DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ FÍSICA

1r BATXILLERAT
UNITAT DIDÀCTICA ESPORTS DE RAQUETA

1. ASPECTES GENERALS DELS ESPORTS DE RAQUETA.

Entenem per esports de raqueta aquells esports d'adversari en què es colpeja un mòbil amb un
implemente nomenat raqueta.
a) L’ORIGEN
Els esports de raqueta poden considerar-se com descendents de
la gran família d'esports de pilota i, dins d'ells, dels esports de
pilota amb implement. Des de temps immemorials els jocs de
pilota constitueixen una part molt important de la vida de la
nostra civilització. En la seva versió més primitiva, els jocs de
pilota s'originen en les celebracions religioses d'acció de gràcies.
Després de la batalla, els guerrers celebren la seva victòria
llançant-se entre si l'objecte més preuat capturat a l'enemic: el
seu cap. Posteriorment, el cap se substitueix per objectes similars en volum i grandària. La il·lustració
més antiga que es coneix sobre els jocs de pilota data de 2.000 anys a. C. A partir del segle XVII, els
esports de raqueta passen a ser practicats per reis i nobles. Aquests jocs adquireixen un gran auge
fins que a la fi de la s. XVII s'inicia una crisi que s'estén fins a finals de la s. XIX, període en el qual
apareixen les versions modernes dels diferents esports de raqueta que tots coneixem

b) CLASSIFICACIÓ

Els esports de raqueta es poden englobar dins de dos grups clarament diferenciats:
Oposició pura: L'individu s'enfronta a un altre i no té possibilitat de cooperar amb cap company. Hi
ha una relació antagònica amb oposició i sense relacions de col·laboració. Aquest seria el cas de l
tennis (individuals), esquaix, bàdminton (individuals), pala i racketball.
Cooperació oposició: L'individu s'enfronta als altres i té possibilitat de cooperar amb un company. Hi
ha una relació antagònica amb oposició i amb relacions de col·laboració. Entre aquestes activitats hi
ha el tennis, el pàdel, el bàdminton i el frontenis.

c) CARACTERÍSTIQUES COMUNS
Entenem per esports de raqueta, aquells esports d'adversari en què es colpeja una pilota, volant,
amb un instrument o amb la mà nua.
Participació alternativa: Les accions dels jugadors / es, ja siguin individualment o per parelles, es
produeixen de forma alternativa, és a dir, primer uns i després als 2 altres, per tant no hi ha lluita per
la possessió de la pilota ni contacte físic amb l'adversari.
Companys i adversaris: Com hem vist anteriorment, són esports d'adversari, es competeix contra un
o dos adversaris. Pot ser individual o en parelles o dobles.
Reglament: Anem a destacar com a element comú en tots els esports de raqueta, que els partits
finalitzen quan s'arriba a un determinat marcador, i no finalitza segons el cronòmetre.
L'espai. Pot ser de dos maneres diferents.

- Espai separat. Es juga passant la pilota per damunt d'una xarxa que divideix el terreny en
dos mitats, una per a cada adversari. El tipus i l'altura de la xarxa,així com les dimensions del
terreny i les línies que ho delimiten, depenen del reglament de cada esport (tenis,
bàdminton, padel, tenis de taula...).
 - Espai comú. El mateix espai és ocupat simultàniament per ambdós contendents.En aquestos
esports apareix un nou element, la paret. Esta és una característica imprescindible perquè
existisca alternança en el joc, i serveix perquè la pilota reboti després de colpejar-la. La
instal·lació pot tenir una, dos, tres o quatre parets (frontennis, esquaix, raquetball).

El reglament.
Anem a destacar com a element comú en tots els esports de raqueta, que els partits finalitzen quan
s'arriba a un determinat marcador, i no finalitza segons el cronòmetre.
- Objectius del joc. Es guanya el punt o els punts quan la pilota toca el sòl o bóta més d'una
vegada, abans que l'adversari puga tornar-la.
- El mòbil: Pot ser una pilota o volant. És específica de cada esport en característiques i
dimensions.
- Implement: Serveix per a colpejar la pilota o el volant.
- El temps de joc: Els partits no es cronometren, sinó que el final es marca a l'arribar a un
resultat determinat.
- L'equip dels jugadors / es: Pantalons curts i camiseta.
- El colpeig: En tots els esports, l'element tècnic fonamental és el colpege de la pilota amb
l'instrument.

