Arendt-KarlJaspers Correspondenc,
10 3 Hannah ARENDT, «La traditiol
HannahArendt andtheJewishquestion, op. cit., p. 173-178.
100 Vegeu, per exemple, el que Arendt escrivia sobre el «caracter inviolable.. del seu amic, el filo­ Christian Bourgois, 1993, p. 178-182; ve~
sof aIeIrulnyarttinazi Karl Jaspers: «[Era absolutament manifest} que va romandre tancat enmig de La tradición oculta, Barcelona, Paidós, 20
la catastrofe [...}; la certesa que, en una epoca en que tot semblava possible, una cosa restava impos­ 104 És així com Albert Camus va del

sible... Hannah ARENDT, Vies politiques, op. cit., p. 88. que viu.

194
ler restar al marge de la multitud,
i per pensar d'una manera inde­
rlÍa com una forma d'acció políti­
a que aquests individus - i escri­
mbé sobre ella mateixa i establia
«l'espai que la raó crea imanté
ie salvació al món i el convertien
.itat. Des d'aquest punt de vista,
lifícil, pero elemental- del pen­
, i també en la prova de la forta­
ar per aquest pensament i defen­
riteri suprem, l'essencia i la defi­
de la nova religió nacionalsionis­
:ulte a l'Estat no la convertia en
¡ionista o en enemiga de l'Estat
ment els seus crítics. Les línies
la contribució a la manera com
:n entredit la seva lleialtat pel fet
[)inteHectual dubtosa. Pero sem­
endt considerava la condició de
la seva existencia i n'experimen­
: formulacions sobre aquest punt
corden les paraules que Sigmund
la versió hebrea de Totem i tabú:
losar-se comodament allloc de
compren la llengua sagrada, que
.s seus pares --com de qualsevol
) ideals nacionalistes i, tot i així,
testimoniada per Aba Kóvner al procés a
fegeu també l'aniJ.lisi de Richard BERNSTEIN,
'e el «car.kter inviolable» del seu amic, el filo­
manifest] que va romandre tancat enmig de
t semblava possible, una cosa restava impos­
no ha renegat mai de la pertinen<;a al seu poble i que sent la seva natu­
ralesa jueva i mai no la voldria canviar.»I01
Alllarg de tota la vida Arendt va demostrar lleialtat natural i indiscu­
tible a la identitat jueva, tant a través de petits gestos com d'actituds més
substancials. Per exemple, mai no va canviar-se el cognom per adoptar el
del seu marit alemany, amb qui s'havia casat en els dies foscos de 1940,
quan ambdós eren uns refugiats a la Fran<;a ocupada. «Pel que fa al cog­
nom, continuo fent servir el de soltera; aquí, a America, és molt corrent
quan la dona treballa i jo he seguit contenta aquest costum per comodi­
tat (pero també perque volia que el meu nom m'identifiqués com a
jueva»), va escriure al seu mestre i amic Karl Jaspers, el filosof alemany
antinazi, en una carta privada que li va trametre el 1946 quan varen
reprendre la relació epistolar després d'un període de silenci i anys abans
de veure's implicada en la controversia pública sobre la seva lleialtat al
judaisme.I02 El seu caracter judaic no es manifestava per la seva afiliació
a organitzacions i germandats jueves i sionistes, sinó per la lleialtat
envers el que ella percebia com la sensibilitat i els compromisos jueus,
des de la contribució activa, durant tota la vida, a les associacions d'aju­
da als refugiats, jueus i no jueus, fins a les responsabilitats inteHectuals i
als «papers» que assumia i pels quals va haver de pagar un preu personal
molt alt en el mateix si de la seva comunitat.
Com ja hem vist, Arendt creia que, d'acord amb la «tradició oculta»
del «paria conscient», el paper del jueu era el de mantenir-se apartat, el
de refusar qualsevol pertinen<;a, el de comportar-se com un proscrit
voluntari, com un rebel, i des d'aquesta posició singular fer la seva con­
tribució a la humanitat i ocupar-hi un lloc en tant que jueu. I03 El seu
posicionament personal d'outsider tenia un aspecte a la vegada etic i con­
ceptual, i una doble significació. La consciencia del deure de ser alhora
«solidaria i solitaria» I0 4 dins del seu poble i de pensar per ella mateixa en
l'esfera política i en el món en general, fonamentava la seva ana1isi de la
historia jueva i sionista i del projecte d'assimilació dels jueus.
