TEMA 4.

LES ARQUEOLOGIES FEIXISTES: ITÀLIA, ALEMANYA I ESPANYA

4.2 L’arqueologia nacionalsocialista

La nova arqueologia alemanya. Una ciència de la raça

Gustav Kossinna considerat pel NSDAP com el pare de l’arqueologia

nacionalsocialista.

Arqueologia del poblament (siedlungsarchäologie). Marc teòric per explicar els

jaciments i els materials com elements representatius de la identitat racial i ètnica.

Obres L’origen dels alemanys i el mètode de l’arqueologia del poblament (1911) i La

prehistòria alemanya: una ciència d’interès eminentment nacional (1912).

Tres principis: la distribució espacial de les sones cultures identificades per

l’arqueologia es correspon a l’extensió de grups ètnics específics; l’evolució
continuada dels elements de cultura material només s’expliquen per la
perduració d’un mateix grup ètnic; la difusió d’alguns trets culturals en el
territori seria un reflex de l’existència de moviments de població.

Espai vital (lebensraum).

Els alemanys van utilitzar-ho per conquerir als eslaus.

Els moviments expansionista del III Reich es voler sobrepassar els límits posats per el
tractat de Versalles.

Identificació dels Indo-Germànics: no van ser un poble bàrbar. Van tenir un nivell
de civilització molt superior a altres pobles: domesticació del cavall; alfabet i
metal·lúrgia del bronze. Son considerats els inventors de la civilització, i no els
semites.

L’aposta del classicisme

Desenvolupament de l’interès per l’Arqueologia Clàssica.

Intervencions arqueològiques a Grècia (Olimpia) i Anatòlia (Pergam).

Transformació del Institut für ArchÄologische Korrespondenz (1829) en el Reichsinstiut

(1872) amb la denominació de Deutsches Archäologiscges Insitut.

Kulturpolitik. Recerca arqueològica fora d’Alemanya com a formula per

l’expansió de la cultura alemanya, i porta per les relacions econòmiques i
polítiques.

L’arqueologia nacionalista alemanya es va desenvolupar a l’interior del país a partir de

la recerca en prehistòria.

Hans Günther i la “raciologia”

Cinc grans races a Europa amb diferents nivells de capacitat intel·lectual. Els indo-
germànics constitueixen una raça superior autòctona.
La raça transmet de forma hereditària els trets físics i les aptituds intel·lectuals
específiques. Gràcies a elles, la raça superior pot assolir nivells tècnics i
científics que altres races inferiors son incapaces d’assolir.

Invenció d ela “raça nòrdica”, una “raça de senyors” (führerrasse).

La raça nòrdica era una raça de camperols que es desplaçava per conquerir
noves terres per explotar i obtenir recursos.

Els continuadors de Kossina: Werner Butter, Hans

“La prehistòria i la protohistòria han de complir dues missions simples i clares

en el camp de l’escola i l’educació: han de presentar la potència de la civilització
nòrdica i germànica, i aportar les proves de la veracitat del nostre ensenyament
racial”.

Hans Reinerth

L’arqueologia alemanya en el III Reich (1932).

Importància de l’arqueologia prehistòrica en l’anàlisi dels orígens del poble

alemany. Protecció i valoració del patrimoni arqueològic alemany.
Creació en cada regió de Serveis Arqueològics per inventariar el patrimoni i
dirigir les intervencions arqueològiques.

Reorganització dels sistemes museogràfics per apropar a la població els

resultats de les intervencions arqueològiques.

Devolution pels pensadors anglosaxons.

La ciència no te sentit sinó esta per la gent.

Difusió a les escoles del resultat de la recerca.

Els investigadors han de realitzar publicacions de divulgació.

Interès per estendre la recerca a zones d’Europa ocupades antigament per

pobles d’origen germànic.

Lorand Olivie diu la nostra arqueologia moderna es el resultat metodològic de

l’arqueologia d’ocupació model organitzat pels Vichi.

Arqueòlegs a Alemanya (1993 – 1945). Una professió polititzada

Afiliació del 86% dels prehistoriadors al NSDAP. Superats pels serveis secrets (88%),
els professors de secundaria (93%) i la guàrdia personal de Hitler (95%).

