ESPORTS COL·LECTIUS II Laia Farré

Rugbi

RUGBI
Tema 1. Què és?
EL RUGBI EN EL CONTEXT ACTUAL.

El rugbi és un esport tradicional que sobreviu al costat de l’esport espectacle que s’ha
desenvolupat durant el segle XX. Causes:

 Esport amateur fins el 1995. No es podia obtenir res a canvi (econòmic o material) per
jugar-hi, si es feia podia haver sancions. A partir de la rugbi worldcup de Sudàfrica 1995
es decideix excloure la clàusula de reglament, la qual cosa obria les portes a la
professionalització del rugbi.
 Sense competicions continentals. Inexistència de competicions oficials continentals i
intercontinentals.
 Mantenir els valors d’aquest esport.

Forma part de l’esport espectacle degut a:

 Innovació reglamentària “transparència”. La gestió global del joc i el desenvolupament

del joc oblida a establir els mitjans necessaris per evitar les conductes antiesportives
tant dins com fora del terreny de joc.
o Utilització TIC: es vol mostrar el joc tal com és i per això l’àrbitre porta web cams
i micròfons. Davant de situacions de dubte l’àrbitre pot consultar l’auxiliar, el
qual revisarà les imatges.
o Rugbi Worldcup: creació d’una competició referent que enfronta les millors
seleccions cada 4 anys.
o Jocs Olímpics. Fins al primer quart del S.XX el rugbi estava en els JJOO però en
van sortir voluntàriament per una possible tendència a la professionalització.
Als JJOO de Rio 2016 retorn del rugbi.

Funcions World rugbi (federació internacional):

 Promocionar, fomentar i desenvolupar el joc.

 Emmarcar, interpretar i regular les regles del joc.
 Mediador de conflictes esportius al voltant de qualsevol aspecte relacionat amb el joc.
 Supervisar gires i campionats de seleccions.

La world rugbi està liderada per les federacions anglesa, escocesa, irlandesa i la gal·lesa a més
de la de Sudàfrica, Nova Zelanda i l’australiana. També conta amb el recolzament de la francesa,
italiana i unió argentina de rugbi.

Actualment hi ha 7 milions de jugadors i 102 federacions.

EL RUGBI A CATALUNYA.

1. 1921, Baldiri Aleu, després d’estudiar a la universitat de Tolouse, captivat per aquest
esport, forma el primer equip de rugbi a Sant Boi de Llobregat.
2. 1923: fundació de la federació catalana de rugbi.
3. 1925: 1r campionat estatal.
4. 1929: inauguració estadi olímpic de Montjuïc amb un enfrontament entre la selecció
catalana i l’espanyola de rugbi.

28
ESPORTS COL·LECTIUS II Laia Farré
Rugbi
ACTUALITAT DEL RUGBI NACIONAL.

 2 divisions nacionals i 15 competicions autonòmiques.

 275 clubs i 26.000 jugadors.
 Selecció masculina posició 20 de la World rugbi.
 Rugbi femení: més títols i més nivell de competència en els darrers 10 anys respecte la
selecció masculina.
 Creació del rugbi 7 molt favorable.

VARIANTS DEL RUGBI.

Permeten l’accessibilitat al rugbi des de diferents vessants.

 Touch Rugbi  No hi ha elements com el placatge. Per recuperar la pilota s’ha de tocar
l’atacant amb dues mans. Afavoreix la continuïtat i està molt fonamentat amb les
passades. A vegades hi ha competicions mixtes.
 Tag Rugbi  Equips mixtes. Substitueix les situacions de contacte per prendre unes
cintes que es porten a la cintura. Quan una cinta es presa, es para la pilota i es torna a
començar el joc.
 Beach Rugbi  Caràcter més festival. Varia dimensions del camp i Nº de jugadors.
 Wheelchair Rugbi  Modalitat paralímpica.
 Rugbi 7  Canvis en Nº de jugadors i en el temps. La reducció de jugadors fa que sigui
més espectacular el nivell de condició tècnica i prestació física.
 Rugbi 10  S’utilitza en categories de formació.
 Rugbi 12  Finalitats educatives. Facilita l’aproximació a rugbi 15 en nens (comprensió
del joc).
 Rugbi 13 o Rugbi league  Té algunes variacions en quan a la dinàmica del joc. Sorgeix
degut a que a finals de S.XIX alguns clubs donaven compensacions econòmiques i
materials.
 Rugbi 15  Modalitat de referència.

VALORS I JOC.

“El rugbi és un joc de dolents jugat per cavallers”.

Carta del jo  Aspectes que representen els valors que pretén transmetre el joc. Respecte,
esperit d’equip, sacrifici, esforç, inclusió, amistat i companyerisme.

TRADICIÓ I RUGBI.

 6 Nacions (des de 1883)  Es lluita per no guanyar la cullera de fusta, la qual s’emporta
l’equip que no guanya cap partit.
 Passadís  Al final de cada partit, l’equip que ha guanyat li fa un passadís al contrincant
agraint l’esforç.
 Tercer temps  Els jugadors i l’àrbitre s’ajunten per xarrar. Ha transcendit a equips
oficials i alguns inclús fan sopars de gal·la.
 Haka.

