d.-11. I3ADIA I ?IARGARIT - J. .

t1OL_I S

altre de sintaxi. Be que creiem que, sells dubte,

In inorfologia rontanesa nc-
cessita tanta atencio, no es tnenvs cert que es insuficient el
que ]tons dill sobre
els sons i sobre la frase . S'iurposa , done,,; , el retret d ' una
manta do proporciu
en les parts de la gratuatica . Tot el tractat esta concebut
per a introduir el
lector, no ja tan sots a la preceptive gramatical de la
llengua, sing taulbc cu
aquesta matcixa en la seva prupia vida : contensa :unb
iudicacions biliugucs,
i despres Iii va predominant cl roman(:!,,; , adhuc en cis
enunciats d'epigrafs i
altres titols . Amb ]a inatcixa finalitat trobent en el llibre
till petit fragulent
de lectura a cada Iliso ( d'on hone destaca el lexic tuts n0u ),
i tota la frascologia
de les converses habituals ; aixo darrer 1'acosta a an tipus
de gratuatica pr6ctica,
que, pero , no acaba d'aconseguir , per tat com hi mauquen ,
per a csscr-ho del
tot, exercicis i la clan corresponent . Altramcnt , el to general
del llibre es niC:s
aviat (Puna grain6tica descriptiva superior.
A eontinuaciu hi ha una abundant autologia de textos
(p6gs. 263-36,).
Encara que cis textos antics i dialectals tantbe hi s6n
representats , hi predo-
ininen, atnh una gran diferencia , els autors moderns ; la
qual Cosa ens sembla
molt be, ates cl propCOsit de 1'atttor . Queda, amb tot, molt
a fer pct lector, en La
interpretacio del text, i horn Iii hauria vist antb gust una
anotacio que li
facilites ] a tasca.
Dos apendixs ( pegs . 361-367) ens illustren sobre la
dispersio dels rontanesos
pet nt611 i sobre ics infiltrations i colonitzacions
forasteres dins la masse
rotnanesa , i tin mapa adjunt explica les solutions de
continuitat del scu
domini linguistic.
Segueix tin lcxic romanes -castella, que , forsa copios (
paps . 3; 1-4So),
supleix el diccionari ; horn In ha indicat el plural dels
substantius i cl fentcni
del,- adjectiits , que serien dificils de forinar pets estrangers.
Una bibliografia breu - una sola pagina - clou aqucst
interessant llibre.
Al costat de llibres de gratuatica i de filologia ronlanesa -
de Candrea , lordan,
Tiktin, Weigand , T ag]iavini, I' useariu, I , overa -, i de diversos
diccionaris, hi
viem citats , no sabeut per que , el diccionari de I'Academia
Espauvola i ]a seva
gratuatica.
A.-b1. BADIA I \IARG.UlIT

[MARCFLINO AIFNISll1 : z PFLAYO ] : Antologia de poctas

liricos castcllanos . Ediciun
preparada por ENRIQU E SANC11FZ REVES. Tonios
Santander. Aldus
S. A. de Artes Graficas , 1944-1945 . x+422 pigs .
; 434 Fags . ' 444 prigs.
424 P6gs 404 p6gs. ; qoo paps . ; 422 p6gs . ; 46S p6gs . ; 468 pegs . ; 63o paps.
(uEdici611 nacional de las Obras completas de Menendez Pelavo .,
XVII-
XXIV). - 1 -f istoria de la poesfa hispano - americana . Edition
preparada
por EN111jtr. S,iNcxr: z REFES . Tornos I-II. Santander , Aldus S. A. de
Artes
Graficas, r94S . %111+496 pegs . ; 494 pegs . (. Edici6n nacional de las Obras
completas do Menendez Pelavo», XXVII-XXVIII.)