!O! Sigmund FREUD, «Prefaci a l'edició hebreID>, Totem et Tabou. f!<Eelques concordances entre la vie
psychique des sauvages et celles des névrosés, Paris, Gallimard, 1993, p. 67. {Edició en castellil: Tótem y
tabú. Madrid, Alianza Editorial, 2005.]
102 Hannah Arendt, carta núm. 34, 29 de gener de 1946, a Lotte KOHLER i Hans SANER (eds.),
Hannah Arendt-KarlJaspers Correspondence, op. cit., p. 68.
10
3 Hannah ARENDT, «La tradition cachée», La tradition cachée. Le Juif comme paria, Paris,
Christian Bourgois, 1993, p. 178-182; vegeu també la nota 52. {Edició en castella: Hannah ARENDT,
La tradición oculta, Barcelona, Paidós, 2004.]
104 És així com Albert Camus va definir la posició ideal del cntic social respecte a la societat en
que viu.
195
 Afirmava que l'assimilació, o l'emancipació concebuda des d'una identitat i una lluita amb ella n
perspectiva assimiladora, equivalia a renunciar totalment i activament a defineixo com algú que comp
ser ella mateixa; i «en una societat que és majoritariament antisemita {...} pero assumeixo la meya identi
un només es pot assimilar assimilant-se a l'antisemitisme». I0 5 Els jueus altres escrivim {mare i filIa, I.
«assimilats» estaven sistematicament obligats a pagar «el seu exit social que és possible i necessari ano
al preu de la miseria política i el seu exit polític al preu d'una humiliació El camp de pensament id';
social», escrivia Arendt. I06 El nouvingut jueu que adoptava les regles del que sense oposició ---com dei
joc social fixades pels gentils hi perdia no soIs la seva humanitat, el seu tisme ni democracia. Pero el
caracter judaic i qualsevol espontaneitat en la gestió de la seva ascensió lleial». Així doncs, va adoptar ~
social, sinó que ---cosa encara pitjor- esdevenia la confirmació de la i tot després d'haver tallat els U
caricatura antisemita del jueu. I07 nar que els seus punts de vist~
No obstant aixo, dins del seu poble rebutjava qualsevol afiliació orga­ respecte a la qüestió d'un esta1
nitzativa o «mobilització» col·lectiva per poder ser capac;: d'adoptar el política separatista i de poder
paper d'«observador» extern a la multitud. Creia que només un observa­ mOnica. Els seus articles sobre:
dor d'aquesta mena estava en disposició d'assumir «l'habit d'examinar-ho siderava molt important perq
tot i de reflexionar sobre tot el que passa sense tenir en compte el con­ minació nacional dels jueus, el
tingut específic i sense preocupar-se de les conseqüencies», I08 i només la historia, pero que al mateix
ell podia jutjar, distingir entre el bé i el mal en unes circumstancies con­ ques apolítiques i ahistoriqt
cretes. Examinar, reflexionar de forma independent, fer tries morals patent d'aquesta forma d'«ope
conscients: aquesta era la condició sine qua non per transformar el judici compromís emocional i intel']
en acció eficac;:. projecte sionista. Ella sostenü
El paper de l'observador conscient era inseparable de qualsevol ini­ indU1t a destruir l'entitat pale
ciativa d'investigació i de protesta. Arendt entenia com una dimensió perillla mateixa existencia de
central de la seva condició de jueva el paper de testimoni i d'arxivista per Al seu entendre, un estat
al qual des de joveneta l'havia entrenada ---com diu Julia Kristeva- la d'una llunyana potencia estra
seva mare, qui escrivia cartes de protesta i les enviava per correu certifi­ nacionalisme ja és prou nefast
cat cada vegada que, a Alemanya, els professors de la jove Hannah pro­ nació. Pero un nacionalisme (
nunciaven frases antisemites. «Havia rebut l'ordre d'aixecar-me imme­ ment de la forc;:a d'una nació
diatament, sortir de classe, tornar a casa i fer un informe concís i exacte destí que amenac;:a el naciom
{zu Protokoll.. geben} del que acabava de passar», diu Arendt en una entre­ inevitablement estara envolta
vista. I09 «No n'hi havia prou dient que es tractava d'una definició laica, majoria jueva a Palestina -és
no religiosa, de la identitat jueva», escriu Julia Kristeva. Era una defini­ arabs de Palestina com recl
ció personal per mitja del pensament actiu, una defensa de la propia modificaria de manera substat
de demanar la protecció d'un~
o bé han de signar un acord d
10 5 Hannah ARENDT, Rahe/Várnhagen: The Lije ofaJewish Wóman, op. cit., p. 270. Per a una anaJi­

si més detallada d'aquesta qüestió, vegeu Richard BERNSTEIN, Hannah Arendt and the Jewish question,
sionistes segueixen ignorant e
op. cit., p. 14-45.