29
ESPORTS COL·LECTIUS II Laia Farré
Rugbi

 Gires de rugbi  Intenten compartir el rugbi en altres països.

 Olden Goldies  Competicions de veterans 1 o 2 vegades a l’any a diferents llocs del
món.
 Premi vestidor (CE Inefc Lleida)  Cada partit del sènior es premien 3 o 4 nens de
l’escola de rugbi poden assistir dins el vestidor amb els jugadors i escolten, ajuden a
repartir samarretes...
 Legends van a l’escola  Els veterans tenen contacte amb els més petits.

Tema 2. D’on ve?

El joc s’utilitzava com a forma d’expressió, dels fenòmens naturals, astrològics, dels Déus
(ritus)... Però després va esdevenir una forma d’entreteniment on els jocs amb pilota van
generar unes actituds i comportaments lúdics.

Asteques i maies. Desenvolupaven jocs molt similars amb pilota (una de les essències del joc
era guanyar terreny a l’adversari, és a dir, invasió).

Tsu Chu (imperi xinés). Joc que es desenvolupava com a forma d’entreteniment i d’entrenament
del soldats. Té una gran similitud amb el futbol (tenia 6 porteries). Es tractava d’envair l’espai de
l’adversari. Servia com a entreteniment per als soldats, l’essència dels quals és la lluita i havien
de buscar esports que puguin practicar i no oblidar el principi de lluita.

Harpastum (imperi romà). Forma d’entreteniment que consistia en una de les màximes
expressions de lluita de les legions romanes. Jocs que substitueixen la lluita dels soldats en
èpoques de pau. Eren jocs de combat, lluita, guerra i de guanyar espai a l’adversari.

Calcio (Toscana, Florència...). Jocs de combat, de lluita i de guerra en que és fonamental guanya
l’espai al contrari (invasió).

Soule (Bretanya francesa i illes britàniques). Manifestació popular multitudinària que enfrontava
veïns de diferents pobles. Es tractava de portar la pilota d’un poble a l’altre. Mateixa essència:
guanyar espai al contrari, invasió.

Derby Game (Gran Bretanya). Els jocs van arribar amb formes de la família del futbol. Eren
multitudinaris i s’havia de portar una pilota amb les mans d’un lloc a un altre. Es jugava en espais
externs (camp a través, dins de la ciutat...). Essència: guanyar espai a l’adversari, invasió.

Rugbi Futbol. Només es podia jugar a les escoles i universitats. Escola pública de rugbi, el futbol
jugat a rugbi adquiria un caràcter peculiar respecte altre modalitats. William Webb Ellis,
considerat l’inventor del rugbi el 1823, tot i que va fer trampes. Essència del joc: guanyar espai
a l’adversari, invasió.

Freemassons tavern. Cada universitat jugava on podia i quan s’havien d’enfrontar dos escoles
s’havien d’establir normes. Les normes es pactaven abans del partir però els últims 10minuts de
joc es feia l’al·leluia, on es valia absolutament tot. La falta de consens de regles va provocar una
reunió de jugadors per intentar pactar un reglament. Es van reunir a la freemassons tavern. LA
rugbi union va originar la primera federació internacional associada a la federació anglesa de
rugbi.

Tota aquesta sèrie de jocs sota la denominació de futbol als països britànics van tenir una època
de restriccions degut a les destrosses que es generaven a les ciutats o als camps.

30
ESPORTS COL·LECTIUS II Laia Farré
Rugbi
INVASIÓ.

A finals de S.XIX, amb l’expansió de l’imperi britànic va arribar a altres països la cultura dels joves
formats en col·legis anglesos i també hi va arribar el rugbi. Països com Nova Zelanda, Austràlia,
Sudàfrica, Argentina... La modificació de les regles va donar lloc a l’expansió del rugbi en certs
països com per exemple als EEUU que va sorgir el futbol americà. L’essència del joc continua
sent la mateixa. A Austràlia la modificació de les regles va donar lloc al futbol australià, que es
podria considerar una barreja entre el rugbi i el futbol.

Tema 3. Regles.
Els reglament del joc tenen per objectiu determinar els drets i les obligacions dels jugadors
durant e desenvolupament del joc. Determina la relació que l’esportista o jugador ha de tenir
amb els elements del seu entorn i els altres jugadors. En el cas del rugbi, que es fonamenta amb
la invasió de l’espai, el reglament ho ha de permetre.

L’objecte del joc és que dos equips de 15 jugadors cadascun, practicant un joc lleial d’acord amb
les lleis de l’esperit esportiu, portant, passant, patejant i recolzant la pilota, marquin la major
quantitat de punts possibles.

DE QUINA MANERA ES JUGA?

Un partit comença amb una sortida de mitat del camp i dura 80minuts. Després de la sortida
qualsevol jugador “onside” pot agafar la pilota i córrer amb ella. Qualsevol jugador pot: llançar
o patejar la pilota, entregar-la a un altre jugador, placar, agafar o empènyer a un oponent amb
pilota, caure sobre la pilota, participar en un “scrum, ruck, maul o lineout”, recolzar la pilota en
un In-goal (zona de marca)... El portador de la pilota pot fer un “hand-off” (refús) a un oponent.
Tot lo que facin els jugadors ho han de fer conforme les lleis del joc.

