Busqueu les ansietats, defenses, tipus de relació d’objecte, en les entrevistes i en la hora de

joc, transferència i contratransferència.

Analitzeu les intervencions del psicoterapeuta, de quin tipus són i que s’intenta aclarir amb
elles.

Raúl 11 anys

Ve la mare sola. Em crida l’atenció l’aspecte de la mare, sembla molt jove, te un aspecte molt
juvenil, també la forma d’anar vestida sembla la d’una noia joveneta, malgrat que explica que
te 38 anys.

Explica que el noi te problemes des de fa molts anys. A l’escola te dificultats, especialment d’
organització, no fa els deures o es deixa els materials, es despista i no agafa els llibres que li
corresponen. Al millor es passa tota la tarda fent els deures i després se’ls descuida i no li
serveix de res perquè li acaben posant una nota a l’agenda. Sempre porta algun tipus
d’anotació del professor però en aquest sentit. O te una excursió i han de portar un material
etc. i tampoc el porta. Haurà de repetir curs però a ell sembla no li importar-li, és com si no fos
conscient de les coses.

A casa també és un desastre, la germana és més petita te 9 anys i ja li està passant al davant
amb qüestió d`hàbits. Ell mostra molta gelosia. La controla molt, sempre molt pendent d’ella,
del que fa, del que li donen.

El control del nen té molt a veure amb el jelos que pots estar sentint cap a sa germana. Fins i
tot, pot ser una replicació del que fa la mare amb ell – controlar-lo massa perquè no es fia
d’ell.

De vegades sembla que no pensi les coses, és molt impulsiu, l’altre dia va posar papers dins del
microones i es van incendiar, hagués pogut causar un incendi al pis. No el veu preocupat per
res.

No va sol a l’escola, la mare s’atreveix a deixar-lo, ha d’agafar un autobús i encara que el

trajecte és molt senzill no el veu capaç. I ell també prefereix anar amb la mare, el noi te por a
que se li passi la parada i s’acabi perdent. Al migdia va a casa a dinar i ho tenen molt just i per
la mare és molt d’esforç haver de fer 4 viatges, però no el veu preparat.

Identificació projectiva: la mare transmet al nen la por d’anar sol perquè li transmet aquest
sentiments de desconfiança cap a ell. Ella no el vol deixar sol perquè no el veu capaç, doncs
ell desenvolupa la por d’estar sol perquè no es veu capaç (?).

El pare treballa fins tard, la mare va deixar la feina quan va néixer la nena i ja fa temps que vol
tornar a treballar però veient el noi tan poc autònom no s’acaba d’animar.

Dades evolutives significatives

Guarderia des dels 4 mesos, l’anava a recollir l’àvia perquè la mare treballava.

Als 3 anys va començar a aquesta escola i de sempre hi hagut problemes per les seves
dificultats d’organitzar-se.

També sempre han hagut problemes de conducta degut a la seva impulsivitat.

L’han apuntat a diverses activitat esportives però sempre ho acaba deixant al poc temps perquè
es cansa, s’avorreix, no es capaç de seguir un horari. No el motiva res.

Això ens denota una desorganització mental y de la personalitat greu. El nen no es capaç de
vincular-se amb ningú.

Els amics tampoc li duren, cada any canvia de companys, no saben si els altres se’n cansen o si és
ell que no es capaç de mantenir els vincles.

A les nits sempre ha tingut problemes per dormir, de vegades te pors. Sovint crida a la mare
perquè vol aigua però en realitat a ella li sembla que és una excusa perquè te por i no vol estar sol.

Els pares presenten ansietats persecutòries per defensar-se del fill – el critiquen a ell com a
exclusiva font del problema.

Fragment de sessió

Sessió després de les vacances Setmana Santa.

Arriba a la sessió acompanyat de la mare, aquesta em confirma una hora d’entrevista que havíem
quedat que tindríem amb ella i el seu marit.

De mentre el noi s’ha colat precipitadament al despatx i ha tancat la porta. Quan la mare marxa
jo intento obrir la porta del despatx i no puc. Ell està a l’altra banda fent força per no deixar-me
entrar. Intento diverses vegades però en vista que no puc. Decideixo esperar-me a fora i anar
parlant-li.

“Li començo a dir que segurament no li ha agradat gens aquests dies de vacances que no ha pogut
venir aquí, i que tampoc li agrada que el faci esperar encara que només sigui uns segons mentre jo
parlo amb la mare, que ell se sent exclòs, que això ha passat altres vegades i que ara vol fer-me
esperar a fora perquè jo sàpiga el que se sent quan a un el deixen a fora”.

Sento soroll de material que està escampant. A mi m’entra curiositat per saber que està fent.

Decideixo comentar alguna cosa en aquest sentit. “ Tu quan no vens aquí no saps que faig jo, amb
qui estic, i això et deu despertar molta curiositat, com jo ara, deus voler que pensi: què està fent?
Què està passant?”

No contesta, continua fent soroll d’escampar material.

Jo torno a parlar “Potser quan estàs sols és quan sent que és més difícil de controlar i ordenar les
idees, tot se’t barreja, és difícil aleshores saber on és cada cosa, es com si tot estigués escampat”

No contesta, decideixo callar i esperar.

De cop obra la porta i comprova que jo estic a fora, torna a tancar de cop.

Li dic: “Sembla que has volgut comprovar que jo estic a fora esperant que no m’he anat, que no
m’he cansat, que t’estic encara esperant”.

Obra la porta i em deixa passar. Recull el material escampat pel terra i es posa a dibuixar, tal com
està fent aquests últims dies.
Realment esperar-se una mica mentre la terapeuta parla amb la mare no es res, però pel nen
que porta esperant totes les vacances pot fer-se-li etern.

Mecanismes de defensa:

- Control. Es ell qui tancant la porta sent que està controlar la situació. Amb les
vacances de nadal també es va poder veure com el nen no tolera bé l’espera i la
frustració. El nen s’havia vinculat a la terapeuta, doncs per a ell la separació amb
aquesta també suposa un abandó. Altra vegada, al callar la terapeuta, el nen surt per
la porta per comprovar si segueix allà esperant-lo; és un altre intent per controlar la
situació i a ella.
- Menyspreu.
- Identificació projectiva.
- Triomf.

Això d’escampar material pel terra ja ho havia fet anteriorment, però sembla ser que
després s’angoixa amb el desordre; fins al punt de comentar ‘això sembla l’habitació d’un
boig’.

La majoria de les intervencions que es veuen en el fragment de la sessió són interpretacions.

Aquest noi estaria entre lo psicòtic i el límit.

El que li passa no són despistes, és que el nano no té una organització de les seves coses i no
sap on té res en cap moment.