EL RUGBY

Anàlisi de l’estructura
Funcional de l’esport i
l’exercici físic

El rugbi

Guifré Ponts
Arnau Antó
Jofre Guixé
Gerard Jimenez

Doble Grau Ciències de l’Activitat Física i l’Esport i Educació Primària

1
EL RUGBY

ÍNDEX

1. CONTEXTUALITZACIÓ DEL SISTEMA ESPORTIU

1.1 Introducció. Dades rellevants del rugby. Evolució
1.2 Context. Descripció de les característiques generals del rugby
1.3 Context. Criteris de classificació en un sistema esportiu
2. ANÀLISIS ESPECÍFIC DE L’ESPORT
2.1 Quadre sinòptic: enunciat regles ( formal, funcional, conductual )
2.2 Síntesi reglamentària
3. ANÀLISIS D’ACCIONS I CONDUCTES DE JOC. DISSENY D’OBSERVACIÓ
3.1 Descripció de les situacions o rols de joc
3.2 Anàlisis de les accions de joc o subrols en cada situació
3.3 Modalitats d’execució o conductes
3.4 Disseny i elaboració de l’instrument d’observació
4. RESULTATS I DISCUSIÓ DEL REGISTRE DE DADES
4.1 Exposició de dades obtingudes en el registre
4.2 Comparació i discussió de resultats
5. DISSENY I ELABORACIÓ D’EXERCICIS
5.1 Exercicis de l’àmbit del rendiment esportiu. Elements de condició física
5.2 Exercicis de l’àmbit del rendiment esportiu. Elements de condició tècnica-
tàctica
5.3 Exercicis de l’àmbit de la salut
5.4 Exercicis de l’àmbit de l’educació
6. CONCLUSIONES:
6.1.- Avaluació general del procés de desenvolupament del treball.
6.2.- Avaluació específica de les dades rellevants.
6.3.- Avaluació de limitacions de treball i propostes de millora.
7. REFERÈNCIAS BIBLIOGRÀFICAS (NORMATIVA APA 6th ).

2
EL RUGBY

1. CONTEXTUALITZACIÓ DEL SISTEMA ESPORTIU

1.1 Introducció. Dades rellevants del rugby. Evolució

o Motivació del grup per l’elecció de la modalitat esportiva

El treball que presentem a continuació, tracta sobre el rugbi en la seva modalitat 15x15.
Vam decantar la nostra elecció cap aquest treball, ja que tots consideràvem que seria
molt interessant aprofundir sobre aquest esport pel fet que no és massa comú al nostre
país i es força desconegut per un gran sector de la població.

D’aquesta manera doncs, podríem dir que un dels nostres principals objectius en la
realització del treball, a part de fer un anàlisi exhaustiu del rugbi, és donar aquesta
disciplina esportiva a conèixer.

Finalment, val a dir també, que un dels membres del grup, des de ben petit ha estat
practicant del rugbi, així que en certa manera, ens ha motivat i ens ha transmès l’interès
per fer el treball sobre l’esport que coneix de primera mà. Això evidentment, també té
un valor afegit, ja que ell ens pot aportar la seva pròpia experiència i molta informació
que en ocasions és difícil de trobar a les xarxes.

o Origen i evolució de la modalitat esportiva

El rugbi és un esport de cooperació-oposició que posseeix totes les característiques

pròpies dels esports col·lectius. Aquestes característiques són una pilota de forma
ovalada, un terreny de joc, companys, adversaris i regles les quals complir. L’esport es
desenvolupa en una situació de col·laboració i ajuda entre els membres d’un equip vers
l’oposició directa de l’altre equip.

Pel que fa a la història i l’evolució del rugbi cal estudiar els seus orígens inicials.

3
EL RUGBY

Introducció Edat Antiga:

El Rugbi és un esport que pertany a la família dels jocs de pilota, i encara que els seus
orígens moderns ens diuen que s’ha creat el segle passat, els seus antecedents són molt
més antics.
És difícil determinar el moment en què va començar els jocs de pilota en la societat
humana. Com molts altres esports, els primers jocs de pilota estan relacionats amb
cerimònies i rituals religiosos. La il•lustració més antiga que es coneix sobre els jocs de
pilota, aproximadament és data de més de 2000 anys aC. i es troba a Egipte, a la tomba
de Beni Hassan.
Es creu que el rugbi va néixer de la imaginació dels antics grecs. S’han trobat i estudiat
jocs de pilota que estaven més o menys reglamentats, a diferència de les altres
èpoques. Aquests jocs són l’espiscyro, el phenindo, laporrhaxis, els quals consistien a
batre l’equip oponent mitjançant l’ús d’una pilota.

Figura 1. Mosaic de la plaça Armerina. Font: http://museoapr.it/wp-content/uploads/2016/04/Gioco-palla.jpg

4
EL RUGBY

Època Romana:

A l’època dels romans, ja trobem el joc anomenat harpastrum, on el practicaven

principalment gladiadors, consistia a dur la pilota d’una zona delimitada del camp a una
altra permetent-se les fintes i les agafades entre jugadors. Es podia el dret a interceptar
el portador de la pilota, podent-lo tirar a terra o bé agafant-s'hi. És per totes aquestes
similituds que aquest joc romà sembla que és el precursor del nostre esport.

Edat mitjana:

Ja a l’edat mitjana, un joc anomenat soule francesa, possiblement derivat de l’anterior,

el harpastum, es va fer molt popular, de la qual es practicaven dues modalitats: la soule
curta, que es basava en un joc on s’havia de portar la pilota a l’altre costat de camp, en
aquests es podien jugar un total de més de 100 persones, és a dir, que hi havia un gran
nombre de jugadors; i la soule llarga, que es basava a portar la pilota d’un poble a un
altre. Al començament, la soule només es jugava en unes dates concretes, especialment
a Nadal i a la Quaresma. Però, finalment com que va tenir tant d’èxit i a la gent li
agradava molt practicar-lo, es va acabar realitzant cada diumenge. En aquest joc,
s’aprecien els primers agrupaments i es consolida el sentit de la lluita col•lectiva.
A causa de la gran quantitat de gent que hi jugava i els agrupaments que s’hi produïen,
va acabar sent un joc perillós, on hi va haver força mortalitat. És per aquest motiu que
va ser prohibit aquest joc, i a més, també van ser prohibits tots els jocs de pilota durant
gran part de l'edat mitjana.

