Geografia Humana

Estel Cortés Torra

Grup 1
La geografia, mirall o finestra?

Les dues vessants de la figura del geògraf en relació a la concepció de l’espai

La Geografia és la ciència encarregada de representar gràficament la Terra i descriure’n

l’espai. Ara bé, què és l’espai? Segons Franco Farinelli, “el espacio sirve para reducir el
mundo en tiempo recorrido” (Farinelli, 2006: 6). Es a dir, l’espai és una eina de mesura del
territori, un objecte d’estudi. D’aquesta concepció de l’espai es desprèn la idea d’un geògraf
investigador, explorador i empirista. En el llibre El mesurament del món (Kelhmann, 2007),
Alexander von Humboldt representa aquesta concepció, mentre que Carl Friedrich Gauss veu
l’espai geogràfic com un concepte abstracte que l’home no pot abastar, doncs considera
l’espai com quelcom imperfecte, atzarós i banal i que per tant qualsevol càlcul sobre aquest
no pot ser científic. Així, per ell, el geògraf és aquell home que no surt de l’escriptori amb la
consciencia de que es pot conèixer el món davant d’una finestra. Quina implicació té la
concepció de l’espai en la Geografia?

En primer lloc, la figura del geògraf ha tingut dues versions contraposades, que en el llibre El
mesurament del món (Kelhmann, 2007) veiem representades en els dos personatges
principals, aquestes dues opcions de veure la funció del geògraf comporta dues visions
contraposades sobre el què és l’espai geogràfic: “Tant Humboldt com Gauss pretenien
entendre el món, però cadascú a la seua manera” (Mateu, 2007: s.p). Per una banda,
Humboldt, personifica la figura del geògraf actiu, vinculat a la investigació de la naturalesa,
que viatge, que improvisa i que té ànsies de conèixer amb els seus sentits. Aquest geògraf se li
atribueix una mirada de l’espai geogràfic com una eina, un objecte d’estudi, concep l’espai de
forma materialista, l’ha vist, i l’ha palpat amb les seves mans i per tant el pot estudiar, el pot
mesurar i l’intenta plasmar en un mapa amb la seguretat de que ho pot fer. Per altra banda,
Gauss és aquell geògraf que no surt de l’escriptori, que espera davant de la finestra mentre
observa el cel, a que els exploradors li portin les dades significatives. Gauss, veu l’espai físic
o geogràfic com un concepte abstracte que l’home no pot abastar, doncs la naturalesa es
quelcom imperfecte i que per tant qualsevol càlcul sobre ella és precari, doncs considera la
naturalesa com quelcom atzarós i banal.

En segon lloc, i un cop definides les dues formes de concebre la figura del geògraf, en podem
extreure unes conclusions: el geògraf és aquell que compren les diferents disciplines de la
seva ciència, i les entén com una sola cosa. La geografia tracta d’abraçar diferents disciplines
en una de sola, perquè realment totes estan relacionades, podríem dir, llavors, que la geografia
 Geografia Humana
Estel Cortés Torra
Grup 1
és el punt d’unió entre la meteorologia, la biologia, l’economia, l’antropologia, l’economia, la
filosofia, la historia, la sociologia i la geologia. En conseqüència, el geògraf és investigador i
explorador, però també és observador, és com Humboldt, però no deixa de ser com Gauss. En
aquest sentit l’espai geogràfic és quelcom complet: ha de ser objecte d’estudi però no deixa de
ser quelcom abstracte, és una eina mesurable, però sovint se’ns escapa, doncs molts cops és
imprevisible, perquè l’home és finit i en la seva finitud no pot comprendre completament la
aparent infinitud de la naturalesa. L’espai és sorprenent i fascinant, és canviant i forma part de
l’home voler comprendre-ho.