Afiliació anterior a 1933 (20%). Gran afiliació després de la reobertura del partit el
1937. Vinculació dels professionals

Motius de l’afiliació:

- Generals: millora del nivell de vida; explotació dels recursos de l’Estat i

posteriorment d’Europa; antisemitisme.
- Particulars: augment dels recursos disponibles per la recerca, i del nombre de
càtedres a les Universitats.

- L’arqueologia no és una ciència social més. Constitueix amb el conjunt de les

ciències, que treballen el passat “una ciència de legitimació que presenta la
Història des de la perspectiva nacionalsocialista”.

La germanització racial d’Europa

L’arqueologia havia de ser una part essencial de la germanització d’Europa.

Ciència combatent per la supervivència. Suport de la Història de l’art, la

Lingüística, l’Antropologia, la Geografia, l’Etnologia i l’estudi de les arts i de les
tradicions culturals.

Objectiu d’estudi: la raça superior ària des de els seus orígens històrics.
Intervencions arqueològiques i espoli de bens culturals en les regions ocupades.
Arqueologia i camps d’extermini: el cas de Gustav Riek i les excavacions a Aleburg
(Luxemburg).

La rivalitat entre l’organització Das Ahnenerbe de les SS i el Reichsbund für Deutsche

Vorgeschichte del NSDAP.

Amt Rosenberg (Unitat / Servei Rosenberg)

Reinerth dirigia també l’organisme depenent del NSDAP que incloïa una secció
d’arqueologia (Abteilung für Vorund Frügeschichte), transformada en 1937 en la
Reichsant für Vorgeschichte der NSDAP (secció d’arqueologia del NSDAP).

1934. Creació de la Reichsbund für Deutsche Vorgeschichte (Lliga del Reich per la
Prehistòria d’Alemanya.

La Amt Rosenberg

Importància de les disciplines socials pel regim nazi.

La Lliga de combat per la cultura alemanya (Kampfbund).

Tres objectius:

- Situar sota el control directe del partit Nazi la docència de l’arqueologia i la

formació dels arqueòlegs per estructurar nous models de recerca.

- Instauració d’una política de protecció sistemàtica del patrimoni arqueològic

alemany definint el NSDAP normatives per aplicar en els museus i els Serveis
arqueològics regionals.

- Imposició de nous mètodes de recerca aplicant els principis de l’arqueologia

de poblament de Kossinna.

La Amt Rosenberg. Innovacions metodològiques

Potenciació i desenvolupament de la divulgació: conferencies, excursions, viatges

d’estudi, creació i condicionament de museus.
Desenvolupament del taller de reproduccions del Reichsbund per la fabricació
“d’objectes germànics”.

Museus a l’aire lliure. El concepte de Parc Arqueològic. El Museu dels Palafits de

Unteruhldingen.

Extensió de les seves activitats fora d’Alemanya: Camac i Saint Odile (França),
Balcans, Ucraïna.

Comptarà amb 400 investigadors i 126.000 afiliats. Inici del seu declivi en 1938 com a
resultat de l’ascens de l’organització arqueològica de les SS.

Kunstschutz

La protecció de l’Art per la Werhmacht en els països ocupats.

Das ahnenebre

Reichsfürer – SS Heinrich Himmler

Herència dels avantpassats. Institut científic de les SS. 70 equips de recerca.

Interès de Himmler per estendre la influència de les SS en els camps de la cultura i

entre els intel·lectuals. Creació el 1935 de la “Societat per l’estudi de la historia
espiritual de l’herència ancestral alemanya”.

Defensa del pangermanisme europeu basat en la promoció d’una suposada herència

ancestral originada per la raça nòrdica. Investigadors: Herbert Jankuhn; Alexander
Langsdorf; Hans Schleif i Gustav Riek.

Desenvolupament de centres propis de recerca i col·leccions museològiques

representatives de la identitat germànica. Recereca pluridisciplinar.

Temes d’estudi: relacions dels pobles germànics amb altres cultures: celtes, nord
d’Àfrica i Àsia central. Expedicions científiques a: Escandinàvia, Tibet i Itàlia.

Films de Leni Riefenstahl.

L’arqueologia nazi. Conclusions

Desenvolupament de tesis per la definició del territori originari dels pobles germànics
com a base de l’expansió política i les idees de l’espai vital.

Missions arqueològiques a Europa i el Proper Orient com a base de la recerca sobre

els orígens aris. Les recerques en prehistòria i el mite de l’Atlàntida.