106 Hannah ARENDT, Les origines du totalitarisme, op. cit., p. 285.
107 Hannah ARENDT, Rahe/Várnhagen: The Lije ofaJewish Wóman, op. cit., p. 226. lID Julia KRISTEVA, «Hannah Arendt

108 Hannah ARENDT, Comidérations mora/es, Paris, Payot-Rivages, 1996, p. 27. saber més coses sobre el caracter judaic
10 9 Hannah ARENDT, «Seuie demeure la langue maternelle» (r964), entrevista amb Gunter Gaus, que es refereixen a la historia jueva mI
a La Tradition cachée. LeJuifcomme paria, op. cit., p. 232-233. Hannah Arendt, uneJuive, op. cit.

19 6
lcipació concebuda des d'una
mciar totalment i activament a
majoritariament antisemita [...}
a l'antisemitisme».105 EIs jueus
~gats a pagar «el seu exit social
polític al preu d'una humiliació
jueu que adoptava les regles del
10 soIs la seva humanitat, el seu
en la gestió de la seva ascensió
esdevenia la confirmació de la
:butjava qualsevol afiliació orga­
r poder ser capa~ d'adoptar el
d. Creia que només un observa­
:l'assumir «l'habit d'examinar-ho
a sense tenir en compte el con­
les conseqüenCieS»,108 i només
na! en unes circumstancies con­
independent, fer tries morals
'Ud non per transformar el judici
ra inseparable de qualsevol ini­
ndt entenia com una dimensió
Jer de testimoni i d'arxivista per
a -----<:om diu Julia Kristeva- la
1 i les enviava per correu certifi­
Dfessors de la jove Hannah pro­
but l'ordre d'aixecar-me imme­
i fer un informe concís i exacte
,assar», diu Arendt en una entre­
~s tractava d'una definició laica,
u Julia Kristeva. Era una defini­
lctiu, una defensa de la propia
fewish Wbman, op. cit., p. 270. Per a una anili­
STEIN, Hannah Arendt and the]ewish question,
cit., p. 285.
7ewish Wbman, op. cit., p. 226.
ayot-Rivages, 1996, p. 27.
:melle» (1964), entrevista amb Gunter Gaus,
13·
identitat i una lluita amb ella mateixa per mitja de l'escriptura: <{fo no c ••_
defineixo com algú que comparteix una religió, que participa d'una fe,
pero assumeixo la meya identitat defensant-me tota sola, i escric -nos­
altres escrivim [mare i filIa, 1. Z.}- a qui calgui perque cree ---ereiem­
que és possible i necessari anotar, documentar i jutjar les injustícies.»IIO
El camp de pensament i d'acció d'Arendt era l'oposició solitaria per­
que sense oposició ---eom deia a Scholem- no hi pot haver ni patrio­
tisme ni democracia. Pero ella mateixa la definia com una «oposició
lleial». Així dones, va adoptar aquesta actitud respecte al sionisme -fins
i tot després d'haver tallat els lligams amb el moviment- quan es va ado­
nar que els seus punts de vista i els deIs seus companys de la Brit Xalom
respecte a la qüestió d'un estat binacional havien estat derrotats, i que la
política separatista i de poder preconitzada per Ben Gurion era l'hege­
monica. EIs seus articles sobre el sionisme -moviment polític que con­
siderava molt important perque essencialment era un acte d'autodeter­
minació nacional deIs jueus, els quals esdevenien així subjectes actius de
la historia, pero que al mateix temps, segons ella, adoptava característi­
ques apolítiques i ahistoriques inquietants- són una manifestació
patent d'aquesta forma d'«oposició lleial)). EIs va escriure a partir d'un
compromís emocional i inteHectual i d'un neguit ben viu pel futur del
projecte sionista. Ella sostenia que un «estat jueu» no tan soIs es veuria
indu'it a destruir l'entitat palestina, sinó que també acabaria posant en
perillla mateixa existencia de la comunitat jueva a Palestina.
