Llengua Alemanya per a les Humanitats

La Rosa Blanca, els estudiants que es van oposar a Hitler amb una sola
arma: la Veritat.

La Rosa Blanca és un grup d’estudiants que mitjançant la paraula i amb l’escriptura de sis
pamflets, es van oposar directament al partit nacionalsocialista i a la seva política. La
redacció, el repartiment i enviament dels pamflets estava a càrrec d’aquest grup d’estudiants,
coneguts amb el pseudònim de ‘la Rosa Blanca’ i format principalment pel Hans Scholl i la
Sophie Scholl, en Christoph Probst, Alexander Schmorell, Willi Graf i Kurt Huber. La Rosa
Blanca s’oposa al autoritarisme i a la violència del nacionalsocialisme i al·ludeixen, també, a
qüestions morals i religioses, com la llibertat i la justícia, i els seus pamflets defensaven “una
cultura occidental, liberal i cristiana” (Laudo, 2006: 362).

El quart pamflet s’escriu després d’algunes victòries de Hitler a Àfrica i a Rússia. En aquest
pamflet, la Rosa Blanca, adverteix als seus lectors que l’èxit i l’optimisme del
nacionalsocialisme és aparent, que els morts i els horrors que estan patint les persones
considerades fora del nacionalsocialisme no tenen cap sentit, així que des de la Rosa Blanca
s’oposen a Hitler i el seu partit mitjançant una sola arma: la veritat de la paraula.

En els pamflets de la Rosa Blanca hi trobem un ús de la paraula que revelen l’esperit mateix
de l’agrupació: volen que els alemanys despertin i obrin els ulls, que s’adonin de la crua
realitat del nazisme, “estem intentant de fer una renovació des de dins de l’esperit alemany
greument ferit” (Scholl, 1983:91), un esperit alemany ferit pel nazisme, un esperit alemany
que ha estat enganyat per l’atractiva retòrica de Goebbels i Hitler doncs “totes les paraules
que surten de la boca de Hitler son mentides. Quan diu pau, vol dir guerra” (Scholl, 1983: 90).
Perquè Hitler està filtrant la informació, perquè no vol que els alemanys vegin la crueltat del
seu règim i en canvi opera en nom de la llibertat, la pau i la democràcia i aquest és el major
crim de Hitler, fer creure que la guerra és la pau, que el mal és el bé, tapar la veritat i la
realitat: “per a Hitler i els seus sequaços no hi ha càstig a la terra comparable als seus crims”
(Scholl, 1983: 92). Hitler és “l’àngel caigut, Satanàs” (Scholl, 1983: 90), doncs presenta el
mal emmascarat de fals bé. L’home, al contrari del que diu Hitler, és lliure i ha de lluitar en
contra del mal que no el deixa ser lliure. “L’home és lliure, això segur, però sense l’ajuda del
Déu vertader està indefens contra els principis del mal” (Scholl, 1983:92).

Les raons que defensen el grup de la Rosa Blanca en contra de Hitler i les seves polítiques
son, principalment, raons morals i religioses. La majoria del participants de la Rosa Blanca
confessen la fe cristiana: protestants, catòlics, ortodoxos, evangelistes... Hitler proposa molts
 Llengua Alemanya per a les Humanitats

aspectes que van en contra de la fe cristiana: estimar al pròxim, fer el bé, no matar, actuar
segons la llei moral de la consciència..... i lluitar en contra del mal “atacar el mal on és més
fort, i és més fort en poder de Hitler” (Scholl, 1983: 90). La política nazi s’oposa a la vida de
tot aquell que no considera alemany. En canvi, la doctrina cristiana està fonamentada en el
dret i el valor de la vida per a tots igual, tota criatura és estimada, volguda i pensada per Déu i
per tant tota criatura té un gran valor. Hans Scholl, integrant de la Rosa Blanca i estudiant de
medicina, va ser enviat al front de l’est on va poder veure les barbaritats que efectuaven els
nazis. Aquesta experiència, les profundes conviccions cristianes acompanyat de l’estudi dels
filòsofs i teòlegs farà que neixi des de l’interior l’esperit de renovar alemanya des de dins i
així aconseguir la pau.

Respecte a la Segona Guerra Mundial, la Rosa Blanca “estaven convençuts que Alemanya no
podia ni havia de guanyar la guerra” (Laudo, 2006: 355) i que “aquest èxit aparent s’ha
aconseguit amb una despensa humana esgarrifosa” (Scholl, 1983: 91). La guerra és un error
perquè el motor que l’incentiva és fals, el nazisme havia començat la guerra com a
conseqüència de la seva ideologia tancada a la valia de l’home. Una ideologia alienadora que
no deixa espai a la llibertat de pensament, de paraula o de religió, una ideologia que avarca
tots els aspectes de la vida de les persones i els manipula, bé “és conegut el sistema que el
nazisme havia implantat per controlar i manipular ideològicament la joventut alemanya”
(Laudo, 2006: 358).

En resum, la Rosa Blanca vol donar a entendre a la població alemanya que el

nacionalsocialisme “ no és un programa defensable intel·lectualment, sinó una manipulació
que depèn de l’engany i la traïció d’un sol home” (Laudo, 2006: 357). Aquest grup de joves
estudiants aniran amb la veritat per davant de tot, defensaran la Veritat, no deixaran que Hitler
els manipuli. La Rosa Blanca, és un grup exemplar, també avui en dia, és un grup amb esperit
crític, pacífic, però que vol remoure consciències, que té molt clar el valor de l’home i el que
és i que defensa la idea del bé per sobre del mal, que sap que no tot val i que coneix els límits
de la moral, de la llibertat, de la justícia i de la Veritat. La Rosa Blanca és un crit des de
l’obscuritat del nazisme i per això es comença el quart pamflet amb una exhortació que diu
“aquell qui no escolta ha de sentir” (Scholl, 1983: 89) i s’acaba la redacció del pamflet amb
un crit ple de força, orgull i seguretat: “No ens quedarem callats. Som la vostra mala
consciència. La Rosa Blanca no us deixarà en pau!” (Scholl, 1983: 92).
 Llengua Alemanya per a les Humanitats

Bibliografia:

Scholl, Inge. Rosa Blanca. Columna Edicions, S.A. Barcelona. 1983. pp. 89-92.

Laudo i Castillo, Xavier. Sophie Scholl i La Rosa Blanca. Resistència i testimoni dels
estudiants a l’Alemanya nazi. Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació. Núm.
9-10 (2006-2007), [Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana], pp.
354-365.