HANNAH ARENDT

Tamb comprenc que el subttol de la present obra pot donar lloc a

una autntica controvrsia, ja que quan parlo de la banalitat del mal
ho faig noms a un nivell estrictament objectiu, i em limito a
assenyalar un fenomen que, en el curs del judici, resultava evident.
Eichmann no era un Iago ni era un Macbeth, i res va poder estar ms
lluny de les seves intencions que resultar ser un malvat, al dir de
Ricard III. A Eichmann li mancaven motius, excepte aquells demostrats
per la seva extraordinria diligncia en ordre al seu personal progrs. I,
en si mateixa, tal diligncia no era criminal; Eichmann, senzillament,
no va saber mai el que es feia. I fou precisament aquesta manca
d'imaginaci el que li va permetre en els curs de varis mesos estar
davant al jueu alemany encarregat d'efectuar l'interrogatori policial a
Jerusalem, i parlar-li amb el cor a la m, explicant-li un vegada i una
altra els motius pels quals tan sols va poder assolir el grau de tinent
coronel de les SS, i que cap culpa tenia ell de no haver ascendit a
rangs superiors.
Tericament, Eichmann coneixia molt b quins eres els problemes de
fons als que s'enfrontava, i en les seves declaracions posteriors davant
el tribunal parlava de la nova escala de valors prescrita pel govern
[nazi]. No, Eichmann no era estpid. nicament la pura i simple
irreflexi -que de cap manera podem equiparar a l'estupidesa- fou el
que li va predisposar a convertir-se en el major criminal del seu temps.
I si b aix mereix ser classificat com banalitat, i fins i tot pot
semblar cmic, i ni tan sols amb la millor voluntat es pot atribuir a
Eichmann la diablica profunditat, tamb s cert que tampoc podem
dir que sigui un cosa normal o comuna. No s de cap manera com
que un home, en l'instant d'enfrontar-se amb la mort, i, a ms, en el
patbul, tans sols sigui capa de pensar en les frases escoltades en els
enterrament i funerals als qu en el curs de la seva vida va assistir, i
que aquestes paraules alades poguessin velar totalment la
perspectiva de la seva prpia mort. En realitat, una de les llions que
ens va donar el procs de Jerusalem fou que aquest allunyament de la
realitat i aquesta irreflexi pot causar ms dany que tots els mals
instints inherents, tal vegada, a la naturalesa humana. Per fou
nicament una lli, no una explicaci del fenomen, ni una teoria sobre
el mateix
Hannah Arendt, Eichmann a Jerusalem
Hannah Arendt, nascuda a Hannover (Alemanya) el 1906, fou una de les
filsofes poltiques ms influents del segle XX procedent duna famlia jueva.

Des de ben jove es va interessar per la filosofia llegint a Kant amb tan sols
14 anys.
El 1924 an a la Universitat de Marburg i all establ una relaci amb
Heidegger. Quan va pujar el nazisme a Alemanya sexili a Pars on va ser
reclosa per les autoritats franceses, ms tard va exiliar-se a Nova York. All
va treballar en defensa de la identitat cultural jueva.
Les seves obres ms importants i a les que deu el seu xit sn Els orgens
del totalitarisme i La condici humana. La primera s una obra de filosofia
poltica, la segona dantropologia.
El 1961 viatja a Israel com a periodista per cobrir el cas del judici dAdolf
Eichmann, recollint-lo en el llibre Eichmann a Jerusalem on reflexionar
sobre qestions morals i sobre la naturalesa del pensament hum i
introduir la idea de la banalitat del mal.
Cal esmentar que els referents filosfics dArendt sn molt variats per que
no podem situar a lautora dins cap corrent filosfica tan per presentar un
pensament molt variat com per la seva prpia voluntat (vol allunyar-se de
ser catalogada com a filsofa). Destaquen de referents Aristtil, Sant Agust,
Kant, Nietzsche i Heidegger.
El tema del text que estem analitzant s la moral i la tesi el concepte de la
banalitat del mal mitjanant lexplicaci del judici dAdolf Eichmann.
Arendt comena aclarint que la seva teoria de la banalitat del mal no pretn
ser una justificaci del rgim totalitari nazi sin que noms t intenci
danalitzar objectivament les causes daquest. Aix, lautora sassegura de
no ser mal interpretada, sobretot per part dels jueus. Resultar ser un
malvat no va ser en cap moment la intenci dEichmann, dir lautora, sin
que tenia la seva conscincia moral anullada aix, no va aturar-se a
reflexionar sobre la bondat o maldat de les seves accions, simplement actu
seguint ordres dictades pel lder del rgim, aplicant aix el mxim exponent
de mal banal.
Hannah establir que la falta de conscincia que afligia a Eichmann a lhora
de dictaminar les ordenances contra els jueus fou la mateixa que va
permetre que acabs sent jutjat a Jerusalem per un tribunal jueu: I fou
precisament aquesta manca d'imaginaci el que li va permetre en els curs
de varis mesos estar davant el jueu alemany encarregat d'efectuar
l'interrogatori policial a Jerusalem.
Es segueix explicant ladoctrinament a que estava sotms el poble alemany
del rgim nazi aclarint que el mateix Adolf Eichmann no tenia del tot clar el
que estava fent ja que es veia sotms a la pressi de grup, s a dir, tenia la
pressi duna Alemanya antisemita que en realitat no analitzava el mal que
estava cometent.: davant el tribunal parlava de la nova escala de valors
prescrita pel govern [nazi].

Lautora aclareix la diferncia entre la falta de conscincia a que estava

sotms tot el poble alemany vctima de la falta de reflexi poltica i personal
en lespai pblic i lestupidesa que pareixia que shavia apoderat daquest.
Aix, Arendt aclareix que el poble en realitat no t cap deficincia mental
sin que estan complint com si fossin autmates les directrius rebudes, sn
incapaos de pensar crticament, de reflexionar per ells mateixos i de posarse en la posici de laltre, del jueu: nicament la pura i simple irreflexi
-que de cap manera podem equiparar a l'estupidesa- fou el que li va
predisposar a convertir-se en el major criminal del seu temps.
Aix fa que Hannah classifiqui el mal que Eichmann dugu a terme com a
mal banal, ja que ell en realitat no era plenament conscient de la gravetat
dels seus actes, per, aix no fa que aquests siguin menys greus, ni pretn
ser una justificaci de les atrocitats dutes a terme pel nazisme, dir lautora.
Arendt acaba reflexionant sobre el perill de la irreflexi dient daquesta
manera que aquesta s molt ms perillosa que la ms malvola voluntat:
aquesta irreflexi pot causar ms dany que tots els mals instints inherents,
tal vegada, a la naturalesa humana..
Des del meu punt de vista Arendt du a terme una activitat profundament
necessria per a la comprensi de les causes del rgim nazi, acci que
cobra ms valor sabent que ella es va haver dexiliar per pertnyer a una
famlia jueva. El fet que durant el segle anterior a lautora agafessin fora
les teories evolutives de Darwin, provoc un augment dels sentiments
eugensics que juntament amb un rgim totalitari basat en el terror va
desencadenar lexterminaci de milers de jueus que no mereixien morir.
Aix ens du a pensar en la importncia de la reflexi a nivell social i del
coneixement de la histria passada, noms daquesta manera ens podem
assegurar de dur a terme una mxima minimitzaci del mal del mn. Aix,
crec necessria la tasca que dugu a terme Arendt ja que daquesta manera
els jueus tingueren a la seva disposici les eines necessries per
comprendre que els havia passat i per poder-se assegurar devitar una
repetici del succet.

Aina Maria Gomila Terrasa