Al seu entendre, un estat nació que fes derivar la seva legitimitat
d'una llunyana potencia estrangera era una recepta per al desastre: «El
nacionalisme ja és prou nefast quan confia només en la for~a bruta de la
nació. Pero un nacionalisme que depengui necessariament i manifesta­
ment de la for~a d'una nació estrangera encara és pitjor. Aquest és el
destí que amena~a el nacionalisme jueu i el projecte d'Estat jueu, que
inevitablement estaca envoltat d'estats i de pobles arabs. Fins i tot una
majoria jueva a Palestina ---és a dir, si es produís l'evacuació de tots els
arabs de Palestina com reclamen obertament els revisionistes- no
modificaria de manera substancial una situació en que els jueus o bé han
de demanar la protecció d'una potencia estrangera contra els seus velns,
o bé han de signar un acord efectiu amb aquests. [...} D'altra banda, si els
sionistes segueixen ignorant els pobles mediterranis i només es preocu­
no Julia KRISTEVA, «Hannah Arendt», Le Génie féminin, París, Gallimard, 1999, p. 174-175. Per
saber més coses sobre el caracter judaic d'Arendt i sobre la seva actitud pel que fa a les qüestions
que es refereixen a la historia jueva moderna, al sionisme i a Israel, vegeu Martine LEIBOVICI,
HannahArendt, uneJuive, op. cit.
197
pen de les potencies llunyanes, s'arrisquen a ser titllats d'instruments Quan l'Estat d'Israel va ser
d'aquestes potencies i d'agents d'interessos estrangers i hostils. niments que hi tenien lloc de 1
Coneixedors de la seva historia, els jueus haurien de ser conscients que molt crítica amb la societat is
una situació així només pot suscitar una nova flamarada d'odi antijueu; que hi prevalien, amb la mal
e1s antisemites de dema.»III envers els arabs palestins, am
Un estat nació ---escrivia- es transformaria progressivament en un negociacions directes amb e
estat jueu homogeni, la població arab seria «empesa» fora de les fronte­ rabins» i amb la tendencia d<
res i donaria lloc a un nou poble sense estat, el deIs refugiats arabs pales­ civils fonamentals per aconse~
tins: «Després de la guerra, la qüestió jueva, que tothom considerava l'ú­ ortodoxos. En l'article ja citat
nica veritablement insoluble, de cop i volta es va resoldre ---en aquest som a temps» també diu que
cas per mitja d'un territori colonitzat i posteriorment conquerit-, pero la importancia d'una oposició
aixo no va solucionar ni el problema de les minories ni e1 deIs apatrides política jueva és que esta tot
{...}, aquesta solució de la qüestió jueva només va aconseguir d'originar contra la qual no existeix caF
una nova categoria de refugiats, la de1s arabs.>,II2 America».II4
Al seu artic1e intitulat «Per salvar la llar nacional jueva. Encara hi som No obstant aixo, Arendt e!
a temps», escrit el 1948, en el moment algid del conflicte entre les dues Tot i criticar la política israeli
comunitats nacionals que reivindicaven el seu dret sobre Palestina, pre­ de l'Estat d'Israel, sobretot du
veia un obscur esdevenidor per a l'Estat jueu si aquest no arribava a esta­ regnava al país i el fenomen de
blir relacions de cooperació pacífica amb e1s arabs, tant dins de les seves nova aristocracia que havia ac
fronteres com a l'exterior, i a garantir la plena llibertat, la igualtat de justament la seva mirada semI
drets i la dignitat humana deIs dos pobles, palestí i jueu. Sense aixo gam emocional, el que testim
-sostenia- ni els jueus ni e1s altres no podrien sobreviure. «Fins i tot si deslligar-se del nou Estat i de
els jueus guanyessin la guerra, el final del conflicte comportaria l'ensor­ decebuda i entristida. Precisa
rament de les opcions úniques i deIs exits únics del sionisme {...}. EIs gents i les actituds polítiques
jueus "victoriosos" viurien envoltats d'una població arab del tot hostil, pel destí del país i per la seva
tancats dins de fronteres constantment amena<;ades, ocupats en la seva ció de la fragilitat d'aquesta
autodefensa física fins al punt de perdre de vista tots els altres interessos L'endema de la guerra deis S
i activitats. El desenvolupament d'una cultura jueva deixaria de ser la McCarthy que «una veritab1c
preocupació del poble; el progrés social quedaria arraconat com un luxe practicament qualsevol altra (
inútil; el pensament polític se centraria en l'estrategia militar; el curs de Solidaria i solitaria, implic
l'economia estaria a merce exclusivament de les necessitats de la guerra. de la família i estrangera, Hal
1 tot aixo seria el destí d'una nació que, per bé que cada vegada absorbís així com se sentia, «filla d'l
més immigrants i empenyés més enlla les seves fronteres {...}, seguiria Schiller): una refugiada,II6 una
