-CENTRE EDUCATIU-

CAN LLUPIÀ

Elisabet Rodríguez Pérez Data d’entrega: 2 de desembre del 2017

Grau de Pedagogia Universitat de Barcelona
-21 d’octubre-

Va sonar el despertador, ja era hora de llevar-me. Em sentia una mica nerviosa, em

preocupava com m'anava a anar aquesta nova experiència. No sabia el que em trobaria.
Un cop al control de metalls vaig pensar si estava segura d'on m'estava ficant. Un cop
dins, els músculs es van encongir quan vaig veure sortir al pati al grup de joves amb els
que anàvem a treballar. Alguns fins i tot amb uns 13-14 anys d'edat. Ens vam donar la
mà els uns als altres mentre ens presentàvem. A l'estona, van sortir les tres úniques noies
participants. Elles una mica més introvertides. Ens vam posar en cercle i ens vam
presentar de nou mentre explicàvem d'on veníem i que estavem fent allà.

Per començar, un dels participants ens va explicar en què consistien les activitats
esportives que van acordar el passat dissabte. Vam començar amb el joc de matar que
consisteix a matar els jugadors de l'equip contrari, però en aquest cas jugavem tots contra
tots. Si et donaven amb la pilota estaves mort i un altre jugador havia de salvar-te donant-
te la mà. Es respirava bon clima i respecte. A poc a poc m'anava relaxant mes.

Tot seguit, quatre capitans havien de triar equip per jugar a voleibol i futbol. Creia que
seria l'última a ser triada, però un participant em va triar preguntant de nou el meu nom.
A molts dels participants els apassionava el futbol mentre que les noies se sentien una
mica cohibides a l'hora de jugar. Pel que fa al voleibol vam apreciar un descontrol per
part dels participants. Passàvem la pilota a l'equip contrari amb els peus, pit i cap. Alguns
s'ho prenien com a temps de descans i no hi participaven quasi.

Finalment, vam anar al gimnàs per comentar la sessió entre tots. Vam poder expressar
cadascú com ens sentiem respectant el torn de paraula i mostrant interès per contestar
adequadament.

Mai vaig pensar la possibilitat de formar part d'un APS al Centre Educatiu Can Llupià i
que aquesta experiència anés a proporcionar-me tantes sensacions i sentiments.
-28 d’octubre-

Aquest dia com a joc inicial vam jugar a agafar la bandera. Els participants ens vam
dividir en dos grups i ens vam col·locar a cada extrem de la pista de futbol. Cada grup
ens haviem de repartir un nombre de l'1 al 10. Un es debia de col·locar al centre de la
pista amb una bandera i cantar un nombre perquè sortís els dos contrincants a agafar-la
corrent. El primer que l'agafava havia de córrer cap al seu territori per salvar-se abans que
el contrincant ho enxampés. Però la nostra versió de joc va ser una mica diferent. Haviem
de sortir a agafar la bandera en parelles fent la croqueta, la cadireta, anant a peu coix, etc.

Ens va encantar a tots perquè, a més de ser una dinàmica que treballa molt la cohesió de
grup, s'asseguren unes bones rialles, tant per part dels participants com del que dirigeix.
És una molt bona manera de trencar el gel, de conèixer més als teus companys i
companyes i crear major cohesió i equip. Sens dubte ha estat un dels jocs amb els que
més hem rigut.

Vam seguir la sessió amb el futbol i el voleibol. Al futbol vam poder apreciar més
participació per part de les noies ja que vam posar la norma que perquè valgués el gol
calia haver-la tocat tots els participants i que teniem que celebra-ho tots junts. Per part
d'alguns participants es mostrava competitivitat i altres no sabien com expressar la seva
celebració amb el seu equip o simplement es oblidaven. Però per part de la majoria, es va
apreciar bon treball en equip i molt bon rotllo entre els participants. Després es va iniciar
el voleibol, aquest cop respectant les normes.

En el moment de la valoració de la sessió al gimnàs es va valorar molt positivament el

joc de la bandera i els riures que ens va causar. També es va valorar positivament
l'objectiu del futbol, és a dir, la cooperació, ajudar els del grup a treballar en equip,
afavorint la col·laboració de tots els seus membres.
-4 de novembre-

La classe passada vam quedar en realitzar un joc molt divertit proposat per una de les
voluntàries de l'APS. El joc consistia a posar-se un globus enganxat al peu i intentar petar-
los amb els peus fent un tots contra tots. Aquest joc va tenir èxit per part de la majoria de
participants. Uns altres ho percebien com un joc massa curt ja que un cop petat el globus
ja quedaves eliminat i molts desconnectaven de la sessió. Segons la meva opinió vam
perdre massa temps en inflar i lligar-nos els globus per la poca durada de l'activitat. Però
tot i així, com ja he dit, va ser una activitat ben valorada per la majoria i fins i tot molts
volien repetir en altres sessions.