2. FONAMENTS TÈCNICS GENERALS.

Hi ha una sèrie de gestos tècnics molt pareguts en tots els esports de raqueta.

• El servei: És el cop amb què s'inicia el joc després de cada punt. La pilota, normalment, ha
d'enviar-se a una zona determinada del terreny, al sòl o contra la paret.
• La restada. Restar és tornar la pilota que prové d'un servei. És un colp defensiu molt important per
a continuar jugant i passar a l'atac.
• El golpeig de dreta o ‘drive': és el cop des del costat en què el jugador sosté la raqueta.
• El revés: És el cop assestat a la pilota en el costat oposat a la raqueta. Hi ha un gir del dors de la mà,
que queda mirant la trajectòria de la pilota.
• La deixada: És un colp ofensiu amb què es deixa la pilota amortida. Amb aquest cop es pretén
enganyar a l'oponent, que espera que la pilota li arriba amb velocitat, perquè no tingui temps de
tornar-la.
• La rematada o esmaixada: És un cop potent, executat amb un moviment de dalt a baix, de tal
forma que la pilota bota amb força fora de l'abast de l'adversari.
• La bolea: és un cop assestat a la pilota abans que bot en el sòl. Amb aquest cop s'aconseguix
reduir el temps de reacció del contrari.
• La mitja bolea: és un cop assestat a la pilota immediatament després d'haver botat.
• El globus o lob: És un cop defensiu executat de manera que la pilota agafa una trajectòria alta i
llarga, buscant el fons de la pista.

3. ALGUNS ESPORTS D’IMPLEMENT I RAQUETA.

3.1.El bàdminton.
Els orígens del bàdminton es remunten a un joc xinès de fa més de tres mil
anys, que es jugava amb un disc rodejat de plomes o volant. No obstant
això, podem situar el seu precursor més important en el joc de la poona,
que es practica a l'Índia des de fa més de tres-cents anys. Després va ser a
Anglaterra a finals del segle XIX quan es va popularitzar entre les classes
més adinerades i va donar lloc al nom actual per la residència de
Bàdminton house a on es varen jugar els primers partits amb un reglament similar a l’actual.És un
esport olímpic des de els JJOO de Barcelona 1992.

3.1.1. El reglament.
• Objectiu del joc: Consisteix a impulsar un volant, per mitjà d'una raqueta, de manera que passa la
xarxa i caigui en el camp contrari; cal procurar que l'adversari no pugui tornar-ho. Hi ha la modalitat
d'individual i dobles. El jugador o equip que primer arriba a 21 punts guanyarà el joc . Si el tanteig
està empatat a 20 es jugarà a 22 punts i així successivament fins que es guanya per diferència de dos
tants o s'arriba a empatar a 29 punts, en este moment es jugarà un sol tant que donarà la victòria a
qui ho aconseguisca (30-29). El que guanya el joc inicia el servei al següent joc. Guanya el partit el
millor de tres jocs.

• El terreny de joc:

• La raqueta i el volant.
La raqueta és molt lleugera, uns 100g. Sol ser d'acer o fibra de carboni. La mesura del marc està
estrictament regulada. El volant és una semiesfera de suro o material sintètic amb catorze o setze
plomes i pes d'uns 5g.