essent un petit poble molt inferior en nombre d'habitants al seus veins
hostils.»II3
114 Ibídem, p. [44.
115 Carol BRIGHTMAN (ed.), Betwe,
McCarthy, I949-I975, op. cit., 19 d'octubre
III Hannah ARENDT, «Réexamen du sionisme», Auschwitz et jérusalem, Angers, Deux Temps 116 El 1943, Arendt va publicar un
Tierce, 1991, p. 99-100. journal i, per bé que els Estats Units hagt
112 Hannah ARENDT, Les origines du totalitarisme, op. cit., p. 590. la sort dels refugiats de tot el món, en p:
113 Hannah ARENDT, «Pour sauver le foyer national juif 11 est encore temps», Penser /'événement, diverses maneres. Per a ella, ser una refi.
Paris, Belin, 1989, p. 147-148. tud de cara al món i a la propia comunit.

19 8
en a ser titllats d'instruments
~ressos estrangers i hostils.
haurien de ser conscients que
nova flamarada d'odi antijueu;
,rmaria progressivament en un
ia «empesa» fora de les fronte­
at, el dels refugiats arabs pales­
ra, que tothom considerava l'ú­
lIta es va resoldre --en aquest
lsteriorment conquerit-, pero
~s minories ni el deIs apatrides
lOmés va aconseguir d'originar
abs.»1I2
r nacional jueva. Encara hi som
gid del conflicte entre les dues
-1 seu dret sobre Palestina, pre­
leu si aquest no arribava a esta­
els arabs, tant dins de les seves
l plena llibertat, la igualtat de
>les, palestí i jueu. Sense aixo
odrien sobreviure. «Fins i tot si
. conflicte comportaria l'ensor­
its únics del sionisme C..}. EIs
la població arab del tot hostil,
lffiena~ades, ocupats en la seva
le vista tots els altres interessos
:ultura jueva deixaria de ser la
luedaria arraconat com un luxe
n l'estrategia militar; el curs de
: de les necessitats de la guerra.
'er bé que cada vegada absorbís
~s seves fronteres C..}, seguiria
)mbre d'habitants al seus velns
sehwitz et Jérusalem, Angers, Deux Temps
it., p. 590.
uif. 11 est encore temps», Penser l'événement,
Quan l'Estat d'Israel va ser una realitat, Arendt va seguir els esdeve­
niments que hi tenien lloc de manera sistematica i amb gran intereso Era
molt crítica amb la societat israeliana, amb les tendencies nacionalistes
que hi prevalien, amb la manca de sensibilitat deIs dirigents polítics
envers els arabs palestins, amb la incapacitat deis israelians d'entaular
negociacions directes amb els velns, amb el «domini teocratic deIs
rabins» i amb la tendencia deIs polítics laics a comprometre els drets
civils fonamentals per aconseguir el suport polític deis partits religiosos
ortodoxos. En l'article ja citat «Per salvar la llar nacional jueva. Encara hi
som a temps» també diu que «qui creu en el regim democratic coneix
la importancia d'una oposició lleial. En aquest moment, la tragedia de la
política jueva és que esta totalment determinada per l'Agencia Jueva,
contra la qual no existeix cap oposició significativa ni a Palestina ni a
America».1I4
No obstant aixo, Arendt es va preocupar per Israel fins que va morir.
Tot i criticar la política israeliana, l'impressionaven molt les actuacions
de l'Estat d'Israel, sobretot durant els primers anys, la igualtat social que
regnava al país i el fenomen deIs quibutsim, que ella considerava com una
nova aristocracia que havia aconseguit crear un nou tipus d'individu. És
justament la seva mirada sempre crítica sobre Israel, a més d'un fort lli­
gam emocional, eI que testimonia la seva incapacitat, eI seu rebuig, de
deslligar-se del nou Estat i de dissociar-se'n, tot i que sovint se'n sentia
decebuda i entristida. Precisament perque era tan crítica amb els diri­
gents i les actituds polítiques d'Israel, mai no va deixar de preocupar-se
pel destí del país i per la seva existencia, i sempre va viure amb la sensa­
ció de la fragilitat d'aquesta existencia, cosa que no era gens obvia.