Al segle XV, l’harpastrum va renéixer a les grans ciutats, concretament a Itàlia sota la
forma del calcio. Consistia a fer que la pilota travessés la línia de fons del camp adversari,
amb la qual s'aconseguia un punt o també anomenat caccia; cada equip eren 27 jugador
i es dividien en: 15 davanters, 5 mitjos, 4 tres quarts i 3 defenses; la pilota es podia tocar
amb les mans o amb els peus, però sobretot no podia passar per damunt dels jugadors.
Els davanters havien d’empènyer la pilota amb els peus per avençar; els mitjos i els tres
quarts havien d’impedir l'atac dels adversaris; els defenses intentaven recuperar la
pilota i aclarir el seu camp amb les mans o els peus.

5
EL RUGBY

Més recentment ja, l’any 1823, en un partit de futbol qualsevol, un dels jugadors,
William Webb Ellis, que era estudiant d’Anglaterra, en rebre la pilota inconscientment
la va agafar amb les mans, la va reprimir contra el seu pit i va córrer fins a la porteria
rival. Malgrat estar prohibit segons el reglament tradicional, ningú va protestar de
manera que ben aviat va tenir entusiastes imitadors.
No es té constància que això fos veritat, ja que l'única dada escrita que es té de
l'esdeveniment es va escriure el 1880, gairebé seixanta anys després. Tot i això, el trofeu
de la Copa del Món es diu en honor a aquest estudiant: Copa William Webb Ellis.

Aquest esdeveniment va tenir lloc a l’escola pública del poble de Rugbi, fundada l’any
1567. Actualment, al costat del seu gran camp esportiu evidentment integrat per grans
camps de rugbi, en un lloc ben visible es troba una placa de marbre on es troben
gravades les següents paraules: “ "Esta lápida conmemora la hazaña de William Webb
Ellis, quien haciendo gala de una gran desenvoltura hacia las reglas del fútbol que en
aquellos tiempos se jugaba, corrió por primera vez con la pelota entre las manos,
dando así origen al hecho diferencial del juego de rugby 1823".

El 1871 es va fundar la Rugby Football Union i en aquest mateix any es va realitzar un

primer reglament i a partir de 1872 es van començar a realitzar esdeveniments anuals,
entre Cambridge i Oxford, excepte durant la Primera Guerra Mundial.
A finals del Segle XIX es va establir el Torneig de les Cinc Nacions: Escòcia, Irlanda,
Anglaterra, Gal•les i França. El 1908, el rugbi es va incloure als Jocs Olímpics.

El 1954 es van realitzar els primers campionats de la FIRA.

Durant la segona meitat del segle XX s'ha millorat el joc i s'ha traslladat a altres països.
El rugbi va ser portat als EUA, i allà ja s'havia popularitzat el futbol, la qual cosa va
provocar una barreja de futbol i rugbi, l'anomenat Futbol Americà.

6
EL RUGBY

Gràcies als moviments migratoris del segle XIX, el rugbi va tenir un gran impuls. Nova
Zelanda, Sud-àfrica, Austràlia, els països del Pacífic, Argentina o Uruguai van ser
receptors del rugbi. Actualment es diu que les colònies han superat rugbísticament
parlant a les metròpolis. Avui dia es juga entre Nova Zelanda, Sud-àfrica, Austràlia i
Argentina el Rugbi Championship, anteriorment conegut com el “ 3 Nacions “ ja que
Argentina no participava. Tot i que aquestes seleccions tenen un ampli recorregut
temporal aquest torneig existeix només des del 1996.

• Situació actual. Acceptació i repercussió social

Actualment, tot i que en la major part de països, el futbol, esport del qual prové el rugbi,
és el majoritari, el rugbi ha esdevingut el deport nacional i principal, practicat per gran
part de la població en països com Regne Unit, Irlanda, França, Nova Zelanda, Austràlia o
Sud-àfrica.
El rugby és un esport nascut als països britànics, igual que el futbol. Es va començar a
practicar de forma molt rudimentària i diferent de l'actual, en un poble prop de la ciutat
de Birmingham. El fet de néixer a Anglaterra va fer que en els seus inicis, la seva
acceptació es produís pels països amb gran influència britànica com per exemple
Escòcia, Gal·les, Austràlia, Sud-àfrica o Nova Zelanda. També va anar ampliant-se per
Europa i el Canadà, principalment França, on és un dels esports principal actualment
després del futbol. Tot i la celebració d'algun torneig regional entre equips no
professionals, la professionalitat del rugbi no va arribar fins als anys noranta, degut
principalment a la seva poca acceptació social, ja que era considerat un esport orientat
a les classes baixes i no tenia molta afició en les altes esferes de la societat. Després
d'establir la seva professionalitat, el rugbi es va anar estenent arreu del món i la seva
popularitat ha anat creixent fins al punt d'arribar a omplir estadis de més de 80.000
persones de capacitat per alguns dels esdeveniments més importants del món.

Pel que fa a la situació del rugbi a Espanya, des de la seva arribada l'any 1911, aquest
esport s'ha vist contínuament afectat per la gran competència generada pel futbol. No
obstant això, el rugbi ha anat evolucionant i ha estat capaç de donar-se a conèixer,
inicialment com un deport practicat majoritàriament a les universitats, però

7
EL RUGBY

posteriorment calant en altres estatuts socials com que és un esport en el qual la igualtat
entre les persones és la base per una bona realització. En l'actualitat el rugbi espanyol
va evolucionant pas a pas, aconseguint resultats inexplicables anys anteriors. Tot i que
encara s'està lluny de les grans potències, l'increment progressiu de la massa social
invita cada cop més a què nens i nenes estableixin el rugbi com el seu esport principal.

1.2 Context. Descripció de les característiques generals del rugby

El rugbi és un esport d’equip en el qual s’enfronten quinze jugadors per part de cada
equip. Alguns experts, el descriuen com l’esport col·lectiu de combat per les seves
característiques a l’hora de disputar la possessió de la pilota.