TERRENY.

Una de les particularitats del camp de rugbi és les línies. La majoria de les línies transversals i les
que delimiten el perímetre són continues. Això vol dir que determinen zones que
permanentment existeixen durant el desenvolupament del partit. Sempre que el joc es
desenvolupi en aquestes zones estarà sotmès a unes regles determinades. Les línies
discontinues en canvi, la majoria longitudinals tot i que també algunes transversals, i només
s’activen en moments determinats del joc. Exemple: línia de 5 i 15 metres, S’activen quan hi ha
les sacades de formació dels alineaments i que és l’espai que han de respectar els jugadors per
col·locar-se. També hi ha les línies de 5 metres d’assaig que serveixen per poder tenir referència
de quin lloc s’han de situar les melés i sacar algunes faltes per no estar tant a prop de la zona
d’assaig.

31
ESPORTS COL·LECTIUS II Laia Farré
Rugbi
MANERA DE MARCAR PUNTS.

 Assaig  Un jugador atacant és el primer en ficar la pilota al terra del In-goal dels
oponents. 5 PUNTS.
 Assaig de càstig  S’atorga un try penal entre els pals si de no haver joc brut d’un
oponent, un jugador probablement hauria marcat un assaig. 5 PUNTS.
 Conversió  Un assaig marcat per un jugador li dóna al seu equip el dret d’intentar
obtenir un gol executant un xut al gol. Això també s’aplica a l’assaig de càstig. 2 PUNTS.
 Gol de penal  Xut que aconsegueix passar la pilota entre els tres pals després d’un
penal. 3 PUNTS.
 Drop gol  Marcar gol després d’un drop (deixar caure la pilota i xutar en la fase
ascendent). 3 PUNTS.

JUGADORS DE L’EQUIP.

Davanters: 1. Pilar esquerre.

Són els jugadors alts, forts i acostumats a les situacions de 2. Talonador.
contacte i de lluita en distàncies curtes que ocupen en les 3. Pilar dret.
formacions de reinici del joc la part avantera de l’espai del 4. Segona esquerre.
terreny que els hi correspon. 5. Segona dret.
6. Tercera ala esquerre.
7. Tercera ala dret.
8. Tercera centre.

Tres-quarts: 9. Mig de melé.

Ocupen les tres quartes parts del terreny que els hi 10. Mig d’obertura.
correspon sota la seva responsabilitat, ja sigui amb atac o 11. Ala esquerre.
amb defensa. 12. Primer centre.
13. Segon centre.
14. Ala dret.
15. Saguer.

ÀRBITRES I JUTGES DEL PARTIT.

 Respecte absolut per l’àrbitre, les seves decisions. La seva figura és intocable i
respectada permanentment.
 1 àrbitre de joc, 2 jutges laterals, 1 jutge assistent i 1 jutge de vídeo. Davant situacions
de dubte el àrbitre principal pot consultar l’àrbitre de vídeo.
 És possible l’arbitratge post-partit. Si un equip fa una reclamació sobre una situació,
aquesta pot ser revisada i arbitrada de nou a través del vídeo.
 Les sancions són de caràcter disciplinari. Normalment són d’efecte immediat, per
qualsevol dels partits següents independentment de la competició.

32
ESPORTS COL·LECTIUS II Laia Farré
Rugbi
PRINCIPIS DE CONSTRUCCIÓ DE LES REGLES.

Les regles procuren garantir la igualtat entre jugadors, la seva seguretat i la continuïtat del joc.

 Igualtat. Regles tipus: terreny de joc, mida de la pilota, numeració dels jugadors, temps
de joc, puntuació... No poden transgredir-se i no són sancionables.
 Continuïtat.
o Faltes de domini tècnic.
 Maneig de la pilota. El joc s’ha d’aturar. Exemple: al jugador li cau la
pilota cap endavant. Normalment es reinicia amb melé o scrum.
 Mantenir la pilota dins l’àrea de joc, si no es fa es reinicia el joc amb un
lateral o lineout.
o Faltes intencionades.
 Maneig pilota sense oponent. Afecten directament a la intervenció de
l’equip oponent. Es sancionen amb un xut de càstig (xut franc).
 Maneig pilota amb oponent o respecte distàncies. Exemple: introducció
parcial de la pilota en una melé o empènyer abans que la pilota hagi
entrat. Penal de càstig.
 Seguretat. Faltes intencionades: formes de contacte no permeses. Exemple: placatge
retardat (el jugador placat ja no té la pilota). Penal de càstig.

Totes aquestes regles són sancionables però per sobre d’elles hi ha la llei de l’avantatge que
procura permetre la continuïtat del joc i vetllar per l’espectacle davant una possible sanció d’un
jugador sempre que el beneficiari sigui l’equip no infractor.

Les faltes intencionades poden ser sancionades amb targetes grogues i vermelles. La targeta
groga exclou el jugador durant 10 minuts del terreny de joc. La targeta vermella expulsa el
jugador definitivament durant tot l partit.

Tema 4. Com es juga?

