DISSERTACIÓ:EL 

NIHILISME I EL SUPER HOME
domingo, 5 de febrero de 2023 15:06

L'autor és un pensador alemany que va viure durant la segona meitat del segle XIX, època on es 
dona la Revolució Industrial, es desenvolupa el capitalisme i sorgeixen idees revolucionàries. A més, 
els nacionalismes adquireixen la seua importància, sorgits gràcies al corrent romàntic que se situa a 
favor de la comunitat unida per la llengua i tradicions pròpies. Aquest Romanticisme havia sorgit 
com a resposta al fracàs del projecte il∙lustrat, que havia consagrat a la raó com a instrument que 
permetia el desenvolupament cientificotècnic i que comportaria un suposat progrés moral (Per a 
Nietzsche fracasse del logos d'occident). Després del fracàs de la Il∙lustració, diversos corrents del 
pensament van criticar el sistema filosòfic d'Hegel, qui havia arribat a considerar la Raó com a 
explicació última de la realitat històrica. Entre aquests pensadors antihegelians cal situar a 
*Schopenhauer, representant d'una filosofia irracionalista centrada en la voluntat, que va influir 
notablement el Nietzsche. Aquest últim emprarà un mètode genealògic per a investigar els orígens 
de la cultura occidental, a la qual considera decadent i malaltissa, per ser contrària a la vida.

Com ja hem vist, els valors creats per aquesta cultura fan referència a un món enganyos i, arribat el 
moment en què es descobrisca el pastís, s'acabarà la farsa, es trencarà la il∙lució. En aquest instant 
es trobarà buida. Subjectes indiferents , avorrits, de feble voluntat, sense capacitat creadora, 
envairan la Terra. Tot estarà perdut, tot evaït pel pessimisme. La cultura Occidental està malalta i 
aquesta malaltia té un nom: nihilisme.
El nihilisme és la profecia que Nietzsche llança sobre el futur d'Occident. És el resultat final. La 
civilització ha entrat en un profund declivi, s'ha comvertit en una civilització malalta. El remei triat 
per Occident per a curar el malalt ha accelerat l'esgotament.
Enfront al nihilisme passiu ja instal∙lat en la cultura europea, reacciona Nietzsche amb un nihilisme 
actiu. En la seua proposta els vells valors no s'afonen per ells mateixos, sinó que són afonats per la 
voluntat de poder que diu no a aquest valors. Una vegada finalitzada la tasca de derrotament, l'esser 
humà fort estarà en condicions de crear nous valors, desde el cos i l'instint. En el llenguatge darwinià 
de l'época, Niezstche afirma que l'home és un pont entre la mona i el superhome. 

Per a explicar el trànsit del nihilisme passiu al superhome utilitza la metàfora de la triple 
metamorfàsi. En primer lloc ens trobem el camell, el que s'agenolla davant de l'amo. L'èssser humà 
occidental capaç de suportar les obligacions socials per pura tradició. És el que ha portat Occident 
cap al nihilisme passiu. Ha de ser eliminat i, per això, el camell haurà de transformar-se en lleó.
El lleó és el destructor. A ell correspon afonar els fonaments de la cultura occidental, el lleó 
simbolitza el nihilisme actiu que acaba amb Déu i tots els seus sccedanis. Aquest pretén conqueir la 
seua llibertat, però encara no és capaç de crear nous valors, perquè esta dominat per la vemjanç. 
Sap que vol ser lliure, però no sap quà vol ser lliure. Està ple d'odi cap al camell i tot el seu 
pensament es dirigeix a devorar-ho.

Una vegada hem matat Déu és el moment de la nova valoració sobre la vida. Ara ja podem convertir-
nos nosaltres mateixos en déus i construir mons a la nostra imatge i semblança. Però per aquesta 
tasca l'adequat no és el lleó sinó el xiquet. El xiquet és l'ùltim pas de la metamorfòsi. Representa 
l'ésser lliure que no lluita contra res, sinó que gaudeix la seua pròpia existència. Ell sí es capaç de 
crear perquè les seues qualitats li ho permeten. Ni es pendeix de res (no té sentiment de culpa) ni 
espera res del futur. Viu per a jugar i es lliure.

La metàfora del xiquet ens porta al superhome; encara que més que un superhome és el 
superhumà, el que va més enllà del que fins ara els occidentals han anomena humà. Amb ell arribem 
al rojecte de futur de Nietzsche. En primer lloc caldrà disntingir-lo del triomfador típic de les pel∙
licules americanes, perquè aquest no crea els seus propis valors sinó que triomfa amb uns valors 
socials ja establerts. En segon lloc, el seu mode de fer es correspon amb l'esquema següent:
És poderós perquè només es deu a ell mateix; és producte de la seua pròpia creació. Camina 
ignorant el seu destí, sense parar, fent experiments amb ell mateix. Alegre, sense ressentiments, 
sense exigir res als altres, sense por a l'altzar.
Hi ha doncs, un camí d'alliberament per a habitar en un món diferent del viscut fins ara. 
L'alliberament consisteix en la recuperació del sentiment de potència. Alliberar-se de la mala 
consciència i de la culpa i aconseguir així gaudir de nou,. Cal entendre aquest alliberament com una 
conquesta. No és una cosa que ens vinga doanda ja en el seu origen, és el resultat d'un procés a què 
no tots estan cridats. Hi ha molts que serien incapaços d'habitar, en un món on tot és diferent. 
L'alliberament és proposat com una opció, com una decisió que ha de prendre cadascun segons les 
seues forces. 

DEU CARACTERÍSTIQUES DEL SUPERHOME

1. Menysprea l'instint de conservació, supervivència. Ama el risc i només es mou per l'instint de la
creació
2. Ateisme radical. Ni Déu ni Veritat, només pluralisme d'interpretacions. No creure en valors
universals no significa esceptisisme o apatia. El superhome crea, i molt, però només en els seus
propis valors. Ell és la seua religió.
3. Incorpora el patiment i el dolor com a una part més de la seua vida, com un element que
l'enriqueix.
4. Fa cas omís dels prejudicis de la gent. Se situa més enllà del bé i del mal, perquè ell és el seu be
i el seu mal.
5. No creu en la igualtat: ramat; i sí en la diversitat i la diferència.
6. No particpa del món públic. No és deixa convèncer pels oradors del mercat, és un solitari.
Mentre el ramat corre per por de pedre el pastor, el superhome corre per a no ser atrapat pel
ramat.
7. Ni critica ni es queixa. No nega, crea, i el creador no pot concentrar-se en la destrucció
8. La vida es torna experiment personal, aventura
9. Obra des del desitg, des del cos, no des de la raó ni la consciència, Anteposa la vida al
coneixement
10. Es guia per la bellesa, no pel deure. La seua moral es converteix en pura estètica dionisíaca:
instint, passió, orgia, caos, música i dansa.