L’objectiu principal del rugbi és dur la pilota darrere la línia d’assaig del contrari i plantar-
la a terra per tal d’aconseguir cinc punts a favor seu. Tanmateix, aquesta no és l’única
manera per anotar, ja que també es pot aconseguir sumar punts de “ puntapié “ si la
pilota compleix certs requisits.

Totes les línies han d’estar convenientment assenyalades, els pals de gol han d’estar
col·locats a la línia de gol, és a dir, a la línia de marca i finalment el terra ha de ser de
gespa. A no ser possible, també s’accepta el terreny d’arena a condició que en cap cas
sigui perillosament dur i suposi un problema per la integritat física dels jugadors.

Figura 2. Camp de rugby simplificat

8
EL RUGBY

Ja fent referència als aspectes principals del funcionament del joc, els jugadors no
posseïdors de la pilota han d’actuar únicament sobre el jugador que té la pilota al seu
domini, agafant-lo, fent-lo caure o percudint-lo, sempre d’acord amb l’esperit del joc i
el reglament.

• Estructura funcional del rugby.

El podem dividir en lògia externa i lògica interna

Figura 3. Estructura funcional dels esports.

Lògica interna

És “el sistema de característiques pertinents d’aquella situació locomotriu i les

conseqüències pràxiques que comporta aquest sistema” (Parlebas, P, (2003).

La lògica interna està composta per factors relacionals i els factors interactius. Aquests
factors creen situacions de joc i es generen unes accions de joc.

Per una banda, els factors relacionals són els elements estructurals que apareixen en
una determinada situació contextual i que obliguen a l’adaptació del jugador. Podem
trobar el temps, l’espai i el mòbil.

9
EL RUGBY

·Temps:

La duració d'un partit és de 80 minuts dividits en dues parts de 40 minuts amb un

interval de més de 5 minuts de descans entre part i part.

·Espai:

Pel que fa a la delimitació de l'espai, el rugbi es dona en un camp estipulat per les línies
de marca i les línies laterals. El recinte de joc comprèn el camp de joc, les zones de
marca i una part raonable del terreny que l'envolta. El camp de joc mesura 100 metres
de llarg i 60 metres d'ample.

Totes les línies han d'estar convenientment assenyalades, els pals de gol han d'estar
col·locats a la línia de gol, és a dir, a la línia de marca i finalment el terra ha de ser de
gespa. A no ser possible, també s'accepta el terreny d'arena a condició que en cap cas
sigui perillosament dur i suposi un problema per la integritat física dels jugadors.

·Mòbil:

El principal material que s'utilitza és la pilota de rugbi. Ovalada, feta amb quatre peces
realitzades sobre cuir o material sintètic. És resistent a l'aigua, millorant l'adherència
en evitar la suor.

·Equipació:

Els jugadors han d'anar correctament uniformats i no poden portar cap objecte
punxegut, de metall ni en general res que pugui lesionar o ocasionar una lesió a
l'adversari o als mateixos companys d'equip.

També fan servir proteccions, ja que el rugbi és un esport de contacte, per això és
obligatori l'ús de proteccions per evitar danys físics.

Per altra banda, trobem els factors interactius, que són les interaccions de
col·laboració i oposició que apareixen a una determinada situació contextual.

10
EL RUGBY

·Amb col·laboració i oposició:

L'essència del rugbi és l'oposició i col·laboració, ja que els jugadors es troben en una
situació d'enfrontament i necessiten molta col·laboració per poder guanyar.

Lògica externa.

Entenem per a lògica externa, l'anàlisi de les capacitats d'equips i jugadors, és a dir,
aquelles conductes que depenen de les característiques de jugadors i equips, és a dir,
aquella acció motriu que hem analitzat en la lògica externa es poden realitzar infinites
maneres segons les condicions del jugador. (Parlebas, 1998)

Aquests elements de la lògica externa que condicionen la realització de l'acció motriu

es poden distingir en factors coordinatius, factors cognitius o factors condicionals.
(Lassierra, 1998)

·Factors Coordinatius:

Segons els especialistes alemans Reh, J. i Ritter, I, les capacitats coordinatives són les
següents:

• Orientació: És la capacitat que permet al cos canviar de situació en l’espai i el

temps d’acord amb les exigències del medi

• Combinació: Capacitat de realitzar simultàniament diverses accions en funció

de les necessitats de la situació motriu.

• Diferenciació: Aquesta capacitat permet a l’individu diferenciar una habilitat

d’una altra sincronitzant diferents forces musculars

• Adaptació: És aquella capacitat de modificar el nostre plantejament o la forma

de realitzar una acció en funció del context en el qual ens trobem.

11
EL RUGBY

• Reacció: És la capacitat que tenim de solucionar d’una forma ràpida o en el

menor temps possible una situació motriu, donada per un estímul determinat.
En el cas del Rugby podem trobar situacions com la d’esquivar un rival quan
estem en carrera.
• Equilibri: És la capacitat que té el cos de mantenir o recuperar la posició
correcta en el moment en el qual estem realitzant una acció en moviment o
estàtica, basant-nos sempre en el centre de gravetat i una base de sustentació.
És manifesta principalment en el moment en què ens realitzen un placatge o en
el colpeig de pilota.

Factors condicionals:

Els factors condicionals que es donen amb més freqüència i que per tant són més
rellevants en la realització de l’esport són els següents:

• Resistència: És la capacitat que permet al esportista, suportar, adaptar-se i

recuperar ràpidament el desgast produït per un esforç intens de càrregues
físiques i mentals endarrerint l’aparició de la fatiga (Ruiz i Izaguirre, 2007)

• La velocitat: És la capacitat senso-motriu que ens permet realitzar una acció

determinada per un estímul en el menor temps possible (Ruiz i Izaguirre, 2007).
En el Rugby aquesta capacitat es dona majoritàriament en el moment en el
qual un jugador es disposa a atravessar la línia per realitzar un assaig.

• Força: És la capacitat física necessària per vèncer resistències externes o

contrarestar-les mitjançant la força produïda per les contraccions musculars
(Ruiz i Izaguirre, 2007). Podem distingir en el rugbi el xut a la pilota, la capacitat
de realitzar un placatge o de rebre’l.

