PROJECTE: LABERINTO DEL FAUNO

Anàlisis del personatge i la seva evolució

Ofèlia se'ns ha presentat com una noia molt innocent, curiosa, extrovertida, amb
caràcter, molt fidel a les seves idees/pensaments i molt valenta, per un altre part, és
molt infantil i té molta imaginació el qual es pot adequar a la seva edat. Des de la
meva percepció crec que tindria uns 10-11 anys, ja que sento que és una noia que
s'està formant i té alguns dubtes sobre la seva existència i la vida que porta ella amb
la seva mare, sento que està en el pas d'assimilar que ja no és una nena però ella
en ser tan imaginativa i en tenir tanta personalitat crec que li podrà costar fer aquest
pas en un futur. Així i tot, és prou madura per l'edat que té.

Crec que al llarg de la producció, el seu caràcter canviarà en el bon sentit, ja que té
un caràcter molt fort i això no crec que acabi canviant però igual serà menys
orgullosa i entendrà molt millor els sentiments de la seva mare, poder al final de la
història, Ofèlia coneix una mica més del seu passat i aquests actes faran que canviï
molt la seva percepció entre altres coses, a part, és una noia molt jove, que es troba
en un canvi constant, per això crec que no li costarà gaire acabar-se adaptant a les
noves situacions que se li puguin presentar o a la nova vida que podria portar.

Carmen és la mare d'Ofelia i es troba en un estat delicat de salut causat per un

embaràs en estat avançat. El pare dels seus fills no sabem amb certitud qui és, ja
que principalment el seu pare hauria de ser Vidal (un home molt agressiu, tòxic i
narcisista), ja que és l'home amb el qual està casat Carmen,però Ofèlia per la seva
part, es nega a dir-li "pare" i ella creu que el seu pare és un sacerdot que es va
morir. Per un altre part, tenim al bebè que encara no ha nascut, que Vidal afirma ser
el pare, però, el doctor es mostra molt amable amb Carmen i Ofèlia i igual en el
transcurs de l'història es descobreix que ell acaba sent el pare o acaba sent-ho algú
que encara no ens ha presentat el guió.
És una dona forta i amb molt caràcter, igual que la seva filla però sento que està
bastant reprimida pel fet de ser una persona adulta amb moltes responsabilitats i
sento que no s'ha acabat de trobar a ella mateixa, és bastant introvertida i sensible.
Com a desenvolupament. M'encantaria que Carmen tregues la seva part més infantil
i que no es mostrés tan passiva davant de Vidal o altres personatges. Crec que li
costarà una mica fer aquest canvi però un cop l'hagi fet, sentirà molta més confiança
amb ella mateixa i tindrà més autoestima i seguretat.

Ofèlia i Carmen tenen una bona relació i crec que si Carmen acaba evolucionant
d'aquesta manera la seva relació millorarà, Ofèlia tindrà més confiança per parlar de
temes que ara mateix (al principi de l'història) no en podria parlar i que les seves
personalitats es podran adaptar i encaixar d'una manera més sana.

Trets físics dels personatges

Ofèlia

Estatura: 1,46 m
Edat: 10 i mig
Ètnia: Caucàsica
Color de cabell: Marró fosc
Color de pell: Blanc pàl·lid
Color d'ulls: Blaus
Trets físics a destacar: Nas respingó, llavis prims, mirada freda, pestanyes llargues
Pes: 36 kg
Roba: Vestit ample, desgastat, de color blau cel, blanc trencat o gris amb mitges de
color blanc (brutes) i sabates planes negres.
Pentinat: cabell per les espatlles, ondulat i recollit de manera senzilla com ara, portar
pinçes o alguna diadema.

Inspiració → Mckenna Grace

Carmen

Estatura 1,65 m
Edat: 27 anys
Ètnia: caucàsica
Color de cabell: Marró fluix
Color de pell: Morena
Color d'ulls: Marrons
Trets físics a destacar: Nas "aguilenc", celles poblades
Pes: 62 kg
Tipus de cos: forma de rellotge de sorra (amb cintura, espatlles rectes i malucs),
però no se li veuen les corbes per la roba que porta
Roba: vestit casual, gastat, de colors: blanc, gris fluix, beix, blau fluix... amb
mocador blanc al cap. Amb sabates planes
Pentinat: sempre amb monyo baix, cua baixa o una trena, cabell llarg i prim, poc
ondulat (a simple vista es veu llis).

Inspiracions → Alba flores

Propostes de Caracterització i Maquillatge:

Ofèlia

Maquillatge → Portaria un maquillatge natural amb pigues, coloret i rímel perquè se

li vegin les pestanyes llargues, llavis vermellosos perquè es noti la pell més pàl·lida.
Carmen

Maquillatge → Portaria un maquillatge bàsic, que no es notés gaire que anés

maquillada, amb efecte de llavis secs i a les primeres escenes que es tingués un
efecte de brutícia a la cara i braços/ mans però un cop arribi al molí la brutícia marxa
(donant a entendre que s'ha endreçat) i passaríem a un maquillatge natural (que no
es notés que va maquillada).