1. - Dins la c R'ib]ioteca Clasica . contensa a apareixcr el 1890 una Antologia

de poetas liricos castellanoS de Menendez Pelavo que queda interrompuda anib
el volunt XIII, publicat el 19oS . L'autor deix6 materials, en morir, per a un
voluln XIV , que havia de versar sobre Garcilaso de la Vega i title veie la 11un1,

3 24
 bIZ. PELAYO: ANTOL. POETAS LIR. CAST.., HIST. POESIA HISP.-AMER..

el 1916, a cura de Jose Rogerio Sanchez. Els editors intentaren de prosseguir

1'Antologia i n'oferiren la continuacio a Francisco Rodriguez Marin, el qual
- segons els prologuistes de 1'edicio que comenteml - contesta que ala A nto-
logia de poetas liricos es una hermosa columna comenzada a labrar por un gran
artista c6mo voy a atreverme yo a aiiadir el cemento de nti prosa a aquel
marmol pentelico? Truncada y todo quedara mas 1lermosaD.
Eli la primera edicio de les les obres completes del gran investigador santan-
deri, empresa per l'editor Suarez sota la direcci6 de 1'autor, i que hagueren
de continuar els deixebles d'aquest A. Bonilla San Martin i Al. Artigas,
foren reproduits de 1'Antologia els estudis critics dels set primers volums amb
el titol d'Ilistoria de la poesia castellana en la Edad Media (3 vols., 1911-1()16).
Dins la segona edicio d'obres completes, l'Antologia connpren deu volums, que
contenen, coin els de la aBiblioteca ClasicaD, tot l'estudi critic i la selecciG
poetica, be que amb notables tnodificacions, que intentare de posar de relleu.
Amb el sell recull antologic, Menendez Pelayo pretenia adar razon cabal
del desarrollo historicoD de la poesia castellana, i aixi atoda composiciun que
inaugure tuna forma metrica o un nuevo genero lirico o un nuevo procedi-
ntiento de estilo, o revele una influencia, puede y debe ser admitida, no menos
que algunas otras que, sin valer mucho intrinsecamente, hall logrado por una
u otra circunstancia ser populares y grandemente celebradas en algun tiempo, o
se enlazan con notables acontecimientos politicos. Es claro que en todo esto
ha de procederse con parsimonia y discrecion, reservando el mayor espacio para
las poesias realmente bellas, y no abriendo demasiado la mano en cuanto a las
uneramente curiosas. De las primeras procuraremos no omitir ninguna que
conozcamos, dilatandonos mucho mas en los poetas de primer orden que en
la innumerable grey de los vates menores, si bien cuidaremos de entresacar
de las obras de estos todo lo que encierren digno de conservarse. - Nuestra
Antologia abarca unicanlente, como su titulo lo manifiesta, la poesia lirica,
entendida esta palabra en su sentido mas lato ; esto es, comprendiendo todos
los poemas menores (oda, elegia, Cgloga, satira, epfstola, poemitas descriptivos,
didacticos, etc.). La poesia epica en sus varias manifestaciones, desde el Poenua
del Cid pasta nuestros dias, dara materia a una colecci6n subsiguiente, analoga
a la Musa Epica, de Quintana. Los romances viejos y populares tampoco figuran
en nuestro musco. Su importancia y belleza y su especial caracter mixto de
epico y lirico exigen que se los conozca todos y que formen serie aparte.
A este fin, nada mas cor_veniente que reimprimir, como vamos a hacerlo, con
algunas adiciones propias, la excelente Primavera y Flor de Romances, de
Wolf, que es pasta el presente el mejor texto conocido. Los romances de caracter
artfstico y erudito son, por consiguiente, los unicos que han de buscarse en
nuestra Antologia, de la coal deben ser complemento inseparable los dos tomos
de la Primavera)).'
Aquest ampli repertori critic i textual, el perfil del qual acabem de veure
amb paraules del mateix Menendez Pelayo, es precedit per un proleg on Cs
tracada la historia de les antologies de poesia castellana, des dels cansoners
inedievals (Baena, etc.) fins a les publicades en la aBiblioteca de Autores Espa-
nolesD (Janer, Castro, etc.). En la primera edicio, davant cada volum eren
donades noticies bio-bibliografiques i critiques dels poetes antologiats.

