SUPÒSIT 1:  

                                                    
                                                                      NOUVINGUTS

Acabes d’arribar a un centre educatiu i de la primera cosa que

t’adverteixen és de la variada procedència sociocultural de l’alumnat
d’un determinat grup al qual hauràs d’impartir classes. Pel que fa a la
llengua vehicular que usaràs, quines primeres mesures i decisions
hauràs de prendre?

PASSOS A SEGUIR:

1) INTRODUCCIÓ  Podeu parlar de la situació inicial que se vos presenta

2) COS  Podeu parlar de la situació lingüística en l’aula, dels programes lingüístics, de

la llei d’ús i ensenyament del valencià, teoria del tema 7 (teoria i power-point:
L’aprenentatge lingüístic de l’alumnat nouvingut), estratègies del professorat per a
facilitar l’aprenentatge lingüístic...

Teniu en compte el nivell educatiu que impartireu:

1. Promoció a l’educació infantil i al cicle inicial d’educació primària de les estratègies

i la metodologia del Programa d’immersió lingüística per a l’ensenyament de la llengua
catalana a l’alumnat de nacionalitat estrangera.

2. Promoció per al cicle mitjà i superior d’educació primària de la creació d’espais

d’acollida per a l’alumnat acabat d’arribar, que permeten l’aprenentatge intensiu de la
llengua catalana i afavorisquen la seua integració, en tots els aspectes, a l’activitat
ordinària del centre.

3. Promoció per a l’educació secundària obligatòria i postobligatòria de la creació

d’espais d’acollida per a l’alumnat nouvingut, que permeten reforçar l’aprenentatge de
la llengua catalana i afavoreixin la seva integració, en tots els aspectes, a l’activitat
ordinària del centre.

4. Potenciació de les aules d’auto-aprenentatge de la llengua dins dels centres educatius

amb possibilitat de ser utilitzades per tota la comunitat educativa.
3) CONCLUSIÓ  Podeu parlar del programa lingüístic més idoni (si no és el mateix
que segueix el centre), dels recursos que trobeu a faltar per tal de fer la vostra tasca el
millor possible...

EXEMPLE

Sabem que hui en dia la diversitat cultural als nostres col·legis és una realitat, per tant,
no ens ha d’estranyar que el primer dia al teu centre educatiu et diguen que tens un grup
d’alumnat de vairada procedència. Ara bé, què podem fer davant aquesta situació? I, sobretot,
quina és la llengua vehicular que haurem d’usar a la nostra classe.

Primerament, tenint en compte que el nivell educatiu que impartiré és (direm quin és
el nivell educatiu) i que la realitat lingüística del centre és que es troba en una zona bilingüe,
hauré de procurar que el meu alumnat, a més d’apendre la matèria docent que impartiré, també
aprenga la llengua vehicular de l’aula. Pel que fa al nivell educatiu, (parlar del vostre nivell
educatiu i les característiques que presenta).
Un altre punt importat a tractar és el de la llengua que farem servir a l’aula. Per tal de
fer-ho, haurem de tenir en compte quin el programa lingüístic que segueix el centre.
(parlarem del programa)

Com a conclusió dir que, tenint en compte la realitat dins i fora de l’aula, el millor
programa que s’hauria de fer servir és el PPEV (o PEV, en els centres o nivells
educatius on encara no s’ha establit el nou programa) . Aquest programa és
caracteritza perquè la llengua bàsica de treball és el valencià i el castellà i l’anglés van
incorporant-se progressivament en diferents assignatures lingüístiques i no lingüístiques.  És
per això que, aquest programa facilita l’aprenentatge de les dues llengües que representen el
bilingüisme existent a la zona a més d’anar incorporant-ne una de tercera.
Ara bé, haurem de tenir en compte també que si amb el seguiment d’aquest programa
no és suficient, l’alumne haurà d’assistir a classes de recolzament per tal d’aconseguir la
integració total a l’aula.
Finalment, hem de conscienciar-nos que el repte és major en aquesta circumstància ja
que el professorat no solament s’haurà d’enfrontar solament al fet de fer aprendre una llengua o
dues llengües gairebé desconegudes per al seu alumnat, sinó també al fet crear un clima
educatiu on hi haja una integració social, lingüística i educativa que faça de l’aula un ambient
òptim per a l’ensenyament.

SUPÒSIT 2:
PROGRAMES EDUCATIUS EUROPEUS

“Vaig estudiar a la UAB durant l’any acadèmic 2000/2001, però no vaig fer el
que qualsevol estudiant d’Erasmus fa: és a dir, vaig estudiar català en lloc de
castellà. Vaig trobar molt estrany que tothom em preguntara “ per què vols
aprendre català” i que ni una vegada escoltara que  preguntaren “per què
vols aprendre castellà en lloc de català? ” als meus companys
d’Erasmus. Jo simplement contestava “ i per què no?”. A més a més, vaig
tenir algunes males experiències durant les classes, no amb els professors ni
amb castellanoparlants, sinó amb els altres estudiants d’Erasmus, sobretot els
francesos i els italians. Ells tenen com a llengua materna una llengua romànica
però jo i la resta de catalans havíem d’assistir a classes en castellà només
perquè hi havia una francesa que no entenia el català. Sincerament, em costa
creure que no entengués el català però el cas és que no va fer ni l’esforç
d’aprendre’l”. Relacioneu aquest cas amb l’ús d’una llengua minoritzada.