• El servei: S'efectua des d'una de les denominades àrees de servei, i dirigeix la pilota per damunt de
la xarxa cap a l'àrea diagonalment oposada, en camp contrari. Si la puntuació és xifra parell, el
jugador/a que servei es situa en l'àrea de servici de la dreta; quan la puntuació és imparell, se situa
en l'esquerra. El servei inicial se sorteja entre els jugadors i durant el partit traurà el jugador o equip
que guanye el tant En els partits de dobles, els companys s'alternen el servici cada vegada que ho
guanyen; però si es guanya el punt ho manté el mateix que treia. El volant ha de golpejar-se a una
altura inferior a la primera costella i amb els peus en l'àrea de servei.
3.1.2. Fonaments tècnics:
• Els cops.
• El servei: Moviment de baix a dalt. El volant no es llança, sinó que deixa caure. Es pot
traure curt o llarg, de drive o de revés.
• El Cop pla o drive: Pot ser de dreta o de revés. És un cop ofensiu executat, generalment, a
l'altura dels muscles, de manera que el volant passa prop de la xarxa amb una trajectòria paral·lela a
la pista.
• Globus o clear: és un colp amb una trajectòria arquejada o bombada i cap al fons de la
pista. És un colp normalment defensiu.
• La deixada: Cop de molta precisió, podent ser llarga o curta. La llarga és un cop ofensiu
que es realitza per damunt del cap quan pareix que es va a executar un rematada. La curta és un cop
defensiu des del fons de la pista i que deixa el volant molt prop de la xarxa.
• La rematada o esmaixada: cop ofensiu que s'executa per damunt del cap, de tal manera
que el volant ix fort i cap avall. https://youtu.be/m3LJqIO2G1k

3.2. El tenis.
És una evolució del francés jeu de paume, o joc de palma. Es va formalitzar com a esport reglat a
Anglaterra (S. XIX). A Espanya es va crear la Federació de Tennis a principis del S. XX. En 1972 es
forma l'ATP (Associació de Tennistes Professionals) i en 1979 la WTA (Associació de Tennis Femení).
És un esport olímpic des dels JJOO de Seúl l’any 1988.
3.2.1. El reglament.
• El terreny de joc.
Les superfícies del terreny de joc poden ser d’herba, terra batuda o pista ràpida que són de ciment.
● L'objectiu i la puntuació. L'objectiu del tenis és enviar la pilota al camp contrari de manera
que l'adversari no la pugui tornar. S'aconsegueix guanyar el punt quan la pilota toca dos
vegades en el sòl. Els punts guanyats valen 15, 30 i 40. Qui guanya més de tres punts amb
diferència de dos gana el joc. L'empat a 40 es denomina iguals. Qui guanya el punt obté
avantatge. S'anota un set qui guanya sis jocs o més, amb diferència de dos. Si s'empata a sis
jocs es juga una mànega definitiva denominada mort sobtada o tie break, a set punts amb
diferència de dos.
● La pilota i la raqueta. La pilota, recoberta de niló
i llana, pes uns 57g. La raqueta està formada per
un marc i un mànec de fusta o fibra, i té unes
cordes entrecreuades amb tensió suficient
perquè la pilota rebot amb potència.

● El Servei. S'inicia el joc des de la meitat dreta de la pista, i es canvia de costat de

servici al final de cada punt. La pilota ha de botar en la zona de servici del camp
contrari, sense tocar la xarxa. Si el primer servei va fora o golpeja contra la xarxa
es dóna una segona oportunitat. En cada joc serveix un/a jugador/a distint/a.
Per a executar-ho es llança la pilota cap amunt amb una extensió del cos i del
braç colpejant-la fortament quan aconseguix el punt més alt.
● Cop de dreta o drive. Executat des de baix cap amunt i creuant el braç de dreta
a esquerra per a liftar la pilota

● El revés. Des del costat esquerre es colpeja la pilota de manera plana i creuant el braç per
davant del cos. Pot ser amb una o dos mans.
● La Volea. Colp que s'executa sense deixar botar la pilota i, normalment prop de la xarxa.

3.3. El tennis de taula

No se sap amb certesa quan es va practicar per primer cop. Va ser a la dècada del 1870 que aquest
esport va sorgir a Anglaterra com a derivació del tennis. És possible que uns jugadors de tennis quan
feia mal temps, inventessin una mena de tennis miniatura, fent servir una taula de billar o de
menjador, dividint-la en dues meitats o camps, amb llibres o amb una corda. Com a pilotes degueren
fer-ne servir una d'algun joc infantil, o fins i tot taps de suro adaptats. Les raquetes potser serien
tapadores de capses de cigars. Els estudiants universitaris van adoptar ràpidament el joc que llavors
era joc de saló a Anglaterra. El 1884 la firma F.H. Ayres Ltda. ja comercialitzava un «Joc de Tennis de
Saló miniatura». És un esport olímpic des dels JJOO de Seúl l’any 1988.