1. Vol. I, pag. viii.

_. Vol. I, pugs. 31-32-

325
 JOAQL'111 'JOLAS

En aquesta ultima edicio horn ha distribuit la nrateria tractada ell tres apartats :
i) Historia de la Poesia Espanola en la Edad Media , 2) Tratado do los Romances
Viejos i 3 ) Boscdn . aA cada una de ellasn, diuen Al. Artigas i E. Sanchez Rcycs,'
amenos a Boscdn , eorresponde , y sigue a continuacion del texto [es a (lit- : de
]a part critica ] - quo damos no disgregado Cu prologos , comp estaba , sino en
capitulos de tratado -, la antologia a que este se refiere constantcurenton.
Aixi, done , tenim que els volums 1 , 11 i III sun la histuria critica de In Pocsfa
en la Edad Media, entesa en la seva maxima amplitud, ja que courpreu I'estudi
de ]a poesia llatina , hebraica i musulinana a Espanya ; cis volums IV i V,
cls textos poetics corresponents , introduits per 1':1rte de Trovar d'I? nrique de
Villena , el I'roernio del Dlarqucs de Santillana , 1':I rte de Poesia Castellano do
Juan del Encina , la Gramdtica Castellana , libro II, d'Elio Antonio de Nebrija
i el Discurso sobre la p oesia castellana d'Argote de DIolina. Els volums VI y VII
inclouen el Tratado de los Romances I icjos, el VIII la Prima o ra v Flor de
Romances , que publicaren el 636 VV'olf i Hofmann , i el IX els sells apendiss
i suplenrents . Finalment, el volum X es l'estudi sabre Boscan. A nres a utes,
cal advertir que ell aquesta nova edicio s'hau incorporat algunes addicions
i rectificacions de l'atrtor.
Els textos , be que respectant la seleccio feta pel genial critic, procedeison
de les edicions modernes mes autoritzades , tot simplificant i uniformant lcs
grafies . El criteri , be que discutible en obres cony aquesta, pot csscr titil si
tenim on comptc la maraca d'aquest ordre d'antologies en la bibliografia es-
panyola. Altrantent , remarquem una puntuacio poc precisa i alguna errada
tipografica.'
I,'obra acaba amb uns excellents index' ouonrastic, de materies i de printers
versos -redactats per Luis M. i Angela Go nzalez-Palencia i dirigits per
Angel Gonzalez Palencia - i uns index,, generals.
II. - I,'atty IS92, la Real Academia Espanola encarrega a Menendez Pclayo,
per commelnorar el quart centenari del descobriurcnt ii'Am erica, una antulogia
de la poesia hispano - anrericana que apareguc , en quatre volums , del r&03
al x895 . La scleccio , feta amb el gust segur que sempre possei el gran investi-
gador santanderi , era precedida per introduccicns sobre in histuria liter;tria
de totes les regions descobertes r civilitzades pels espanyols . Be que 1'objectc de
I antologia era la seleccio de la poesia lirica, les iutrnducciOns contenien ]es
referencies suficicuts a I'epica i a la tiramatica perque poguessin aestimarse
en conjturto coma una historia bagtante ntinuciosa de la poesia castcllana ell
American. ' I)'aci quo, semblantment a coin pcnsa per a I'Antolo.t'Ia do poctas
liricos castellanos , reunis personalment els prulegs, amb algunes addicions,
fornrant una historia do la poesia hispano - anrericana , que aparegue en dos
volums on I'edici6 de les obres completes de Suarez ( '911-1913 ). Aix{ ha estat
reelitada en la nova edicio de les obres completes que comentetn , be que,
apara que se tenga siempre presente el gusto en in seleccion poetica dei
maestro , hemos creido convenienten , diuen cls editors ,' aanadir al final de
cada una do los tomos de esta historia do la poesia hispano-anrericana, un

3. Col. I, pagti. ci-v1r.

4. Per eseutple : vol. I, pag. 110, n. i, dill .1 iiitratados de Gaga Cicncia per
Antiguos tratados do Gaya Cicncia, etc.
5. VOL I, pag. 3.
6. Vol. 1, pag. VIII.