Expedicions de Leo Frobenius a Espanya (1934 – 1936). Les pintures rupestres del
Sahara. Almasy.

L’extensió de la recerca de la prehistòria alemanya en Europa durant la Segona

Guerra Mundial. Herbert Jankhun.

El concepte de Faust en l’arqueologia alemanya. El legat de l’arqueologia nazi.

4.3 L’Arqueologia franquista

Evolució autàrquica.

Caracteritzarà la museïtzació d’objectes però sense teorització.

Teoria i permeabilitat forana fins al anys 70, fins aquell moment model idealitzat.

Julio Martínez Santa Olalla. El control de l’Arqueologia franquista

Fill del general Jose Martinez Herrera.

Deixeble de Hugo Obermaier i Pere Bosch Gimpera.

Camisa Vieja de Falange Espanyola.

Enfrontat a la JAE y al CEH.

Catedràtic de la Universitat de Santiago (1936).

Guerra Civil.

Proposta de creació del Institut Arqueològic Nacional e Imperial.

Comissaria General de Excavacions Arqueològiques (1938).

Substitueix a Obermaier en la càtedra de Historia Priitiva de l’Home en la Universitat

Central.

Un ideari polític a partir de la arqueologia

Tota la història d’Europa havia nascut a la península ibèrica.

Els primers imperis espanyols:

- Els homes del paleolític inferior.

- Els artistes que van fer les pintures rupestres del sud de França.
- Els pobladors d’Europa al mesolític.
- Els metal·lúrgics del Bronze antic.
- Els comerciants guerrers del Vas Campaniforme.

Unitat política espanyola

La primera unitat política es crearia a Espanya en el 2000 a.C, però cap el 1700 a.C,
es perdria per: “pequeños grupos que muy bien pudiéramos calificar de
Esquerra, de Lliga, de nacionalistes vascos, de galleguistas, etc, que van dando
lugar a una serie de taifas, con una regresión cultural, lógica y natural, con un
empobrecimiento extraordinario del país”.
Nuestra ciencia actual, en conexión con la que en los siglos pasados no definió como
nación y como imperio, quiere ser, ante todo, católica.

No va funcionar perquè va entrar el concepte de la ideologia del partit (van entrar els
monàrquics).

Santa Olalla nomenava i exigia fidelitat.

Les relacions amb l’arqueologia nazi

El paper de Martínez Santa-Olalla.

1938. establiment de relacions amb el Ministeri d’Educació del Reich i amb l’Institut
Arqueològic del Reich.

Convenis de col·laboració per l’estudi “de ciertos problemas fundamentales para el

mejor conocimiento de nuestra raíz imperial, sobre todo los relacionados con la gran
expansión española por Europa hasta Irlanda, Dinamarca, Polonia, Rumanía e Italia, y
nuestro gran Imperio europeo de principios de la Edad del Bronce.

Visita de Heinrich Himmler al Museu Arqueològic Nacional, octubre 1940

Organigrama de la GCEA el 1952

La nova cúpula de l’arqueologia espanyola

El regim ha vist que qui te possibilitat de apropar a Espanya a l’àmbit internacional son
els monàrquics.

Idees bàsiques durant el franquisme

Definició de l’essència i antiguitat dels espanyols (idea unilineal del passat dels
espanyols).

Definició de l’idea d’unitat política i territorial de la península ibèrica.

Definició de la unitat lingüística peninsular.

Definició de la romanització com la base de la Espanya imperial.

Importància del cristianisme per configurar l’esperit i el pensament dels espanyols.

Temes d’estudi

Les migracions indoeuropees i la importància dels celtes en l’estructuració del

poblament peninsular.
Rebuig de l’iberisme i de la colonització fenícia i púnica.

Estudi cronològic i estilístic de l’art rupestre llevantí.

Anàlisi de la cultura del Vas Campaniforme com a primer imperi espanyol.

Conclusions

Predomini dels corrents interpretatius basats en plantejaments polítics i ideològics

desenvolupats en el segle XIX.

Predomini de l’anàlisi positivista del registre arqueològic.

Exclusió de tota interpretació orientada cap a l’anàlisi dels processos socials,

ideològics i polítics.

Predomini de l’estructuració cronològica i geogràfica de les cultures com a cultures

materials.