Definim el rugbi com un esport d’oposició – col·laboració. La col·laboració entre dos companys
no té sentit si no existeix una oposició que intenta no deixar-te avançar.

En el rugbi, l’equip atacant i defensor no es defineixen segons qui té la pilota sinó que es
defineixen en termes de guany de terreny (lluita per l’espai, invasió).

 Equip defensor  Equip del camp el qual s’està desenvolupant el joc.

 Equip atacant  Equip que juga al camp del contrari.

FORA DE JOC.

Cada vegada que es saca des de mig camp, la regla del fora de joc determina que els equips han
d’estar situats per darrere del portador de la pilota i per darrere de la línia de 2m. Queda
clarament marcat quin és el territori de cada equip. Un enfrontament constant cara a cara és la
funció de la regla del fora de joc.

33
ESPORTS COL·LECTIUS II Laia Farré
Rugbi
Una vegada iniciat el joc (situació on tots els jugadors estan sotmesos a es mateixes regles),
qualsevol company del portador de la pilota ha d’estar per darrere seu. És per això que no es
pot fer una passada endavant, perquè està prohibit anar per davant del jugador que té la pilota.
Això no implica als jugadors de l’equip defensor ja que aquests poden estar tant davant com
darrere de l’oponent portador de la pilota.

Quan es dóna una aglutinament de jugadors sobre el mateix punt, la regla del fora de joc es
segueix mantenint. Aquesta situació especial determina regles sobre que és lo que poden fer
amb la pilota aquests jugadors que hi participen i quines condicions respecte l'espai han de
garantir els jugadors que no hi participen.

En les posades en joc lateral, els jugadors que hi participen tenen unes condicions especials i
diferents als jugadors que no hi participen, els quals han d’estar més pendents de respectar les
distàncies i espais, tot i que no es deixa de garantir alhora l’enfrontament cara a cara.

 Quina és l’essència real del joc? Invasió de l’espai.

 La regla fonamental del joc que garanteix la invasió és? El fora de joc, ja que a través de
l’enfrontament constant cara a cara permet determinar quin és el territori de cadascú.
 Com saber quins són els principis del joc? Entenent les regles.

REGLES I PRINCIPIS.

El reglament no determinarà mai qüestions estratègiques ni tàctiques. No obstant, per poder

tenir clar quins són els principis que s'han de seguir per entendre la complexitat del joc, hem de
partir de saber les situacions de joc generals, és a dir, les regles que afecten a tots els jugadors
per igual:

- Assaig.
- La forma de jugar. Principis d’acció.
- L'adelantat i passada adelantada.
- Placatge.

Aquestes regles les poden desenvolupar qualsevol dels jugadors. Això significa que són els rols
universals dels que parla el reglament de joc: portador de la pilota (1), company del portador
(14) i oponent (15). Els 30 jugadors estan repartits en aquests tres rols. La qüestió és que n'hi ha
que estan més a prop i n’hi ha que estan més lluny.

Per això mateix, veiem que en aprenentatge la situació d’1x1 no existeix, ja que existeix la
situació d’(1+1)x1. L'altra cosa és que aquest +1 estigui més o menys a prop.

Rols diferents sotmesos al mateix principi (avançar):

 Portador  Avançar per marcar: si el portador de la pilota ha d'assajar pot jugar la pilota
de les maneres que hem vist anteriorment i ha de tenir en compte les condicions amb
les quals es pot comunicar amb el seu company i les formes amb les que es pot oposar
a l'adversari, a través del placatge.
 Oponent  Avançar per oposar-se: principi de l'oponent directe. Intentar allunyar lo
màxim possible el portador de la pilota de la zona d'assaig.
 Company portador  Recolzar col·laborar: principi del company del portador.

34
ESPORTS COL·LECTIUS II Laia Farré
Rugbi
Situacions en els quals la circulació de la pilota i dels jugadors es veu aturada de forma
momentània. Això no implica un aturament del joc. Aquestes formes d’agrupament són
conegudes com el ruck i el maul. Rols tàctics de la continuïtat:

 Participants  El seu objectiu és la pilota.

 No participants  El seu objectiu és actuar sobre l’espai.

Entre els jugadors participants i els no participants han de col·laborar per ser capaços de garantir
la continuïtat del joc, tant els jugadors utilitzadors com els oponents.

Després d’una interrupció del joc provocada per una falta, el joc es reinicia amb una melé,
sacada lateral o saques de 22m. Rols estratègics de la pressió:

 Participants  El seu objectiu són les condicions que han de respectar per poder jugar
la pilota.
 No participants  Han de respectar les distàncies en l’espai.

Això permet una pressió constant sobre l’equip adversari perquè aquests jugadors poden
determinar una distribució estratègica en base a les seves capacitats. Exemple: els més bons en
lluita estan davant i els més hàbils i corredors, darrere.

 Quines són les dos referències permanents que qualsevol jugador ha de gestionar
durant el partit? Espai i pilota, en base a aquests dos els jugadors han de prendre les
decisions.

DINÀMICA DEL JOC.