3.3.1. El reglament.
El tennis de taula és un esport de raqueta que enfronta dos jugadors, o dues parelles de jugadors,
situats cadascun a banda i banda d’una taula dividida transversalment per una xarxa. Consisteix a
colpejar la pilota amb una pala per fer-la passar per damunt de la xarxa, fent que boti en el camp
contrari i de manera que l’adversari no la pugui tornar.
• El terreny de joc.

● L'objectiu i la puntuació
Guanya un joc el jugador o parella que arribi primer als 11 punts o als 21 punts, excepte quan
ambdós jugadors o parelles aconsegueixin 11 o 21 punts; en aquest cas, guanyarà el joc el primer
jugador o parella que posteriorment obtingui 2 punts de diferència.

● Servei

El jugador que guanyi el sorteig podrà escollir entre ser el primer en servir, el camp que prefereixi o
que serveixi o esculli l’altre jugador. Perquè un servei sigui vàlid, la pilota ha de botar primer al camp
del servidor i després al del receptor, sense tocar la xarxa.
● Individual: el servei sempre és lliure, en cap cas és obligatori treure creuat.
● Dobles: sempre es servirà en diagonal des de la part dreta de la taula. Si
el servei no és creuat i la pilota bota a l’altre camp (passant la línea
central de la taula) el punt és per l’altre parella, donat que es considera
falta de servei. Els esquerrans també hauran d’efectuar el seu servei des
de la part dreta de la taula.
● No existeix el primer servei, si el primer servei no entra el punt és per
l’altre.
● El canvi de servei es realitza cada dos punts.
● Si a un joc, dos jugadors/es arriben a 10-10, cada jugador/a passa a servir una vegada.
● Tots els serveis que no siguin clars es repetiran.

3.4. El Padel
Per trobar l'origen del pàdel hem de remuntar-nos als anys
vuitanta de el segle XX. Va ser inventat per Enrique Corcuera a
Acapulco, Mèxic, a finals dels anys 60. Després estendre per
països llatinoamericans i Espanya, aquest esport va començar a popularitzar-se a tota Amèrica i
Europa. La paraula d'origen anglès pàdel, que significa "pala" o "raqueta", es va espanyolitzar per
"pàdel" en poc temps i va ser inclosa en el Diccionari de la Llengua Espanyola.
El primer circuit de pàdel professional va sorgir el 2005 sota el nom de Pàdel Pro Tour (PPT) i el 2012
va néixer el World Pàdel Tour (WPT), el qual es va convertir en la principal competició professional
d'aquest esport.
3.4.1. El reglament.
• Objectiu del joc:En el pàdel s'enfronten dues parelles de jugadors, L'objectiu del joc és colpejar la
pilota amb una pala per fer-la passar per damunt de la xarxa, de manera que l'adversari no la pugui
tornar.

• El terreny de joc: es desenvolupa en una pista

rectangular de 10 metres d'amplada per 20 de llargada
dividida transversalment per una xarxa i circumdada
per parets en els fons i en els extrems dels laterals i una
reixa metàl·lica al llarg de tot el perímetre.

