Qui és?

(nom, cognoms, lloc de naixement…)

https://es.wikipedia.org/wiki/Simone_Weil

Simone Weil, famosa i coneguda dona del segle XX, va ser una filòsofa i activista
política d'origen francès. Concretament, va néixer el 3 de febrer de 1909 a la capital
francesa de París on vivia amb la seva família burgesa i jueva. Els seus pares eren
en Bernard Weil i la Saolomea Weil. Ella, la Simone, va ser bastant popular a la
seva època per moltes raons però una de les més destacades va ser les seves
ideologies i la seva convicció.

Ja que va adquirir papers dins de diverses guerres del moment, com poden ser el
seu paper a la Columna Durruti, que era un grup de milícies d’ideologia anarquista
dins la Guerra Civil Espanyola. O també el seu paper a la resistència francesa
durant la Segona Guerra Mundial.

Ella a part, d’aquesta que és una de les seves filosofies més destacades, també va
deixar abundants escrits filosòfics, polítics i místics, normalment relacionats amb
déu. Però diem que els va deixar ja que no els va publicar ella, sino que els va
deixar guardats i quan va morir, van ser publicats. Concretament durant el 1943 ja
que ella va morir el 24 d’agost de 1943 a la ciutat d’Ashford al Regne Unit a causa
d’una tuberculosis que no va poder superar.

Molts dels seus escrits i pensaments, al ser una filòsofa d’una época on la filosofia ja
estava desenvolupada per altres, es parla de que els seus pensaments estaven
precedits i influenciats per altres grans filòsofs com Karl Marx, Plató, Shakespeare,
Rousseau, Maquiavelo, etc.
Per què és important?

A més de ser una de les tres dones filòsofes més importants del s. XX, juntament amb
María Zambrano i Hannah Arendt, Simone Weil és la que va estar més implicada a posar en
pràctica els seus ideals d'educació i de justícia per a aconseguir una humanitat més sàvia i
més lliure.

La seva rebel·lió contra la ignorància i la injustícia de l'ordre social imperant la feien estar
molt per sobre de quants només parlaven de teories. Cap intel·lectual d'esquerres, als líders
de les quals va començar admirant, havia intentat abans que ella comprendre, ni menys
experimentar, la vida quotidiana dels obrers, la seva tristesa, la seva desesperació, el seu
cansament i les seves angoixes vitals

Quan va començar la seva carrera?

Durant l'hivern de 1932 a 1933, a Le Puy, se solidaritza amb sindicats obrers i s'uneix al
moviment de vaga contra l'atur i els baixos salaris, provocant un escàndol. Decidida a viure
amb cinc francs al dia, com els aturats de Le Puy, sacrifica la resta dels seus honoraris de
professora a la Caixa de Solidaritat dels minaires. No sols decideix de donar la seva paga
addicional al moviment obrer, sinó que ofereix els seus coneixements als obrers i, així, de
nits els feia classes de franc. Això escandalitza granment la societat burgesa francesa —era
llavors molt estrany que una dona es gradués i més que més, encara, si a sobre s'oferia a
ensenyar als obrers gratuïtament.

Com a sindicalista de l'ensenyament, es mostra favorable a la unificació sindical, i escriu a

les revistes L'École Émancipée i La Révolution Prolétarienne. Es considera comunista, però
no del bàndol estalinista, ans més aviat anti-estalinista. Sense militar en cap partit, participa
a partir de 1932 al Cercle comunista democràtic de Boris Souvarine, a qui va conéixer per
mediajció de l'anarcosindicalista Nicolas Lazarévitch.xsw

va estudiar filosofia i literatura classica sent alumne d’email chartier, als 19 anys va ingresar
amb la millor nota a lescola normal superior i , amb 22, es va graduar començant la seva
carrera docent a instalacions i ciutat com a le puy a on s’hi va desenvolupar.

Quins llibres ha escrit? De que va cadascun?

-La Ilíada o el poema de la força:
Simone Weil va escriure La Ilíada o el poema de la força durant l'estiu i la tardor de
1940, després de la caiguda de França davant l'envestida nazi. Pot llegir-se com un
comentari indirecte d'aquest tràgic esdeveniment, que va assenyalar un dels triomfs
de la més extrema expressió moderna de la força en el segle xx.

-L'agonia d'una civilització i altres escrits de Marsella:

Simone Weil abandona París, declarada ciutat oberta, al juny de 1940. Acompanya
als seus pares en un èxode incert que, al setembre, els condueix fins a Marsella,
obligada estació de pas per als qui es veuen en la necessitat d'abandonar l'Europa
en guerra. Es relaciona aquí amb grups de resistents i abriga la idea d'escapar a
Londres per a continuar la lluita. Però la sortida, finalment amb destinació a Nova
York i sempre amb els seus pares, no es produirà fins a maig de 1942
.
-Primers escrits filosòfics:
El pensament filosòfic de Simone Weil comença a prendre forma en els cursos del
seu mestre Alain. El temps, la geometria, la percepció, l'atenció o el treball són
alguns dels temes que l'ocupen des d'un principi i van adquirint consistència en
treballs posteriors com a Ciència i percepció en Descartes. Aquest volum reuneix els
escrits de Weil, encara inèdits en castellà, fins a inicis dels anys trenta.

-Carta a un religiós:
«Quan llegeixo el catecisme del concili de Trento, em fa l'efecte que no tinc res en
comú amb la religió que en ell s'exposa. Quan llegeixo el Nou Testament, els
místics, la litúrgia, quan veig celebrar missa, sento amb alguna forma de certesa que
aquesta fe és la meva o, més exactament, que seria la meva sense la distància que
entre ella i jo posa la meva imperfecció...» Així comença la carta que, dirigida al
dominic Jean Couturier, va començar a redactar Simone Weil al setembre de 1942.