Els partits són 80 minuts dividits en dues parts. Cada part està dividida per accions de joc i
pauses. El perfil de les seqüències de joc o acció s’inicia a través de la posada amb joc de la pilota.
Un dels dos equips disposa de la pilota il·limitadament fins que l’àrbitre xiula el final de l’acció i
esdevindrà una pausa. En funció de com acaba una seqüència, s’iniciarà la següent. Pot passar
que des de l’inici de la seqüència hi hagi una alternança de la possessió de la pilota una o més
vegades.

Una dinàmica de joc s’inicia amb una fase de conquesta on l’objectiu és desequilibrar per
marcar. Quan es genera un punt de trobada (per part de l’equip oponent) el joc s’aturà
momentàniament.

35
ESPORTS COL·LECTIUS II Laia Farré
Rugbi

Tema 5. Com s’ensenya?

A partir de l’esquema de la dinàmica de joc podem dir que es juga d’esquerra a dreta, és a dir,
el primer que es dóna és la fase de conquesta i tot seguit l’oponent pot generar punts de
trobada. En l’etapa educativa s’ha d’anar d’un plantejament més genèric a un plantejament més
específic.

Tot i que el joc es desenvolupa d’esquerra a dreta de l’esquema de dinàmica del joc, s’ensenya
de dreta a esquerra. Es parteix dels rols universals que poden desenvolupar tots els jugadors
(jugador amb pilota, jugador utilitzador i adversari directe). A partir d’aquí, es construeix el joc
en la seva complexitat. Per tant, la manera de construir el joc educatiu és a l’invers de com es
juga realment.

El fet d’ensenyar així és fruit de teories que es van elaborar a finals del anys 70 a l’escola francesa
de rugbi. Estava dividit en 5 etapes, però actualment s’ha adaptat a 3 etapes que permeten
apropar el jugadors des de les situacions més simples sota rols universals a situacions més
específiques.

1a. ETAPA.

Involucra directament els jugadors que estan vinculats en la situació de referència en l’espai i en
la pilota.

Lo ideal és que les etapes educatives i l’edat cronològica dels nens vagin amb paral·lelisme. En
cas de que no sigui així, és a dir, que en la primera etapa hi hagi jugadors adults, suposa un
avantatge ja que aquest pot assimilar més fàcilment els continguts. Tot i això sempre s’utilitzen
conceptes que estiguin al nivell d’aprenentatge dels jugadors.

Fonaments (principis Avançar, recolzar, oposar-se i marcar. Això implica els tres rols
actius del joc). universals.
Regles associades. Assaig, drets i deures dels jugadors, adelantat, posada en joc de la
pilota i joc per ser jugat dempeus.
Comportaments Por al contacte (companys o terra), poques carreres orientades cap a
observables. l’objectiu (línia assaig) i moltes parades al voltant de la pilota.
Objectius. Participar activament al joc, comprendre i respectar les regles
bàsiques, possessió i avançar superar els problemes afectius i
potenciar l’autoestima.
Continguts. Regles bàsiques que permeten entrar en l’activitat, córrer, passar i
alliberar la pilota després del placatge i el contacte.

Comportaments col·lectius. Comportaments individuals.

-Jugadors rodejant la pilota i altres que es van -La pilota és l’únic objectiu.
separant perdent interès. -Només veuen l’espai més pròxim.
-Agrupaments anàrquics al voltant de la -Quan es deixa la pilota no és té en compte el
pilota. company.
-Casi no hi ha treball col·lectiu. -Carrera sense sentit, tant amb com sense
-Poc dinamisme per la noció del contacte. pilota.
-Senyals de caràcter verbal. -Jugadors decidits que corren amb la pilota.
-Predominen actes motors davant -Jugadors al marge per por.
perceptius. -Estar per darrere del company que porta la
-Egoisme i actituds individuals. pilota: problema generalitzat.

36
ESPORTS COL·LECTIUS II Laia Farré
Rugbi
PORTADOR = UTILITZADOR.

Joc rugbi Regla Principi. Decisions. Què? Acció de joc.

Objectiu? Com?
Invasió. Jugar dempeus Si hi ha espai  Evasió. Canvis de peu,
Fora de joc: Retingut de ritme i xut a
espai i pilota Portador pilota l’espai.
com a Avançar No hi ha espai  Percudir,
referència. Contacte a l’adversari que avançar i passar.
el farà avançar amb
l’ajuda de companys.

ADVERSARI DEL PORTADOR = OPONENT.

Joc rugbi Regla Principi. Decisions. Què? Acció de joc.

Objectiu? Com?
Invasió. Jugar dempeus Ocupo. Desplaçaments laterals.
Fora de joc: Retingut Pressiono. Acc+Desacc+Acc.
espai i pilota Placatge Avançar Bloquejo. Placatge.
com a Recupero*. Pescar, recuperar pilota
referència. dempeus.
*El placatge no té sentit si no tinc opcions a recuperar la pilota.

COMPANY DEL PORTADOR.

Joc rugbi Regla Principi. Decisions. Què? Acció de joc.

Objectiu? Com?
Invasió. Jugar dempeus Si el portador té Curses recolzament i
Fora de joc: Fora de joc en espai, segueixo a recepcions de
espai i pilota general (pel Recolzar. l’espai. passades o xuts.
com a darrere del Si el portador no té Recepcions curtes,
referència. portador). espai vaig a la pilota. agafar-se i
empènyer.