• La raqueta i la pilota.
-Pala de pàdel: La pala pesa entre 350 i 380 grams, i mesura 38 mil·límetres. La corda de la pala s'ha
de portar lligada al canell, ja que si no no es pot jugar.
- Pilotes de pàdel: Les pilotes són similar a les de tennis, encara que es diferencien en la textura
perquè són més dures.
• Puntuació:Quan una parella guanya el seu primer punt es dirà 15. En guanyar el segon punt es dirà
30. En guanyar el tercer punt es dirà 40 i amb el quart punt guanyat es dirà joc, excepte si ambdues
parelles han guanyat tres punts, amb la qual cosa la puntuació rep el nom d’iguals. El punt següent
s’anomena avantatge a favor del guanyador, i si el torna a guanyar s’adjudica el joc. En cas de perdre’l
es tornaria a iguals. I així successivament fins que un dels participants hagi guanyat dos punts
consecutius.
La parella que guanyi 6 jocs primer, sempre amb un mínim de 2 d’avantatge, s’anotarà el set. En cas
d’empat a 5 jocs se n’hauran de jugar dos més fins que es guanyi per 7-5, però si es produeix un
empat a 6 jocs s’aplicarà el joc decisiu o desempat.
Els partits es jugaran al millor de tres sets (una parella necessita guanyar dos sets per guanyar el
partit).
• El servei: Tots els punts s’inicien amb el servei. Si el primer servei és fallit es disposarà d’una segona
oportunitat. El servei s’ha de fer de la manera següent:
El servidor haurà d'estar en el moment d'inici amb els dos peus darrere de la línia de servei, entre la
línia central de servei i la paret lateral. Llançarà la pilota per sobre de la xarxa cap al requadre situat a
un altre camp, en línia diagonal, fent que boti en aquest requadre o sobre una de les línies que el
delimiten, i en primer lloc al rival que estigui situat a la seva esquerra.

• Els cops del padel:

- La Dreta o "Drive”:Un dels cops fonamentals al pàdel, s'executa generalment quan hom es
troba al fons, per bé que es pot realitzar des de qualsevol posició sempre que es deixi botar
al terra la pilota primer
- El Revés:Cop antagònic al "drive" i fonamental també en l'esport, s'executa en les mateixes
condicions però quan la pilota arriba per la banda de la nostra mà no dominant.
 - Les Volees:Considerarem una volea qualsevol cop que s'executi sense bot previ i que
segueixi els principis descrits a continuació; amb l'excepció del cop que es pot realitzar des
de prop de la línia de servei conegut com a volea de fons on executem un "drive" o revés
sens deixar que la pilota faci cap bot.

3.5. El pickleball

El pickleball és un esport de pales (similar a un esport de raqueta)

que combina elements del bàdminton, el tennis de taula i el tennis.
Dos o quatre jugadors utilitzen pales massisses de fusta o composite
per colpejar una pilota de polímer perforada, amb 26-40 forats
rodons, sobre una xarxa. Aquest esport comparteix característiques
amb altres esports de raqueta: les dimensions i la disposició d'una
pista de bàdminton, i una xarxa i regles una mica similars a les del
tennis, amb diverses modificacions.

El pickleball es va inventar a mitjans de la dècada de 1960 als Estats Units com un joc de pati per a
nens.
La pista de pickleball és similar a la de bàdminton de dobles. La seva mida reglamentaria és de 6,10
per 13,41 m, tant per als dobles com per als individuals. La xarxa es penja a una alçada de 91 cm. Les
línies que la delimiten són iguals que les d'una pista de bàdminton. La línia de servei de pickleball
forma part de la zona on està prohibit volar (anomenada "cuina"), que s'estén a una distància de 7

peus des de qualsevol dels dos costats de la xarxa.

3.5.1. El reglament.
Les principals regles del pickleball són les següents:

- El servei s'ha de fer sense deixar botar la pilota a terra.

- En el servei la pala ha de colpejar la pilota per sota de la cintura.
- La bola de servei ha d'entrar al quadre de servei diagonalment oposat al lloc des del
qual es realitza el servei.
- Només es permet un intent de servei, excepte en el cas d'un «let», fet que es
produeix quan la pilota toca la xarxa a la sacada i cau al quadre de servei de
l'oponent.
 - Es juga a 11 punts amb diferència de 2, és a dir, si les dues parts estan empatades a
10, el joc continuarà fins que un equip guanyi per 2 punts.
- Només l'equip que treu pot anotar punts.
- No es permet efectuar un cop de volea a la zona de no-volea. Aquesta norma crea
jugades més llargues evitant que els jugadors rematin des d'aquesta zona.
- Quan es realitza una volea, el jugador no pot trepitjar sobre la línia de la zona de no
volea o estar-hi. Si ho fes seria falta.
- Després del servei cal deixar botar la pilota abans de tornar-la a l'altra banda de la
pista. L'equip que ha d'efectuar la resta està obligat a permetre que la pilota boti una
vegada, i l'equip que ha tret ha de deixar que la resta de l'oponent boti al seu camp
de la mateixa manera.