12
EL RUGBY

Factors cognitius:

Els factors cognitius són aquells elements que intervenen per tractar la informació de
l’entorn del subjecte, del resultat, dels companys i dels oponents i que comprometen o
faciliten els desitjos personals. (Muñoz, 2016)

Quan l’equip en general o el mateix jugador es troba en una situació de joc, es troba
en un moment on qualsevol input condiciona l’acció que s’hagi de realitzar.

En el cas del Rugby aquestes habilitats cognitives són molt importants, ja que en un
esport on participen alhora tants jugadors, el nombre d’inputs és molt gran, i per tal de
realitzar les accions correctament, en funció de la demanada del joc, aquestes
habilitats cognitives han d’estar molt desenvolupades.

1.3 Context, criteris de classificació en un sistema esportiu

Per tal de classificar l'esport del rugbi del rugbi ens basem principalment en els dos
criteris que regeixen aquesta divisió establerta per Parlebas (Parlebas, 1998). Per una
banda tenim els elements imprescindibles de la lògica interna, és a dir aquelles accions
imprescindibles de cada esport i les conseqüències praxeològiques que es deriven
d'aquestes situacions essencials. Algunes d'aquestes situacions essencials que
defineixen el Rugby són: la passada, el knock-on, el xut, offside, el llançament lateral,
el tackle, el ruck, el maul, etc.
D'altra banda tenim aquells elements que ens proporcionen informació. Dintre
d'aquest grup tenim els condicionants de si existeix interacció amb altres persones,
companys i adversaris, i la situació amb l'entorn, és a dir, si és inestable o no. En el cas
del rugbi podem dir que sí que té companys, ja que l'equip el formen 15 jugadors, més
els suplents, i també té adversaris, ja que és un esport que és pràctica un equip contra
l'altre, compartint espai i temps. Pel que fa a l'entorn, podem dir que és un entorn
estable, ja que el camp està delimitat per una sèrie de línies, marcades pel reglament i
els dos equips comparteixen el mateix espai, per tant els dos juguen amb les mateixes
condicions.

13
EL RUGBY

Figura 4.Selecció d’elements lògica interna i informació.

2. ANÀLISI ESPECÍFIC DE L’ESPORT

2.1 Quadre sinòptic: enunciat regles ( formal, funcional, conductual )

TIPUS FORMALS FUNCIONALS CONDUCTUALS

DE
REGLES

ELEMENTS DE
L’ESTRUCTURA
FUNCIONAL

ESPAI CAMP ESPAI LATERAL,

DARRERE, ENTRE
DEFENSORS,
ENTRE EQUIPS

TEMPS DURACIÓ DEL TEMPS Joc lent

PARTIT, D’ANTICIPACIÓ,
TEMPS DE RECOLOCACIÓ
DESCANS ATAC, DEFENSA.

14
EL RUGBY

MATERIAL ROBA I
CALÇAT

MÒVIL/IMPLEMENTS PILOTA FORMES DE

PASSADA

JUGADORS NÚMERO DE PLACATJE, TIRS SALUDAR AL

JUGADORS RIVAL

INTERACCIÓ MOTRIU COMPANYS I JUGADES ENTRENADOR,

ADVERSARIS PÚBLIC

SISTEMA DE PUNT MARCADOR

PUNTUACIÓ

Figura 5.Taula de rugbi.

2.2 Síntesis reglamentaria: breu explicació de les regles( del quadre sinòptic)
És diferencien 3 regles en el rugby: les regles formals, les regles funcionals i les regles
conductuals. Dins de cadascuna d’aquestes regles es distribueixen una sèrie d’elements de
l’estructura funcional com: l’espai, el temps, el material, el mòbil, els jugadors, la interacció
motriu i el sistema de puntuació.
Les regles formals són aquelles que estan establertes i determinades de forma escrita al
reglament.

Regles formals:

Camp:
Les mesures reglamentàries del camp de rugby són 100 m de llarg x 69 m d’ample. A més, hi
ha 2 línies de touch i altres 2 anomenades zones de gol. També hi ha una línia de la meitat de
camp i una línia contínua als 22 metres de la línia d'assaig, així com dues línies discontínues
que marquen la línia dels 10 metres des del mig del camp i dues línies discontínues paral·leles
a 5 metres de les línies de touch.

15
EL RUGBY

Temps:
Un partit tindrà una durada aproximadament 80 minuts, el qual està dividit en dos temps,
cadascun de 40 minuts, tret que l'organitzador del partit hagi autoritzat temps suplementaris
en un partit d'una competició per eliminació. El descompte no és fix en cap partit, un cop
superat els 40 minuts de cada part se segueix jugant fins que s’atura el joc, ja sigui perquè s’ha
comès una infracció per part de l’equip amb possessió de la pilota (no de l’equip defensor),
perquè es fa assaig o es transforma un cop de càstig , o perquè la pilota surt fora.
Entre tots dos es produeix el descans que consisteix en un interval de 15 minuts.

Material:
Roba: Un jugador fa servir samarreta, shorts i roba interior, mitges i botins. La màniga de la
samarreta ha d'estendre's fins a almenys el punt mitjà entre la punta de l'espatlla i el colze. Es
permeten utilitzar elements protectors, com un casc protector fet de “materials tous i prims”
com estipula la regla 12 o un protector bucal de goma o similar. També es poden portar
ombreres que portin el segell d’aprovació de World Rugby però no és molt comú. A més,
també es poden portar tot tipus de vendes i cintes per protegir lesions o per prevenir-les.
Calçat: Si jugues com a forward són preferibles els tacs llargs, ja que necessites tenir bon
agafament per imposar-te a la melé. Però si jugues com a back o centre es necessita unes
botes lleugeres que, a més d'unió, et permetin fer canvis de direcció fàcilment, ja que
predomina la velocitat i l’agilitat. El reglament oficial només fa menció als tacs, que han de
complir unes especificacions dictaminades per la World Rugby.