2a. ETAPA.

Continguts:

 Aspectes reglamentaris:
o Agrupaments: maul i ruck (participants).
o Fora de joc en els agrupaments (no participants).
o Fora de joc en el xut.
 Principis fonamentals: continuïtat.
 Conceptes tàctics:
o Unitat bàsica utilitzadors.
o Unitat bàsica d’oponents.
o Ruck i maul.
o Formes de joc.

37
ESPORTS COL·LECTIUS II Laia Farré
Rugbi
UNITAT BÀSICA UTILITZADORS.

Està creada pel portador de la pilota i més d’un company situats darrere seu, que el recolzen.
Aquest recolzament ha de ser suficient per garantir la possessió de la pilota, actuant sobre
aquesta, sobre l’espai o sobre l’oponent que intenti recuperar-la. Els recolzador han de tenir
com a referència un sentit d’amplitud i de profunditat.

Ordre d’intervenció:

1. El portador de la pilota construeix el recolzament eficaç.

2. El primer jugador que arriba a recolzar-lo s’ha de convertir en el recolzament sobre l’eix
(darrere del portador).
3. El segon recolzament garanteix l’interior del portador de la pilota en referència a la
procedència de la pilota.
4. El tercer recolzament assegura les opcions per l’exterior del portador de la pilota.

Això garanteix que el portador té varies opcions de col·laboració amb els seus companys.

UNITAT BÀSICA OPONENTS.

Han d’intentar recuperar la pilota i seguir mantenint una pressió constant. Es poden establir 2
rols: el placador (responsable directe d’aturar l’avanç del contrari) i el recuperador (company
del placador que anirà immediatament al punt de contacte per intentar fer-se amb la possessió
de la pilota. La resta de jugadors s’organitzen en l’espai en funció de l’equip amb pilota. És molt
important mantenir una bona ocupació de l’espai, realitzar una pressió defensiva, ser eficaç en
el placatge i intentar que els recolzaments procurin la recuperació de la pilota. Organització més
general de la unitat bàsica d’oponents és la plana/ales d’avió.

 Qui ha de ser recolzat? L’oponent directe al portador de la pilota.

 Qui ha de recolzar-lo? Un company situat al seu interior.
 Com ha de ser el recolzament? Intentant la recuperació de la pilota, actuant sobre la
pilota, sobre l’espai o el següent portador de la pilota.

EL MAUL.

Poder mantenir situacions de contacte on el portador de la pilota estigui dempeus i al voltat seu
hi hagin companys i adversaris. Un maul format és com a mínim un company i un adversari en
contacte amb el portador de la pilota que està dempeus. Regles: mantenir-se dret, garantir els
fora de joc i les formes en que es dóna per començat i acabat el maul.

Normes generals:

 1r contacte ha de garantir una percussió contundent, intentant allunyar la pilota de

l’oponent.
 1r recolzament hauria d’aïllar la pilota o actua sobre el portador.
 Altres recolzaments: actuaran en funció del seu recolzament, garantint l’empenta i la
cohesió del maul.

38
ESPORTS COL·LECTIUS II Laia Farré
Rugbi
EL RUCK.

La pilota està al terra o el portador de la pilota ha sigut enderrocat i per tant té la obligació de
deixar anar la pilota. El ruck estarà format quan la pilota està al terra i un jugador de cada equip
està sobre d’ella intentant lluitar per la possessió (els companys d’un mateix equip han d’estar
agafats entre ells). No implica un Nº màxim de participants. Aquestes situacions van molt
vinculades a situacions de placatges. Criteris per l’eficiència del ruck:

 Portador: ha de percudir avançant i deixar la pilota al terra.

 1r recolzament: aïllar la pilota avançant per sobre d’aquesta (netejar).
 Altres recolzaments: empènyer per netejar i assegurar la disponibilitat de la pilota i la
continuïtat del joc.

FORMES DE JOC.

És el que passa amb la continuïtat del joc després de solucionar els punts de trobada a través de
maul o ruck. Podríem entendre les formes de joc com les accions de col·laboració com
utilitzadors i oponents requereixen unes pautes comuns que permetin actuar als jugadors en
equip conseqüentment. En termes tècnics això es coneix com referencial comú de joc.

Les referències individuals dels jugadors per construir el referencial comú de joc són l’espai i la
pilota. S’ha de tenir en compte l’espai ja que és el possible lloc per on envair. Això ens situa
davant un anàlisi on hi ha un eix profund (directe i orientat a les línies d’assaig) i un lateral
(orientat sobre les línies de lateral). Com més es progressa sobre l’eix profund*, més
concentració de jugadors es provoca sobre l’espai per evitar la progressió de la pilota, la qual
cosa tindrà com a conseqüència l’alliberació d’espais laterals. Per contra, el desplaçament sobre
l’eix lateral* significa que s’intenta desplegar la defensa i com a conseqüència es crearan espais
entre els oponents (espais per penetrar).

Referències col·lectives per a què el referencial comú de joc sigui cada vegades més eficient:
temps disponible per jugar la pilota, Nº de companys que recolzen, la col·locació de l’equip
oponent, la relació de forces (proporció d’atacants i defensors en aquella situació).