En quant a l’anàlisi formal del llibre, simplement destacar que és significatiu l’alternança de
capítols que intercalen la vida dels nostres dos personatges, de manera que els capítols
imparells corresponen a la vida de Gauss, mentre que els parells ens relaten la vida de
Humboldt. Al capítol desè s’ajunten ambdues vides, el nom del capítol és significatiu, doncs
tots els capítols porten un nom de objectes d’estudi de la geografia: el mar, les estrelles, el riu,
la muntanya, el jardí... a més a més que presenten una gradació que va de la immensitat del
mar i de les estrelles fins concreció del jardí. Mentre que, a partir del capítol desè, que porta el
títol de ‘el fill’, els noms dels capítols següents son molt més abstractes: el pare, l’èter, els
esperits, l’estepa, per acabar amb l’arbre. Però aquest anàlisi no és l’objecte d’aquesta
ressenya. El fet és que l’alternança de les vides de ambdós científics trenca el fil de la narració
de les dues biografies, però, al mateix temps permet contrastar-los de forma més eficaç.
Paral·lelament, opino que el llibre és molt anecdòtic en el sentit que és simplement una
exemplificació a través de dues biografies, de dues concepcions de la figura del geògraf i de
l’espai. Aquest caràcter anecdòtic fa del llibre, una obra més divulgativa que no deixa de tenir
aspectes veraços, científics i històrics, tot i que la intenció del autor era “escriure una novel·la
d’humor” (Mateu, 2007: s.p)

En resum, l’obra de Daniel Kelhmann El mesurament del món (2007), és la història de dos
vides paral·leles, de dos científics coneguts de finals del segle XVIII, i principis del segle
XIX: el científic naturalista Alexander von Humboldt i el matemàtic Karl F. Gauss, de forma
paral·lela fins a un encontre a Berlín 1828. Aquest escenari, és una excusa per definir
diferents conceptes, com la geografia, la professió del geògraf i l’espai. Personalment,
concloc que un geògraf ha de ser com Humboldt i com Gauss; l’espai és mesurable i
inabordable i la geografia és l’estudi de l’espai geogràfic amb tot el que aquest engloba.
 Geografia Humana
Estel Cortés Torra
Grup 1
Annex:
Llista de verificació Paràgraf Paràgraf Paràgraf Paràgraf Paràgraf
1 2 3 4 5
Autoria
Elaborat un text propi, sense copiar ni ✔
adoptar textos d’altres autors
Gestionat correctament l’autoritat i les ✔ ✔ ✔ ✔ ✔
veus d’altres autors (no abusant de les
cites i posant les fonts correctament)
Utilitzat notes personals ✔ ✔ ✔
(subjectivitat) justificades i coherents
amb la ressenya
Controlat el grau de certesa de la ✔ ✔
ressenya comprovant i contrastant les
valoracions i opinions
Aporta una valoració pròpia i ✔ ✔
independent sobre el document
ressenyat
Proposta de sentit
Centrat la ressenya en l’obra ✔ ✔ ✔
Formulat una tesi o idea forta al ✔
voltant de l’obra ressenyada
Comentat aspectes positius i negatius ✔
de l’obra
Resumit l’obra ✔
Explicat l’obra com a projecte, tot
situant-la en el seu context històric,
social o cultural
Analitzat aspectes tècnics de l’obra ✔
Utilitzat un llenguatge clar i precís ✔ ✔ ✔ ✔ ✔
Connectat bé les idees exposades a la ✔ ✔ ✔ ✔
ressenya
Construcció d’un text eficaç
 Geografia Humana
Estel Cortés Torra
Grup 1
Controlat les normes ortogràfiques i ✔ ✔ ✔ ✔ ✔
gramaticals
Utilitzat un llenguatge formal, ric i ✔ ✔ ✔ ✔
especialitzat sense ser pedant o
artificial
Respectat l’estructura bàsica d’una ✔ ✔ ✔ ✔ ✔
ressenya
Controla el començament ✔
(enquadrament adequat, introducció
per captar l’atenció)
Controla el final (final-síntesi, final ✔
prospectiu, final efectista)
Evitat construir un text additiu, fet ✔ ✔ ✔ ✔ ✔
d’una sima d’observacions però sense
una clara vertebració
Evitat les repeticions, les ✔ ✔ ✔
redundàncies i allargar de manera
innecessària la ressenya.

Bibliografia principal:
Kelhmann, Daniel, El mesurament del món. Madrid, Editorial Embolsillo, 2007.

Bibliografia secundària:
Farinelli, Franco, La razón cartogràfica o el nacimiento de occidente. Madrid, Estudios
Orteguiana, 2006, p. 5-11.
Mateu, Anna. “Entrevista Daniel Kehlmann: «Humboldt era un autèntic obsès de prendre
mesures»”. Mètode 53, Primavera 2007. Data de consulta: 18/11/2021.
[https://metode.cat/revistes-metode/entrevista-monografic/daniel-kehlmann.html].