Les principals faltes són:

- Si en el servei la pilota no entra a la zona correcta.
- Realitzar una volea abans que la pilota hagi botat una vegada a cada camp després
del servei.
- Colpejar la bola a la xarxa.
- Tocar la xarxa amb la pala o el cos.
- Realitzar una volea a la zona de no-volea.
- Trepitjar la línia de no-volea o estar en aquesta zona durant una volea o caure-hi
després de realitzar el copejo.
- Tocar la zona de no-volea i les línies que la delimiten amb la pala, la roba o qualsevol
altra pertinença que porti a sobre el jugador abans o després de fer la volea.
- Fallar en intentar colpejar la pilota.

Cómo Jugar Pickleball | How to play Pickleball in Sp…

Timothy Nelson jugando al Pickleball en su gira por España

3.5.2.Perquè el pickleball s'està tornant tan popular?

És un esport molt fàcil d'aprendre: Les dimensions del camp i el material utilitzat permeten
un control bàsic del joc des del primer moment per a la majoria de principiants, reduint molt
el nivell de frustració. Qualsevol persona amb experiència en esports de raqueta es trobarà
que les seves habilitats poden transferir immediatament al Pickleball.

Està indicat per a tots els públics: Des de la seva creació, aquest esport està concebut
perquè persones amb edats diferents (fills, pares i avis) i condicions puguin practicar-lo i
gaudir de l'experiència. Un jugador novell pot gaudir d'aquest esport, sentir-se apte per al
joc i experimentar piloteigs llargs i de qualitat en menys de 30 minuts.

És competitiu i desafiador: El seu alt ritme de joc i la seva complexitat tàctica i estratègica
fan del Pickleball un esport perfecte per satisfer la set competitiva d'aquells que busquen
reptes més grans.
Un esport saludable: Si cerques exercitar el teu cos i ment el Pickleball és el teu esport. Et
permet treballar la teva agilitat, reflexos, coordinació i equilibri amb un risc baix de lesions.

4. CAROLINA MARIN I RAFEL NADAL

Un dels pocs assumptes sobre els quals hi ha unanimitat en aquest país és sobre qui és el millor
esportista espanyol de tots els temps, Rafa Nadal, que té moltes similituds, moltes, amb la número 1
de l'esport espanyol femení, Carolina Marín. Tots dos, amb una raqueta a la mà. Gairebé podem
parlar de vides paral·leles.

Ningú en la història del bàdminton presenta el seu palmarès: un or olímpic, 3 mundials i quatre
europeus. A Carolina el que de veritat li agradava era ballar flamenc, però als 12 anys es va decidir
pel bàdminton. I dos anys més tard va deixar a la seva família a Huelva i se'n va anar a Madrid per
treballar amb Fernando Ribas, un exigent entrenador. Esquerrana i en un esport de raqueta, admira
per sobre de tots a el millor esquerrà de la història del tennis mundial: Rafa Nadal.

12 anys també tenia el mallorquí quan el seu pare el va obligar a triar entre el futbol o el tennis. Dos
anys després els seus pares es van traslladar a Barcelona, ​i ell es va quedar a Mallorca amb la seva
meticulós entrenador, el seu oncle Toni Nadal. En aquest any 2000 Nadal va ser l'abanderat de la
primera Copa Davis guanyat per Espanya.

Ell ha contribuït a guanyar cinc mai, amb una exhibició amb només 18 anys davant Estats Units. Però
no només els èxits, a banda i les lesions han estat a punt d'evitar arribar als més alt del seu esport.

Durs i llargs períodes de rehabilitació perquè Carolina Marín torni a acabar 2020 al capdamunt de el
rànquing mundial i aspirar a l'or a Tòquio i a la cambra mundial a Huelva. I també perquè Rafa Nadal
hagi aconseguit el que ningú guanyar 13 vegades Roland Garros, un dels 20 Grand Slam que suma en
la seva carrera, només igualat per Federer.