*Eix profund  Joc en penetració dinàmic: encadenaments amb passades, pot ser jugat amb la
mà o amb el peu. En cas de jugar amb el peu és molt important el treball de recuperació de la
pilota. Joc en penetració agrupat. L’equip adversari ha sigut capaç de generar un punt de trobada
i ha aturat la circulació de jugadors i pilota.

*Eix lateral  Joc desplegat desbordant. Es pot transportar la pilota amb la mà (passades molt
llargues) o amb el peu. Joc desplegat penetrant: amb la mà transport inicial de la pilota sobre
l’eix lateral per després passar a penetrar pels intervals que queden entre els defensors. Amb el
peu és una forma utilitzada davant de situacions de molta pressió defensiva i per poder jugar
sobre espais posteriors de la defensa (exemple: autopassada).

39
ESPORTS COL·LECTIUS II Laia Farré
Rugbi

Fonaments. Cooperació.
Regles associades. Formació i desenvolupament del maul i del ruck.
Comportaments Pèrdua de gran part de les pors, corren decidits en atac i en defensa
observables. (rols d’utilitzadors i oponents) i descobreixen en l’espai els companys i
l’adversari.
Objectius. Crear un referencial de joc col·lectiu, davant d’una defensa agrupada
portar la pilota en els espais lliures externs, davant de defensa
desplegada portar la pilota en els intervals dels jugadors adversaris.
Recolzament, continuïtat i pressió.
Continguts. Joc en penetració, joc desplegat, joc al peu i les percussions, maul, ruck,
passada lateral, puntada i recuperacions de pilotes aèries.

Comportaments col·lectius. Comportaments individuals.

-Comencen a garantir la possibilitat de -Accions orientades a la línia d’assaig.
cooperació. -Desapareix por al contacte.
-Moviment del centre a la perifèria. -Comencen a tenir en compte el company i
-Pèrdues de pilota. l’adversari.

COMPANYS DEL PORTADOR DE LA PILOTA I OPONENTS.

Joc rugbi Regla Principi. Decisions. Què? Acció de joc.

Objectiu? Com?
Invasió. Jugar dempeus Referencial comú
Fora de joc: Fora de joc en del joc.
espai i pilota general (pel Recolzar en Davant defensa Sobre eix profund =
com a darrere del continuïtat. desplegada = joc passades curts,
referència. portador). amb penetració. offloads i xuts.
Davant defensa Sobre eix lateral =
agrupada = joc passades llargues i
desplegat. xuts laterals.

Joc rugbi Regla Principi. Decisions. Què? Acció de joc.

Objectiu? Com?
Invasió. Jugar dempeus Participo = pilota.
Fora de joc: Fora de joc en Pilota mans (maul). Pilota + empènyer.
espai i pilota ruck i maul Continuïtat. Pilota terra (ruck). Netejar pilota +
com a (participants i empènyer.
referència. no No participo = espai. Desplaçaments en
participants). l’espai.

40
ESPORTS COL·LECTIUS II Laia Farré
Rugbi
3a. ETAPA.

Característiques especials d’aquesta etapa: es centren en els rols estratègics del joc. Això implica
els jugadors participants i no participants de la fase de conquesta de la pilota. Això no succeeix
en les situacions de moviments del joc en que els jugadors han de desenvolupar els rols tàctics i
universals. Per tant, la tercera etapa es centra en el treball de la fase de conquesta i el joc a
partir d’aquestes.

CONTINGUTS.

 Aspectes reglamentaris.
o Formació, desenvolupament i fores de joc de melés, touches, cops de
càstig/xuts francs, sacades de mig camp i sortides de 22m.
 Principis fonamentals: pressió a partir de les fases de conquesta i reinicis.
 Conceptes tàctics.
o Línia d’avantatge.
o Estratègies bàsiques d’utilització.
o Estratègies bàsiques d’oposició.

LÍNIA D’AVANTATGE.

 Línia de placatge  Línia imaginària que s’estableix en el teòric punt de trobada de

l’utilitzador i el seu oponent directe. L’equip utilitzador ha de superar aquesta línia
abans de trobar-se la línia d’avantatge.
 Línia d’avantatge  Línia imaginària, paral·lela a la línia d’assaig que s’estableix en el
punt en que es posa en joc la pilota. És la referència real per determinar quins dels dos
equips està avançant. Un equip està realment avançant quan jugadors de l’equip
oponent corren de cara a la seva línia d’assaig.
 Línia de fora de joc.
o Melé  5m per darrere del peu de l’últim jugador que forma la melé.
o Lineout/touches  10m per darrere dels participants.
o Xuts i sacades  Per darrere del que xuta la pilota.

41
ESPORTS COL·LECTIUS II Laia Farré
Rugbi
MELÉ – SCRUM.

És una forma de reinici del joc format per 8 jugadors davanters. La pilota s’introdueix
preferiblement per l’esquerra del Nº 1. Aquest Nº 1 sempre tenen una espatlla lliure. El Nº 9 és
qui introdueix la pilota dins la melé però no forma part d’aquest.