L'endema de la guerra deIs Sis Dies, va escriure a la seva amiga Mary
McCarthy que «una veritable catastrofe a Israel m'afectaria més que
practicament qualsevol altra cosa»Ys
Solidaria i solitaria, implicada i deslligada, present i distant, membre
de la familia i estrangera, Hannah Arendt era tot aixo a la vegada, i era
així com se sentia, «filla d'un altre país» (en paraules de Friedrich
Schiller): una refugiada,1I6 una emigrant apatrida, rebel per elecció, sense
lI4 Ibídem, p. 144.
lIS Carol BRIGHTMAN (ed.), Between Friends, the Correspondenee of Hannah Arendt and Mary
MeCarthy, 1949-1975, op. cit., 19 d'octubre de 1969, p. 249.
n6 El 1943, Arendt va publicar un artide intitulat "We refugees» a la revista jueva Menorah
Journal i, per bé que els Estats Units haguessin esdevingut el seu país, ella seguia identificant-se amb
la SOrt deis refugiats de tot el món, en particular amb la deis refugiats polítics, als quals ajudava de
diverses maneres. Per a ella, ser una refugiada també era una elecció política existencial, una acti­
tud de cara al món i a la propia comunitat. "Els pocs refugiats que insisteixen a dir la veritat, a risc
199
afiliació nacional -llevat que considerem el món com la seva patria-,
sense arrels -si no són les arrels del seu pensament i de la seva activitat
inteHectual: «Pensar i recordar» -va escriure- «són la manera com els
homes fan arrels i ocupen el seu lloc en un món al qual tots arribem com
a estrangers.»II7 ELS TER
Des d'aquest punt de vista, es podria dir que la forma com va ser pros­
crita quasi ritualment per la seva comunitat després de la publicació de
l'inquietant informe sobre el procés Eichmann, com també les tempta­
tives de desautoritzar-Ia, reproduien tant per la forma com pel contingut
la seva condieió existencial. 1 que la campanya d'ostracisme en contra
d'ella -que només era un intent amarg i desesperat deIs seus compa­
triotes per exorcitzar, com si fos un dibuq {mal esperit}, l'espectre de la
Xoa i fer-Io sortir del seu propi cos, l'espectre del testimoniatge indici­
ble sobre el que havia passat alla, de la impotencia total dels jueus durant
el cataclisme i del paper tragic que ells mateixos havien tingut en el seu LA CATÁSTROFE JUEVA de la ~
propi extermini; l'espectre, finalment, de la culpabilitat d'aquells que no milers de refugiats jueus que:
havien viscut la tragedia i que no havien fet res per ajudar els seus ger­ l'exigencia d'una llar nacional
mans, del pensament angoixant que una catastrofe humana com aquella tot la defensava una fuosof
era possible, i l'espectre de la memoria devoradora, identificativa, cons­ Hannah Arendt. El món PO!
titutiva i reparadora d'aquesta catastrofe-, aquesta campanya de pros­ oportunitat per a la reparació
cripció era, en certa manera, la validació de la tria personal de Hannah llit favorablement la fundació
Arendt i la situava allloc on ella volia estar, ellloc que ella mateixa havia tica amb molts aspectes d'aq1.
triat. gents sionistes i amb els mite
lar aquells que, per a ella, obS1
cia pacífica amb els palestins .
més poderós era el que preter
a la resta de les nacions, els j\
ria (history-doers) sinó també
havien conservat una mena d
de la qual només la pertorbav:
secucions i dels pogroms».I 1.
una temptativa de llevar resp
temps historie, a la seva mate
tat i deIs sofriments dels jueu:
tus de víctimes. D'aquesta m:
de la "indecencia", a canvi de la seva impopularitat obtenen un avantatge inestimable: per a ells, la
jueva de la historia europea i
historia ja no és un llibre tancat i la política ja no és el privilegi deIs no jueus (...}. Els refugiats que
van d'un país a l'altre són l'avantguarda deis seus pobles sempre que conservin la identitat», escrivia ella anomenava «acosmisme»
Arendt al mateix assaig. Vegeu Hannah ARENDT, "Nous autres réfugiés», La tradition cachée. LeJuif
comme paria, op. cit., p. 75-76.
117 Paraules extretes d'una serie de conferencies pronunciades el 1965, "Sorne questions of Moral
Philosophy». Arxius Arendt, Biblioteca del Congrés, Washington, citat a Richard BERNSTEIN, 1 Hannah ARENDT, {~ewish History

HannahArendtandtheJewish question, op. cit., p. 211. Jew as Pariah, op. cit., p. 96.

200