PASSOS A SEGUIR:

1) INTRODUCCIÓ à Podeu parlar de la situació inicial que se vos presenta

2) COS à Podeu parlar del programa educatiu europeu que fa servir l’usuari, parlar de
què és el bilingüisme, diglòssia, llengües en contacte, teoria del tema 2 (termes
sociolingüístics) i del tema 12 (programes educatius europeus)...

3) CONCLUSIÓ à Podeu parlar de què porta de bo seguir un programa educatiu

europeu i què aporta estudiar una llengua minoritzada...

EXEMPLE

Actualment els estudis a l’estranger estan més vius que mai. Hui en dia, pràcticament la totalitat
d’estudiants a nivell mundial ha viscut alguna experiència educativa a un altre país. Aquestes experiències
ens aporten coneixement, experiència i competències en la llengua d’allí on s’estudia. En aquest cas, ens
trobem un estudiant danés que al seu programa Erasmus, ha decidit estudiar en la llengua minoritària de
la zona on l’ha realitzat: Catalunya i el català.

En primer lloc dir que quan fas alguna cosa que ningú comparteix, les reaccions poden ser
diverses. En aquest cas, el fet de fer el seu Erasmus en català, a aquest estudiant danés l’ha aportat bones
experiències des del punt de vista d’adquisició d’una llengua minoritzada i coses roïnes, males
experiències, ja que la resta d’alumnes erasmus. La incomprensió és encara major quan comprovem que
els alumnes reticents són francesos i italians, és a dir, usuaris d’unes llengües germanes a la llengua
catalana.
Com ja hem dit, aquest estudiant és usuari del programa Erasmus. Aquest programa és un dels
més coneguts entre els usuaris de programes educatius europeus i atén les necessitats d’ensenyament i
aprenentatge de tots els participants en l’educació superior formal (incloses les estades transnacionals
d’estudiants en empreses), així com dels centres i organitzacions que imparteixen o faciliten aquesta
educació i formació.
Pel que fa a la llengua que decideix estudiar aquest estudiant danés, dir que el català és una
llengua minoritzada, el motiu d’açò, és que aquesta llengua ha patit, i encara està patint, un procès de
diglòssia. Ara bé, el fet d’escollir-la suposa una millora susceptible en el procès de recuperació de dita
llengua. La zona on estudia aquest erasmus, és una zona on hi ha dues llengües en contacte i un
bilingüisme latent, açò fa que a aquesta zona, l’aprenentatge d’altres llengües siga més fàcil.

Com a conclusió dir que l’actuació d’aquest estudiant danès ens serveix de model per a
l’aprenentatge de llengües. És il·lògic pensar que els erasmus francesos i italians refusen l’estudi en català
com a llengua del seu erasmus a pesar que ells parteixen d’una llengua que és germana del català i que un
parlant d’una llengua germànica no tinga cap problema. Aquest fet, ens ajuda a veure com a partir de les
competències adquirides en una L1, ens permeten a adquirir una L2, siga quina siga la seua procedència.

SUPÒSIT 3: 
PROGRAMES LINGÜÍSTICS

El futbolista del Real Madrid Francisco Alarcón, Isco, no va fitxar

pel FC Barcelona perquè, després de visitar  La Masia, a la seua
família no li va convéncer que a l’escola “l’obligaren” a parlar en
català.

PASSOS A SEGUIR:

1) INTRODUCCIÓ  Podeu parlar de la situació inicial que se vos presenta

Si us apareix el nivell en què s’escolaritzarà l’alumne que se vos presenta, haureu de

tenir en compte el calendari d’implantació del decret Decret 127/2012:

CURS 2012-2013 INTRODUCCIÓ EDUCACIÓ INFANTIL 3 ANYS

CURS 2013-2014  EDUCACIÓ INFANTIL 4 ANYS
CURS 2014-2015 EDUCACIÓ INFANTIL 5 ANYS
CURS 2015-2016 PRIMER CICLE EDUCACIÓ PRIMÀRIA
CURS 2016-2017 SEGON CICLE EDUCACIÓ PRIMÀRIA
CURS 2017-2018 TERCER CICLE EDUCACIÓ PRIMÀRIA
CURS 2018-2019 1r I 2n ESO
CURS 2011-2020 3r I 4t ESO
CURS 2020-2021 1r I 2n BATXILLERAT

2) COS  Podeu parlar de la situació lingüística en l’aula, dels programes lingüístics, de

la llei d’ús i ensenyament del valencià, teoria del tema 4 (teoria i power-point: Educació
plurilingüe i intercultural), ...
3) CONCLUSIÓ  Podeu parlar del programa lingüístic més idoni (si no és el mateix
que segueix el centre), dels recursos que trobeu a faltar per tal de fer la vostra tasca el
millor possible...