326
 OIZ. PELAVO: .ANTOL. POETAS LIR. CAST.., HIST. POESIA HISP.-

indice de poetas y poesias de la Antologia, de que se liabla en los correspon-

dientes prologosn.
L'obra, coin ja es sabut, compren tots els poetes hispano-americans morts
abans del 1892. En el primer volum es inclosa la part referent a Mexie,
America Central, Cuba, Santo Domingo, Puerto Rico, Venesuela i Colombia ;
en el segon, la part referent a 1'Eq•uador, Peru, Bolivia, Nile, 'Argentina i
Uruguai.
Com de costum, uns acurats fndexs onomastics i de materies - redactats
per Luis Al. i Angela Gonzalez-Palencia i dirigits per Angel Gonzalez Palencia -
clouen aquesta nova edicio de la Historic de la poesia hispano-anlericana.

Joaquinl MOLAS

EMILIO
Los fueros dc Sepulveda . Ediciou critica y apendice documental por
y
S,i$z. Estudio historico- juridico per RAFAEI , GIBERT. Estudio lingiiistico
vocabulario per I IANUEt , ALVAR. Los terminos antiguos de Sepulveda por
ATII,ANO (,. Ro1z-ZURRILI ,A. Con prologo de I'nscuw. )\IARIN P) REZ. Segovia,
1953. 1,11+924 pags.+ 3 mapes+22 yams . ( aI'ublicaciones Historicas de la
Excma . Diputacion Provincial de Segoviav, I.)

Amb aquest voluminos llibre la Diputacio de Segovia ha inaugurat la seva

collcccio de documents per a In historia de Segovia ( una altra serie sera dedicada
a monografies ). Els fueros de Sepulveda , font de les mes importants per a
1'estudi del dret i les institucions castellanes , tenen, a partir d'ara, una magnifica
edicio, a carrec de diversos especialistes que els han examinats a fons, cadascun
dells des d'un punt de vista diferent.
El proleg del Sr. P. Marin Perez ( pigs xxl-I . li) presenta la intencio cultural
de I'empresa quo inicia , 1'interes de ] a publicacio i dels estudis dels fueros,
i la personalitat dels diferents collaboradors.
Els textos han estat establerts per Emilio Saer. (pags. 5-334), el goal en tool
introduecio explica els detalls ( transmissio , transcripcio , copies, edicions, etc.)
del text Ilati , del text castella (i d'una versio parcial castellana del text llati)
del fucro, i de quaranta -set documents ( o noticics dells) que fan referencia als
fueros i a la repoblacio i historia de Sepulveda . A continuacio edita, amb gran
rigor, els textos presentats a la introduecio . La versio castellana sencera ocupa
les pagines 59-r66.
El Sr. Rafael Gibert publica l'estudi historico- juridic dels fueros (pagi-
n(!s 339- 569). Examina a fons, do primer les fonts, resseguint les diverses elabo-
racions dels fueros i llur difusio , i despres les institucions afectades per ells,
que classifica en politico-administratives , privades , penals i processals.
El Sr. Manuel Alvar fa 1'estudi lingiiistic i el vocabulari dels fueros
(pags. 577+571). Ambdos resulten fonamentals per a la filologia castellana i
romanica, i , encara que de moment senlbli exagerat , tractant-se d'un text cas-
tella, son d'una gran novetat : cal recordar , d'una banda , que la literatura
juridica castellana no ha cridat I'atencib dels lingiiistes en la mateixa mesura
que ho ha fet la navarro- aragonesa, i, d'altra banda , que el segle xiii castella
tampoc no posseeix un gran noulbre de monografies sobre la Ilengua d'un autor

327