Mòbil:
Forma: Ha de ser oval i confeccionada per quatre grells.
Especificacions:
• Llarg: de 280 a 300 mm
• El·lipse: de 740 a 770 mm
• Circumferència: de 580 a 620 mm
• Pes: entre 410 i 460 grams
• Material: cuir o material sintètic, resistent a l’aigua i
fàcil d’agafar.
Figura 6. Pilota de Rugbi. Font:laws.worldrugby

16
EL RUGBY

Jugadors:
15 persones per equip dividides en dos grans grups, 8 jugadors forwards, que formen la melé, i
7 jugadors backs, que formen la línia. L’organitzador pot autoritzar que es juguin partits amb
menys de 15 jugadors en un o ambdós equips. Dins els forwards hi ha d’haver primeres línies, i
cada equip abans de començar el partit ha d’estipular quins jugadors poden jugar de primeres
línies, amb un mínim de 3 si només tens 15 jugadors i un mínim de 6 si en tens 23. No pot jugar
ningú de primera línia que no hagi estat enllistat abans del partit. En cas de no complir amb el
mínim de primeres línies dins el camp, es jugaran les scrums sense oposició, és a dir, no
disputades.

Interacció motriu:

Oficials del partit: Són els que controlen el partit, normalment consisteixen en un àrbitre
principal i dos assistents o jutges de touch, i poden incloure també un oficial de televisió, que
controla el TMO.

Persones addicionals: Poden entrar a l’àrea de joc sense el permís específic del col·legiat
sempre que no interfereixin en el joc ni facin comentaris als oficials del partit.
• Aiguaders: Durant la detenció del joc per lesió o quan es marca un assaig.
També són els que donen instruccions als jugadors durant el partit, per tant
solen ser part de l’staff tècnic i estan connectats en tot moment amb
l’entrenador.
• La persona que porta el tee per xutar després que un equip hagi indicat la seva
intenció de xutar a pals després d’un cop de càstig i després d’un assaig.

Sistema de puntuació:
• Try: 5 punts
• Conversió: 2 punts
• Try penal: 7 punts
• Goal de penal: 3 punts
• Drop goal: 3 punts

17
EL RUGBY

1. Try
Es marca un try quan un jugador atacant:
• Recolza la pilota dins l’in-goal dels oponents ja sigui en joc obert, des d’una
formació estàtica (scrum, ruck o maul) que supera la línea d’assaig, quan el
jugador és placat prop de la línia d’assaig i el propi impuls del jugador atacant
permet desplaçar el cos o el braç amb un sol moviment continu i plantar la
pilota o simplement tocant la pilota a terra dins la zona d’in-goal.

2. Conversió
Quan es fa un assaig l’equip atacant té dret a intentar una conversió, sigui utilitzant el tee o
intentant un drop-kick.
Equip atacant:
• S’ha d’usar la pilota que estava en joc si no està defectuosa
• S’ha d’efectuar el xut des de una línia perpendicular a la línia d’assaig des de el
punt exacte on s’ha assajat.
• Es pot col·locar la pilota sobre el terra o sobre un tee. El xutador pot estar
assistit per un col·locador, en cas d’haver-hi molt vent o no tenir disponible el
tee el col·locador aguanta la pilota.
• S’ha d’efectuar el xut durant els 90 segons després d’haver assajat.
Equip contrari:
• S’hi ha de col·locar darrere de la línia d’assaig, i no sobrepassar la línia fins que
el xutador comença la carrera. En aquest moment es pot dur a terme una
càrrega, per intentar aturar la pilota o el xut.
• No s’ha de cridar mentre s’executa la conversió, si es fa es pot repetir el xut.

3. Try penal

Si el joc brut de l’equip defensor impedeix que es marqui un try probable o que es marqui en
una posició millor (més a prop dels pals) s’atorga un try penal, és a dir, els 5 punts de try i els 2
punts de la conversió sense haver de realitzar-la. El jugador culpable ha de ser amonestat o
expulsat.

18
EL RUGBY

4. Goal de penal
Després d’un cop de càstig l’equip atacant decideix si jugar a la mà, buscar una touch a favor o
xutar a pals.
• Perquè un xut a pals sigui exitós la pilota ha de passar entre els 3 pals.
• Si la pilota passa més amunt dels pals però entre ells el xut es considera vàlid,
ja que si els pals haguessin estat més alts hauria entrat.
• S’ha d’efectuar en 60 segons després d’haver declarat la seva intenció a fer-
ho.
5. Drop-goal
Un jugador marca un drop-goal quan converteix un drop-kick en qualsevol moment del joc.
Regles funcionals:
Són aquelles accions que s’adeqüen a la modalitat d’execució.

Espai:
Dins un camp de rugby es poden distingir tres zones generals, 22 defensora, des de la teva
zona d’in-goal fins a la línia de 22; la zona central, de 22 a 22, i la zona de 22 atacant, des de la
línia de 22 del camp contrari fins a la línia d’assaig contrària. Segons aquestes zones l’equip
atacant adoptarà una actitud o una altra definida per l’entrenador en el Pla General, que és
vigent durant tota la temporada. A nivells més alts hi ha encara més zones, però les generals
són aquestes.

Normalment l’equip defensor es col·loca en una línia, deixant 2 o 3 jugadors darrere, per evitar
qualsevol mena de xut i cobrir tot l’espai, i per això normalment a les zones laterals és on hi ha
més espai, i on l’equip atacant intentarà arribar.

L’espai entre equips es delimita mitjançant la línia de fora de joc, que canvia segons el joc. En
joc obert i desplegat el fora de joc el marca el ruck, concretament el segon peu del ruck.
Qualsevol jugador per davant de la línia estarà en fora de joc. Aquesta línia i qualsevol de les
altres s’evapora en el moment que la pilota surt de l’estructura. En una melé la línia de fora de
joc està a 5 metres de la formació estàtica, pels dos equips, en la touch i en els cops de càstig a
10 metres i en el maul en el darrer peu de la formació. En cas d’un xut, tots els jugadors
atacants han d’estar darrere el xutador per estar en joc. Sinó, han d’esperar al fet que el
xutador els sobrepassi després d’haver xutat.

19
EL RUGBY

Temps
El temps de joc en rugby no s’atura mai, si l’àrbitre així ho indica. Es pot aturar per lesió greu o
al final del partit si està molt igualat i no es pot perdre temps.