L'ús del color i la llum

Si jo fos la persona encarregada de la llum i el color a la pel·lícula, li donaria molta

importància al que és real i el que no, és a dir, les escenes reals les faria d'una
tonalitat tètrica, fosca amb colors menys vívids i amb menys saturació, en canvi, les
escenes d'Ofèlia amb la fada o quan canviï la realitat; Havia pensat que es
realitzessin amb colors molt vívids, amb més saturació, brillants... A part de la llum,
també utilitzaria el maquillatge de manera indirecta per representar diferents
emocions i diferenciar la realitat amb la fantasia.

Moda dels anys quaranta

La moda als anys quaranta va estar marcada per una realitat econòmica i política
extremadament complicada i precària. La Segona Guerra Mundial, que comença
l'any 1939 i s'estén fins al 1945, marca una pauta en la manera de vestir de tota la
societat, que tenia com a única via d'escapament el cinema que es feia a Hollywood
i com a referent a les estrelles.

L'ideal al qual totes aspiraven eren Ingrid Bergman, Lauren Bacall, Katharine
Hapburn entre d'altres però la majoria de dones no podien vestir com elles a causa
de la falta de recursos i la manca de teixits que exigia faldilles més curtes i patrons
més ajustats.

Ingrid Bergman Lauren Bacall Katherine Hapburn

L'estil militar
Va ser l'estil més popular durant la primera meitat de la dècada. Format de dos
peces; les faldilles (per la mida dels genolls) i una jaqueta estreta. En general, tota la
roba es va estrènyer per culpa de la falta de tela.

Els abrics tenien les espatlles molt marcades i amb la cintura ajustada.

El “new look”
Al 1947, tot canvia gràcies a la revolucionària col·lecció de Christian Dior.
Aquesta col·lecció marca una nova època. Les seves propostes suavitzen la línia de
les espatlles, marcaven exageradament la cintura i aportaven molt volum a les
faldilles.
Vestit de còctel
Després de la guerra, la recuperació de la vida social i cultural va fer que aparegués
una nova peça a l'armari femení. Aquesta peça evitava fer un mal ús de la tela amb
patrons ajustats que arriben fins al turmell.

Els accessoris
Tant pel que fa al calçat, com als guants i sabates. Els barrets, turbants i tocats eren
un imprescindible per a la dona de l'època, eren un element necessari moltes
vegades per amagar la falta de cura capil·lar.
Pentinats dels anys quaranta

La permanent
Aquesta tècnica es basa en aportar moviment al cabell durant més temps, és un
pentinat bàsic que les dones adoraven.

Els rínxols Hollywood (i les seves versions)

Als anys quaranta aquest tipus de pentinat era un èxit, es realitzaven amb la
permanent o amb la planxa de rínxols, aquest tipus de pentinat se solia
complementar amb accessoris a un costat o per davant del pentinat.

El serrell amb rul·lo

Aquest pentinat va ser icònic als anys quaranta, és una espècie de monyo italià
pentinat enrere. El que més destaca era el serrell que ho portaven sobretot las
pin-ups.
Aquest tipus de moda es portava a grans ciutats o llocs concrets però no crec que
s'ajusti gaire a l'estil de vida dels personatges a estudiar.

Pel que he llegit, Carmen i Ofèlia les veig més amb un estil casual de camp, encara
així m'ha agradat la moda del moment, per això l'he posat al projecte.

Aquí, a Espanya, on a aquella època predominava la creença de déu, m'imagino

vestuaris amb un codi de vestimenta de la situació, vestits llisos, llargs, subtils, poc
reveladors, amb joieria si fos de gust però poc més.

Amb els pentinats, penso el mateix per això he trobat més adequada la vestimenta i
els pentinats que proposo a l'apartat de trets físics del personatge.

Context històric:

Aquesta història està ambientada amb la realitat d'Espanya als anys quaranta,
concretament l'any 1944. Aquesta va ser una etapa amb molta resistència per part
de les persones que no estaven d'acord amb el règim franquista. El qual fa un
contrast molt xulo amb la història, ja que Ofèlia viu entre el món real i el món
fantàstic. Durant aquesta època hi havia moltíssima opressió als espanyols, ja que
al 1944, feia cinc anys que la Guerra Civil Espanyola havia acabat i encara hi havia
conflicte entre els nacionalistes i els "guerrillas" (els que estaven a favor dels
republicans). Durant aquesta època, les dones eren vistes com a inferiors als homes
i que no tenien poder ni coneixement. Pels anys quaranta, es pot considerar que les
dones, ben aviat, s'educaven per cuidar el seu marit i família.
A la resta d'Europa, encara tenia lloc la Segona Guerra Mundial, de fet aquell mateix
any va ser quan es va ocasionar el dia D (6 de juny de 1944) on les tropes
britàniques i americanes van envair la costa de Normandia per combatre les tropes
alamanes que ocupaven a França.
PREGUNTES PER FER AL DIRECTOR

El vestuari de Carmen i Ofèlia li sembla bé?

De quin pressupost disposem?
Quant temps tenim per realitzar el maquillatge dels personatges?
Què li sembla la proposta de relacionar l'il·luminació i el maquillatge?
Hi ha algun tret físic que vulgui destacar?