Una de les coses més importants de la melé (degut a la pressió que es genera) és la posició
d’empenta. S’ha de procurar tenir una triple flexió de turmells, genolls i malucs i procurar
transmetre la força el més paral·lela possible al terra a través de l’esquena (tot i que es genera
a les cames).

Línia 2. Els braços passen per sota de les cames dels pilars 1 i 3 agafant la part alta del pantaló o
la baixa de la samarreta. És la forma més tradicional (forquilla). També es pot agafar per la part
exterior però no és tant còmoda i requereix molta fora de prensió per part de les segones línies.

Nº 6 i 7 empenyen les seves espatlles interiors als glutis de les segones línies. Nº 8 és l’últim
jugador.

TOUCHE – LINEOUT – LATERAL.

Quan la pilota surt dels límits laterals del camp el joc es reinicia amb una touche. Està format
com a mínim per 2 jugadors de cada equip. L’alineament es forma entre la línia dels 5 i 15m. Els
dos equips han de formar un passadís d’1m i el llançament ha d’anar al mig d’aquest ja que és
un llançament imparcial. Els jugadors que no en formen par han d’estar a més de 10m.

Rols fonamentals:

 Llançador  Fiable i precís. Els seus peus han d’estar fora del camp de joc.
 Saltadors  Habilitats de conquesta aèria i bona potència de salt.
 Recolzaments  Forts i capaços de mantenir un jugador a l’aire.
 Receptors  Hàbils per transmetre la pilota.

SACADES DE MIG CAMP.

És una altra forma de reinici del joc. Es fa a l’inici del 1r i del 2n temps i després d’haver puntuat.
Aspectes reglamentaris: es realitza un xut de drop que ha de superar els 10m. Els defensors han
d’estar situats a 10m i els jugadors han d’estar per darrere el xutador.

42
ESPORTS COL·LECTIUS II Laia Farré
Rugbi
SORTIDES DE 22m.

És una altra forma de reinici del joc. Es realitza després d’un anul·lat, o després que la pilota surti
per la línia de pilota porta o lateral de marca.

Aspectes reglamentaris: xut de drop que a de superar la línia de 22m. Es posa en joc des de
qualsevol punt de la zona de 22m. Els oponents han d’estar fora de la línia de 22m i els companys
del xutador han d’estar per darrer d’ell.

ASPECTES BÀSICS 3a ETAPA.

Fonaments. Fases de conquesta.

Regles associades. Formació, desenvolupament i fora de joc de melés, laterals i sacades.
Comportaments Joc col·lectiu. Dificultats en la organització per conquerir i utilitzar
observables. pilotes a la melé, laterals i sacades.
Objectius. Treball individual específic dins del col·lectiu. Aprendre els fonaments
de melés, laterals i sacades. Jugar amb èxit les fases de conquesta.
Utilitzar els principis fonamentals del joc.
Continguts. Melés, laterals i sacades.

Comportaments col·lectius. Comportaments individuals.

-Establir diferents formes i estratègies i anar
modulant amb formes i estils de joc
diferents.
-Problemes per conquerir la pilota en melés
i laterals.
-Utilització del lloc específic en el que el
jugador ha de treballar.
-El jugador no centra constantment atenció a la
pilota sinó que llegeix l’espai i la defensa.
-Anticipació al joc ocupant espais eficaços.
-Problemes concrets derivats del rol específic
que desenvolupa.

MELÉ.

Els jugadors participants són els responsables d’aconseguir la pilota.

Mig melé utilitzador i receptor, responsable de fer participar els jugadors que no formen part de
la melé un cop s’ha aconseguit la pilota.

Joc rugbi Regla Principi. Decisions. Què? Acció de joc.

Objectiu? Com?
Invasió. Jugar dempeus Participo = pilota.
Fora de joc: Fora de joc en 1a línia: conquesta. Posició, col·locació,
espai i pilota melé Pressió. 2a línia: força. preses, coordinació,
com a (participants i 3a línia: control. empenta.
referència. no participants).
Mig melé: Pen/Despleg.
introducció i
encadenament.
No participo (+5m) = Ocupació en l’espai.
espai.

43
ESPORTS COL·LECTIUS II Laia Farré
Rugbi
TOUCHE.

Ofereix moltes opcions de joc posteriors.

Joc rugbi Regla Principi. Decisions. Què? Acció de joc.

Objectiu? Com?
Invasió. Jugar dempeus Participo = pilota.
Fora de joc: Fora de joc en Llançador: precisió. Tens/Bomb/llarga.
espai i pilota lateral Pressió. Aixecador: força. Davant/Darrere.
com a (participants i Saltador: conquesta. Dues mans orient.
referència. no participants). Utilitzador: encadena. Pen/Desple.

No participo (+10m) = Ocupació espai.

espai.

SORTIDA 22m I MIG CAMP.

Joc rugbi Regla Principi. Decisions. Què? Acció de joc.

Objectiu? Com?
Invasió. Jugar dempeus Sobre la pilota.
Fora de joc: Fora de joc en Xutador: precisió. Drop alt/profund.
espai i pilota sacades de mig Pressió. Saltador: conquesta. Dues mans,
com a camp i 22m Utilitzador: encadena Pen/Despl.
referència. (participants i
no participants). Sobre l’espai. Ocupació espai.

44