Cada equip decideix el tempo que vol dur durant el partit i varia en funció del resultat i del
minut en el qual estàs.

La recol·locació en defensa després d’un cop de càstig és un dels aspectes més importants, ja
que el fora de joc marca que has d’estar a 10 metres del cop de càstig, però l’equip atacant pot
decidir jugar a la mà ràpidament i agafar-te per sorpresa. En el cas de placar o intervenir en el
joc sense estar a 20 metres es concedeix un altre cop de càstig a l’equip atacant a 10 metres
de l’anterior. També és important a l’hora de cobrir tot l’espai i organitzar-te amb els
companys d’equip. La manera més fàcil de superar al contrari és agafar-lo desprevingut en
aquest tipus d’accions, en contraatacs ràpids després de recuperar la pilota, quan la línia
defensiva està desorganitzada i amb molts forats.

Mòbil:
No hi ha moltes maneres de passar en el rugby, a part de la distància en què és passa. Es pot
fer una passada amb spin o sense spin, és a dir, que la pilota rodi o que no rodi. Normalment
en passes curts o “penjades” la pilota no duu spin, i es penja amb un moviment curt i d’avall en
amunt. Aquesta passada es produeix sobretot entre davanters. En desplaçaments llargs la
pilota sí que duu spin, i normalment es donen entre backs. La regla general del rugby és que la
pilota només es pot passar amb les mans cap endarrere, però es pot passar endavant amb el
peu. La passada amb el peu es produeix per aconseguir una avantatge, i per posar pressió al
rival portant-lo al seu camp. Per fer efectiu el passe amb el peu el jugador receptor ha d’estar
per darrere del jugador que passa la pilota.

Jugadors:

Duen a terme accions individuals que poden decidir un partit. Ja hem vist el passe i el xut,
anem a veure el placatge.

• Placatge: acció defensiva per evitar que l’equip contrari avanci i per intentar recuperar
la possessió de la pilota. Segons el reglament el placatge s’ha de fer per davall del pit,
encara que va una mica a criteri de l’àrbitre. Hi ha dos tipus de placatges.

20
EL RUGBY

• Placatge ofensiu: Es produeix quan el defensor es veu amb superioritat i fa un

placatge que tira al contrari cap al seu camp, és a dir, el defensor avança en el
contacte. Normalment aquests placatges es produeixen en joc desplegat, i el
contacte de l’ombro es fa a la cintura. És molt important l’acció i tracció de
cames.

Figura 6. Placatge ofensiu

• Placatge defensiu: Es produeix quan l’atacant és superior físicament, i el

placatge consisteix a frenar-lo, no en guanyar metres. Aquest placatge té fos
vessants.
• Placatge defensiu alt: El defensor intenta aturar l’atacant en forma
d’abraçada, intentant evitar offloads i retenint el contrari aixecat fins a
produir-se un maul o a caure a terra.

Figura 7. Placatge defensiu alt. Font: deia.eus

21
EL RUGBY

• Placatge defensiu baix: Es rodeja amb els braços la cintura o

l’abdomen del contrari i es van estrenyent els braços aprofitant la
carrera de l’atacant fins a arribar als peus, com si fos un anell.

Figura 8. Placatge defensiu baix. Font: marca.com Figura 9. Placatge defensiu baix Font:
uar.com.ar

Interacció motriu:

Durant un partit de rugby es produeixen moltíssimes jugades a diferents nivells, tant en

situacions estàtiques (touch) com en joc obert. Prèviament planificades amb el cos tècnic les
jugades es produeixen quan l’apertura (10) o el mitja melé (9) així ho ordenen, o en qualsevol
situació planificada abans del partit, normalment en joc estàtic (melé a 5 metres d’assaig i a 15
de touch = jugada 34). Aquestes jugades contenen fintes i filigranes per despistar i enganyar al
rival, i per crear superioritats en nombre.

Regles conductuals:

Temps:
El rugby no és un esport en què es perdi molt temps, ja que així ho estipula no només el
reglament sinó la pròpia conducta entesa i interioritzada dins aquest esport de bruts jugat per
cavallers. Fins i tot les lesions lleus s’atenen dins el mateix camp sense aturar el joc. L’única
forma de perdre el temps és reduint al màxim el tempo del partit, jugant infinites fases molt
segures i lentes, normalment amb passes curts i joc de davantera. Només es veu aquest joc a
partir dels darrers minuts, quan el partit està igualat i l’equip que guanya està en possessió de
la pilota.

22
EL RUGBY

Jugadors i equip
Encara que el rugby sigui un esport molt físic i considerat per molts violent, hi ha molt de
respecte entre jugadors i equips. Una regla establerta i no estipulada en el rugby és que al final
de cada partit l’equip perdedor li fa un passadís a l’equip guanyador, aplaudint i cridant el seu
nom.

Figura 10. Passadís de l’equip perdedor al guanyador Font: deia.eusFont: marca.com

Interacció motriu:

Els entrenadors són els encarregats de tot el treball preparatori dels jugadors per les
competicions, els que elaboren els seus entrenaments i estan sobre ells perquè millorin els
diferents aspectes tècnics, tàctics, físics i psicològics.

El públic és un factor molt important per la motivació i la confiança d’un jugador. El formen la
gent que va a veure un partit en directe, i per tant, que interactua directament amb els
jugadors, animant-los, aplaudint-los felicitant-los després d’un partit, etc. En aquest esport és
molt valuós qualsevol motivació, ja que quan creus que no pots rebre més cops el públic
t’anima i t’ajuda a seguir endavant.