-La condició obrera:

L'experiència del treball de fàbrica que fa Simone Weil entre desembre de 1934 i
agost de 1935 obeeix a la seva vocació d'exposar-se i de sotmetre les seves idees a
la prova de la realitat. Però aquest «contacte amb la vida real» té tant per a ella com
per a l'evolució del seu pensament conseqüències que van més enllà de la intenció
inicial d'estudiar «les condicions reals que determinen la servitud o la llibertat dels
obrers».

Quina és la seva filosofia?

També destaca per les filosofies i grans qüestions filosòfiques que plantegen dubtes
desde temes teocentristes fins a temes d’amor o d'atzar. La tesis que sosté parla de
la necessitat, alla destaca que s’ha d’actuar contemplant que el bé pur és
impossible. I tot i que sabem que el bé no és perfecte, ella diu que hem de rogar que
caigui sobre el nostre propi cap, no el dels altres. Per tant, també conclou dient que
una societat humana mai serà 100% bona perquè hi hauran molts defectes.

Tot i que també va crear molts altres pensaments relacionats amb deu, amb la
religió, amb l’amor etc.
 “Para mí, personalmente, esto es lo que ha significado trabajar en la
fábrica. Ha significado que todas las razones exteriores (antes las creía
interiores) en las que para mí se basaba el sentimiento de mi dignidad, el
respeto hacia mí misma, en dos o tres semanas han sido quebradas
radicalmente bajo el golpe de una opresión brutal y cotidiana”.
-Simone Weil-

Per a poder ser més breus i concrets hem dividit les accions i el pensament de
Simone Weil sobre diversos àmbits en els següent:

​ Ètica i Justícia Social: Weil estava profundament compromesa amb la

justícia social i l'ètica. Va mediar i lluitar per la igualtat i la justícia, i va criticar
les desigualtats econòmiques i socials. Creia que l'atenció a les necessitats
dels menys afortunats era una responsabilitat moral.
​ Treball i Experiència: Weil tenia una visió diferent sobre el treball i
l'experiència laboral. Creia que el treball manual era essencial per a
comprendre la realitat i defensava la importància de l'experiència pràctica i la
connexió amb el treball físic.
​ Mística i Religió: Encara que va néixer en una família jueva, Simone Weil
també va explorar la seva espiritualitat i es va convertir al cristianisme. El seu
acostament a la religió tenia un matís místic, i la seva obra sovint explora la
relació entre la fe i l'experiència personal.
​ Atenció i Desenvolupament Personal: Weil va prestar molta atenció a la
noció de "atenció" (*attention). Creia que l'atenció conscient i la receptivitat a
la realitat eren fonamentals per al desenvolupament personal i espiritual.
​ Pacifisme: Durant la Segona Guerra Mundial, Weil es va implicar activament
en la resistència contra el nazisme i va mediar pel pacifisme. No obstant això,
el seu enfocament del pacifisme anava més enllà de la política tal i com la
coneixem avui dia, buscant una transformació profunda en la consciència
humana, volent convèncer i canviar la consciència dels ciutadans.

PILARS DE LA FILO DE SIMONE WEIL:

 - Força; Concepte TRACTAT AL POEMA DE LA FORÇA. Ella creu que hi ha 2
tipus de força, una que mata directament i que fa molt de mal i una altra que
mica en mica va fent mal i va convertint l’ésser humà en algù encara més
insignificant.
- Arraigo; Es una de les necessitats més importants de l’ésser humà. OBRA
“ECHAR RAÍCES”. Allà diu que es poden formar comunitats gràcies a
l’arrelament. Destaca com a desarralement el colonialisme, el feixisme, el
capitalisme.

- Amor fati: L’amor fati implica acceptar el que és i lluitar

sempre pel que hauria de ser

Metaxu
Weil recupera aquest concepte de la tradició grega. Ho presenta en la seva obra La
gravetat i la gràcia i significa «entre mitjà».

Simone Weil entén el món com un metaxu entre l'ésser humà i Déu, és a dir, allò
que els separa, però que al mateix temps els connecta i possibilita la seva relació.
Tot metaxu ha de comprendre's com un mitjà i mai com un fi, en cas contrari,
correrem el risc d'instal·lar-nos en ells. Un metaxu és un esglaó que ens acosta al
transcendent, no un ídol o una meta en la qual detenir-nos.

extra: simone de beauvoir i simone weil

Les dues filòsofes es van conèixer al curs acadèmic d'entre 1929-1930 a la facultat
de lletres de la Sorbonne- universitat de París. En aquell moment elles no es
coneixien personalment i cap sospitava que anys endavant es convertirien en
referents intel·lectuals del segle XX. Se sap de la interacció de les dues filòsofes
gràcies a l'autobiografia de Simone de Beauvoir a on comenta com admirava i
respectava a Simone Weil com a persona. La seva petita interacció es basa en
Simone Weil comentant la importància d'una revolució que permetis alimentar a
tothom, al que Simone de Beauvoir li respon que el problema no era trobar la felicitat
de l'home sinó donar un sentit a la seva existència! Això va generar una reacció
negativa en Simone Weil, ja que va contestar-li el següent: Es veu que mai no has
tingut gana. Després d'aquesta frase es va acabar tota relació entre les dues
filòsofes, perquè Simone de Beauvoir es va sentir irritada a causa del comentari.