Després vam fer quatre equips per jugar a hándbol i a voleibol. En el handbol els dos
equips tractàvem de travessar la línia de mig camp i arribar sense ser tocats, per agafar
una pilota i portar-lo fins el nostre camp. En aquest joc es va poder veure com molts
jugaven individualment sense necessitat de passar la pilota a la resta de participants. La
comunicació és un element essencial per a treballar en equip i de forma social i es va
manifestar poca comunicació entre alguns dels companys/es. Degut a això, és molt difícil
que els membres d'un grup vagin en la mateixa direcció. També es va mostrar falta
d'objectiu comú, alguns/es no tenien clares les normes de joc i simplement no mostraven
interès per realitzar l'activitat.

-11 de novembre-
Aquesta classe va ser destinada a realitzar la dinàmica de les estàtues. Uns participants la
paraven i havien de pillar als altres que corrien per no ser atrapats. Un cop atrapats havien
de quedar-se quiets com estàtues fins que una altra persona li salvés imitant la seva
postura. Tots i cada un dels participants havien de col·laborar per aconseguir una
autèntica cooperació i salvar-nos entre tots.

Pel que fa al rugbi flag, no va tenir molt èxit ja que les normes eren una mica difícils
d'assimilar per part de tots ja que la pilota havia de passar sempre cap enrere o en paral·lel,
mai cap endavant. També hem de tenir en compte que en realitat és un joc d'equips de 7
membres però havien com 12 membres en cada equip. Van haver queixes ja que erem
massa gent al camp. Després vam jugar al bàsquet on les noies es van veure molt més
participatives.

En la valoració vam haver de proposar jocs per a la propera sessió. Es va mostrar poca
participació per la majoria. Un dels participants va proposar de fer un ball aportant passos
entre tots els companys i companyes. Molts no van donar el seu vot i altres tan sols
afirmaven amb el cap que estaven d'acord amb la seva proposta.

En el pica-pica ens sentiem menys cohibits i a mesura que anaven passant els dies, ens
anàvem coneixent més entre tots i s'apreciava un alt nivell de socialització afavoridor per
tal de crear vincles entre els participants. Ens sentiem còmodes i mes relaxats.
Compartiem, paraules, vivències, somriures.

-18 de novembre-
Últim dia a Can Llupià. He après els fets veritablement reals que passa en els centres de
menors, com viuen els menors en un centre tancat, privats de llibertat, desitjant de sortir
al pati i veure la llum del dia, on els dies i les hores estan comptades amb els dits de les
mans, he après què senten els educadors i treballadors socials que hi treballen, quines
experiències passen. En un lloc on es no té el dret fonamental com és la llibertat, es mouen
molts sentiments...

Quan entres a treballar a un centre de menors et penses que no trobaràs respecte ni

educació alguna. Després et trobes amb que els participants es donen la mà els uns als
altres en començar la sessió i al acabar-la. On les "gràcies i el" ho sento "estan sovint en
el seu vocabulari.

Avui tocava fer un ball entre tots al gimnàs però molts dels participants es negaven a fer-
ho i vam acabar jugant a l'alemanya i a fer penals. Va ser una sessió en la qual molts es
autoeliminaven per tal de no participar i seure a la banqueta. Una vegada acabada la
activitat, vam jugar al pitxi clàssic i després li vam afegir algunes trampes amb bancs,
aros, etc..

En el moment de valoració al gimnàs, vam posar en comú la importància que té la

participació ja que a l’última sessió es va proposar fer un ball i cap persona es va negar, i
alfinal no es va poder realitzar ja que la majoria no volien participar-hi.

Finalment, podem destacar un bon acomiat per part de tothom. Alguns d'ells ens donaven
les gràcies, altres esperaven veure'ns fora del centre, altres ens donaven abraçades. Va ser
molt emotiu i molt trist alhora.

Com a conclusió podem dir que la participació dels interns i internes a la pràctica de
l'esport, pot crear i afavorir actituds, capacitats i conductes que poden ajudar a millorar el
seu desenvolupament físic i social, fomentant així hàbits de vida saludables.