23
EL RUGBY

3. ANÀLISIS D’ACCIONS I CONDUCTES DE JOC. DISSENY D’OBSERVACIÓ

FASES DEL SITUACIONS O ROLS ACCIONS O SUBROLS SUBACCIONS O

JOC MODALITATS

JOC PORTADOR DE PILOTA PLACAJE (Defensa) PLACATGE OFENSIU

DESPLEGAT PLACATGE DEFENSIU
PLACATGE ALT
PLACATGE FRANCÈS

TOUCH JUGADOR DE SUPORT ASSAIG ( Atac)

MELÉ JUGADOR PASSADOR TRANSFORMACIÓ DROP-GOAL

(Atac) TEE

MAUL XUTADOR DE PILOTA TALONAR (Atac)

TACKLEJADOR FINTAR (Atac) EN JOC DESPLEGAT

EN TOUCH

LLENÇADOR LLENÇAR (Atac)

SALTADOR PASSAR (Atac) curt

llarg
penjada
offload

AIXECADOR XUTAR (Atac) DROP-KICK

COP DE CÀSTIG A TOUCH
TRANSFORMACIÓ
DROP-GOAL
DESPEJE
PRESSIONAR
PASE

DISTRIBUIDOR REBRE (Atac) MARK

24
EL RUGBY

JUGADOR DEFENSOR EMPENYER (Defensa)

DAVANTERS DRIBLAR (canvi de

peu)

3 QUARTS

PRIMERES LINIES

SEGONES LINIES

TERCERES LINIES

TALONADOR

MAUL

3.1 Descripció de les situacions o rols de joc

El rugby és un esport col·lectiu amb oposició de manera que enfronta una sèrie de
jugadors amb uns altres. Dins un mateix equip existeixen nombroses situacions o rols
de joc les quals explicarem a continuació.

Principalment trobem tres tipus de rols; els funcionals en el joc obert, els quals canvien
a mesura que el partit passa de formacions fixes al joc obert, els funcionals en les
formacions fixes els quals s’utilitzen en els reinicis del joc segons les tàctiques
escollides per cada equip. Finalment trobem els rols funcionals en situacions de
contacte, els quals s’utilitzen en la zona de contacte. El fet que cada jugador reconegui
i assumeixi el seu rol és el que li permet a l’equip aconseguir l’èxit.

D’acord amb la taula elaborada prèviament i disposada en el punt 3, detallarem

exemples d’aquests rols i en desenvoluparem les principals característiques d’aquests.

Portador de la pilota → La principal responsabilitat d’aquest és evitar el contacte

sempre que sigui possible. No obstant, si el contacte és inevitable el seu objectiu és el
d’utilitzar el treball de cames per mantenir l’impuls cap endavant i tractar de

25
EL RUGBY

descarregar la pilota durant el contacte per tal que ràpidament pugui ser recollida pels
jugadors de suport.

Jugador de suport → Si no hi ha amenaces d’oposició per a la pilota, la seva principal

funció és la de col·laborar en la continuïtat del joc mentre que si la possessió està en
perill, aquests han de netejar el tacklejador allunyant-lo del portador de la pilota.

Jugador defensor → L’objectiu principal d’aquest és disputar la pilota i intentar aturar

al maul de manera reglamentària aturant l’impuls endavant dels atacants i empenyent-
los endarrere.

Davanters → Son els vuit jugadors involucrats en la lluita de la pilota durant les fases
de conquesta i agrupaments malgrat que també participen el la utilització de la pilota.
Els davanters acostumen a ser grans i forts per tal de desenvolupar les seves tasques.

Primera línia → Aquesta està formada pels piliers i el talonador. Aquesta línia és la
que xoca contra la primera línia rival a la melé. Els piliers són els jugadors exteriors de
la primera línia i han de tenir molts coneixements tècnics sobre els agrupaments com
per exemple les formes d’empènyer durant la melé, la manera de formar un ruck o de
derrombar un maul, ja que a això es deu principalment la seva participació. Pel que fa
al talonador, és el jugador situat al centre de la primera línia i és l’encarregat de
talonar la pilota durant la melé.

Segona línia → Està composta per dos jugadors que se situen darrere la primera línia
durant la melé. Aquests són els encarregats de disputar saltant les pilotes en el Touch
o el line-out. Acostumen a ser els jugadors més alts i els millor capacitats per aportar
estabilitat i potencia a l’empenta durant els agrupaments.

Tercera línia → La tercera línia esta formada pels dos flankers i el vuitè. Els flankers
també poden anomenar-se ales i aquests s’ocupen de corregir i realitzar les cobertures
defensives motiu pel qual habitualment són els jugadors més dinàmics, forts, ràpid i
contundents.

26
EL RUGBY

Pel que fa al vuitè, aquest és l’últim membre de la davantera i té com a objectiu

corregir les deficiències d’aquesta, trencar en atac buscant l’interval i donar suport a
les primeres línies a través del seu impuls. Habitualment és el més corpulent de tots els
davanters malgrat que també ha de ser força dinàmic

3.2 Anàlisis de les accions de joc o subrols en cada situació

SITUACIONS D’ATAC
• Assaig: Un assaig és una de les formes d’anotació que existeix en el rugby. De fet és
aquella que ens proporciona més punts. Aquest s’obté quan un jugador aconsegueix
recolzar la pilota darrere o a sobre de la línia d’in-goal de l’equip rival. Aixòproporciona
una puntuació de 5 punts.

• Transformació: És una altra opció de sumar punts que tenim al rugby. Aquesta, a
diferència de l’assaig ens proporciona dos punts. Aquesta opció és causada per la
realització d’un assaig, que et dona la possibilitat de realitzar un xut entre els dos pals
per aconseguir sumar dos punts més.

• Talonar: És l’acció que realitza el Hunker, situat a la primera línia en el moment que es
realitza la melé. Aquesta acció consisteix en mitjançant el taló, colpejar la pilota per
desplaçar-la cap enrere per que posteriorment els companys puguin començar a
actuar.

• Fintar: L’acció de fintar consisteix a enganyar al contrari per tal de poder superar-lo
amb la finalitat d’anotar, és a dir, simular que vas a realitzar una acció, per després
realitzar-ne una altra i despistar al rival.

• Llençar: És l’acció mitjançant la qual el llançador posa la pilota en joc en la fase de joc
del touch. Consisteix a tirar la pilota amunt per tal que un company de l’equip
s’apoderi de la possessió de la pilota i continuar jugant.

• Passar: És aquella acció que consisteix a fer arribar la pilota a un company amb una
finalitat específica del joc. Depenent d’aquesta finalitat o la fase del joc en la que ens
trobem podem definir diversos tipus de passada.

