Activitat 2.

Autobiografia lingüística
La meva destresa en diverses llengües, com ara el castellà, el català, l'anglès i l'alemany, ha
estat ha influit de manera rellevant en el meu desenvolupament tant personal com social.
Cada una d'aquestes llengües ha esdevingut una eina distintiva que ha deixat la seva
empremta en la construcció de la meva identitat i en les relacions que he forjat amb el món
que m'envolta.

El castellà, la llengua que utilitzo a la vida quotidiana, és el mitjà principal per expressar-me
amb familiars i coneguts. Vaig aprendre'l en la convivència familiar i en les interaccions
diàries, convertint-se en una part orgànica del meu desenvolupament lingüístic. Pel que fa al
català, ha anat prenent forma en un context diferent, més acadèmic i formal. Aquesta
llengua, que vaig integrar en àmbits com l'escola, s'ha convertit en la meva brúixola
lingüística en entorns més estructurats i educatius. És la llengua que vinculo amb
l'aprenentatge, els llibres de text i els companys de classe. En aquest àmbit, el català no
només s'ha convertit en una eina comunicativa, sinó també en una eina d'aprenentatge que
ha contribuït al meu creixement intel·lectual.

Per part de l’anglès,vaig tenir els meus primers passos a l'escola, on les classes van establir
les bases del meu coneixement lingüístic. No obstant això, va ser la immersió en continguts
audiovisuals en anglès, com ara vídeos i podcasts, la que va donar un impuls significatiu a
la meva habilitat i comprensió.Parlar anglès, tot i que pot representar un desafiament
ocasional, esdevé una oportunitat constant de superar barreres comunicatives i d'explorar
noves maneres d'expressar-me.

L'alemany, la meva llengua materna a través de la branca familiar materna, és un element

clau en la meva diversitat lingüística. La meva mare, de manera carinyosa, va transmetre
aquesta llengua amb afecte, consolidant així un fonament ric. Les activitats extraescolars
van enfortir aquesta base, proporcionant una comprensió més completa de l'alemany.Les
converses diàries amb el meu avi, al qual afectuosament anomeno "opa,"(avi en alemany)
són un lligam vital amb les meves arrels familiars i culturals alemanyes. A través d'aquesta
interacció constant, la meva habilitat lingüística es consolida

L'assimilació de cadascuna de les llengües ha sigut un procés individual, caracteritzat per

diverses rutes d'aprenentatge. La transmissió de l'alemany, com a llengua materna, ha estat
una experiència marcada per l'afecte cuidadós de la meva mare. A través d'aquesta
dinàmica, l'alemany no només es converteix en un mitjà de comunicació, sinó en una
expressió tangible de la connectivitat emocional i cultural amb la meva família.

Pel que fa al castellà, la seva evolució ha estat íntimament lligada a la vida quotidiana. En
aquest context, cada paraula adquirida ha estat fruit de les dinàmiques familiars i les
interaccions diàries, emergint de forma orgànica com una part inseparable del meu
desenvolupament lingüístic.
En contrast, el català i l'anglès han trobat la seva presència predominant en l'entorn escolar.
Amb la guia de professors dedicats, vaig explorar la complexitat de cadascuna d'aquestes
llengües. En el cas del català, la seva integració es va consolidar en àmbits més acadèmics,
oferint-me una plataforma estructurada per comprendre la seva gramàtica i nuances
comunicatives.

Pel que fa a l'anglès, la seva adquisició va transcendir les aules i va ser complementada per
la immersió en continguts audiovisuals, com ara vídeos i podcasts. Això no només va
ampliar la meva habilitat pràctica, sinó que també va contribuir a una comprensió més
profunda de la cultura angloparlant i les seves intricades formes de comunicació.

La necessitat de socialitzar ha tingut un impacte vital en el meu aprenentatge lingüístic. Les

interaccions familiars han estat clau per dominar el castellà, mentre que les relacions diàries
han estat el motor que ha impulsat el meu domini en aquesta llengua. La comunicació, com
a vehicle essencial en la vida diària, ha estat el motor propulsor del meu progrés en
cadascuna d'aquestes llengües.

L'ús pràctic de les llengües es manifesta en diversos àmbits de la meva vida. En l'àmbit
laboral, cerco activament persones que parlin anglès i alemany, subratllant així la
importància de mantenir aquestes competències en un context professional.

Pel que fa a la comoditat, el castellà és la llengua en què em sento més a gust, ja que és la
més utilitzada en les meves interaccions diàries. Tot i així, no dubto en fer servir les altres
llengües quan la situació ho requereix. Amb la família, l'alemany és el nostre codi compartit,
una connexió inquebrantable que s'estén a través de generacions.

Per concloure,considero que el procés d'aprenentatge d'aquestes llengües ha estat una

jornada que ha anat més enllà de la mera adquisició de vocabulari. Aquesta experiència ha
ampliat significativament la meva capacitat de comunicació i ha enriquit la meva comprensió
del món que ens envolta. En aquest sentit, considero les llengües no només com una
habilitat pràctica, sinó com a preciós recurs que atorga valor als àmbits professional i social.
La competència multilingüe, lluny de ser només una aptitud tècnica, és una eina que
fomenta la connexió global i la comprensió més profunda de les diversitats culturals que
enriqueixen la nostra societat.