27
EL RUGBY

• Xutar: És l’acció de colpejar la pilota amb el peu

• Rebre: És l’acció d’aconseguir el domini de la pilota quan un company realitza una

passada amb l'objectiu de fer-te arribar una pilota.

SITUACIONS DE DEFENSA
• Placatge: Un placatge és dona quan un jugador portador de pilota és agarrat i tirat a
terra per un o més jugadors rivals. Es considera que un jugador és placat quan un o els
dos genolls estan a terra. Aquest s’ha de realitzar per sota del tors, ja que si no, no
seria vàlid.

• Empènyer: És l’acció que es realitza en fase d’acció del maul, posterior al touch i
consisteix es realitza per tal d’aconseguir el domini de la pilota.

3.3 Modalitats d’execució o conductes

SITUACIONS D’ATAC

• Transformació amb tee: Es pot transformar de dues maneres. La més freqüent

i fàcil és la transformació amb un xutador o un tee. És col·loca la pilota a sobre
del xutador, per facilitar l’acció.

• Transformació de drop-kick: En cas de no disposar d’un xutador, o que la pilota

un cop hagis començat la carrera per xutar caigui del tee, has d’executar la
transformació utilitzant el drop-kick, és a dir, xutant la pilota a “bote pronto”.

• Transformació després de cop de càstig: Opció d’aconseguir 3 punts després

d’un cop de càstig. Des del punt de la infracció, es pot xutar amb el tee per
aconseguir aquests 3 punts.

• Fintar en una touch: En una touch es produeixen multitud de fintes per

despistar i enganyar al rival, fent fintes d’aixecar una torre i no aixecar-la per
anar més endarrera o més endavant, o per tirar la pilota a una altra torre que
es forma més tard.

28
EL RUGBY

• Fintar en joc obert: En joc obert o joc desplegat també es poden fer fintes de
tot tipus per aconseguir obrir espais en la línia defensiva rival. Per exemple, una
creu entre dos jugadors, un redoble o un salt.

• Passada curta: Passada amb la mà en qualsevol situació de joc i entre qualsevol

dels jugadors a una distància reduïda, normalment sense zeppelin encara que
se li pot imprimir.

• Passada llarga: Passada amb la mà en situació de joc desplegat, normalment

entre ¾ a una distància llarga, per obrir al màxim el camp i aconseguir espais.

• Penjada: Passada curta en situació de joc semi-estàtic, entre davanters a una

distància molt reduïda, sense imprimir zeppelin a la bolla, per aconseguir
moltes fases curtes i segures.

• Offload: Pase que es produeix després del placatge, aconseguint passar la bolla
antes de caure a terra o un cop a terra, per donar continuïtat al joc.

• Drop-kick: Xut “a bote pronto” dirigit als pals per aconseguir 3 punts, o per
donar inici al joc des de mig camp després d’un assaig o al començament de les
dues meitats.

• Drop-goal: Quan el drop-kick entra.

• Cop de càstig a touch: Xut que es produeix després d’un cop de càstig dirigit a
la touch. Si aconsegueix que la pilota surti del camp, es produeix una touch en
favor de l’equip que xuta la pilota.

• Despeje: Acció que es produeix dins 22, quan l’equip està sota molta pressió i
s’ha d’efectuar un xut el més lluny possible, per descarregar la pressió.
Normalment està dirigit a touch per evitar els contracops.

• Pressió: Xut que es produeix per posar pressió al rival, cap a la 22 contrària, ja
sigui a touch o a dins del camp. Es guanyen metres i es posa la pressió al rival.

29
EL RUGBY

• Pase-xut: Desplaçament cap endavant amb el peu, dirigit als ¾ que corren per
agafar la pilota, guanyar metres i aconseguir l’assaig sortejant amb el xut quasi
tota la línia de defensa rival. El desplaçament pot ser tant curt com llarg, i
profund o casi pla.

• Mark: Rebre la pilota a l’aire dins la teva 22, cridant “Mark” o aixecant el puny.
L’àrbitre atura el joc i concedeix sortida de 22 pel teu equip.

SITUACIONS DE DEFENSA

• Placatge ofensiu: Es guanyen metres amb l’acció de placatge, és un placatge

potent i amb una forta tracció de cames.

• Placatge defensiu: Es perden metres amb l’acció de placatge, però s’atura al

jugador atacant.

• Placatge baix: Contacte del placatge per davall de la cintura, el punt de

contacte és l’ombro i els braços rodegen els genolls o els turmells.

• Placatge alt: Contacte per sobre del melic, el punt de contacte pot ser l’ombro
o el pit, es fa en forma d’abraçada, evitant els offloads i retenint la pilota entre
el defensor i l’atacant. Si es fa massa amunt pot ser considerat infracció.

• Placatge francès: Es produeix quan el contrari traspassa la línia de defensa i és

perseguit. En la persecució el defensor es tira a la desesperada i fa la “traveta”
amb el braç, fent que les cames de l’atacant es creuin i caigui sol.

30
EL RUGBY

3.4 Disseny i elaboració de l’instrument d’observació

31
EL RUGBY

7. BIBLIOGRAFÍA

- Leyes del juego de Rugby, World Rugby

- Parlebas, P. (1988). Elementos de sociología del deporte. Málaga: Junta de Andalucía.

- Parlebas, P. (2008). Juegos, deporte y sociedades. Léxico de Praxiología Motriz.

Barcelona: Paidotribo.

- Erasmusu.com. (n.d.).

- Berasategui, L. (2010). Situación del Rugby en España. Center for Sports Business
Management

- Erasmusu.com. (n.d.).

- Situación del Rugby en España. (2010, Diciembre).

- Gounot, A., & Laorden, M. T. (2019). El rugby español de ayer y de hoy: Una entrevista
con Carlos Bernardos Vallejo. apropos [Perspektiven auf die Romania], (2), 133-142.

-Solà Grancha, J. (24 de 6 de 2012). Història del rugby.

-García Romero, F. (2007). Deportes y juegos en pelota en la antigua grecia.

- Izaguirre, J. R., Aroca, D. A., Ruiz, F., & Gómez, S. N. (2007). Identificación,
demarcación y manejo de zonas de recarga hídrica en la subcuenca Aguas Calientes.
Somoto, NI.

32